Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Els nivells d'U3-Botadier milloren al Camp de Tarragona, tot i que la pagada elèctrica va generar pics puntuals. Durant el 2025 el Benzè també va registrar mitjanes homogènies, habituals i per sota dels valors que fixa la normativa.
A Tarragona, ciutat, es van detectar incidències temporals al serrallo o a la laboral. Així es desprèn del vuitè estudi de l'Observatori de la qualitat de l'aire. Però, com dèiem, destaca que tots els valors estan per sota de normativa en les seves lectures mitjanes. Lluís Inglada és el director de l'àrea de territori de l'Institut Sardà.
Hi ha operacions, com també amb el trànsit, quan hi ha determinades situacions de trànsit, que també es generen nivells diferents. Però les mitjanes és el que ens indica l'exposició constant a aquests compostos i, per tant, és molt important que les mitjanes estiguin, com estan, per sota dels nivells de referència i és important que a les puntes anar a fer-ne seguiment.
Actualment es mesuren 75 compostos orgànics volàtils... a 22 punts de mostreig d'11 municipis del Camp de Tarragona. Ja hi ha grades suplatòries al Palau d'Esports. Catalunya s'estrenaran dijous... amb l'inici de la Copa de la Reina de Bàsquet. Són 1960 seients retràctils... mitjançant 7 noves tribunes telescòpiques a peu de pista...
El sistema d'obertura i tancament d'aquestes grades és automàtic i així es pot adaptar a les necessitats d'ús de l'equipament. L'alcalde Rubén Vinyuales i el conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, han presidit l'acte d'inauguració en una entrevista a qui està a casa. Álvarez ha explicat que l'estrena de les grades culmina el gran projecte del Palau.
Durant els anys ho anàvem perseguint però no s'aconseguia i jo em vaig proposar fer-ho perquè era de justícia i avui és un dia amb el que per fi ho podem inaugurar. És orgullós també d'haver estat en aquella urbanització i ara de poder posar aquesta cirereta.
Les obres van començar el passat gener. I Tarragona que prepara per aquesta Setmana Santa tres activitats dedicades a la projecció de la ciutat i a la divulgació de la tradició. Un mercat de paradetes, un videomàping i un conjunt de visites guiades són les apostes escollides per apropar la festivitat a tot tipus de públic. Sergi Báñez.
Aprofitant la Setmana Santa com un moment clau a la ciutat, l'Ajuntament de Tarragona ha preparat un seguit d'activitats per apropar la festivitat i la seva tradició, tant els tarragonins i tarragonines com els turistes que visiten la ciutat. La consellera de Turisme i Comerç de l'Ajuntament, Montse Adán, ha destacat que aquests actes han estat pensats per a tots els públics.
El que sí que notem molt és que hi ha molta gent de tarragonins i tarragonines que es queden, molt, i molt visitant, que òbviament venen a passar tota la Setmana Santa, i altres que venen de visita d'un dia. Per això també aglutinar totes aquestes accions, perquè des de comerç i des de mercat vam fer, des de turisme funcionen molt bé aquestes visites, i afegim una mica més en aquest màping.
L'Ajuntament ha decidit repetir dues de les activitats que millor van funcionar l'any passat. D'una banda, el proper dimecres 1 d'abril, l'arrenca la segona edició de la Fira de Pasqua. El passeig a les Palmeres serà el punt on s'ubicaran 12 paradetes de l'Associació Tarragonina d'expositors d'artesania, acompanyades d'un escenari i una carpa per dur a terme diferents tallers. La Fira s'estendrà fins al pròxim 6 d'abril.
L'altra banda, s'opta per continuar amb les visites guiades pels diferents espais vinculats amb la festivitat. Sota el nom de la Setmana Santa amb cinc sentits, s'oferiran diversos recorreguts amb interpretacions guiades que finalitzaran a l'espai turisme, on s'oferirà un tastet de vidols. Aquestes tindran lloc del 28 de març fins al 3 d'abril.
La novetat d'enguany és la projecció d'un màping a la façana exterior del Cis Romà. D'aquesta manera, també del 28 de març al 3 d'abril es mostraran imatges de la Setmana Santa a la ciutat, al mateix temps que es promociona un espai patrimonial.
Per cert, el passeig de les Palmeres ha acollit el lliurament dels Premis d'Assertament de Poesia Infantil i Juvenil Olga Xirinax per celebrar el Dia Mundial de la Poesia. Gairebé 500 infants i joves d'una dotzena d'escoles i instituts de Tarragona han participat en aquesta jornada. Homenatge també a l'escriptora universal tarragonina, l'Olga Xirinax. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuntcat.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma. Si vols ser la compra, ve a Tanacà.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 24 de març tens la patata rentada Carrefour El Mercado, la malla de 5 més 1 quilos, a un preu imbatible de 75 cèntims al quilo. Estalvies un 31%. Sempre les millors promos. Carrefour.
El catàleg d'Obramat té més de 20.000 productes, però per nosaltres són més de 20.000 històries. I per continuar construint històries junts, hi ha disponible el catàleg 2026 amb estoc sempre disponible i els millors preus del mercat amb marques líders del sector. Troba'l ja al teu magatzem. 20 anys construint junts. Obramat.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Benvinguts i ben trobats a la sintonia de Tarragona Ràdio. Estàvem acabant de posar les cosetes ben fetes. Ara ja ens podeu veure a través de les càmeres del YouTube i podeu gaudir i podreu veure que està l'estudi ple de goma. Com ens agrada veure l'estudi de Tarragona Ràdio així. I el responsable ens arriba des de l'Ateneu de Tarragona i no és un altre que en Jordi Freixa. Jordi, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, Tuti. Avui no et dic Jordi Català, perquè ja m'has dit que t'havies deixat la barretina a casa. Sí, perquè avui... A més a més, avui és un moment molt bonic. El que passarà per aquests micròfons, eh? Avui és un programa seriós, però distes, eh? No vol dir que... No cal que estem així, eh? Però distes i seriós.
A més a més, hem de dir que avui hi haurà molta poesia. Saps allò de la poesia que deien els del Duodinámico en movimiento? En movimiento. Doncs nosaltres la tindrem aquí a través dels micròfons de Tarragona Ràdio. Molt bé. I explica'm, explica'm, posa'm en antecedents. Què és el que passarà avui? Jo faig un entrer. Avui, diguéssim, aquest programa especial... Donen cinc cèntims, eh? És per celebrar el Dia Mundial de la Poesia, que si bé va ser el dissabte 21...
Doncs nosaltres ho celebrem segons les activitats de l'Ateneu. En aquest cas serà el proper dissabte que farem la tarda poètica i musical. Ja tenim aquí una musiqueta de fondo. Sí, sí, que ja va bé, que ja ens acompanya, ens acompanya, molt bé.
I llavors aprofitem la vinentesa també per ja presentar formalment el grup poètic Indret que va formar el Ramon Rosselló l'any 1986 i que avui serà una presentació pràctica d'aquest col·lectiu Indret que s'ha refet
a la Taneu de Tarraona i que ja som 12 o 13 poetes, però que avui tenim una representació. Déu-n'hi-do. Però tot això ho posem amb la nostra banda sonora i a partir d'aquí ja i durant aquesta hora de programa tindrem l'oportunitat de gaudir de bona poesia i precisament en honor aquest dia. I música poesitada. A veure com ho has dit, això. És complicada, eh? Torna, torna a repetir. Música poetitzada.
Ja fa temps que s'ha callat. Ja fa temps que mira el mar amb el ventre rovellat. Quatre rosques.
Doncs ja tenim el nostre canó en marxa, Jordi, i explica'm. A veure, vinga, va. Aquest canó, per la pau, que posem sempre com a sintonia, està fet pel Jordi Català, paper de tronsol, orquesta i cors. I també hem de dir que avui aquí tenim dos dels que formen els cors de la Taneu.
Ah, sí? Pero esto es otra historia. Això és un altre cantat. Això mai millor que és un altre cantat. Això ja tindrem aquí. Ja tindrem l'oportunitat. Explica'm, perquè hi ha moltes veus que anirem escoltant en aquest programa especial. Jo ara així faig una passada ràpida, posarem la primera cançó i comencem. Aquí tenim el Joaquim Riera, que és el coordinador del col·lectiu Indret, que ja el vam tindre als nostres micròfons,
Aquí tenim la Pilar Octoso, també membre del col·lectiu Un Dret. Allà a la Roserba, que no es veu per les càmeres, hi ha l'Esteve Galindo, que avui no pot actuar en directe perquè està de la bola. Jo tinc uns caramels màgics, si vol, eh? Però igual, perquè nosaltres sempre tenim un as a la mària. L'escoltarem, però amb una cançó acompanyada al piano.
Tenim l'Àngela Molina Pino, perquè la Pino era la seva mare, que ja ho explicaré, que també era una teleista de primera especial. Després tenim la Marc Arquet, que és poetesa i, a més a més, és pintora.
Molt bé. I després tenim la Marc Azul, que és el nom artístic, que és alumne de guitarra de l'Ateneu i també cantarà.
Ah, ostres, tindrem la poesia cantada, allò que dèiem fa una mica. Sí, sí. És una poesia de conya. Bona tarda. Bona tarda. Bé, ara ja estem tots i totes presentades. Ara podríem passar a la primera poesia, en aquest cas serà cantada, com que ve Setmana Santa...
doncs jo penso que aquesta cançó poetitzada a la Mar de B és una cançó que cantava el Serrat amb arranjaments d'un servidor de vostès que és la saeta sobre un poema d'Antoni Machado
La tenia que cantar a l'Esteve, però com que està temporalment fora de servei... Ens ho guardem, ens ho guardem per la propera. Ens ho guardem per la propera perquè tingui l'oculament que teniu. I posem aquesta, la saeta, acompanyada a la guitarra pel menya. Dice una voz popular. ¿Qui me presta una escalera
Para subir al madero y quitarle los clavos a Jesús el Nazareno. O la saeta el cantar al Cristo de los gitanos, siempre con sangre en las manos, siempre por desclavar.
Cantar del pueblo andaluz que todas las primaveras anda pidiendo escaleras para subir a la cruz. Cantar de la tierra mía que ya flores a Jesús, al Jesús de la agonía.
y es la fe de mis mayores. Oh, no eres tú mi cantar, no puedo cantar ni quiero a ese Jesús del Madero, sino al que anduvo en la mar.
Fabulós, eh? Sí, tant, i tant. No, però... No, però direm a Tuti, eh? Home, i tant. Ara, el següent convidat en aquest cas és Joaquim Riera, que és el vocal de Literatura i Poesia de l'Ateneu, és el coordinador d'aquest grup de poetes d'indret,
I que, bueno, només cal que diguis hola, perquè ja el vam tenir aquí fa dos pobres. No, no, i que sigui benvingut, clar que sí, i tant. Hola, Joaquim, bona tarda. Molt bona tarda i bon dia de demà. Sí, és veritat, mira que com se n'acorda, eh? Sí, és veritat, perquè demà tornarem a sentir el programa a partir de les 11, és cert. Tornarà a sortir dues vegades, llavors. I a la web de Tarragona Ràdio, també, eh? Molt bé, molt bé. I al YouTube?
També, ja estem aquí a les càmeres. I que avui has sortit del Facebook, que ho he posat jo. També ho has posat. Escolta, una cosa. Quin perill. Ara, a continuació, com s'escaga, el Joaquim Riera farà una primera poesia i ell mateix la presentarà. Quan vulguis. Aprofitant que és el dia que serà el dia mundial de la poesia,
Una poesia que es diu La meva amiga, la poesia. La meva amiga, la poesia, em deixa expressar tot allò que vull transmetre, les paraules que surten del cor. Em deixa escriure les lletres plenes de tristesa i dolor, el veure la dura i cruel realitat, per donar sempre un missatge d'esperança.
La meva amiga la poesia em permet escriure grans poemes d'amor amb molta emoció i passió per fer somiar totes les persones de noble cor, esperant que un dia es faci realitat i puguin gaudir del seu amor tota l'eternitat. La meva amiga la poesia m'ajuda a inspirar-me en les nits serenes o durant el dia,
Ell és la meva guia. Em deixa escriure amb boniques paraules que un món millor encara es pot somiar. Emplenant-lo d'amor i fraternitat, per ell encara és possible lluitar. Esperant que un demà, no molt llunyà, la pau a tot el món per sempre arribarà i mai més ens deixarà. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Molt bonica. Molt bé, Joaquim. Gràcies. I tant de bo es faci realitat, eh? I tant de bo es faci realitat. Perquè, a més, això de la pau ara mateix, en segons quin moment, es veu tan llunyana... Que bonica, eh? Escolta, ara, de moment, sembla ser que l'únic que es deixarà en pau serà una mica la butxaca que se baixarà la benzina. A veure, a veure... A veure què sé el que passa. A veure, a veure...
Escolta'm, presentem la segona de les nostres invitades. Ella és jubilada de la Universitat Rovira Virgili i és una, per mi el meu gust, també una molt bona poetesa de la Tareu i és la Pilar Untosso.
Des Vilar, benvinguda també, i explica'm una miqueta quina és la poesia que has triat i de quina manera. Bé, explico. Bona tarda, primer. Bona tarda. Avui, celebrant com se celebra durant aquests dies la festa, o sigui, el dia de la poesia, us vull llegir un poema que es diu Sentits, a veure què us sembla.
I diu així, mira'm amb la penombra de la nit, quan els meus ulls encenguin els teus, encontra'm amb el silenci d'un capvespre fred, quan les paraules brollin de dins, bessa'm amb la matinada suau, quan la llum em convoqui davant dels teus ulls.
Abraça el meu cos templat en el tremolor d'una tarda d'hivern. Convoca els meus sentits, el racer del teu resguard. Molt bé.
Ha quedat fantàstic, eh? Preciosa. Preciosíssima, també. Preciosíssima. Bueno, ara és el torn de la Mar Flores. Ella... Mar azul. Va, sempre m'equivoca la Mar Flores. Mar azul. Vinga, mar azul. Mar azul.
Ella recitarà i cantarà més una poesia, ho dic jo perquè diu, di-lo tu, que jo no... Atahualpa i Upanqui. Ah, l'Atahualpa i Upanqui, molt bé. És complicat de dir, l'entenc perfectament a la mà d'Azul, eh? És complicat. Dilo tu, igual que al Festival de Latèria ho diu, di-lo tu. Tu lo dices mejor.
I ella ens cantarà aquesta poesia musicada, jo l'acompanyaré a la guitarra. Molt bé. I desitgem que us agradi i que l'aplaudiu molt. Espero que sí. Doncs agafa Jordi la guitarra i quan t'ho diguis... Pots fer com els músics, que fa jo el 3, 2, 1... Sí, sí. Aquest cas és així. Això és el 3, 2, 1... Doncs endavant.
¿Por qué no ingreso los ejes? Me llaman abandonar. ¿Por qué no ingreso los ejes? Me llaman abandonar. Si a mí me gusta que suenen
pa' que los voy a engrasar. Si a mí me gusta que suenen, pa' que los quiero engrasar. Y es demasiado aburrido
Seguir y seguir la huella y es demasiado aburrido seguir y seguir la huella andar y andar los caminos
Sin nadie que me entretenga. Y andar, y andar los caminos. Sin nadie que me entretenga.
No necesito silencio Yo no tengo en qué pensar No necesito silencio Yo no tengo en qué pensar Tenía, pero hace tiempo
Ahora ya no pienso más Tenía pero hace tiempo Ahora ya no pienso más Los ejes de mi carreta
Nunca los voy a engrasar. Molt bé. Espectacular, eh? És el que deia, tenim poesia i moviment i la tenim aquí a Tarragona Ràdio avui amb el col·lectiu poètic Indrè, que ara la teniu de Tarragona. Meravellós, eh?
Molt bé. I encara té més coses, que no penseu que no, no? Sí, seguim. Ja l'he presentat, ell és alumne, perquè ell va començar a l'Ateneu cantant, va estar al festival de l'Ateneu i tot l'any passat, però després va dir que ara m'agradaria també acompanyar-me de la guitarra. Ara també està avançat, està el tercer de guitarra encara, però ja quasi està el segon,
O sigui que la propera vegada, Jordi, tu no tocaràs la guitarra i tocarà amb ella, la Marcel, no? Doncs ha faltat així, canto un duro, perquè la pròxima vegada que vingui, ella s'acompanyarà la guitarra, que és mon Mallorca. Marezo, ara ho he dit bé, eh? Jo ja l'he traduït tot sencer, l'he dit Mar Blau. Dos vegades, crec. Bueno...
Mar Blau, aquí a Catalunya, Mar Blau. Mar Blau, molt bé. Bueno, i ara tenim... Anem a presentar amb una poetesa, però no sé si presentar-la com a poetesa o com a pintora. O com a pintora o com a poetesa. Com a les dues coses. Bueno, el cas que és... Una cosa no està parellada amb l'altra, Jordi.
El cas és que la mare aquest és jubilada de Joan XXIII, una infermera. I ara, doncs, això, que el que sempre jo dic, que els jubilats no tenim pressa, però això anem fent a poc a poc. I ens podem dedicar al que potser a la vida laboral... Sempre està agradat, no? Exacte.
No ho puc fer, que és el cas de Casibé, tots els de sí. Així que, doncs, Mar, Maria del Mar Arquet, avui vindrà a recitar, perquè el mes vinent farà una exposició de pintures. Doncs la convidarem perquè vingui aquí a la ràdio i ens parli de les seves pintures. Home, i tant. També quan arribi el moment, està més que convidada. Vinga, Mar... Tens la paraula.
Doncs parla'ns una miqueta primer de la teva poesia. Sí, presenta't primer. Explica'ns, sisplau. Com sorgeix aquesta poesia o per què la tria, si més no? La poesia la he mamado siempre, por así decirlo. Y siempre me ha gustado. La dejé una temporada por la pintura, que también me gusta mucho, y ahora he tornado.
Muy bien. ¿Poesía propia o poesía...? Propia. Siempre propia. Si me gusta innovar, sí. Para mí es importante. En este caso a lo mejor cometo algún fallo porque le estoy diciendo un idioma que no tengo por costumbre. Cosas en directa.
Eso es lo que pasa cuando somos humanos. Porque si no fuéramos humanos seríamos inteligencia artificial y todo sería perfecto. Pero a cual cosa prefiero que seamos humanos. La mar es castellano parlant. Y tengo que agradecer a Pilar, que me ha corregido una cosa aquí, que me ha dicho, bueno, pues me lo ha corregido. No sé si lo pronunciaré bien, pero bueno, al menos lo intento. Te acompañaremos en el camino, no te preocupes. Aquí estaremos contigo. Andavant.
Estic molt trist. La pau s'ha anat fora. No sé si tornarà. El testimo que abans tan esperaves, que abans tan creies et pensaves i la guerra era tan llunyana, tan remota, tan distant. Ara estic a prop de la guerra i tan lluny de la pau. Ja està. Fantàstica, eh?
Hi ha voltes que les paraules s'obren. Vull dir, en el que ha dit ja s'enteix tot...
que és l'equivalent de la cançó de Palamors que posem per la Pau, doncs el que ella ha recitat, això, curtet, però... I tots teniu en general, diguem que una cosa en comú, que és l'amor per la poesia. Per la poesia. Hem fet l'amor, que també, i la poesia encara més, no? I pel ret, el petaleu, que tenim per la Pau.
I tant, i que no ens cansem precisament d'aquest petaleo i que ens escoltin. Moltes gràcies, Marc Arquet. Doncs el mes vinent la podrem veure amb una exposició d'això... Una exposició que podeu veure la teniu de Tarragona, sí, sí.
Ara, a continuació, la part musical. L'Esteve Galindo, com que està de la veu... Sí, que no el podem tenir. Exacte. Doncs ara hi posarem una cançó. Un moment, un moment. Sí, sí, no patiu, no patiu. Jordi, anem cap als records d'infantesa, no pateixis. Exacte. Ara tindrem l'Esteve Galindo, que el tenim aquí de convidat,
Encara que sigui, et pot sortir un moment, no? Com que està... Tocant de la gola. Tocant de la gola, doncs... S'ha posat just al costat de l'aire condicionat. No sé com ho veus. Jo t'adueixo el que diu. Fa així i vol que et digui que saluda tothom, no?
pots posar-te si vols al costat del Jordi almenys sortirà sa càmera però la seva veu sí que la tindré una gravació que ja teníem de fa uns dies a la Taneu que és aquella cançó tan bonica que es diu Records d'infantesa que cantava la Núria Feliu
Però que no té res a veure amb aquella que a mi també m'agradava, però aquella de la Carina, buscant-nos los recuerdos. Però això és el paul de los recuerdos. Perquè el temps passat no os parece mejor. No, no té res a veure. És d'això, però en català, i ens recorda aquesta preciosa cançó que cantava la Núria Faniu, en Esteve, espera't un moment, Esteve Galindo Puja al Riu, perquè el segon cognom... També se la diu.
Ara ja m'hauria après, eh? Home, amb els papes, tot el dia, tot el dia. Esteve, a l'indo, puja el riu. I acompanyat el piano, en fi, no cal que el presenti, maravallós, fantàstic, formidat. Avui no té l'àvia, avui no té l'àvia, Jordi, avui no té l'àvia, ha deixat de casa. Un pianista, això sí que cal dir-ho, està acompanyat amb el piano Mestre Godall, perquè el piano de la Tareu de Tarragolla té nom.
és el piano Mestre Godall. Per tots vosaltres, Esteve Galindo amb records d'infantesa.
Dies, de relació i fantàstica, dins ta noix i tristesa, perquè no han de tornar.
Gràcies.
dones de claus i tendres, i bocets que es van perdre als camins de Betlló. Quan jubil definés prou temps d'un dia molt de cop, i ara em sembla
Per mi, les roses, que heu reucloses. Perfum, el fet d'una altra cor. Prons de vida, a la pell, fanida, que hi ha pres,
de nou al nou. Dies, recordes, infantesa, que la vida malonesa, la voluntat esborrà, és tot fonte,
L'heu de l'amor que es un teu trànsi que és a un fracó.
I les roses, que eren roses, perfumes, el vent d'una altra cosa. Flors de vida, a la gent ferida,
però avui som dies i records d'infantesa, que la vida m'empresa ha volgut esforçar. Es confondre la nit de la pobresa i la llum,
Un dragón.
Fantàstic, eh? Mira, llàstima que avui no té veu, que si no el faríem un baqui, posar-lo en l'escenari, com a qui que diu i que ens canti també, eh? Perdona, l'Esteve aixecava les mans a l'aplaudiment, però jo ho pregunto, l'aplaudiment anava pel cantant, pel pianista o pels dos? Pels dos, pels dos, pels dos. No siguem així, siguem així. Ara ja em deixeu més tranquil, eh? Pels dos, pels dos.
A veure, la veu protagonista és la veu protagonista, però l'acompanyament també se'ls ha d'agrair. Ho he fet fantàstic. Tot s'ha d'agrair. La cançó és preciosa. Bé, no. Tot s'ha de dir, tot s'ha de dir. No, no, no, que no sigui per nosaltres.
Bé, ara passem a una altra de les nostres convidades. Sí, que la teníem aquí, la teníem a un costadet. És l'Àngels Molina i m'agrada sempre dir Pino, perquè la seva mare va ser una gran ateneista, una gran poetesa de l'Ateneu, que va fer llibres i tot.
jo prefereixo que ho expliqui ella perquè també dona gust quan explica el pare de la seva mare perquè s'emociona i això és important a la poesia i a la vida ara el principal és que no m'emocioni gaire perquè si no, no podré llegir ni dir el poema ni res però bueno, presenta't tot se fa amb bona fe aquest poema és de la meva mare Maria
Allà on estigui, ella estarà contenta que ho digui. Amb el seu temps també va estar aquí a l'emissora. Ah, molt bé. La vam presentar aquí, també. I, bueno, una gran poeta enamorada de Tarragona. La seva ciutat i la nostra ciutat. I tant. I la nostra emissora davant. I la nostra emissora davant. Sí, sí. I tant.
Així que, bueno, avui tinc el goig de dir un poema que a ella li agradava molt. Bé, tots els poemes li agradaven perquè per això els va escriure.
i el seu títol del llibre era Amor amb mayúscula, i tot era amb amor. Així que aquest amor que tenia per la seva ciutat, la nostra, queda una miqueta reflectida aquí, i ara tinc el goig d'explicar-la per tots vostès. I diu així. Poema a l'estimada Tarragona.
Tot a tu ets un poema, bonica Tarragona. Començant per les muntanyes al matí et saluden amb suaus perfums la farigola, l'espígol i el romaní. Canets de bonica Tarragona. Sobre teu tens un mantell blau puríssim de cel com blava és la catifa del mar.
d'aquest mar immens que es desplega i es replega constantment a les teves plantes per oferir-te tot el misteriós que ell agafa i amb el seu llenguatge et recita i et diu que n'ets de bonic a Tarragona.
Ets una joia sense preu, antiquíssima Tarragona, que no es pot igualar. No es pot igualar, no? Els que som fills teus t'estimem. Com no es pot estimar? I els que hi han conegut ja no et poden oblidar.
que n'ets de bonica, Tarragona. Les muralles i la torre de Pilar tan arrogants fan de sentinella per tu i els teus habitants. Tens una rambla formosa com poques, plena d'enyorances per als vells, de promeses per als joves i d'expansió pels infants. Que n'ets de romàntica, Tarragona. El teu insuperable balcó del Mediterrani ho pregona.
i té una missió ben precisa, endolcir la benvinguda al qui de fora arriba. I el que lligramejant se'n va contemplant el mare nostre, els diu, no ploris, tornaràs abans que et moris, que n'ets de misteriosa bonica Tarragona.
Ets arrogant i ets lluminosa. Ets humil i ets senyorial. Ets senzilla i ets sobirana. Ets seriosa i ets alegre. Ets harmoniosa i molt formosa. Ets l'orgull de Catalunya i d'Espanya la més vella.
Entre totes les ciutats, a tu, els romans et van escollir per immortal i per tàrraco imperial. I avui ja tothom en dona.
que n'ets de bonic a Tarragona. No podem passar per alt la gòtica i romànica catedral, i entre tanta serietat hi ha un somriure que atreu i contrasta, la nostra verge del claustre. Ella vetlla pels seus fills, naturals i adoptius, i orgullosos tots n'estem de tenir-la per senyora, reina i mare d'aquesta ciutat de Tarragona.
Ja està. Molt bé. Visca, Tarragona. Visca, visca, Xemita. Visca, el Nàstic. Que guanyi, que guanyi. I visca, Tarragona Ràdio. Visca. I que guanyi, el Nàstic, que guanyi. Això és el desig. Ah, vale. Ha quedat superlúnic, eh? Això és veritat, Jordi.
Ha quedat superbonica. Continuem. Gràcies. I a més, sent de casa... Sí, i tant. Quan ens toca la nostra ciutat... És la fibra, eh? És la pell, és la pell. Toc una miqueta de tot l'important d'aquí a Tarragona. I tant. Jo tinc que dir que, de moment, tots els poetes i cantants que han passat per aquí, Sílvia...
Xapó. Xapó, eh? Sí, sí, sí. Fantàstic, fantàstic, fantàstic. I encara es queda una segona volta, que diuen aquells, eh? Com si fos un partit de futbol, això, eh? Àngel Soler és potser la poetesa més veterana, junta amb la Pellitero, que després ja parlem d'ella, del grup del col·lectiu Indret.
de l'Ateneu. Penseu que el col·lectiu Indret que avui presentem és de l'any 86 i l'Ateneu es va fundar el 89. O sigui que el col·lectiu Indret era abans encara de fundar l'Ateneu. O sigui, també fan els 40 anys com nosaltres aquí a la ràdio.
Exactament, molt bé. Aleshores, la primera poesia que ens ha preparat l'Àngel Soler, que ja la tenim, ens l'ha enviat pel Guatxipitxo, la posarem...
des de això que ha enviat el Joaquim Riera. Molt bé, sí, sí. El seu representant avui i aquí és el Joaquim Riera, com a coordinador del grup. Endavant, Àngel Soler, amb aquesta poesia. Títol del poema Una avenera per tu. El petit matí vas parlant al cel un nou dia.
Les dones, mandroses, van acariciant vora la platja amb un suau murmuri. Amb cautela, les paraules van lliscant sobre el paper. Sentiments delerosos de ser escrits eternament com el teu record. Miro l'immens horitzó, aquesta quietud que m'embriaga de serenor.
mar, les gavines, les barques, els primers benyistes i de cop la melangia embesa. Contemplo aquella nena agafada de la mà del seu pare passejant vora la platja o fent castells de sorra. Contemplo l'adolescent que s'endinsava ben lluny a plena mar o esperant la teva bar.
que vàrem anar junts i tu et feia besarda d'entrar a l'aigua. El teu record m'ha regalat tantes velles poesies que han emocionat, que han fet plorar, com si fóssim uns regals enviats per tu des del cel.
I jo et voldria regalar una venera amb el teu mar, amb les passejades a la platja, amb el Garbí o el Marajol, que lliuresin velles i tendres paraules cap a tu, que la lluna il·luminés una vella cala, o et delactessis a mirar, com jo miro, als estels fugissers de Sant Llorenç, naixeria una venera.
Per tu, pare. Molt bé. És una gran poetesa que vaig tenir la sort de conèixer-la.
Jo vaig arribar fa uns 9 anys. Aproximadament, sí, sí. Aproximadament, però ella ja era. I és una gran poquetesa i és una gran persona que té molt de sentiment. I veterana del grup. Sí, sí, i veterana del grup. Molt bé. Bé, ara podríem passar...
Amb una poesia d'una persona que tampoc no ha pogut venir, però que també... Que l'ha deixat a nosaltres. La recitarà el Joaquim Riera. Ah, molt bé. És la Rosa Maria Pellitero, des de Constantí. Ell és de Constantí. I el Joaquim Riera t'ho presenta a la poesia i la recitarà ell.
Rosa Maria Pelletero de Constantí membre també del grup de poetia de col·lectiu poètic Indret Indret molt bé endavant el fill maleït dividida destruïda mancada dona de carrer sense fill aquell que vas optar i en el carrer es troben la misèria per un maleït somni descabellat
els diners guanyats en un llit i mai poder viure la resta de terra, on vols morir però no tenir un nou fill, sinó és un miserable somni, que encert en la seva vida nova on l'amor és candent.
Moltes gràcies. Rosa Maria Pellitero. Que bonica, eh? El que es poden dir en poques paraules, tot el sentiment que hi ha darrere, eh? És una autèntica meravella. I que no es vegi gairebé la poesia.
que sigui la germana petita d'altres històries, i que hauria de ser la gran, perquè fer la combinació de les paraules, el poder jugar amb el que es diu i de quina manera es diu, això és fantàstic. Fantàstic. Sí, sí, sí. Bé, ara, a continuació, per trencar una mica, posarem una cançó, també poetitzada,
i després el Joaquim Riera també recitarà una poesia d'una alumna de l'Ateneu, Irene Serrat, dedicada a Paco de Lucía, i després, si tenim temps, jo voldria que fes una altra poesia, la...
La Pilar i la Mar, perquè com que han fet poesies curtes, doncs han tingut menys temps, doncs també per donar una miqueta d'oportunitat. Què us sembla? Doncs per mi perfecte, però haurem d'anar... Perquè mira, ens queda ja, anem en compte enrere ja.
Ens queden 10 minuts. Ens ha passat el programa, jo crec que no sé si a vosaltres... A mi se'ns ha passat volant. Llavors fem una cosa. Deixarem la cançó poetitzada pel final. I ara recita'ns una poesia d'un altre alumne d'aquí de la Taneu, alumne de guitarra, també només, que és la Irene Serrat,
Que des d'aquí donem records, òbviament, tant d'una com l'altra. I aquesta poesia està dedicada al grandíssim Paco de Lucía. Doncs vinga. Endavant, Joaquim. Moltes gràcies. Entre dos aguas. Donde el cante fondo augure promesas. De turbulentas y frescas tendencias. Entre dos aguas.
A solas, con tus sombras, con el desgarro de los acordes por astillar de la guitarra desafiante. Explosión sedientas y devastadoras notas. Desde el embrujo de dedos aflamencados que al regio cuerpo escupen cascabeles y corolas. Por ser llama que quema en hoguera de cuerdas doradas. Por ser duende agitanado que te rompen en mil pedazos.
Ahí, y solo ahí, donde tú y tu guitarra. Moltes gràcies. Moltes gràcies. I aquí tenim...
I aquest és el nostre petit homenatge a aquesta poesia també, que la tenim. Molt bé, molt bé. És fantàstica. Jo li demanaria a la Pilar Ontoso i a la Marc, com que han fet unes intervencions més curtes, doncs si ens pots fer Pilar Ontoso
Una altra intervenció. Sí, sí, d'acord. Perquè el temps que he repartit... No és massa llarga, vull dir que avui tampoc agafarà molt de temps. Es titula Senzillesa. I diu així...
Tot és urgent i res no s'acaba. I que fímis resulta ser allò que més ens agrada. Hi hagués un temps en el qual els dies transcorrien sense pressa. Les tardes, d'inacabada llum, s'acoblaven amb la nit d'estels. Les estones s'impregnaven fins a altres hores. Tot semblava tenir un sentit. La senzillesa evitava prop nostre.
I ara, també, com que la Mar ha sigut una intervenció molt curteta, encara que ja la tindrem d'aquí uns programes perquè ens presentarà l'exposició, però endavant. Endavant, Mar. Malentendido. Por un malentendido, cayeron en un error. Y sin más explicación, juzgaron una actitud...
Creyeron en su razón, dejando la ética a un lado, sin mayor conversación. Qué pena pensar así, olvidar un afecto que existió por una acción que no existe, por algo irreal, sin aceptar que quizás solo se entendió mal.
Veus el que dèiem abans de la importància de les paraules, que depèn de com les diguis i de quina manera, pots entendre una cosa o pots entendre una altra. I ara, doncs, abans de passar a una següent cançó, perquè ja el temps, l'inefable temps de la ràdio i la televisió se'ns tira al damunt... No, millor que no caigui. No, no la liem, eh?
No li hem, que encara... Bueno, és el temps. Guardem per la setmana minent, eh? Mentre no sigui un rellotge d'aquests grossos per un bloc que caigui endamunt. Que ja saps que normalment després del rellotge no veu una capona o una campana d'aquestes. No, no, no. Escolta'm, podríem posar una segona poesia de l'Àngel Soler...
Sí, que la tenim preparada. Una mica també d'atenció que ella no ha pogut venir i, a més a més, és la més veterana de l'Ateneu. Doncs sentim-la? Sí. I la sentim? Vinga, endavant. Endavant. Títol del poema No et rendeixis. No et rendeixis si ja no em pots acaronar.
No facis aquest plò etern. No et vull veure així. No et rendeixis perquè jo no estic amb tu. Recorda que sempre estaré a vora teu quan te seguis sota el nostre carrofer. Si un bridaire t'acarici el teu vell rostre, recorda que seré jo omplint-te de caliu, com sempre feia ella.
Quan una fulla despistada caigui vora teu, no oblidis que seré jo com quan m'alçava sobre el tronc i volia jugar. No et rendeixis, omple aquests moments de tendres records. Vull veure't somriure, vull escoltar la teva veu quan parlis amb els meus amics.
Com m'agradava quan pronunciaves el meu nom i sentia aquesta estimació tan il·limitada cap a mi. No puc demanar-te que oblidis el moment quan vaig morir. És difícil no sentir ràbia, però jo no vull veure't així de desolada.
Pensa en aquests deu anys tan plens de caliu. Recorda les tardes d'hivern asseguts al sofà o les nits quan m'arracarava a vora teu mentre que tu llegies un llibre. No t'olidis dels Nadals quan guarníem tots plegats la llar i jo, a la meva manera, t'ajudava.
Recorda'm com quan per primavera olorava les primeres punzelles mentre tu asseguda a la terrassa m'observaves. I les nits d'estiu, escoltant enmig del silenci el ressò del mar, albirant un estel fugisser vora el garrofer. Aquest màgic indret on tu ara estàs, esperant escoltar
el meu cascabell, dedicat al meu tete.
Molt bé. Fantàstic. Àngels, l'estimem. És pura sensibilitat, ostres. A més, sentir-la parlar és que... És que és molt dolça. I després, també, molts records a la seva mare. I tant, i tant. Molts records per la seva mare. Jo sé que li farà il·lusió quan li enviem al programa. Que ja no ens queda temps. Ja hem d'anar acomiadant, que hem de donar les gràcies.
A tots els nostres protagonistes. Gràcies Joaquim, Pilar, Esteve, Mar... Mar Azul, perquè hi ha la Mar Arquet. Àngela Molina. Moltes gràcies. I moltes gràcies. I al nostre convidat de Pedra.
Que no ha parlat, però l'hem tingut. Està d'observador. Ai, és veritat. Després es passarà la nota. Jo, quan no parlo, són convidats de pedra, que els tenim per aquí, però no sabem el que és. I després passarà nota. Molt bé, molt bé. Només dir-vos que el proper dissabte, a partir de les quarts de set del vespre, tindrem l'actuació. Molt bé.
d'aquest programa especial del col·lectiu Indret dedicat al Dia Mundial de la Poesia que celebra, com no podia ser d'altra manera també, l'Ateneu de Tarragona. I ara per acabar...
que ens posarem tots aquí per acomiadar-nos, mentre sonen les notes d'una poesia traduïda al català, també, d'aquella famosa cançó de Carlos Garder el dia que ve qui eres, doncs en aquest cas és el dia que m'estimis. Moltes gràcies. Gràcies a tots. Bona Setmana Santa, perquè nosaltres ja ens volem estar... Ja fins després de Setmana Santa. Sí. Fins la tornada. Ja fins la tornada. Més cançons, més música, més de tot.
I tot això al carrer sa magí, també, eh? Que dèiem? Carre sa magí, número 4. Vinga, gràcies a tots. A tots, vosaltres. Adéu-siau. Adéu-siau. Em sembla que et cal. Ella em calma ferides. Com que m'hi ha ja sorrida. I és una boca.
Bona tarda, són les set.