del que tant presumien. Despertem els avorrits i avisem a l'espadri...
No saps què regalar a aquestes festes? Sorprèn amb la targeta regal de Tarragona Cultura. Vescanviable per entrades d'una àmplia selecció d'espectacles. Teatre, dansa, circ, música... Durant un termini de 12 mesos. Informa-te'n a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
A Salou cuidem del teu benestar i la teva felicitat. Aquí la natura t'abraça, el mar t'acompanya i cada pas es converteix en una experiència. Recorre el nostre camí de costa, descobreix els nostres 42 miradors i deixa't emportar per moments únics. A Salou et cuidem. Vine, gaudeix i explica-ho.
Salou et desitja bones festes. Fili, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre'l amb compte que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga't responsablement i només si ets major d'edat. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Vols formar-te en comerç o administració? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació. Tarragona Ràdio Aquest Nadal, menjar i companyia per a tothom.
La Circular, amb Núria Cartanyà. El menjador social de Bona Vista preveu atendre a prop d'un centenar de famílies cada dia durant aquestes festes de Nadal. Una xifra que ja s'ha consolidat com la mitjana d'usuaris diaris al llarg d'aquest 2025. L'equipament gestionat per l'associació Joventut i Vida dona servei principalment als barris de Ponent de Tarragona.
Des de l'entitat valoren molt positivament les donacions rebudes que arriben sobretot de supermercats, però també de campanyes solidàries impulsades per la ciutadania i per diverses entitats. Aquests recursos permeten oferir àpats calents i acuinats amb menús equilibrats, de qualitat i sovint adaptats a les necessitats de cada família. Molts usuaris opten per endur-se el menjar a casa, una tendència a l'alça que ha facilitat ampliar el nombre d'atencions.
De cara al proper 1 de gener, quan el menjador romandrà tancat, es lliuraran paquets d'aliments perquè les famílies puguin cobrir les seves necessitats bàsiques. Els beneficiaris són persones en risc d'exclusió social derivades des de serveis socials, però també n'hi ha que s'adrecen directament al menjador per demanar ajuda. La responsable del servei, Raquel Quílez, explica que aquest canvi en els hàbits dels usuaris ha estat clau per poder arribar a més famílies.
Continuamente nos vamos reinventando y nos adaptamos a lo que hay. Entonces en pandemia aprendimos que no hacía falta sentarse aquí para tener cordialidad, para tener cariño, para dar calor, podíamos hacerlo pero que comiesen en casa. Y de esta forma hemos crecido.
El menjador social de Bona Vista va obrir portes l'octubre de 2013 amb una previsió inicial de 40 places diàries. 12 anys després, atén prop d'un centenar de famílies cada dia. A més de l'equip professional, el projecte compta amb la implicació d'uns 45 voluntaris que col·laboren en la preparació, cuina i servei dels apats.
I també us expliquem que els Patges Reials ja treballen a fons al Magatzem Reial de Tarragona, que, des de dissabte passat i fins demà dimarts, permetrà que els infants de la ciutat puguin dipositar les cartes dels seus desitjos a la bústia reial. Per sisè any consecutiu, l'espai s'ha habilitat al refugiu del moll de costa.
Allà, els patges ensenyen on preparen i emboliquen els regals que rebran la nit del 5 al 6 de gener a les seves llars. Aquesta visita està especialment adreçada als nens i nenes de 0 a 10 anys. El David o la Júlia han visitat el magatzem amb els seus fills. Molt bé, ens ha agradat moltíssim.
Molt, molt xulo i per totes les edats. Bueno, molt bé, perquè és molt distès, ho fan molt bé, hi ha una mica de tot, expliquen molt bé les coses i, bueno, és molt bonic. Els patges fan visites guiades cada 30 minuts, tant al matí com a la tarda i cal adquirir entrada prèviament a un cost de dos euros. I fins aquí la circular, aquest informatiu relaxat que fem la xarxa audiovisual de Catalunya i Tarragona Ràdio.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Obramat.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei. Enguany, la nit de cap d'any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial cap d'any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de cap d'any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
Relats onirics amb l'Escola de Lletres de Tarragona. La rumba, el Paco i un gos pequinès. Un relat de la Rosa Pinya.
La meva vida es va capgirar quan se'm va ocórrer de comprar un d'aquests artefactes que circulen per casa com si tinguessin vida pròpia mentre van crospint-se la brutícia que troba en el seu pas. Una rumba.
En el seu primer dia de feina, la bestiola, ahir si la vaig batejar, es va aplicar a fer un reconeixement del territori. La finalitat era reproduir un mapa intel·ligent del meu piset a través d'una aplicació descarregada al telèfon mòbil. El Paco, una mitja tan negra com la mateixa rumba, des de dalt d'un prestatge es mirava el tràfeg d'aquest drasto amb certa desconfiança.
Un cop acabada la neteja, vaig voler comprovar que el plànol dibuixat per la bestiola fos el correcte. Tanmateix, em va sorprendre que a l'altra banda de la llibreria, que havia estat instal·lada per l'anterior propietari i que ocupava tot un pany de paret de la sala menjador, hi apareixia un espai que no formava part del meu habitatge. Estranyada, vaig fer repetir a la bestiola l'operació, però el resultat fou el mateix.
Passaven els dies i no em podia treure del cap aquell misteriós espai que la rumba havia perfilat en el mapa digital. I si potser era real. Havia d'esbrinar-ho. D'una corredissa vaig buidar la llibreria i, seguidament, vaig moure cadascuna de les lleixes amunt i avall.
Totes semblaven ben collades al moble. Cansada i decebuda, vaig donar un cop de puny sec contra el plafó d'Alfons. Llavors, tot d'una, el mòdul sencer va cedir cap endins, deixant pas a una sorprenent estança.
Una sala perfectament il·luminada per una llum genital, tot i que no hi havia cap finestra. S'hi respirava un silenci net, primigènic. Les parets eren totalment forrades de llibres. Al vell mig, un sofà avallotat d'un color verd suau em convidava a quedar-m'hi. Però, purgar com sóc, vaig fugir d'allí més de pressa que corrents.
L'endemà vaig tornar-hi. Alguna cosa em deia que no tenia res a tema. Un cop a dins em va envair una sensació de pau que mai havia sentit. Vaig agafar un llibre d'una de les prestatgeries. El títol era Paisatges de l'Amazònia. La sorpresa va ser que en obrir-lo, les olors, el cant dels ocells, els crits dels animals, la humitat, aquell esplendi de verdor, em van envair.
Per uns instants m'havia traslladat a la selva amazònica. A Esverada vaig tancar el llibre. La curiositat, però, em va fer agafar-ne un altre. Aquest era de cuina. El vaig obrir per una pàgina qualsevol. Rap a l'all cremat, hi deia. I immediatament vaig poder degustar un rap exquisit amb una salsa deliciosa.
Tot passant fuig, vaig fer cap a les postres, granissat de meló al cava. Oh, quina frescor més agradable al paladar! Vaig quedar tan satisfeta que no em va caler dinar. El temps transcorria i jo cada vegada passava més estones en el meu nou espai. Des d'allí podia viatjar i assaborir les millors receptes de qualsevol indret del món.
Em gaudia tant d'aquella habitació secreta que vaig deixar d'assistir al despatx. Per què em calien els diners si allí dins hi tenia tot el que m'era menester? En aquestes expedicions, sovint m'acompanyava el Paco. I va passar que una tarda, mentre jo m'endinjava en la lectura d'un llibre que parlava de la Xina, entre les fotos de Budes, pagodes i gratacels, aparegué un gos pequinès.
El gat, que estava raulit a la meva falda, se'l va mirar malament. Va esbufegar barca i gellló mentre se li estarrufava el pèl i tot seguit es va raonar sobre la foto del pa quinès. Paco, Paco, vine aquí, què fas? Cridava jo que em vaig trobar perseguint el gat entre carrers farcits de xinesos que anaven amunt i avall.
Però el Paco i el Pequinès estaven embrancats en una baralla que jo no era capaç d'aturar. En sec, dos policies, tots esquinsats i molt malcarats, em van barrar al pas.
En un tres i no res, em vaig trobar dins un minúscul habitacle de parets brutes, amanillada una cadira metàl·lica. Per la part superior s'escolava un lleuger raig de llum provinent d'una esquifida finestra, coberta tota ella amb una malla de cer. Finalment va aparèixer un intèrpret. Senyora, la seva documentació. No la porto. He hagut de sortir de pressa de casa. És que se m'ha escapat el gat, sap vostè?
Intimidada, li vaig donar el nom i la nacionalitat i li vaig preguntar on érem. Som a l'oficina de seguretat pública de Xangai. Està detinguda per alteració de l'ordre públic. Ara esperis que ens posarem en contacte amb la seva ambaixada. Ignoro quant temps va passar fins que el policia xinès va tornar a comparèixer. Aleshores, acompanyat d'un funcionari de l'ambaixada espanyola que fou qui es va dirigir a mi.
Senyora, pesa contra vostè una ordre internacional de cerca i captura pels deutes pendents, a més a pel govern espanyol. L'haurem d'extradir. I ara? De quins deutes parla vostè?
En primer lloc, el banc li reclama el pagament d'una hipoteca i altres prestes personals. Això cal afegir i les demandes interposades per diverses agències de viatges i els millors hotels i restaurants d'arreu del món. I el món em va caure a sobre. I jo només vaig vos a dir, li ben prometo, senyor, que tot plegat és culpa de la rumba.
La rumba, el Paco i un gos pequinès, un relat de la Rosa Pinya. Relats onírics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
Bones festes. Tarragona Ràdio. Potser aquest no és el lloc indicat. Potser esperàvem la primera cita més intimitat. Jo creia que era tard per tornar a estimar que això d'enamorar-se estava caducat. Sempre vaig amb pressa, rep preparat. Culpo dels meus errors, el signar zodiacal.
Però això que em passa és molt heavy, sembla un guió de pel·li. M'he enamorat de cop entre sucs i refrigeris. Mira quin misteri, el que em fas té molt de mèrit. No et coneixia i ara volo com plou o deli. Ruc quan soni aquesta cançó entre els avisos de les promocions.
M'he enamorat el supermercat de com has deixat.
Em passo el dia menjant per buidar el rebost, per tornar-te a veure un altre cop, per fi. Jo que sempre trigava anant a comprar, tinc targeta de client habitual, VIP. I estic en oferta, t'ho hauries de pensar, sóc quilòmetre a zero, producte a proximitat, i és que m'he enamorat.
M'he enamorat al supermercat. Pujar la calor a la secció del congelat. M'he enamorat al supermercat.
M'he enamorat el supermercat de com has deixat.
Potser aquest no és el lloc indicat Potser esperàvem la primera cita més intimitat When your legs don't work like they used to before And I can't sweep you off of your feet Will your mouth still remember the taste of my love
Fins demà!
Bona nit.
Kiss me under the light of a thousand stars Place your hand on my beating heart Thinking out loud Maybe we found love right where we are When my hair's all but gone and my memory fades
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Maybe we found love right where we
Fins demà!
I'm thinking out loud that maybe we found love right where we are. Maybe we found love right where we are.
Com cada any el desembre. Ens recorda...
Potser millor que abans I quan toquin les dotze campanades Potser t'haurà quedat algun raïm Serà que em queda gra que et queda taula
Més i sóc una estrella, és un desig que volem per tothom. Llargues nits de desembre, de farina els portals,
A la negra nit hi ha la promesa de la llum que vindrà. I quan toquin ses dotze campanades encara ens quedarà tota la nit que cada nou viatge es comença
Molt abans de sortir. Que cada nit sigui la nit més vega. Que aquest any l'on porti pau a tot el món. Que cada nit neixi sota una estrella. És un desig i el volem per a tu.
que volem per tothom. És un desig, ja ho volem per tothom.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Soon the bells will start And the thing that'll make them ring Is the carol that you sing right within
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona Ràdio et desitja bones festes i bon Nadal.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit.
I've never seen anybody do the things you do before. They say, move for me, move for me, move for me. And when you're done, I'll make you do it all again. They say, dance for me, dance for me, dance for me. Oh, oh, oh, oh, oh. I've never seen anybody do the things you do before. They say, move for me, move for me, move for me.
Estàs escoltant Tarragona Ràdio.
si em segueixes i deixes de tenir por. Dorm, tens tota la nit per descobrir, només si
Fins que el sol ens sorprendi el matí lluny.
M'han llum de culots mai s'apagan.
Creure que sí, que la vida és avui i no ahir, que el demà encara està per venir. Si sobrevist aquesta nit, et miraré i no et farà falta dir res més. Ens mirarem amb la cara de què hem de fer. Si tu m'agafes per la cintura i jo t'envolto contra natura, seguint el ritme que no s'atura. I pujar
i tan a prop de l'aigua, hi ha alguna cosa teva que vol atrapar-me, que jo l'únic que sé que ara no vull ratllar-me, i si no hi ha tema, jo veurem què passa. No recordo una nit igual, vam acabar limona i salt, i no sé què fer amb els teus ulls, que se'm van quedar gravats, i si t'agafo per la cintura, i tu m'envoltes contra natura, seguint el ritme que no s'atura. Oh, ia, ia, ia, ia.
Lleva a quedar.
Tarragona Ràdio desitja bon Nadal i Felis Any Nou. Vull un Nadal tot blanc de neu.
Fins demà!
Fins demà!
Tarragona Radio, el 96.7 FM.
¡Mantada!
Fins demà!
Enruina la gente también, Madrid llorando, ¿tú sabes por qué?
Reggaetón.
Bon Nadal. Tarragona Radio.
Ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet, fill de la verja Maria, nens nat en una establia, fum, fum, fum. Allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum. Allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum. Si hi ha dos pastorets, abrigadets, abrigadets, amb la pell i la samarra, mengen ous i botllifarra, fum, fum.
Amb la pell i la samarra, menja nous i botifarra. Fum, fum, fum. Qui en dirà més gran mentida? Fum, fum, fum. Qui en dirà més gran mentida? Fum, fum, fum. Ja respon el majoral, el gran taval, el gran taval. Jo faré 10.000 camades amb un salt tot esplegat.
Fins demà!
Fem araix a sus memòria perquè...
Fins demà!
Maybe I'm crazy.
Fins demà!
Fins demà!
But in case I stand one little chance Here comes the jackpot question in advance What are you doing?
Bon Nadal. Tarragona Ràdio.
No, don't get stressed, it's gonna get figured out Oh, deep conversation that no one put out Hail a strong father and a determined mother Oh, that's why some nights we try to kill each other But you know it's always love
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Y me preguntaba si jugarías al fútbol como él, si te parecerías a mí y si ella te cedería su dulzura también. Ahora lo sé, solo pregunto el porqué, como en apenas segundos cuando te vi la cara te comencé a querer.
Les querría llorando y me pregunto cómo algo tan pequeño puede invadir la caja de mis recuerdos, los que ya apenas recuerdo si tú no estás en ellos, solo tú.
Un tiempo ya pronunciabas mi nombre, yo a todos se lo contaba, para mí era importante. Y también me encanta dormir contigo y que a mitad de la noche, si a las tres o las cinco, busques siempre mi codijo. Porque solo tú
es que ría llorando y me pregunto cómo algo tan pequeño puede invadir la caja de mis recuerdos los que yo apenas recuerdo si tú no estás en ellos solo tú y como ya sabes
Fins demà!
Yo tengo un amic.
que la mida del membre el té molt deprimit, que quedi clar que és un amic. I aquest amic, si em preguntes el seu nom, jo no te'l dic, està prohibit, és un amic.
que ha passat mitja vida sense una noia al seu llet. És avorret ser el seu amic. I quan és de nit, sobi un p***.