Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona fa un balanç positiu del nou sistema de càrrega i descàrrega desplegat a la ciutat. Fa una setmana que funciona i l'equip de govern diu que tothom s'ha adaptat ràpid i sense incidències rellevants.
La consellera de mobilitat, Sònia Ors, ha explicat a Tarragona Ràdio que el nou sistema està funcionant. Segons el previst, diu que s'ha detectat que molts turismes estacionaven indegudament a les zones de càrrega i descàrrega i que la situació s'ha anat regularitzant.
A nivell de transportistes es troben que les seves zones de treball estan lliures i poden efectuar la cadira de descarga tranquil·lament i amb l'aplicació, que han de baixar mitja hora si són més de 3,5 tones i una hora si són de més. La veritat és que de moment està anant tot amb el que estava ja planejat i el que estava planificat
Pel que fa a la plaça de la Font, tothom ha estat d'acord en referència al tancament, sosté horts, tot i que alguns transportistes havien demanat continuar entrant-hi en horari limitat. I el 2027 es començaran a veure els primers resultats del pla d'actuació per al control de la població de coloms que impulsen el port i l'Ajuntament de Tarragona.
Les accions comporten una inversió de mig milió d'euros en 3 anys i se centren en millorar el tancament de les naus i augmentar la neteja dels molls. El president del port, Santiago Castellà, ha explicat a Tarragona Ràdio que la solució passa perquè aquests animals tinguin més dificultats per menjar i no pas per sacrificar-los.
que estem molt a sobre amb els tècnics de l'Ajuntament i amb la voluntat política de l'Ajuntament de no deixar-ho passar. Té que donar resultats i esperem que en un any i mig, com molt tard, tinguem els primers resultats.
Més coses. L'associació FEBE d'Història d'Infermeria de Llengua Catalana rep la distinció Maria Antonia Ferrer i Bosch per la seva lluita en la visibilització de la professió. Així es reconeix una professió feminitzada que fa unes tasques sovint que no tenen el valor que es mereixen. Com cada any, en el marc del 8M, la unitat d'igualtat de la URB...
reconeix a persones o col·lectius per la seva tasca en la visibilització i defensa dels drets de les dones. L'associació FEBE es caracteritza per ser un grup d'infermeres que busca trencar la invisibilitat. El seu president, Miquel Àngel Calderó, ha reconegut que es tracta d'un guardó que s'alinea amb els valors que defensen.
Els valors d'igualtat que van vinculats al Premi són els valors que nosaltres, des de la nostra associació, volen visibilitzar la feina de tantes dones, predecessores, infermeres, en pro i en defensa dels valors de la cura i del cuidar, que deixar-ho historiat i documentat perquè serveixi de base.
I aquest dimarts s'afegiran tres noms més als 51 punts de llibre de dones tarragonines. Són Ana Belén Gallo, Montserrat Marimont i Esperanta Picallo, que ens va deixar recentment. L'acte s'engloba en el programa transversal de la Conselleria d'Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI de l'Ajuntament al voltant del Dia Internacional de les Dones. La consellera Cecília Mangini diu que són uns actes que s'adrecen a tothom.
a las mujeres, a los hombres que tienen que ser compañeros de lucha, porque también son víctimas muchas veces del patriarcado y del machismo, a la sociedad en general, a las familias, a las niñas y a los niños también. Es un mensaje social. El feminismo es absolutamente transversal y los problemas nos afectan a todos, en la empresa, en las instituciones, en la escuela, en todas partes, la sociedad es...
El lema d'enguany ha estat Som imparables, construïm des que el que ens uneix, pel que fa a l'activitat 51.000 camins de dones que han fet Tarragona, és una acció, una ruta per la ciutat amb parades temàtiques i participació de la xarxa d'entitats. Això es farà aquest proper divendres, però la següent activitat serà, com dèiem, aquest dimarts a les 6 de la tarda a Casa Canals amb l'entrega dels 3 nous punts de llibre.
Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
A partir del 16 de març i durant tres mesos, Adif realitza obres de millora de la infraestructura entre Sitges i Garraf. A conseqüència d'aquests treballs, els trens circulen per via única en aquest tram. La línia R2 Sud ajusta les freqüències de pas entre Sant Vicenç de Caldés i Barcelona i els serveis regionals disposen d'un servei alternatiu per carretera entre Sant Vicenç de Caldés i el Prat de Llobregat. Consulteu tota la informació a la web de rodalies.gencat.cat i renfe.com.
Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible Govern d'Espanya
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica.
Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat. Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts i ben trobats a la cinturà de Tarragona Ràdio. Tota una setmana que tenim per davant, avui és dilluns, o si ens escolteu demà a les 11 serà dimarts, però bé, que continuem en aquesta setmana que ens atem i que tenim moltes ganes de convidar-vos
omplir l'agenda de coses boníssimes que passen a la nostra ciutat. Com és el primer cas? Ens anem cap al Palau Firal i de congressos de Tarragona i és que ni més ni menys que aquest dissabte 14 de març arriben...
Anem a dir els Dire Straits, per això m'he frenat. Arriben els Brothers in Man, que presenten Dire Straits Brothers in Arms Tour. 40 aniversari en tribut, precisament d'aquest gran disc, el Brothers in Arms, els Dire Straits, que gràcies a aquesta entrevista estava fent un petit repàs de les cançons que hi ha en aquest disc i que crec que me les quedo totes.
Perquè el So Far Away From Me, te recordes? O el Money For Nothing, ostres, el Walk Of Life. O la que més m'agrada, el Your Last Trick, que és una autèntica meravella de cançó. Que al principi t'agafa una mica despistat.
Però una vegada que agafes i li posa el ritme del saxo, et quedes... Que és una canya, te la recomano. I així totes les cançons, que no són gaire, són 9 cançons, són 54 minuts d'un Brothers Dinant que esperem poder sentir sencer, senceret, dins del Palau Firal i de Congressos aquest dissabte.
Però no serà l'única cançó o les úniques cançons que sentirem, perquè també la setmana passada sorgia la bomba informativa. Ara anava a fer una cosa perquè tinc avui la gola tocada, ja us aviso. I és que la bomba informativa ens arribava de la mà de la Nina Calo, de la Paula Sutil, que ja té fet el videoclip, que ja va sortir i que fa tres dies que ronda a través de les xarxes. És una cançó molt especial i les protagonistes encara més.
Parlem amb ella, amb l'Alina Kahlo, perquè ens expliqui com va anar la gravació, de quina manera es van donar els passos per poder fer i gravar aquest videoclip, i tota la gent, perquè no una, ni dues, unes quantes, les que apareixen en aquest videoclip. I tancarem el programa passant pel retroviso musical.
El Jordi Sobranya se'ns ha preparat 3 píndoles que he vist per allà que tenien els plombiers, els mittels i alguna coseta més. No marxeu? Però, com deia, tot això comença ara mateix. Ah, i una altra notícia. El Xavi Daura arriba amb els seus monòlegs el dia 13, sí, sí, ja aquest divendres, al Teatre Auditori de la Diputació. O sigui que si voleu anar a veure'l i gaudir i riure amb els seus monòlegs,
Ja ho sabeu, el tenim al Teatre Vitori de la Diputació, amb Bailen-lo, el Xavi Daura, aquí a Tarragona. I ara sí, anem per feina, posem la música dels Brothers Sinans, aquesta gent, els Brothers Sinban, i ja veureu, ja veureu. And it is time to remember.
I'm a yo-yo, so that's who you.
Investigations Julián Dice was loaded from the stars
Estava mirant el videoclip precisament de promoció d'aquest concert i t'he de dir que és una autèntica meravella. Són sis musicaços que compren a l'escenari de bat a bat. I per parlar-nos precisament del que passarà al Palau Firal i de Congressos, aquest dissabte tenim amb nosaltres el seu bateria, el Miguel Queixas, que saludem. Miguel, buenas tardes i bienvenid a Tarragona Ràdio.
¿Qué tal? Muy buenas tardes. ¿Cómo estás? Bien hallado. Muy bien. Estaba mirando el vídeo, te lo he dicho antes de salir a la antena. Es que más a más, claro, como nos ponéis unos segundos de cada una de las canciones que tendremos la oportunidad de disfrutar, como que te quedas con ganas. Vámonos al concierto ya, ¿no? Bueno, pues el vídeo lo han hecho bien. Sí. Se ha quedado con ganas. La verdad es que es un vídeo precioso que en
que en poco tiempo hace un resumen. Este vídeo fue grabado en nuestra gira en Holanda del año pasado donde estrenamos este show y de donde acabamos de llegar tras hacer solo en Holanda 85 shows. Madre mía, solo. Solo en Holanda han sido 85 shows. Bueno, pero siempre disfrutando de cada noche, de llevar...
los siete miembros que recreamos en este espectáculo la gira del 85-86. Vale. Brothers in Arms, que es lo que vamos a llevar a Tarragona. Acabamos de interpretar... Sí, sí, dime, dime, perdón. ¿Me escuchas? Sí, sí, te iba a decir que me he descontado porque he dicho seis músicos y estaba contando, me faltaba uno. Digo, ¿dónde me falta? ¿Dónde me falta? Ahora lo estaba volviendo a ver. Seis músicos y es batería, ¿no? No...
Porque me he descontado, me he descontado, me he descontado. No hay problema, no hay problema, solo faltaría. Que vosotros es verdad que detrás sois cuatro, es verdad, es verdad. Exacto, exacto. Y como te comentaba, pues es un espectáculo este en concreto, el que llevamos por ver al parado final de Tarragona, donde hemos estado...
en otras ocasiones con nuestros distintos espectáculos especializados en la historia del aire stretch. En este caso, pues digamos, con este show que recrea, como te decía, la gira del 85-86. Paramos ahí el reloj musical del aire stretch para investigar y para mostrar lo que estaba pasando en esa mastodóntica gira
de uno de los momentos de mayor éxito popular de la Estrech, que fue todo lo que pasó con la salida del disco Ombro de Sinans y su posterior gira, que es la que recreamos. Por tanto, vamos a llevar al público a ese año 85-86. Por momentos se estará sonando versiones de directo del 85, para los muy especializados, por momentos versiones de su directo del 86.
Pues ya vamos a dejar a que los más especializados puedan decir, y esto es de aquí, y esto es de allá. Y los que no son tan especializados, pues se van a sorprender con alguna versión que se interpretaba en directo, bien distinta de la original que...
que tienen en su mente ahora mismo los que nos oyen. Me ha gustado esa parada estratégica que has hecho, en plan, bien distinta a la original, bien... Lo es que lo es. De hecho, nos ha pasado que afortunadamente el Airestress ha publicado hace unos meses un directo
de esta gira del 85, en concreto el de San Antonio, de agosto del 85, la gira, aparte de la gira americana, y que nos ha dado cierto alivio porque hay determinadas versiones que hacemos de esos directos que son tan distintas del original que desde que estamos haciendo este show, que lo hemos sumado, como te decía, a los diferentes espectáculos que hacemos...
Sobre la historia del estrés, muchos correos y muchos comentarios en redes sociales nos llegaron a través de un par de canciones, si no voy a desvelar, que nos decían, pero ¿esto de dónde ha salido? ¿Y esta cuál es? ¿O la estáis inventando vosotros? Exacto, y afortunadamente la publicación...
de hace unos meses, celebrando el 40 aniversario desde el aire estrés, pues hemos dicho, mira, mira, está aquí, está aquí. Nosotros no lo inventamos. Nuestra misión cariñosa es la de recrear y de poder crear el momento en directo y poder revivir las emociones del aire estrés en directo. No venimos a inventar, venimos a, si se nos permite, a recrear, a interpretar como puede interpretar
Cualquier músico, cualquier música antigua, si se me permite la palabra. Adelante y tanto. Y interpretar y mostrar, pero con la emoción de hacerlo ahora. Sí, sí, sí. Ese es nuestro principal objetivo. Estaba mirando por aquí, Miguel. Claro, vuestros espectáculos, si quieres, los comentamos, porque tenemos el The Very Best of Tire Street, que de alguna manera es coger y englobar todos los grandes éxitos, obviamente, como dice su nombre.
Después ya os centrasteis en el Alchamae. Exacto, seguimos haciendo Alchemy, que es el espectáculo, y seguimos haciendo. Ningún espectáculo se ha abandonado. Tenemos la cabeza un poco loca. En este caso de Alchemy es la interpretación del directo, el directo del 22 y 23 de julio del 83, que luego se convirtió en el primer disco en directo.
publicado por Dairestress y considerado por amantes y no amantes de la música en directo como una de las joyas de esos directos que pasan a la historia de la música moderna. Después vino, no sé si el de Last Tour... Exacto, Last Tour o Dairestress es un show que recrea, como bien dije, la última etapa, la última gira de Dairestress del 91-92.
Y llegamos precisamente al que tendremos oportunidad de disfrutar este fin de semana en Tarragona, que es el del Brothers in Arms, que está de no la buena, igual que nosotros que estamos cumpliendo los 40 años, ya se va para los 41 ya, casi casi. Bueno, mira, bueno, pues ahí estamos. Lo bonito es cumplirlos y contarlo. Eso es lo que nos toca a todos.
Ya de entrada, felicidades a vosotros también. Gracias por la parte que toca. Y vosotros explícame, ¿cómo nació Brothers in Van? ¿En qué momento entraste tú a formar parte del grupo si ya estaba hecho o fuisteis de los que potenciaron precisamente para hacerlo?
Fíjate, yo solo llevo 17 años. ¿Solo? Es poquito, es poquito. Debes ser de los últimos en entrar. Ya me he dado cuenta, nada más que lo has dicho. Solo 17. Es decir, aparte siempre digo lo mismo, yo lo tengo muy fácil. Yo empecé con mi mujer una semana antes que entrar...
en el primer directo de Brothers in Band. Es decir, que estoy de aniversario al momento, siempre en enero. En enero es nuestro aniversario global. En casa y fuera de casa, sí. Y así que ella ha sido testigo de todo lo que ha visto en Brothers in Band desde el primer show en el que yo participé hasta ayer. Y bueno, más allá de la anécdota, la banda tiene un año más de los fundadores originales
siguen formando parte de los que arrancaron la chispa
El señor Antonio Abad, guitarra rítmica, y el señor Fernando Avenza, bajo eléctrico. Sí. Y poco a poco, pues, la banda, como todo el tiempo, como se sabe el tiempo, pues va, digamos, haciéndonos ir a unos y a otros por diferentes roteros. Claro. Yo entro, como te decía, un año después de la banda estar arrancando. Y aquí seguimos, cursando 11 países, visitando gran parte de Europa...
viniendo de hacer, como te decía, muchos shows, muchos shows y disfrutando mucho de las diferentes formas de ver el aire estrés en el mundo. Hemos girado en Sudamérica, por México, por Perú, Colombia. Sí, sí. Países Bajos, Alemania, Luxemburgo, Reino Unido. Ahora te iba a preguntar sobre el tema, ¿eh? Menos mal que lo has sacado tú, que si no, mira, estoy provocando...
No, sí, ha sido siempre un placer, y volveremos ahora a Reino Unido, a Alemania, acabamos de llegar, acabamos de llegar también de Holanda, hemos pasado por Bélgica, y acabamos de estar en vuestra tierra, en Cataluña, hemos estado este fin de semana en Vic, donde nos han obligado cariñosamente a hacer dos shows en el mismo día, hemos estado en la Tránsula de Vic,
Con sold out, como se dice, con entradas agotadas a las 6 de la tarde y a las 9 de la noche. Hemos estado también este viernes pasado en Girona.
Espectacular, Girona, casi mil personas en el auditorio. Madre mía. Y nos quedamos para hacer Lleida el viernes 13 y Tarragona. Claro, el día siguiente, el 14. Y después de allí os volvéis a saltar el charco, descansáis un poco porque sois humanos, os volvéis a enchufar a la electricidad para seguir en ruta...
Somos humanos, después nos iremos para Cali, y ahí pararemos, porque ya vamos sin parar desde principios de octubre, pararemos dos semanas.
Nos tomaremos las semanas antes del anterior. Merecidas. Sí, sí, sí. Merecidas y luego seguiremos con shows por... Iremos a Barcelona el 10 de abril, Bilbao, el 11 o al revés. Creo que lo he dicho al revés. Sí, Barcelona el 10, Bilbao, Bilbao el 11 o algo así. No me quiero equivocar que no tengo chuleta. No vengo con chuleta a la entrevista.
Iremos por Galicia, por parte de los que muchos somos de allí, y luego nos volveremos a ir al Reino Unido, ya será octubre, volverá a la parte europea y esperando tener sorpresas.
Pero bueno, lo más importante es que seguimos construyendo, creando, estamos perfilando un espectáculo para sumar a los que ya había. Estamos trabajando en... Sí, siempre hay que crear algo nuevo y por lo menos disfrutar de ese proceso. Pero bueno, será algo... Siempre hacemos las cosas a un año y medio, dos años vistos, entonces estamos perfilando algo nuevo para disfrutar junto con todos vosotros del eterno legado de Dain Street.
Y poder, pues, como siempre hoy nos ha gustado, tomar riesgos. Y no ir a lo evidente, sino arriesgar un poco, porque eso es un público maravilloso al que nos gusta disfrutar y, sobre todo, hacer sentir algo, que es de lo que se trata. Porque sabemos que escuchar Dire Straits en casa es muy sencillo, afortunadamente. Nosotros lo que queremos es que lo escuchéis sentados en una butaca o de pie o como las condiciones van, ¿no?
Aquí en Tarragona será sentado, lo que pasa que no sé cuánto tardaremos en ponernos de pie, te lo digo ahora. Porque eso de la butaca está muy bien, está muy bien hasta que se escucha aquella canción que te pone la piel de gallina y que te hace levantarte como si tuvieras un resorte y que de golpe sales ahí disparado. Y que claro, lo sientes mucho por las personas que están detrás y que tal vez no sienten la pasión por esa misma canción, pero que dices, esta es la mía.
Sí, sí, pero eso se contagia, eso se contagia. Y cuando la gente se empieza a levantar, es un dominó, es un dominó. Pero bueno, creo que se agradece siempre la butaca y que cada uno encuentre su momento. Siempre digo lo mismo, hay pasillos, ¿eh? Sí, sí, sí. Hay unos pasillos maravillosos para mover el cuerpo. Y se puede avisar aquello de la gente de seguridad, que es la que nos hace sentarnos, sentarnos. No, no, no, no, no se puede, no se puede. Sí.
Queremos seguir bailando la canción, ¿eh? Que la gente disfrute, que es de lo que se trata. Y cuando hay que estar sentados, se agradece el asiento también. Vosotros que habéis, eso que comentabas hace un momento, que habéis estado en tantos escenarios diferentes, ¿quieres, Miguel, tú personalmente, algún recuerdo de aquellos que dices es que aquí fue mágico? No sé si aquí o fuera, donde sea.
Fíjate, siempre emociona, al menos hablo, no hablo en nombre, hablo en nombre. A mí siempre me emociona la primera vez que pasa algo en un sitio en el que nunca has estado. Me acuerdo, aunque suene muy evidente. Yo recordaré siempre nuestro primer show
en Holanda. Nuestro primer show en Alemania. Nuestro primer show en Sudamérica, en cada país de ellos. Sí que es cierto que sabemos que España es mucho más cara
que en otros países. Eso porque es algo cultural, no es ni mejor ni peor, es cultural, es un hábito. Es como que hablamos más alto también, tratamos más... Para hablar inglés es verdad, tiene razón. Hablamos más... Sí, es eso, todo va a hablar inglés, sí. Pero gritamos más, que es sordo, no es francés. No, no, es inglés, es el inglés que me se da mal. No le grites.
Pero sí que, por ejemplo, nos ha pasado, y no me caracterizo por hacer la rosca y la pelota, no va mucho quien me conoce, sabe que no soy así, pero nos ha pasado de llegar a hacer esta última tirada de shows en Países Bajos, que fueron 11 shows, y de Países Bajos caer en Girona, caer ya en Cataluña, que sois muy calientes. Y veníamos de que el público en Países Bajos es tremendamente cariñoso y solo puedo tener palabras significativas
espectaculares hacia ellos, y que cuando a ellos les gusta, lo transmiten al final de todo. Los silencios, cuando tienen que ser silencios, son escrupulosos hasta que acaba el último suspiro de armónico de una nota, pero aquí fue llegar, de estar en Países Bajos, acostumbrados a esos últimos 11 shows, a una forma de ser del público y de entregarse al final,
a arrancar con el primer tema en Girona y pensar que ya se había acabado el show. Porque la gente fue como... O sea, ya no nos acordábamos que aquí funciona así. Son recuerdos que te van quedando de cuando hay un contraste, ¿no? Y me imagino también que tú decías, miraros entre vosotros encima del estelar y decir, ostras, ¿qué nos tenían ganas, eh? Tenían ganas de que vinieramos, ¿eh? Estabas aquí esperándonos. Sí, ya no sabes.
O que esto es lo normal, pero sí que es muy bonito sentir la emoción, o sea, lo más bonito es cuando sale el tema o cuando no sale, o yo es algo que tengo muy presente, y conforme voy cogiendo canas, más presente lo tengo, que igual no era tan consciente hace años...
Me llevo toda la vida dedicándome a la música, es decir, ocho años profesionalmente como baterista, pues haciendo muchas, muchas cosas que ahora tampoco no vienen a cuento, pero afortunadamente viviendo por y para la batería. Y en estos 17 años, en el caso en concreto de Brothers in Band,
que se va dando uno cuenta de lo tan bonito que es el amor por la música. Y no es palabra barata, porque uno puede ver la música desde un punto de vista técnico, como instrumentista, estudiar tu instrumento, estar preparado para ser un profesional del instrumento para tocar lo que te demande laboral y artísticamente alguien que te comprate. Pero en Prueba de Sin Man descubres
El profundo amor y lo profundamente ligada que está la vida de un ser humano a una música. Y eso está por encima de cualquier teoría musical, arreglo, orquestación, está por encima de todo.
Y ves parejas que se agarran. El otro día, fíjate, estoy haciendo aquella entrevista, tengo aquí a mi hija pequeña al lado, y está escuchando, y sabe cómo soy, y le decía el otro día, pero tú fíjate, estábamos en Vic este sábado, y había dos parejas en primera fila.
Pero es que una pareja tenía sesenta y algo años, yo tenía treinta y algo. Y empezamos a tocar, y esto por mis hijos, ¿qué pasó? Estaba tocando y yo diría, pues tengo una visión muy cómoda, estar un poco más alto, puedes ver un poco más algo que no se ve tan directo. Y las dos parejas que estaban sentadas al lado,
En el mismo momento, las dos, una de sesenta y algo años, más o menos yo de treinta y algo, se agarraron las dos parejas la mano en el mismo momento de Romeo y Julieta. Y yo, que soy de lágrima bastante fácil, dije, esto no puede ser. Pues sí, a que veas. Y esa parte es preciosa. Ver cómo la música es un vehículo de transmisión de emociones y que esas dos parejas ni se tendrían que conocer, a lo mejor nos están escuchando y dicen que eran...
Padres e hijos, no lo sé. Sí, sí, sí. Pero sí que se agarraron la mano, y eso no me lo quitará a mí nadie en el recuerdo, y la distancia de edad generacional era bastante alta. Era, lo calculo, 335 años de diferencia. Y me pareció eso, que eso da sentido, eso da sentido a Brodes in Banzi, da sentido a la música en directo. Por supuesto, siendo el mérito de la carga emocional
del legado histórico que era la música del Aires III. Y otra cosa, añado, Miguel, y el cariño y el respeto con el cual también tocáis vosotros cada una de las canciones. Que eso se tiene también en cuenta. Claro, claro. Porque además es la calidad musical que también le ofrecéis encima del escenario y yo creo que también, y eso también lo añado yo, el mimo y el cariño con lo que se hacen las cosas cuando se nota que hay pasión también. Que eso también te cogerías de la mano seguramente de tu mujer.
Seguro, seguro, seguro. Pero eso es lo importante. Nosotros intentamos, eso es una máxima, con el máximo respeto, con el máximo cuidado y poniendo lo mejor que tenemos, que es nuestra dedicación a ello, pues intentar hacer llegar la emoción de la música en directo, intentar transmitir eso. Y saltando al vacío cada noche.
No hay un elemento, no hay nada que no sean, en este caso, siete compañeros creando música en directo. Déjate, venía en la atención, estaba aquí en casa a recoger a mi hija de la Escuela de Música y venía hablando de lo difícil y lo fácil que puede ser la música de...
de lo que es algo tan físico como tocar un instrumento, pero lo que se genera es algo tan abstracto que no se puede agarrar, que es una gaza en el aire, y que cada persona la va a sentir de tal forma. Y sin querer ser estésivamente filosófico, simplemente es eso, que es la carga emocional de la música en directo, es indiscutible y es incontestable, por eso es tan bonito celebrarla juntos en un concierto, porque para escuchar Doire Streets,
Podemos poner fácilmente el disco, el vinilo, el cassette, el VHS, el DVD, lo que queramos, YouTube. Pero la cosa emocional de escuchar la interpretación en directo es algo... Sí, sí, sí, yo creo que también. Bueno, recuerdo, sábado, 14 de marzo, obertura de puertas a las 8 y media de la tarde, el concierto comienza a las 9, venta de entradas en NeverlandConcerts.com o también en BrothersInBan.net, que allí las tenéis de entrada, las podéis coger...
Y tenéis la oportunidad de disfrutar y vivir momentos mágicos recordando este Brothers in Arms Tour, 40 aniversario tributo conjuntamente con vosotros, con los Brothers in Man. Miguel, gracias, gracias, gracias. Recuerdos a la familia de los Brothers in Man, que continuéis teniéndonos guerra a través de la música y del sonido de los Dire Streets. Y que gracias de nuevo por atendernos. Muchísimas gracias. Hasta el sábado y disfruten. Gracias. Un beso enorme. Un beso grande. Hasta luego.
Hasta luego.
Fans de Tarragona, de dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda.
Les veus que criden la força genua. Volant amb ales de metall dur. Cada pas, Déu, és escut i espanyol.
Fins demà!
Desperta, pren del món, és per tu. No demanem, ara reclamem.
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Són flames vives a les nits serenes. No més silenci, no més traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Que bé us ho vau passar en registrant el videoclip. Nina Kahlo, bona tarda i benvinguda a Tarragona Ràdio. Bona tarda. Torno a repetir, que bé us ho vau passar gravant el videoclip? No t'ho pots ni imaginar. Perquè a més a més hi ha un moment, a veure, quan surten cadascuna, però hi ha un munt de dones, ja m'explicaràs precisament alguna de les anècdotes d'aquest videoclip, però clar, surten cadascuna de les dones així com més sèries, altres cridant en el moment de quan crida la terra, quan...
Però després, quan esteu ja totes juntes, que gairebé ja és en petits trams de la tornada de la cançó, allà jo crec que ja és desferma la festa. Allò va ser espectacular. Bé, tot, tot el videoclip va ser espectacular, la veritat. Sí que és veritat que la part del final que dius, quan més dones hi havia, encara hi havia més energia i encara va ser com més apoteòsic, no? Però tot va ser molt espectacular, sí, sí.
Recorda'ns una miqueta, perquè precisament aquest videoclip va haver-hi una crida a través de les xarxes que vas fer i a partir d'aquí la bogeria. Sí, mira, el que menys m'esperava de tot era que vaig penjar un vídeo al TikTok, entre cometes, per error, perquè la meva intenció no era el TikTok, era simplement penjar-lo a l'Instagram, però el que va passar al TikTok és que es va viralitzar
d'una manera brutal. Comptem que jo tenia 30 seguidors i que normalment els meus vídeos arribaven a, no sé, 200 persones com a molt i ningú li interessava en aquell moment. Fins que va sortir aquest vídeo i l'algoritme ho va portar a on ho havia de portar. I va arribar a 100.000 visites, encara anem pujant, encara van pujant.
En aquell mateix vídeo hi ha uns 600 i pico comentaris, però l'important va ser que jo demanava que m'escrivissin en privats, ho vaig fer d'una manera molt... Bé, jo no en tenia ni idea, era com per dir alguna cosa. Envieu-me un privat, com podia haver dit, truqueu-me al número que tinc aquí. I vaig rebre més de 700 privats de dones que tenien una història al darrere, la gran majoria, molt de superació i de lluita.
Moltes dones, vaig rebre missatges amb moltes dones que van patir un maltracte. I clar, va ajudar també que anteriorment en tots els vídeos que jo ja havia penjat parlava d'aquestos temes. Els vídeos que no s'havien viralitzat gens, que no havia tingut repercussió, doncs en aquell moment van arribar totes aquestes dones a veure allò, tot l'altre. La part més bonica del projecte, el sentit que té aquest projecte.
I això va fer que moltes connectessin molt. I sí, sí, així va anar. I a partir d'aquí, clar, la maquinària s'ha de posar en marxa. Com ho vas fer? A partir d'aquí, clar, nosaltres volíem només 10 dones. Es va haver de canviar tot. No vam poder agafar les 700 perquè no teníem l'equip suficient com per fer-ho. Era completament inviable fer alguna cosa així.
Llavors, bueno, vaig anar tirant de les que estaven més a prop de casa i simplement de les que veia que tenien realment... que veia que eren més com... no sé, que veia que m'estaven dient alguna cosa especial, saps? Amb els comentaris que em feien i vaig dir, mira, no sé d'on ets, però si vols venir a dinar. I al final vam acabar sent unes...
Unes 40 aproximadament. Van ser moltíssimes, per fer la selecció. Va ser un estrès. A més, jo sola. Contestant a tothom, perquè vaig contestar tots els missatges. Jo hi vaig contestar tots. I va ser molta feina principal.
Però el resultat ha sigut preciós. M'encantaria que haguessin pogut venir totes. Moltes més, clar. Necessaries tres videoclips, ho saps, amb la mateixa cançó i encara faltaria gent per poder entrar-hi. I el bo va ser la màgia, la màgia d'aquell dia. És que eren dones que no es coneixen entre elles. Van arribar allà...
I en poca estona, bueno, al moment, es va crear una energia molt especial, molt de suport entre totes, no?, molt superbonica. A mi també, clar, em van fer sentir, no?, com que... Bueno, com si jo fos un artista internacional, no? Home, se sabia la cançó... Bueno, i visc que sí, perquè totes la cantaven. Se sabia en el tema... Alguna d'elles em va fer algun regal i tot...
Va ser superbonic, va ser superbonic i callo, no m'esperava tot això i jo sempre ho dic, no, el que aquí ha passat és que jo crec que quan una persona fa les coses des del cor i no des del voler guanyar diners o des de l'ego, no des d'aquí, sinó des de voler ajudar i d'una manera molt autèntica i voler mostrar històries reals de gent que ha estat silenciada i
Quan una persona fa això i es presta als altres, no?, passen coses molt boniques i, ostres, és que tinc el cor ple. Independentment d'on arribi tot això, el fet que estem parlant de dones que estàvem... que algunes d'elles, veient el videoclip, m'han dit que estaven plorant, no? Dones molt emocionades que estan fent d'aquesta cançó un himne, o sigui, quin regal més gran, quin més puc demanar. No puc demanar res més. O sigui, hi ha aquí l'important...
era que aquest videoclip no només fos una història de Nina Kahlo, sinó que hi hagués moltes veus, moltes veus, molts cossos diferents, moltes cares diferents, molta força diferent. I, ostres, que guai, que guai. Encara estic flotant. I Sílvia, molt fort, molt fort. Que me l'alegro moltíssim, eh? Digues, digues. Ahir, per el 8M, que vaig tenir dos concerts en un altre format,
Em van reconèixer, un grup de meves em van reconèixer. Em van dir, tu ets la nina caló de... Hola! Mira, pell de gallina tinc, ara mateix. I jo estava a dues hores de casa, que no m'estan reconeixent a Tarragona, que m'estan reconeixent a Sant Pere de Vilamajor. Hola! Doncs sí, sóc jo, que fort. I diem, ai, el videoclip, què tal, no sé què. T'ho imaginas, jo també vaig voler venir, però al final no va poder ser...
Guardeu-lo pel proper videoclip, guardeu-lo, guardeu-lo pel que pugui passar. Sí, sí. No, no, clar, és que... Brutal. Però no es va gravar, explica'm, perquè estic veient aquí que hi ha emparatges diferents, amb boscos... Sí, doncs mira, la idea principal era que únicament es deves a Salomó, que, bueno, com ja saps, és un poble superpetitor, i clar, quan va haver-ho que... Quan va ser utilitzant la percussió de Salomó...
Clar, llavors hi ha una part que sí que està a Salomó, i vam tirar, que era al principi la dona que s'ha cridat, estem en aquell bosc, i això vam tirar bastant de les dones del mateix poble, perquè li va arribar l'alcalde al poble, vull dir que... O sigui, al vídeo li va arribar l'alcalde al poble, vull dir que va ser tota una bogeria, o sigui...
Hi havia gent que li enviava al noi que ens feia el vídeo, i aquesta tia qui és, no?, en plan, que el meu vídeo es va anar movent, fins i tot per WhatsApp, o sigui, va ser una bojaria. Depèn de què em deia, ostres, me ha mandado este vídeo, bueno, va ser algo espectacular.
I després, l'altra part, quan ja hi havia més dones, ho vam gravar al Sant Colí, al riu. D'acord. Al riu, sí, sí. Sí, sí, d'acord. Ara ja hi comença a conèixer la part de sota, precisament, del riu, d'un dels ponts. Sí, sí. Uau. Que ja era quan van venir totes les dones. I també, clar, hi havia una cosa que va jugar en contra, que es va gravar el dia de Carnaval. Era Carnaval, i llavors, clar, hi ha molta gent...
Clar, van haver de decidir si venien al videoclip o feien carnaval. Què dius? Sí, llavors vam intentar, doncs, algunes que vinguessin a Salomó, si podien, al matí, perquè una cosa es va gravar al matí, que encara no era carnaval. Bueno, va ser una mica... Va buscar solucions, va anar a buscar solucions a les diferents cosetes que us anàveu trobant, perquè a mi m'imagino... Sí, sí, però bueno, realment... Preciós, eh?
Sí. Mira, ara estava escoltant el trosset, però que havia de posar el trosset. Aquesta escena que ja és el final, que ja és quan surten tots els noms de les persones que estan allà i que han participat al videoclip, jo crec que aquí, jo crec que si la canteu tres vegades, encara ara estaríeu allà, eh?
Estres, és que va ser molt superbonic, va ser molt, molt maco. Que bo, que bo. I ara cap a on marxem? Mira, Carlo, t'avui veuràs damunt de l'escenari. Quan podrem tenir totes les heroïnes? Ara l'únic que puc dir és que avui ha sortit el concurs del Sona Nou i l'únic que penso és en presentar-me al Sona Nou. Descabaré jo, eh? I ja està, és l'únic que et puc dir.
Perquè, ah, bueno, espera't, que d'aquí un mes anem a B-Road, eh. Ah, què dius? Home, es va fer la masterització dels Beatles, sí, del disc. Uuuh, sí que ja esteu, ja esteu en fire, ja. Sí, ja estem a tope, vinga, va, anem allà, fem-ho tot bé, i que estiguem supercontentes del resultat, això és l'important.
Que nosaltres ara mateix coneixem 3 cançons. Ah, efectivament. Clar, el disc, quantes es pot dir? Quantes cançons n'hi ha dintre del disc? N'hi ha 10, o sigui, aquestes 3 més 7. Sí, com es diu el disc? Perquè a més a més ho vas dir, però no sé si... Doncs mira, ho vaig dir... Ara és com es dius, se canviarà... Digue-ho. Sí, exacte, canviaré el nom del disc. Perquè... No he dit res.
No, no em convencia amb el que tenia. Era bonic, eh? Era bonic, era molt bonic.
Però pel proper... Prefesso canviar el nom. Pel proper? No, no és mai. Tu aquest nom ja el tens. Pel que pugui sortir, pel que pugui passar. Que bo, que bo. Doncs, Nina Kahlo, que ja saps que aquí és casa teva, que el que necessitis, portes obertes, i que t'esperem pel que anar, eh? Quan ja tinguem el disc o la propera bogeria...
sigui a TikTok o a Instagram, el que convingui. Mira, jo ja estic pensant fer un altre vídeo dient, vinga, busco dones una altra vegada perquè us vull tornar a donar veu. O sigui, jo ara crec que tots els vídeos que faré... I saps que et tornarà a passar, ho saps, no?
No, no ho sé, no ho sé. Em fa por provar-ho per si no resulta, eh? Jo crec que sí, eh? Jo crec que sí. I que, a més a més, hi haurà moltes persones que diran... Ostres, m'he quedat a la porta. Si la propera vegada fa alguna cosa, ja m'hi apunto. Doncs seria molt guai. Seria molt bonic, també. Doncs, de nou, moltes gràcies per atendre'ns. A tu. I el que et deia, que vagi molt, però que molt rebé, eh? Amb tot. Moltes gràcies. Adéu, carinyo. Gràcies. Adéu, adéu.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García. Ei, ei! Morro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer.
I aquest primer dia, ja ho saps, ens arriba el retrovisor musical amb el Jordi Sogranyes. Ja t'he deia abans que havia vist per aquí els plombiers i els mittels. Veus, el Miquel Abràs no l'havia vist. Però anem a saludar-lo i que ens ho expliqui ell. Jordi Sogranyes, hola, hola, hola. Uh!
Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs aquí a la ràdio, molt bé, i tu? Jo, bé, gràcies. M'alegro moltíssim, eh? Gaudim de la llum de les tardes, que cada dia s'allarga més. Sí, sí, encara és de dia, eh? En el retrovisor musical número 309 parlarem d'aquell mític concert dels Mittels, a la sala Prisma de Torre d'en Barra, del 9 de març de 1991. Que vegis, eh?
Aquest dia presentaven el disc Ni cap ni peus. Molt bé. En van fer l'entrevista als lavabos de la sala. Sí, acostumava a passar abans. Recordar allò de la porta. Sí, la porta. I és allò que a l'entrevista es van fer als lavabos...
perquè els lavabos d'aquesta discoteca es van improvisar com a camerinos. Esclar, la gent del públic, quan tenia ganes d'evacuar, també havien d'anar a lavabos. I nosaltres estàvem fent l'entrevista amb un de record lavabo i la gent anava entrant i anava sortint perquè havia de fer les seves necessitats. I quan s'obria la porta, esclar, a la discoteca hi teníem posada la música a tota pastilla.
A veure, qui no ha anat a una discoteca i que no sàpiga que la música està molt alta, bastant alta, força alta, no? Aleshores, clar, cada vegada que s'obria la porta, la gent entrava, no se'n recordava tancar-la, i nosaltres en aquell moment, clar, imagina't tu que estàs entrevistant i de cop són un volum de veu que no se sent res...
I el seu seria que la gent a l'entrar tanqués la porta. Doncs no, la gent entrava, se deixava la porta oberta i nosaltres que entrevistàvem els mittels havíem de dir la porta, que tanqueixin la porta perquè no hi havia manera. I aquesta frase de la porta em sembla que es va repetir tres o quatre vegades.
que sempre tinc al cap. Ets una estàtua allà al final. Ara estic tancat en una habitació. He posat temps la meitat de l'empegueu. Imaginar-te mirar pel balcó. Veiem com passa
A què feia temps que ara que no sentia aquesta cansa dels Beatles, eh?
La sentiríem sencera, però és que el Miquel Abras ens està esperant. No és així, Jordi? Un concert molt més proper en el temps va ser el que va oferir el cantant Miquel Abras al Mares Bar Cultural de Cambrius. Va ser el 9 de març de 2013. Fa ja 13 anys. El Miquel li va presentar el CD Equilibris Impossibles. Fa pocs dies el Miquel Abras ha passat a formar part del conjunt de propostes musicals de Rambla Manejament.
Dins la gàbia dels llagons estic molt més segur que un dia sense tu. Al mar nedant entre taurons em sento més a gust que un dia sense tu. Em filo el trapezi buscant solucions i faig malars amb el teu nom.
I equilibris impossibles per poder estar al teu costat. I fas malabars amb el teu nom. I equilibris impossibles per poder estar al teu costat. El risc de morir aixafat per mi no és tan dur com un dia sense tu.
Millor dormir entre elefants o la dona vermuda, que un dia sense tu. Confilo el trapeci buscant solucions i fas-me-les amb el teu nom.
I equilibris impossibles per poder estar al teu costat. I faig malalars amb el teu nom. I equilibris impossibles per poder estar al teu costat.
Ai, Miquel, que t'he canviat l'accent del teu nom, eh? És arbres, no arbres. No sé què ho he dit, eh? Miquel, gràcies per venir, eh? Ei, Jordi, anem a la darrera. I acabarem amb els plombiers del Franqui Boronat. I tant, records, Franqui. Ja que no, a març de 2019, fa ja set anys, vam presentar a l'EP La darrera genesi, el record a la Palma de Reus.
Fins de setmana, com és Sílvia. Gràcies. I dos dels fans de Tarragona i dels Ja Tardes. Cap de setmana. Adeu. Adeu.
Doncs vinga, així també tanquem el nostre programa, deixem aquí que sonin els plombiers, i nosaltres el que et deia, que tornem una altra vegada demà mateix a partir de les 6 de la tarda i també a les 11 en repetició. O sigui que si estàs escoltant ara mateix i gairebé ens apropem al punt de les 12, no t'has equivocat, estàs a Tarragona Ràdio. Gràcies per escoltar-nos i acabem amb els plombiers. Adeu!
Es va fer tard a la sortida per últim cop dins dels cabells d'un cap comú que sempre gira aleatòriament.
Veïns i amics tenien el luxe d'escoltar el naixement d'un grup d'amics que retia culte a uns pobres fontanets.
La darrera gènesis del cantautor concorda amb la fugida del món interior. Un somriure eròtic després d'haver escrit la hipòtesi de Saperworth.
Bona tarda, són les 7.