Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona obrirà la tabacalera en 5 o 6 anys, com molt aviat, de cara al curs 2031-2032. Ocuparà l'ala que toca el carrer Manuel de Falla, uns 7.000 metres quadrats,
i duplicarà l'espai que actualment fa servir al carrer Cavallers a la part alta. L'Ajuntament i l'ENS Supramunicipal han segellat l'acord per al trasllat de l'equipament a l'antiga fàbrica de tabacs, una operació que costarà al voltant de 15 milions d'euros. La presidenta de la Diputació, Noemi Llaurador, ha parlat de dia històric.
Crec que avui és un dia francament històric que posa en valor la col·laboració entre les administracions, entre les institucions, una lleialtat institucional entre la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona que ve de fa molt temps però que sabem conservar i que fins i tot hem mirat que anés a més i que evidentment no serà l'únic ni últim projecte en què ens trobarem aquestes dues administracions perquè tenim moltes coses a treballar, moltes coses a fer i treballem bé i a gust.
Prèviament, però l'Ajuntament s'encarregarà de condicionar i obrir a la ciutadania els jardins de la tabacalera amb accés des del passeig de la independència. L'alcalde Rubén Vinyuales explica que l'espai esdevindrà un pol d'atracció a través de la cultura. Que estigués obert a tothom, que no fos un espai tancat. Aquesta era una condició sine qua non en la qual tots dos coincidíem.
que s'havia de recuperar aquest espai per la gent. I la idea que tenim és, òbviament, acondicionar tot aquest espai, poder obrir-ho i fer activitat, fer activitat tant cultural com d'altres. A l'abril passat, el ple de la Diputació ja va activar els dos primers milions d'euros per encetar l'operació de trasllat. I Xavi Puig insta l'alcalde i l'Estat a reunir-se amb la plataforma contrària al camí de ronda de la Sabinosa.
El portaveu adjunt d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Tarragona admet que va anar contra rellotge tenint en compte que les obres han d'arrencar de manera imminent. D'aquesta manera s'hi ha referit en una entrevista a Tarragona Ràdio. Nosaltres ens hem mogut en el sentit que hem mogut fitxar
com a diputació, crec que és interessant que l'Estat, precisament, per exemple, agafi i es trobi amb les entitats. Per què no? L'Estat es pot trobar amb la plataforma Sos Costa Ahorada, igual que ho pot fer l'alcaldia de Tarragona, que no ho han fet. I els animo, l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el Jordi Collado, el company, perquè parli amb els seus i que l'Estat també es reuneixi amb aquesta plataforma i que tingui la mirada més oberta possible a l'hora d'incloure les esmenes que estan fent les plataformes.
I tornem cap a l'entorn de la tabacalera. Parc Central es vol reformar com a nova centralitat de Tarragona. El complex comercial aplaudeix la transformació que experimentarà la zona amb la rehabilitació de la necròpolis i els nous usos de l'antiga fàbrica de tabacs. El gerent de Parc Central, Francisco Lambea, considera que tot plegat generarà un epicentre a la ciutat que els afavorirà.
Creemos que es muy positivo todas las transformaciones que se están planteando en el entorno de Parcentral. Creo que a nosotros nos favorecen y que nos van a convertir también en una nueva centralidad de la ciudad de Tarragona. Que ya lo somos un poco como punto de referencia a nivel comercial, pero que va a ser algo más allá.
I la colla a la bota ha canviat la temàtica que tenia prevista pel carnaval tarragoní d'enguany arran d'un requeriment de portaventura. Com va avançar el diari Més, la comparsa va publicar que en guany el fil conductor de l'actuació giraria al voltant del concepte mortaventura en referència al parc temàtic, volien fer sàtira arran de queixes de clients i treballadors.
A poc més d'un mes pel Carnaval, la comparsa finalment apostarà per riure de la situació i la nova temàtica s'anomenarà censoret. Toni Garcia és el president de l'entitat.
aquell mail en què ens acusen de determinades coses, que a més ens quedem com molt sorpresos, no?, i entenem que és un desconeixement total de l'entorn en què opera aquest ressort, no?, Porta d'Entura. Doncs al final, després de pensar-ho molt i de consultar-ho amb serveis jurídics, vam decidir canviar de temàtica i, bueno, una mica li donem la volta a la truita, no?,
Port Aventura els va advertir de la possibilitat d'exercir accions legals contra l'entitat per infracció dels drets de propietat intel·lectual i industrial i per competència deslleial. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuncat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio, o bon migdia, que potser ens estarà escoltant també al migdia, o bona nit, perquè també hi sortim. És que ara tenim allò tres relleus diferents, ara que ho fem en directe i després que ho emetrem i estaran diferents. Però qual cosa, si no ho podeu sentir ara mateix el programa, no passa res, perquè potser són les 3 o les 4 de la matinada i tornem a treure el caparronet, com aquell que no vol a través de les ones. I si no, a les 11...
amb els companys que també ens deixen també aparèixer per aquí. Sigui l'hora que sigui, gràcies per triar-nos, gràcies per estar aquí amb nosaltres i per compartir aquesta no arriba a una hora de programa. Avui, programa especial del tràfic d'extraccions. I ja la tenim aquí amb nosaltres. De seguida saludarem la nostra companya Núria Calbó.
I després marxarem cap a lo submarino de Reus. I és que aquest cap de setmana, sí, per fi, podem trobar la gent de la reina del pop, tribut a l'oreja de Van Gogh, i parlarem amb la seva cantant, que és una miqueta Maia i una miqueta Leide. O sigui, ella el fa a les dues...
Amb la cel comentarem i parlarem de com serà aquest concert. I és que havia d'haver estat aquest concert abans, com el que diu, dels Nadals. Però per culpa d'una afonia, alguna coseta d'aquelles que passen a la gola, doncs no va poder ser. I així serà, espero i desitjo, toco fusta aquest cap de setmana. A lo submarino teniu una cita amb ells.
I ja no m'allargo més, canviem de sintonia i ens anem amb el tràfic d'extraccions. Saludem de seguida. O ella mateixa ja saludarà amb el tràfic d'extraccions. La Núria Calvo, vinga, som-hi.
Doncs saludats, coneguts, benvolguts, benvolgudes, els donem la benvinguda al tràfic d'abstraccions amb aquest model que és tendència en les últimes temporades, que és la incursió als fans de Tarragona de la Sílvia García. Gràcies, Sílvia. Ai, me'l va molt, eh? Que a més a més està aquí en els comandaments darrere la peixera.
I continuarem amb aquests programes que ens estan agradant, la veritat, de cançons per reconciliar-nos amb el món, així una mica, com que no està tot perdut, que encara queda esperança, bueno, n'hi ha alguns que sí que es perden pel camí, com per exemple els dos il·lustres que ens van deixar el desembre.
i avui els escoltarem. Anem a reculls de novetats que ens criden l'atenció, clàssics que per algun motiu ens venen el record, o perquè es moren, o perquè sí, i anem amb els inevitables difunts del desembre. Anirem per ordre cronològic, al final ha quedat així, una llista una miqueta amb estils molt diferents,
i no hi ha cap tipus de continuïtat. Per tant, el que ens ve de gust, que per això estem i ens ho deixen fer. Comencem, doncs. Il·legales, descansi en pau, Jorge Martínez, del disc Todos están muertos enamorados de Varsovia.
Fins demà!
Doncs un cràpola il·lustre que ens va deixar, però això sí amb tota la dignitat i amb tota l'obra que ens queda. Per cert, imprescindible, el imprescindible és que es pot veure a la plataforma de Ràdio Televisió Espanyola, gratis, que sembla que les coses gratis no poden ser bones, doncs sí. Crec que es diu Mi vida con las hormigas, una hora de Jorge Martínez i d'Història dels Illegales com per educar-nos a tots.
I l'altre, l'altre, que es va morir l'endemà, o amb unes hores de diferència, Robert Iniesta, recordem d'un dels primers discos d'Extremo Duro, amb el Robert més assalvatjat d'aquells primers temps, la cançó Extrema i dura. Toma, primera, Extrema i dura. Eh, una palancana, tio.
Desde que tú no me quieres...
Yo quiero a los animales y al animal que más quiero es al buitre carroñero, es al buitre carroñero. Desde que tú no me quieres, yo todos los días me muero y alimento con mi carne en monfragüe, buitres negros, en monfragüe, buitres negros.
Yo fui quien te quitó el pollo por la tapia del corra, por la tapia del corra. No te quites la gallina porque no tuvi lugar, porque no tuvi lugar. Mare, mare, mare, no mate usted el pollo, que la gallinita quiere matrimonio. Mare, mare, mare, no lo mate usted, que la gallinita deja de poner.
Eh, eh, eh, eh, eh.
Hizo el mundo en siete días. Estrema y dura el octavo. A ver qué coño salía. Y ese día no había giñado.
Fins demà!
Estrema y dura. Tus mujeres mos la ponen.
Ara m'ha donat la Sílvia la idea que aquesta li podem dedicar al senyor Julio Iglesias amb tot el carinyo. Diguem-ho així.
Seguim, doncs. Seguim amb l'apartat Boomers. Bé, jo em pensava que era boomer, però em sembla que no, que som generació X o alguna cosa així. Bé, aquesta cançó, aquest senyor no s'ha mort, però mira, simplement ens venia de gust i ens serveix per fer un gir de guió, perdó, que no té gaire sentit, però bé. Bill Callaghan, una cançó que la teníem al cervell fins que l'hem trobat, perquè el títol, clar, no quadrava per enlloc, doncs han passat mesos, anys, i és Aide McCluck Show, i sona així.
Working through Deb's pain Last night I swear I felt your touch Gentle and warm The hair stood on my arm
Show me the way, show me the way, show me the way To shake a memory Show me the way, show me the way, show me the way To shake a memory I flipped my forelock I twitched my withers I reared and blocked I could not put my right
Fins demà!
I fell back asleep sometime later on And I dreamed the perfect song It held all the answers like hands laid on
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs hem començat a Gijón, Astúries, hem continuat a Plasència, Extremadura, hem fet una excursioneta al Yanqui, i ara anem una miqueta més al sud d'Espanya, a Granada, la Gartijanic. Això aquí ens ho hem de fer vindre bé per lligar-ho tot. Properament, no sé quan, us informarem d'una cosa que es diu Desafió Punyuel.
La Gartijanic van fer un treball sobre poemes de Bunyuel, que es deia El perro andaluz, el van presentar a Reus, dins del Festival Accents, i la cançó que escoltarem se diu Bacanal, i la veritat és que ressona una miqueta a les urders tierras infant de Bunyuel, de la pel·lícula. Ah, i per cert, Extremadura, ojo, que hi ha un grup que es diuen Sanguijuelas del Guadiana, que també en algun moment passaran per aquí, quan tornem a fer un recull de novetats que avui ja no ens hi cabien.
Dit això, la Gardí Janic va canal del disc El perro andaluz i ja que hem esmentat el Festival Accents, després hi tornarem. Recordeu que queden bolos encara. I feu el favor d'esgotar les entrades, que valen molt la pena. Vinga, doncs, la Gardí Janic va canal.
Fins demà!
Gràcies.
Un miembro que se crispaba delante de la Cruz San Bartolomé y el Fauno danzaban cuando las piedras salían disparadas.
Fins demà!
Dèiem, desafio Buñuel, que ja us ho explicarem, és de cara a l'estiu, perquè això passa a l'agost, suposem que hi haurà una nova edició, nosaltres vam estar a l'anterior i va ser molt xulo, i si tot va bé parlarem amb el director. I dèiem, dèiem, del Festival Accents, que la Maika Makowski, que la van ajornar, i ve l'1 de març, i també el Nacho Vegas estava pendent.
I en l'última visita, la incursió, els fans de Tarragona i el van punxar al Corcovado, amb un tema que era bastant instrumental, que feia amb el Nacho Vegas. I avui l'hem recuperat, perquè ell té un disc nou en què col·labora amb més gent.
I en aquest cas hem triat un tema que és el que, bueno, amb aquesta cançó el vam descobrir. La libertad es la cárcel más grande de todas las cárceles. Això és del disc nou de Corcovado, Solitud y Soledad, i en aquesta cançó col·labora amb l'habitación roja. Ja veureu que el Jorge Martí no arriba tan avall com ell.
Fins demà!
Dame un cielo donde pueda arañar la libertad. Dame un cielo donde pueda besar a la oscuridad. Qué brillantes son las calles
Fins demà!
Que maco, com ens agraden aquests tòtems que encara duren i van pel món. Una altra senyora que també se li ha enfoscit la veu amb l'edat. Santiago Ocerón.
va crear un dels grups fundacionals del rock espanyol, després es va dedicar a viatjar a Cuba, buscant les semilles, i ara explora el cor de la nostra civilització a Grècia. Va amb dos músics grecs, ha fet un disc que es diu Neranzi, que són les taronges amargues, les taronges aquestes dels tarongers bors que cauen per les voreres i fan brutícia, i nosaltres hem triat un tema que es diu Batalla per la vida, que és el nostre dia a dia.
Gràcies.
En los árboles cantan los pájaros Hay un mundo en sus metros extraños Con alados sonidos y amables latidos En sus nidos no aprenden dictado Atraviesa la red el pescado
Nuestros fuegos alumbran los mares
No se quema la bruja en las calles, mas tu ardiente mirada, dulce flecha clavada incendió el corazón que agraciaste.
Fins demà!
Se pelean en los descampados, cuerpo a cuerpo y ya en calma, con el hambre en el alma y un balón que descarga disparos.
Los mortales se enlazan del brazo como dioses subiendo a sus astros con el solo deseo de que en un tiempo nuevo los puñales se vuelvan de barro.
Doncs sí, tot el que fa aquest home té molt de sentit i ell ho explica molt bé. I ara, Festival de Guitarres, anem amb Jeff Tweedy, el de Wilco, que s'ha despenjat publicant un munt de cançons l'any 2025 i una d'elles, la que ens va fer més gràcia, Lou Reed was my babysitter. O sigui que Lou Reed va ser el seu cangur. Quin luxe, no? Jo també ho hauria volgut.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I així surten, la canalla, clar, si l'horrit els fa de cangur, doncs passa això, i nosaltres encantades. I ja està, ja deixem espai a la Sílvia perquè pugui acabar el seu programa, però és que hem fet un descobriment, que es diu en El diablo de Shanghai, i li he afugellat un text a la Laura Barratxina, on hi havia un paràgraf que m'agrada molt, que ara us el llegeixo,
I diu que aquest grup, El Diablo de Xangai, en El Diablo de Xangai se junta la poesia i el pan que necessita cualquier adulto para escarbar en su desencanto y volver a encontrar bajo los escombros aquellos sueños juveniles de los que escribía Marcé, Juan Marcé. Perquè això és un homenatge a una novel·la de Juan Marcé.
I, a més, algo de luz en las tardes que nos aboquen a l'invierno, la promesa de que Clàudia, aquella borrasca que ens va visitar, s'aleja i ja està més cerca la noche más larga i després la primavera. Durarà més la meva xerrameca que la cançó, ja us aviso. El paràgraf que m'agradava era Ha llegado el vinilo de Rosalia, 25 de novembre, es publicava això.
Però, del mismo modo que dejas de beber vino en un momento de la noche o tienes que ceder parte de tu xuletón a tu acompañante porque no puedes seguir comiendo, luxe ya no me ilumina. La música que suele salvarme también me ahoga. Manera elegant de definir un empatx. Que no és el cas, que el Diablo de Xangai publicarà en disc aviat i nosaltres us deixem ja per aquest tràfic d'abstraccions incrustat amb un tema que es diu On-Off. Fins la propera, Salut i Cultura.
Celebra la vida con la llegada de un nuevo día.
Canta el recuerdo de una niñez olvidada alegría. Conoce el pasado y construye el futuro. Consultan a la gente, son las manos de este nuestro presente. Cada lágrima tiene una noche, cada estrella un amanecer. Y si esta no es la persona que quieres ser...
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Sí, sí, sí, ha de ploure que plogui. Porto cantant-les tota la tarda. Si no, vindrà ara de cinc segons, eh?
Apunta a punt a l'agenda que aquest cap de setmana, 16 de gener, per fi sí ens podrem tenir amb nosaltres. Són la reina del pop i arriben a los submarinos de Reus. Ens diuen que cada concert de la reina del pop és una cita amb la emoció, la nostàlgia i la energia del millor pop espanyol. I no tenim cap mena de dubte.
I per parlar-nos i per acabar-nos de convèncer, vinga, telefoni que comptem amb aquesta veu, que és la Leire i la Maia a la vegada, encara que ella, de veritat, ens tingui ja el cel guanyat. Cel, bona tarda. Hola, bona tarda, què tal? Aquí fent una mica de joc de paraules, com has pogut veure, eh?
Per ser això del cel guanyat és veritat, eh? Perquè ara mateix, amb tot el que ha passat amb l'oreja de Van Gogh, jo no sé si us heu arribat a posar, vosaltres com a grup tribut, perquè normalment els grups tributs neixen i creixen de l'admiració cap a ells, tot el que ha arribat a passar us ho acabeu de creure?
Estem una mica curats d'espant, però sí que és veritat que estem com a l'expectativa que encara poden passar coses. Encara més, no? Ja està, ara ja... Que la baia canti, que t'acan són noves de l'oreja, no? Sí, sí, espero que sí que tot vagi com ells esperen. Però, bueno, jo tinc la sensació que alguna cosa ens pot sorprendre i que pot passar alguna cosa més. Però per pitjor o per millor? Quines són les vostres sensacions?
D'allò que la Maia al final s'ho repensi i digui, no, no, millor estic a casa. No ho sé, no ho sé. Ai, que crec que sí que vas per aquí també. El que passa és que si això passés, que els fans no es preocupin perquè estem nosaltres. Això mateix. I que ens podem venir a veure nosaltres. Ens sortirà una mica més barat, això sí, però ho gaudiran igual o més.
I, a més a més, tu fas les dues veus. Que, per cert, com ho fas, les dues veus? Perquè, clar, la veu de la Maia té una sensualitat, una manera de cantar molt peculiar, i, clar, la Leire és tot un huracà.
Doncs no, que com ho faig? No ho sé, no ho sé. Em surt una mica com sol, no? El fet d'imitar sempre des de petita, precisament avui al matí ho parlàvem, des de petita que imito, però qualsevol, vull dir, de petita era la Carmen Sevilla. Home, no t'hi veig, home, no et sap mai, però no t'hi veig a tu, amb les ovejites, no? Exacte.
I quan no era la Shakira i quan no era una altra, i precisament vaig créixer en aquest grup, doncs em va quedar la veu de la Maia o com havia de col·locar tot el meu cos per ser de Maia. I després amb la Leire també és força fàcil d'imitar, tot i que els dos són com molt peculiar, tenen les seves característiques, però la veritat, sincerament, exactament no sé com fer-ho.
No sé com ho faig. Senzillament, en el moment que surt la cançó que canta la maia, la cel se transforma en la maia, o almenys la veu ja se t'hi posa com ha de ser, i passa el mateix amb les cançons de la Leire. Perquè, a més a més, les claves li dones entonació, encara que la posada en escena que teniu, és que és bestial, i es nota que hi ha un munt de feina aquí darrere, eh?
Clar, tot això ajuda també que la gent estigui escoltant la Maia o la Leire, perquè, vulguis o no, tots els sons de guitarra, de piano, tot més... Si tenim pantalla al darrere que ens ajuda en el show, tot això fa que la gent estigui introduïda fins a l'universo Oreja i que si és una cansa de la Maia, escoltin la Maia encara que jo no ho sigui. Si és de la Leire, igual. Llavors, tot ajuda. No soc sola, jo.
Ja saps que he tingut l'oportunitat de veure-us diverses vegades, i com sempre dic, jo crec que des del minut zero, en el que són les primeres notes, i que surts a l'escenari, la gent ja comença a aplaudir, ja tenim ganes que ens ho doneu tot, i que una vegada que s'acaba, si no hem suat la samarreta, és perquè molt poc ens ha faltat.
No, la veritat és que, clar, l'Oreja va fer cançons molt enganxifoses, molt boniques, molt d'allò que se t'enganxa i no pares de cantar-les, no? I encara que no te'n recordis de la lletra, resulta que quan comences a sonar la música te'n recordes de la lletra. I en la sala, sobretot, es respira com unes vibracions molt maques entre tots els fans. És com un espai de bones vibracions...
i de gent molt feliç, i són dues horetes en què la gent s'oblida de tots els seus problemes, que segurament tots en tindrem, i no sé, és molt guai. Llavors, la gent ja està disposada des del minut 1 a passar-ho bé, i això es nota, i ho rebem des de l'escenari, i també, clar, al rebre-ho també ho rebotem. És molt guai. Bueno, recordo que estaríem en concert aquí cap de setmana dins de lo submarino, que és una miqueta concert de repesca.
Perquè us teníem ja fa algun temps i va haver aquesta davallada, va haver una miqueta de malaltia per un dels components del grup. Jo, jo, jo. Per això penso que t'anava a preguntar que com estàs, com et trobes. Doncs mira, bé, molt bé, la veritat és que molt bé. Va ser justament al començar, a principis em sembla que va ser mitjans d'octubre. Sí. Que, bueno, no m'acostava a passar però vaig pillar, hauria de ser una faringitis o alguna cosa així i no vaig poder venir.
Però ara molt bé, tot i que ja sabeu que ara a desembre va ser un picó de grips i de... Sí, sí, allà vam estar tots, vam caure tots com a mosques, eh? Doncs jo inclosa, i mira, justament m'estic recuperant ara mateix d'una farinfitis, d'una larinfitis aguda. Ostres! Però tot superbé, perquè a més vinc justament...
Avui vinc de la foniatra i m'ha dit que tot està perfectament correcte i que ho puc cantar perfectament. Molt bé, molt bé. Ara hi ha totes les coses acabades amb itis, ja està, eh? Ara hi ha prou, eh? Ara hi ha tot el bo, eh? Si vol acabar amb itis o altres coses, millonitis, de milions, no? Concertitis... Veus, també acabar amb itis.
Sí. No? Premitis, de premis, que també volen caure, no? A veure... Bé, però si no cau res, jo ja seré contenta. Però bé, ni de bon ni de dolent, jo ja estic bé. Jo venava fer això del Premitis perquè ens vam trobar, perquè estàvem nominats als Premis Arc, que vau estar aquí a Tarragona amb nosaltres, al Teatre Tarragona. Sí, sí. Que guai veure tanta gent del Mundillo. Que sàpiguis que vaig estar buscant, eh?
Ah, sí? Sí, i va dir, el vostre guitarrista, que no me'n recordo mai, i des d'aquí li envio records, eh? Sí, és el de pelopinxo? No, però pinxo. I el caire i el disco, i el bateria és el Dani. Ah, doncs el Dani. El Dani va estar tot el dia a Mazarc, sí. I vaig parlar amb ell una estoneta i vaig dir, està la cel per aquí, almenys per saludar-la, i diu, no, està a punt d'arribar. Però ja ens vam ficar a dintre del teatre i ja no vaig poder veure't.
Clar, nosaltres veníem més tard, perquè teníem la nostra primera feina, i sortíem de la feina escopatejats cap a Tarragona, i vam arribar una miqueta més tard just com per la gala dels premis. Llàstima, eh? A veure, que tota la gent que va ser guanyadora s'ho mereixia, però també és allò que dius, home, podria haver algun empat, no?
També va bé algun empat, alguna cosa d'aquesta, que no sigui una o l'altra. Empatados a puntos i vinga, jo hagués aplaudit igual, eh? No, per nosaltres és un premi estar nominats portant tan poc temps en els escenaris. És veritat, quant de temps fa que esteu com la reina del pop?
Doncs, si no m'equivoco, perquè tinc una memòria de peix impressionant, ara mateix crec que... Ara mateix crec que començant la cinquena temporada. Ostres! I vam passar a fer... Potser la primera temporada vam fer tres concerts, la segona potser en vam fer vint, i ja hem acabat l'any fent vuitanta. Uau! És que Déu-n'hi-do, eh? I a sobre nominats els arcs, és com... Oh!
Ara a veure com s'inicia i nosaltres ja ho sabem. Tenim el submarino de Reus el dia 16, el dia 30 esteu a la Razmetat 2, el dia 7 esteu a Manresa, el dia 21 a Mataró i m'imagino que perquè al mig poden afegir-se algunes i les que queden en aquest 2026, no?
Sí, sí. Aneu al gimnàs i tot això com ho feu? Perquè tu no, quieta, quieta, tu sobre l'escenari no estàs. A més a més hi ha canvi de vestuaris... Com ho fas? Bé, jo com a molt, canvi de vestuari, el que faig és treure'm la jaqueta i ja està, en el cas que faci... Això ja és un canvi.
Forma part del canvi de l'estiu. No, jo és que com tinc fan de protagonisme, jo no deixo de cantar en cap moment, jo no deixo que facin instrumentals, jo et canto tota l'estona. No, no, ma mare em va venir a veure aquest estiu i em va dir, deus perdre dos quilos per concert. Bé, més o menys, sí. Però després ho recupero.
No, a veure, no l'he imaginat. Bé, potser algun guitarra sí que va al gimnàs, eh? La resta no ens dona la vida, la veritat. Però sí, ens vindria bé per agafar forces per tota la temporada que ens ve a sobre. Perquè, Déu-n'hi-do, la temporada que comencem, i que, a més a més, el que dèiem, amb moltes ganes, amb molt de ritme, i no sé si hi afegin alguna coseta més. Heu agafat aquesta nova cançó de l'oreja de Van Gogh? Ja és vostra? A veure, jo sé que vosaltres...
Meva sí que és, ja. Ah, tema sí. Sí, sí, ja la vam estar treballant a casa l'altre dia així d'un petit comitè, perquè, a veure, és que potser no és l'himne que ens esperàvem, però s'enganxa com una mala cosa. És una passada. A més a més, a veure, té una coseta que jo no sé si els mana faran intervenció divina, per allò del dios, oé, o... No, sí. M'entens, no?
Sí. A més, la veu de la Maia té una cosa molt peculiar, que és que donen ganes de, almenys a mi, i als que m'envolten, d'intentar imitar-la, perquè té aquella manera de cantar tan especial, que és com, a veure si jo puc fer-ho també, i llavors, de provar-ho, també se te'n va enganxant la lletra, i ja ho tenim. I a la Maia ja són tots dient... Oeo, jo te feia l'oeo.
Doncs ara vam tocar el dissabte passat a Madrid, a la sala de Movistar Arena, i vaig plantejar el públic a veure si ja se la sabien, eh? I què tal? No va ser el cas. Quins llius? Sí, sí, sí, no va ser el cas. Doncs mira que les entrades, tu ja ho saps, que no van desaparèixer, es van evaporar.
Sí, va ser sortir el moment de tota l'eclusió, l'Eiri a Maia, Maia a l'Eiri, que ja tornen i que ja estem i que ja farem concerts, i que les primeres dates és que havien cues de 3 i de 2 hores, no físiques, a través de la xarxa. Sí, sí, nosaltres no tenim entrades,
Per tant, en els concerts intento fer amics. Pregunto jo, a veure, qui té entrades pel concert de l'Oreja? Hi ha uns que m'agraden la mà i jo, vale, doncs després parlem tu i jo. Tu segur que vols anar... Jo t'atrevec mala cara. Jo t'atrevec des d'aquí... Tu cauràs malalt aquell dia, eh? Sí, pots dir que hi has d'anar. Tu ets segur? Home... Després, després, vine que xerrem, vine que xerrem. Però porta les entrades, porta les entrades i a veure què passa.
Doncs això, si algú té entrades de l'Oreja de Van Gogh, sisplau, home, la reina del pop, ells han d'anar. Ells han d'anar. Han de veure aquesta nova temporada, aquesta nova febre de l'Oreja de Van Gogh. I si no, faig una crida als fans que compartim tant l'Oreja original com nosaltres, que ens facin un par-te de com ha estat aquest concert, com ha envidat la nova Amaya...
com han vist els nois amb la falta del Pablo Venegas, i que ens comparin una miqueta a veure què podem millorar nosaltres. Bueno, de l'últim, jo crec que ho feu tan bé, que jo crec que és impossible. Jo crec que els haurien de comentar amb ells una miqueta el que feu vosaltres. Bueno, poca broma, ja per començar, han posat de títol a la gira una cançó que nosaltres vam començar a introduir a finals de temporada passada. Ai, no me'n recordo quina és. Tantes coses que comptar. Ah...
I jo vaig dir, onda, onda. Ja ens han escoltat, que li demano un copyright. Digue'l-hi. Encara la liarem, encara la liarem, ja veuràs tu. Ostres, doncs jo espero i desitjo que us ho posin així, peu pla, que tinguem la oportunitat. Jo crec també, Sel, entre tu i jo, que d'aquí a poquet, qualsevol dels concerts de l'oreja, ja saps que això triga zero coma, en estar tot penjat sencer.
Sí, exacte. D'això ho fem molt, eh? Sí, sí, sí. Alguna cosa sortirà. Encara que a sàgils socials un trosset petit sempre sortirà i d'allà pots treure molta informació. Sí, sí, sí. Però ara per ara ens centrem en el que passarà a l'o submarino. A quina hora hem d'estar amb vosaltres? A quina hora tenim la cita? Obren portes a dos quarts de deu i el concert començaria cap a les deu. Molt bé.
I a partir d'allà, dues horetes, per suar, per cantar, per deixar-s'hi la veu i per recordar bons moments, que això també és una miqueta el que fa a través de la teva veu aquests moments de la oreja de Van Gogh. Sí, i a més és divendres, per recuperar-vos teniu tot el cap de setmana. I tanto, i tanto.
I si no és així, després teniu una altra setmana, que també sempre podeu demanar festa a la feina. Exacte. És que veiem el concert d'Unidor sobre l'escenari, el terratremol que ens feu fer, i gràcies. I el que dèiem, que a lo submarino, aquest divendres, tenim una cita amb vosaltres. De nou, gràcies, gràcies, gràcies, i fins aviat. Ens veiem aquest divendres, i si no, doncs el més aviat possible. Una abraçada per tot. Adéu. Gràcies per l'entrevista. Adéu. Adéu, adéu.
I fins aquí el programa, que sí que se'ns acaba, que se'ns acaba. Tornem demà, a la mateixa hora, fins al Fans de Tarragona. Sigueu feliços. Adéu-siau.
Bona tarda, són les set.