Potser esperàvem la primera cita més intimitat. Jo creia que era tard per tornar a estimar, que això d'enamorar-se estava caducat. Sempre vaig amb pressa, re preparat, culpo dels meus errors, el signes odiacal.
Jo quan soni aquesta cançó entre els avisos de les promocions tinc una oferta i no pots dir que no M'he enamorat al supermercat Puja la calor a la secció del congelat M'he enamorat al supermercat He trobat l'amor al lloc menys esperat M'he enamorat al supermercat
Diferents auditoris, carpes, castell, el celler, jardins, magatzems... Tot es remou o es remourà, millor dit a partir del dia 7 i fins al 10 de maig.
dins de la fila de música emergent i familiar de Vilaseca. I com et deia, via telefònica, ja comptem amb Martí Marfà, ell és el director artístic del festival. Martí, bona tarda i benvingut de nou. Bona tarda, encantat de celebrar-vos. Com estàs? Molt bé, molt bé. Avui teníem la roda de premsa de presentació. Què tal les cares de la gent que estava allà? Sorpreses, imagino, perquè déu-n'hi-do quin cartellàs que ens heu portat per enguany.
Sí, la veritat és que enguany estem molt contents, és un cartell de luxe, tant en la secció familiar com l'emergent hem aconseguit noms molt interessants, i res, estem molt contents, i especialment d'haver-hi fet fins aquí, perquè sempre és tot un...
és una tasca molt dura, molt apassionant però molt dura, fer aquesta selecció. Com sempre mirem i mireu per la gent emergent, també estic parlant de músics, per la gent que ja porta una trajectòria musical també potent, és que hi ha una mica de tot i per tots. Sí, una mica, d'alguna manera nosaltres tenim una secció emergent que es dedica a les descobertes, als nous ruts que pugen...
a noms que creiem que sonaran a la nostra escena. I de l'altra banda, la secció familiar tenim grans noms i també noms nous de l'escena familiar, però també fem un exercici, per exemple, ara escoltàvem el Lil Dami, fem un exercici per animar noms de l'escena adulta que s'animin a treballar també, a provar amb el públic familiar, que és el que farem amb el Lil Dami aquest any.
Sí, perquè és el que te la va dir, que potser ens sorprendrà aquest Lildami que pujarà a l'escenari. No és el que ens t'hi ha acostumat, potser.
Exacte. L'Eldame, evidentment, en una fira de música emergent no tindria cabuda, perquè ell ja no és emergent. Però sí que tenia una proposta molt interessant que nosaltres ens vam animar que la rescatés, que és una proposta que fa per escolars de secundària, on recombina el que seria més el concert amb una entrevista en directe. I és una persona que té un discurs molt interessant i molt proper pels joves d'avui,
I creiem que era molt interessant com una proposta híbrida a cavall entre la música i l'audició didàctica i l'entrevista en directe. Doncs no sé per on començar. M'expliques una miqueta, potser per la vessant professional cap a on va destinada, sobretot per la gent que ens estigui sentint?
Sí, com sabeu, la FIM és una fira professional que té una vocació central que és donar espai als professionals de l'escena de la música, del sector de la música de Catalunya, perquè es trobin, perquè facin negoci, perquè intercanviïn i perquè també vegin quines són les novetats, les estrenes que...
que tenim per la propera temporada, per tant, és un mercat en aquest sentit, i és un mercat que té lloc des del dijous fins al diumenge, que evidentment cada tarda, cada vespre i durant tot el cap de setmana s'obre al públic en general, perquè la gent que també sigui malòmana i tingui interès en saber quin és l'estat de la creació a casa nostra, doncs pugui venir i ho pugui veure en primera persona.
I per la part de música familiar, fem una cosa, perquè si posem en context tot això de mica en mica i anem dient on se celebrarà cadascuna, o almenys no tots, però d'aquí al maig podem tornar a parlar, però així per sobre els diferents llocs on podrem gaudir.
d'aquests concerts, d'aquests espectacles, etc. Els posem en context? Comencem, per exemple, a veure què és el que passarà el dijous, dia 7 de maig, et sembla? Sí, el dijous, dia 7 de maig, comencem justament a primera hora del matí amb els escolars de Vilaseca, que gaudiran d'aquesta proposta del Lildami. I després, a la tarda, estrenem també el nou espectacle d'un...
i un nom de referència de la música familiar, com són la Tresca i la Verdesca, que es trenen un nou espectacle, que el farem tant per a escolars com per a pública en general. I després a la tarda tenim dues o tres propostes superinteressants de l'àmbit emergent, com són OK i Déu, i els Muniats, també, d'Osona, que recuperen...
I també en clau més cançó, jazz, música mediterrània, tenim la Cristena, que pertany una mica a aquesta escena jove de la cançó jazz, que també omplirà el celler de Vilaseca, que sempre hi posem els concerts més elegants i més de poder estar seguts i escoltar-los allà.
I aquestes són algunes de les propostes destacades del dijous. Fem una cosa, ens aturem aquí momentàriament i sentim una miqueta de com sona precisament en Cristena, et sembla? Perfecte. Sí, doncs vinga.
Ara m'ha sorprès. Pensaven que tenien més lletra, però m'hem quedat amb la cançó que porta el seu nom, el nom del disc del seu darrer treball discogràfic, Mai Adeu. Hi ha cançons com la Dicent, Temps, Celda, Sempassa. I m'imagino que ens donarà precisament una miqueta més a sobre l'escenari, la Cristena. Déu-n'hi-do, que bé que sona.
Sí, sona molt bé. És una proposta molt agradable, molt envolvent, té un punt oníric, també. És molt interessant i crec que el celler és un bon lloc. Si vols, ens anem el dissabte. Ai, el divendres, perdó. Divendres, dia 8 de maig. No sé si començar amb la part familiar o emergent. Quina trigues? Vaig saltant una mica, si vols. Per la part familiar tindrem dues propostes que tindran dos passes cada una que circularan en paral·lel. Una és...
una per primera infància de la companyia La Menuda, un espectacle molt bonic que es diu Lumiero, que combina música també amb les intervencions del clown Pere Osta, que és un clown de referència a Catalunya. I després, en paral·lel, també tindrem la companyia de paper amb un espectacle molt bonic sobre la subjectivitat del temps, que és un tema supercomplex, però que tenen la virtut de saber-lo acostar als infants.
amb un espectacle que es diu 5 minuts. I entre aquests dos espectacles tindrem l'estrena del disc que el poni pisador ha fet finalment per públic familiar, sota el nom del poni menut, que això és una idea que va néixer en el marc de la CIM fa 3 anys, això d'animar el poni pisador a animar-se amb el públic familiar, i en guany tenim la culminació de tot aquest procés, que és que finalment han tret un disc especialment passat per aquest públic. I que el podrem estrenar vosaltres?
Exactament. I això són alguns destacats del familiar i després a l'Emergent, a la part emergent, aquell dia tindrem moltes propostes de música urbana. Sí, és veritat. Prenarem també una mostra d'un projecte molt interessant que es diu Catalunya Freestyle, que és un projecte que promou el rap en català, la improvisació i les batalles de rap en català. Sí. I ho veurem a Vilaseca, en veurem una mostra i després tindrem...
Tres propostes de jazz, d'Urbana, de l'Admaier, també la Naina, que és una nova promesa de l'escena urbana valenciana. I, finalment, també tindrem una estona del Marcos, que és un tarragoní hereu de tota l'escena urbana catalana, que crec que se'ns entraria a parlar. I que, a més a més, ens està donant molta guerra amb el pistatxo.
Ah, exacte. Ara és quan tu m'has de corregir. Ara m'has entès. Vinga, va. Si olores alcohol, és de les ferides. Si marejo sol, no pot ser el tequila. I si t'abraso molt, és que estic sensible. I si perdo el control, no és per beure alcohol. Tinc una substància que és molt perillosa. Queixa cap als aires. Quingardium nerviosa, és l'habitat.
M'han cridat borratxo i jo només s'ha begut suc. Era de pistatxo i algú em diu... No, és pistatxo, es diu fastuc. Doncs això, que no és pistatxo, que és fastuc i el podrem cantar, el podrem ballar, precisament el divendres, dia 8 de maig, a tres quarts d'11 de la nit, al Parc de la Formiga. I que t'he de dir una cosa, aquell parc estarà molt entretingut, eh?
Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí, tenim aquest escenari, aquell dia, molt intens. Sí, sí, sí. I a més t'afegeixo una altra, Martí, que és el DJ Lupe, que és amiga nostra, que la tenim al castell de Vila Seca, eh? Exacte. Sí, no, la DJ Lupe la tindrem el dijous, a la tarda a la Carpa Pro, que els destres, la part professional...
Cal recordar que a la tarda i als vespres s'obre al públic en general, perquè també puguin gaudir d'aquell espai de restauració. I el divendres tindrem la Soumeya, que és una DJ barcelonina d'origen algerià,
amb l'electrònica global. No sé per què ho tenia al revés, però no passa res. No passa res. Anem directament cap a dissabte, que també, Déu-n'hi-do, quin dissabte ens espera? Jo no sé si... Després et pregunto qüestions de menjars, etcètera, perquè, clar, és que podem quedar-nos a viure amb vosaltres tot el dia, aquells dies. Sí, i tant, i tant. D'això es tracta, de fet, d'això es tracta.
Doncs mira, el dissabte tenim un parell de propostes d'animació infantil, hi ha més pensat en el carrer, en la festa, en el ball, d'una banda Filomena, que és la nova proposta de música tradicional per infants, que això ja comencen a tenir bastant anomenada i se'ns sentirà parlar. I a la tarda tindrem un grup més desconegut, però que els hem ajudat també a tirar endavant, que es diu Sardines en llauna i que també treballen molt bé el tema de l'animació.
I llavors, en l'àmbit emergent, podríem destacar un parell de propostes. Una és la del Kelly Zahia, que sabeu que és l'ex-cantant de Coers, que ara està fent una carrera en solitari i vindrà a estrenar també el seu nou treball. I també a la nit tindrem el Soddy, que són finalistes del Sona Nou, els finalistes tarragonins del Sona Nou, que representen d'alguna manera una cosa que està veient a l'escena, que és el retorn de les bandes clàssiques i de les guitarres elèctriques i tot això que semblaven
que semblaven haver-se jubilat després de tota la moda de la música urbana, però sembla que ara hi ha un cert retorn d'aquesta sonoritat.
I ja saps que he de posar alguna cosa, no? Posa, posa. De música, no? Però anava a dir-te que te m'has deixat el Sílvio, que també... Això t'anava a dir, això t'anava a dir. Ah, d'acord, d'acord, perdó, perdó, m'he avançat, m'he avançat. Digue'm, digue'm, digue'm. Sí, anava a parlar del Sílvio també, perquè és una proposta que ens estimem molt, una proposta de Kilòmetro Zero, que en aquest sentit també la tractarem una mica com la Cristiana, una proposta més de celler, més de concert, d'escoltar, d'elegància, d'art,
de fer una mica, de respirar una mica, perquè després a la nit sabeu que tanquem amb Saxeni, que ets un lleidatà jove de pop urbà, que, bueno, serà una mica la culminació de la fi. Doncs mira, tinc per aquí el sodi i després ja posaré, de veritat per aula, que poso el Silvio i acabem l'entrevista amb ell, eh? Perfecte. Et sembla? Doncs anem a la Marieta del sodi. Marieta Marieta Marieta Marieta
i et busco i et trobo. És fàcil inventar, d'aquí no ho passa, però et provo i tornem a quedar després de canyes per poc. Parles de llibertat, però com tens lligat, això no s'ha acabat. I és que m'encanta la màgia i tens en els teus gens i també la teva gràcia. M'encomanes les dents també per anar a fer unes tapes. És igual l'hora que és que em fuc tot el menjar, la feia ferrana deia. I és que se'm fa tan difícil resistir.
Ets el bici que més em fa la punyeta. Per tant em fas creure que sóc capaç de tot mariat.
I ens anem cap al darrer dia, el diumenge, dia 10 de maig. Estem fent el repàs del que passarà així per sobre, eh? No ho hem fet allò pam a pam, perquè ja tindrem la oportunitat de fer-ho abans que arribi el dia 7 de maig, que és quan s'obriran les portes de tot això i molt més que us estem explicant. I ho estem fent amb el director artístic, precisament del festival, en Martí Marfà. Martí, que m'ha arribat a l'últim dia, t'imagines? Ja està, ja hem acabat. Ala, ja, cap a casa i a dormir. Bona nit, eh? Bona nit, eh?
I diumenge ja serà un dia tranquil per les famílies, amb la colla pirata, que també són de quilòmetre zero, de Tarragona, de Priorat, que és la versió familiar de Pepet i Marieta, com sabeu. Que ens van donar un disgust, Martí. Ho saps, no? Que ens van donar un disgust. Per què? Perquè en un principi Pepet i Marieta estan de comiat...
Ens van fer allò de la llagrimeta perquè ens diuen que ja ho deixen com a tal. Però clar, dius, és que Pepet i Marieta no desapareixerà del tot, però estan allà i ara ja seran 100% colla pirata. Exacte. Bé, això també és una...
És una manera també que tenen els músics, de quan es fan més grans, i potser per qüestions també de conciliació, que per nosaltres també és important. Potser no poden sostenir segons quines escenes i segons quins concerts a determinades hores. Nosaltres ho vivim com una oportunitat des de la FIB, que sabeu que promocionem molt.
La idea que el públic familiar també té dret a escoltar bona música, és una oportunitat que tenen aquest tipus de grups. Treballo amb horaris més conciliables, amb un públic diferent, amb menys intensitat en els bolos i en els horaris.
A la FIM ho vam provocar amb el poni. Cada any animem a diversos grups
I jo també els dic que són el públic a banda també més difícil, perquè si a les criatures te les fiques a la butxaca, ja estàs, eh? Exacte, ja tens toble públic. Però si no...
Ja t'he dic ara que pot ser un d'aquells concerts infernals, perquè no s'aturaran, estaran movent-se constamment. Així que has de treure tota la teva artilleria des de sobre l'escenari precisament per posar-te'ls a la butxaca, eh? I tant. Així que no és tan fàcil, no és tan fàcil.
I ja està, Martí, te n'adones, eh? I aquell dia ja, no sé si feu alguna cosa amb tota la gent que treballa i que sou precisament els que esteu al peu del canó perquè tot surti bé i que alguna vegada el temps no ens ha donat la treva necessària,
Feu alguna cosa especial? Aquell dia, l'últim dia, us doneu una abraçada? Ho pregunto a tots els festivals? Sí, home, el diumenge ens anem a dinar tots. Sí? Ah, molt bé. Home, i tant, i tant. És importantíssim això, també, tancar, relaxar-nos, riure de les coses que...
dels moments d'atenció, relativitzar les coses que potser no han sortit prou bé i començar a pensar en l'any següent. I anar fent apunts i dius, mira, i fins i tot, no sé si us arriben, no sé si la part professional o la part de públic, de dir, ostres, com ens agradaria veure i viure aquí un concert de tal persona? Us arriben suggerències, diguem-ho així?
Sí, i tant. De fet, ja sabeu que nosaltres, com que som una fira pública, funcionem amb una convocatòria, que l'obrim cada any pels vols de Sant Joan, i ens rebem un munt de propostes, no només dels mateixos artistes, sinó també de públic i gent del sector que suggereix també coses. De car, de car. Jo no només pensava allà, sinó també, ja saps que algunes vegades... Martí, mira, allà mateix, eh? Insito, t'aturen. Mira, que havia pensat...
Bueno, si només fos allà mateix... Ah, a tot arreu, què dius? Martí, doncs no t'adonis a conèixer. Malament, perquè hem fet la roda de premsa aquest matí. Ja anem malament. Ja anem malament. Explica'm entrades, explica'm si el que et deia abans, clar, tenim la oportunitat de gaudir del festival durant tot el dia, imagino que per poder menjar, per poder beure, per poder estar amb vosaltres.
Exacte, durant tot el dia hi ha servei de foodtracks al castell de Vilaseca, els jardins, que són d'accés per tothom. També teniu una bona oferta gastronòmica a Vilaseca i a nivell d'entrades sabeu que és tot gratuït.
i que només s'ha de fer reserva d'alguns espectacles que tenen l'aforament limitat, ja sigui perquè són per primera infància i ho fem amb aforaments reduïts, o perquè és en un dels espais així caramel que tenim, com el magatzem de Calparera, on fem espectacles de petitíssim format,
També fem molts més passis i, per tant, tothom té l'oportunitat de gaudir-los, però la gràcia, diguem-ne, és que siguin pocs cada vegada. Molt bé. Entreu dins de fim.cat, allà mateix ho trobareu tot, tot el que succeirà en aquesta 22a edició, ja, eh? I tant, i tant. Pena, eh? Bé, què farem pel 25? Ui, no ho sé. Queda poquet, eh? Agafem carrer i ja, ja estem, eh? Sí, sí.
A veure què és el que passa. Martí, et tornarem a donar la tabarra. No és una amenaça, serà una realitat, ja t'ho dic ara. Estaré encantat, ja ho saps. I que tornarem a repassar aquests i d'altres cosetes que puguin anar sorgint. Jo espero que no allogueu gaire tota la feina que ja està feta. Dic-lo de bellugar per allò del temps que comentàvem abans, que algunes vegades no us ha donat treva i que sempre heu buscat solucions i que sempre també us agraïm.
I tant. Martí, gràcies. Gràcies, gràcies. Gràcies a vosaltres. Que sigui infinita aquesta la nostra primavera. Mira, acabem amb aquesta cançó del Sílvio i el que dèiem, que vagi molt bé la film i que tornarem a xerrar. Gràcies. Perfecte, gràcies. Adéu-siau, bona tarda. D'infinita primavera Si no ens queda l'amor, què ens queda?
Si no és aquesta la manera. Si l'amor no té cabuda. Som una guerra perduda. Saltem dins un poc.
La ferida que no cura. Ofeguem-nos quan plou. No hi ha justícia i potser morirem sols. Però quina delícia saber que ara hi sou.
Potser és aquesta la cançó feliç que espera tothom que faci. Potser no és allò que voldria dir, però escriure no és mai fàcil. Escriure no és molt fàcil. Escriure no és mai fàcil. Fàcil.