Jordi, Jordi, Jordi, benvingut. Ben trobada. Ostres, mira, t'he fet un pla més gran del que normalment et faig. És que si no la mica havien les banyes aquestes tan divertides que m'has portat. És que avui vaig de xerbol.
Per això acabes de serb. És serb, no? Ara no ho sé. El m'haurà de buscar. Cervo. Cervo, és veritat. Cervo. És que alguna vegada li dono, senyor Pompeu Fabra, perdoni'm. Però avui estic molt refredada. I tinc el diccionari i el tinc molt tocat últimament. No sé què m'ha passat.
Esperarem una altra ocasió més adient. Ja t'ho arreglo jo. Tu ja, molt bé. El nostre cèrbol. Però té nom aquest cèrbol especial avui o no? No, no, és el cèrbol Jordi Català. Jordi Català, perfecte. Que m'han enviat per la intel·ligència artificial el meu currículum
Ostres, sí. Sí, llavors ja és cèrbol oficial. Ho puc llegir, el que t'ha posat? Sí. Però tot, eh? Fins i tot la part d'aquella del canvi. El que vulguis. Mira, diuen, Jordi Català és un cantant i músic català amb una trajectòria de més de 45 anys a la música en català. Per si teníeu algun dubte, per si de cas, t'ho deixen clar.
Ha presentat diverses obres, inclosa poesies, frases i cançons, on mostra, o mostra, o mostra, mostra, mostra. Bueno, també ets una mica monstre, és veritat, perquè ets molt bo. No, d'aquest monstre no, de monstre de bo. Ah, de bo. Un monstre, com deia aquella. Ja em deixes més tranquil.
Home, clar, on mostra, que no em sortia, la seva faceta poètica i musical. A més, ha participat en festivals i esdeveniments culturals a Tarragona com a president de la Taneu de Tarragona. Aquí el tenim. Molt bé. I a més a més, alguna de les seves activitats inclouen tardes temàtiques, ha participat en tardes temàtiques de swing,
amb el grup de Cantaires de l'Ateneu, on va dirigir musicalment i tocar el teclat i piano, presentació del seu llibre, la presentació del seu llibre a l'Ateneu de Tarragona el novembre del 2021. Home, però falta d'actualització, no? Falta l'actual? Què passarà? Perquè ja m'ho ha posat. És un resument.
Home, ja, però i el d'enguany? Bueno, el de l'any passat? Sí, però això és un resum. Sí, no m'equivocava, no? És un resum, sí. Ja, ja, però el 2025 va ser important també per tu? Home, sí, i tant. Molt malament, eh? Truca, truca al senyor Aie, Aieue, truca al senyor Aieue, que no s'entera de res. Aquí és un resum. Home, sí, sí, resum. Bueno...
Bueno, també ens explica, que aquí és quan al Jordi ens han fet uns riures, que diu, és important no confondre amb Jordi Vila. És que és idèntic. I amb el Jordi Cujó. És important no confondre amb tots els Jordis del món.
Ara, ara. Has de que també... La iaia, és la iaia. Un altre cantant i actor de dublatge català, conegut per les seves veus en sintonies de sèries d'animació, Com mola de drac. Jo crec que aquí el que volíem fer és calçar-te la falca aquesta, amb el Jordi Vilas. És perquè baixi. Jo vaig al·lucinar. Quan m'ho vas enviar i ho vaig llegir, vaig dir...
No ho entenc. Jordi, jo sé com una mica ruc català, però no ho entenc. Explica'm. M'ho van enviar com a publicitat, com a promoció d'això, d'aquest app. Sí, sí, de WhatsApp, de l'intel·ligència artificial. Exacte. Que ho busques a Google, però amb la intel·ligència artificial. Exacte. M'ho van enviar com a promoció perquè, esclar, perquè em faci soci...
I pagant. I Sant Pedro canta. Llavors hem posat aquí un resum molt resumit. I tant resum, resumit. M'encant. És un honor que a Tarragona tinguin en compte un cantant català i de Tarragona la intel·ligència artificial. Ja he dit català que és músic català amb 40 anys, 45 anys en la música en català. Perquè si no ho tenia clar, aquí ho tindreu més clar, encara.
I, a més a més, que el 2026 faré els 50 anys cantant en català. Veus? Si això va un xic atreçat, encara. Sí, està una mica raro. Però bé, és promoció perquè em faci de pago, clar. Molt bé. No ho facis. O el dòlar. En tant tu i jo no ho facis, no ho facis. Jordi, canviem de banda sonora. Perquè, a més a més, s'han de posar una de ben bonica, no? Sí.
Ho fem per la pau, o vols fer altres coses? Sí, sí, podrem començar. Sí? Vinga, va. Sí, perquè recordem els 40 anys de la mort de John Lennon. Molt bé. I recordo també que en aquells moments vam fer un programa especial que estava a Ràdio Popular de Reus. Molt bé. Fent programes en català. Molt bé.
No hi ha pas infelts per sobre nostres cèfers.
Digue'm vostè, digue'm vostè, que estàvem aquí cantant. El teu país, Catalunya. Claro que sí, Catalunya.
És de llagrimet, això, eh? Home, és la cançó per la Pau. És una traducció bastant literal de John Lennon, feta per la Carme Bernat, que ara actualment és a plan de cantaire, del grup de cantaires de la Taneus, la nova secretària de la Taneu de Tarragona. Molt bé, molt bé. Imagina que no hi ha processió
Però hem de fer més coses, Jordi, i hem de fer més coses que jo sé que a la teva de Tarragona ho tenim una agenda, diguem que bastant farcida per poder parlar i per poder comentar i que, a més a més, us recordo que la setmana vinent, que farem el darrer programa amb en Jordi, clar, ja serà el dia... El darrer programa de l'any. Clar, el darrer programa de l'any ja serà el dia 23. Quin susto. No, no, ja t'hi hem parlat abans, que serà el dia 23. Sí. Ja sabrem què haurà passat amb el nostre numeret. Ara. Clar.
I que més el 23 també tenim un concert de Nadales a Sanites. A veure, espera, espera, que jo crec que és el dia aquell en què tu vas de bòlit. Sí. Perquè és gairebé a la mateixa hora. Sí, el dia 23. A quina hora és el concert de Sanites? No, no, tenen que fer el programa gravat.
Ah, company. És que en Jordi em deia, jo em pensava que aquesta setmana era la setmana del programa que encara no estàvem. Ara ho entenc per què. Ah, de clar, de clar. Bé, doncs ja farem quedada i ho gravem, encara que sigui per desitjar-nos un bon Nadal i aquestes coses, no?
A més, t'enviaré Nadales, de les que farem el dia 23, a Sanites, i després el 26. Ah, el 26. Ah, a veure què passa, a veure què passa. El 26 de desembre, fum, fum, fum.
A l'església de Sant Joan farem, després de l'Eucaristia de les 11, farem un petit concert de Nadales amb el grup de cantaires de la Tadeu de Tarraona, que això és la primera vegada que es fa.
Ja us ho diré per telèfon, però aquest Nadal... Farem la connexió per telèfon. El programa, més que gravar-lo, jo t'ha truco. Fet. Perquè a quina hora tens la Sanita? La Sanita és a les 6. No podem fer-ho per telèfon. Estaràs damunt de l'escenari, estaràs cantant. Ho podem fer a les 6 i gravar-ho.
No, que estem aquí amb la Marina, que estem fent el programa. A les 7. A les 7 ja no hi ha programa. Jordi, no m'ho arreglis, que ho hem d'acabar sí o sí, o passem aquest. No ho sabia jo, això de sanitat, això m'ho has d'explicar abans. Bé, és igual, ho gravem i jo et passo les cançons. Jo passaré les cançons de Nadales en català. Molt bé, molt bé. I alguna sorpresa.
Com, per exemple, aquella Passeu Bon Nadal, que és la del Boniem, però en català. Però aquesta me l'has passat? Sí, te l'he passat, sí. No és aquesta. Espera, eh? No, aquesta no és. Aquesta és Bon Nadal, però crec que no és la de Boniem, eh?
Passeu, bon Nadal. Per de boniem, però en català. Passeu, bon Nadal. Ai, ai, ai. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal. Passeu, bon Nadal.
Digue-li! M'has de passar la lletra, que no me la sé. Jo la memòria tampoc, eh?
La gent no s'ho creu, jo sóc un desastre. Benvingut al meu club, eh? Benvingut al meu club. Només va ser on seria una sola lletra de cançó. Què dius? Sí, i ara no la puc cantar perquè si no te vayes de Navarra. Ah, doncs mira. I com que jo sóc antitaurí, aquesta cançó no la vull cantar mai més. Per què? Home, perquè parla de... Però parla de Navarra. No, no, no, parla dels braus, de les... Doncs dona-li un altre tomb i canvia-li el sentit, si a tu t'agrada aquesta cançó...
I és l'única que em sé la lletra. Veus, precisament per això, perquè no la vols cantar. Sí, però tinc un poema, eh? Contra els braus, contra les curses de braus, tela, eh? Doncs mira, aquesta cançó, aquesta lletra, li pots posar la veu i la música de l'altra que t'agrada tant? Jo et dic que no. I mira, li donem un altre tomet. Amb un programa, recitaré la poesia.
I si marxa, home, doncs mira, a veure, que s'ha de respectar tot. Què et sembla? Molt bé, molt bé. A més, m'he quedat així com parada, perquè no m'esperava la música, però després quan li dones la lletra, llavors ja canvia la cosa. Molt bé, molt bé. Jordi, que m'has dit també que volies que posés la música del Titanic?
Ah, bueno, el que passa és que nosaltres anem d'un lloc a l'altre. Jo ho he vist, graven saltant i com m'has presentat això. Som uns cracs, ja estàs uns cracs. Estem aquí a la ràdio per passar una bona estona, que els ullets també s'ho facin bé amb nosaltres. I tant, si jo porto el guió i no sé per què el porto. Porta el guió.
I jo també el tinc aquí, però ni me'l miro. Avui anava la cosa de pre-Nadal, però també per fer la darrera etapa d'aquest grup tarragoní, que va existir del 87 fins al 90, va ser el Fan Fan i Claudinet, i després del 90 fins al 2000 era la Fan Fan Show.
que el separàs el Fanfan i Claudinet i amb la Fanfan Show van fer diversos discos. Van fer el Vols Ballar, que és un dels discos, però també van fer un disc de pel·lícules.
Jo avui t'he portat el CD de pel·lícules per posar una de les cançons a lanzar, però jo he triat, no ho sé, a lanzar, eh, Pitu? Sí, sí, no, no, a lanzar no digue-ho directament, que m'has dit de la Titanic. Ah, sí. El que passa és que no se m'ha posat. Saps que abans ho hem sentit, no? Sí.
Que ho estàvem escoltant i hem pogut... Doncs ara saps la del Murphy, fastigós? Ah, sí. Murphy, ho sento molt, però és que cada vegada que entres a la meva vida passa alguna cosa d'aquelles que dius... Ho hem sentit abans, ara segurament que no em deixa, mira, no em deixa posar-ho. No pateixis.
Bueno, vam fer un CD, a part aquest del Vols Ballar, vam fer un CD tot de música, de pel·lícules. Molt bé. I hi havia el Titanic, hi havia gent bona, hi havia els Picapedra. Sí. Hi havia els Picapedra també, eh? Seria aquesta, no?
Sí, aquesta, aquesta, sí. Molt bé, molt bé. El Casablanca. Casablanca. Música de... Però el toca amb la Sam, eh? El Love Story, també, els que veiem per aquí. La guerra de les galàxies, la febre del sábado noche... Sí. Us vau atreviar amb tot, eh?, en aquell moment. Sí, sí, sí. O sigui, tot el CD és de música de penícules...
Bueno, ja te'l portaré un altre dia, perquè això, clar, que els CDs ja... No, no, el nostre va quan li dóna la gana, ja t'ho dic ara. Ah, bueno, sí. Perquè, a més a més, de veritat que abans ho hem estat sentint. Sí. Abans que me l'han portat, dic, deixa'm-ho posar, que algunes vegades el CD ens fa una mica de guerra, perquè ara s'utilitza cada dia, ja. Bueno, això, mira, és, si surt amb barba és Sant Pere, i si no és la Verge Maria, ja està.
No, no, no. Sí. Que podria ser Sant Josep, eh? Bueno, també, també. Espera, espera, espera, espera. Vinga, va. Ai, algú té un miratge que semblava que sí però que no. No, no, no.
Jo havia tirat el Titanic, doncs, en una miqueta els músics, els músics que van morir, morir tocant. Ostres, sí, eh? Però se sap de cert, això, o és una miqueta una llegenda urbana? Jo no hi era. Jo tampoc. A mi m'ho han dit. A veure, sisplau, que algú que va estallar...
A mi m'ho han dit, però... Doncs, d'això. Bé, doncs, escoltem. Vull continuar a parlar. A veure si l'última, què dius? La tercera val avançuda. L'he tret, l'he netejat, li poso una mica de play... Saps de què és això de la tercera val avançuda, no? No. Els romans, quan feien un atac... Fent un atac a la primera, doncs... Igual no funcionava.
Després, a la segona, tornaven a atacar. I res, res, tampoc. I a la tercera, ja tots els enemics estaven ja fets pols, llavors a la tercera anava la vençuda. Per això es diu això. Abans que se me quedi enganxat i no podem recuperar-lo, prefereixo que si ho tens en pendrive, de cara a la propera, ho agafem i llavors ho utilitzarem per aquí. És que ho podríem posar per internet.
Però clar, jo el que vull és tal com nosaltres la vam fer. Però aquí no està, això no està a internet, no? No l'heu posat vosaltres al disc? No, no, no. Per poder trobar-lo en algun lloc? No, dèiem-la, posa la cançó. No, no, jo he dit que el disc no estigui posat o penjat en algun lloc.
pel pròxim dia, ho gravaré de la que tinc a l'ordinador i te l'enviaré per WhatsApp i ja està. I ja està, ja acabem abans. I la posem. I ja acabant. Acabant el fanfanxou. Perquè tinc un pub per aquí, que és un drac màgic, potser.
Molt bé. El Puff and the Magic és una versió que vam fer nosaltres d'aquesta cançó del Peter, Paul & Mary, i que, bueno, per Sant Jordi ja vaig explicar la legenda, però, bueno, la tornarem a explicar, que cap problema. No, no, endavant, endavant, vam tenir un drat també per aquí, eh? I llavors, per acabar aquesta sèrie del fan-fan-show, que quasi bé, tots els músics de la fan-fan-show són de la Puff and the Tornasol, eh?
O sigui que vau continuar treballant. Sí, sí, gairebé tots. Llevat de Raülsit, que no sé si el coneixeu. No, no, crec que demà el veig, però no estic segura, eh? El Josep Garcia, Samuel Garcia, aquests són nous, però la resta de l'orquestra, tots són, tots estan al paper de torresol. L'únic que tinc que donar una mala notícia. El què? Tinc que fer, bueno, que ja ho sap tothom,
la setmana passada es va traspassar la bateria de la nostra orquestra l'Àngel Calle que des d'aquí li donem també el consol a tota la família, els amics i tant i tant i tant i ara de moment tant la teniu com l'orquestra es va una mica coixa perquè ell tocava la bateria ens arreglava els instruments era enginyer de so per nosaltres el nostre record a l'Àngel Calle era un testí
una altra estrella musical que marxa cap al nostre, aquest cel enorme, que ja s'ho deuen estar passant, no vull anar encara, no tinc pressa. Jo vol dir el mossèn el dia del funeral, diu, bueno, vinc tranquils perquè un dia o altre ja faran cap al cel,
Imagina la festa que deuen estar fent allà, amb tota músics. I seguirem fent ballar i cantant. I tant, i tant. Aquesta és l'esperança. Doncs així, si vols així, amb aquestes paraules acomiadem. Però abans, digue'm si encara estem a temps de comprar aquest numeret tan maco vostre...
Queda molt poquet, eh? Perquè el dijous... El dijous hi anem a buscar els dècims, eh? Vinga, va. Queda només avui i demà per comprar el número 70.107. Ai, ai, ai. Ai, ai, ai. El 7, que mira. 7.107. Que ens ha de portar bones alegries. Vinga, va. Que ve que ve el cotxe. És el meu número cabalístic, el 7. Jordi, que ve que ve el cotxe. Això està a xupar-ho, això.
Sí? Vinga, va. Ara jo venc el meu. Que és que si no, no entro a Tarragona, no puc entrar, depèn de com. Jo venc el meu, però està fet pols, no te'l puc perdre. No, i a més a més, depèn de com, potser ni tu podries utilitzar-ho per entrar a casa, eh? Doncs mira, té 25 anys el cotxe. Ja t'ho dic ara que no, ja t'ho dic ara que no. I jo me'l tinc que canviar també. Per això, per això. Jordi, gràcies. Escolta'm, vosaltres, amb aquest paf ultra màgic,
Fins la setmana que ve. Adéu-siau, gràcies. A vosaltres. Adéu.
Va fer el drac màgic que vivia al fons del mar, però ells sols s'esborrien molt i s'obrien a jugar. Hi havia un nen petit que s'estimava molt, es trobaven a la platja els dos i jugaven de sol a sol.
Era un draco màgic que vivia al fons del mar. Parlen sols, avorrien molt i sortien a jugar. Els dos paren planejar un viatge a mollar. Volien anar a veure el món tot creuant, creuant el mar. Era un draco màgic que vivia al fons del mar.
Per això s'hauria molt i sortíem a jugar. Els dos paren planejar un viatge molt llarg. Volien anar a veure el món tot treuat, treuat el mar. Pa! Era un drac màgic que vivia al fons del mar.
Però ells sols s'haurien molt i s'haurien a jugar. Nobles legis i prims s'exclinaren el seu pas. I quan va a fer una broma els dolents van callar. Va, era un drac màgic que vivia al fons del mar.
Però el sol s'aforria molt i sortien a jugar. Els dracs viuen per sempre, però els nens sempre es fan grans. I va conèixer els jocs pel món que li van agradar més. Pa, era un drac màgic que vivia al fons del mar.
Però ells sols s'aforríem molt i sortíem a jugar. Quan un dia molt gris i trípis la nena es va enllunyar, els trams de joia d'aquests dracs es van acabar. Pap era un drac màgic que vivia al munt del mar.
Per el xalça volíem molt i sortíem a jugar. Era un drag màgic que vivíem molt tard. Per el xalça volíem molt i sortíem, i sortíem a jugar.