logo

Fans de Tarragona

Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou! Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!

Transcribed podcasts: 66
Time transcribed: 21h 40m 17s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Odro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Doncs vinga, anem al rastro de l'altre visó musical. Tenim les tres píndoles que ens ha deixat enregistrades amb el nostre company Jordi Sobranyes. I anem a saludar-lo. Jordi Sobranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia. Què tal? Com estàs? Doncs mira, compte enrere, i tu? Jo bé, gràcies. M'alegro molt. Vinga, va.
Ostres, m'han dit que dijous te'n vas de vacances. Com? No, dijous no. Enhorabona. Calla, calla. Arriba el mes d'agost i pam! Desapresses de la ràdio. Et trobarem a faltar. Gràcies, guapo. A tu també. En el retrovisó musical número 288 parlarem de l'Escorpio, de la primera edició d'Eufòria. I és que dissabte passat va actuar el festival Sota la Palmera, a l'espai jove La Palmera.
la va precedir la Maria Bosch, amb dues S. L'Escorpio, amb dos ballarins, va repassar les cançons del seu EP Niñatejant PT2. La programació del festival Sol de la Palmera continuarà amb les properes setmanes, entre d'altres amb noms com Roba Estesa, Maria Fort o Anna Dibori. Sabarista, sabarista,
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda!
amb el pas del temps ara ho vaig parlant perquè ho vam haver de fer així de malament parlant, el qual em donem a ser parlant, del futur més que present parlant, sense ser conscient, no creiem, per tu eres religioses, a la teva creu que era l'única mosat, res de més tantes i a les fosques, res de més tantes i a
Doncs així és com sona l'Escorpio en directe amb el seu disc. Ninyata 2.0. Que per cert, Jordi, no sé si et va agradar el Maria Moss, jo crec que sí, eh? Ja m'ho explicaràs, ja m'ho explicaràs. Perquè a més a més tenim una altra de les píndoles que ens porta cap al Pops, Pops Troc, qui són Pops Proc?
Ara retrocedirem fins a l'any 1989. El 28 de juliol de 1989, d'això en fa ja 36 anys, un seguit actuacions musicals van resseguir la Costa Daurada. Va ser el cas del grup del Maresme Popstroc, que van actuar al Passeig de les Palmeres de Cambrils. Els Popstroc es farien coneguts anys més tard pel seu primer disc, Sóc Salvatge.
Ella des de lluny em pren. Com haig de saber què dir sense paraules? Si la terra és terra, ella m'estima. Com el blanc vol al blau cel. Queda el seu alèpoca damunt la taula. Com haig de saber què dir sense paraules? No és el final. Irania.
com qui no vol sempre em fa companyia. Sóc salvatge i m'emborratge, dia a dia, jo no sé què hauria de fer. Sóc salvatge i m'emborratge, dia a dia, jo no sé què hauria de fer. Ella va llunyat sense donar-se la tempesta del meu cap. És més maca que la lluna repletida,
M'he lliurat el desengany. Algú vespre o em giré en alguna faula. Com haig de ser bé que digui sense paraules. Però és igual. I les sombres fosques tot una retira. No és el final.
Tota cop he dit perquè n'hi ha alguns que riren. Soc salvatge i molt borratge, dia a dia. Jo no sé què hauria de fer. Soc salvatge i molt borratge, dia a dia.
No voldria desfatllar-me, ella des que lluny em pren. Doncs és com sonen els popstrock. Sí, sí que me'n recordo, sí que me'n recordo. He fet una miqueta l'Alonso al principi per allò de dissimular, però no, no, no, és impossible. Popstrock, Déu-n'hi-do!
I els que venen allà per acomiadar... I per anar acabant... Ai, que ja t'acabes ja, tu també, que marxes de vacances. Ja ho sé, ja, ja. Per anar acabant, tot desitjant-te unes bones vacances. Igualment, gràcies. Felicitarem a dos músics que avui estan d'aniversari. Vinga, va. Per una banda, l'Àlvaro López, guitarra del sodi, semifinalistes del 25è concurs Sona Nou, que en fa 25...
I per un altre costat, el Gerard Teixidor, veu i guitarra dels Deian 35, participant del Sonenou 2024, que avui en fa 47. Fins de setmana, felicitats els dos. Fins aviat, Sílvia, i deus dels alfants de Tarragona, i dels ja tardes, cap de setmana. Adéu. Adéu, adéu.
Sí, sí. Ja hi ha inèrcia, Jordi. A mi també m'està passant, eh? Fins la setmana... Fins el Jatar... No, que aquí cap de setmana ja estem de festes, estem de vacances, ja. Sentim, els deien 35.
Endinsar-te l'obscuritat. Beure a l'aigua els teus cabells devorats. Sentir els somnis fets realitat. Ajuïtat amb el diable. Amb la mort que et ve a buscar has trobat.
Digues-li a la llum que t'esperi, que si la desitges...
per saber on pots trobar-me. Digues-li si arribes a la lluna, que jo també hi vull arribar. Que et faci l'ullat que estigui assegurat que per tu demà estarà brillant. Digues-li a la lluna.
que si la desitges per tu serà. Digues-hi a la lluna, que t'esperi tu, que si la desitges per tu serà. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai.