I és una sintonia que ara ja feia temps que no sentíem i que sempre l'agafem quan anem cap a Ocina de les Gavarres i és que ens fan una proposta, jo crec que molt, però que molt bonica i interessant per aquest diumenge, dia 12 a les 5 de la tarda, documental i concert a la BUM de la Banda Unió Musical de Tarragona, la Sinfonia dels Herois.
I els beneficis destinats íntegrament a la Fundació Idivell, Institut d'Investigació Biomèdica de Vallvitge, per donar suport a l'estudi i tractament dels tumors cerebrals. Per parlar-nos tenim via telefònica el Josep Eduard Príncep, que és el gerent d'Oscina de les Gavarres. Josep Eduard, benvingut a Tarragona Ràdio de nou, a casa teva, gairebé. Com estàs? Bé, bé, bé. Emocionat i amb ganes d'aquest dimensi, ja que vingui.
Vam tenir l'oportunitat de parlar amb vosaltres perquè la presentació precisament del que seran aquests dos concerts, diguem-ho així, hem parlat d'un perquè és el que tenim més proper, però hi ha un altre que serà la propera setmana al Teatre Tarragona. Ho heu fet dins de les pròpies festes de Santa Tecla, al Teatre Tarragona, si no recordo malament, o va ser a l'Ajuntament, o almenys us va... No, al Teatre Tarragona. Al Teatre Tarragona, sí. Sí, perquè el concert de la setmana que ve, que és pròpiament...
El principal del projecte és el grup d'origen a tocar i hi ha diferents cançons que pertanyen a diferents pacients i és la presentació una mica del projecte que es va fer al Teatre perquè es va fer al Teatre Tarragona.
He estat buscant la banda sonora, i clar, busques directament la Sinfonia dels Herois, i sortant, m'imagino que altres projectes que també han tingut a veure amb aquesta Sinfonia dels Herois, però dic, jo estava buscant aquest a la nostra, a la que tindrem la oportunitat de gaudir aquí a Tarragona, i crec que ens hauran d'esperar una mica, no? La banda sonora? Sí, sí, les diferents cançons que la BUM ens farà en directe allà mateix. Ah, no, això és diferent, sí, sí, clar, clar.
Ara estava confonant un acte amb l'altre. El que farem el dimetre serà un concert de la BUM amb bandes sonores. De bandes sonores de Hans Zimmer i de John Williams. Llavors el que farem és fer tres composicions de Hans Zimmer i tres composicions de John Williams. I d'una manera divertida. També hi haurà imatges en pantalla i serà un concert molt distès i molt divertit i, evidentment, dels grans compositors
com Hansen i John Williams, i més o menys serà una hora de concert. D'acord, d'acord. I que no hi hagi una música... No, que et deia que no hi hagués alguna música determinada que formés precisament part dels dos concerts, com a punt d'anexa, eh? I és que jo vaig més enllà, eh? De la música. No, perquè al final, una mica... Clar, la idea de fer el...
va començar el 18 d'octubre. Sí. També tenia un documental, que no sé si facin els horaris, no? Llavors anava lligat molt amb el bon projecte, no? Clar, tenint els cinemars de barres i tenint l'opció de fer-ho, doncs a mi m'ha fet molta il·lusió fer-lo aquí al cinema. Molt bé. He pensat que els documentals, malauradament, en cinemes, doncs, són difícils que la gent hi vagi. Vull dir, no passa res, però funciona així. A vegades,
és un tipus de producte que costa. Llavors, aquí va entrar una mica la tercera pota, que va ser la Boom, que jo tinc molt bona relació amb la Boom, i em feia molta il·lusió, perquè em feia això moltíssim, i vaig a tots els concerts que pugui més, i jo vaig pensar, ostres, m'agradaria molt que vinguéssiu aquí, i d'aquesta manera poguéssim lligar,
les bandes sonores i aquest concert de compositors, més el documental. És una mica també com a ganxo, anem a fer alguna cosa potent, alguna cosa fort, i a veure què tal surt. Perquè el principal, la idea era fer el documental, però jo era conscient que el documental era difícil que la gent vingués a veure.
Però també s'explicarà una miqueta, m'imagino que la gent de la BUM o vosaltres mateixos, explicar per a aquells que de cop i volta s'han trobat i diuen, ostres, què és això? Doncs el per què i el com del que significa precisament aquest concert. Clar, la Sinfonia d'Alteballa és un projecte que el porta molts anys. I estem parlant del camp de la neurocirurgia de Bellvitge, en què la persona que opera les persones que tenen tumors cerebrals,
que a part de ser metge, és també compositor. I té un grup de rod, des que és jove, d'adolescència, que és d'origen. Què va passar? Va començar a trobar pacients músics que tenien tumor cerebral. Un d'ells, la meva germana. A partir d'aquí, ell va començar a crear sinergies. En un principi volia ser una miqueta com compartir...
altres coses, a part de la malaltia, compartim música, parlem de música, a veure què podíem fer, si podíem quedar un dia i tocar, perquè si a la botella del doctor Valeró és molta empatia amb els seus pacients. Llavors ha sortit la idea de fer un disc i ell va decidir agafar a nou pacients i dedicar-los-hi nou cançons que va compondre ell mateix. Una de les cançons és per la Montse Príncep, que és la meva germana.
A partir d'aquí hi ha una dezena, que es diu la Sinfonia dels Hores, que va fer el cantant, el Jolís de Carés, que és una mica el títol del projecte, que a partir d'aquí va girar tot una miqueta. Què passa? Quan fan el disc, comencen a envalentonar-se, però d'alguna manera veient que les coses s'estan donant més cap endavant, i hi ha previst fer un concert, hi ha previst un documental, però s'enganxa la pandèmia, la pandèmia ho para tot,
però després de la pandèmia es donen a reenganxar. I què es fa? Es fa un documental que col·laborà al Terrat, que és el que presentarem aquí a Gavarra, i després hi ha un concert fa dos anys a l'Hospitalet, en el qual participa Estopa, Antoni Orozco, Jardim Quintana, Manu Guís, Marina Rossell, vull dir, diferents persones que volien col·laborar al projecte. I després...
que després d'això que es fa, es fa una gira, que és la Sinfonia dels Herois, que és el grup d'origen que van per tota Catalunya presentant el projecte de Sinfonia dels Herois a tots els ajuntaments que estiguin disposats a participar-hi per recollir fons per a la investigació i per seguir millorant el nivell de vida d'aquestes persones que realment a dia d'avui no tenim la solució dels cànceres celebrants.
Per això ho deia, si teniu l'oportunitat d'explicar-ho encara precisament per encoratjar a tots els malalts, perquè m'imagino que també hi haurà gent que estigui patint aquesta malaltia i que tingui ganes, per què no, de compartir aquest moment tan especial amb vosaltres, Josep Eduard, i també pels familiars que han deixat en el camí amb algun malalt que ha patit precisament aquesta greu malaltia, com és per exemple el teu cas, no?
Sí, la veritat és que m'he tocat de prop, però és veritat que, bueno, ma germana ens va deixar fa dos anys. I segueixo dins del projecte, segueixo col·laborant, i considero que val molt la pena per un tema, bueno, per un tema de les persones que patim, els pacients com la família, però després també per reivindicar la salut pública. I al final estem parlant de gent que ens cuida, que ens salva,
i que està damunt nostres i que fa que la vida sigui més fàcil. Doncs sí. Perquè abans, la malaltia de la meva germana, doncs, hagués tingut molt poc recorregut, i gràcies a aquest aspecte social que tenim, i aquest metge que tenim, doncs, va poder estar més anys amb la seva família i amb nosaltres, i disfrutar els últims anys de la seva vida
compartint música, que és el que a més m'agradava. I que moltes vegades hi ha molta gent que veus que no li dóna la importància que té aquesta sanitat pública, però potser per una petita cosa, em sembla que ho havíem de llançar tot per terra i no n'ho frenem, agraint i agraint-li. Exacte, exacte. Sabem de molts països que desitjarien tenir la meitat del que tenim nosaltres aquí i ara. Sí, i la veritat és que no deixa ser també aquest concert
un homenatge d'aquesta gent i aquesta gent que vol seguir lluitant, perquè és una cosa, i tot el projecte és per aconseguir fons per seguir investigant. Aquest senyor que està fent aquestes cançons, que està cantant pels seus pacients, que és una persona que està fent un concert en un teatre, el diria, ens ho està operant, la gent, i fent tècniques superavançades, que fins i tot s'estudien als Estats Units perquè el que fa ell és operar amb el pacient obert,
per intentar minimitzar el risc de fer mal a parts importants del cervell de la persona i fa coses que ja estan al top del tema d'investigació.
Total, sí, també. Li hem d'estigar més. Bé, recordem de nou, si et sembla, una altra vegada, aquests dos concerts importantíssims. Aquest el tindrem aquest cap de setmana mateix, aquest diumenge, a Verge del Pilar, a les 5 de la tarda, documentar el més concert de la banda Unió Musical de Tarragona, que jo crec que tenia tota la banda Unió Musical allà, a Ocides Gavarras, deu ser espectacular, eh?
Com ho fes la sonoritat de tots els instruments, de tot? Com ho fareu? Això és un invent del teu. Jo també és veritat que el de l'album m'ha anat molt bé i a més jo el segueixo molt, soc superfan de l'album i el Jordi... Dono fe, dono fe, que hem coincidit alguna, crec que alguna vegada, eh? Dono fe. Llavors, clar, jo també un dia xerrant i això ja porta uns anys que em rondava pel cap i ho havia parlat amb ella, eh? Ostres, jo m'hauria posat aquí un dia a portar-ho a banda, no sé com fer-ho, no?
Sí que serà un experiment, i com a experiment que és, crec que, com tots els que fan la BUM, sortiran bé. Llavors, que serà divertit, perquè no és fàcil. Jo també ho veig així, però quan vols fer alguna cosa, surt. Jo crec que la sala 17 ens dona opció de poder tenir un espai gran, però sí que jugarem amb imatge, jugarem amb so, jugarem amb música en directe,
Sí que serà una cosa arriscada, però jo crec que el resultat serà molt bo. Jo crec que també. Doncs esperarem a veure què passa, perquè a més a més la sala 17 crec que és la més gran que teniu aquí a Ocina de les Gavarres. Sí, sí, sí. Més gran, o sigui que podeu vindre un pli, encara queden butaques, eh? Volem a tots que vingueu, que al final serà una cosa molt xula. L'important és que per mi era poder mostrar el documental, que és una cosa que, com diu el doctor, haurien de veure tots els especialistes, tots els metges...
infermeres del país, però també tota la gent, per veure com s'alluita, com encara podem fer coses i podem millorar, i que hi ha camí. El que no podem és quedar enrere, que hem de recórrer moltes passes encara per la medicina, i com hem de prendre tots. I visibilitzar-ho crec que és molt important. I crec que la BUM ens dona aquest toc d'alegria i de bon rotllo, que sempre ajuda.
I de cara a la setmana vinent, al Teatre Tarragona, el dissabte dia 18 a les 7 de la tarda, amb el concert d'origen. Mai millor dit, això d'origen. Li veu, li arriba com en ell el dit, el nom, eh? Sí, sí, serà l'origen de moltes coses, aquest projecte. Per això jo espero que hi hagi ressorregut i que, bueno, demany ja porten dos anys sense concerts. I és veritat que és el primer que és capital de província, avui que estem Tarragona els primers.
però que després no siguem els únics, i que s'ha de ser aquí, Beida, Girona i Barcelona, que també ho facin, perquè al final el que estem parlant és de persones, d'un projecte que el que fa és intentar millorar la salut nostre, i per tant crec que s'ha de recolzar, com tots nosaltres que hem de recolzar. Sempre dic que al final no hi ha un projecte, n'hi ha molts, però crec que hem d'estar-hi, i si podem estar al màxim possible, doncs hi ha el màxim possible de projectes.
Doncs sí. Doncs la Sinfonia dels Herois, cap de setmana Ocina a les Gavarres, i la setmana vinera al Teat a Tarragona, però recordem que aquesta setmana Ocina a les Gavarres serà el documental i el concert de la Banda Unió Musical de Tarragona, que no sé si posar aquest i, però vosaltres poseu el més, que és millor, eh? Penso. Sí, aquí hi ha, i per mi hi ha dos parts molt marcades, no? És a dir, hi ha una cosa que és el documental,
que t'arribarà molt i que té una força molt bèstia. No és fàcil, però crec que s'ha de veure. I després la part musical. Jo crec que aquí hi haurà, potser em tiro més per la part musical, el dia del 18, però per un tema més emocional, més personal, perquè hi haurà gent de Tarragona que tocarà, gent de Tarragona que entrarà, i tots estan relacionats amb la meva germana.
Llavors, evidentment, hi ha coses que detecem més, però perquè és un tema més sentimental, no? Però, si teniu l'opció, aneu els dos. Clar, i tant, i tant. Els dos formen part de la mateixa peça. Vull dir, són totalment diferents. El que vingueu el dimetge, no veureu res del que serà el 18. O sigui, és totalment una cosa que no quadra amb l'altre. Vull dir, que formen part de la mateixa peça, però són totalment diferents. Individuals, i tant, i tant. Doncs, Josep Eduard, les entrades, tant d'un de l'altre es pot aconseguir també a Ocina les Gavarres?
El Cine de les Gavarres és del cinema, és del dia 12, i el Cine de Tarragona és del teatre. El d'altre, ja està. Ho dic perquè com s'engloben en un mateix cartell que no ho pensin precisament, ah, doncs mira, anirà a les Gavarres, compraré també les entrades, no. Cadascú al seu lloc, eh? Molt bé. Ja serà bé, ja serà bé. És una societat que hem muntat aquí amb el tema de Sinfonials de Raïs, però cada una seva infraestructura. Molt bé, molt bé.
Josep, et vol un altre dia, ja saps que t'assegrestaré radiofònicament parlant, perquè m'expliquis com estan les novetats al cine de les Gavarres, si ens teniu algun viatge a Nova York a poder regalar, no sé. Ostres, estàs atenta, eh? Home, ja t'ho dic ara. Ostres, no, un viatge a Hollywood, sí, no hi hagi un dels viatges. Bé, tots que vingueu al cine i compreu la barra,
I sigueu fidelitius, demanem que sigueu els nostres fidelitius, que són els nostres clients habituals, demanar el tiquet, podeu entrar en sorteig. I ja t'ho dic jo que val la pena. I després es veu que ara ja teniu els músics, que els aniu desfarmats per allà, un dia ens porteu el Leiva, un altre els de Peix Mot, és un no parar, eh? Sí, ara estem fent una dinàmica d'aquestes de concerts, que és veritat que està funcionant i que veig que...
s'està llargant el temps, vull dir que és una cosa que s'està integrant com una programació més inferida en la nostra programació habitual de pel·lícules. El mateix que amb el 4D hem aprofitat per restaurar Harry Potter, per restaurar Tigurón, vull dir que, ostres, que és veritat que estem en un moment que tenim moltes tecles i això també és la més oportunitat d'arribar a molts més públics.
El que et deia, et tornaré a trucar perquè ens expliquis les cosetes que estan passant a casa teva o a Cine de les Gavarres i això, conquerir una miqueta més totes aquestes sales i també perquè no les trispetes, que sempre estan ben bones, eh? Des d'aquí, el meu punt, el meu punt. Ens fem amb molt de carinyo i amb moltes ganes. Josep Eduard, moltíssimes, moltíssimes gràcies i que espero que sigui un èxit aquest cap de setmana. Gràcies. Adéu-vos-hi. Adéu-vos-hi, bona tarda.
M'asseguren un pas. M'asseguim amb la mirada. Fuig a fer del meu cap. Sentiments pujant com l'aigua. Ai, vivíem junts. Descentens, despec cap paraula. Avui som desconeguts.