Fins demà!
Montse, t'estimo, Montse, jo te adoro, per la salseta... Ja feia una miqueta que no teníem l'aqueta Montse amb nosaltres, eh? Perquè, a més a més, hem de dir que aquesta, la nostra Montse, la vam deixar amagadeta en un careixet, no, Jordi? Perquè, clar, posàvem el canó de Palamós per la història de la guerra i crec que no ens el podíem treure a sobre, eh? Perquè no hi ha manera, eh? Això no baixa, eh?
Però avui és un dia extra, que després ja direm per què, i avui toca el Mustafà o el Tecno Montserrat. Sí, a més a més, a través del YouTube, si la gent que ens vol veure i no escoltar tan bé, o les dues coses, ja sap de qui està parlant, eh? Molt bé. Què? Vé a compte, perquè tenim a la Anna... Perdó, a la...
Mercè Verge, però de moment ho deixem aquí. Anant una altra vida. No se sap. Mai. A mi no sé què me passa, m'acostuma ara amb els noms. Jo quan començo a dir, jo sempre dic amb els meus amics, quan començo a dir carinyo, guapi, ja no m'ha recordat els noms, ja se m'ha passat directament i acabem abans així, ja no ens barallem. Com a guapi i carinyo ja de tot arreu,
No hi ha problema. Doncs Mercè, benvinguda a Tarragona Ràdio. Moltes gràcies. I per moltes vegades més que puguem fer... Sí, i la segona ja, molt bé. Això, eh? A veure, a veure. Jordi, jo si me la vols portar més vegades, i ella pot, que tot això són agendes. Home... Més que convidada, eh? Gràcies. Ens coordinem, segurament. La del 7 té tela, eh?
Sí, ja ho sé, ja. Només arriba i m'ha dit, saps que això, saps que allò altre... I jo, què dius, què dius? Però si l'altra vegada no me va explicar res d'això, que vam parlar d'una dança, que no sé què. Aquí va la sota, saps que quan has posat la música que anaven fent així, després en parlarem. I tant. Té que veure amb la...
Mercè, Mercè, Mercè. Ara s'ha acullit. No, perquè a més a més el tenim a l'escola, o sigui que... Totalment, sí, sí. Amagats, no? Amb potència, amb potència. Amb una associació a Tarragona, o sigui que... Això ho parlem, això ho parlem. Bueno, escolta'm, com ja hem fet l'entrer, ara, abans de començar l'entrevista, jo voldria que posessis una cançó
Molt especial, molt especial per mi també, perquè em va costar molts anys, vaig dir aquesta cançó, tinc que fer els arreglos, tinc que fer els arreglos, al final els vaig fer i ella me la canta, perquè la Marce Verge és una de les cantants de la Paper de Tornassol.
i concretament és la que canta amb anglès, perquè canta amb anglès de veritat, no com jo, que és de Cambrils. Tu i jo som de Cincinnati profund, però molt profund, molt de cap avall. Molt bé. Aleshores, per fer l'entrer, què et sembla si posem aquestes botes per caminar? Bé, s'ho dirà ella amb anglès. La Nancy Sinatra. Com es diu en anglès? These boots are made for walking.
Ok. Mercè Verge. Som-hi. Pedazo de canción. I el paper de Torna Sol.
Fins demà!
Molt bé, doncs. Què et sembla? Fantàstic. Aquesta és la veu de la Mercè Verge i aquesta cançó, que va ser capaç ella de cantar-la com ha pogut escoltar meravellosament, és una cançó que jo tenia en ment, tinc que fer els arranjaments, tinc que fer els arranjaments, i al final va sortir. Però primer anirem per parts, no? Clar, això m'ha dit ja que destripador, eh? Compte, eh?
Quina por! Jo t'aviso, Mercè. Sé que el Jordi el coneixes. Hi ha confiança. Com a mínim fa més de 10 anys que treballem junts en el món de la música.
I ja coneixia mon pare, que també era músic, era saxofonista. De pauls. Sí, amic del Manso, també, de la trou. Escolta'm, explica'ns una mica els teus principis i l'època en què anava amb aquella de el xipiron, no sé quantos xipiron...
Bongo Botraco. Doncs explico una miqueta. Ens vam conèixer realment amb el Jordi, per casualitat. Va ser un dia que estàvem actuant allí a l'Ateneu amb una agrupació d'una associació que es deia Atma, a Tarragona, amb la Sílvia, i vam fer un final de curs. I també vam fer una miqueta de dansa, però també hi havia aquesta part més musical.
i em van animar a cantar un parell de temes, amb unes bases que jo tenia, i llavors ell em va descobrir, diguéssim, en aquell moment, no? I va dir, ostres, aquesta noia... Aquesta xica ho fa bé, eh? És polivalent, tu, és polivalent, no? Ui, aquí... Exacte. Aquí hi ha classe i hi ha qualitat, aquí, eh? I doncs bé, clar, abans d'estar amb el Jordi, doncs vaig estar en formacions d'aquí, de la zona, especialment nosaltres assajàvem amb espujols,
i a Pallaresos, a la granja del Feliciano, i llavors teníem diverses agrupacions, bandes sobretot d'esca, de reggae, i en aquella època teníem grups com Mistakes Ensemble, teníem Satriales, que feien versions de música jamaicana clàssica,
I també vaig ser integrant, com bé diu el Jordi, de Bongo Botraco, el meu amic Oriol Giné. Ens va animar a fer aquest projecte i no res, vam estar als inicis en cases ocupes i al principi va ser molt potent també, va ser molt especial l'origen de la banda.
I això de Bongo Botraco, m'estàs dient que jo coneixia l'Uri perquè cada vegada que demanem l'entrevista, normalment com a molt ho fem amb el cantant, algun guitarrista, però que no arribes més enllà.
L'última vegada que et vam tenir aquí amb nosaltres, ens vas parlar de la dansa del ventre, que després també ens ballarà, ens comentaràs. També puc ballar si vols ballar. Podem fer-ho, sí. Però clar, no sabia que estaves dins de Bongo Botraco? Sí, sí, estava de curista. O sigui, al principi amb mistakes vaig començar com a solista i després amb Jamai Cansat també de solista i després ja vaig començar amb els coros, no? Perquè volia com...
diguéssim un repte, perquè clar, de solista fa una mica el que vol i és més lliure, però quan has de fer corus has de començar a treballar harmonies, a treballar conjuntament, realment. Has d'estar en el grup, clar. Exacte, i llavors em va animar el fet que fos més complicat, el fet de fer corus que pròpiament ser solista. Que sembla que hagués de ser al revés.
Clar, per allò de que estàs de cara a i que ets en un principi de primera veu. Totalment diferent. A més, al principi me'n recordaré tota la vida que estàvem amb els Pujols, amb el Jordi Pastor, no sé si el coneixes, amb el Nacho, amb el Javi, i un bon dia estàvem assajant un matí, un diumenge, i em diuen, Mercè, has d'agafar el literatge, has de presentar... Clar, perquè jo, clar, quan vaig començar, jo deia, jo és que sé cantar, però jo agafar un micro i parlar pel micro em fa una vergonya terrible, no? Sí, sí.
I aquell dia em van fer com un examen, no? Em va dir, no, avui... Ara et toca. Toca presentar i tu estaràs al centre i ens portaràs a tots. I, bueno, aquell dia plorant, ho vaig passar fatal i a partir d'allà vaig fer un clic i tot va començar, no?, a rotllar, no? Perquè realment em faltava confiança a mi mateixa. Jo sempre deia, és que jo canta sí, però jo què dic pel micro? I a la gent que li importa. I a la gent que vol, marxeu cap a casa, pel amor de Déu. I a més també... És que en sèrio, la gent. Era bastant reactiva.
en aquella època, clar, t'estic parlant de 20 anys, 20-21 anys, era molt reactiva, molt en contra del govern, dels polítics, i bueno, allà... Això ara no crec que hagi canviat gaire, no? No, ja. Si no m'assumo també, eh? Però bueno, ara sóc més, intento ser una mica més elegant. Raonable, raonable també. Anem a dir, no? Perquè clar, en aquell moment era explosiu, no?
I, clar, me'n recordo, un dia un integrant del grup em va dir, després del concert, em va comentar, si us plau, Mercè, sigues una miqueta més... No parlis tan, tan, tan, tan d'aquesta forma, amb aquesta actitud, perquè... Tant exclusiva. Clar, perquè jo tinc, per exemple, família del Clargat, no? I si venen i et senten, potser s'ofenen, no? I dic, ai, doncs, si us plau, sí. Creveu-ho tots! Gràcies! Pumquis! Això també...
Parlant d'això de les veus, perquè ara hem escoltat la Mercè amb aquest esbotassó per caminar com a veu solista i fantàstica. Però ella ha parlat de fer dobles veus i ho fan fantàstic, ara ho veurem. Has de tenir en compte que la Mercè també, Sílvia, és verge.
I li agrada tot. Tot ben posat, ben fet i tal. Ordre, organització, lleialtat. I escolta, quan nosaltres vam descobrir la Mercè i la vam posar a la paper de tronassol, ho vam acertar, perquè totes les actuacions que hem fet, superior mundial. Superior mundial. Sí, escolta, què et sembla?
Jo he triat una cançó que presenta, molt breument presenta, però la fa a doble veu amb la Natàlia Sabater. I ara la podrem escoltar fent unes dobles veus amb una cançó que m'he fet amb els arranjaments, que vam presentar al Teatre Tarragona amb un cotxantí que va ser superiomundial. Amb sobra familiar, això, eh? Hola.
Tens una de les cançons i podrem escoltar la Mercè presentant, breument, i cantant a doble veu amb la Natàlia. La famosa Lili Marlent. Aquesta? Ai, no la tinc preparada jo ara. Perdó, eh? Sí, la tens... No, tranquil·la. Ara la busco. O la tens a YouTube?
Sí, sí, ara mos trucava. Jo és que tenia paraules d'amor, no sé per què. No, aquest és el final. Sí, aquest és el mongó. Com que m'has dit això de les dobles veus, ara escoltarem una cançó a doble veu fantàstica, superior mundial. Sí, a més que també quan es presta, no? La persona que tens al costat es presta també a fer aquest joc, doncs també és molt bonic, no? La dinàmica que es crea, no? I el joc, sí.
Escolta'm una cosa. Donem-ho 30 segons, que ja la tinc. No, que bé. Mentrestant s'estem enrotllant. No, tu no et preocupis. Que això és en directe. Com has notat que és en directe, eh? Mercè, imagina't que estem a l'escenari. I estem improvisant. Que faci falta. Quan la Sílvia ens digui endavant, endavant. Mira-te'ls, mira-te'ls.
La poso de ser un inici, que a més a més t'escoltem a tu. T'escoltarem amb ella presentant. Per tots vosaltres, Lili Marlet. Doncs ja està. Veus? Tant de ser-ho. El just i necessari per triomfar. Home!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta guerra, lluves de retorn, i tinc molta feina en un altre prop. No, no t'emportaré el teu nom, i mentre dic a ti no plau si és lluny.
Que bonica, eh? Que bonica us ha quedat. Al fondo, entre mig de la cançó, que hi ha el trombó i trompeta. Sí. Qui seran? Qui són? No ho sé, no ho sé. No els hem anomenat mai. El Raül Zit i el Josué García.
Aquí el millor de cara a cara. Quin pel·ligro, quin pel·ligro. Ens ho passem molt bé a l'escenari. Bueno, és superior mundial. És veritat. Bueno, doncs ja m'ha escoltat també la Mercè Verge fent veus. Fent veus, bueno, i també... Avui la Valentina te la trobo molt rebel. La Valentina està rebel, sí. No, no, la trobo rebel. No sé què li has fet. Si l'has guardat en una butxaca que no estava a gust... No, però avui... Alguna cosa l'ha passat. Si ja s'emociona la Sílvia...
Imagina't, eh? Ara la Sílvia de Margec, aquesta barratina... Clar, clar, està gaire surta. Una munició. Escolta'm, ara podríem parlar, aquest és el paper de torresol, us podeu trobar a YouTube també, com a Jordi Català i paper de torresol.
Per què no parlem de la faceta de dansa oriental i que fa la Mercè, eh? Sí, i que a més a més, home, si hi ha l'oportunitat de poder fer o d'apuntar-te en algun... No sé què ens ho digui. Que té els micròfons aquí de Tarragona Ràdio pel que necessiti, eh? Jo venço, jo venço. Fai una entrer. Veure la Mercè ballant amb les seves alumnes dansa oriental...
A YouTube busqueu un videoclip que tenim de Jordi Català i paper de Tornassol. Molt bé. Que es diu... El cuquet de l'amor. El cuquet de l'amor. Que us vam fer amb estil Bollywood.
El coquet de l'amor. Sí, una cançó seva en català i la van fer en estil de la Índia. I això es pot trobar a través de YouTube, no? El coquet de l'amor, el coquet. El coquet de l'amor, el coquet. Escolta una cosa, per què no ens parles ara precisament de la dansa ja índia?
De la dança oriental. Sí, en general, no? Sí, en general. Sí. Doncs cal destacar que el 2016, aproximadament, després de molts anys de fer dansa i d'aprenentatge, vaig decidir obrir l'associació a Tarragona, l'associació Salam.
Espai de dansa i d'intercanvi cultural, perquè la idea també no era només fer dansa, sinó també donar una altra visió del que impliquen les altres cultures en la nostra terra, no? És a dir, realment era una forma d'obrir, obrir la ment, obrir el cor i demés, no? A partir de l'art, no?
Molt bé. I llavors, després de, ja et dic, molts cursos, vam estar fent danses clàssiques de la Índia, a Barcelona, a l'escola de Núpura, amb Esrei Aixínac, que era la professora de Kolkota. Vam estar fent dansa clàssica, vam fer dansa oriental, vam fer un munt de folklores diferents, de vangre, etcètera, etcètera. I el que em va impactar més de Barcelona és que quan jo hi anava hi havia festes, esdeveniments interculturals.
i especialment hi havia el Holi, hi havia el Diwali, que són festes de la primavera, de l'entrada de l'any nou, i clar, jo veia que hi havia un munt de gent de moltes zones de part del món, i vaig dir, ostres, que bonic, no? I que estaven gaudint d'aquella festa com si fos seva,
Exacte, i vaig dir que bonic que tothom s'ajunti per celebrar una festa i que la procedència no importi, no? I que realment això pot aportar moltíssim també a la nostra societat. Llavors, quan vaig venir aquí, la idea de crear aquesta associació era fer classes de dansa, perquè em vaig constituir com a professora de dansa oriental i de danses de la Índia, però a part d'això, doncs, muntar esdeveniments que per la ciutat poguessin enriquir culturalment. Clar, clar.
poder germenar d'alguna manera diferents parts del món a través precisament d'aquesta festa. Exacte. I què tal? Bé, espero i desitjo. Bé, el que passa és que, clar... Aquí es costa una miqueta, eh? Aquí a Tarragona arrencar... Exacte, aquí a Tarragona tot el que és una mica diferent sempre costa una mica. Hi va haver un boom de la dança oriental, doncs ara farà el 2010, quan jo vaig començar, diguéssim, hi havia moltíssima gent que volia apuntar-se a fer classes, però ara mateix la cosa està més fluixeta, però...
Bé, jo ho faig perquè m'agrada, tenim un grupet ben avingut, petitet, familiar, i fem algunes actuacions, a l'estiu especialment anem a la Vall de la Rebessada, fem el holi amb els nens, llavors fem esdeveniments més familiars, ara, i bé, bé, bé, és una forma per mi de mantenir-me sana, d'alguna forma, mentalment, artísticament, també reciclar-me i poder fer el que m'agrada, no?
Perquè, a més a més, anem a parlar de salut. Ara que em deies això de sana, he parlat de salut perquè, a més, ballar, dones, mous moltes parts del cos que normalment no mouries. I, sobretot, estar a la sofà. Exactament. A veure, d'aquí ja hem de fer l'esforç d'aixecar-nos.
Això seria important, sí. Jo crec que molt bo de cara a la salut. I a partir d'aquí dius, ostres, vull provar-ho. Totalment. Donem aquest pas i a veure què és el que passa, perquè fins i tot el que dius és que me trobo molt bé, però és que me diverteixo tant. Que jo crec que ara mateix també és el que necessitem veient com està el món, eh?
Hi ha moltes dones que quan venen tenen por de no saber fer-ho i penso, però és que això és una escola. Vens a aprendre, no? I has de tenir paciència amb tu mateixa i al final, si no et surt, doncs no passa res, ja et sortirà i no cal calentar-se el cap. Realment el que vols és gaudir, compartir amb altres noies...
i sensibilitzar-te també, perquè musicalment, a mi, per exemple, la música d'aquests països m'agrada, m'encanta, i em transmet una energia molt positiva. Llavors, ho faig perquè, realment, com et deia, em dóna molt bona onda, no?
I també la forma de vestir, però clar, m'imagino que quan feu algun festival, clar, s'ha de vestir per l'ocasió. Sí, també hi ha gent... Ara explica, explica. És que clar, hi ha gent que ve que només ve per vestir-se. Què dius? Perquè li encanta el vestuari...
Hi ha persones que són una mica superficials en aquest sentit. Ai, jo vull apuntar-me, jo vull ballar, però vull un vestit. Però si no saps ballar encara. Primer comencem a ballar. La casa per la teulada, no. Primer, unes bones arrels. No sé si has vist mai unes pel·lícules de Bollywood o d'altres, però com van vestides, és tot d'espectacular, és preciós i tot és molt idíl·lic i amorós.
I això treu, no? Però, clar, s'ha de saber ballar, evidentment. Primer comença pel ball i a partir d'aquí ja anirem fent passet a passet. Ara, quan et pregunto, quan trigues a vestir? Uf! Quan se pot arribar? M'imagino que cadascuna al seu ritme.
Doncs depèn, perquè clar, tot depèn de si és un espectacle en un escenari bé o si és, per exemple, jo he ballat molts anys en restaurants de la Índia. Aquí a Tarragona, al Massala, he estat també al Chai, per exemple, ballant. Llavors, vulguis o no, doncs m'arreglo menys. Per què? M'arreglo, emmaquillo menys, perquè clar, estàs al davant de la gent...
estàs molt pròxima a la gent, llavors la gent no és bonic veure una dona super hipermaquillada, llavors, no? Més natural, depèn també del context. I t'han demanat molt això de les mil i una notxes o no? Bueno, hi ha gent que a vegades es confon, però bueno, ràpidament el calles, eh? Sí, i especialment els homes, eh? Sí, sí.
I escolta, també el que crida l'atenció és el nom de l'escola. Salam. Salam. Que és per donar la benvinguda, però també és com una mena de jo em poso en el teu lloc, no? És a dir...
Que siguis benvinguda i tenim aquesta comunió a partir d'ara. Comunió, exacte. Exacte, que això és tan important. Avui, aquests dies, sempre, però ara, aquests temps... No hem après, eh, Jordi? No, no. Mercè, no hem après res. Entre el trampes i el que no es trampes. I és que tot ho fan per amor. Exactament. Tot ho fan per amor, amor, amor. Amor als diners, òbviament. És el que jo sempre dic.
El ric vol ser més ric i el pobre no vol ser tan pobre, però el ric sempre és el que guanya perquè és el que té el poder. Ja, però no fa falta que la maquinària de la guerra hagi de treure-li a pols. Hi ha una cosa que funciona així, això. Exacte, dius, a veure, voleu marallar-vos? Agafeu el president d'un costat, el president per l'altre i us lieu a cops i al moment que acabeu el que guanya ja xerrarem.
Clar, perquè hem mort molta gent innocent pel camí. Ah, és que t'estrueixes tot pel camí i després ell se'n va cap a algun resort i aquí no ha passat res, perquè d'aquí a dos anys teòricament el trampes. Ja no hi serà, ho espero, per favor, que no hi sigui. Si no li cau una bomba al cap abans, que estaria totalment justificat. El que ha estat veient és que com hi ha tanta inestabilitat al món, clar, ell ha de posar pau. Clar, clar, és el salvador.
Clar, per això volia el Nobel. I l'altre tonta... Ai, és que fareu dir una de grossa. No, no, no. És per no dir una altra cosa. És que no entenc com li ha pogut donar el Nobel de la Pau. Tu t'ho imagina't?
Ara farà uns anys quan tenia el micro a la boca fent una performance quan tenia aquella edat. Imagina't què hagués passat. Aquella vol manar i es pensa que donar-li el Nobel de la Pau
la farà manar. I el trap, el que li interessa és el petroli. El Nobel de la Pau, això ja també és surrealista. És que a més a més ho creia. Ho tenia a gola a ball, que jo estava lucidant. Dic, aquest home en quin món viu. Que fuma, no? Dóna'm una mica d'això que fumes. No, no, no, gràcies. Escolta'm, doncs, si voleu veure la Mercè Verge en su salsa. Vinga, va. En su salsa com a professora de Vall Oriental.
Heu d'anar a YouTube, buscar el videoclip del Cuquet de l'Amor. Mira, mira, mira. Que abans potser he relliscat una mica, però ara no, eh? És que aquesta Sílvia és bàstia. I al final, al final del videoclip, precisament, surten elles i la Mercè, que fa una revolta així, i es posa així, en pla...
Fantàstic, eh? A YouTube, el cuquet de l'amor. Pel Jordi Català, per poder tornar sol. A més a més, feu com una espècie de resum de moltes coses que es fan dins de l'Ateneu de Tarragona. Sí, sí. És una adaptació de la cançó. Aquest videoclip està fet per anar a l'escola de ball del Carre Real, a prop d'on tens tu l'estudi. Sí. Després surten també un grup de noies del bany en línia de l'Ateneu. Exacte. I després...
El plat fort, que són les bailarines de la Mercè Verge, amb els seus vestits, eh? Que van precioses, eh? Aquests vestits són disseny nostre, eh? Doncs són una meravella, eh? Hem fet el Rajestan a la Índia i... Busqueu, busqueu. Jordi, català i paper de tonassol, el cuquet de l'amor. Que a més a més he vist... Ah, sí? Amb les croceres, això és molt típic, sí. És una passada, eh? Jordi, faltaves tu, eh? Sí.
Bueno, jo... És veritat. Jo surto al final. El cuquet de l'amor. I llavors, bé, la Mercè dóna dos o tres tops i t'agafa. Sí, sí, sí. Artistes totals. No ens queda gaire temps. I hem de passar per la Teneu de Tarragona, també. Que passen coses per la Teneu, eh? Molt bé. Doncs molt ràpid. Moltes gràcies, Mercè.
Tornaràs, eh? Espero que sí, eh? Tornarà. Ella és, com he dit abans, és una de les cantants de la Tornassola. Ara portem quatre noies. Sí. I bé, doncs, la tindrem de nou perquè encara té coses d'explicar. Ens ha d'explicar...
La història de la Montserrat... La història de Montserrat, el Marroc... No, no, s'ha de tornar, s'ha de tornar, ja t'ho dic ara. La tornarem a tenir. Sí, sí, Jordi, totalment d'acord, eh? Passarem molt ràpidament amb el de l'Ateneu i per acabar, avui podríem posar el Paraules d'Amor en la versió del Jordi Català i Papi del Tornassol que precisament cantem a dur un servidor de vostès
I la Mercè... Se m'ha emocionat. Se m'ha emocionat. Bé, doncs mira, molt ràpidament. El dissabte teníem Fusion Line Dance. Té un anglès, és veritat, has ensinat i profund, té raó. Però profund, profund. Fusion Dance, a més ho fas superràpid. M'encanta. Ho fas superràpid perquè no es vegi que parlo anglès de Cambrils.
Té truco, això té truco, eh? De car, de car. Figa, figa, Jordi. És una marató de les 5 a les 2 del vespre. De què és, la marató? Una marató de dansa, en aquest cas és de ball en línia, que es diu Fusion Line Dance, que es pot... Ho he dit, eh? Sí. Fusion Line Dance. Ara sí. Tranquil.
I després, el diumenge, tenim niu d'art. Al niu d'art hi ha actuacions de socis i aficionats de l'Ateneu, que es fa també una vegada al mes, i entrem a la seva 26 temporada. Déu-n'hi-do, eh? Molt bé, molt bé.
Doncs... Acomiadem ja? Ja m'acomiadar. La setmana vinent més, eh? No sabem si millor, però més. Ah, no, vinent possible. Ara m'has agradat. Per acabar, jo havia triat el que ens doni de temps, aquesta versió que vam fer, la paper de Tornassol,
de Paraules d'amor, començant amb l'excelentíssim músic Joshua Garcia i després les meravelloses veus de la Mercè i, bueno, la de Relleno del Jordi Freixi. És que és... Com és, eh? Són majoria dones, escolta'm. Mercè, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Fins aviat. Adéu, adéu.
Ella m'ha estimat tant, jo me l'estimo encara, plegats per entrevessar una porta tancada. Ella, com us ho podré dir, era tot el meu amor llavors.
quan a la llar cremava només paraules d'amor.
senzilles i tendres. No en sabíem més, teníem 15 anys. No havíem tingut massa temps per aprendre'n. Tots just despertàvem, no són els infants. Ens teníem prou en tres fregues fetes que havíem après d'antics comedians. Històries d'amor
Somnis de poetes, no en sabíem més, teníem 15 anys. Ella qui sap on és, ella qui sap on para, la vaig perdre i mai més. He tornat a trobar-la,
Però sovint han perd-se fos. De llum arriba una cançó. Les notes, els acords, en elles paraules d'amor. Paraules d'amor, senzilles i tendres. No en sabíem més, teníem.
No havíem tingut més a temps per aprendre'n. Tots just despertàvem del sol dels infants. En teníem prou amb tres predispetes que havíem après d'antics comedians. Històries d'amor, somnis de poetes, no en sabíem més tenir.
Paraules d'amor, senzilles i tendres, no en sabíem més, teníem 15 anys. No havíem tingut massa temps per aprendre, tot just despertàvem del son dels infants. Ens teníem prou en tres frases fetes, que havíem après d'antics comedians.
Històries d'amor, somis de poeta, no en sabíem més.