If you wanna get down, down on the ground cocaine If you wanna get down, down on the ground cocaine She don't lie, she don't lie
When your day is done and you're gonna write off again She don't lie, she don't lie, she don't lie
Okay, get back, okay. She don't lie, she don't lie, she don't lie.
Uau, és que l'escoltaríem sencera, eh? Però no pot ser, si no, no serà de temps a parlar amb el nostre convidat. Ja et deia que el tenim al capdavant, precisament d'aquest, d'Eric Clapton Experience. I el saludem, Xavier, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Bona tarda, Silvia, com esteu? Doncs mira, gaudint de vosaltres, abans que arribi el concert, ja t'ho dic ara, eh? M'ha costat un munt trepitjar aquest coqueïn, eh?
i tal, i tal Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do quina meravella veient la forma la qual ja fa després ho explicàvem una mica de la teva història musical precisament d'Eric Clapton Experience o Tribut com també us anomenàveu o també jo crec que continueu anomenant-vos però m'agradaria saber en quin moment entra a la teva vida el senyor que jo deia abans el senyor de les mans lentes que de lentes tenia poc
El senyor Eric Clapton, en quin moment el coneixes? Quina falera, quina passió, no?, a partir d'aquell moment. Mira, és la història de la meva vida.
Si tenim en compte que jo vaig començar a tocar la guitarra amb 12 anyets, i en 52... No, de res, fa res, eh? Fa res. Vas agafar carrerilla i ja està. Però, vull dir, clar, la falera és molt bèstia. I realment va ser coses, a vegades, de les més tontes i les més absurdes. Jo tocava la guitarra de petitet a l'escola, perquè m'agrada de tocar la guitarra,
I va ser un company de la mateixa escola, un noi més gran, i em va dir, mentre jo estava al pati jugant, em va dir, tu ets el català de la guitarra, no? Sí. Em diu, tu coneixes Eric Clapton? Em diu, hombre, el coneixo, però clar, és que jo amb 12 anys ni tan sols em penso que existien les TVs. Llavors jo em penso que l'havia escoltat a la ràdio i tal. Llavors em diu, has d'escoltar alguna cosa que jo t'ho faré. I em va fer el tio, no m'expliquis el per què...
una cinta de caset amb un recull de cançons que a ell li agradaven. De tal manera que jo arribo a casa amb 12 anyets, foto la cinta i, bueno, és com... Alguna cosa va passar molt sèria, perquè fixa't tu l'edat que tinc i encara estem amb el mateix, però vull dir que va ser un abans i un després. I jo sempre m'ho prenc que va ser com un mentor a distància, perquè va ser amb la primera persona amb la qual jo vaig començar a aprendre a tocar la guitarra, és a dir...
I a mi no m'ensenyava ningú més que anar-me posant els cassets i anar repetint i anar copiant, no? Sí, sí, sí. I després hi ha més endavant estudies i això. Però entre tu i jo quina uïda musical també tenies. Bueno, mira, a casa meva no s'escoltava música d'aquesta. Mira, saps allò que t'enganxes per el que sigui, oi? Sí, sí, sí, sí. I va ser, clar, a partir d'aquí...
Però a partir d'aquí, no és que sí, l'Eric Clapton ha sigut sempre això, el que et deia, el meu mentor, però el que jo hagi acabat fent, l'Eric Clapton Experience, no té res a veure amb què a mi m'agrada dir molt. És que com tothom que em coneix sap del peu que calço, saps? Sí. I tothom sap que, ostres, als solaners li agrada molt el Clapton i això se'ls nota quan un toca, doncs...
Van passant els anys i gent del meu entorn, productors, músics, no sé què, em deien, has de fer una banda tribut al club, però això ho fot un mogollón, i has de fer una banda tribut al club. Fins que fa 6 anys vaig tenir la mala sort de passar un entrebanc de salut, i estaven a l'hospital, i un amic meu em ve a l'hospital i em diu, mira, per què no t'avorreixis? Diu, i tens temps, et fas un llistat, et fas un repertori del que a tu t'agradaria fer
com un concert de l'Eric Clapton. I quan surtis, jo et preparo una banda i fem un concert de l'Eric Clapton a la baixa, que tu això se't posarà molt bé. Vaig pensar, mira quin tio més trempat. Almenys ja no vaig estar avorrit. De tal manera, exactament fa 6 anys, vàrem fer això,
Jo vaig pensar, oi, coi, doncs no està malament, això mola molt, no? I dit i fet, llavors el que vaig fer sí que és intentar trobar per cada part, per cada músic que forma part d'aquesta banda, el que podia ser el més adequat,
per fer aquesta formació, no? Perquè hem d'entendre que al cop doncs ja és un tio molt consagrat, que té una banda molt potent, etcètera, etcètera, i que té un sol molt particular, de tal manera que has d'intentar agafar aquella gent que tu penses que pot fer allò que...
o intentar copsar aquesta història per posar-la en directe i així va ser i per això tinc la banda que tinc que ara després si vols en parlem una mica i vull que me la presentis no només que parlem una mica i vull que me la presentis perquè precisament és allò que dius tothom brilla en aquesta actuació brilla la guitarra brilla les bateries brilla les dobles veus tothom sobre l'escenari ha de ser doncs una cosa jo sempre dic si la comunió està ben feta
És que tothom surt d'allà amb una sensació, jo crec, magnífica. A veure, jo estic molt orgullós de la banda que tinc, però també haig de dir, no perquè sigui amb la que jo formo part, sinó que penso que és una de les més potents que ara hi ha mateixa en el nostre territori, perquè, deixem-nos presentar a la part primi que tenim,
l'Àngel Abat a la bateria, el Miqui Santa Maria al baix, després tenim a la guitarra el Jordi Carles, tenim al piano el Raúl Segura, dos veus espectaculars que són l'Oxue Souto i la Lourdes Parera, i després jo, que pel que sigui, doncs em toca estar al capdavant fent d'Eric Clapton, però bueno, sense aquesta gent...
Doncs, bueno, realment, jo penso que és un tot, no? Per això, de tribut a experience hi ha una gran diferència, no? Una cosa, per exemple, molta gent es pensa que el tribut és que copien, no? Ojo! Podria ser, però en el nostre cas el que hem intentat és, amb l'experiència d'aquests músics, que són grans músics,
és intentar copsar la manera que Clapton articula tot allò que fa, de tal manera que ho toques a la seva manera i ha de sonar a la seva manera. I d'aquesta manera la gent que et ve a veure té la sensació, tot i que no ho siguem, de tenir la sensació que l'ha anat a veure. Aquesta és una mica la idea.
I que quan tanqui els ulls és com si estigués davant d'un concert de l'Eric Clapton, no? Aquesta sensació, no? És el que vols? Això és el que volem i això és el feedback que tenim, no? La gent quan surt és molt contenta i diu que tanco els ulls i clar, vull dir, m'hi trobo, no? Doncs ja hem fet la feina.
Estava pensant a la mateixa via, quantes llagrimetes han hagut de caure cantant moltes d'aquestes cançons de Larry Clapton i que tu des de l'escenari ho has pogut veure, però clar, algunes vegades sembla que no ens veus, però jo crec que sí, que ulls vidriosos i amb una llagrimeta s'ha vist des de l'escenari, no? Des de l'escenari es veu tot. Sí, no? I aquí nosaltres, com a públic, pensem que les ombres ens tapen tot, però no és veritat, eh?
No és cert, no és del tot cert. De totes maneres, jo tinc la mania que moltes vegades li diuen el de les llums, per favor, ensenyem a la gent amb quin caram estic tocant, perquè també dóna boig de fer un tu a tu i dir, mira, tu em veus a mi molt bé perquè tinc tots els llums aquí, però deixeu-me'l veure-us un moment, no? I clar, com nosaltres toquem a teatres, la gent veus que et ve arreglada i que et ve amb unes ganes de passar-s'ho bé, doncs escolta, anem a fotre-ho bé, no?
I llavors, doncs, sempre hi ha aquest moment de... Hola, com esteu? Ah, sí, que us vegi, no? Però hi veig de tot, eh? Veig el que plora, veig el que balla, i inclús alguna vegada se'ns ha desmarallat algú també, però bueno... Espero que no facis aquest moment justament després de cantar el Tears in Heaven, perquè ja saps que són aquelles cançons que plorem tots.
Clar, és una cançó molt sentida i pel trasfondo que té, que la va fer l'Eric Clapton per l'amor del seu fill. T'ho he imaginat un super tragèdia, saps? És veritat, eh? Llavors, clar, aquests temes... Jo sempre penso que...
que els temes, qualsevol, eh, sigui el clap o el que siguin, cadascú se'ls pot agafar a la seva manera, no?, i els pot recordar una cosa diferent. El que sí que és cert que, doncs, és una cançó que et transporta a una cosa, doncs, molt, doncs, com molt trista, no?, tal, i llavors, doncs, la gent, doncs, aquesta cançó sol prestar molta atenció, sol estar molt solemne, no?, per dir-ho d'alguna manera. Sí, sí.
Perquè, a més a més, recordem precisament això, no?, que va dedicada a la mort de son fill, que no recordo si el propi Eric Clapton el va veure caure, però, bueno, que va ser un moment d'aquells que et toca, et frapa el cor per sempre, i que jo, d'aquestes cançons, jo no sé, tu i Xavier els dic cançons trampa, perquè en algun moment, a veure, tu a sobre l'escenari eres el gran Eric Clapton, però no deixes de ser aquell pare que està cantant a la mort de son fill.
I se t'atranca el cor, la veu, en aquell moment cantant i dius, estres... Bueno, has de fer un esforç de prou, que dic jo, de dir, bueno, posa't al teu lloc perquè si realment li dones voltes al coco i penses exactament el que estàs cantant, que ho has de fer, però ho has de fer amb una certa solemnitat, amb una sèrie de seriositat, perquè si tu prens...
El pèl de la lletra et pot arribar a calar fort, sí, sí. I tant, i tant, i tant. Doncs tot això i molt més aquest diumenge a dos quarts de set de la tarda al Palau Firal i de Congressos de Tarragona amb ell, amb el Xavier Soranells. Xavier, que no sé què m'han dit que te pregunti per una lluna. Què et passa, Soranells, perdó, què et passa amb les llunes?
Bueno, a mi, en realitat, no em passa. Ara estem començant un projecte nou, que estic molt il·lusionat. És a dir, ara tenim l'Eric Clapton Experience, que hem fet una gira per tot Espanya, per tot Catalunya, l'estem acabant, i ara començarem a sortir cap a Europa, correcte? Sí. I a la vegada, ara estem muntant una gira de... meva, que es diu Chedi Sonets, però vaig pensar que era massa... no sé, que no feia falta. I dic, escolta'm, no li posem Chedi Sonets, perquè afria el cap...
No, vull dir que... I llavors... Tot bé perquè, fixa't tu, que jo soc molt coherent o intento fer coherent amb el que faig. Jo quan vaig a tocar...
I la gent et diu, oh, que bon guitarrista que ets, i que no sé què. No, no, no, no. Jo vinc aquí a entretenir la gent. Si l'entretim, ja he fet la meva feina, content, toque millor o pitjor. Aleshores, ara em toca fer una gira meva dels discs que jo he fet durant la meva trajectòria. Llavors, dic, doncs posem-li un nom, i per què aquest nom? Primer perquè hi ha un tema dels que posarem en el repertori, que es diu Munt. No serà aquest, perdona'm, no serà aquest. A veure...
De casualitat, eh? Tampoc em facis gaire cas, eh? Es té la feina, eh? Bé, i tot això ve perquè fixa't tu que la vida jo penso que és complicada per tothom, eh? Pels que toquem, eh? No sé per què, caram, la vida és així de complicada i tens entrebancs i l'has d'anar trampejant tot el dia, amb la qual cosa és una mica inclús cansat.
I la gent té la santa mania de dir, bueno, però amanyana saldrà el sol, correcte. Sí, però ha d'arribar, el manyana, no? Sí, sí, però clar, amanyana saldrà el sol i què passa? No passa res, no, no. Encara tens la nit on surten les pors, on hi ha la... Tens el núvol aquell encara, saps? I sempre hi ha d'haver alguna llum que encara puguis guiar-te, no? Alguna llum on t'agafar-te, i en aquell moment és la lluna, no?
Llavors, penso que és una cosa molt bonica de portar a l'escenari, perquè al fi i al cap és el que et deia, jo estic aquí per entretenir, no? Llavors, tingueu el dia que tingueu, el dia que em vingueu a veure, tindreu aquesta lluna que seguir, no? És una mica això. Uau, queda superbonic, eh? Bueno, a veure, estem preparant aquesta gira que es diu un munt de Xavier Sobranells per tota Europa i supercontents, la veritat, super.
Que me n'alegro, que me n'alegro, que a més a més aquest From to Barcelona to Boston també va sonar, no? Aquest és espectacular, perquè esclar, jo vaig estar visquent molts anys als Estats Units i vaig marxar amb el jovenet amb la mentalitat d'un jovenet, no? I vaig marxar sense res a la butxaca amb moltes ganes de tocar la guitarra i una mica l'aventura. I vaig tenir la gran sort que allà em va acollir tota una sèrie de gent
que gràcies a ells no seria on soc ara, i fa un parell d'anys vaig decidir de dir, ara és el moment que més o menys estic situat i guanyo la vida del que vull, que és la idea de fer un disc amb ells. Llavors vaig anar a Boston, que és on està aquesta gent, i ara em fa un disc de blues, que és el que més ens agrada,
I aleshores el vam gravar a Boston amb tota aquesta colla d'amics que jo tenia, que ells ja són músics professionals allà també. Sí. El vam mesclar a los Ángeles amb un amic meu,
que té tres Premis Gaming, ni més ni menys, i el vam acabar a Abbey Road, que és on soluc acabar els meus discos. I fent honor als Beatles, ja per acabar-ho d'arrodonir, no? Per rematar-ho, ja. Sí, per acabar-ho d'adobar. Aquí ens faltaria l'altra adreça, eh?
Perdona? Dic que aquí ens faltaria llavors el títol, ens faltaria a l'altra adreça. Des de Barcelona cap a Boston i cap a Abbey Road, però jo l'he acabat de fer. Exactament. I la banda és d'Andy James Van, no?
Que és aquesta gent que em comentaves. L'Andy Jane Van és la que va fer el disc aquest de From Barcelona to Boston. El que farem ara amb un és, farem servir la mateixa banda de l'Edit Clapton Experience, que estem tots junts aquí, i traurem temes tant d'aquest disc com de dos o tres altres que tinc, que podeu trobar a totes les plataformes.
i hem fet una selecció molt xula, i, doncs, tenint en compte que Eric Clapton, doncs, és una música, doncs, molt per escoltar, molt tranquil·la, i de més, amb Xavier Suraneix podem fer una mica més el Gamberretti. També he vist per aquí una clocada, que dic, això li preguntaré també al Xavier, què és aquest de Gamberreties? Explica'm, què és aquest disc?
Perdona, perdona. Hi ha un disc que es diu Rannitis, perdó, i que no em sortia. I que també és una clucada el que feu i com ho feu, d'alguna manera, no?
El Rarity és el 2025, però jo intento fer cada any o cada dos anys un disc, i aquest em va agafar una mica, diguéssim, entre cometes, i que no escoltin ningú amb bragas, d'acord? No he sentit, no he sentit què volies dir-me, no ho sé. No, jo tampoc. Aleshores, què va passar? Dic, els músics que fem disc i aquestes coses, normalment quan vas a entrar en un estudi i a fer una gravació per un disc,
que has d'entendre que un disc abans la referència era el CD. I el CD té 74 minuts. De tal manera que t'hi entraven, què? 12 temes, depèn de la duració i tal. Però això no vol dir que només engravis 12, potser engraves 18. I la resta, què fas? Els guardes. No vol dir que siguin millors ni pitjors, és que en aquell moment tries aquells perquè et ve de gust. Llavors vaig pensar, ostres, amb els que has fet, aquí en el calàs n'hi ha d'haver uns quants, i t'asseguro que n'hi havien...
i me'n van sortir tropecint 2.000. I llavors el que vaig fer és el Rarities 2025 és una selecció de temes des que jo tenia 20 anys fins ara. Que bo, que bo, que bo. No, per això te deia, dic, ve a preguntar-li, perquè aquí trobem una miqueta de tot. A més a més són 19 cançons i dius, ostres, quina meravella. Per què no acaben més, per el que et deia, acaben 74 minuts, perquè si no tenia temes per fotre 3 hores i mitja, saps què vull dir?
Vés guardant, vés guardant, dosifiquem, dosifiquem. Que encara hem de donar molta guerra, que encara hem de sortir moltes altres coses. I has de venir més vegades per aquí per Tarragona, també t'ho dic, que també ens agradarà. També haig de dir que per mi és un honor i un privilegi anar a tocar el Palau de Congressos perquè és espectacular. Jo ho tinc a davant ara mateix en fotografia i trobo que és un lloc tan bonic
amb la pedra romana, amb les bòvedes. El palau final, no? Sí, sí, sí. A més, ja veuràs que és bastant gran. La sala, jo crec que és molt gran. A veure, m'imagino que hi ha d'altres palaus que jo no he pogut veure i que segur que són el doble i el triple de grans que aquest. Però, bueno, és el nostre, allò que dius, hem d'escombrar cap a casa. És fantàstic, jo el trobo meravellós. I invito a tots els tarragonins i tarragonines
que si els li agrada... Ah, això és molt important. Digues. Això és una cosa que sempre he dit al principi dels concerts. Clar, quan tu veus Eric Clapton Experience, doncs la gent, doncs que primer compra les entrades, lògicament són els que els agrada l'Eric Clapton. Però quan un compra una entrada, sempre un compra dos perquè va acompanyat, no? Sí. I el que acompanya a vegades el seu de l'Eric Clapton, igual li ve una mica gran i dius, hòstia, a veure què serà això. I jo sempre dic que no s'han de preocupar, perquè...
En realitat, el que escoltaran són els grans pàcids del rock dels últims temps. O sigui, la gran majoria de cançons les hauran escoltat mil milions de vegades a la ràdio. Seguríssim, seguríssim, seguríssim. De tal manera que invito a tothom que li agradi el bon rock, la música ben feta, la música feta per persones, per homes i per dones que ens dediquem a això,
que apreciin la música feta de veritat que vinguin aquest diumenge al parau final perquè penso que s'ho poden passar molt i molt bé doncs Xavier, amb aquesta invitació ens quedem amb el teu permís gràcies per atendre'ns el que et deia, de cara a la propera no gaire llunyà, espero poder tornar a parlar amb tu i comentar precisament com va anar a Tarragona i com aniran, m'imagino tota la gira de concerts que teniu pel davant que són unes quantes
Uns quants, sí. Bueno, a tu et veig a Tarragona, eh, però. Home, espero, espero. Mira, estic tocant fusta. Estic tocant fusta perquè tenim el dia una mica complicat. Però, bueno, intentarem a veure si ens podem escapar i poder estar amb vosaltres. Xavier Serra Menys, gràcies, gràcies, gràcies. Gràcies a vosaltres. I com diu aquesta cançó, Wonderful Tonight, que aquella nit de diumenge sigui inobliable, sigui magnífica i un bon record. Gràcies.
Moltíssimes gràcies. Una abraçada per tots. Igualment. Adéu. Adéu, adéu, adéu.
That's walking around with me And then she'll ask me Do you feel alright? And I said yes I feel wonderful tonight
I see the love light in your eyes Then the wonder of it all Is that you just don't realise How much I love you
And I got an aching head