I no ens movem precisament a la Tereu de Tarragona. Fa un moment estàvem amb el Jordi i ara el que toca és parlar i saludar el Ton Aluges, que el tenim amb nosaltres. Ton, bona tarda. Molt bona tarda. Jo em pensava dir no entra, dic deixa, deixa. Bé, amb el Jordi he estat tot el dematí. Veus?
Ja li has dit que estaries aquí amb nosaltres també. No, no. No has pensat? Mira, aquest matí el que hem tingut que fer per preparar l'exposició del dia 5 ha sigut anar a penjar els quadros. I esclar, penjar els quadros comporta una feina entretinguda perquè has de posar els càncamus, després has de penjar els quadros, els has de nivellar, has de posar els títols. Sí, que sembla molt fàcil, però no...
No, no, no, això ens ha costat tres horetes. Tres horetes, a la meva dona i a mi, que jo, com que tinc certes limitacions, jo feia tot el que podia, però ella, pobreta, ha quedat... S'ha encarregat tota la feina. Ha quedat esclada. I explica'm una miqueta aquesta sinfonia de colors que podem veure a la teleu de Tarragona, com el bé has dit, a partir del dia 5, és quan s'obren les portes.
Efectivament, el dia 5 a les 7 de la tarda inaugurarem la sisena exposició que fa a l'Ateneu. Són sis i mitja, perquè mitja la vaig compartir amb la Francina Collado. I, bueno, estic molt content. Hi ha quadres...
que alguns quadres, però pocs, s'han presentat a l'exposició que he fet a l'Ajuntament de Tarragona, al Pati Jaume I, que va ser un èxit aclaprador, perquè la gent va estar molt contenta, hi va acudir, me van recolzar, i mira, fixa't bé una cosa que et vaig a dir. Jo, davant de la tomba de Jaume I, vaig fer un petit parlament,
I llavors, quan vaig acabar, al fondo, hi havia un petit verniteix. Sí. I no vaig poder veure ni mitja copa de cama. Em van deixar arribar. Em van deixar arribar. Tota la gent que t'aturava per poder felicitar-te, m'imagino. I fotografies, i vinga, va, i ara aquest grup, i ara aquest altre grup, i ara amb tu. Vaig estar molt content, molt satisfet, i per mi va representar un orgull presentar una exposició a l'Ajuntament de Tarragona.
Per ser qui va ser el quadre que va triomfar. Aquells que em deies tu que hi havia diversos i que... Sí, hi van haver diversos que van triomfar. Un d'ells, el del famós Gotes d'aigua. Veus? I la gent es mirava el quadre així del costat a veure si les gotes d'aigua eren reals.
I després hi van haver uns altres que eren una trilogia, que jo no dic avatar, que són una miqueta estilitzades. Aquesta, que eren diversos. I, a més a més, vaig tenir una sorpresa, vull dir, extraordinària. Hi va haver un amic meu, que va vindre, va fer fotos dels quadres, i quan va arribar a casa seva, dit i fet, me va enviar...
Una obra d'art que m'havia fet ell per mi. Què dius? Va agafar els siluetes dels meus quadres i els va donar moviment amb la intel·ligència artificial. Ballant, ballant, donant-se petons, passejant sota la pluja, xapotejant a terra una noia que camina...
Una meravella. Això serà presentat a l'exposició de l'Ateneu del dia 5. Molt bé. Prèviament a la presentació de l'exposició, diguéssim, l'Ateneu té una pantalla amb uns projectors i es projectarà perquè la gent
pugui disfrutar d'aquesta meravella. És una meravella. Sí, sí, sí. Ostres, i a més, és que clar, ara estava imaginant-me, per exemple, hi ha un dels quadres que tens just darrere, que es veuen uns novis i aquells hi estan aguantant el paraigües. Bé. Ara tu has imaginat aquest en moviment? Estan caminant, caminant i xapotejant a terra amb l'aigua. I amb el vent. I l'aigua que els hi cau al damunt. Sí, sí, sí. És una meravella.
Quan te va arribar, què t'ho ha fet? De gairebé totes les quadres? No, n'hi va fer 8 o 10. Ostres! I aquests quadres també els presento a l'exposició perquè la gent pugui comparar el quadre amb el quadre Moviment.
Uau, que bonic, eh? I a més a més els hi faig la invitació, els hi faig un escrit dient-los que veureu moure els meus quadres. Els meus quadres estan vius. Estan molt vius. Aquesta sinfonia de colors la podem veure, recordem, a partir del dia 5 de març, però que romandrà oberta fins al 26 d'abril. A nosaltres ens agradaria que vinguessin tots a la inauguració, que ara m'explicaràs com anirà aquesta inauguració...
Però que, bueno, que si no poden, per qualsevol motiu, que sàpiguis que el 26 de abril encara estàs a temps i serà l'últim dia, però aprofita. Totes les tardes hi podran anar a veure-ho. Molt bé, molt bé, molt bé. Jo ja parlaré amb el Jordi a veure si hi ha possibilitat que tornem a passar altra vegada... Per aquí? Home, i tant! Els quadros en moviment. Sí, sí, jo crec que sí. És una meravella.
Home, a més a més, seria molt bonic que quedés fixa totes les tardes i que es pogués veure qualsevol que vingués. Sí, perquè allí hi va gent que fa ball en línia, hi ha gent que fa country... I també la puguin gaudir. Llavors que ho poguéssim veure. Jo parlaré amb el Jordi.
Fa un negoci. A veure què diu, perquè el Jordi també... M'imagino que, clar, depèn de les tardes i depèn de com vagi la història. Sí, perquè és que el Jordi ara està en un moment una miqueta delicat perquè és com a Don Palomo. És com a Don Palomo. Jo me lo quiso, jo me lo tomo. Desgraciadament per ell. És que té el pressi. Sí, però és que...
És que ha tingut gent que ens han deixat i llavors col·laboraven molt amb ell, però en fi, això són coses particulars. Exacte, i m'imagino la forma de treballar també. A veure, explica'm, com anirà la inauguració per aquest divendres? No, dijous. Ah, perdó, dijous. Dijous o les 7 de la tarda. Ja corria, ja. Doncs el dijous, com anirà? Doncs esperem que vagi molt bé.
Tinc molts amics. N'hi ha hagut dos o tres que, per circumstàncies alienes, ja m'han dit que no poden vindre. Els trobaré a faltar. Evidentment, els trobaré a faltar. Però, bueno, tothom que vingui serà benvingut i considerat amb la metge de simpatia de sempre.
Recordem que l'entrada és gratuïta. Absolutament. No sé si tindrem una miqueta de músiques que estigui així junts. Sí, sí. A més a més, la presentació... A veure, explica'l, explica'l. La presentació es farà com sempre m'ha fet, perquè la Carme Domingo i jo... Que són uns cracs. Diu que són com a germans. Sí. Bé, millor dit, que som com a família. Aleshores, ella em farà la presentació. I el seu fill, Joan Biosca,
Molt bé. Que toca el saxe de meravella.
ja va vindre una altra vegada i ens amenitzarà amb algunes peces també la reunió. Molt bé. A veure, té que ser... Una presentació a vegades és una miqueta freda. A vegades la persona que fa els quadres o fa l'exposició, a vegades quan té un micròfon davant es talla una mica. A la millor té poca coneixença...
Llavors és una miqueta fred, a mi em sap molt de greu. Jo he tingut la sort que la gent m'ha recolzat molt, potser perquè soc conegut a Tarragona,
i tracto de donar una cosa que sigui diferent d'una presentació normal i corrent. El tema dels quadros en moviment, el tema de la música en viu, no hi ha vingut ningú que fes música en viu, jo he fet música en viu. De totes maneres, jo amb les coses sóc una miqueta pioner. Està bé, està bé, revolucionari, revolucionari. Però busco, m'agrada la innovació.
M'agrada la innovació i vaig parlar amb el Joan. El Joan és un nano que és molt maco. De no fer. Jo he anat algunes vegades amb coses que ell ha estat tocant, m'ha agradat molt. I l'anterior exposició que vaig fer, que es deia, si no recordo malament, la meva manera, ell el primer que va fer va ser tocar amb aigua. Amb aigua, amb aigua.
És que havia de ser. I la toca de meravella. És un virtuós del saxofón.
I això és el que passarà, recordem, dijous, a les 7 de la tarda, a l'Ateneu de Tarragona, al carrer Sant Magí, número 4. I després, important per tots, que després podran berenar, podran fer un berenitatge i berenar una miqueta. Home, que sempre s'agraeix, eh? Tampoc sense passar-se. I després de l'Ateneu, un dia que acabi el 27 d'abril, tindrem la oportunitat de continuar veient-ho, aquesta Sinfonia de Colors? La Sinfonia de Colors, ja he dit que parlaré amb el Jordi, a veure què passa.
Ara, sense dir res, perquè no tinc autorització per dir res, el que sí que dic és que el dia 12 tinc un esdeveniment molt, molt, molt important per mi, molt juliós per mi, i ja t'ho faré sapiguer,
Ai, quin munt, me deixes un munt de misteri aquí damunt de la taula, eh? Sí, t'haig de deixar un misteri perquè és una cosa que, fent que no es faci el dia 12, no puc dir res, ni jo ni ningú. És una presentació d'una cosa que es farà, no sé tu on vius, ni cal que m'ho diguis, però es farà a l'Eglésia de Sant Joan, t'ho dic perquè si t'agafa a prop hasta podries acudir tot perquè alhora serà dos quarts de vuit.
Dos quarts de vuit, a la tarda. Estem aquí dintre la gran majoria de vegades. Són uns esclaus, eh? Són uns esclaus. No, és el que toca, és el que toca. Aquestes hores de la tarda és el que toca. Ens toca estar aquí, ens toca estar aquí. Però bueno, ja saps que estàs convidat i saps que estava pensant que jo em pensava que et referies a això de tornar a venir un altre dia, a partir del dia 5 de març, abans que s'acabi l'exposició, si vols. El dia 12 ara, em penso que acaben dijous també.
El dia 12. El dia 12. L'aquest mes de març. Sí. Dijous, sí, sí, la setmana vinent. Doncs si vols jo el dimecres puc vindre i en podem parlar. O millor una cosa, perquè clar, no vull adelantar aconteciments perquè no estic autoritzat, però... En el moment que se sàpigui, no? Que estiguis autoritzat per poder explicar-ho. Sí, si m'autorigen i si no vindria després.
D'acord, t'ho deixo a les teves mans, deixa'm aquí la porta oberta per veure què passa. Et tindré al corrent. Doncs recorda'ns algun dels quadres que tenim l'oportunitat de veure a l'Ateneu de Tarragona, d'aquests que t'agraden. Veig que aquí hi ha alguns que jo no coneixia, la senyora del Paraigües, que es veu que està a punt de mullar-la literalment en algun cotxe que passava per allà.
A mi m'agrada molt fer paraigües. Sí. M'agrada. Aleshores, presento la trilogia dels avatars. Presento una casa antiga, molt antiga, molt antiga, de camp, amb quatre gats.
Ja es diu quatre gats, recordant un conjunt català que es deia els quatre gats. I després presento un perfil una miqueta així exacte.
presento quatre quadres abstractes nous. Sí? Nous? Sí, que no van estar a l'Ajuntament. No, que no van estar a l'exposició, n'hi presento com 8 o 10. Déu-n'hi-do. Perquè en total presento 28 quadres. Ostres. 28 quadres de la meva col·lecció. Sí, sí, sí. L'últim que presento és l'últim que he fet, que per cert era un abstracte que es diu...
Es diu... Ara no me'n recordo. No, m'ho vols deixar? Tant, tant, tant... Disbauxa de colors. Disbauxa de colors. Disbauxa de colors. I aquest porta el número 312. Ah, molt bé. O sigui, aquest és l'últim que he fet.
Però és que, a més a més, l'Ajuntament de Tarragona em vaig presentar fins al 302, més o menys, i els altres ja són tots nous.
Déu-n'hi-do. Però tots nous que ja tenies fets, alguns que has fet especialment per aquest dia? No, no, no. Des que jo vaig preparar l'exposició de l'Ajuntament, llavors vaig tancar, diguéssim, i a partir de llavors vaig començar a fer els altres 8 o 10 que presento nous.
Déu-n'hi-do. Això és fantàstic, eh? Bueno, m'agrada. M'agrada, m'adverteix, m'ho passo molt bé. I quan en algun quadre remeno per buscar alguna cosa i veig el quadre aquell que he fet a la millor fa dos anys, i dic, jo sí que he sigut capaç de fer això.
És que no m'ho crec. D'on ha sortit tota aquesta genialitat? Doncs del seu caparronet i de les seves mans. Sí, sí. I tant. M'ho passo molt bé. Convidem de nou, si et sembla, Anton. Sí. Anton Aluges, Sinfonia de Colors, a partir d'aquest dijous, dia 5 de març i fins al 26 d'abril,
dins de l'Ateneu de Tarragona, totes les tardes, importantíssim, per a la inauguració. Totes les tardes, particularment, de dilluns a divendres, i després, si a l'Ateneu hi ha niudart, també els diumenges. Molt bé. I recordem, a les 7 de la tarda, amb música... Amb música en viu, amb una pantalla que se veuran els meus quadres com se mouen. Sí?
I entrada gratuïta, importantíssim. Absolutament. Ateneu de Tarragona, que res a Magí, número 4. Exactament. Anton, gràcies, com sempre. Gràcies a tu. Adéu-siau.