Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Les obres del Fòrum Judicial de Tarragona començaran al març. D'aquesta manera es compleix el calendari previst per donar el tret de sortida a un dels equipaments de ciutat més esperats. La primera fase anirà a càrrec de fomento de construcciones y contrates.
l'empresa que va aixecar la Ciutat de la Justícia de Barcelona o l'Audiència Nacional de Madrid. De tot plegat se n'ha parlat durant la reunió de la sala de govern del TSJC que s'ha fet a Tarragona. El president de l'Audiència de Tarragona, Joan Pere Arnau, també ha parlat dels problemes en forma d'enderrariments i d'actuals.
col·lapse del sistema que provoquen la manca de jutges i de jutgesses. Fa tres mesos que en l'àmbit penal fan judicis també a les tardes una mesura pionera que volen prorrogar, com ha explicat ell mateix. És una de les mesures de reforç de les seccions penals de l'Audiència Provincial de Tarragona. Assumeixen moltíssima feina perquè, bé, doncs
Pràcticament totes les agressions sexuals ens venen a nosaltres, bona part de... bé, tots els macrocauses, tots els jurats, i cada vegada els judicis són més llargs, més acusats i més complexes. De manera que abans el que podies fer un judici per dia, ara necessitem tres dies per fer un judici. I ja no dic macrocauses que necessitem un mes o dos mesos, no?
D'altra banda, Pere Arnau ha confirmat que a l'octubre arribarà el judici pel Casini, però i que el de l'explosió d'IQOXE anirà ja a 2027. Tarragona Ràdio, que celebra avui un aniversari rodó, els 40 anys d'història de la misura municipal de la ciutat. Per commemorar l'efemèrida, hem passejat per les quatre seus que hem tingut en aquest temps. L'actual Avinguda de Roma...
a la Rambla Nova, al carrer de la Nau i a la plaça d'en Rovellat, a la part alta, on s'iniciaven les emissions de Radioforum. I ho hem fet amb companys, doncs, els que fa més temps que fan aquest viatge, com són la Sílvia García, el Joan Andreu Pérez i el Joan Maria Bertran. La Sílvia va arribar el 1986, recorda com a la seu de la Rambla Nova se les havien d'empescar per explicar una professor de divendres sant amb molta dignitat.
I de cop i volta em pregunta a Sílvia, que era quan va començar a anar el divendres Sant per la Rambla, quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla. L'estudi estava al final de tot. No estava jo al costat del balcó, eh? O sigui, havia de fer corredisses cap amunt i cap avall de l'estudi cap al balcó i del balcó cap a l'estudi, però jo estava sola al control per dir-li quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla del divendres Sant de Tarragona. O sigui, ja us pudeu veure durant tot el divendres...
I hem recollit reaccions com la de l'alcalde Rubén Vinyuales. Té clar que Tarragona Ràdio arriba als 40 anys amb una salut de ferro. S'ha sumat també a les felicitacions. Ha recordat la feina de l'actual plantilla, però també de totes les treballadores i col·laboradores que ha tingut al mitjà al llarg de la seva història. En nom de l'Ajuntament i de la ciutat, Vinyuales ha reconegut la fiabilitat de Tarragona Ràdio.
Felicitar a Tarragona Ràdio per aquests 40 anys d'informació pública d'aquest mitjà de comunicació que té una salut de ferro i que, a més a més, si em permeteu a nivell tarragoní com a alcalde, agrair que Tarragona Ràdio és aquell mitjà de comunicació que et pots fiar, que sempre hi és en els moments més difícils,
i per desgràcia aquests 40 anys hem hagut de viure algun d'aquests moments. I l'únic que podem dir és que per molts anys més que hi ha una bona festa preparada perquè us la mereixeu i a totes les persones que treballen, però també a aquelles que han treballat a la Ràdio Pública de Tarragona.
Doncs això, avui és el dia de Tarragona Ràdio, però la celebració arribarà divendres amb una gran gala. Complirà el Teatre Tarragona amb prop de 700 persones i unes dues hores d'espectacle. I recordem que hi ha dos restaurants tarragonins que s'incorporen al Club dels Sols Rap Sol. Es tracta del Quinta Forca de Nulles i els Servos de Reus. Ahir al vespre, al Palau de Congressos de Tarragona...
es feia la gala de lliurament d'aquests prestigiosos guardons de la gastronomia a nivell nacional. Més notícies les trobaran a tarragonaradiu.cat.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. I moltes, moltes, moltes, moltes felicitats. Estava tantejant el terreny i per això m'he fet aquesta aturada. Perquè anava a dir 40 vegades moltes felicitats. Però he pensat, depèn de com, potser a les 20 i poc, si arribo, potser me'n nuago. I encara hem de fer el programa per davant fins al punt de les 7 de la tarda.
Felicitats a tots els que hem fet possible, els que heu fet possible, que Tarragona Ràdio, en els seus inicis, en tal dia com avui, l'any 1986, a les 6 de la tarda, si potser ara ja estarien en plena inauguració d'aquesta emissora, allà a la plaça del Rubellat, es feia el tret de sortida del que ara és la nostra emissora.
Una inauguració que avui recordarem amb tres veus especials que van formar part d'aquella inauguració, perquè hi formaven part de la nostra plantilla com a col·laboradors de Tarragona Ràdio, que avui ja tenim aquí amb nosaltres. De seguida els saludarem, es tracta d'en Lluís Marçal, d'en Jordi Marçal i en Josep Maria Triguero, que van ser...
El primer informatiu cultural que en aquell moment es va emetre. Bé, concretament, ells ho feien a les 9 del vespre...
Avui ens havien pregat de poder fer-ho a les 9 del vespre i va dir, no, és que el programa el fem a aquestes hores. Ja m'agradaria, ja m'agradaria allargar. El que passa és que els companys del No Som Ningú que venen després potser no els agradarà tant la idea, eh? Així que els he mig convençut que vinguessin a aquesta hora del programa i de seguida, de seguida estarem amb ells i avui estarem de celebracions.
I ara potser em direu, home, i al Jordi? Demà al Jordi li vaig dir, Jordi, avui és un dia de 40è aniversari. A més a més, ens va fer un regal fantàstic el Jordi Català o Jordi Freixa. Els dos ens van fer un regal fantàstic d'un quadre de 40è aniversari a Tarragona Ràdio. I li he dit, avui, si m'ho permets, farem un petit especial amb moltes de les felicitacions que ens han arribat i que ens han arribat
no només aquí, sinó també al cor. A tots, gràcies per formar part de Tarragona Ràdio, gràcies per estar al nostre costat i per 40 anys més. I com no vull deixar l'oportunitat de poder escoltar el Jordi, què et sembla si ens canta una miqueta? Vinga, va!
Aniversari Feliz Aniversari Feliz Aniversari Feliz Aniversari Feliz Aniversari Feliz
Fins demà!
Uau! Doncs aquest és el nostre aniversari feliç que fem amb en Jordi Freixas. També alcem el got amb la cosina. Hola, soc la Clara de la Cosina i faig aquest àudio per felicitar a Tarragona Ràdio pels seus 40 anys. 40 anys de donar veu a les propostes, als projectes i a les coses que passen aquí al nostre territori. Felicitats i per molts anys més. És una pedra a la sabana.
També amb molt d'amor ens ho diu la Noemi de l'Averant. Feliz aniversari a todo el equipo de Tarragona Rádio. A parar molt menys anys i que lo pasen súper bien. El Dani Madrid també ens diu cosetes. Hola, bones, què tal? Sóc el Dani Madrid i res, felicitar a Tarragona de Ràdio pels 40 anys. Moltes felicitats. Dejar atrás la soledad.
Y quiero compartir todo lo vivido.
Hola, soy Alberto Añón, cantante de éxitos como Dime Corazón, Amor de Noche, o Nena, ahora que está sonando en todas las plataformas y en YouTube, que también está el vídeo, y quería felicitar a Tarragona Radio por esos 40 años que lleváis ahí, dando caña ahí al frente de toda esa gente que os escucha. Muchas felicidades y que compráis...
unos cuantos más y que yo lo pueda escuchar, que siempre será buena señal. Un beso para todos. Això ho espero. També ens felicita el Ñeco. Som-hi, Ñeco. Moltíssimes felicitats. Som els Ñeco. Avui és un dia molt, molt, molt, molt especial. Feliços 40 d'Aragona Ràdio i per molts més. Us estimem.
També ens facilita, ens facilita, no? Ens felicita. Ja m'he posat nerviosa. Al Xen dels Neon Collective. Hola, què tal? Soy Xen de la banda Neon Collective.
Bona nit. Bona nit.
També la Paula Valls ens ha dit la seva. Hola a tothom, sóc la Paula Valls. I re, passava per aquí per felicitar els 40 anys de Tarragona Ràdio, que es diu ràpid, però a tele, eh? Bé, per 40 anys i per molts anys més que quedin de ràdio. Una abraçada. La de la xiris ens ho canten.
Tarragona Ràdio, aniversari valent. Moltes felicitats per molts anys, per molts anys més de Tarragona Ràdio.
Que grans que sou! Déu-n'hi-do, eh? I també parlant de persones que han marcat i que tenen l'oportunitat que estiguin una estoneta aquí amb nosaltres. En Pep Sala ens diu això. Hola, voldria felicitar tota la gent de Tarragona Ràdio per aquests primers 40 anys i que puguem passar-ne molt més plegats en estones tan bones com les que hem compartit. Un petó i una abraçada a tots.
Gràcies, Pep. Com no. I ja que estem amb el Sau, què et sembla si en Jonathan Arguelles també ens diu alguna coseta? Hola, sóc en Jonathan Arguelles i us vull felicitar pels vostres 40 anys de ràdio. Sembla fàcil quan un metge de comunicació fa un any, dos anys, tres anys, però fer-ne 40 s'han de fer les coses molt bé per mantenir-se en actiu durant 40 anys. I espero que en siguin 40 més i 50 i tots els que facin falta.
Moltes felicitats, Tarragona Ràdio. I no ens veiem de casa encara que són més internacionals que mai, que ens donen un color i una calor. Estic parlant de les Elles Musicals. Buenas, buenas. Elles Musicals les desea muchísimas felicidades a Tarragona Ràdio y todo su equipo por muchísimos años más. Mua!
La Luba, no només com a Elles Music Bans, sinó també com a l'Associació Cultural, la qual conforma, ens deixa aquest missatge. Hola, hola, Tarragona Radio, i Sílvia García, nostra amiga, que sempre, sempre, sempre està dispuesta per acceptar-nos i anunciar totes les coses bones que estem fent per part de l'Associació Intercultural Puentes i Trens Arte Festival.
Especialmente, personalmente, yo, Luba, os felicito el 40 aniversario de Tarragona Radio.
Y que lo pasáis muy bien y que sigues haciendo todo este trabajo tan bueno que estáis haciendo para toda la ciudad y para todas las personas creativas que estamos por aquí dando vuelta. Os queremos mucho, que lo disfruten y feliz aniversario.
I ja tanquem perquè hem d'anar amb els convidats que ja s'estan esperant de fa una estoneta. Anem a l'Andoni, que també ens ho fa en cop de guitarra. Hola, soy Andoni Díaz, guitarrista, músico, productor y quería felicitar a los amigos de Tarragona Radio por su 40 aniversario.
Gràcies, gràcies, gràcies. Bé, vinga, l'última que també ens canta cau d'orella. Us desitjo, Tarragona Ràdio, moltes felicitats. Felicitats per aquests 40 anys, per molts més i endavant. Gràcies, Judith Netherfant. Déu-n'hi-do com ens canta cau d'orella aquesta dona, que bé, que com ens agrada.
I ja està. Ho parem aquí, eh? Ho parem aquí. Tenim ja els convidats amb nosaltres i ens estem emocionant i no sé si que acabarem de parlar del dia d'avui. Res, una paradeta, anem a la publicitat i de seguida els saludem. Fans de Tarragona. De midons a divendres, una hora per la música de casa. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves. I
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer s'anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat.
En el 102.6 de la freqüència modulada. Radiofòrum, l'emissora del casc antic de Tarragona. En el 102.6 de la freqüència modulada. Radiofòrum, l'emissora municipal del casc antic de Tarragona. A partir del dia 17, dilluns, començaran les emissions regulars de la nostra emissora. Amb aquest tema, per avui, donem per acabada aquesta prova. Bona nit i fins un altre dia.
from the window above It's like a story of love Can you hear me? Came back only yesterday I'm moving farther away Won't you near me? All I needed was the love you gave All I needed for another day And all I have
Amb l'assistència de l'alcalde de Tarragona, Josep Maria Requesens, i el tinent d'alcalde de Relacions Públiques, Julián López, avui a les 6, ha inaugurat la quarta emissora municipal de Tarragona.
Ràdio Fòrum, el 102.6, està situat a la part alta de Tarragona i serà l'emissora municipal de tot el cas urbà de Tarragona. L'emissió serà de les 10 del matí fins a dos quarts d'una de la nit.
Recordeu que la primera emissora municipal als barris fóu ràdio a la Canonge, seguit de radiografia del barri del Pilar i una vista ràdio que en l'emissió on escolar
Dues emissores més es posaran en marxa per a completar la xarxa de ràdios municipals als barris, i que seran les de Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau. Això, esperem que ben aviat sigui un fet. I va ser un fet, i tant que va ser un fet. Jordi Marçal, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio.
Hola, bona tarda. El Jordi és aquesta veu que estem sentint, però deixeu-me també saludar el Lluís Marçal. Lluís Marçal, bona tarda. Hola, bona tarda. I tenim amb nosaltres, que també és una de les grans troballes que fia molt de temps que no sabíem res d'ell. El Jordi més o menys el tenia controlat gràcies al Lluís, però Pitu, bona tarda. Benvingut a Tarragona Ràdio, Lluís Maria Triero. Hola, Sílvia, bona tarda. Com estàs? Bé, bé.
Quina ganes de tenir-vos a tots tres, que hem de dir que és un petit miracle que ha aconseguit el Bet, que ha aconseguit el nostre company Lluís Marçal. Lluís, explica'm perquè tu tens molt a veure amb el que passi amb aquestes tres persones, amb aquestes dues persones que avui tenim aquí als estudis.
És que, mira, Sílvia, l'altre dia, fent en el cap sobre les celebracions dels 40 anys de Tarragona Ràdio, em va venir al cap, i si poguéssim ajuntar aquelles 3 persones que vam estar allà a les 9 del vespre fent el primer informatiu cultural de l'emissora? 40 anys després! 40 anys després ja estaríem aquí amb nosaltres avui!
Sí, perquè, esclar, cadascú ha seguit el seu camí. Jo encara, mira, vaig venint de tant en tant en aquesta emissora, però, esclar, el Pitu i el Jordi els havien perdut la pista, no? Sí, de veritat. I, esclar, aleshores és un moment històric poder ajuntar, doncs, poder ajuntar-nos estrès una altra vegada i recordar aquell 17 de febrer del 1986 a les 9 del vespre. Sentíem a la veu del Jordi Massalda.
es feia la inauguració com a tal, quina responsabilitat per vosaltres feia aquell primer programa. Estàvem molt nerviosos. Mira, penseu una cosa, que el Jordi, el que posa la veu, encara se'n van sortir prou bé. El Pito també ho va fer prou bé.
Jo era el que feia els controls i podem dir que no va ser... Tu vas suar a gota grossa, ja t'ho dic ara, que vas suar seguríssim. Podem dir, Sílvia, que no van ser els meus millors controls que he fet a la ràdio a la vida. Jo sempre recordo que sempre dèiem allò que anàvem amb una sabata i una espardenya, que era una de les frases nostres en aquell moment a la ràdio, perquè no acabàvem d'arribar...
molta de la gent que entrava en aquell moment a la ràdio, potser no havien fet mai ràdio. No. I clar, ens trobàvem que estàvem aprenent fent-hi, amb les equivocacions, d'una persona que no ha fet mai el que estava fent en aquell moment, no? Sí, sí. I mira, curiosament...
doncs entrem en matèria de saber com va començar tot. Perquè mira com... És curiós els anys quan passen que la memòria fa que pensis una cosa i al final és una altra. Jo pensava que l'emissora s'havia inaugurat a la set de tarda i segons s'han pogut escoltar...
En vivo i en directe. Per la veu del Jordi Marçal va ser a les 6 de la tarda. Bé, això que fa els 40 anys. Després, també, jo tenia entès que, esclar, que es va assabentar de la creació d'aquesta misura, que en principi era de la part alta, perquè és de Radio Fòrum. Jo pensava que la idea, el que ho va saber primer, va ser el Joan Maria Triguero, Pitu, perquè ell vivia a la part alta i ens ho havia dit a nosaltres. Però no, va ser el Jordi Marçal que es va assabentar.
Jordi, com va anar? Explica'm. Jo vaig descobrir aquesta troballa tan important per la ciutat de Tarragona a través d'un senyor que jo coneixia, que treballava allí, on via Radio Forum era un centre cívic. Aquella època hi feien activitats a la part alta. Feien activitats de tot tipus pels veïns i veïnes. Sí, sí.
I aleshores un senyor que vi allí m'ho ha dit, mira que obrirà una emissora tal i qual. M'ho ha explicat que estàvem fent les obres. Dic, vale. Dic, doncs ja me passaré a informar, parlem amb el director, el responsable. Va donar la informació a qui era el senyor, que és el senyor Francesc Baixcalcera, el director de... El director. El director de... Sí, el primer director. De la ràdio de l'emissora, no? Sí, sí. I un dia vaig anar a parlar amb ell...
I, clar, la meva sorpresa és que estava tot ple. Hi ha la gent per fer tants programes d'entrevistes, culturals, de música... I només quedava els informatius, que és el que li faltava a omplir Radio Fòrum. I dic, bueno, no sé, jo ho veia difícil, eh?, perquè m'ho va oferir. Dic, bueno, mirem de...
de tirar endavant, i llavors, clar, era complicat els informatius, perquè, clar, és molt... treballar molta informació, rodes de premsa i això, i ho van anar treballant, i llavors vam fer un informatiu una mica, al principi, era més d'actualitat cultural, i després ja vam passar amb una gravadora...
anar a rodes de premsa, a cobrir actes, i, bueno, a poc a poc es va anar ampliant, no?, tota aquesta informació. Tu, Jordi, coneixies el Pitu perquè havíeu anat a escola a la Peralta. Vam anar a l'escola al Sant Josep Obrer, no? Sí, sí, sí. Vam anar a l'escola que ara, perquè ho sapigueu, és on hi ha el Museu Bíblic de Tarragona, perquè es situeu. Llavors d'ells coneixem. I li vas comentar, i ell se va apuntar també, no? Sí, tant, tant.
Què et va semblar quan t'ho va dir? Exacte. Què va passar? Bueno, vaig quedar una miqueta parat, perquè no sabia res, però bé. Vas-hi endavant, no? Això de l'emissora. Sí, sí, sí. Clar, també recordar aquesta època eren 5 o 6 emissores, no? Comptem. S'inaugurava a Tarragona, bueno, el que era Radiofòrum, després via Radiografia al Pilar, Sant Pere Sant Pau va venir més tard, Bonavista Ràdio...
En Tenenor i en Salvador. En Tenenor i en Salvador. En Tenenor i en Salvador. Llavors era una xarxa, estava molt ben pensada la idea, perquè era una xarxa d'emisores de municipals i de barris, dels barris de la ciutat, i Radio Fòrum tenia que ser per la part alta i el cas urbà de Tarragona, era aquesta la funció, no? I estàvem a l'antic centre...
a l'antic centre cívic de la part alta, que ara hi ha l'Institut d'Arqueologia Clàssica, perquè ho sapigueu, a la plaça Enroballat. I que normalment, abans estàvem, recordes Jordi i Pitu, que era al mercat. Sí, sí. Clar, que moltes vegades, a veure, no ens vam trobar mai allò que dius, alguna peixetera per allà, però està al centre cívic, teníem totes les dones que feien teatre allà al voltant...
Els nens que entraven, no sé, després comentarem una miqueta més enllà, però encara estem en aquell primer dia. Us han recordat alguna de les notícies que es va dir aquell dia? O aquella recomanació cultural, sé que ara mateix estic demanant la bogeria, però jo no me'n recordo que vaig dinar ahir, eh? O sigui que 40 anys enrere, alguna notícia o alguna cosa que vau fer en aquell moment, no sé si com van anar els nervis, veníem de la inauguració com a tal.
De l'emissora, o sigui que ja devíeu tallir tots els papers ja posats a l'hora de llegir-ho i a l'hora de fer-ho. Doncs no sé... Això és complicat, la pel·lícula. No, no, és que no recordo, no? Jo recordo que tampoc no va ser arribar i començar a fer ràdio. El Francesc Valls Calçada, com havíem de fer una feina una mica més...
diguéssim, elaborada, no?, a l'hora de fer ràdio, ens va fer unes classes particulars, accelerades de periodisme. Ah, molt bé. De llegir, doncs, així, perquè, esclar, nosaltres vam venir abans que fos la inauguració, no?, vam venir uns dies abans, o unes setmanes abans, i ell agafava els diaris i ens feia llegir les notícies, allò per vocalitzar, per saber-ho fer anar. Volia agafar a boca, o no? Sí, sí, fer un bolígraf a boca per agafar l'edició. Fem-hi, sí.
O sigui, ens va fer unes classes accelerades, i en principi, doncs, jo també m'hi vaig apuntar, però sempre he dit el mateix, que a mi no m'agradava com sonava la meva veu per la ràdio, i vaig dir, escolteu, vosaltres, si no us sap greu, llegiu les notícies, Jordi Pitu. Vosaltres que ho feu bé, tireu vosaltres, tireu vosaltres. Ho feu molt bé.
i jo faré els controls, i així m'amagaré una mica al darrere, que no m'hi veia davant d'un micròfon, mira coses que passen. Sí, però al principi també vaig participar en aquestes classes accelerades de periodisme que ens va fer el Francesc, i penso, pobre home, en aquell moment duria pensar, ai, quina feinada que tinc. Però va ser un gran professor, ens va ajudar molt. Sí, per fer el que va poder.
Sí. I, doncs, a poc a poc els informatius, doncs, bueno, se van anant amb una gravadora d'aquella època. De caset. No estem parlant de caset de 40 anys. Que complicat era aquell moment, eh? Sí, sí. I portava un micròfon, no? Sí. I, doncs, se feien rodes de premsa, els talls de veu se li passava a bautros. Sí.
Llavors també hi havia una secció, recordes, Lluís, que anàvem als botiguers que parlaven de què opinaven del comerç, i se li feia un petit qüestionari de coses relacionades amb terra. Me'n recordo que sortíem a fer això, doncs, una mena d'enquesta radiofònica, i anàvem, doncs, pel carrer Major, pels carrers, doncs, que hi havia més vida comercial a la part alta, i enganxàvem els comerciants, no?, els feien aquests menys de preguntes. Sí, exacte.
I llavors els comerciants estaven molt contents que anés una emissora i fes preguntes. I llavors, clar, també fa 40 anys una ràdio municipal que donava veu
a molta gent de la ciutat, que en aquella època no hi havia cap mitjà, però també la gent... Tenia molta audiència a la ràdio. Sí, sí, sí. I molta gent va enganxar, va agafar fort la emissora. Sí, cert. Aquesta part també la tenia una mica oblidada. Aquestes encrestes que anaven fent als botigues. Allò que es diu el pols de la ciutat. Què opinava la gent, no? Que és l'ascensió d'una emissora local al municipal. Clar, és el que havia de ser. Per cert, Pinto, tu que vivies allà a l'apart alta...
Explica'm de quina manera, no sé si va haver una mica de feedback, la gent et deia, oh, però t'he escoltat, estàs allà a la ràdio... Et deien això una vegada o no? No, no, no. No t'ho deien? Se't queixaven? No, no, tampoc no hi havia queixes. Tampoc, tampoc no hi havia queixes.
Home, però la família segur, no? Sí. Ah, val, val. Encara que no me sigui per aquí... T'hem estat escoltant aquesta tarda, que això ho passava molt a la família. I normalment sempre ens deien la part del... No m'ha agradat com has fet això, o no m'has posat aquella cançó...
que això m'ha passat a mi per la part de musicals, eh? Per això te feia l'exemple. Ah, i una cosa que s'ha de dir, nosaltres ho fèiem de forma perquè ens agradava, no? El tuista, exacte. No tenien cap promulgació econòmica ni cap sou, eh? Jo crec que hem començat gairebé tots així, eh? És que era una misura de col·laborativa que el 99,9% de la gent que feia ràdio ho feia això per voluntariat, no?, de ganes de fer ràdio. L'única persona que estava en plantilla era el director Francesc L'Escaçada, que era funcionari. Per posar una mica d'ordre, clar, per posar una mica d'ordre.
funcionari de l'Ajuntament, això mateix, l'Ajuntament va dir, posem una persona d'ordre, perquè això era el començament una mica així. Era bulliciós. Sí, recordo que més endavant sí que va haver uns cursos de formació amb les emissores municipals de Catalunya, l'AMUC. I la nostra també, la de l'AMUC va venir després, i abans vam tenir, que van ser, si no recordo malament, dos cursets,
que agafaven nois de cadascuna de les emissores municipals. Correcte. Que va ser... Jo me'n recordo que anem i anem i... No, no me'n recordo, l'any 87... Vam anar a Balls, te recordes? A Balls. Els de Tarragona anaven a Balls. I van tenir de professors, si recordes, van tenir el... Com seia, en Martí, va ser un professor que era de la cadena CER, i el Carles Francino, que Carles Francino ha anat a la televisió, estava a la cadena CER a Madrid,
I va fer notícies a TV3, no? Teníem aquests professors que treballaven en mitjans privats, eren... Diguem que més estatals, no? Sí, però a mesures periodistes de renom que no sé com ho van fer l'AMUC que fessin de professors, no?
I sempre me'n recordaré, doncs, d'això, no? Nosaltres, que no teníem ni idea, doncs teníem de professors a gent que era molt coneguda, amb molt de renom, no? Per nosaltres va ser un honor aprendre d'ells. I també es va ajudar molt. Sí, sí. Ens va ajudar molt, també.
Es va ajudar molt aquests corsets, també. Sí, sí, perquè, esclar, allí es feia el que nosaltres no vam poder fer aquí, quan vam començar a fer ràdio, no?, doncs vocalitzar, respirar bé, saber fer, explicar les notícies... Bé, cada professor tenia un apartat, explicava una cosa, i entre tots ens va fer que aprenguéssim una mica més a fer ràdio, bé, una mica millor, no?,
Home, i mira, al cap dels anys, Lluís, aquí estem, eh? Aquí estem. Aquí estem, correcte. Aquí estem els tres, recordant això, i... No, anava a preguntar que, clar, al cap del temps, no sé si va variar molt, perquè el Pitu el vaig perdre de vista. Què va passar, Pitu? En quin moment vas deixar la ràdio, tu? Jo vaig anar a viure als Pallaresos. Va, d'acord, és veritat. I llavors, per aquí vaig desapareixer.
Però abans d'anar a viure a Espalleresos és un programa. Sí, és un programa musical. A veure, explica'l. No te'n recordo? No me'n recordo. Però que punxaves, almenys? Perquè aquí a la ràdio vam tenir programa heavy, programa de música clàssica, pop... Me'n recordo que ho feia pel matí, però me'n recordo del nom. Però què feies, de música de despertador, d'alguna manera, en aquell moment? No, no, no. Parlàvem una mica de l'assumpte de la ciutat.
Ah, o sigui, llegies potser el diari, comentaves una miqueta de les notícies, o sigui, la part cultural continuaves donant-la. Sí, igual, igual, sí. Ah, que bo, que bo. I a quina hora, a la hora sí que m'ho vas dir, o no? La hora sembla que era a les 9 del matí. A les 9 del matí.
Molt bé. De 9 a 10, una horeta? Sí, sí, de 9 a 10, sí. Jo recordo que ho feies ben aviat perquè hi ha una anècdota que un dia que tu obries l'emissora pel matí, te vas trobar que baixava... Aigua. Aigua per les escales de l'emissora d'allà, de la Passa Arroballat. Algú s'ha deixat les aixetes obertes. Les aixetes obertes? S'ha deixat alguna aixeta oberta i regeixava l'aigua a escales davant. Oh!
Per això que tu vas trobar perquè obries la mesura pel matí. Havia de ser molt d'hora. Jo tenia la clau i podia obrir i tancar si convenia. Que era aquella reixa metàl·lica i després passaves una porta que pujava de les escales, la porta que et quedava a mà dreta i després escales més cap amunt. I tot el passadís final fins arribar...
dins del centre cívic, nosaltres estàvem a un racó. Exacte. Es van cedir un racó per nosaltres, dins del que era el centre cívic d'aquest mercat. Era petit, eh? Era una peixera, un estudi, devia ser com una cosa com... Jo crec que, com tot el que tenim ara aquí, en aquesta festa, potser una miqueta més gran, però no gaire més gran, eh? De la part on esteu vosaltres ara? Això mateix, sí, sí. No hi havia res més. Però bé, per començar, com a misura local... La taula...
Estava prou bé. Recordeu la taula? Rodoneta, rodoneta. També tenia un petit magatzem on hi havia tots els discos. A l'armari. A l'armari, això mateix. No, hi ha fotos d'això, eh? Hi ha fotografies. Jo estava de costat sempre. Això mateix.
I amb fotografies teves també, Sílvia. Tots tenim fotografies d'aquests primers anys, no? I bé, doncs, no sé, és un record que perdurarà. Jordi, tu vas seguir una mica més, no? Sí, vaig seguir una mica més a l'emissora. Sí.
I després vaig saltar a treballar una emissora a Reus, a Antena 3 Ràdio, que a aquella època feien aquesta empresa feien ràdio. Després aquella emissora es van tancar, van saltar a fer ells, el que és ara la televisió privada Antena 3. I després d'allí vaig saltar a mitjans de premsa escrita. Va ser tota una evolució d'això.
No vull que me marxis encara de Radio Fòrum, no vull que me marxis encara de Radio Fòrum, perquè a més a més vas compartir, tu també vas conèixer molta altra gent que va entrar de nova, perquè després vas fer informatiu, informatiu com a tal, ja no era informatiu cultural, que és el que et deies de les rodes de premsa i tal i qual, i no sé si vas arribar, crec que vas arribar a dirigir algun d'aquests informatius.
Bé, després sí, se va ampliar, va entrar més gent, llavors sí que se va dividir, hi havia gent que feia esports i que ajudava més a anar a rodes de premsa, llavors se va ampliar una mica la plantilla també.
Hi havia una unitat mòbil, no sé si te'n recordes, com una forgoneta. Sí. I llavors també se feien connexions en directe des del carrer, des de l'estèvia també. Sí, el mateix. Tu vas patir també les trucades de telèfon, o sigui, d'anar a una roda de premsa i haver de connectar-te via telefònica per donar la notícia o no? Sí, alguna vegada, no? Alguna vegada va passar això, sí. Ara deia tu de la roda de...
de les rodes de premsa i de l'unitat mòbil, tu tens el record, Sílvia, d'aquelles primeres unitats mòbils que anaven a cobrir el carnaval. Home, sí, sí, sí. I després també les festes. I el rei va cobrir el rei. Això mateix. Era una mica d'anar per casa, però era la primera de les unitats mòbils de Radiofòrum. Sí, sí. I jo me'n recordo també quan feia les rodes, no sé si... Ai, les rodes, les festes, perdó, les festes del Roser, que el que feia amb ella era llançar literalment un cable...
amb un micròfon i que algú des de baix explicava el que estava passant a les festes del Roser. Sí, sí. Era una ràdio de... Ràdio de supervivència. Però bé, en pocs mitjans nosaltres vam fer meravelles. Moltes coses. Eren pocs mitjans, com dius tu, però van anar...
va tirar endavant, no? Sí, a vegades, veus, amb mitjans precaris per l'època, però mira, va tirar endavant, va enganxar, no? Sí. Jordi, jo crec que com era molt artesanal, i a més a més el que hi havia també era, jo sempre he dit que hi havia molta passió en aquell moment, i moltes ganes de fer coses. Érem joves, inexperts, i tot això ens agradava molt, encara que no sapiguessin ben bé per on havíem de caminar. Però bueno, ens defensàvem
I tiràvem endavant a les cases. A més, era una raio fresca, no? Era jove. Una cosa que la gent... Jove. Vosaltres, 20 anys, no? Sí, 21, sí. Jo, 24 anys només. Imagina't. Tu, quants anys tenies? Jo devia tindre... També, tu ara és Pequet. Sí, sí.
Sí, sí, uns 20 anys. Potser una miqueta menys, no? Una mica més jove, possiblement. Sí, sí. Un parell d'anys més jove que el Jordi, el Jordi Marçal. Perquè la qüestió és que en aquestes edats tens ganes de menjar-te el món. I a veure què és el que passa i hi ha fossilitat a tope. O fer una ràdio local a gent li agradava, també. Perquè d'aquella época no hi havia tanta cosa local com hi ha ara, no?
No, i com diu aquí aquesta pancarta, una ràdio de proximitat, no? I tant. Perquè era això, no? A ser local, doncs la proximitat era la màxima que podies tenir, no? Sí. Era... Bé, doncs, mira, els començaments d'aquesta emisora que ha anat evolucionant com tota la vida ha evolucionat, no? Sabeu què estava pensant? I li volia preguntar al Pitu perquè durant algun temps vam tenir una miqueta de mal de cap amb els veïns perquè els hi entraven per la tele. Sí. Sí.
No sé si te'n recordes tu d'aquest tema. No, no me'n recordo. Ja t'ho expliquem. Entràvem per la tele. La gent que estava veient la tele de cop i volta ens sentia nosaltres. I clar, deien, però si aquesta gent que passa aquí a la ràdio... I era clar, estar tan a prop dels diferents edificis de la part alta de Tarragona, ens trobàvem que entràvem a través de les zones...
Fins que es va posar una miqueta de remei. Tampoc no hi havia els mitjans d'avui dia, no? Avui dia, doncs, les emisores, en aquest cas, a Araterona Ràdio, no surt a tota potència de les estudis de l'Avigua de Roma, sinó que per un enllaç de micrones s'envia a l'antena que està a la muntanya de Sant Pere. Aleshores, doncs, van instal·lar l'antena d'emissió directament dalt del terrat del Mercat del Fòrum.
I al principi encara no van causar moltes molesties perquè jo recordo que no sortíem ni amb estereo, sortien amb mono. La potència era baixa, aleshores les interferències també eren baixes. Però quan es va poder aconseguir canviar l'emissor i de passar de mono a estereo, esclar, es va amuntar la potència i aquí és quan la vam tenir amb els veïns.
Sentíem la ràdio. Clar, sentíem. Que nosaltres ja pensàvem, i per què es queixen? Doncs mira, tenen oportunitat d'escoltar-nos. El que passa és que, penses, millor en aquell moment no volíem fer-ho. No, clar. Que estaven fent altres coses, no? No hi havia prou diners per fer el que es fa avui dia. Una antena petita, baixa freqüència, a una antena més gran fora de la ciutat, no? A un lloc elevat, com és el que és ara de treure una ràdio, no? Sí, sí.
Clar, no hi havia ni pressupost, ni... I sortíem com sortíem, no? Està greu pels veïns, que van rebre les nostres emissions sense voler, però bé, després es va solventar el tema. Era una mica de... O ens escolten, o ens escolten. Home, ja que estem aquí, ja formem part de... Volem ser de la família. Si no ens apren la porta, ara llançarem a baix i entrarem per la tele.
I una cosa que també voldria recordar, que a vosaltres us sonarà això, que sempre vam tenir allò, l'espasa de democles del trencament de l'emissora, perquè no érem una emissora legal. Representa que les emissores municipals... Sí, que a més a més ho van viure, en una de les emissores avalls.
no tenien els permisos que havien de rebre de part de la Generalitat de Catalunya. En aquell moment, cert. La Generalitat de Catalunya era la que donava les freqüències. Esclar, això de les emisores locals, municipals, era una cosa nova que estava fora de normativa, perquè la Generalitat donava freqüències a les emisores privades, la Cope, Catalunya Ràdio, la Pública, però les locals no havia pensat de donar freqüències. Sí, sí.
a les locals, tant lliures com municipals. I de pirata vam entrar pel 102.6. I nosaltres, sí, sí, sí, vam entrar perquè teníem el paregues de l'Ajuntament, perquè era una emissora municipal. Exacte. Però, però, esclar, vol dir, va ser una lluita entre poders, entre el poder municipal, que volia tenir la seva emissora, i el poder de la Generalitat, que deia, vosaltres que no teniu licència, no? Esclar, i va haver aquells anys que tenien aquella poca, d'un dia o d'un altre ens tancarien la emissora. Tots us ho recordeu?
vindrien a tancar-la la policia, no? Sí, sí, sí. I això passés, eh? Que a més a més hi havia la premissa, no sé si se'n recordeu, que era el de no obrir la porta, si no mireu, o sigui que si no miràveu qui hi havia a l'altre costat, eh? No, no, perquè... No obrir la porta, no obrir la porta. Qui venia a tancar les emissores ja eren els Mossos d'Esquadra, vull dir que no estaven desplegats del tot, però sí que tenien els Mossos d'Esquadra per tancar emissores, no?
Aleshores teníem aquesta consigna que deien, si hi ve una parella de Mossos d'Esquadra amb un paper per tancar l'emissora, vosaltres no obriu, truqueu a la Guàrdia Urbana. O sigui, sort que no vam venir, perquè hi havia hagut un conflicte entre Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra que no sé com hauria acabat. Sort que a nosaltres, per sort, no sé què va passant, ho vam esquivar. Però hi ha emissores que sí, que les van tancar, com Radio Capital de Del Camp,
Que vam estar present, precisament, i que va ser una miqueta. Aquestos no van tenir tanta sort, i tot ser una emisora que també tenia el recorçament de Valls, doncs, van tancar. Nosaltres ho vam estirar. Ens van salvar pels pèls. I aquí estem, eh? Però teníem aquella por, aquella por constant, que, ai, ai, que ens tancaran... A veure si arribarem... Que és curiós recordar això, després de 40 anys, que el començament de la ràdio...
Doncs no era al·legal del tot, eh? Érem al·legals. I la poca era al·legal. A la volta que toquessin el timbre i visita i tanquessin. Però no ha dit il·legals. Som al·legals. Estaven en un limbo. Allò que... Semipirates. Sí, entre el cel i l'infern, no? Sí, sí, sí.
Canvia la cançó dels mecanos, no? Sí, això va tenir. Aquí estava el fòrum, estàvem nosaltres. Tot s'ha de dir, vol dir, és el que va passar, i bé, doncs, per sort ens vam salvar d'aquesta... Perquè després la Generalitat s'hi va posar les piles, i va dir, doncs, bé, farem unes llicències especials per a les emisores municipals. Ho va arreglar. Sí, sí, sí. I nosaltres, per sort, vam arribar a temps. Vam tenir...
I vam afegir aquestes llicències que ens va donar molt gentilment la Generalitat per funcionar com a emissora municipal. De manera legal. De manera legal. Es va legalitzar. Sí, es va legalitzar, això mateix. Es va fer una legalització. Va ser molt important perquè vam fer molta campanya amb falques. Un pas endavant, sí, sí. Volem que legalitzin perquè jo me'n recordo d'una falca de fa 40 anys que la feia el Quim, la veu que feia les falques. Que hem sentit fa una estereta. Això és el Quim Moya.
i que deia, amb una falca que comparava TV3 amb les emenses municipals, perquè quan va sortir TV3 tampoc no tenia llicència per emetre. Però com tenia el paràgol de la Generalitat, doncs van tirar pel dret, no? Van tirar cap endavant. Sí, van tirar pel dret, això mateix. Us vull fer una pregunta perquè no et queda gaire temps. Si heu continuat sentint-nos, si heu continuat mirant a veure què és el que es feia a Ràdio Fòrum, Tarragona Ràdio Ara,
Heu anat seguint-nos de mica en mica amb una miqueta de nostàlgia, o no? Sí, sí, sí. Sí? Sí, sí. I us en recordeu ara una altra d'aquelles, eh? Quin era el telèfon de Radio Fòrum en aquell moment? A veure, això s'ha de saber, eh? Jo me'n recordo. Jo també. Vinga, va. I el Jordi, crec que també, el Pitu... No, jo no. El Pitu perquè no demanava que el truquessin. Perquè normalment quan demanes que el truquessin... Cursava per 23, no?
23, 10... 10, 23. Que no hi havia prefix. Que encara no existia el 907. Si no hi havia prefix. Era un número fàcil de... 13, 10, 23. 10, 23. I després, al cap del temps, el 102.6 va passar a ser 102.7 momentàniament, i va venir una altra emissora i se'ns va prendre.
és el 96.7 ja és el 96.7 FM per això que si algú està mirant precisament la imatge que tenim darrere del Jordi és la imatge que en aquell moment era el nostre logo de Radio Fòrum, el 102.6 les emissores municipals
A més a més en plural, perquè és clar, com he dit abans, era formar part de tota aquesta xarxa d'emissores de barri. I una cosa que no vaig aconseguir mai, de poder fer un programa conjunt que sortís a la mateixa hora a totes les emissores. I ho vaig plantejar, t'ho dic en sèrio, de poder fer un programa que totes les emissores ho féssim a la mateixa. I ho vam fer al cap dels anys, ho vam fer a la xarxa. Imagina't. Veus la xarxa. Les coses que en aquell moment teníem idees, però no es van acabar de tirar endavant.
Perquè la xarxa, jo crec que la idea... Mira que no l'agafessin de nosaltres. Era aquesta, la idea, no? D'ajuntar totes aquestes emisores. Va, que hagi estat superbonic, eh? Jo, el meu record que tinc d'això, si segueixo la ràdio, doncs és que encara sóc col·laborador... T'han de jubilar, eh? Has quedat amb nosaltres, Berta. I el fet de ser col·laborador, sí, sí, la tinc molt present al dia a dia de l'emisora, sí.
Jordi, Pitu, tornaríeu a la ràdio en algun moment? Us ho heu plantejat? Us ha entrat el cuquet de la ràdio?
No. Sí, sempre tens aquell coquet de fer alguna cosa, un programa, entrevistes, alguna cosa relacionada amb Tarragona, sí. Sí que seria bonic, no? Jordi, encara estàs a temps, eh? La porta de temps oberta. Molt bé, moltes gràcies. Fes una propòstia i a veure què és el que passa amb una proposta. D'acord. Anima't, Pitu, si vols fer alguna cosa. Vinga, Pitu, clar. No ho sé mai. I tant, i tant.
Ara que tenim de tornar de l'apart alta... Què passa que per venir cap aquí hauràs de venir rodolant? No, a l'autobús. Veus? Encara m'ho poses millor. Lluís, jo no sé si tens tu alguna idea per algun programa. Guiño, guiño. És qüestió de... Aquests 40 anys, guiño, guiño. No sé, és qüestió de...
De tornar a parlar, no? Sí. Va, no és muller, eh? No és muller, no és muller. Lluís, Jordi, Pitu, gràcies a tots tres per aquesta estoneta de records que ens han posat el pell de gallina en alguns moments, però clar, és un inici i tots els inicis jo crec que són molt complicats.
Es pot posar molta passió, que és el que deia amb moltes ganes, però s'ha d'anar picant pedra, picant pedra, i és el que vosaltres també vau fer per aquesta casa i us ho agraïm moltíssim. Gràcies a tots tres. A vosaltres. Adéu-siau, bona tarda. Adéu-siau. Hola, sóc el Paco i la Luna. M'encantaria felicitar Tarragona Ràdio per aquests 40 anys de ràdio. Així que moltes felicitats, amics.
Sí, ens va felicitar també el pa con la luna. Són els companys que van de sortir de l'estudi, que estem tots mig emocionats, però no dir del tot. Però ens queden moltes felicitacions que volem sentir. No arribarem a totes, ja t'ho dic ara. Vinga, mi nova.
Hola, sóc Esteve dels Minova. Volia felicitar-vos a Tarragona Ràdio i a tots els seus oients per aquests 40 anys de vida. I espero que siguin molts més. Una forta abraçada i fins aviat.
També ens facilita una miqueta més, ens felicita l'Alexia Pasqual. Hola, sóc l'Alexia Pasqual i faig aquest àudio per felicitar a Tarragona Ràdio pels seus 40 anys. Moltíssimes felicitats i per molts més. Un petonet!
També ens facilita... Ens felicita. Digues bé, Sílvia, el Sobrino del Diablo. 40 anys no és nada. 40 anys és res. Són 40 anys de Tarragona Ràdio i us volia felicitar perquè vosaltres sempre m'heu tractat bé, perquè m'heu punxat cançons, perquè heu anunciat els meus concerts per la zona de la Tarraconensis i no hi ha res com la ràdio. Així que felicitats de part del Sobrino del Diablo. Salut!
També ens diu cosetes, l'Aleix Quiri. Hola, sou l'Aleix Quiri i des d'aquí us desitjo l'enhorabona i moltes felicitats per aquests 40 anys de Tarragona Ràdio. És així, som així. És normal que de sobte t'encalli i en sec no sap
També la banda internacional Snaked ens deixa la seva felicitació. Hello, gente de la charragona de la ràdio. It's me, el canchanche de lo Snaked, Pompey, y quiero felicitar los 40 años, oh, 40 años son muchos años, a la gente y a los aficionados y a los enamorados de la charragona de la ràdio. Come on!
I des dels Glousters, què ens diuen? Iep, 40 anys ja? Carai, com passa el temps. Enhorabona, Sílvia, Josep Maria, Joan Andreu, i a totes i tots els que vau començar aquesta aventura. Us seguim escoltant. Felicitats. Gràcies. I el Josep Portas, què diu?
Senyors i senyors, sóc Josep Bordes de Pepet i Marieta de la Colla Pirata i tinc el plaer i el gust de felicitar pels seus 40 anys a Tarragona Ràdio. Ni més ni menys aquesta ràdio que ens acompanya diàriament en aquestes veus tan xules i càlides com la de la Sílvia. Per molts anys que podeu complir més i una abraçada molt gran des de Sonservera, Mallorca.
Eh, que des d'arreus també ens arriben cosetes, eh? Tarragona Ràdio, Tarragona Ràdio. Felicitats pels vostres 40 anys, 40 aniversari, déu-n'hi-do, 40 anys. O sigui que va començar a emetre l'any 1986, quan jo tenia 19 anys. Jo estudiava a Tarragona. Moltes felicitats, moltes felicitats, però no m'he treballat una mica, eh?
i que concluïu 40 anys més, com a mínim, o 50 anys més, com a mínim. I moltes gràcies per les ocasions que m'heu entrevistat i m'heu deixat fer quanxi a la vostra emissora. Vinga, adeu-siau, salut i força. Gràcies.
També ens facilita, eh? Jo també m'hi apunto. També ens facilita i ens felicita el Joan Masdeu. Hola, sóc el Joan Masdeu i vull felicitar a Tarragona Ràdio per aquest 40è aniversari i desitjar-vos-en com a mínim 40 més. Una abraçada a tots els oients i les oients i fins aviat.
Què tal, Sílvia? Equip de Tarragona Ràdio, aquí el cantante del greco. Us volia felicitar per aquests 40 anys i que siguin molts més. La ràdio que es casa. Una abraçada.
També la Sònia Linares ens diu Cosetes. Ei, hello, Sílvia i equip de Tarragona Ràdio. Com esteu? Aquí la Sònia Linares. I res, només us vull desitjar que aquest 40 aniversari de Tarragona Ràdio sigui meravellós i moltíssimes gràcies per reproduir tot l'art local, talent, les idees emergentes, la cultura, tota aquesta comunitat que va reproduint-se a les zones i va generant més vida i més interès i més innovació. I vinga, endavant amb tot. Una abraçada. Thank you.
Hola, sóc l'Evan de Soddy i m'agradaria felicitar Tarragona Ràdio per aquests 40 anys tan ben portats. I que en siguin molts més. Una abraçada. I ens falten molts i molts més, t'ho puc assegurar. S'han sumat aquesta, la nostra...
Un omàstic al nostre aniversari, la Maria Moss, la Norma Vieira, el Toni Jus, el Javi Sagittar, Barriada, la Misty, l'Eric López, el Richard White, el José Granadero, l'Olga Pes, els Julibert, el Damián Gadés, el David Cano de Cycle, el Carlos Carrasco...
El Teo Díaz, la Nerea Basart, el Soul Baker, el Soul Baker guapa, gràcies. El Carles Novak, Oscar Boles, l'Antonio Maia, el José Juan, el Salt 150, la Trici, el Fernando García, el Ramon Romeu, el Candy Álvarez, el Jordete, la Maria Parra, el Carles des d'Allan 35, el Xavi de la Fuga, la Maria Fort.
I etcètera, etcètera, etcètera. Tenim encara moltes que escoltarem...
I és que encara ens queda molt per celebrar. I és que 40 anys en un dia ens ha sapigut a poc. Nosaltres tanquem aquí el programa. Tornem demà. Demà amb el Raulina, amb salsa i amb més felicitacions.