Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Tarragona es mostra consternada davant la tragèdia ferroviària d'Adamuz. L'accident registra ja 39 víctimes mortals i hi ha desenes encara de persones ferides. L'Ajuntament ha convocat un minut de silenci aquest migdia davant el Palau Municipal per expressar el seu suport i solidaritat amb les víctimes així com familiars.
i totes les persones afectades. L'alcalde Rubén Vinyuales lamenta els fets, diu que són molt greus, i demana que el succés s'investigui a fons per esclarir-ne les causes. I sobretot això, que amb tot allò que es pugui ajudar a ser-hi, i avui, per desgràcia, poca cosa més que lamentar aquest accident horrorós i que es busquin els motius. Ara la comissió ha de...
La d'entrar és una comissió independent d'experts, la que entra a valorar, però no deixa de ser molt estrany, una recta, una maquinària nova, etc.
I ara, sincerament, això ara és el de menys. Ara és només donar aquest escalf des de Tarragona i, si podem ajudar en alguna cosa, sigui la que sigui, doncs que continuïn nosaltres. La comunitat andalusa de Tarragona viu moments d'ús incerts. La presidenta de la Casa d'Andalusia, Txaro García, diu que es tracta d'un fet tràgic i del trot desastrós.
Esto es una cosa que no se está abrumando porque las noticias que van llegando constantemente son abrumadoras y bueno, yo creo que todos desde ayer estábamos pegados a esa pantalla viendo estos trenes y cuando tú has hecho ese recorrido muchísimas veces y haces ese viaje varias veces al año, la verdad es que es un desastre y una pena muy grande para nosotros.
Més coses. Els pescadors tarragonins han deixat amarrades totes les embarcacions aquest dilluns amb motiu de la vaga convocada al sector. Protesten en contra de la normativa europea que els suposa incrementar la burocràcia i que augmenta el control sobre l'activitat. Jaume Sants, vicepresident de la Conferia de Pescadors de Tarragona, diu que estan ofegats i estressats.
Estem en aquestes normatives europees noves d'ara, aquesta última que ha sortit, i no estem gens d'acord. A part que és impossible l'aplicació, aquesta norma de passar el peix a la mar i comunicar quatre hores abans que baixem per a terra, no es pot aplicar, que estem ofegats.
A part d'ofegats, estem estressats de tot això. Si es posaran multes, si no se'n posaran, si podem pesar-los, si no podem pesar-los, que és cada any una cosa nova, arribarà el moment que podem sortir a la mar. Al migdia han dut a terme un acte de protesta al barri del Serrallo. I la Diputació rep 10 propostes per remodelar l'antiga seu de Caixa Tarragona a la plaça Imperialta.
L'edifici que serà icònic i funcional esdevindrà seu operativa de lents. La previsió és que les obres puguin començar durant la tardor de 2027. Ara hi haurà un jurat que triarà el disseny guanyador i també hi haurà tècnics del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Noemi Llaurador diu que ha de ser un edifici icònic, però a la vegada funcional.
No es dilatarà excessivament. Ara sí que és cert que, tenint 10 propostes, ens ho volem mirar, evidentment, amb un deteniment, amb aquest mena de comitè de persones expertes que han d'escollir. Recordeu que també hi teníem el Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, per tant, es farà amb el màxim rigor, pensant la voluntat que això sigui un edifici realment icònic.
D'altra banda, Esquerra Republicana proposa la renovació integral de les voreres de l'Avinguda d'Andorra per millorar l'accessibilitat dels vianants. Aseguren que presentaran una moció al ple per dignificar aquest eix d'accés al centre un cop acabin i ja han acabat, vaja, aquestes obres d'asfaltat. Ho ha manifestat Xavi Puig, portaveu adjunt dels republicans.
Ara del que es tracta és de fer la segona part, no menys important, que precisament és més important perquè els protagonistes de la ciutat són els vionants, que és arreglar les voreres. Aquestes són unes de les voreres més malmeses de Tarragona. Tarragona té moltes voreres molt deteriorades, però aquestes són de les més malmeses. Per tant, creiem que cal donar-li una prioritat i que cal aprofitar que s'ha fet aquesta intervenció perquè si arreglem les voreres haurem fet una reforma integral de tota l'avingó d'Andorra. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuntcat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Avui us he de dir que mirant el temps, mirant les notícies...
I veiem també quin dia és el d'avui, perquè avui diuen que és el Blue Monday, etcètera, etcètera. Doncs hem d'estar una mica més tristos. Potser dir una cosa, no sé si serà pel Blue Monday, però en tal dia com el d'avui va néixer una personeta molt important per nosaltres, aquí a la ràdio. També tenim altres amics que avui fan el seu aniversari. Però com et deia...
Avui, si hagués estat aquí amb nosaltres, haguessin celebrat l'aniversari de l'avi Ramon.
Sí, amb aquesta sintonia nosaltres li donàvem la benvinguda. Així que el nostre petit homenatge, només un petit homenatge, recordant-lo a través d'aquesta cançó. I no només vam cantar amb ell aquesta cançó, sinó també el Muralles de Tarragona. Doncs un petonar-lo cap al cel i avi Ramon, felicitats. El timore i el nostre amor i 14 maris
Eren d'esfolts a Calella, eren d'escurs a Palafrugell. Però us continuarem presentant el programa, perquè tenim aquí els estudis de Tarragona Ràdio.
Doncs un convidat molt especial, que hauria de ser teòricament un parell, hauríem de ser dos, perquè són uns poetes així com molt posats i molt especials, que a més a més des de divendres passat, dijous potser, ens van presentar el que seria el seu nou senzill. Un nou senzill...
Diguem que els obre amb unes noves perspectives que espero que avui ens expliqui. Tindrem aquí, tenim aquí, millor dit, els estudis de Tarragona Ràdio Anteco. És un dels components dels poetes puestos. I és que per ells ara mateix el que hem de fer és salvar les cabines. Sí, sí, sí. Penseu com vulgueu, però hem de salvar les cabines. Penseu, penseu. Les cabines, important...
Que les estem perdent, les estem perdent. I el que tampoc ens volem perdre és que al final del programa tindrem aquí també, encara que això sí, gravadet, gravadet en tres píndoles, el nostre company Jordi Sogranyes. Que avui, si no recordo malament, és que clar, durant la setmana hem anat whatsappejant-nos i m'ha dit alguna coseta que hi ha un altre concurs que ha estat una altra vegada en marxa i que tenim representant tarragonida i que es diu Irene...
i que, bueno, que m'ho dirà després, que m'ho dirà després, que jo aquí me'n vaig bu, bu, bu, bu, puja, puja, puja, puja, i no hi ha manera. Ja està, jo no m'enrotllo més. Vinga, va, que tenim el Teco, que ens espera, que hem de saludar-lo, i com et deia, comencem el programa amb els poetes puestors.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Amics els que ja van haver aquest divendres en el darrer dels concerts entre poetes puestos a Barcelona. Jo no sé si avui començàvem la setmana i teníem l'oportunitat de tenir amb un dels components, però sí, són puntuals i els saludem. Teco, hola, què tal? Buena tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Hola.
He arribat, eh? Sí, sí, jo no ho sabia, dic, a veure, després de la festa de divendres, i que a més tenim la presentació del nou videoclip, d'aquesta nova cançó, que us esteu, d'alguna manera, materialitzant d'altres idees i coses, és que no pareu, eh? No, no, jo estic ja que no puc més, no puc més.
Estàs esgotat, ja t'hi veig, eh? Sí, potser has posat, acabarà amb la meva vida, però bueno. No, home, no. Unes cançons de puta mare, per això, no? Home, això sempre... Això sí, això sí. Això va, queixant, no n'hi haurà, n'hi haurà, n'hi haurà. Hi ha hagut un moment que hi ha unes cançons que jo feia... Què dius? Clar, perquè com estem en horari infantil encara... Ah, bueno, clar. Hòstia, llavors sí. Vosaltres ho dieu així molt i alegrement, eh? Però clar, jo a l'hora de posar segons quines cançons...
Bueno, però els nens així aprenen també, no? Sí, no, no, el vocabulari s'extens. Això és veritat. I normalment... La gran majoria de criatures, el primer que aprenen és a dir cosetes que normalment els adults diuen... Això no es pot dir. Remarco, remarco, remarco. Els més petits s'haurien d'educar amb els poetes postos. Això sí. Ho és claríssim, però bueno. A més a més, tenen discos...
Tenen EPs i tenen singles per parar un carro, eh? Tenim de tot. Teniu de tot i esteu posats en tot, eh? I ara més farem el proper EP, que serà en català. Català i valencià. Sí, que ara parlarem, ara parlarem d'això. Tenim de tot, idiomes també. I a més a més, Tico, una altra cosa. Teniu bons amics.
Perquè aquí, en aquesta cançó d'amigos i enemigos... Sí, aquí és producte local, eh? Perquè és amb el Dolors García i DJ Scud. Què me estàs dicent? Dolors García? Sí, tu el coneixes segur, no? Dolors García, bona tarda. I, eh, com estem? Ah, jo no em va imitar-ho. Ah, estàs, està aquí. Aquí, cabre. Hombre, míralo. Bueno, que sàpigues que ha estat una miqueta... Sí, sí, sí, has flipat, eh? Charlie...
Sí o no? Sí, sí, sí. És que volia que estigués el bateig, aquest bateig d'aquestes noves cançons. Molt bé, m'ha encantat, m'ha encantat, no m'ho esperava. Jo t'hi vaig invitar, Charlie. Ha estat a punt, eh? Perquè li he parat el micro, eh? Ha estat a punt. Dono a fer, que has estat a punt de dir, oh, què tal, jo també he fet una miqueta. Sí, sí, anava a trobarejar una miqueta, però... No, no, em trobareu vosaltres a mi, eh? Què tal, Charlie, com vas?
S'ha escapat, s'ha escapat. S'ha escapat, molt bé. Tu estàs ressecós, encara, no? Perquè l'altre dia, el divendres... Home, ho han donat tot, eh? Va ser... Dolor, García, benvingut a Tarragona Ràdio i gràcies. He de dir que això és un manus arriba, esto és un atraco. He de parlar avui amb els poetes puestos i visc que ha col·laborat. Vols entrar encara que siguin dos minutets que estàs a la feina? I m'ha dit, home, que sí, que sí, truquem, truquem. Si veus...
que has de penjar? Digues, gracias, señor, gracias por llamarme, está equivocado. I me penges, eh? Amb el Charlie teníem pendent fer aquesta col·laboració des de fa molt de temps, perquè ens coneixem també fa 15-20 anys, i era això que teníem pendent de sempre, i s'ha donat, i a més està triomfant molt aquesta cançó, perquè a més ens fotíem una miqueta amb els raperos de dretes i tant... Vosaltres no, si no ho expliqueu amb ningú, per l'amor de Déu. Però clar, ara...
Abans, fa uns anys, quan jo tenia cabell, no existien els raperos de dretes, però ara... Està raro, està raro. Sí, està raro l'ambient en general. I, bueno, hi ha una frase d'aquesta cançó que es fica directament en aquesta penya, doncs estan rebiant bastant. I, bueno, hem flipat perquè jo, bueno, ja a l'Instagram no puc ni entrar, perquè... Els teniu calentets, calentets? Sí, sí, sí. Dona García, sí, xarri. Els missatges privats els tinc, bueno...
Estem en horari infantil, no podem parlar. Però és heavy, Sílvia, eh? Més heavy del que sembla. Però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. O sigui que s'han vingut molt amunt, pel que m'estàs dient, no? Bueno, sí, i ara el 5 i el 9 aquest, quan el vegin, jo crec que... Home, ja està sonant, de sonar ja està sonant. El pròxim, el que ficarem després, el de les cabines, perquè ja tindria que sortir a m'escolta.
Crec jo. O defiéndeme tú, Charlie, defiéndeme tú. A guardar Espanya, a guardar Espanya. Ara parlaré precisament d'aquesta nova. Deixem el Charlie, el Dolors García. El deixem lliure, que està a la feina. Charlie, gràcies, gràcies, gràcies per aquesta sorpresa que li hem volgut donar a Teco i que per mi ha estat molt important. I ja saps que estàs més que convidat quan vulguis a venir a Tarragona Ràdio, eh?
A tope, el teco sumareix tot. Respecte. Te quiero, cabrón. Gràcies. Visca. A veure, a veure, explica'm. Explica'm això que us està passant, perquè això és un mal de cap. A veure, hi ha una cosa que es diu llibertat d'expressió i que la música és el que té. O no?
Fa poquet també vaig anar a una batalla aquestes... Batalla de Gallos? Sí, jo vaig ser dels primers que van començar amb això de la batalla de Gallos fa 20 anys, però ara també fan batalles escrites. I vaig anar com a la competició més gran a nivell estatal aquí a Espanya,
i també vaig fer un speech una miqueta radical, polític, contra aquesta penya. I, clar, ara amb aquesta cançó amb el Dolor García i el dia lliscut vaig reforçar aquest missatge i, bueno, complicat, complicat. Estan així molt cabrejats. I ja ho veurem, perquè estem en uns temps que jo crec que els artistes haurien de posicionar-nos
I sembla que som poquets els que ho estan fent i rebem bastant, de veritat.
I em pensava que tot això ja havia mimbat una miqueta, eh? Almenys aquest semblava, eh? Que fos la intenció, almenys. Sí, però... Les deies mordades i coses d'aquestes que teòricament... Tot al contrari, ja veurem amb aquesta cançó de les cabines, perquè ja em fa una miqueta de por, però al final, vull dir, jo crec que l'autocensura és una de les pitjors que hi ha, perquè a vegades dius...
Hòstia, no diré això, no és que t'estiguin censurant ni res, és per evitar la resposta d'aquest tipus de personatges que hi ha per internet.
I jo a vegades li he... li he de la Míriam i dic, hòstia, no, per què m'he de callar? Estic dient alguna cosa que no pensi o que no pugui defensar amb arguments? Aquest és un altre, perquè, clar, la violència verbal i física moltes vegades ve de la seva part, saps?
I aquest apenya d'aquest tipus no raona. Si directament o t'insulta et fot una cleca. I bé, estem en aquestes. Però el que crec que no podem fer és callar-nos per temor o represàries d'aquesta gent. I de moment no ens estem callant i si algú diu em callo i em dius... Llavors no seràs tu. Exacte.
Diu, m'han canviat. M'han canviat, m'han canviat. Bueno, parla'm una miqueta perquè per a aquells que ara de cop i volta hagin baixat i digui, nostre, qui són poetes puestos? Perquè a més a més porteu uns quants anys musicalment parlant, tenim uns quants àlbums i que a més a més doneu enguany, bueno, ja heu donat, perquè des de dijous al YouTube ja tenim la possibilitat de veure el videoclip, esteu donant un altre pas endavant
dins del que seria la vostra carrera musical. Bueno, ya han podido expuestos. Se'n vam unir jo i Charlie F., que és un raperu valencià, mític, i clar, vam fer una banda de rock. Som set, baixista, bateria, guitarra, DJ, trompeta,
I ara traurem aquest EP amb valencià i català. Serà el segon EP i hem tret dos discos. Deu-n'hi-do. Tontos Felices, que va ser l'últim, i El Club, que va ser el primer disc...
Sí que és veritat que, com a banda, així amb set persones, va ser a partir de Tontos Felices. I, bueno, en solitari tant el Charlie F. com jo, portem tota la vida amb projectes de... Bé, el Charlie, sobretot, de rap, i jo vaig tenir com rapero, també. Jo et vaig conèixer a tu com a teco, només. Sí, sí, sí, després vaig fer una banda de roca, es deia La Doble Fila, vaig estar 10 anys, i després vaig fer un documental ja com a...
Pablo Espada versus Teco va ser això. Que tu em deies, això és que egocéntrico. No és solo Teco, és Pablo Espada versus Teco. Això no t'ho vaig dir mai de la vida. Mai de la vida, mai. Ho vaig pensar jo, segurament. Perquè jo no t'ho dic que no, eh? Al contrari, jo crec que fins i tot potser t'ho vaig dir que potser és una clarament. A veure, Pablo Espada sóc jo, una persona, i Teco és el que puja sobre l'escenari. Exacte, perquè això era un documental que està filmant per si ho... Molt bé, molt bé.
que el va rodar també un altre tarragoní, que és el Pau Aguiló, que és el Soque, que és el membre també de Poeta Puestos. Ara m'han posat en un marron, que tela, eh? Ara m'han posat aquesta antipàtica de la ràdio. Home, no. Jo fent amics, fent amics. I bueno, sí, també això ho portem tota la vida, fent música i seguim, seguim. Ho portem molt. Doncs fem una cosa que encara no l'havíem posat aquí a la ràdio,
presenta'm. Hem de salvar les cabines. Ja t'he canviat el pòster de darrere, perquè ara ja no parlem del concert, que va tenir lloc aquest divendres passat, que a més a més va tancar precisament una sèrie de concerts. No sembles tu aquí, eh? És superman, superteco. És superteco. Superteco.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Tot és una crac, conspiració. Volen acabar amb les cabines i això sí que no. M'estan censurant, m'han tancat el cop d'un veig, però jo ja tinc un pla. Què tal sona una bomba al congrés? L'associació del talent fixa. Som d'idees fixes i no volen fer força. La tina, la fixa, sona la nostra corda. Acabarem com el gasset.
Un llibre d'Ajòper d'Awell. Avui ser Josep Lluís l'ha fet Batquet. L'òdia n'és més important. Hem de salvar les cabines. L'òdia crec que no pot ser Superman. L'òdia us hem de salvar les cabines.
No vull salvar les cabines, no les gavines, perquè si foren del PP les deixem òrtimer. No dic que arriba a Espanya com el folclore. Sobredosi d'aguinutxo allà en la morgue. Vull que una esquerra forta vull denunciar-me. Quan estic segon la rave me'n xambafle.
La perdemoc no tindràs lloc on amagarte. No hi ha racisme ni homofobia que t'ampare. Deixar al Senat una maldad indescriptible. No tornaràs a la brità, no tens coratge. Genocidia en directe, tu ven entrar més. Mentre Palestina te aplora els seus cadàvers. I moriria en aquest vers si fora útil. Si tinguera una dignitat d'un pres polític.
Som un manzón o una vergonya inexplicable. I lluitarem per les cabines, i vosaltres... Salvem! A les cabines! Salvem! A les cabines! Salvem! A les cabines! Salvem!
Perquè sé que dieu cabines, però també podrien ser gavines, eh? Aquest joc de paraules podrien ser les gavines que també les pobres xiquetes estan boges, anant a terra endins per agafar un colom per menjar. Amb això t'ho dic tot també, eh? Imagina't com està el mar si les gavines han d'anar a terra endins a menjar coloms. Amb això t'ho dic tot, eh?
Ostres, ostres, explica'm, perquè t'he de dir una cosa. Ja sé que és molt reivindicativa, però la música, el so, ens entra també. A més, és l'alegria, dintre del que dieu i com ho dieu. La música l'he fet jo, també. Que quede claro que la música és mía. Doncs sí, perquè és com molt festiva, i jo crec que a vegades és quan fas un missatge polític.
tan política en realitat, si ho acompanyes d'una música així una miqueta més jaugera, per dir-ho d'alguna manera... Divertida, festiva, seria, no? Entra més, entra millor. I a vegades hi ha cançons aquestes polítiques que són un toston i que no cal, no?
Clar, pots dir les mateixes coses i a més a més potser fins i tot el que deia, com si fos un xarop. Exacte. Entra suau i em fa pensar i tot, eh? Exacte. Que és interessant. Sí, sí, sí, aquesta era la intenció i jo crec que tot l'EP, no només aquesta cançó, perquè encara el que queda d'aquest EP, bueno...
Però és EP com a tal? Són 6-7 cançons? Són 7 cançons al final. Podria ser un àlbum, eh? Us falta una, eh? Ja, estem sempre amb el mateix. És que és una, com a molt. A veure si volen. Per cert, com va anar el cap de setmana, aquest divendres que vau fer l'últim concert, es va escapar ja la cançó com a tal? Home, sí, sí, la vam estrenar.
a l'Aulot de Barcelona i ja van poder comprovar que va funcionar que t'hi cagues. Mira que la gent només l'havia sentit un dia i encara així estava acorajant tothom i van flipar moltíssim. És el que té, eh? Bé, doncs ara a veure si tenim l'oportunitat de presentar-lo per aquí per Tarragona, que també ens agradaria, eh? Sí, sí, ara jo vull venir a Tarragona amb els poetes postos
Però està complicat, està complicat, perquè jo crec que a Tarragona ha faltat sempre una miqueta, que a la cultura li donem una miqueta d'impuls entre tots, però ja no els artistes, també el públic, perquè jo t'ho dic també com a públic, perquè després...
Jo que faig música no soc una persona que des que vaig tornar aquí, perquè portava molts anys que visc a Barcelona, i aquí la veritat és que hauria d'anar a més coses culturals, i no ho faig. I jo crec que passa una miqueta a tothom. I és complicat perquè, a més, jo que he estat amb diferents gèneres, també de musicals, i a qualsevol li dius...
Jo soc de Tarragona i em dic, és que Tarragona... És com un forat, m'ha arribat a dir, eh? Però jo li dic a més, dic, home, clar, és que som un públic molt complicat. És complicat, és complicat. Ens has de posar a la butxaca, i en el moment que ens posis a la butxaca, doncs no t'ha dit que no, que... Sí, de fet, jo fa uns anys vaig fer el 15 d'aniversari, la primera meva maqueta que vaig fer, que es deia Verdigo, i vaig pensar fer-ho aquí a Tarragona,
Però dic, hòstia, és que tampoc vull perdre diners, m'entens? No dic guanyar, però no vull perdre. I al final ho vaig fer a Barcelona. I amb els poetes, doncs m'encantaria venir, però s'ha de donar. No sé si hi ha algun festival o alguna cosa així. Clàssico, eh? Home, tu m'has dit vèrtico, jo vaig cap allà, eh?
Això era 2007, eh? Sí, sí, bueno, clar. Ha plogut una miqueta, només una miqueta, eh? I mira que no hagi nevat i tot a Tarragona, eh? Sí, sí. És fort, és fort. Jo ara, quan faig memòria, dic, hòstia, la de coses que he fet, però encara vaig... Dic, en algun moment pararé i deixarà aquesta voràgine de coses surrealistes que em passen, però no para, no para això.
Per cert, jo em pensava també que volia fer un kit-kat aquí amb aquesta entrevista i parlar d'aquesta última cançó teva. Ah! Que aquest ha estat també calenta-calenta. També és d'aquest 2025. Sí, és que ara trauré un...
El 12 de desembre? És que clar, és el 12 de desembre. Clar, perquè ara trauré com a teco, també trauré un EP amb el soque, que això t'ho tinc que venir... Home, per la qualitat de Déu! És que no paro jo! És que per favor, eh? Espera! Això és un patiborrillo de coses! La següent cançó que trauré com a teco amb el soque...
És un récord Guinness. Sí, i no és broma. Si no me lo dan, és perquè no pago. Però és un récord Guinness, ja t'ho dic. A més a més, tens cançons que han anat sortint des del 19 de setembre, de Culpa. Sí. Després, la de Joquei. Sí, això ho vaig gravar aquí a Vilaplana amb el Cavall, que era la primera...
I després, aquesta que estem sentint, no sé si m'ha deixat alguna més. No, de moment és això, sí. Ah, la d'Encarne Viva... No, la d'Encarne Viva no. Bé, una altra també, sí. Déu-n'hi-do, eh? No parem, no parem, sí, estem a tope. És que ja te deies, és que tenia tant de coses a parlar amb tu que dic, necessito almenys una hora. Clar, perquè és que jo tindria que venir... Tu has de venir un dia... Un cop a la setmana, clar. Anem d'una cosa, torno l'altra vegada a Poetas Puestos, torno l'altra vegada a la cançó de Hem de salvar la cabina,
Les cabines. Les cabines, perdó. I un altre dia vens com a teco i ho presentem tot això. Mira, amb la cançó aquesta que et dic, que és un record guines, ja veuràs, que fliparà. A veure si m'he homologat el record guines. I ho fem aquí també a Tarragona Ràdio. Ah, exacte, clar. La fem en directe, si ho voleu.
Seria, ja saps, de dilluns, de divendres, de 6 a 7 de la tarda. Clar, perquè com a teco no tinc que venir amb els músics, ni bé, ja soc jo i ja està. Ara per ara hem de salvar les cabines, que a part ser també està acompanyat d'un videoclip que podeu veure a través del YouTube i que des de dijous passat ja el tenim. El videoclip és molt guai, s'ha de veure. Vull que me l'expliquis perquè encara no he tingut l'oportunitat de veure'l. Perquè entra en context. Bueno, jo vaig...
Primer he quedat vestit de Superman i jo crec que això ja és digne de veure. Ganyumbus per sobre? Tot? Per suposat.
I sin gallumbos també. Però... Al final del vídeo també és molt impactant. A veure si no em cau una demanda per aquest vídeo. Espero que no. Espero que no. Todo és presuntament. Tú digues això. Si no, de tant en tant no lo volveré a fer més. No lo volveré a fer. No tenia els mòbils. No lo volveré a fer només li surt al rei. Sí, el senyor Marit.
a la cançó aquesta també. Nombrem el Hasél, que és amic nostre, que està a la presó per injúries a la corona. És increïble. I vam anar fa poc a veure'l, que ara està allà a Donés, i encara li queda un any i mig. Complirà sis anys. Sis anys. Dintre per injúries a la corona.
Bueno, és que... Sí, sí, sí, és molt fort. I, bueno, la veritat és que el vam veure fort a ell, perquè està com encarant així la recta final de la condemna, però, clar, ja, el fet d'estar allà a mi em feia una pena, o sigui, ja és quan vam sortir d'allà, un bajón que flipes perquè dius, hòstia, és que...
No ha dit res que no hagin dit. És increïble, és increïble. La sensació era la impotència quan li va passar, perquè jo, clar, jo parlava amb ell abans que entres a la presó i li deia, tu tranquil, que és impossible, va caer un indult o alguna merda així. Home, és que no tenia ni a què haver entrat. Perquè... No hi ha raó de ser. És una vergonya, és una vergonya. I no, no, va entrar i...
I bueno, vam anar a Lleida també, perquè va estar a Lleida, primer una presó a Lleida, i ara que li han traslladat aquí a Llanonés està una miqueta més tranquil. Jo crec que el vaig veure fort, encara així a la recta final, però clar, però clar, jo dic, hòstia, no sé com està tan entero, perquè és que...
Jo estaria enrabiatada. Jo estaria escrivint a Masco Porro 200 cançons cada dia. Ara sí que he tret un parell de llibres de poesia, que això si busqueu a les xarxes ho podeu trobar fàcilment.
i res, per ajudar-lo també una miqueta i res, bueno, ho volia dir perquè ho diem sempre i sempre que podem el nombrem perquè a més crec que de músics d'esquerra a tota Espanya s'han pronunciat molt poc per Hasél i la pròpia cançó deia acabarem com el Hasél, quin Hasél, ja ni te'n recordes perquè va passar tot allò de les manifestacions quan va entrar però després aquest tio porta sis anys és que no ha estat tres dies i ha sortit, és que encara és allà
Però entre tu i jo també anomeneu, com us sentíem abans, el que està passant ara mateix a Gaza i companyia. Sí, clar. Ja no surt, tampoc, ni a les notícies. No, clar, perquè anem a aquestes modes. I això encara està igual, eh? Anem per onades, anem per onades i ara una onada nova que ens ha esborrat tot i el que surt i el que fem. Sí, sí. Hoy se habla de Julio Iglesias. Julio Iglesias?
No me vienen a... ¿Quién es? ¿No has vist? Tota la mandanga del Julito. Home, todo un caballero, eh. Y espérate, lo que te rondaré, morena. Todo un caballero, sin duda. Jo crec que ara mateix han escarbat una miqueta la capsa de Pandora. Sí, sí. El moment que s'obri la capsa ja veuràs que han fet les criatures. En fi. Doncs gràcies per estar aquesta estoneta amb nosaltres. A tu, Silvia. T'espero un altre dia. Sí, la setmana que ve. A quina hora? La setmana que ve. Ara xerrem.
Ara ho xerrem, eh? En un mes sí, perquè treurem aquesta cançó que és digna de presentar. Míriam, m'apuntes? Gràcies. Bueno, merci a tu. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.
Fins demà!
Jo vull salvar les cabines, no les gavines, perquè si foren del PP les deixe mortimer. No dic arriba a España com el folclore. Sobre dos, si da guinucho, ahí en la morgue. Vull con una esquerra forta, vull denunciarme. Quan estic segon la rave, me echan bafle. Rapper de Vox no tindràs yo con amagarte. No hi ha racisme ni homofobia que t'ampare.
d'eix al Senat una maldad indescriptible, mai tornaràs a la veritat del descoratge. Genocidia en directe, tu en entrar més, mentre Palestina que aplora els seus cadàvers. I moriria en aquest vers si fora útil, si tinguera una dignitat d'un pres polític.
Sou un malson, una vergonya inexplicable, i lluitarem per les cabines, i vosaltres... Salvem a les cabines! Salvem a les cabines! Salvem a les cabines! Salvem a les cabines! Salvem a les cabines!
Salvem, salvem, salvem, salvem, salvem a les cabines. No hi ha res més important, hem de salvar les cabines. Pobre creu que no pot ser supermanors, hem de salvar les cabines. Hem de salvar les cabines. Hem de fer això donar les tres funcions, al surguer som a l'estima, faig el primer.
Vius les creces com derrotes, no com oportunitats, d'engegar noves històries aprenent del teu passat. Vius els canvis com a daguers, però és que quan van mal dades cal mirar sempre endavant. És com ordenar un armari per deixar-lo endreçat.
Has de cap girar-lo en peça per anar recol·locant. Potser t'ofega la pena, però la vida no restrena. Si no ho mires més enllà. Si no ho mires més enllà. Ai, si és que avanto.
Fent el tot passava.
I quan passi l'home el trago, miraràs què n'ha quedat. Agafant el que aprofiti, deixaràs el que has gastat. Sentiràs la lleugeresa de qui deixa la tristesa per tornar a recomençar. I amig de tot, solament un, pensa'm a lleugar. Quina sort tenir-te al meu costat.
Davant la ràbia i del dolor de la tempesta. Tu ets el sol que hem de traure sol. I em diu avant tu sempre. Que la vida va mullant tu sempre. Al final tot passa avant tu sempre. Camina, tot inici té sempre un final. Així és que avant tu sempre.
Així és com sona un dels darrers èxits, de les darreres cançons dels Pepet i Marieta, que es diu Sempre Abani. I l'excusa per posar-los i escoltar-los, amant de que també ens agraden, és que la setmana passada va saltar la notícia que s'acomiaden així com aquell que no ve la cosa.
fan una sèrie de concerts, com a Pepet i Marieta, per tancar precisament aquest grup que ha banderat, d'alguna manera, diguem-ho així, pel Josep Bordes. I és que amb ells, i a més a més això sí que ens ho comentava el Josep, doncs clar, tenen aquesta colla pirata que també els està sortint molt bé, força bé, i volen centrar tota aquesta energia precisament en aquesta nova proposta, un nou projecte musical.
Des d'aquí, doncs, ens hem posat en contacte amb el Josep Bordes, d'aquí a res podem, o espero, poder parlar amb ell i que ens expliqui una miqueta, doncs, aquesta decisió. Que jo no crec que hi ha estat fàcil, perquè, a més a més, tenir en compte que el seu projecte, el seu primer projecte, doncs, hi fa ja, pel que, si no recordo malament, uns quants anys, vint i tants anys, que van néixer i créixer els Pepet i Marieta.
A veure què ens explica el Josep Bordes i a veure cap a on camina, potser només és un fins ara. I s'entren tot el, com us deia, l'energia de cara a la colla pirata, però després poden tornar a repensar-s'ho i mira, no se sap mai. El que sí que sempre passa en aquests casos, el que sempre ens queda és la seva música. I nosaltres aquí, de tant en tant, li donarem una miqueta de raó.
Ens queden pocs minuts per tres quarts. Anem cap al retrovisor musical, et sembla? Fans de Tarragona. De minuts a divendres, una hora per la música de casa. Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria.
i que les coses mai canvien, però sempre hi ha...
Doncs vinga, aquest primer dia ja el tenim, l'hem agafat, l'hem escurat i anem a acabar també d'aprofitar-lo. I ho fem amb el retrovisor musical, amb el nostre company Jordi Sogranyes, que ja saps que sempre ens deixa a tres píndoles. Avui Irene Colmenero, Refugi i la ràbia acústica són els nostres protagonistes, així que anem a pam a pam a veure què ens explica.
De primer, com sempre, anem a saludar-lo. Jordi Sugranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs mira, aquí la Marta ve i tu. Jo, bé, gràcies. Ai, avui bé, eh? Aquí, mirant com plou. Veus? Avui també. No, quan estic ara, està plovent. Ja estava.
Començarem el retrovisor musical número 302 parlant de la Irene Colmenero de Cambreus. La Irene ha estat seleccionada com a concursant per a la quarta temporada del programa Eufòria de TV3. Molt bé! El divendres passat ja la vam veure en el primer programa de la temporada, participant en el càstig. I divendres que ve ja estarà a la primera gala de ple dret. A dir, que...
La situació d'avui no has estat tan encertada vocalment com els teus companys. Ens ha faltat una mica més d'empaste vocal i és per aquest motiu que el jurat ha decidit que aquest any no comptarem amb tu per la fase final del càsting. Moltes gràcies.
Què creus que no ens has ensenyat encara? Quina és la cosa que creus que ens pot fer veure de tu, Irene, allò que encara no hem vist per decidir-nos? Jo crec que amb la d'Illust Control potser sí que seria la cançó idònia. Ah, lose control our hearts. Val, amor. Doncs dir-te que de moment et deixem en dubte, val? Vale. I'm falling apart right at home.
Deixa'ns una estona perquè hi pensem. Perfecte, merci. Gràcies, Irene. Has de sortir de la teva zona de confort. Però tens molta qualitat vocal i estàs dins del programa. Estic molt emocionada perquè... Senyors i senyors, ens veiem a la primera gala d'Euphoria 4.
He complert un somni sent una de les 16 concursants d'Eufòria. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món La llum al cel com dos volcans en erupció
Ballant junts fins que acabem part de la raó. Cantar, que la vida ho demana, la veritat més igual al destí. El que vull és que caminis amb mi. Cantar, que la vida ho demana,
La veritat m'és igual al destí. El que vull és que caminis amb mi. Déu-n'hi-do, quina veu oassa que té la Irene. Irene, estarem pendents. I si no ho dic jo, ja t'ho dic ara, que també ho comenta el Jordi. A veure què és el que passa amb aquest... Oh, falla quatre! A veure, a veure...
Aquí també sona la Irene Colmenero, eh? Aquest natural woman.
Ara sentríem sencera la cançó, eh? Que passa que hem d'anar avançant. Vinga, que tenim una nova píndora, que ens n'anem cap a un refugi. Es veu alguna cosa així? No sé. Ara us parlarem dels refugis. Ah, dels refugis. I de la preguntació fa uns quants anys de la revisió del disc Viatge a Itaca.
Ai, que bonica. Aquesta revisió es va fer el 19 de gener de 2013, avui fa justament 13 anys, al castell de Pavord de la Saba al Camp.
Sí, l'hem portat una mica cap al nostre llenguatge. Clar, has de pensar que El viatge i taques és una obra molt sofisticada, en la qual hi ha orquestra, hi ha grup de rock, hi ha una coral, vull dir, és molt potent instrumentalment, no? Hi ha uns arranjaments molt de l'època, molt sofisticat. Clar, nosaltres som una bateria, un piano i un contraball, i un servidor que canta. Aleshores hem tingut de...
trasladar tot allò que hi ha en el disc original a l'escenari, i ho hem fet una mica suplint tota aquesta gran deliqüència, amb una improvisació, una mica despullant el viatge i taca i anant a l'essència, a l'harmonia, a la melodia, i evidentment a la lletra, als poemes de Cavafis i del propi Lluís Llach. No podem competir amb una obra tan important i tan...
El que fem és revisionar-la, acostar-nos-hi amb molt de respecte i amb un llenguatge propi, que no és jazz pròpiament, però sí que seria dins del llenguatge jazzístic.
Com hauria estat bé d'haver crescut, sense aquest pes enorme a les espatlles, sense aquesta gran nosa dins la boca, en una casa blanca,
amb les finestres sempre obertes, com hauria estat vell d'haver pogut aixecular la terra.
Ja, perquè parlava de Lluís Llach, que estàvem dins d'aquest disc, Vestits nous, amb aquesta composició del Miquel Martí i Pol, que es diu Com hauria estat vell, encara que per dins, aquí dintre, també hi trobem el McLame a tu, o jo vinc d'un silenci, entre moltes i moltes altres cançons, que jo us recomanaria...
Mira que bé que sona el Joan Reig cantant aquest tema de l'Ovidi Montlló. Seràs el sol i seràs la collita, seràs la fe i la ment.
Seràs la clau que obre tots els panys. Seràs la llum, la llum il·limitada. Seràs confió on l'aurora comença. Seràs foment a escala il·luminada.
Però aquí allargaríem i escoltaríem tot el disc de Refugi, no pot ser, perquè ens queda a la darrera de les píndoles i poc temps per tancar el programa. Vinga, som-hi, anem a l'última. I per anar acabant... No, no que no, per què? No, que no, que no.
Felicitarem el Joaquim Domingo, el Quinet, que avui fa anys 42. Per molts anys. Va ser el veu i guitarra del grup tarragoní La Ràbia Acústica. Fins la setmana que ve Sílvia i uïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adeu. Felicitats, Quinet.
Al final del passadís trobaràs una porta que et durarà dins de la ment dels meus somnis. Fent un pas creu a la miralla per passar la boira en un camí sense sortir de fins l'horitzó. Viatjar.
Fins demà! Fins demà!
Viatjant pel meu cap, trobaràs allò que no podràs fer. Arribaràs al meu cor, d'un punt marcat per un amor perdut. Empresonada et tindré i per sempre més amb tu somiaré. I la vida serà molt més fàcil al teu costat.
I fins aquí ha arribat el nostre retrovisor musical d'avui. 1, 2, 3, go! Diuen que anem sempre tan distrets
El que no volem és per aquí. Hi ha de ser com aquests carcats. Abans em fotria un tret. Això dels meus no van queixo. Això dels meus no van queixo, nena. Per què no foteu el camp? El que dieu em fot, venim al camp.
No sé cap gran sensació. Sembla que oblidar-me de qui sóc. Ja després de molt que sóc. Ja després de molt que sóc. Ja.
Amb la música del sodi, i aquesta la seva generació, el darrer senzill d'aquest grup. Després del temps afegit, continuem afegint en bon ritme, bons temps de música, aquí, al nostre programa.
Però no tancarem amb ells. I és que de tu i jo no volem perdre Norte. Podríem dir allò del Norte, però no, no. Ells es diuen només Norte. I amb aquesta escala blava a la qual pugem cap al cel, ens acomiadem per avui. Escalera azul, Norte. Demà més. Adeu.
Cada paso es real, me protege de la luz
Fins demà!
Vamos juntos a tratar de no pisarnos los aires. Quiero bailar sin pensarlo. Quiero bailar y tú sabes. Bailemos. Hoy tengo ganas de saltar. Quiero sentirme lejos.
Bailemos. Hoy tengo ganas de saltar. Todo el mundo va a saltar.
Bajo la metálica diagonal Siento como duele el caos Esta vez vengo a quedarme Siento ganas de descubrir Hay algo dentro que arde Voy a cambiar este tema
Bona tarda, són les set.
Notícies en xarxa vespre.