Ja t'he buscat, però no t'he trobat. No t'amaguis més de mi. Sé que et fa por tot això de l'amor. Encara tinc la teva samarreta blaua i el cerro amb les flors ja no perfumades. Dormen les carreteres on ens hem agafat.
Em dediquis a una cançó, si els versos no hi ha meu nom. Em dediquis a una cançó, si els versos no hi ha meu nom. El silenci fareix més que la veritat,
Encara tinc la teva samarreta blava, i el gerro amb les flors i una perfumades, torno a les carreteres on ens amagàvem. On ets tu? On ets tu?
I des del 7 de novembre que la Maria Ford s'està preguntant on ets. Home, si hem d'anar a buscar el Paco Lobaton ho tenim una miqueta magra, eh? A veure què és el que passa. On ets és la seva darrera cançó. La darrera ens va convidar a un daiquiri, te'n recordes? I per aquí al mig ha hagut alguna que una altra col·laboració. Que ara li comentem perquè la tenim via telefònica. Maria Ford, on ets? Hola. Com estàs? A Barcelona, a Barcelona estic.
Sí, t'hem trobat ja, eh? Ja estàs aquí amb nosaltres, almenys. Sí. Explica'm, perquè et veig molt de boda, de nòvia ferida, de nòvia ferida, perdó, parlem amb propietat, què ha passat amb aquest on ets? Bueno, volia parlar una mica de les relacions contemporànies, que són una mica cada cop més avestroses, i no sé, reivindicar una mica, doncs,
Mira, no tant l'amor romàntic, sinó el respecte cap a una altra persona, no a l'hora de tancar una tapa. I, bueno, doncs parla bàsicament d'algú que desapareix de cop, el ghosting i tots aquests conceptes que s'hi ha d'escoltant tant. I, bueno, concertada nòvia a l'explositat, doncs, era una mica...
representar, doncs, que et venguin l'amor a tope, que plaseu mil coses, no?, com si fos ja que us caseu i que de cop et deixen tirar de la carretera, saps? Sí, sí, i que t'he de dir una cosa, que ho trobo massa impersonal per una cosa que teòricament ha sigut tan important dins de la vida de qualsevol persona, eh? Sí, sí, la idea era això, que la gent que ho ha passat, doncs,
s'hi pugui sentir reflectida. No, i qui no li ha passat? La pregunta és a qui no li ha passat, no? L'estàvem amb una parella, de cop i volta aquesta parella desapareix, que no saps què ha passat, que no t'agafa el telèfon, que passa de ser el teu nucli en el món i de cop... Sí. Què dius? Ostres, però... Sí, sí, és això, és més la manera de marxar que notant el que pugui haver passat, saps? Clar, clar, clar.
I això, no sé si preguntar-t'ho, és a nivell molt personal, és a nivell que algú que, jo que dius, ostres, tinc una amiga meva, algú que li ha passat i m'ho ha explicat i ho he volgut reivindicar com molt bé m'has explicat. Com ha vingut la història? No, no, a mi m'ha passat més d'un cop. Ostres. Però sí, la cançó la vaig escriure el 2024, l'any passat.
en un d'aquests casos que em va passar. No era una cosa que tingués un vincle molt fort, però sí que em va semblar bastant lleig la manera de fer-ho. I, òbviament, m'ha passat amb mi gent, per desgràcia. Crec que la gent no sap anar de cara quan ha de dir la veritat o si és sincer i dir, mira, em passa això. En comptes d'això, la gent no et calla
i jo t'apagnes. És veritat que passes una temporada de culpa, de sentir-te culpable, de buscar el que i el com, de buscar a veure què és el que ha passat i en quin moment s'ha fallat. Sí, i entres en un bucle psicològic molt tòxic que realment no has de patir, perquè realment la culpa no és teva, però és el que es crea, i l'altra persona, per culpa de la seva poca responsabilitat,
És el que vas fer amb tu. Exacte, i des d'aquí faig un clam, si vols, que era un crit, un clam. Si ha de sonar més gran, doncs ja ha format part de la teva vida aquesta persona, sisplau, quan ell s'hagi de tallar, encara que sigui davant d'un cafè i en un lloc que potser no representi res per cap dels dos, que no sigui en un lloc bonic,
Me refereixo que una vegada que se surti d'allà cadascú a casa seva, cadascú amb un dolor diferent, però almenys d'una a la cara. Que això de fer-ho a través del WhatsApp o a través del Facebook, fins i tot del Facebook, mira, adiós, està en un qui? Com que està en un qui? Que hem estat tres anys? A mi no va ser ni així, va ser com deixar de contestar per sempre. Home, això és molt cruel, això és molt cruel. Ho trobo fatal, ho trobo fatal.
A veure, explica'm, perquè tenim videoclip, fins i tot, d'aquesta cançó. O sigui, aquí tenim el dobleto ja fet. Com va anar la gravació? Sí, sí. Mira, va ser una mica l'últim moment, perquè jo tenia una sessió de fotos de feia temps, però no havíem pogut fer material de vídeo. Sí. I, doncs, a quatre dies que ha sortit la cançó, el vam gravar, i vam anar així una mica correcuita. I, bueno, al final, mira, va quedar prou maco.
No, no, ha sortit superbé. Sí. Perquè et deia, a més a més, no sé si les localitzacions estan a prop de casa, vau haver de buscar algun lloc, però clar, es veu d'una ciutat al fons, una carretera... Sí, a veure, la idea, o sigui, les fotos que vaig fer de promoció, que fa res, un dia vaig penjar-les a Instagram, aquelles vas fer una carretera de Tarragona. Sí. Així com supercarretera, d'acord?
que era molt incòmode, em sentia molt observada per tothom i llavors el videoclip el vam fer aquí a Barcelona perquè m'ho van fer unes altres amigues i vam anar com a prop de la carretera de les Aigües
i vam trobar aquest espai i allà. El que passa és que ella començava a fer molt de fred, jo estava en un refredat que ella portava d'abans i anava amb sustent. És el que t'anava a dir, digue'm que tot això es va gravar i que feia molta calor, però el que m'estàs dient és que no...
Jo, els rodatges m'agraden molt perquè penso que estic fent algú guai per mi, però tots tateixo molt, perquè tots s'han de gravar a l'hivern, saps? Ostres, però canviem-ho, eh? Canviem-ho. Gravem els videoclips ja a l'estiu, quan fa caloreta, que llavors ja dius, agafo una lluna sencera i... Mai quadra, mai quadra. Bé, que haig...
És que clar, jo et deia, d'aquí treus un costipat o una grip ja directament, eh? No, no, sempre acabo malalta. Sempre, sempre. No m'estranya gens. Però amb el Daikiri també va passar el mateix, no? Amb Daikiri, bueno, vam gravar a l'hivern, també. Què hi diu? Sí, el que passa que eren un llocs tancats. Ah, val, val, val. Però feia molt de fred, igualment, allà dins. Era un dia que plogia, diluviava, bueno...
També he trobat per aquí, per això ja fa alguns dies, una col·laboració amb Vivi, es diu així, Mi obra de arte, que jo vaig dir, eh, Maria, i això què és? Això, mira, la història és molt divertida perquè una de les meves millors amigues, que és aquí a Tarragona, està amb un noi que és a Jerez.
I quan vam començar a estar junts, va presentar, no sé què, i em va dir, oye, que jo tinc un amic, que també no sé música, no sé què. I jo vaig anar, bueno, a veure, o sigui, jo què sé, és el típic que dius, però no fas cas. I diu, sí, sí, ja està, ja farem. I no acabes fent. Però bueno, al final, doncs, li va passar el meu número, em va escriure, i em va dir, claro, vente pa Madrid, que jo estic aquí, o sigui, què? Tu cal, que el geni me'n vaig anar quatre dies a Madrid,
a casa seva i... i vam prendre la cançó que ha sigut el temaço de l'any. Què dius? Aquesta és l'obra d'arte. A més a més, Bibi, Maria Fort i Brownie. O sigui que va ser una tripleta. El Brownie ha produït a l'aixut de l'any. Uau! Xati, doncs molt bé, eh? A veure què passa també amb Què serà de nosaltres, que és una altra cançoneta que també has fet amb Rodri i amb Blue Lacey.
Sí, sí, em va fer molta il·lusió, perquè el Rodri que en seguim de fa temps, jo sempre penso que és molt guai el que fa, i en el moment que em va dir que formés part del seu dit em va fer molta il·lusió, la veritat.
Doncs ja veig que no estàs quieta i m'encanta tenir l'oportunitat de comentar moltes coses amb la Maria Ford. Avui ja hem acabat l'entrevista perquè la Maria m'ha dit que només tinc 10 minutets i jo ja saps que si tu deus, corre cap a treballar, me quedo de nou amb aquest On Ets i un altre dia, avui si pot ser que estiguis per aquí per Tarragona i ho parlem més tranquil·lament i recordem aquestes i altres cançons, et sembla? Sí, espera, que tinc una cosa a dir. Vinga, digues.
Que el dissabte que ve canto a Riu de Canyes. Diga, a quina hora? Al Festival Singular, a les 8. El dia 13, eh? Recordem-ho, eh? Dissabte, sí. El dissabte, dia 13, estàs a Riu de Canyes, al Festival Singular. Vinga, esteu tots més que convidats, eh? I si hi ha qualsevol altra cosa, ja ho saps. Aquí t'espero, Maria.
Gràcies. Gràcies a tu. I si voleu saber on estarà la Maria, avui a Barcelona, perquè se li toca anar a treballar, i el dia 13 a Rio de Canyes. Això. Vinga, va, apunteu-vos-ho a l'agenda. Gràcies, Maria. Gràcies. A tu. Adéu-siau, adéu.
Encara tinc la teva samarreta blava. I el gerro amb les flors i una perfumades. Torno a les carreteres on ens amagàvem. On ets tu? On ets tu? Estic cansada d'esperar-te. Digueu que no em facis mal. El que es preferi t'estimar-te. Un obert estacitjat. No em dediquis a una cançó. Si els versos no hi ha
No em dediquis a una cançó, si els versos no hi ha meu nom. Entre les copes de vi, amb la música a mi, em deies el que faries amb mi, però res ha sortit. Com fan els començaments?