Els parla Laura Casas. Tarragona s'adhereix al Pacte Nacional per la Llengua impulsat per la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat. Amb aquest acord, la ciutat reafirma el seu compromís amb la promoció i l'ús social del català en tots els àmbits de la vida pública. La signatura formal de l'adesió s'ha fet aquest dijous a l'Ajuntament en un acte presidit pel conseller Francesc Xavier Vila i l'alcalde Rubén Vinyuales.
Fem un pas ferm en la defensa i la promoció del català com a llengua de cohesió, de convivència i de futur. El català és molt més que un instrument de comunicació. És una eina de convivència i de progrés. Un element essencial de la nostra identitat col·lectiva i alhora una llengua oberta, diversa i moderna. Vinyuales ha remarcat que volen que Tarragona sigui referent en la defensa i promoció de la llengua.
I la manca de conductors professionals s'agreuja i també afecta el territori. Segons la Federació de l'Autotransport de Tarragona, calen professionals tant al sector de mercaderies com al de passatgers. La FEAT reclama mesures per incentivar la demanda i fer que aquesta feina sigui més atractiva.
L'edat mitjana dels conductors europeus ronda els 50 anys i cada cop menys joves s'interessen per aquesta professió. Una de les mesures ha estat portar conductors de fora de la Unió Europea, però la patronal tarragonina, com fa al sector en general, demana solucions estructurals. I és que, segons recorda el director de la FEAT, Josep Lluís Aimat, el problema de la manca de transportistes ja fa temps que el van arrossegant amb les conseqüències que això comporta per les empreses.
I més en una zona com la nostra on l'activitat econòmica i turística és gran i, per tant, la mobilitat de mercaderies i de passatgers també ha imat. Ha dit a Tarragona Ràdio que aquests llocs de feina s'haurien de declarar de difícil cobertura. Fa falta portar gent de fora per cobrir aquests forats, aquestes necessitats.
i que se pugui declarar que són de difícil cobertura per poder facilitar portar-los a fora. I clar, mentrestant ens trobem un munt de declaracions polítiques en el sentit que hem de fer no sé què i no sé quan, i tota l'expulsió, quan realment aquí, als sectors econòmics, necessitem clarament que vingui gent a treballar, perquè no n'hi ha prou. I jo no sé com ho farem, això, perquè no caça una cosa amb l'altra.
I com fer que la feina sigui més atractiva, a banda de millorar els sous i les condicions, aposten per més ajudes a la inserció laboral o programes d'impuls per a nous professionals. Actualment, segons la Unió Internacional del Transport per Carretera, falten prop de 500.000 conductors a Europa. Menys el 5% són menors de 25 anys.
Comissions Obreres denuncia el bloqueig de la negociació col·lectiva al sector públic. El sindicat ha iniciat un calendari de mobilitzacions que es duran a terme fins a final d'any i en el qual no descarten la convocatòria d'una jornada de vaga. Aquest dijous han protagonitzat també una mobilització.
Estela Carrasco, secretària general de la Federació de Serveis de la Ciutadania de Comissions a Tarragona, demana que s'activin les negociacions per aconseguir que s'actualitzi el salari dels funcionaris. Per demanar que la mesa general de la funció pública activi les negociacions amb el ministre Òscar López...
i puguem arribar a un acord per aconseguir que s'actualitzi el salari de les persones treballadores vinculades al sector públic per l'any 2025, que encara no han tingut cap pujada salarial. Del fet divers, la Guàrdia Urbana va detenir el 22 d'octubre dues persones
com a presumptes autores de diferents furs a usuaris de l'empresa municipal de transports de Tarragona. Les dues persones van ser interceptades per agents a les andanes de l'estació de trens de la ciutat. I Tarracó 25, que segueix aquest novembre i l'Ajuntament presenta el nou cicle de monòlegs passatges, proposa una representació de set personatges de diferents moments històrics però rellevants de la ciutat de Tarragona.
Laia Tian. Els dies 7, 8 i 9 de novembre, 7 personatges faran els seus monòlegs en 7 espais diferents de la ciutat, relacionats amb el seu personatge. Així, doncs, tindrem des d'una reina una emirant del segle passat, o també podrem conèixer històries d'un mercader del segle XIX, d'un pres del penal del miracle, d'un arquitecte modernista, d'un pescador del serrallo i d'un arqueòleg palontòleg. Cada personatge oferirà 8 passis en diferents horaris al llarg del cap de setmana.
El preu de l'entrada és de 5 euros a moda de fiança, retornable a partir del 10 de novembre.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei. No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu?
Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai.
L'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat. Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona.
Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque. ¿Te quieres sentir?
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farma Tarraco.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Ei, ei...
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio, que comença el nostre Fans de Tarragona, especial tràfic d'extraccions. Sí, perquè avui, ja ens ho ha demanat, ja saps que quan la Núria ens diu ben, nosaltres ho deixem tot. Núria Calbó, bona tarda i benvinguda.
Bona tarda. Com estàs? Què tal? Aquí inaugurant temporada. Vaig una mica tard. Mai és tard si la fita és bona o alguna cosa així era, no? Doncs ja està, aquí estem. És el que es pot, encara gràcies. I tant. A més a més, li vaig comentar, vam parlar i a més va ser l'última vegada que vam estar aquí tu i jo. En el moment que la Núria vulgui tornar, les portes estan obertes. I així és. Que a més a més ens dones avui unes pincellades de mar de boniques i ens faràs que la nostra agenda s'engreixi una mica. És que clar.
El que abans feia un programa per cada cosa, ara ho faig tot en un dia. Embutada, embutida. És que no podré... No me la coneixeran a casa meva si he d'anar totes les coses que m'has de recomanar avui, eh? És un no parar. Escolta, saps què m'agrada d'aquestes intervencions així, esporàdiques? Que s'ajunten les sintonies, la de l'Essi, el que...
és veritat porta molts bons records avui no perquè ja ho tens el fet però de cara a una propera podíem fer un especial dedicat a grups que ja no hi són sobretot tenint en compte de la cirque i convidar a veure si amb ells revisem d'alguna manera jo te les deixo aquí totes damunt de la taula tirarà feina
Doncs jo a partir d'ara amb Muts i a la Gàbia li toca el torn a Núria Calbó i a més a més canviem la sintonia i posem el vídeo a gravar. Vinga, som-hi, anem-hi. Comença Tràfic Destraccions amb Núria Calbó.
Ja m'hi quedaria jo viure en aquesta sintonia, però això ho podem fer en qualsevol moment. Aquí estem, en aquest reducte de ràdio, de proximitat, feta amb amor, i amb gent de la Terra. Ara parlàvem, no?, de recuperar projectes, artistes que estan desapareguts. En aquest cas és una reaparició, amb una reconfiguració, perquè el nostre és pal de maceta,
ara torna amb el seu nom i cognoms José Juan González Nieto i ens ha fet molta gràcia que el títol del seu treball es diu Cantimplora cursi i jo dic, ostres, això sembla un títol de Don Simone Telefunken i a més el punyetero ho ha fet bé perquè s'ha desdoblat en bilingüe els mateixos temes en català i en castellà i molt agut ell perquè, clar, Cantimplora cursi no cal que canviï el títol, funciona en català i en castellà
Un altre dia li preguntarem si potser la traducció és seva de totes les lletres o si potser li ha fet una intel·ligència artificial o similar. Jo crec que la intel·ligència la té prou ell i el cervellet prou àgil com per fer-s'ho sol. I el vam tenir així, el vam atracar una mica i li vam demanar que ens contestés unes preguntetes així fàcils, que ja sabem que la Sílvia ja hi va parlar també. O sigui que ens trepitgem una mica però no, ens complementem.
I en aquest cas li preguntàvem si aquest José Juan González Nieto és la seva nova personalitat, si s'ha reinventat, que ha canviat des d'espalt de maceta al seu nom i cognoms.
Escoltem la cançó, una de les que ell ens ha triat per il·lustrar aquesta nova faceta del José Juan González, que jo en realitat el que veig és que torna a la guitarra de nylon i això sí, a mi m'ha semblat que canta millor que mai. El tema es diu Macà. Que no et trobis maca Vull conèixer gent que vulgui conversar
El grup és el bar de romans amb peu de guerra. Com pot ser que no et trobis maca? Com pot ser que no et trobis maca?
em poso a parlar amb la Carlota de guerres, et veig tan feliç ballant a la trinxera, com pot ser que no et trobis maca, com pot ser que no et trobis maca.
T'he vist ballant, moure les mans ben obertes, el riure i parlar amb gent prou contenta. Com pot ser que no et trobis maca? Com pot ser que no et trobis maca? Carles dirà que la més maca és Carlota,
Per ell no n'hi ha cap altra. Com pot ser que no et trobis maca? Com pot ser que no et trobis maca? Em serà igual que ell insisteixi en la sabateoria.
Com pot ser que no trobis maca? Com pot ser que no trobis maca? Ell t'ho dirà. Escolta, el noi alt amb el que estava parlant li agrades. Però naltros parlarem de guerres.
ni el nom sabré de tu, però em deixa de pedra. Com pot ser que no et trobis maca? Com pot ser que no et trobis maca? I si vols sortir sense quedar pots anar, segur que algú et trobaràs. Així és la meva ciutat.
Sé el bar que anireu ple de gent moderna. M'apropo més tard mullat de cervesa. Com pot ser que no trobis maca? Com pot ser que no trobis maca?
Em dius que te'n vas amb la moto a casa teva. Et podries quedar a la ciutat, ja no hi ha guerra. Com pot ser que no et trobis maca? Com pot ser que no et trobis maca?
Preguntaré si puc besar-te. Preguntar-ho no cal, és més bonic apropar-se. Com pot ser que no et trobis maca? Com pot ser que no et trobis maca?
Traduiré al meu cervell, tortugueta, que et puc fer un petó, ho fas amb molta fluidesa. Com pot ser que no et trobis maca? Com pot ser que no et trobis maca? I si vols sortir
sense que te pots anar segur que algú et trobaràs així és la meva ciutat i mentre Roma mira Tarragona
Aquesta gent que... I si vols sortir, sense que ara pots anar, segur que algú et trobaràs. Així és la meva ciutat.
Doncs aquí el tenim, José Juan González Nieto, tan descarnat i tan de veritat com potser en aquells primers treballs. I ara sí, reprenem la pregunta que li havíem fet i ell ens la respon. Si és una reinvenció, si és un recomençar, si és una nova personalitat... Ens deia això. A veure, aquest disc...
He decidit ja no utilitzar el pseudònim Espalt de Maceta, que he fet servir des del 2008, i és un disc que no és... Em pregunta si és un canvi de personalitat o un reinici. Una mica sí, una mica és el mateix, perquè és bo i guitarra i ho composo jo, però no sé, estava una mica cansat del pseudònim, no ho sé. Em permet el disc, com van anar les cançons...
Necessitava una mica desmarcar-ho d'Espaldemaceta, que vinc de fer... Espaldemaceta he estat fent amb aquest nom i faré, si cal, un espectacle de versions traduïdes del català al castellà i del castellà al català, i ho volia separar. A part, Espaldemaceta, sí, jo què sé, hi ha entrat molta gent...
a Espalt de Maceta persones molt importants que han estat molt vinculades a Espalt de Maceta el Gerard Joan l'Oriol Mimó el Carlos Bruy el Sergio Santiago molts músics implicats en Espalt de Maceta que he anat canviant i he anat experimentant i per diferenciar-ho sobretot de les versions utilitza el meu nom real José Juan Manuel Nieto
Potser sí que és un reinici, tot i que al final sóc jo, sóc la mateixa persona creant les cançons, veu i guitarra, i està gravat jo sol. Em feia molta il·lusió, realment, dir-me pel meu nom. Aixeca el braç amb molta educació dient, he escoltat la teva millor cançó. Sé de quina parla, quina li dic jo, ho sento.
No puc hi aparar olor a l'oració, penso en la lliçó que toca, em miren amb atenció. Penso que di una altra interrupció, mestre, de dic-a'ns alguna, per favor.
Ells no saben de la crisi que ara pateixo i que sens dubte és la pitjor. Pot ser que ara ells em salvin, em miren amb atenció. Mentre penso dolç tornen a atacar preguntant. Ets famós, vinga, digue'ns-ho.
Penso i caio al sostre i m'adono que és el silenci més llarg de la nostra relació i viatjo amb la ment a aquelles sales que em miraven amb atenció. Pregunta amb naturalitat, ells fan la pregunta exacta, no hi ha maldat en la curiositat i a por que et deixin de banda preguntar.
amb naturalitat. Aixica el braç amb molta educació dient he escoltat la teva millor cançó.
Doncs aquesta cançó es diu «Preguntes de sisè». José Juan González Nieto és d'aquests artistes que no pot deixar de ser ell mateix, es digui espalda maceta o el que sigui que no cola, que és ell tota l'estona i explica la seva vida. I ell és professor i aquesta cançó anava d'una situació real que li va passar amb ell. Llavors jo li preguntava això, d'on dóna classe, ara mateix, de com havia anat el tema aquest.
També hi ha una cosa que potser li preguntarem a la propera, que és que després us ho explico. Anem a escoltar la resposta sobre Preguntes de sisè de l'espalt de maceta a José Juan González Nieto. La cançó de Preguntes de sisè la vaig escriure...
El tornar de la pandèmia als mestres, quan vam tornar a fer classe, tots amb mascareta, jo venia de la pandèmia d'aquells mesos tancats i que llavors no hi havia concerts, no hi havia perspectives de poder-ne fer, i és una conversa literal que estava amb mascareta i un alumne va dir que havia escoltat la meva millor cançó.
i bueno, és la conversa una mica literal és a dir, és de Vinyols quan treballava a Vinyols, ara treballo a Porrera i bueno, és una és una cançó que parla això sobre ser escoltat sobre ser mirat i sobre els músics quan fem concerts i els aplausos o que no es miren i que no es presten atenció i és el mateix, els alumnes moltes vegades que els demanem atenció
en principi per un objectiu que és que aprenguin coses i els concerts és una mica el mateix. A l'escola és més complexa perquè a vegades s'han d'escoltar entre ells, treballar en equips entre ells, petit grup, gran grup, però sí que l'escola sí que em donava com aquests concerts, que jo els sent música i mestre ja tenia aquest públic que eren els alumnes.
Doncs la pregunta que li farem al José Juan quan tornem a parlar amb ell és quina considerava aquell alumne que és la seva millor cançó. Jo intueixo que deu ser aquella que a hora que la mierda m'he llegat hasta los ojos, però ja direm que ens ho confirmi. I a banda d'això, ell ens explicava que té moltes ganes de tocar i tal i qual...
i l'última pregunta era si té ja datades presentacions en directe, que tenim ganes d'escoltar-lo amb tot aquell cachondeo que fa, a part que sap tocar molt bé. Suposem que en aquest cas, com que és ell sol amb la guitarra, haurà de ser més fàcil d'organitzar. I ell ens contestava això. El disc ja es va publicar, ho vaig fer tot al revés, i el vaig voler publicar,
que ningú l'havia escoltat només la persona que que el va penjar i després he estat buscant i he fet entrevistes entrevistes molt interessants i estic buscant concerts i alguna cosa mig tancada però encara no ho podem dir però de moment encara no hi ha cap data ni lloc que pugui que pugui dir segur però en pocs dies segurament publicarem alguna cosa i depèn estic parlant amb programadors i
amb sales, amb bars, i espero poder tocar bastant aquest disc en solitari. Doncs sí, i jo diria, si no m'equivoco, que em va dir que demà, divendres, anunciarà alguna cosa. Així que estarem pendents, i la Sílvia segur que el tornarà a caçar el vol perquè li expliqui tot això que ens ha quedat pendent. Acabem aquest blog dedicat al José Juan González Nieto, gairebé mig programa, que amb la cançó ja ens passarem,
Doncs amb una cançó que es diu Ho sento. N'hem triat tres en català. Potser la pròxima tongada serà en castellà, que també realment és com van ser les seves primeres composicions. Doncs vinga, José Juan González Nieto, Ho sento.
Tot i que no sé que em va fer dir-te que s'havia acabat. Tot i que m'ho diguis perquè pensi que això és millor que seguir parlant. Sovint et penso desitjant que estiguis una mica millor. Sé que no entens els meus motius i sé que et va en un del dolor.
Ho sento, ho sento, aquesta disculpa et recorda el que vam viure plegats tots dos, que tenia gust a xocolata amb petons tendres i la flor que t'acaronava cada nit.
No podia fer pensar ningú que lo nostre en tan poc temps s'hauria acabat. Ho sento, ho sento. Va ser perfecte i els meus dubtes no els vaig poder resoldre mai. Ni a l'escoltar-te sent comprensiva amb les estupideses que sempre faig. Potser sóc un nen que no pot...
que no ha volgut madurar o que no sap o espera algú que encara no s'ha trobat.
Ho sento, ho sento, tot i que no et truqui preguntant-te si ja has deixat de plorar, tot i que m'estalvi els teus punyals a distància escoltant la teva veritat, tot i amagar-me en argument.
No és viable l'amistat, sóc un covard per no haver-me atrevit a trucar-te per preguntar. Ho sento, ho sento.
Ara dubto si enviar-te aquesta lletra nota de veu, que si l'escoltessis mai ho geriria i et tragués el patiment que ara és. Tan sols és teu, però prefereixo evitar-ho per si això pogués provocar els teus bombardejos.
d'arguments i preguntes que no sé contestar. Ho sento, ho sento.
Ja m'acomiado d'aquest assumpte que no vull pensar-hi més, que em coneixo i em protegeixo, i si no hi penso no em torturo amb el que he fet, que desconeixo el que faig, el que sóc i què serà.
Però agraeixo que t'allunyi d'aquell que no es va deixar estimar. Ho sento, ho sento. Doncs ell ho sent i nosaltres gens, perquè estem encantats d'escoltar aquest nou treball duplicat, bilingüe, bicefal, com era cantint plora cursi. Títol genial.
Dit això, doncs anem a recuperar un altre dels nostres contactes que ens subministrava puntualment un munt de material i continua subministrant a Tarragona Ràdio, que ens consta, i nosaltres des d'aquí fem el que puguem. Hem destacat dos artistes d'aquí, de la Terra, que treballen amb el segell microscopi.
Una d'elles és l'Elia Blasco, saxofonista, jo diria que és com la banda sonora ideal per un vespre de tardor, com avui. Seguim així en plan tranqui, és música balsàmica que no nyonya, diria jo.
I el dia 14 d'octubre es va publicar el disc d'aquesta noia, que la Sílvia ja he parlat fa també uns 15 dies, quan devia sortir el disc, ha publicat amb microscopi, dèiem, L'Aigua, el primer disc de la saxofonista tarragonina Elia Blasco, un projecte que neix com a culminació del seu treball de final de carrera i es transforma en una obra artística madura, inspiradora i profundament personal.
L'aigua convida a fer un viatge sensorial a través de composicions originals on aquest element esdevé metàfora de la vida, del canvi, del moviment constant. Aquí estem. Cada peça és una onada sonora que brolla del saxo com d'una font viva, convidant-nos a submergir-nos en l'univers íntim i emotiu de l'artista.
El saxo, protagonista absolut, diàloga amb imatges i textures visuals que amplien l'experiència musical donant forma a una proposta immersiva i poètica, transparent com el seu títol. Un disc que no només s'escolta, sinó que també es sent. Doncs anem a sentir, no? El tema es diu Plou, el primer que hem triat, i això ens transmet una certa alegria i serenor al mateix temps.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Aquesta calma que tant necessitem és Elia Blasco, que amb només 23 anys s'ha consolidat com una saxofonista i musicòloga amb una trajectòria tan diversa com sòlida, formada al Taller de Músics de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Internacional de València.
Combina tres grans eixos, interpretació, docència i reparació d'instruments, poca broma, i ha participat en nombrosos projectes i col·laboracions, incluent-hi el programa Això no és una cançó, 3CAT, i l'òpera La gata perduda al Gran Teatre del Liceu.
i ha estat reconeguda en premis com el primer premi fent música al Festival Internacional de Bandes de Música de Lleida i un tercer lloc en un World Music Contest organitzat des d'Holanda. I així ho defensa amb temes com aquest, que és una mica diferent, és un tema breu, que es diu Interludi Drama and Bass, que és això, diferent, breu, anem a escoltar una segona peça de l'Elia Blasco i després Gir de Guió.
Riu. Cur. Cabal. Lluya. Gota. La mare. Líquid. Glac. Lluya.
Bona nit.
Doncs gir de guió, però continuem amb el segell microscopi, perquè ells també publican el duet Terrae, que jo crec que o han petat ja o estan a punt, perquè han passat per la Fira Mediterrània de Manresa i ara presenten el seu primer disc, que es titula Nostre Gra, i tenen una gira, una gira que arriba aquest mateix dia dos al Festival Terrer, en aquest cas a Predell de la Taixeta.
El terrer és un dels temes d'avui, el que passa és que és un dels temes que hem de passar per sobre, perquè ja sabem que cada tardor els hi dedicàvem un programa sencer i avui ha de ser tot així com ha comprimit. Terra E. El terrer, a Pradell de la Teixeta, el dia 2. El dia 8, a la Palma d'Ebre. El 14, a la Fira Trobam a Castelló. El 15, al Festival Càntut, a Casat de la Selva. El 28 de novembre, a Salt, amb el Circuit Folk.
i el 13 de desembre al CAT, al Tradicionarius, a Barcelona. Venen de tocar també en posta i, com dèiem, a la Fira Mediterrània de Manresa. Terra E. Terra E és un amalgama de sons, ritmes i cants que destilen amor per uns paisatges, per un riu i per una terra, format per Andreu Peral i Genís Vagès, que, si no ens equivoquem molt, és el germà del Marcel Vagès. I tota aquesta música dels Vagès, de l'Andreu Peral i tal, ens va arribar en el seu moment fa anys ja,
A través del Frederic Cervelló, de la Nova Sena, gràcies encara després de tant de temps. Doncs això, que el projecte TerraE neix com un homenatge a les Terres de l'Ebre amb cançons que expliquen les històries d'una gent humil i treballadora i que converteixen la tradició en matèria viva.
Nostre gra és un treball que, conjuga passat i present, on sintetitzadors, loops i efectes de veu conviuen amb els sons més essencials, la veu i la percussió. Vuit peces que proposen un viatge a riu avall pel patrimoni cultural abrenc amb una mirada actual i una sensibilitat poètica i compromesa.
I hem triat un tema d'aquest disc que es diu La clavellinera, que la fan amb l'Alider Sanz, que és una cantant que normalment cantant aranès. I La clavellinera la feien també els llunàtics del Priorat. Molt diferent, però la base és la mateixa cançó. I dins d'aquesta gira, que comencen ara, hi ha un vol a l'Embotada, a Tarragona, el dia 6. Ara us explicarem una miqueta per sobre el cartell de l'Embotada també d'aquest any. I anem a escoltar La clavellinera, i deixo de parlar, i que sonin terra, eh?
La clavellinera, qui la ballarà i un pom de llorera? Jo la ballaré, la clavellinera, jo la ballaré i un pom de llorera. Doneu-li sopa, la més melindrona, doneu-li sopa, sopa a la rodona. De sopa no en vol, la més melindrona.
i un bon Miquel, que a mi me lo dan, que a mi me lo ensenyen, demà vindrà l'amor d'aquesta donzenya.
Peu descalçó, peu de tortuga, massa menuda, prou ha brincat, prou ha saltat i una giradeta per cada costat.
Marit sí que en vol, la més melindrona. Marit sí que en vol, marit sí que en vol, marit de rodona.
Jo la ballaré blanca com la lluna, sense cap lligam, amb força i amb fortuna. I jo trio el compàs i trio la dansa i sortiré a ballar amb qui més m'agrada, amb qui més m'agrada. Si el ball em demana jo em faig primavera, la festa ja és meva. Si el ball em demana jo em faig primavera, la festa és ben sana. Si el ball em demana jo em faig primavera, la festa ja és meva. Si el ball em demana jo em faig primavera, sóc la vellinera.
Doncs així les gasten, terra. I com dèiem, els tindrem el dia 6 als jardins de la Casa Canals, dins el programa de l'embotada d'enguany, la festa del vino vell. I tampoc hem pogut atrapar el Berna, perquè si no ja se'ns acumulava massa material per embotir en una hora. L'embotada comença el dimarts 4 i acabarà el dissabte 8. Hi ha activitats a l'antiga audiència...
El mateix dia 4 una projecció que està en col·laboració amb el Festival de Cinema i Most. El dimecres 5 també a l'Espai Turisme, banyes, porrons i embuts, tot això són xerrades, projeccions. El dia 6 hi ha el concert aquest de la Casa Canals.
El dia 7, els antics cellers de la part alta, conferència del Jordi Beltran, a l'antic ajuntament, i després obrir el vi, un ritual amb mil·lenis d'història. Déu-n'hi-do. I el dia 8 seria ja l'activitat així més vistosa, a la plaça del rei, amb dos itineraris, amb tast de vins, i musiqueta, i bon menjar, bon beure, amb la barra habitual, vins boníssims,
i amb presència de restaurants que oferiran el seu producte allà per degustar i per gaudir de la música, amb l'Alexandra Bona Nit durant l'hora de dinar, i després guineus platejades, també de DJs, després una rifa a quarts de vuit,
I a prop de les 8, a les 7.40, està anunciat concert d'esperit, que per si no el recordeu sonen així. Hem triat un tema que es diu Percepció és Distorsió. Aquest és el Mau Boada, un colinquiet que apolula pel Montseny.
No t'he demanat que em donis consell, prou feina aquí.
Dius el que haig de fer i no t'ho he preguntat.
La senyal per on em reps no és de canal net. Passa per una pedalera, porta delay efectes.
Doncs això sonarà a la plaça del rei en algun moment cap al vespre dins de la programació de l'embutada d'enguany. Recordeu la festa del vino vell i si teniu l'embut aquell de llauna o la copa de la Santa Teca de tota la vida, doncs la podeu portar i així estalviem residus. Que tampoc m'assembla a mi molt sostenible anar acumulant gots d'aquests a dos euros al got, que després en tens 400 a casa de plàstic. Bé, això que no els hi ve jo, molta sortida a tants gots.
I dit això, un altre gir de guió i un altre festival clàssic de la tardor aquí a comarques, que és el festival Accents. L'Isaac el vam tenir també pescat al vol, crec, que va ser el Jordi Sobranyes, que li va gravar algun tall de veu, que va sonar aquí al programa de la Sílvia, al fans de Tarragona. Accents 2025, ja, això és un no parar.
Aquest cap de setmana descansa el festival, però ja han fet una pila d'actuacions i un munt que en queden.
Per exemple, el dia 8 de novembre, Atenàgia, a l'església de Sant Bernat Calbó, a Reus. Julibert, el mateix dia, el 8 de novembre, al Quarts d'Una, també. L'altre és a les 11, 11.30 i 12. Això deu ser alguna actuació especial, així que es fan tres passes. Torna on era, Julibert, al Morell, que això deu coincidir amb la Festa Major, que és per Sant Martí, aquell cap de setmana.
Després, doncs, Judit Nederman i Pau Figueres, el dia 9 Albertrina, Blaumut també a Riudoms a les 6 de la tarda, aquell mateix dia diumenge 9 de novembre, Saltem de setmana, Anna Rossi a la Selva del Camp, al fantàstic Castell del Pavorde, que jo el vaig descobrir amb el Xerí Marester i vaig flipar de l'auditori,
Miquel Gil a Constantí, tenim clàssics, tenim clàssics de la talla d'un Miquel Gil, Arturo Gaia, Sex Museum, Anna Roig i Carles Velda, que també s'han fet un lloc entre els clàssics del país, Quimi Portet, que anem de dir, i Marial Marbonet, per exemple.
Teniu tots els llocs, horaris, entrades a la web del festival. I nosaltres ens volíem quedar damunt dels caramels d'aquesta edició, la Maika Makowski, que moltes ganes. Serà l'últim concert ja, el 13 de desembre, al Teatre Bertrina.
presenta el seu disc Bunker Rococo i encara recordo quan va començar a venir pel zero, que tenia 18 anys justos, i era com una barreja entre la PJ Harvey i el Iggy Bob, una personalitat increïble que no l'ha perdut mai, tampoc.
I ara, després de moltes evolucions i de moltes anades i tornades fent el que li dóna la gana, ara està en aquest punt, el búnquer Rococo. I d'aquest disc n'hem triat una cançó que es diu Exotic Ingredients, amb una recepta que segur, segur que no falla, és la Mike Kamakovsky.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs així està la Maika Makowski en aquest punt álgid. Bé, com sempre, jo crec que sempre aquesta no defrauda mai. I dèiem que era el cremelet de l'accions d'aquest any, d'aquest any 2025, el 13 de desembre, Albertrina. Però, no sé si li posa aquest epígraf enguany o no,
El febrer, el 28 de febrer, l'Isaac deia que eren les perles de l'accent, aquestes últimes foetades de concerts que ja anaven a parar l'any següent, 2026, Nacho Vegas, al Teatre Fortuny. I jo m'he permès el luxe de rescatar un tema que va fer amb la Cristina Rosenbinger, que va ser la perla de l'any passat, amb quins regalàs de concert, doncs això, que aquest parell van fer una cançó
que es deia verano fatal, gloriosa. Anem a recuperar-la i després acabem de rematar.
Fui en un escenario intentando disparar a este chico solitario, no me tengo que acercar. Tus ojos me encontraron en la última canción, no sé si era una promesa o una perversa.
No tenemos que escondernos, alguien nos encontrará Hacia siempre lo incorrecto es una forma de acertar La mañana nos recoge donde vuelves
Buscando tu fuerza y tu liberdidad. Recupo a escuchar en esa hora más pequeñita la vida. Pasa el mundo a una vez que puedes afinar. Observe más calor.
Quin goig tornar-los a escoltar aquest parell. Doncs bé, espero que hagueu agafat l'agenda, perquè aquí tenim novetats del José Juan González Nieto, Festival Terrer, Festival Accents, L'Embutada, Festival Muses, que ja n'hi hem parlat, que se n'ocupa més la Sílvia, les programacions estables dels eros, teatres i tot això, el cicle de la visita de l'Orca a Tarragona, 90 anys, i el Festival Escant.
Tot això és un embotinent d'agenda. No ho he enganyat a ningú, eh, Núria? No. Avui cada cop i volta la vostra agenda ha passat de ser esquifida a cada cop i volta ara ja no sabeu on anar. Perquè la Núria ens ha donat un munt d'idees i un munt de coses. Doncs deixa's tractar, no? I tant. Cultura. Sempre. Salut i cultura.
I fins la propera, i us deixem amb el Nàstic en directe, que deuen estar a punt ja de començar la connexió. A partir de dos quarts estarem allà. Doncs vinga. Al tanto, eh? Salut i cultura i algun ratet de futbol, va. Vinga, va. Adéu-siau. Fins la propera.
Bona nit. Bona nit.
Bona tarda, són les 7. Notícies en xarxa vespre, amb l'Ali Giné. Pedro Sánchez nega cap mena de finançament irregular del PSOE, però sí que admet que en ocasions ha rebut petites quantitats en efectius justificades amb factures. Jordi Fortià. Ho ha fet en una tensa compareixença a la Comissió d'Investigació del Senat pel cas Koldo. El president ha titillat la Comissió de Difamació.
En mi caso, en el caso de cualquier miembro de la ejecutiva federal, desde luego, señoría, esto ha sido siempre contrafactura y por tanto dentro de lo que se exige a toda institución. Aquí mismo, en el Senado, también se han permitido pagos en efectivo y nadie ha puesto el grito en el cielo. Els afiliats de Junts avalen el trencament amb el PSOE amb el 87% dels vots.