logo

Fans de Tarragona

Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou! Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!

Transcribed podcasts: 37
Time transcribed: 12h 16m 51s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un primer tross en l'aire cap al cel,
la tega, el cordó i no bla com la set,
a prop del foc i el penor a recert.
Un segon tross en l'aire cap al cel,
som aquí pel carrer, ens fa el silenci,
quan el s'ha trotar el primer xisclaient, ser tercer troi alliberat.
La fúria del cap i del cel sotmet,
la diablesa ens convida a tots plegats,
a cremar tot el que sigui purinet,
del llucifec armats.
Les serps dansen el seu ballet,
tu i jo caient al pèl dels set pecats,
quan s'encent la pobla de ma fumet.
Carles, una mica únic que us ha quedat.
Carles Canxet, bona tarda i benvingut.
Bona tarda.
Com estàs?
Bé, bé, bé, anar fent, fem el que podem.
Home, i no estàs obligat a més, eh?
No sé si m'entens.
Home, per cert,
que jo us hi deia abans de començar l'entrevista amb tu,
que aquesta entrevista valgui la redundància,
que té una mica de trampa,
perquè a més a més ja venia de temps.
em refereixo a un temps,
hem estat aturats durant aquest mes d'agost,
però no hem deixat d'estar interessats
del que passava al nostre voltant.
I clar, de cop i volta,
un que jo conec i tu també,
i que ens fa el retrovisor musical,
el Jordi Sobranyes,
me va fer i me va arribar,
me va dir,
ostres, has de parlar amb els deien 35,
que han guanyat,
que a més a més és molt bona la cançó.
Ara és quan m'expliques tu el què.
Jo ja ho sé, eh?
Però vull que m'expliquis tu.
Felicitats per la banda que et toca.
Bé, moltes gràcies, sí.
Ens vam presentar al concurs de Cançó de Salitja
i tampoc ens esperàvem
i vam quedar de tercers.
No ens ho esperàvem perquè, clar,
ja comencem a tenir una edat,
els concursos busquen gent emergent,
sobretot i nosaltres,
emergents, emergents, no som gaire.
Però, clar,
però bé un idó, eh?
És tota una sorpresa.
Sí, sí, sí.
Home, el que és de bo és que,
vosaltres porteu...
Quants anys porteu lluitant, musicalment parlant?
Bé, fa de mal dir que vam tornar,
vam fer el disc el 23,
per tant, el 22-21 vam retornar.
D'acord.
Sí.
i abans vam estar uns 5 canyets,
era igual del 96 al 2000-2001.
Home, doncs llavors no està tan lluny de la realitat,
això que m'estàs explicant.
No, no.
Perquè sou la nova fornada dels d'ahir en 35.
Exacte, sí, sí.
Que passa que hi ha algú que encara continua al capdavant
i encara continua tirant i lluitant.
No sé qui serà.
No ho sé.
Bé, no ho sé.
Jo un poc el conec,
però tenim el Gerard també.
També, és veritat.
També, també, també.
Ja estava al principi, el Gerard.
I ara, bé, amb aquesta cançó que està sonant,
que és amb la que vam quedar tercers,
i a l'Ivan Ferrer,
que és la nova incorporació d'aquest any.
Molt bé.
O sigui que hi ha canvis
i quan va entrar l'Ivan,
t'ho he de preguntar.
Sí, i va entrar per fer aquest tema justament
perquè volíem incloure un instrument típic,
com és la gralla,
un instrument típic de Catalunya,
i volíem incloure el ser del timbal
dels Diables de la Pobla,
i, clar,
a base de vindre els assaig per fer aquest tema,
s'ha engrescat fent algun tema més,
i ara, doncs, no el deixem marxar.
El tenim segrestat.
No, no, però això no m'ho diguis per a la gàdio, home.
Això no se pot dir per a la ràdio, eh?
Ara t'ha quedat així.
Riu perquè que quedi divertit,
que no és veritat, eh?
A veure, si ara es pensaran els familiars
de l'Ivan,
que fa temps que no el veuen,
i que és per això,
no, que és broma, eh?
No, però que potser els hi fem un favoritó,
no ho sé.
Calla, calla, no, això no ho diguis.
No, no, no.
Ivan, vuelve a tu casa.
Vuelve a tu casa, Ivan.
Ens portem molt bé.
Tenim molt bon ambient,
que és el principal en un grup.
I més en un grup que som tanta gent.
Clar, és que ara mateix quant sou?
Ja he perdut el compte, ja, eh?
Doncs depèn del dia, eh?
D'acord.
Sí, mira, ara actualment som sis components,
si no m'equivoco.
D'acord.
Però, clar, aquí el concert que vam necessitar,
el concurs,
sobre l'escenari vam arribar a ser 14.
Uau!
Perquè també van vindre els Diables.
Clar, ostres.
Sí, sí, sí.
Per sort, ningú van sopegar en cap cable,
perquè teníem números.
Però no, no, no, va anar tot molt bé.
Això és fantàstic, eh?
Sí, sí.
La veritat és que sí,
reunir tanta gent per una cosa cultural
i de música,
i això, doncs, sí,
molt content.
Doncs mira,
i que continuïm endavant, eh?,
amb aquestes coses.
Jo t'ho dic ara, eh?
Sí, sí, sí.
I com sorgeix?
Com es fa una cançó com aquesta?
Perquè, a més a més,
és una cançó,
jo penso que és enorme,
us ha quedat molt bonica.
No sé si ja la teníeu...
I que dius,
ostres,
és que ja sortia la melodia sola,
sentint...
No,
ens va costar,
ens va costar el seu,
perquè,
bueno,
tot bé perquè som molt amics de...
La qüestió és estar emmerdats,
parlant en plat,
amb les culturals del país.
I, bueno,
coneixem el Vall de Diables
de la Pobla de Maphomet,
el seu president,
el Jesús Corado,
que és un crac també portant
aquesta entitat,
i farà...
Doncs ara ja farà quasi dos anys,
potser no arriba,
però quasi,
que ens vam trobar...
I, ostres, Carles,
havíem pensat que els Diables
podríem tindre un tema...
Dic, ja hi som,
ja sé per on va.
Vamos a partir!
Vinga, va,
acceptem el repte, no?
Vinga, va,
tira cap endavant, no?
Clar,
llavors,
amb un sol tema
hi havia d'haver
la part musical
que havia de tenir
una part solemne,
una part més festiva.
Sí,
com més divertida.
Sí, sí.
Clar,
havíem d'incloure
l'instrument,
el toc del timbal típic
dels Diables de la Pobla
més la gralla.
En la lletra
havíem d'incloure
tot el que són
les figures de la Pobla
i les dos festes majors,
allà a Doi i Sant Joan.
Bueno,
sí,
vam tindre feina,
però va ser molt divertit
i molt bonic.
Doncs me l'alegro molt
per la banda que toca,
felicitats de nou,
ja t'ho deia,
i aquesta és l'excusa
perfecta per obrir,
diguem-ho així,
l'entrevista,
encara que ja ens queda
molt poc temps,
perquè avui ja anem de boli,
però m'agradaria
que m'expliquessis també
que us tenim en concert
aquest cap de setmana,
i jo crec que és un dels concerts,
jo crec que des del primer concert
o el primer dia de festival
es compleix en guany 4 anys
o la quarta edició,
però que sempre heu estat presents.
Crec que no ha faltat,
no?
Si ha faltat algú?
No,
a la primera no ens vam entrar
i no hi vam ser a la primera,
però...
Però va ser per això,
per partillar tots els anys.
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
Explica.
Els únics que estan a les 4,
si no m'equivoco,
són els Sinfianza
i els Truenos.
Aquestes les dues formacions
ens sembla que estan als 4 anys seguits.
Sí,
sí.
Doncs amb ells també felicitats
per la banda que toca
i que hi hagi un cinquè
i un sisè i un setè,
eh?
Esperem,
esperem.
Que precisament que no defalliu,
al contrari,
i que es faci el que dèiem
per molts anys més, eh?
Ara que ens estem tornant joves...
Oh,
i tant!
Hem de dir que estem parlant
que aquest dissabte a les 9,
que no ho he acabat de dir,
jo que vaig a trompicons,
es fa la quarta mostra
de música local
en memòria del Joan Josep Marçal
i que dèiem
que estareu vosaltres
els Nats pel Blues,
els Mil Històries,
el Paco Valero,
els Reyn,
els Trueno com molt deia,
Sinfianza i Broncos.
He vist que enguany
ha pujat la família, eh?
Esteu que us sortiu ja allà a Constantí.
Sí,
bé,
també has d'agrair
a l'Ajuntament
l'esforç que fa
per poder tocar
en el poble
i fer aquest festival,
bueno,
oferint-nos aquesta possibilitat
que no tots els ajuntaments
ho fan.
Llavors,
en aquest sentit...
S'agraeix,
S'agraeix.
S'agraeix.
S'agraeix,
sí, sí.
Clar que sí.
Però jo et deia
que no només se quedi
en aquesta quarta mostra,
sinó que vagi avançant
i mira,
que potser un dia d'aquest
tenim l'oportunitat
que hi hagi associacions,
moltes més associacions
de músics,
que siguin les de Constantí,
que s'enlluernin
amb les de Tarragona,
Barcelona i es faci
una cadena
d'associacions de músics
que tothom pugui tocar
a tot arreu.
No sé si m'entens.
No estaria mal,
sí, sí.
I que dintre
d'aquesta mostra local
de Constantí
que tu és un grup
que ve de Barcelona
o que ve de Girona
o que ve de Lleida
o que ve d'altre,
d'on vulgui,
d'Andorra,
si vol,
o de les Illes
i també d'ells de,
no?,
que puguin anar viatjant.
A qui ho deixeu?
Bé,
què et sembla,
la idea?
Bé,
ara no te puc dir res.
No te puc dir res.
Això vol dir
que s'està mascant alguna cosa?
No ho sé.
Jo soc una mica bruixota,
eh,
en això.
No ho sé,
no ho sé.
No t'ho digues en sèrio,
eh?
No sé si m'ho dius
perquè jo,
Muti a la Gàbia,
no es pot dir res,
però bueno,
són idees
que es poden fer
i que a més a més
quedarien molt boniques
de cara al futur
d'aquesta cinquena,
per allò de los Tincolobitos,
un bon número,
de la mostra de música local.
Ajuntament de Constantí,
us dóna la idea, eh?
Ànims.
Aquí lo dejo, eh?
Aquí lo dejo.
Bé,
recordeu que serà
la plaça
de les Escoles Velles.
Exacte.
que tindrem allà
un munt de gent.
Per cert,
Carles,
m'has d'explicar una cosa?
A veure, digue't.
Perquè no sé
si vam acabar
de presentar
aquest al vostre disc,
aquest carrer Barcelona,
el vam presentar
com d'humana
o només vam parlar
un dia per telèfon
i para de comptar?
Perquè m'ho estava preguntant
des que començà l'entrevista.
Sí, sí,
crec que va venir
el Toni,
que és el baterí
que tenim ara
i l'Illa.
D'acord.
Sí,
es fa que van venir
aquí a l'estudi
i el vam presentar.
És que clar,
com sembla
que continueu treballant
i continueu fent coses,
vull dir que a veure
si al final
no vam poder presentar
com d'humana
aquest al vostre disc.
Sí, sí, sí.
Que imagino
que alguna d'aquestes cançons
sortiran, no?
Sí,
sí, sí.
Ara aquest any
sortiran aquests temes
i és probable
que l'any que ve
no ens surti cap
d'aquests temes.
Com és això?
que esteu treballant
en coses noves?
Sí, exacte, exacte.
Exacte.
No deixem la feina,
no deixem la feina,
anem treballant.
Que bo, que bo.
Tu ja saps
que no fa falta que digui
que esteu més que convidats
i ja per tancar l'entrevista,
ja per tancar l'entrevista,
l'última, eh?
Com us ha tractat
aquest estiu?
Heu tingut molta feina,
us ha deixat viure
a unes petites vacances,
les heu pres vosaltres ja.
Sé que algun concert
l'has tingut, Carles.
Almenys hem coincidit
en algun concert.
Sí, i tant.
Home, tot el que és
l'estiu i festa
i això està a la merda bé.
Com a grup,
doncs aquest any
ens hem pogut presentar
a l'Itja,
que en principi
és bastant difícil
perquè cau el 15 d'agost.
I mira,
aquest any
hem sigut una sorpresa,
perquè més que una feina
ha sigut una festa.
Que bo, que bo.
menys mal
que hi ha un fotos
però no vídeos
de tot el dia
d'aquell dia.
Sí,
perquè podria ser
una mica perillós
per la vostra salut mental
de cara al futur.
Exacte.
De cara, de cara.
Sí, sí, sí, sí.
M'heu de dir.
No vull entrar, eh,
en interrogants, eh?
No, no, no.
Ara per ara
i amb el teu permís
convidem a tothom
que ens estigui sentint
que es passi precisament
aquest dissabte
6 de setembre
a les 9
a la plaça
de les Escoles Velles
aquesta quarta mostra
de música local
Memorial Joan Josep Marçal
on estireu vosaltres
els deien 35
els Nats pel Blues
Mil Històries
Paco Valero
Rain
Trueno
Sin Fianza
i Broncos
i que qualsevol cosa
que sé que hem de parlar
tu i jo
la deixem ara mateix
en un calaix
i de cara al novembre
obrim calaix
i tornes a venir
aquí a la ràdio, eh?
Perfecte.
Si no,
l'he encertat o no?
De cara al novembre?
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Hi ha un bon motiu
per tocar el novembre.
Home, home.
I jo per convidar-vos, eh?
Molt bé.
Amb quina cançó
volem acabar
del carrer de Barcelona?
A veure, quina cançó?
Una alatzar, per exemple.
Sí.
A totes ens agraden, sí.
Doncs estàvem
tot el temps del món
que aquí a la ràdio
precisament és el que no tenim.
Tu te creus?
Bé,
vós us en podem donar
una miqueta
tot això que tenim.
Vinga, va.
Te l'agafo, te l'agafo.
Carles, gràcies.
Molt bé.
Que vagi molt bé.
Bon cap de setmana.
Moltes gràcies.
Adéu, adéu.
Gràcies igualment.
Adéu, adéu.
L'haig de triar
un número
per ell
Deixant veure
la millor carta
Tres un somni
de dintre del barret
Després em vas traient un altre
La pena els ulls
Ja el temps dispers
Tocat per una vara
Màgica
Fas creure
que pot és veritat
La veritat
és que no hi ha res fals
que puc emprendre
el viatge llarg
pels planetes
i el teu món astral
Puc viure
en un món imaginari
amb ures desfent-me el llit
per complir
el vell presagi
que no hi hagi dia
sense mi
Fas creure
que tot és veritat
La veritat
és que no hi ha res fals
que puc emprendre
el viatge llarg
dels planetes
i el teu món astral
és el teu món art
és el teu món hotel
Fins demà!
No us enllà, descobrim il·lusions i esperança.
Tu és un basti negre i molt llarg,
camines per sobre l'aigua.
Sembla estar a prop del més llunyat,
tot el temps del món per aturar-se.