Bona tarda, Solacis.
Us parla Tere Ortega. La unitat policial de reforç i proximitat de Tarragona ha identificat 2.709 persones des que es va posar en marxa el passat 17 de setembre per Santa Tecla. Avui a més s'ha presentat el seu nou vehicle oficial Michel Pijuan.
Es tracta d'una furgoneta equipada amb tecnologia avançada, càmeres, comunicació en temps real, material operatiu i una DEA per a emergències. D'aquesta manera permetrà als agents anar allà on la ciutat ho necessiti. L'alcalde de Tarragona, Rubén Minyuales, explica que el nou vehicle és un símbol de la nova unitat que representa un pas endavant en la modernització de la policia i amb la voluntat de construir una Tarragona més segura. Sens dubte, aquesta furgoneta és un símbol de la nova unitat.
i representa un pas endavant en la modernització de la nostra policia i en la voluntat que la gent de Tarragona se senti segura, independentment del barri on visqui, i que tingui, a més a més, les millors eines al seu servei. La unitat policial de reforç i proximitat es va posar en marxa per les festes de Santa Tecla i des de llavors s'han identificat 2.709 persones, 500 vehicles han estat controlats i s'han interposat 872 denúncies per incivisme.
Els pescadors de Tarragona estan pendents de les quotes per sortir a la mar el 2026 que ha d'establir Brussel·les. Els ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió arrauneixen avui i també divendres i el sector alerta que reduir els dies seria un desastre. Ho ha dit a Tarragona Ràdio l'armador de la confreria de pescadors de Tarragona, Javier Domènech.
Tothom estem fent esforços perquè puguem continuar fent la fenya nostra que ja tenim prou problemes de treballable generacional i de tota una sèrie de normatives que en molts casos no tenen cap tipus darrerefons. Són mesures que es prenen des d'un despatx.
i nosaltres les hem d'acatar sí o sí, perquè si no s'ajovem la vida pesquera, i llavors aquí és quan tothom, el tema de la insubmissió, clar que ho puc entendre.
El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Lluís Planes, ha qualificat d'irreal la proposta de la Comissió Europea sobre les cotes de pesca al Mediterrani. Simplemente la propuesta de la Comisión parece de otro planeta. Quiero decir, hacerle alguien una propuesta de nueve días es como enviarlo a casa. Y eso es técnicamente lo que he leído estrictamente jurídicamente supone la propuesta de la Comisión.
Yo creo que ese grado de realidad conduce a algunos a pensar que en realidad esto es un teatro y después habrá un resultado que pueda ser más positivo. Yo quiero ser muy realista. Esta es una tarea dificilísima. Dificilísima. Planes ha reivindicat l'esforç ingent que ha fet a terme, cadut a terme, el sector pesquer durant aquests últims anys per millorar la qualitat dels estocs.
L'Ajuntament de Tarragona es planteja realitzar dues campanyes de bons comerç a l'any després de l'èxit d'enguany. La participació ciutadana ha estat espectacular amb el 99% dels 30.000 bons activats. La iniciativa va començar el 7 de novembre. Laia Tian Núñez. Els bons comerç de Tarragona ha tancat amb èxit de participació i una molt bona resposta. Durant la segona setmana de la campanya, entre el 13 i 20 de novembre, se'n van activar més bons i el dia 18 va ser quan es va utilitzar més, amb 4.700.
Els motius principals pels quals es va assolir la xifra és la gran afluència de gent que hi havia a la ciutat perquè és dia de mercat. La consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, Montse Adán, assegura que des de l'Ajuntament de Tarragona estan treballant per la dinamització de la ciutat. Creu que es tracta d'un dels pilars fonamentals per incentivar i ajudar el comerç de proximitat.
El que volem treballar des de Tarragona és que realment la gent quan vingui a la nostra ciutat sempre passin coses. No hagis de buscar una agenda, sinó que sàpigues que quan vens a Tarragona aquests carrers estan vius i vulguis així gaudir d'aquesta vida i així també poder conèixer el comerç de proximitat.
En clau econòmica, els bons han suposat una inversió de 150.000 euros en descomptes, que han generat més de 620.000 euros en compres. Això es tradueix en una despesa de 472.000 euros per part dels consumidors en els 11.500 tiquets de compres associats.
Les notícies a 3W Tarragona, ràdio.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Ferreteria i Osmar, Restaurantes Ani, AFT, Administració de Finques. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
No et perdis l'emoció del gospel en estat pur. Dissabte 3 de gener viu i comparteix Gospel Forever, un esdeveniment musical irrepetible. Sent tota l'energia del gospel al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Compra la teva entrada a nextevents.com.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Aquesta setmana estarem recordant algun dels moments que hem viscut dins del nostre Fans de Tarragona. Així que no marxeu. Fins a les set de la tarda, aquesta setmana, fem una mica de memòria. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Fins demà!
Aquesta cançó ja feia dies que no la sentia, eh? Mira, voy a recuperar-la. I a Lins, bona tarda i benvingut. Bona tarda. Com estàs? Què tal? Molt bé. Com prova. Bé. Molt ben escollida, aquesta cançó. Ah, ja t'ho deia, que feia temps que no la trobava, eh? Sí, sí, que era un dia així, de peruja, com a mi. Clar, és que s'escaia molt bé, s'escaia molt bé.
I a més a més, mira, tinc la narració que m'ha posat, perquè jo he anat directament a Amazon, si és una manera ja de... Ja he posat la falca. Molt bé. Si entreu a Amazon i busqueu Relatos Gòticos d'Ian Lins, allà l'ho trobeu. I poseu el meu nom, sortirà tot. Per això, però si ja directament... I a més a més m'ha posat sobre, precisament, aquest llibre, eh? Tu si després me dius que sí o que no, després ho comentem. Vale. Relatos Gòticos. Molt bé.
Fai la traducció a veure com és una traducció simultània. Joticos. Quatre relats de marcada inspiració gòtica. Dos novel·les apassionants i dues petites i curtes narracions. Això vol dir que dintre del propi llibre hi ha petites parts.
Sereixen tímidament els passos d'Edgar Allan Poe, Horace, que no sé qui és, Horace Walpole, no sé qui és, el Conan Doyle sí, també el conec, i el Jules Verne també el conec.
Aquí arribo. I en Lins ens fa entrar en un paratge enigmàtic, en una època on lo impossible es barreja amb la realitat, en un temps a mig camí entre l'oníric i el tangible, on la ciència i l'ocultisme conviuen amb un trencadís equilibri entre la realitat i la fantasia. Home, ara per ara va i bé, eh?
Molt bé, jo crec que et poden donar el nivell de català. Sí, jo també, eh? Sí, sí, estàs aprovada, estàs aprovada. I que a més a més em diuen que tot això s'inicia en un destacament francès imperial. Tela, eh?
Això és documentar-se, documentar-se també, eh? Sí, sí, està documentat a nivell històric, eh? Vull dir, exceptuant tot el tema místic que hi ha dins del relat, molts dels personatges estan inspirats o estan trets directament d'un passatge de la història i està ambientat en el lloc correcte, en el segle correcte. Vull dir, no és novel·la històrica perquè és novel·la gòtica
però està relacionat amb una novel·la històrica també, perquè està molt ben documentat a nivell històric. A veure, jo te tenia tu, i els oients de Tarragona Ràdio, no només com a col·laborador de casa nostra, que ja saps què te trobava a faltar, torna, torna, torna, torna, que he estat a punt de posar-te lo del Made in America, però dic, va ser que no, que no toca, que està tot allò, això, una mica agafat a les pinces,
Sí, sí, és. També et coneixem, òbviament, com a musi. Sí. I fins ara, que he dit, com és possible? Potser ho havíem comentat... Hi ha alguna cosa que no facis, em van dir l'altre dia. Hi ha alguna cosa que no facis, però sí, hi ha moltes coses que no faig. Però encara no ho havíem presentat com a escriptor. I, a més a més, aquest és el quart llibre, si no recordo malament.
És el quart ibre, sí. Per això? Que són quatre, ja, que portes? Sí, sí. I encara, potser havíem anomenat algun d'ells, però no l'havíem presentat com a tal. Dic, home, molt malament, Sílvia, m'he autorrenyat. Home, si és que faig moltes coses, no dóna temps a presentar-ho tot. Tens altres artistes i altres escriptors i altres coses que posar, és normal. Però és de very friend. Falteria més. Very friend. I know, you are not very friend, too. You're more hot. Que m'has de fer un curset aquí d'anglès.
És veritat, vas estudiar una miqueta d'anglès, no? Clar, però ja està. Per entendre'm. Ara ja has estudiat anglès, has d'entendre el meu accent irlandès. Ara prepara't. Tu m'ho poses fàcil. Ara prepara't, que ara ve la part difícil. Ara ve la que toca, no? Ara que toca. Sí, sí, bueno, jo hi ha gent de la part de l'oest d'Irlanda que porto molts anys estiuejant allà i des que era un marrec, des que era un...
per temes familiars, no? Ja ho hem explicat 40.000 vegades. I encara hi ha gent que no ho entenc, eh? Perquè és gent que només parla irlandès i l'anglès pràcticament no el parla, el parla molt poc. Vull dir que hi ha vegades que parlen i jo dic... Diu que què està dient? Sisplau, que me faci l'introducció simultània en aquell moment. Recorda'm com els altres títols teus, perquè a més a més jo crec que cadascú és la seva mare de son pare.
Sí, a veure, és que els dos primers estan descatalogats. Ah. Ja parlarem d'això. És que és un tema llarg. I tu, per la cara que m'estàs posant. No, són els llibres d'autoajuda. No, perquè... La gent ha perdut el nord, Sílvia, en això del desenvolupament personal i l'autoajuda. Jo escrivia molt en la línia de gent com Windyer, molt en la línia de...
d'una autoajuda espiritual bastant sèria, però sobretot espiritual. I tot això és... Tot és perdó.
Tot això s'ha anat desvirtuant per culpa d'un munt d'escriptors que han volgut treure molts diners i que els va de fàbula i que els va de meravella, i jo m'alegro per ells que els vagi molt bé, que han orientat tot això a un tema molt més esotèric i a guanyar diners, i han tingut molt d'èxit i ha funcionat molt bé, molt millor que el que jo faig, òbviament, perquè el meu és més realista, per dir-ho d'alguna manera. I vaig veure que m'estaven ficant en el mateix sac
els meus llibres d'espiritualisme que aquesta gent d'autoajuda. Llavors, el dia que vaig flipar va ser quan em van trucar precisament d'una emissora de ràdio, no diré d'on, per fer-me una entrevista sobre temes així... Esotèrics. I era un programa de temes esotèrics. Ja m'imaginava. I dic, mira, això no va per on jo vull que vagi. Llavors, com soc molt honest amb les meves creences, amb la meva manera de pensar...
vaig decidir que potser li donava un espai per veure què passava, i el vaig descatalogar, i de moment segueix descatalogat, i m'he dedicat a fer ficció, que la tenia molt de temps allà aparcada, i he començat a fer ficció, que m'agrada molt. Primer vaig fer el dels contes del despertar. Aquest és el que no tenia... Llavors són cinc, eh? No, són quatre, són quatre.
I llavors va sonar el Decàlogo Universal, no? Decàlogo Universal... Bueno, primer, la melodia de la vida, Decàlogo Universal, ara tenim aquests relatos gòticos.
El Cuentos del despertar. No hi ha res més. És que va sortir el de Cuentos de despertar amb dos diferents portades. Cuentos del despertar són contes molt curtets, de toque molt espiritual, molt inspirador, però són molt curtets.
I aquests relats gòtics és més... potser és el que més he llegit jo al llarg de la meva vida. Jo he llegit molt a Edgar Allan Poe, ho he llegit a Saco, he llegit molt a Conan Doyle, i llavors hi ha dos... Sí, Arthur, Conan Doyle. Sí, he llegit molt d'això. També he llegit a Lovecraft i gent així, però potser no tant. Ja som més bizarros. Potser Lovecraft i tota aquesta gent, que és més fosca encara,
Aquesta gent tiraria més el terror, el terror gòtic, alguna cosa més semblant al que veiem avui dia per la televisió, com més terrorífic, tot més. Més psicològic, també, depèn de com. I por con and oil és més, com te diria, com més psicològic, no? No és terror, és com una mena de... Suspens, thriller, no? Va per aquí. Sí, sí.
Llavors, jo he llegit molt d'això, i quan vaig estudiar, de fet, vaig fer un treball, jo soc antropòleg, ja ho he dit moltes vegades, també, i un treball ho vaig fer sobre Edgar Allan Poe, precisament. I, bueno, tenia ganes d'escriure, i tinc encara més coses que potser treure un altre llibre. Si pots fer un altre relats. I hi ha, com deies al principi, dos relats, que són dues novel·les,
relativament curtes, però llargues en relació als altres dos contes, que són curtets de 4-5 pàgines cadascú. I les llargues són novel·les, novel·les ben desenvolupades. Però explica'm, perquè a més a més, quan entres, jo que tinc aquí el llibre, a més a més, jo també l'he posat damunt de la taula. Eloïsa, mira, Eloïsa. Compren-lo ahí, oigan ya. Vinga, va. Jate. Eloïsa.
Eloïssa. Qui és? Bueno, tenia que posar un nom i... Aquestes coses no són... És protagonista, però és la protagonista. És la protagonista del primer relat. Del primer. I, bueno, és un relat de vampirs...
Però molt a lo Jules Verne. A què et refereixes? Són futuristes? No, no, no. Jules Verne jugava precisament a això, a jugar amb el futur. Però té un gir a lo científic cap al final. A lo llarg de tota la història sembla un relat bastant típic de vampirs, però té un gir cap al tema científic, cap al tema ciència, cap al final, que està molt xulo.
i ahir suposo que és la part més curiosa de la novel·la. Ai que trobarem la manera que els vampirs puguin viure entre nosaltres? Bé, tal com anem... O potser ja hi són? Entre la ciència i la política... I l'energia, i les energies, també, que no fa falta. Vampirs tenim, perdó, d'arreu. Aquests vampirs vostres, teus, són vampirs de xuclaçant o són vampirs energètics?
Llegiu el llibre. Ah! Llegiu el llibre, llegiu el llibre, llegiu el llibre. Saps per què tu dic? Perquè llegint la dedicatòria... Sí. I ara que m'has dit això, dic, ui, m'he fet una relació. Sí. Puc llegir la dedicatòria? Sí. La lleixo en castellà, tal com està. I tant. Por más que la oscuridad desee pertenecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor. Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad. Ajá.
Per això deia allò de l'energia i tot això, que potser no necessàriament ha de ser vampirs que t'aixuclin directament a llogular, però que t'atreuen també per la forma. A diferència de Pou, encara que m'hagi inspirat tant, o a diferència de Doyle, o a diferència dels grans, impossibles d'arribar a ser com ells, escriptors de l'època,
Sí que jo estic molt influenciat per aquella època, jo és que soc un tio clàssic, a mi m'agrada el clàssic, m'agrada el rock dels 60, dels 70, i m'agrada la literatura clàssica, m'agrada la música clàssica, soc un fanàtic de Bach, de Handel, i llavors quan he escrit...
He tirat aquesta època perquè és el que més m'ha... I també és molt romàntica aquella època. És molt romàntica. A veure, que van passar coses molt terribles. Soy un romántico. Es un romántico. Es un romántico. Sí, coses terribles han passat sempre. Sí, sí, però bueno, aquelles coses que... Sí...
Aquí es pot veure per la tele. I ara ha perdut el fil totalment, no sé què t'estava dient. Que t'agrada la música de Bach, que t'agrada aquella època en què està posada la pàbia Eloïs. Ah, sí, sí, que malgrat tot això, malgrat tot aquest tema gòtic, tot aquest tema victòria, tot aquest tema d'aquella època, molt victòria, hi ha molt de victòria aquí.
Jo soc qui soc i tinc unes creences espirituals importants, molt influenciades per l'espiritualisme, per l'espiritualisme tibetà, per el budisme, per l'hinduisme. Llavors, sempre intento, igual que les meves cançons, que això ho heu trobat també a les meves cançons, sempre intento que encara que comenci la cançó molt depriment, amb una lletra difícil, complicada, intento que n'hi hagi una llum d'esperança al final. I el mateix he fet amb els llibres.
Sempre hi ha una llum d'esperança al final, sempre, perquè és el que, malgrat tot, és la meva vida, malgrat tot i malgrat totes les putades que me'n fa la vida, sempre tinc, jo sempre continuo endavant i sempre tinc una llum d'esperança i sempre tinc aquesta fe, per dir-lo, no sé, anomenar-lo d'alguna manera, aquest fe, no sé exactament com anomenar-li, però aquesta creença, aquesta manera de pensar que em dona una mica d'esperança i de llum.
Estava aquí ara mateix arribat a el que seria, on m'expliquen una miqueta el llibre, el que tenim l'oportunitat de trobar el llibre, el que dèiem, l'Eloïs és la primera. Sí, Eloïs, que és la protagonista del... Del primer, seria, no? La dona del castell, el que arriben al destacament francès, i aquesta dona té un secret que va sortint a lo llarg de tota la novel·la.
D'acord, aquí ho deixem. Un secret misteriós i fosc, que ara que ve Halloween, abans parlàveu de Halloween i la castanyada, i jo proposo el nom de Castawind, per exemple. Castawind, ei, m'agrada. Si us agrada, Castawind. Vinga, va. I sona com americà. Doncs ara que arriba Castawind, és una lectura molt recomanable.
Doncs a veure, eh? Que encaixa perfectament. No, no, segur. I a més a més, per llegir-ho, allò al costat de Cariac també comença a venir una miqueta el fred, que es veu que el tenia algú segrestat i l'han deixat ja anar, o almenys que acabi de sortir del tot, al costat d'una llar de foc. I amb un avantatge, amb un avantatge, amb un avantatge. Doncs mira, que avui dia...
Jo no sé si els oïdors que ens estan escoltant ara ho saben, però avui dia, entre la intel·ligència artificial, la gent a la que els escriptors paguen perquè li facin el llibre i tot això, molts pocs llibres de debò trobem escrits realment en persona per un ésser humà i pel mateix escriptor. I aquest ho és.
I el tenim aquí amb nosaltres. Avui a Tarragona Ràdio presentant. Molt bé. Però deixem-la, Luis, perquè el proper que trobem és l'estància. L'estància. Què passa en aquesta estància? Aquest ja és un dels curtets. L'altre és una novel·la i això és com un relatet petit.
Bueno, ostres, com t'explico sense explicar-ho tot, perquè és tan curtet. És algun lloc, m'imagino, que passen coses especials. Sí, algú es desperta al mig de la nit i troba que està en algun lloc que no coneix, que no ho entén, i se sent desesperat perquè no pot moure's, per exemple. No, està com paralitzat.
Oh, quina por, eh? I a partir d'aquí es desenvolupa una història en relació a aquesta incapacitat de moure's. Home, però això és por, eh? Que te quedi paralitzat, que no puguis moure't, i que t'has anat adormint normal, i que de cop i volta tot al teu voltant, o tu mateix, no reaccioni al que està passant. Però això ja fa por. Només de pensar-ho ja fa por, eh? I és un dels curs. Jo crec que por no fa en aquests relats. Home, impressiona, impressiona, eh? És com un suspens, sí. Home...
però avui dia que veiem pel·lícules de zombis i de coses d'aquestes avui dia el gòtic ja és com la música clàssica ja no és una cosa que impressioni és una cosa que t'emociona, que potser t'agrada però no et venen amb coses absolutament noves però entre tu i jo una cosa és que ho llegeixis i l'altra cosa que et passi
Sí, home, clar. Que aquí, home, que primera persona. Si et poses a la pell del protagonista, fliparies. Per això, per això. L'altre és, a veure, La Tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos. Per mi el meu preferit. Bueno, Eloís també m'agrada molt.
Però crec que la Tormenta és... Clar, és que això cadascú tindrà la seva preferència. Però per mi la Tormenta, que és el Salón de los Pasos Perdidos, que té com un subtítol, per mi la Tormenta és molt especial perquè és molt Conan Doyle, és molt detectivesc. Ah, tenim per què el Sherlock Holmes? El semblant? Semblant, sí, clar. I ha jugat, no? Amb les pistes... És que, clar, parlem de Sherlock Holmes, però en aquella època, a l'època victoriana, tots els escriptors
Eren una mica detectius. Si hi havia 300 escriptors, posa que 200 escrivien sobre detectius i gent que utilitzava la lògica. Això barrejat amb el gòtic, amb el tema misteriós i així com una mica de terror, ens dona un detectiu una mica especial, una mica diferent. Ja sabem qui és l'assassí.
Normalment sempre és el que t'anava a dir. Que pregunti directament. Sempre passava. Ara és com a dius. No n'hi ha. Ja l'hem liat. És que hi ha alguna cosa més. Per l'amor de Déu. No parlem únicament d'un detectiu investigant una història normal. Hi ha alguna cosa estranya, coses que passen. Gent que apareix...
Gent que apareix allà com arrugada i... La iaia, l'han deixat i ja sabem on està la iaia. L'havien deixat allà la pobra iaia. Anava dir una bestiesa, però... No, relaxa, relaxa. Que aquestes bestieses ja les dic jo. Tu no pateixis.
El que passa que veig que en aquesta tormenta, el Salón de los Pasos Perdidos, té moltes subparts, també.
Que jugues també una miqueta, potser, a enviure diferents sensacions dintre d'aquesta tormenta? Bueno, Eloís també, eh? Eloís també té diferents capítols i tracta no només un tema, però potser que la tormenta estigui tractant dos o tres temes diferents. Perquè tenim una visita a la tormenta, a la tribulació... Sí, perquè comença una nit de tormenta, una nit de pluja.
I després arriben los hijos que nos conquistaron. Exacto. Que aquí hi ha... Aquest és molt... És més cru, potser, que els altres, o no? Com es diu, H. G. Wells? És molt... També Jules Verne. És una mica futurista, però amb aire del segle XIX. Està escrit des d'aquell punt de vista. Com si fos un relat futurista escrit en aquella època.
He volgut entrar dins de la ment d'aquells escriptors, he volgut entrar dins del caràcter d'aquells escriptors, he volgut viure com vivien aquells escriptors. Quan estava escrivint el llibre em vaig recluir un parell de setmanes, fins i tot per repassar tot el que havia escrit, intentant pensar com se pensava en aquella època, amb...
jump molt baixeta, sense música modern, sense música moderna, escoltant exclusivament música clàssica, escoltant a Bach, i ahir vaig fer com un recopilatori de tot el que tenia, vaig repassar, vaig refer, i em vaig ficar dins de la pell d'aquesta gent.
Per escriure com això. Alguna gent m'ha dit temps en total. Sí, sí. Per poder fer aquests relats, eh? Hi havia relats que estaven començats des de feia igual 10 anys. Oh! Que dius! Sí. I els has arribat a trobar, jo que dius, ja s'has tret tot el post... Els tenia l'ordinador, els he canviat, els he reformat... Quan ja ho tenia fet vaig fer això de les dues setmanes, de recluir-me, i llavors vaig tornar a canviar coses i vaig fer coses més.
perquè fos més de l'època, i llavors alguns tenien temps, però també són nous. Sí que està tot molt enfocat allà, vull dir, he volgut que fos... Mira, em van dir fa poc, ostres, aquests regals estan molt bé, m'agraden molt, no podries fer alguna cosa més... Em va dir fa poc, a més va ser un familiar, eh?
Em va dir, com més modern i tal, ja hi ha molts escriptors moderns que han volgut fer aquestes coses i ho fan molt bé, i escriuen molt bé, i no cal que jo vagi a fer això. Mentre que els escriptors d'aquella època victorians ja no existeixen, aquesta gent ja no escriurà mai més. Vull dir, es van morir i van deixar el que van deixar. Llavors, crec que reprendre aquesta línia és com els músics de...
de jazz, per exemple, que comencen a fer música nova, vull dir, estan fent música nova per què? Per fer rock, com faig jo, jo faig rock, no? Per fer rock o per fer música comercial o per fer pop o fer música disco, hi ha moltíssima gent nova que ho fa, mentre que si et poses a fer jazz i ho fas nou i composes tu els temes nous i tot això, realment estàs sent disruptiu, perquè ja no n'hi ha ningú com ho faci, no? Perquè la gent que ho feia ja fa molt de temps que no hi són. Jo tinc una idea, eh?
Que jo crec que a tothom, que a més a més ens posen unes tessitures així com molt especials, me'n falta una miqueta de banda sonora. I tu que ets músic, que trobem en algun QR que te derivi cap a una cançó. O d'aquest o del proper. Que te derivi cap a una situació musical que agafes el QR dintre dalt i t'allunyi cap allà, no? Bé, jo recomano Abac, sincerament. Així directament, eh? Sí, sí, recomano escoltar Abac.
A veure què. Sí, sí. Perquè quedaria superbonic, també. Posar-t'ho de fons i baixar la llum i posar unes espelmetes, prendre't un té i escoltar Bach. Escoltar Bach mentre llegeixes això. Doncs recomanable, eh? Molt recomanable. Molt recomanable, perquè entraràs dins de l'època.
Llavors, si t'agradarà, si t'agraden les pel·lícules aquestes de Jane Austen, si t'agraden les pel·lícules de Sherlock Holmes, si t'agraden les pel·lícules una mica antigues, d'aquestes de la Hammer, de Vincent Price... Estic pensant en blanc i negre jo ara mateix. Si t'agrada tot això, t'agradarà aquest llibre.
Doncs això, que totalment recomanable. On el podem trobar? Ja ho comentàvem directament? Sí, sí, Amazon, Amazon. Molt bé. Doncs així, directament a Amazon, ja ja ho trobeu. Agafeu-lo, feu-lo vostre. I si alguna vegada trobeu ali-ali, digueu, signe mal. De moment en castellà. De moment en castellà.
Per qüestions de temps, el que deia, com jo no depenc de tercers ni de gent que em faci les coses, que ho faig jo tot, el propòsit, la intenció de passar-ho al català i de passar-ho a l'anglès, que són els meus idiomes, està, vull dir que ho tinc present. Que tot pot arribar, sí. Clar, sí, sí. Llavors vull fer-ho. T'acabo de canviar de banda sonora d'aquí de fons. Necessito temps, necessito temps. Ja t'he canviat de banda sonora de fons. Ara hem passat de Lian Lins... A terra.
A més a més, la cança també, que la tenia ja per guardada, per tancar l'entrevista, és quan arribi la tardor. Jo crec que ara ja la tenim, eh? Sí, ja la tenim aquí, la tardor. Ja la tenim a sobre, ja la tenim a sobre. Què tal amb aquesta terra teva? Molt parat, eh? He fet un kitkat, eh? El projecte a terra, tal com jo esperava, no és res, no m'ha vingut de nou.
està relativament parat perquè, bé, com no tenim ajuda de l'Estat, ni ajuda de la Generalitat, ni ajuda de ningú, això a nivell discogràfic, si ja...
Si la meva música en anglès, que és internacional, que porta molts anys fent-se, que ja tinc els meus seguidors, que ja tinc una gent que em coneix i que s'escolta als Estats Units, que s'escolta a Anglaterra, que s'escolta a tot arreu, a tot el món, ja costa, perquè ha baixat molt de quan jo era, entre cometes, mig conegut o mig així, ha baixat molt...
Si això ha costat tant, doncs ara passa-ho al català, passa-ho a no tenir ajudes i passa que el projecte és completament nou i no hi ha material, no hi ha més material que el que hi ha. Llavors està paradet, sí. Però està ahí, eh? Vull dir, estan els vídeos, hi ha un parell de vídeos fets amb intel·ligència artificial.
Cosa que no m'acaba d'agradar. Ja ho sé, que més a més va ser una miqueta la teva pedra en el camí, quan me vas explicar. Bueno, sí, a veure, no tenia una altra opció per fer els vídeos. Suposo que si no tens una altra opció per fer coses, doncs està bé, no tens una altra, però si pots fer-ho tu...
és que quin valor té? Estan ben fets aquests vídeos, però quin valor té més enllà que ho he muntat? He agafat els vídeos, els he muntat i ja està. Valor creatiu o artístic no té. No, quin valor té? El teu, perquè tu li has donat tot aquest carinyo. El meu temps, la meva imaginació, jo crec que... Jo crec que les coses...
que les coses manuals millor. Una acció per la propera. Ara per ara era la part, diguem que una miqueta més pràctic, per donar-li precisament aquesta embranzida que se necessitava. I ja està, sense més. Bueno, ahí està. És un projecte que podeu trobar al Spotify, que podeu trobar al YouTube, que podeu trobar al Bancam... A Tarragona Ràdio, si voleu, ara mateix, també. A Tarragona Ràdio... Recomano, és molt bo per la salut. Ara ha sortit un estudi...
a una revista de ciència, World Science International, per exemple. Que bonic t'ha quedat, eh? Ho acabo d'inventar. Ha sortit un estudi... Com has dit? World Science International. National Geographic. Acabem-ho.
I ha sortit un article assignat per John Temper, que és un científic de renom. Tots els científics estan darrere d'ell com si fos una estrella de rock. I ha fet un estudi molt exhaustiu que diu que escoltar Tarragona Ràdio les 24 hores del dia és molt bo per la salut. És boníssim. Eh, que no hi ha més. És així. Ja t'ho dic ara...
Si ho diu John... Com he dit? Temple? Home... Si ho diu John Temple... No, t'has escrit Temple. Temple. John Temple. Si ho diu John Temple... It's tomorrow. It's tomorrow. Si ho diu John Temple... I no ens queda més temps. Molt bé. Que t'avui jo l'altre dia per aquí. Molt bé. Vine a visitar més vegades, home. Porfa. Vindré. Porfa, porfa, porfa. Sí, sí. Si no és per falta de gana. Ja ho sé, que és manca de temps. Ja ho tinc, ja ho sé. Falta de coordinació, de temps, d'obligacions que tens i, bueno...
Jo te quiero aquí conmigo, te veig un altre dia si xerrets, i així m'expliques aquestes i altres coses. Fins tu, un altre dia podem llegir un trosset d'aquests relatos gòticos, i a més el podem posar amb musiqueta de Bach o de Warner o el que vulguis. Està molt malament que jo ho digui, no està bé que jo ho digui, però crec que és un gran llibre dels que avui dia no es troben, sincerament. Si t'agrada aquella època i vius una miqueta com del passat, igual que jo, eh?
Ara, si ets una persona mega moderna, mega animada, no sé què, potser has d'agafar una altra cosa. Però, si ho ets, hi ha poques coses com això. Estic molt orgullós d'aquest llibre. M'agrada molt. Nosaltres el recomanem. Això ja també t'ho diem tot, eh? Gràcies. Gràcies. A tu. Adéu. Adéu.
Enguany, la nit de Cap d'Any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats. Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Fi, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió!
11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Desperta dins tu glòria perduda. Les veus que criden la força genua.
Fins demà!
Fins demà!
No demanem, ara reclamem.
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Som flames vives a les nits serenes. No més silenci, no més traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Desperta, aprenda, el món és per tu
Sencera, sencera. I és que l'hi deia a la Paula, dic a la Paula, l'hem de sentir sencera perquè, a més a més, aquesta és la porta de presentació d'aquest nou projecte musical. Paula Reboll, bona tarda. Bona tarda. És que per mi tu ets la Paula Sutil. Paula Sutil, està bé. Sí, també, no? Bé. És que, clar, aquest nou projecte que ara mateix tenim l'oportunitat de gaudir-ne...
que es diu Nina Calo, on tenies aquesta força, on el tenies amagada? Mira, no ho sé, fa dos anys ja que l'estic pensant. Sí? Sí, sí. Dos anys? El disc fa dos anys, del 2023, del gener del 2023, més de dos anys. Què et va passar llavors? Què va passar pel teu caparronet? Vaig dir, vull anar en solitari. Sí, així. Vull anar en solitari, però en banda, però en solitari. És a dir, vull fer música en català, anar amb noies a l'escenari, però ser jo, Nina Calo.
Nina Kahlo. Ja està. Nina Kahlo. Jo t'he dit abans per a l'antena, dic, me sona com un petit homenatge a una de les grans... A Frida Kahlo, sí. Sí, sí, efectivament, efectivament. Però perquè t'agrada a tu personalment pel que representa ella com a dona. Pel que representa. Però a més a més va trencar estereotips, jo dic, a punta pala.
Clar, era una dona que... Que es va fer a si mateixa. Era un himne de llibertat, sempre ho dic, i al final el que jo, com em sento, és això. Ara sóc lliure, per fi, i ara puc fer el que em dóna la gana. I em sento molt Frida Kahlo en aquest sentit. Per això ets una de les nines. Clar. Seria una de les filles d'ella, de la Frida Kahlo.
de les herebes. Mira, estàs dir una cosa molt forta, perquè jo m'anava a dir el que has dit ara, les herebes o hereba, no sé com m'anava a dir, però me'n recordo, això. Sí? Sí, sí. I ara amb això que has dit és com... Ostres! No hi era, eh? No hi era, quan ho has pensat. No, no, jo ho estava comentant, dic, però si és que jo m'anava a dir així, i sí, o les filles de... I al final va sortint dina cal, o sigui que molt fort que ho hagis resumit aquí, sí, sí.
Perfecte. Perquè, a més a més, jo crec que des que te conec que tens aquesta sensació de llibertat. Sí. De dir, ostres, jo vull tirar endavant amb el que crec i com crec i necessito de la meva música, sobretot, no? Des del 2020, efectivament. Uau. Sí, són cinc anys que han sigut...
Això t'ha de salutar, també va venir una miqueta a parlar de la història del Covid? No. Perquè aquí van néixer moltes coses, que hi ha molta gent que diu... Ai, ho vaig passar molt malament, i des d'aquí, òbviament, perquè es van quedar moltes persones en el camí. O sigui, ja ho tenies fins i tot abans. Sí, tot això... No, no, o sigui... Els decids d'any nou...
Jo vaig patir una història molt dura que va acabar el 2020, però va ser un procés molt dur, he patit un maltracte molt fort, i a partir d'aquí, a partir del 2020, que tot es va trencar i vaig començar una mica així, a partir d'aquí vaig començar a fer un creixement amb molta...
ajuda psicològica i terapèutica, fins a arribar al punt on estic ara, i fa uns anys ja que ja estic molt bé en aquest sentit, però va ser en aquella època, va ser el 2020, que va coincidir amb el Covid, sí, però no va ser pel Covid.
Ja ho tenies d'abans. I això va sortir, ja et dic, el Nina Calo el 2023 va dir, vinga, ho faig, i vaig començar. Però el que no tenia era el nom. Clar, i quedava aquí. Però el que sí que tenies eren les cançons. Vaig començar. Sí? Vaig començar. Però, clar, pensa que el disc, o sigui, són 10 temes, dels quals jo n'he descartat 15, o sigui... Oh!
Clar, vaig començar a fer i vaig descartar. I han trucat per si volen a veure què volen fer. Digues, digues. No, això, això, que van ser 15 temes, o sigui, 10 temes que al final han format part del disc. No sé si ben escollits o no, perquè, ja et dic, han quedat 15 fora i alguns els hagués ficat i hagués tret algun altre. Però, bueno, s'havia de fer ja i...
Sempre et queda al directe. Sí. Són aquelles cançons que algunes vegades després prenen la seva pròpia vida. Clar. Perquè ja saps que sobre l'escenari moltes vegades tu no tries, la gent diu, oi, això que toca un sol, que no l'hem trobat enlloc, on la tens? I a partir d'aquí agafes aquest formigueig. Això ens va passar, de fet. Amb aquest tema ens va passar. Vam fer un concert amb el nom d'Oniria.
aquest estiu al Mas Nou, amb uos, que ja començava el canvi, vull dir, jo ja tenia el canvi i aquesta cançó la vam fer. I ens va passar, ens van escriure diverses persones demanant-nos aquest tema que on estava. I vaig dir, ostres, és que no està ni gravat. I per això vaig dir, la trec ja. O sigui, vaig estudiar i la trec ja. I et dic, de l'estiu a ara, quan s'ha pogut coincidir amb...
Amb el productor, que és el Ramon Berlanga. T'ho vaig dir? Com ho saps? Jo tinc cosetes per aquí. Sí, el Ramon Berlanga. Com va ser? Ja el coneixies d'abans? No, va ser... Jo buscava un lloc on gravar i la Mireia, la Mireia que coincideix amb mi, és guitarrista, coincideix amb Nina Kahlo, fent versions, em va parlar d'ell.
I vaig dir, vaig a provar, mira, vaig anar un dia a parlar amb ell i em va agradar molt el que feia, perquè és un home que viu d'això i que fot temes en Universal i em va semblar molt top. I vaig dir, ostres, que guai. I em va parlar d'Avi Roux, també. I vaig dir, ostres, això m'agrada. Encara m'agrada més, dius. Això m'agrada. I vaig dir, doncs ho faig aquí.
I ja està, així va ser. I a més, si us vau entendre perfectament per la gravació de cançons, i m'imagino que, com passa a molts productors, que no són culs inquiets, i com han estat mamant la música de sempre... Què t'assembla si afegim... Has estat també molt col·laborador en aquest aspecte? Sí, els temes estaven ja bastant fets, però, clar, hi havia moltes coses que jo tenia molts dubtes, i ella em va ajudar moltíssim, i tenia també idees xules, això, potser no, jo no faria aquest patró, faria un altre, perquè...
I li ha donat un toc a molts temes bonics, saps? De més prou, com jo dic, més xulo. Sí, sí, i tant. Ara estàvem intentant imaginar a Paula amb els cascos posats, com aquí a la ràdio, acabant de sentir totes les cançons.
Què vas pensar? Perquè tu ja les has escoltat, tu ja les tens, però no és el mateix escoltar-les que fer-les. Clar, algunes s'estan encara fent, la majoria que estem anant a estudis, dijous a Gregoveus i tal, però, hòstia, el fet d'ajuntar... Ja em va passar amb la final, l'època d'Oniria, quan fèiem aquest tema i un altre...
El fet de, sobretot, tocar-ho en assaig, no? Tocar els temes i veure que, hòstia, que allò és teu i que tens tota una banda al darrere que està tocant aquest tema amb tu. I és una sensació... És molt bonica. I la cara de gallina, que no me veus, eh? Sí, és de...
emoció i donar gràcies. És sobretot aquesta sensació de dir, hòstia, gràcies, gràcies, que fort, perquè clar, d'on vinc jo i d'on estic? O sigui, clar, és un procés... Jo vinc d'una història de creixement personal molt heavy. Jo era una persona que...
que em creia superpoca cosa, molt ridícula, molt... Que em costava molt. Si has trucat a mi, que jo... No et coneixia encara. Et coneixia fa anys, clar, i el fet de pujar-me a l'escenari per mi era una cosa impensable. No, i clar, el fet de... Clar, jo treballava en un súper, treballava en un càmping, ostres, i el fet de...
d'escollir fer el que realment volia i treballar molt en la meva autoestima i tal, ostres, estic molt orgullosa. I poder estar aquí, poder defensar això, tenir un equip al darrere que m'ajuda i...
I amb tota la gent jo crec que també s'ha anat trobant pel camí. Clar. No, no, és que és molt fort. És que és molt fort. Jo crec que molts dels que, a més a més, coincidim amb amistat, jo crec que, i a més, cada vegada que es parla o surt la veu o el nom de la Paula et deixen pels núvols. Ostres, que bé. Per treballadora, per bona persona, per tot el que ets. Ai, que bonic. No, perquè és veritat. Que bonic. No, no, no t'estic dient res que no sàpiguis, o sigui que...
Bueno, gràcies. De res. Això, el poder viure d'això ja és una cosa que... És veritat que no he vist els temes propis, però de versions de l'escenari, del que a mi m'agrada... Ostres, és que ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull? Home, si això funciona, genial. Ens falten uns Grammy. Home, demanar per demanar? Home, jo també vull ser ocaig gràcies. No, al costat allà de la Shakira. Perdona, Shakira, és per a mi.
Si li dius és per a mi, t'entén. Ja saps que ella parla castellant la intimitat. Totalment, totalment. No, no, clar. Home, si puc fer un quatre estatis d'olímpics com a Locas Graces, home, pues bienvenido sea, ¿no? No lo necesito, creo que ya estoy muy contenta. Però entre nosaltres tenen algú d'artista convidat, però normalment allà els taloners ja no existeixen, ja és artista convidat. Queríem parlar amb la gent de Locas Graces, no? Ui, m'encantaria, ui. Senyores o Locas Graces? Això seria algo impossible. A veure, qui teniu d'artista convidat? Aitana o Canya. No.
Ah, vosaltres, mira calor, home, ja que estem, ja estem de promoció, que a més tindreu l'oportunitat de conèixer, de viure una altra experiència. Una altra experiència són coses noves? I tant. Doneu-li vitalitat a la vostra vida. I tant, i tant. A la escola, jo encantada la vida, ja ho saps. Tu creus que ens creure? I si no, eh, qualsevol d'altres... Aitana.
Quan vinguis, que té Barcelona, també, no? No ho sé, però... Jo sí que cada dia tenen color. A tu veig que representa el que és el color lila. Ella, el blau, el blau i el lila són perfectes. Una combinació bonica, bonica, eh? Sí, sí, que és veritat, sí. Veus? Sí, sí. Ja està.
Qui som nosaltres, però no dic que no, i deixar volar la màginació. I tant. Encara és gratis i ens queda, eh? És gratis i ens queda. Però amb aquestes heroïnes de mil primaveres, no? De una i dues, de mil primaveres...
D'on sorgeix? Quan te la poses a escriure? Quina és la part que primer se't revela de les cançons? Aquest tema primer és un homenatge a totes les dones que van lluitar perquè nosaltres avui tinguéssim més privilegis dels que hi havia i sobretot està molt enfocat a les àvies o a les àvies.
Jo no perquè tenia la meva àvia, diu, encara està ahí, va, eh? Però què és el prenda, desperta prenda. Aquest prenda jo sempre l'he viscut molt, no? El prenda, ai, prenda meva, no? Era molt típic de la meva àvia, sobretot quan érem petits.
I això va sorgir perquè estava fent el disc i aquest just, aquest tema, era un tema que entra dintre del disc, però clar, el disc és conceptual, són vuit temes que tot explica una història i, bueno, una emoció, diguem, o sigui, té un sentit, i després en dos temes més, un és aquest, que formen part de... ja estan fora de la història conceptual, però que crec que eren importants. I va ser perquè ho vaig tenir molt clar, o sigui, jo no puc no fer...
No podia no fer-ho, no podia no fer un tema així, no podia, perquè al final tinc un munt de projectes que estan molt enfocats en això, i per mi era una falta de respecte no fer-ho. I per això va ser, i sí, el vaig començar... Aquest crec que té...
Potser un any. Un any. Sí. L'has ensenyat a la persona en qüestió? A l'aprenent? No. No l'has ensenyat? No l'he ensenyat. Jo no he trucat-la, però... Bueno, és que... No, millor fes-li tu. És difícil. És difícil ensenyar. Ja m'imagino. No acaba d'entendre massa, saps? Però la música fa miracles. Sí. I potser la paraula en qüestió potser li porta... Doncs sí, l'hi portaré...
Li portaré el tema, i li deixes que escolti, i a millor el moment que diu, prenda, a millor aquest prenda, per ella és com una espurneta d'alguna cosa, que en aquest moment, mira, els farà feliços a les dues. Doncs sí, l'hi portaré. A veure què, a veure què. I la propera, la tens ja prevista. Sí, al gener surt una altra. Ai, que has de tornar a venir. Sí, i al març una altra, i al marge el disc. Ja està, ja està.
Tenim cita, si no em deixen jubilar-me d'aquí, eh? Ah, no, m'han dit que no. Doncs encara continuaré aquí. Ah, que bo, que bo, que bo. I algun vídeo has pensat també per aquestes heroïnes? Teníem un vídeo que anava a sortir avui, un videoclip, però al final vam tenir uns problemes a l'hora de la gravació i dels permisos i tal, i vam dir, saps què? No, i el farem per al març.
pel 8 de març, traurem un videoclip que, bueno, tinc moltes idees de les coses i... Del que vols fer i com ho vols fer. I anirà molta gent que potser, si podem, hi participarà gent, i llavors és guai. Oh, quines ganes. Moltes dones. Doncs això, explica'ns-ho, eh? De veritat. I tant. Llavors, sí. Aquí, bueno, al gener tornem a parlar, quan tinguem aquesta nova cançó...
I aquí al març anirem fent poquet a poquet parlant d'aquests nous capítols de Nina Kahlo, perquè ara tinc que dir Nina Kahlo. Home, jo ja sóc Nina Kahlo. Ara he de canviar el mòbil, he de canviar tot. Així ja sabré que me truques tu. A veure si me despisto i dic, ai, no sé qui és la Paula. No, tu és Nina Kahlo. Que bo.
Doncs, Nina Carlo, gràcies per aquesta soneta de ràdio. Quan tingueu també els en el directe, que m'imagino que també deveu estar preparant, clar, ara se'n gira una mica de feina, perquè s'ha de vestir, s'ha de vestir... Bueno, ja, tinc tot pensat, l'únic que s'ha d'acabar de gravar, s'ha d'assajar tot amb les noies, i és molta feina, però sí, pinta bé. Doncs quan ho tinguis tot ben lligat, allò que es diu el sac i ben lligat, llavors es lliguem aquí a prop dels micros de Tarragona Ràdio. Gràcies. A tu. Adéu-siau. Adéu.
El principament que la serra sona i fa la veu de les nostres aviats desperta, pren del món és per tu.