Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Nova jornada caòtica per la mobilitat a casa nostra arran del tall a Rodalies. Molt pocs usuaris a l'estació de trens de Tarragona a l'espera de la represa del servei. La Marga, per exemple, una viatgera de l'R16 ha pujat a l'admetlla de mar. Indignada s'ha quedat perquè no els han informat fins a Vilaseca que el regional que estava ocupant acabaria el trajecte a Tarragona.
Entenc que se'm vulguin assegurar, però que no surti el tren, si més no, o que et posin sistemes alternatius, perquè aquí al final et diuen que has de buscar-te una sortida, està molt bé, però no et posen autobusos. Llavors dius, quina és la solució? Anar-te a l'estació d'autobusos, que no trobi res, al final...
prefereixes gairebé tornar a casa i deixar-ho estar perquè no hi ha manera. En canvi, l'estació d'autobusos de Tarragona ha tornat a veure com s'omplien les andanes de gent per segona jornada consecutiva. La majoria s'ha informat abans per evitar que els passés el d'ahir.
M'he aixecat, he mirat l'aplicació d'Adiv i he vist que està tot com que sense servei. He intentat trucar a la Renfe però n'hi ha d'alguna manera i finalment he tingut que venir aquí. Anava a agafar el tren per anar cap a Montblanc i al final no he pogut agafar-lo. Vaig veure una història pel matí que no hi havia trens a Barcelona perquè estaven Renfe arreglant la mitja distància.
I, bé, jo pensava que aquí no passava res, però al final he tingut que anar amb bus. Tenia pensat anar en tren, però no tenia en compte que, cancelant les rutes de trenes, me he enterat en la estació de tren.
L'Ajuntament de Tarragona, per cert, que ha posat en marxa un servei especial d'autobús llançadora per unir les estacions de trens i de busos i donar resposta a les afectacions. Per la seva banda, Renfa també ha habilitat tres autobusos, dos d'ells llançadores des de l'estació tarragonina, per connectar-se amb els municipis de l'entorn i també per poder arribar fins a València.
Per cert, que Tarragona està intensificant la seva presència a Fitur amb una agenda farcida d'actes. Ho ha fet també amb una aposta pel turisme esportiu i també per la gastronomia. La consellera de Turisme i presidenta del Patronat, Montse Adán, diu que el sector passa per un bon moment i que així ho demostren les dades.
Veure la paraula Tarragona, això ens ha encoratjat molt a continuar treballant i veiem que Tarragona, sempre dèiem que era la joia del Mediterrani per descobrir, jo crec que aquestes dades també que presentarem en breu, que ens veuen aquests bons resultats, aquest creixement de rècord que va ser l'any passat i que en guany consolidarem, ens està dient que anem per bon camí. Però sempre ho dèiem, sense perdre mai l'essència, Tarragona ha de pensar sempre en el seu ciutadà.
També hem conegut des d'allà que Tarragona recuperarà la bicicletada popular després de set anys sense fer-se. I de l'àmbit cultural, la sala Trono aposta per les creacions tarragonines en la temporada de primavera, que s'estrenarà el febrer i s'allargarà fins al maig. La Trono, que es vol consolidar com a espai de referència per a aquesta creació contemporani.
Nova temporada que inclou dues estrenes absolutes de companyies tarragonines, Aisei Potato de la pròpia Salatrono, que torna 10 anys després per continuar el Josei Tomato, i també funcions durant dos caps de setmana a l'abril amb Francisco Franco dels Tarragonins a cridar produccions. El director de la Trono, Joan Nagriedi, diu que l'objectiu és apostar i acompanyar els productes locals.
Això és un dels sentits que té la Sala Trono, que companyies tarragonines neixin i sàpien que tenen un espai aquí a Tarragona per poder exhibir la seva creativitat, el seu talent i les seves produccions. Companyies 100% tarragonines que neixen professionals i que intentarem, com va passar...
amb la mare, el Dimoni i jo, de l'Oriol Grau, poder fer una temporada teatral aquí a Tarragona, fora de Barcelona. Aquí estaran dos caps de setmana. La programació que s'ha presentat aquest dijous es desplegarà al Teatre El Magatzem. Més notícies a tarragonaradio.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La gent ens ha d'ajudar, tot i que costi que sigui un horari fotut a les 9 de la nit. Crec que la gent ens ha d'ajudar, són un més, i ho necessitem. Ara mateix ho necessitem més que mai, necessitem que la gent estigui al nostre costat i que aquesta situació l'hem de capgirar i l'hem de capgirar entre tots.
Com diu el segon capità del Nàstic, l'equip en el moment més complicat de les darreres temporades necessita la seva afició. Marc Montalvo assegura que han d'ajudar l'equip a tot i l'horari del partit. Dissabte 24 de gener a les 9 de la nit viurem el partit de la jornada 21 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i la Unió Deportiva Ibiza.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centres Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda.
Hola, què tal? Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Com esteu? Nosaltres aquí a la Mar de B, disfrutant precisament del nostre programa. I t'he de dir que avui tenim l'oportunitat de marxar cap a les dades zero. I et dirà, això que és raro, Sílvia, si tu no marxes mai cap a les dades zero. Dic, però també és veritat. Però mira, de tant en tant ho fem, que si anem sempre... Com ens agrada les dades zero? I sempre que hi ha qualsevol excusa, allà hi posem el nas.
I aquesta vegada ens arriben dues dates superbones. La de dissabte, no te la miris, que les entades ja estan totalment esgotades. Però la de diumenge encara queda alguna coseta. Es tracta dels Neon Collective, que ens fan un tardeo per no oblidar. La de dissabte, a partir de dos quarts de nou, però la de diumenge... faig diumenge... arriba a dos quarts de set de la tarda. Tribut a U2, The Peix Mot i The Cure.
Doncs això. I més, ho comentarem d'aquí una miqueta amb en Xen, que el tenim via telefònica. Però no serà l'únic protagonista, ja que a través de les xarxes hem pogut veure que Nina Kahlo va presentar aquest divendres passat la seva darrera cançó. Una cançó molt, molt bonica que avui...
També espero i desitjo que ens representi aquí, als Estudis de Tarragona Ràdio. Així que no allarguem més, canviem de banda sonora, ens anem amb els Neon Collective, cap a les de la zero i després amb Nina Calo. Ja veuràs la que te tenim liada fins al punt de les set de la tarda.
¡Qué becofa! ¿A que sí? Chen, hola, ¿qué tal? Buenas tardes. Buenas tardes, ¿qué tal? Muy bien, ¿y tú? ¿Cómo estás? Pues aquí, aquí vamos, preparando...
Preparando la maleta para el viaje. ¿Y recuperado ya? ¿Y recuperado ya te preguntaba? ¿Eh? ¿Y recuperado ya del todo? Pues no, he vuelto a caer. ¿Qué dices? Me cachin. Sí, sí, como tengo dos niños pequeños y... Ah, ostras. Mi hija y mi mujer han estado con gripe y yo las estoy cogiendo ahora mismo. Pero intentaré quitarmela esta noche, como sea.
Bueno, te veo sudando. Es que más a más comentábamos con Chen, hablamos la semana pasada un poquito por a quedar precisamente con la entrevista para hoy. Y me dijo, uy, pues estoy con una gripe, tengo... Y después al cabo de nada te pregunté si fue el lunes. Me dice, ya estoy mejor, ya estoy un poquillo mejor. Y por eso te digo, ay, ay, ay. Sí, sí, sí.
Bueno, es lo que tiene, es verdad, ¿eh? No, no, doy fe, ¿eh? Y si no viene uno, viene otro, y si no llega un momento que dices, bueno, aquí, ¿qué ha pasado? Esas guarderías hacen estragos cuando empiezan ahí los peques, ¿eh? Y si no son en guardería, que también en el colegio también lo pillan, o sea que ten paciencia, Chen, ten paciencia, ¿eh? Bueno, que os tenemos en Tarragona. Te has dado cuenta cómo os queremos en Tarragona, ¿eh?
Muchísimo, sí. Porque a más a más siempre pasa que tenemos una primera fecha, se llena enseguida y creo que nació también esa segunda de la misma, ¿no? Sí, correcto. Bueno, este año ha sido aún más acentuado porque ha sido de las cinco giras que íbamos yendo ha sido la... no sé, se ha acabado hace mucho. Y se ha acabado también para la segunda. ¿También se ha acabado ya? Sí.
Sí, ya puedo decir que no. Me parece que quedan dos entradas. ¡Ostras! Pues ya, bueno, quien quiera esas dos entradas, no sé si entre la vez. Me llamó el manager y me comentó que quedaban dos entradas. ¡Guau! Que lleva la venta online. Sí, sí, sí. Entonces igual se ha acabado ya. Así que nada, perfecto. Que bueno, que espabilen a ver qué es lo que pasa.
Y que se den prisa. Me acuerdo, ¿eh? Pues me encanta, ¿eh? Tener la oportunidad de decir eso, ¿eh? Ya te digo yo que no pasa mucho aquí en Tarragona, porque más a más en Tarragona normalmente todo el mundo, si no se te han llegado a los oídos, ¿sabes que la gente de Tarragona no se mueve? La gente de Tarragona no va? Digo, hombre, pues... O sea, hay casos y casos, ¿no? Tenemos un público muy determinado y muy... Y fiel también, me imagino. Muy concreto y bueno...
Por lo que sea, pues funciona muy bien de siempre. Y así tenemos la oportunidad del domingo de ir a comer calzots. Venga, va, que es la fiesta, la gran fiesta de la calzotada, ya que Dios tenemos por aquí. Por cierto, hemos de decir que es un show, obviamente, dedicado a la música de los años 80, que a más a más estáis de quinto aniversario. Explícame. Sí, sí, es...
Quinto aniversario. Sí. En realidad serían diez, porque ya antes de la pandemia ya íbamos con otro nombre y una formación, no éramos los mismos, pero es básicamente. Pero como Neon Collective es el quinto aniversario y bueno, la primera vez que fuimos al acero fue con mascarillas, con la gente sentada y con 50 personas por sesión. Imagínate, ¿eh? Menos mal que hemos ido avanzando ya y que ya se buscaron soluciones, ¿eh?
Sí, sí. Entonces, nada, estamos muy agradecidos y muy emocionados. Mañana iremos a Lleida, que también se agotaron las entradas ya, y luego de ahí nos iremos el sábado a Tarragona y el domingo según la actuación. Muy bien, muy bien. Bueno, y suma y sigue, porque no sé si... ¿Tenemos la oportunidad de veros más adelante? Sí, en abril. ¿Ves?
Yo no quería decir nada con la boca de mi coñico. Con el otro show que tenemos, el Bridge Festival, que es más noventero, más de los 2000. Es un festival muy chulo.
Tengo que decirte, Chen, que cuando hablo de los Neon Collective con alguno de los compañeros que ha tenido la oportunidad de veros, claro, lo que me dicen, y es lo que a más a más me encanta de vosotros, es que cuando es U2, es U2, cuando es The Page Mode, es The Page Mode, cuando es The Cure, es The Cure. O sea, cuando... No es aquello de hacéis un batiburrillo de cosas, sino, no, cada uno se disfruta en su momento y en su mesura, ¿eh? Sí, intentamos interpretarlo. A ver, yo desde pequeño que está escuchando...
mis hermanos mayores ya tenían discos de U2, de Cure, de Petsmol, pues desde que era pequeño y siempre me ha gustado mucho, entonces se hace siempre desde el respeto, por supuesto, pero sí intentamos cada parte del show darle su sincroncia, ¿no?, de cada banda, darle la huella de cada banda, también dándole un poco lo nuestro, pero
Pero bueno, sí, intentamos que esa sea la esencia. Pero también incluso la hora de vestirte, porque los músicos no cambian, pero tú que eres el cantante, la persona que de alguna manera dirige, vemos en ti reflejado el qué, lo que estamos escuchando también. Sí, a ver, claro, lo visual intentamos caracterizarnos también. Juega también mucho, eh, a favor.
Sí, sin llegar al argentismo y tal, pero sí que la vestimenta que suelen llevar, en fin, para que la gente se lo disfrute un poquito más.
No solamente por el oído, sino por la vista, ¿no? Claro, claro. Y además haces... Sí, lo haces. Aquí en Tarragona la gente disfruta muchísimo y ya llegas desde esa primera fila a los de siempre y a los de siempre y ya es un poco la familia de Tarragona. Ahora voy a ser un poquillo mala, ¿eh? ¿Cuántas veces te ha pasado que cuando entras te has puesto por decir alguna cosa de los U2 y dices ¡Ay, no! ¡Calla! ¡Que me toca! ¡De pismón! ¿Cuántas veces te ha pasado?
O de The Cure, que aquí es más escandaloso, porque con The Cure ya es diferente. Y claro, si sientes las primeras notas, tú ya sales vestido de The Cure y dices ¡Ay! Pues no, tira para atrás. Chen, tira para atrás, que esta vez no toca. Sí que pasó una vez, pero no recuerdo en qué sala me pasó. También sí que ha pasado que hay gente que cuando llegas y estás acabando el show o estás haciendo la parte de pitch mode o la de The Cure y te viene alguien y te dice ya o tarde que si le puedes tocar otra canción de...
Sí, del grupo que se acaba de hacer ahora. Sí, sí. Estamos vestidos de u2. Esto no... A ver, por favor, haber llegado antes. Que yo me pensaba... Te lo juro, Chen, que yo me pensaba que todo esto eran leyendas urbanas que explicabais los grupos. Pero me he encontrado, incluso en una obra de teatro.
Y decir a la persona, oh, es que no me habéis dejado entrar. Claro, es que la obra de teatro, si empieza a las 4 o empieza a las 6, es que antes de las 6 tienes que estar. No puede ser que a las 6 y media quieras entrar en medio de la obra. Y escucharlo porque se han quejado a través de las redes. Oye, que no me dejaron entrar. Hombre, llegué media hora tarde. Sí. ¿Estás vuelto loco? Podría escribir un libro con las anécdotas de...
Sí, sí, sí. Sí, sí.
No lo puedo decir, pero ya te lo diré. Ya lo anunciaremos aquí en la radio seguro. O sea que te tengo que llamar el lunes, me estás diciendo, ¿no?
Bueno, ahora off the line. Ahí los siguientes de la radio. Me cago, eh. Crachín. Hombre, no me explicas. Durante el concierto lo anunciaremos. Una cosa, una noticia muy chula. Ah, bueno, si es chula eso quiere decir que es positiva, que es buena y que todos la disfrutaremos al menos, ¿no?
Correcto. Vale. Bueno, ahora estoy por acabar la entrevista nada más que para que me lo expliques. Pero no, queda la pregunta de...
De rigor. A ver, canciones de The Cure, que esta ya te la he preguntado, pero bueno, que no pueden faltar. Venga, dime dos, porque, claro, si tienes el cinturón... No las conocemos. Ninguna de las que has dicho las conocemos. Todas son nuevas. Nuevas de trinca.
Sí, sí, de esas no puede faltar. Luego hay algunas, bueno, hasta completar todo el set. Sí, sí, sí. Estás viendo las imágenes que te está acompañando justo en el momento de The Cure. Después tenemos U2. Venga, va. Que también suenan.
¿Qué? Canciones, bueno, ya imagínate, pues no puedes dejar de tocar de... o Pride, o... etc. Luego vamos variando algunas que otras, por gusto y por la dinámica, pero vamos, son canciones que siempre tienen que estar allí. Y nos queda el último. Pensan a Jesus, de Depeche Mode, de Filer, de The Left Down...
Esos son ya los superhimnos, que eso hay que hacerlo sí o sí. La gente sí que tiene derecho a venir y quejarse. Sabes que lo van a hacer igual, lo sabes, ¿no? No te des a engaño, Chen, que aun cantándolas todas, si les pasa a los propios artistas, que aun cantándolas todas, seguro que hay alguien que dice, pues sí me ha faltado esta.
Sí, incluso alguna que no es el grupo. Exacto, exacto. ¿La de rumbera me la puedes cantar, por favor? ¿Rumbera? ¿De qué grupo? Sí, la porocha. ¿De qué grupo es? ¿De U2 puede ser? Que a lo mejor no se sabe nunca, ¿eh? Le da por ahí a la historia y cambia la película. No, no, no. Lo pongamos serio, lo pongamos serio. No lo veo, no.
Por si las buscan, por si las buscan. Bueno, pues recuerdo que tenemos esta doble cita con vosotros, con los Neon Collective, tributo a U2 de Peixmote y de Cure. Iba a decir aquí de comprar las entradas anticipadas, sí, pero solamente quedan para el domingo, porque las del sábado y hace días que ya están inexistentes, que ya están totalmente vendidas, y que acelerar. 0.com, 27ladridos.com y...
Y ala, a disfrutar. Y después también recuerdo que también tenemos tanto en la abertura como... Bueno, tenemos la sesión de Carl Sound DJ. Explícame.
Sí, perdón. En este caso, porque como es nuestro DJ que hace el warm-up antes del concierto y cuando estamos cambiando de vestuario sigue pinchando, entonces va subiendo la temperatura cada pase. Entonces, el sábado, después del concierto, va a haber una sesión de calzado. Muy bien. Ya está preparando y está muy emocionado, porque aparte en Tarragona gusta mucho todo lo que pincha.
Ah, pues sí. La electrónica de ochentas, el MV, el post-punk, en fin, el sonido valencia que se llama. Sí. Y va a estar pinchando después del concierto, hace sesión. Muy bien. Pues le daremos una bienvenida. Así que irá a pasarse a partir de las once y media o así, que abrirán puertas. Vale. Después del concierto, va a haber un buen sarau ahí. Qué bien.
Pues mira, dale un abrazo de nuestra parte, que lo pinche todo bien, que nos haga disfrutar mucho. Y recuérdanos, después de aquí, ¿hacia dónde vais? Bueno, ¿cuáles son las próximas fechas? Pues la semana que viene, o sea, después de este fin de semana, tendremos doble fecha en la Salamón de Valencia. Sí. Porque también se ha agotado las entradas, sacamos una segunda fecha para el viernes. Y a la siguiente semana vamos a Málaga y Sevilla.
Y también en Málaga estaremos en París 15, creo que van ya mil y pi contra vendidas, es una sala grande. Sí. Y, en fin, estamos de dulce, como suele decir. Qué bien. Bueno, y que siga por muchos años y con esa sorpresa, que no te dejo que me cuelgues de aquí un ratito hasta que no lo digas, ¿eh? Sí, prepárate. Aquí te espero. Prepárate que voy ahí a por las preguntas, por si las buscas. Sí.
Chen, gracias, gracias, como siempre, por atendernos. Mejorate. Coge mucha energía, mucha fuerza, que tenemos ganas de que estés dándolo todo encima del escenario. Muchas, muchas gracias, ¿eh? Seguro que sí. Muchas gracias. Un besazo. Adiós, adiós.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
La gent ens ha d'ajudar, tot i que costi, que sigui un horari fotut a les 9 de la nit, crec que la gent ens ha d'ajudar, són un més, i ho necessitem. Ara mateix ho necessitem més que mai, necessitem que la gent estigui al nostre costat i que aquesta situació l'hem de capgirar i l'hem de capgirar entre tots.
Com diu el segon capital del Nàstic, l'equip en el moment més complicat de les darreres temporades necessita la seva afició. Marc Montalvo assegura que han d'ajudar l'equip a tot i l'horari del partit. Dissabte 24 de gener a les 9 de la nit viurem el partit de la jornada 21 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i la Unió Deportiva Ibiza.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centres Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Cocodril Club, el programa Revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo. No pasaste de caimán. Hasta luego cocodrilo.
Arrolla l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Bay.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sense disfreses i sense demanar permís. Aquest món també és casa meva. I si et veig, ja no tinc por. No embesteixo amb les teves.
Gràcies a tu.
Doncs així és com són aquests foc, el segon senzill de Nina Kahlo, que tenim l'oportunitat de presentar-vos. No diré que en primícia, perquè jo des d'aquest divendres ho teniu a totes les plataformes i podem cremar-nos, mai millor dit, amb aquesta nova cançó, aquest segon senzill. Nina Kahlo, hola Paula, bona tarda. Hola, bona tarda. ¿Cómo me gusta cuando me cantas estas canciones? Sabe que canto, canto a la dutxa, pero canto. Que bé que sona aquest foc. Sí, sona guai, eh?
A més, estava dient fora d'antena, dic, a veure, la primera era com a més popera, era més pop, i aquesta és una miqueta més de setada. Tenim el rock a les venes, potser aquest foc crema, no? Jo soc molt rockera. Però tot té un sentit, tot té un sentit, perquè hi ha diferents estils, tot i que és la mateixa dinàmica. Sí, sí, sí.
I és que, bueno, justament el primer tema que va sortir, que és Heroïnes de Mil Primaveres, és un tema que formarà part del disc, però no forma part del que és la conceptualitat del disc. És a dir, són deu temes al disc, n'hi ha vuit que són, que van seguits, que tenen una història, i després hi ha dos més, que un és Heroïnes, que l'he ficat allà... És un regal. Exacte. És el regal, perquè clar, ha de sortir, és que és la teva primera cançó com a Nina Carlos, com a tal, és l'ici. I clar.
Exacte, hi havia de sortir el 25N i perfecte. Llavors aquesta jo crec que és de les més rockeres, per no dir-te la més, que tinc, perquè ensenya la part de la ràbia que va sorgir. Llavors crec que és important també, i he volgut jugar molt amb els estils també, quan hi ha ràbia, doncs és més rock.
O sigui que tenim un devastament i tenim una muntanya russa dintre del Dragon Can al costat del teu disc. Serà res, eh? I tant, i tant. Perquè es faràs tomberolles, pujar i baixar. És veritat que el que més acaba, el que més m'agrada és més el guitarreo, però té una altra... Aquesta és més... Aquesta, si t'hi fiques, és rockera, però té un punt... No, no, molt dolça, és molt dolça. Molt esperançadora, eh? Molt esperançadora, que ja era el que volia.
Però explica'm una miqueta d'on sorgeix aquest foc, perquè a més a més me dius que ve d'aquesta història, que després explicaràs dintre del que serà el disc, i que dintre del teu cap, o no sé ja si físicament, imagino que sí que les tens totes les cançons, ja ho tenim tot fet, però clar, ens hem d'anar explicant la història poquet a poquet. I tant. Primer cremem això, i després...
Bueno, és que no sé. Ja ho aniràs explicant. Sí, t'he de preguntar, t'he de preguntar. Aquest disc, al final jo volia explicar una història del maltracte que vaig viure, però des del punt de vista una mica més espiritual. Perquè és com ho vaig viure, no? Hi ha una part de...
Bé, quan estàs dintre d'aquesta relació, que són els dos primers temes, ets foc és el quart. D'acord. I llavors hi ha els dos primers temes que estàs així dintre d'una relació que tot és... Bé, hi ha un maltracte que és el moment que tu t'estàs adonant i a partir d'aquí, vull dir, no m'he volgut centrar molt en això, sinó en com jo ho vaig viure d'una manera més...
amb ràbia en aquell moment i després com ha anat evolucionant el responsabilitzar-me del que vaig viure, del que va passar. De dir prou, d'alguna manera. I clar, i des d'un punt molt més espiritual, molt més de creixement personal, digue-li com vulguis. No, de buscar una solució que, a més a més, fos la teva solució i que servís per tirar endavant. Exacte, sobretot. Perquè depèn de com hi ha molta gent que el que passa i el que...
acostuma a passar, volia dir allò de l'acostum a passar, és que ens enfonsem darrere d'això. Sí, clar. Perquè a més, normalment sempre busques que el culpable no és el que està davant, sinó el que està aquí, el que pateix. Clar.
Clar, és que al final tot és un procés bastant heavy, no? I llavors, tal com ho vaig plantejar, anem a fer com una evolució del que vaig viure i aquí en aquest punt ets foc, és en el moment que encara hi ha una mica de ràbia perquè...
És just... Bueno, ja havia passat un temps de la ruptura i tal, però, clar, queden... Queden seqüeles, queden coses. Sí, sí, queden allà totes... Parlant de foc, queden les espurnes, queda... Queden coses perquè al final... La cendra, no? Perquè al final, totes aquestes coses, jo penso que és el millor que em va poder passar a la vida. De fet, en aquesta cançó ho dic en un moment, que gràcies...
Gràcies a tu em vaig salvar, no? I és així, o sigui, gràcies a això que vaig viure he pogut ser la persona que soc a dia d'avui i no me n'arrepenteixo de res, va ser meravellós com va ser, de veritat ho penso, d'acord. Sí, sí, sí. Llavors, hi ha un punt que per arribar aquí, clar, has necessitat plorar molt...
I sobretot perquè tot aquest tipus de maltracte, a mi el que em va tocar, i és el que acostuma a passar, em toca totes les ferides que jo porto ja de fàbrica, les ferides que ja he tingut jo de petita o de saber d'on venen, no? Sí, sí, sí. I el que va passar aquí és això, no?, que adonar-te'n...
que la responsabilitat és mútua i també fer aquest empoderament i sobretot el que vull expressar més foc és que dins nostre està aquesta aquesta flama d'amor o sigui, que torna a qui realment ets que realment qui tu ets
possiblement, si has patit un maltracte, no és algú que eras abans, o sigui, és algú que no coneixies, és molt més gran que el que pensaves que eras. I que s'ha anat amagant amb moltes capes, com si fos, sempre dic, allò de la seva, perquè si una miqueta vas posant capes, vas posant capes, per exemple, un dia per avedir-te, un altre dia perquè no ho vols veure, un altre dia perquè... I clar, totes aquestes capes, una vegada que tot això ha passat, clar, comencen a caure o cauen soles, i llavors en aquell moment... És difícil, o sigui,
Hi ha dos camins aquí. Quan et passa una cosa així, hi ha dos camins. O encara t'omples de més capes i deixes de sentir que és el més fàcil partir, perquè tampoc és fàcil, és duríssim. No, perquè no continua sent-ho mai. I l'altre és, el que dic, responsabilitzar-te, saber que... Ostres, jo he tingut part de responsabilitat... Ojo el que diré, parlo de la meva història. No vull aquí que tothom pensi que la gent que és maltractada...
Tenen culpa, no vull dir això, però des del que jo he viscut sento que jo he tingut part de responsabilitat del que jo he viscut, perquè si jo m'hagués estimat des d'un principi no hagués consentit moltes coses que vaig consentir. Per tant, ja hi havia una part que no estava bé. I això que jo vaig viure a mi em va transformar en aquell moment, jo era una persona que jo no volia ser.
No m'agradava la persona que era. Llavors, gràcies a això, vaig poder anar amb molta teràpia, jo sempre ho dic jo, encara vaig a teràpia no per això, sinó perquè m'encanta la teràpia. Jo sóc feliç, estic contenta, què faig? Ah, me'n vaig a teràpia. Cada mes vaig a teràpia, m'encanta. Una o dues vegades, m'encanta. Ho recomano moltíssim. Però això fa que vagin traient capes i traient capes i traient capes i vagi trobant realment l'essència i, sobretot, qui jo volia ser.
i convertir-me... I qui eres tu, i qui ets tu, al canvi a la fi. Abans que comencés aquest terratrèmol emocional dins de la teva vida. Exacte. És el que d'alguna manera sempre intentem ser, però no saps de quina manera te poden arribar a canviar. I tant. I això ho has cremat en aquest fac? Això jo crec que ja... Estic perfecta. Com m'encantes. Encara em queda molt, però penso... Pensa que tot aquest disc, que jo el vaig fer...
quan ja ho havia superat tot això. Llavors ha sigut molt difícil per mi trobar com em sentia. He hagut d'anar enrere i pensar com em sentia. I al fer aquest treball he sentit zero que ho tinc supersuperat tot això. És que no m'afecta gens. Això és molt important. Ja ho he superat. Puc veure aquesta gent i...
Sento pau, sento pau. Sí, perquè va ser un moment en el qual van conèixer A, però ara ja no hi soc, aquella persona ja no hi és. Ha continuat endavant, ha continuat amb el seu camí. I és això, eh? Perquè a vegades aquestes cançons, jo penso que són cançons, ara ja no, com m'estàs dient, però són cançons trampa.
Vaig parlar la setmana passada, si no recordo benament, amb Ahomif, i clar, ell va dedicar una cançó a un cosi seu, que feia molt poquet, que l'havia deixat. Clar, sobre l'escenari, m'ha dit que només l'ha cantat una vegada, perquè si li va trencar la veu ja no podia anar més enllà, perquè li venien tots els records. Jo això li dic a les cançons trampa. Les pots crear, ets porta o ets fort, però el moment que un puntet que...
Entri alguna cosa dins teu, hi ha tot allò, sembla que les barreres no siguin. Però no, ara mateix no és el cas. No, no, i a més que hi ha un punt molt... O sigui, tinc un punt molt clar, que és el de poder ajudar. Jo sé que hi ha molta gent que ha patit per coses així, que ho està patint, i crec que hi ha molt de patiment innecessari a la societat.
I sento que... Ostres, jo em sento que fa, de veritat, molts anys, de diria 3 anys, que em sento que soc feliç i que existeix la felicitat. I no és que es digui... Ah, hi ha molta gent que diu... La felicitat no existeix. Això és mentida. O sigui, de veritat és mentida. Sí que existeix, però no està fora. I és un topicazo. Però és que és veritat. I ho he pogut descobrir que és veritat. Llavors, crec que és una pena que hi hagi molta gent que tingui aquest dolor, perquè jo el tenia. Jo l'he tingut tota la meva vida, aquest dolor.
I penso que ojalà, de bé, tant de bo, pugui ajudar, només encara que sigui una persona, a poder ajudar-la només a tenir esperança. Perquè és que, de veritat, és que se'n surt de tot i si fas teràpia i fas creixement personal, crees la teva realitat, Sílvia. O sigui, pots canviar tot el teu entorn. Només canviant tu. Saps què estava pensant ara mateix? Com seran els directes? Tinc ganes que comences a fer directes de Nina Kahlo, eh? Tinc moltes ganes, eh?
Tinc moltes coses pensades. Només amb el que m'estàs dient ara, a sobre de l'escenari, davant d'una persona que en aquell moment, per dir alguna cosa, estigui patint un moment molt difícil de la seva vida, ja saps, però en vaig, que m'ho acabes d'explicar, i que en aquell moment la facis obrir els ulls...
i que demani ajut, i que puguin sortir-se, és que tot el que he pogut fer, ja valgut la pena. Ja val la pena, i clar. Només amb això. I seria només una persona, eh? Si després ja és un col·lectiu, ja... Clamem, clamem, eh, sisplau. Només que canvis la vida, o que incitis, o que donis una mica d'esperança a algú. No cal canviar. És molt difícil canviar-li la vida a algú amb una cançó. Però que en aquell moment pugui veure alguna cosa que d'aquell moment no havia vist,
que dius, ostres, opa, però si això... Mira, tinc perdre punta. Dius, això m'està passant. Me sento molt reflectada i m'està dient que tenim solucions. És una manera de... Potser no agafar aquella solució en aquell moment perquè potser no estàs preparat, però ja tens l'interrogant que ja te fa dubtar de segons quines coses. I tant. És molt important. Bé, això, què? Fem directes o no fem directes, eh?
Aleshores, però en vaig, no? N'hem fet un, eh? Sí, ja ho sé, eh? A més, a més, jo estava dient, és que m'agradaria trobar-lo, i diu, però buscau per aquí, i dic, ai, doncs és veritat, però que ho vaig trobar, o ho vaig veure, a través dels diferents reels, de tota la promoció que es va fer a partida, i clar, dic, doctor, això m'ho vaig perdre? Explica'm, eh? Que va ser màgia, pura màgia, Teatre Bertrina? Va ser brutal, el Teatre Bertrina. Va ser una experiència...
Mira, va ser de casualit... Bé, és que jo ja no crec en les casualitats, les coses passen perquè han de passar i quan menys t'ho esperes hi ha oportunitats i no saps d'on venen. I s'han d'agafar. S'han d'agafar. Em van oferir el Danny Roafes, que ja és un encantant,
Ell ja participava molt en la banda sinfònica de Reus, havia fet algunes actuacions, un cop l'any, una cosa així, i em va dir que buscaven una cantant que els havia passat el meu número, que si volia i tal, per fer, doncs això, no?, cançons en català, de dones i tal, rockeres. I jo vaig dir, ostres, doncs sí, m'interessa, la veritat. I, clar, em va dir la sinfònica de Reus i vaig dir sí. Llavors, de...
casualitat entre cometes. Estava parlant jo amb el director, amb el Ramon.
I em diu, ostres, és que hi ha un tema en concret d'un artista que pel tipus de música no el podem fer amb la sinfònica, no ens surt bé, és molt difícil pel tipus d'estil i tal. I diu, ostres, tu no tenies un tema que acabava de sortir? I jo, sí. I em diu, el pots enviar, un moment, i l'hi envio, i em diu, ostres, és molt xulo, el podríem fer, si no t'importa, i jo... Perdona? La vera, la vera.
Però, claro, m'encantava la vida perquè va ser alguna cosa així, no estava preparat. I, clar, ha sigut com la millor promoció sense buscar-la. O sigui, va ser just, surt el tema un 21 de novembre i un mes més tard em diuen això i el dia 3 de gener, o sigui, superjust, es va fer l'actuació i va ser espectacular. Sí, sí, sí, mira, sortem una miqueta. Vinga, va.
Són més trenceres. Són maroïnes, també en primaveres. El vent es crida i el foc ens guia. El món s'inclina, la mort de nostra energia. Són la terra que mai s'ha d'anunyat. Amb un crit valent, que ara no em sembla sol. Dins meu lloc
Oh, que bé que sona, eh? Molt guai. I això és agafat de la càmera, eh, el so de l'aigua. És el que te l'ha de dir? Que no és el so, diguem, que de taula i que ha quedat net i polit. És el so de la càmera, sí, sí. Tens el so bo? No, no ho tinc. Doncs, eh, demaneu-lo, eh? Sí, l'he de demanar. Que això s'ha de guardar com si fos... Sí, sí, l'he de demanar. En donar cap seta d'hora, eh, gairebé.
Perquè, a més a més, te vas sentir... És que et veiem molt còmoda, superbé. No sé quants assajos vas haver de fer. Un. Què dius? És horrible. No diguis. És horrible, això. Ells assajaven molt i ens deien, els cantants...
Veniu el dia abans i era com... Com que el dia abans, home? Sí, sí, el dia abans. El dia abans estàvem allà el Dani i jo cantant i era com... Quins nervis. A més a més, clar, no és el mateix. Com et vas sentir, tu? Doncs va ser una experiència única, perquè va ser horrible en el sentit de nervis, perquè el Dani... O sigui, vam aparèixer els dos
dos minuts cantant una cançó. Vau fer també el boig per tu, si no recordo malament. Sí, però primer vam aparèixer cantant un altre dels pets. I jo vaig marxar i vaig deixar el Dani sol, que va estar com a 40 minuts el Dani cantant el que a ell li tocava. Jo estava fora...
Clar, era com si... És horrible, o sigui, la sensació de... He cantat dos minuts i no puc tornar a cantar, o sigui, que encara... Justament he sortit els moments que estic més nerviosa perquè canto dos minuts i encara no m'ha donat, no passa el temps suficient com perquè em relaxi. Marxo i m'estic 40 minuts, que és horrible, perquè el cap comença... No te'n recordaràs de la lletra... No sé què, perquè, clar, la següent que vaig fer... El teu pitjor en mi que ets tu, ho veus, no? Però és que la primera que vaig fer era una cançó pràcticament a capella, només amb piano, amb el pianista,
de la Judit Nederman, ni més ni menys. Uau, vinc d'un poble, és a dir, una lletra que és moltíssima lletra, i jo me l'havia après de memòria, i era com, em fallarà, m'equivocaré de línia... Uau, vaig passar uns nervis brutals. Jo estava tremolant, però tinc la capacitat que no se'm nota, però te va tremolant, el que passa és que no se'm nota, però estava així... Vinc d'un poble, poc al mar...
Però que és normal, home. A més a més, que esteu al Teatre Martínez, és una Sinfònica darrere. Encara, rai, que va sortir superbé. Molt bé, va sortir. Sí, sí, molt xulo. I això de veure't tan vestida de músics... Que guai, va ser brutal. A més, ells són els nois de la Sinfònica, la majoria són molt joves,
I va ser molt heavy perquè jo vaig notar com una admiració per part d'ells cap a mi, que no m'esperava, i em van... O sigui, em van fer sentir... Que bonic, eh? Sí, o sigui, em van fer sentir molt especial. Molt especial. I és com que, ostres... Home, que ets la cantant, clar. Clar, però ells han guanyat, han quedat segons d'Europa, crec. O sigui, els tios són top. Són una sinfònica top, saps? Sí, sí, sí, sí.
I em va sorprendre molt, perquè no m'ho esperava, m'esperava potser alguna cosa més fred, perquè al final, clar, només un assaig és que no els coneixo, no coneixo ningú.
Però vaig sentir que, ostres... Que caliu, eh? Que hi havia... Que hi havia molt de... Que em van fer sentir molt especial. Em van fer sentir molt especial. I ara trucar precisament a aquest director i comentar-li que tenim un etx foc en camí o que ja està, què et sembla? M'encantaria. El Ramon? Clar. Tu li dius, com sé que t'ha agradat molt aquesta primera, Ramon, t'envio la segona.
I si feu un altre any... Què et sembla? I així ja, per quan fem el concert sencer de Nina Kahlo amb la Sinfònica de Reus, doncs ja ho tindreu.
Què? No boixaria. Jo estic aquí... Ojalá. Ojalá. Quedaria? Sí, aquesta cançó sobretot. Jo pensava, ostres, que llàstima. Jo imagina, aquesta ets foc, amb violins. Brutal. Seria? Brutal, sí, sí. A més a més, la part de veu, quan hi hagi algun silenci, alguna cosa, que entri tota la sinfònica... Sí, seria molt xulo. Seria bestial, eh? Mm.
Mira, ha sortit la xiguaca que perdo dins. Jo li diré, mira. A veure què. Clar, Ramon, com sé que te va agradar la primera, ara aquí et deixo la segona. A veure què et sembla. De cara a un futur. Sí, sí, no, no.
A mi jo li encanta, jo crec que... Això ho he d'anar fent, eh? Ho és molt fàcil, jo crec que és molt fàcil que li agradi, eh? No ho sé, a veure, jo crec que sí, jo... Bé, a veure, jo crec que... A més, el que representa i el que pot arribar a representar a través del disc... Ah, sí, això sí. És que poden passar coses molt boniques, eh? Nina Kahlo. Sí, no? Que s'estàs preparant coses, jo crec, molt boniques, eh? Jo crec que sí. Tinc molta esperança. A veure què és el que passa, eh? Tinc molta esperança. Bueno, miraràs a explicar-m'ho. I tant. En un altre moment. I tant. I tant. I tant.
Jo et dic controlador, Sílvia! Sí, sí, i ja saps què? En zero coma, vine, vine! Jo per ser de les bosques ja et dic que vinguis cap aquí i que m'ho presentis i m'ho expliquis i així fem per tota la xerrada que no ens veiem últimament, eh? Vinga, va, perfecte.
Ramon, no et conec, però jo t'estimo. Tu creus que això serveix? Jo crec que sí. Des de la ràdio estem in love amb tu. I amb Nina Kahlo. Que ho sàpiguis, a veure què passa. Vinga, Ramon, sisplau. Mira, mira, que sona, mira, sona. Mira, mira, mira.
Mira, mira, quina potència. Això és fantàstic. Bueno, més rock que això del que van fer segur que és, perquè van fer molts temes de català de dones però no eren tan rock. Ja està, home, ja està. Per l'any vinent. I tant, jo li diré, si vols una altra de rock, mira, aquí tens tot això. Perquè la propera, a veure, veiem que són dos o tres mesos de diferència entre l'un i l'altre. La propera surt al març.
El 6 de març. Ja estem aquí, gairebé. I no és rock, és més funky. A mi m'agrada molt. És dels meus prefers. És més així... Es diu monument. Soc un monument. Llavors, clar, totes tenen una temàtica bastant... Ramon, dos. I d'aquí al final d'any tenim el disc sencer.
Jo encantada. Seria fantàstic. I tant. Després et dic una idea. A veure què t'assembla per fora d'antena. Perquè si no posarem compromís a gent i no pot ser. Però és per a veure si tot això s'ha de continuar movent. Sí. Sí, sí, sí.
A veure què. Nina, Caro, gràcies. A tu. Moltes gràcies. Ara he quedat aquí una mica la suspensa, eh? Sí, sí, ara... ¿Dónde? ¿Qué vamos a hacer? ¿Qué me vas a contar? Corre, corre. Pánica. Vine cap aquí, vine cap aquí. Gràcies. A tu. Adéu-siau.
I sí, hi ha moltes sorpreses. Continua a les xarxes. Segueix-la, Nina Caló. Gràcies a tu. No, no, a tu. I a més a més, hi ha un videoclip que s'està començant a formar. Que avui no li dic res, perquè a més a més m'ha dit que hi ha una bomba.
i que ja prou en renou, i avui prefereixo no comentar-ho perquè avui ens toca el et foc. Però a la propera hi ha més. Allò que es podia llegir entre línies, no? Nosaltres tanquem aquí el programa. Demà més. Eh, demà més. Adéu, adéu.
Bona tarda, són les 7.