Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Doncs vinga, que ja el tenim aquí amb nosaltres avui, sí, en vivo i en directe. Jordi Sobranyes, hola, hola, hola. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Molt bé, molt bé. Com estan les hores prèvies a rebre o no el premi del millor periodista musical? Només falten dos dies. Calla, calla. Dos dies. No me'n posis nerviosa, que porto dos o tres dies que no puc dormir bé. La Sílvia està nominada als Premis Art com a millor periodista musical.
Jordi, sisplau, centra't amb lo teu. Ens veiem dimecres. Calla, home. No saps que jo aquestes coses m'ho poso molt nerviosa. Parlem del Solenou, que és el que ens ocupa avui. Ara, com va agradar. El Solenou ja fa 25 anys, aquest concurs de maquetes, i ara ja de propostes musicals, que va arrencar el mes de maig de 2001. Veus? Sí, sí, perquè fem els 25.
I ara arriba el moment en què, en acabar la 25è edició... Ai, mira, t'he posat el del 24, jo també. He fet un rimem amb el 24. No passa res, no passa res. Ah, t'ha buscat el 25. Aquest dijous, a l'antiga Fàbrica d'Am de Barcelona hi haurà la festa del 25è aniversari, entre els quals hi haurà molts ex-concursants. La llista és llarga. Anímic, Bigué... Bigué...
Viquimel, Capboc, Colerimbal, Eloi Durant, aquest és de Tarragona, Núria Durant, Est o Est, quan vulguis comencem, Gada Gang, aquests són de Cambrils.
Gataca, Gavina MP3... A veure, tu t'has adonat, hem de parlar o recordem que... Llavors hem de passar amb el primer, no? Sí, sí. O vols anar directament amb el primer protagonista? No, hem triat uns quants grups, uns quants excursants de les nostres comarques. Això mateix.
Ens és igual quin és el primer, quin fem primer, m'és igual. Jo tinc el primer de primer, l'1. No sé quin és, no me'n recordo. La Tarambanda. La Tarambanda, sí, la Tarambanda van participar justament en el primer preliminar que es feia a Tarragona l'any 2001, el 20 de juny, i en aquella nit hi van actuar altres formacions, com els 3, com Set de Bar, o com l'Ariel Santa Maria, i la banda del Pere Mata. Però la Tarambanda va ser un dels grups que va participar, i vam parlar aquesta setmana amb el Toni Martínez, que era el guitarra.
I jo diria que va ser el 2001, fa molts anys d'això, eh? El que sí que sé és que era la primera edició del Sona Nou. I, de fet, va ser tota una experiència superemocionant per nosaltres, alhora que també érem molt joves, no? Érem molt joves, per nosaltres era la primera vegada que arribàvem tan lluny, i tot semblava que estava pujant com l'escuma, no?
que ens anava molt bé a nivell de les prèvies que es feien del Sonenou, que teníem una colla de fans i fanes que ens seguien a tot arreu. Va ser una època molt bonica. De fet, jo crec que hi havia dues claus de l'èxit. La primera, les bones cançons que feia l'Edu, l'Eduard Soler.
unes cançons pop que la gent se li enganxava a la melodia, les lletres estaven molt bé, i després també l'encany i el magnetisme de l'Anna Cosell. I jo crec que aquests dos elements van fer que ho féssim cada vegada més bé i que anéssim arribant cap a aquesta final del Son a Nou. La gent ens engrescava a nosaltres,
Nosaltres ens engrescàvem entre nosaltres i per tant vam arribar a aquesta final a Vic
que recordo que feia bastant de fred i que hi havia un públic escàs, però totes les persones que havien de ser hi eren. Estàvem l'Anna Cosell com a cantant, l'Eduard Soler com a baixista, el Jaume Martínez, que és el meu germà, els Taclats, que ara està amb els Fenyarray, en Dani Catena a la bateria, que ara acompanya els Catarres, i l'Oriol Oliver a l'altra guitarra. Tots érem de valls, excepte...
en Catena, de Tarragona, i l'Anna Cosell de la Secuita, i vam pujar a Vic i vam fer com a repertori. Doncs home, segur que vam fer Tempesta, perquè era una cançó que agradava moltíssim a la gent, Tempesta. Després sempre recordo que vam fer Fira, vam fer Improvisant, vam fer Ferola, i potser alguna més devíem fer. El que passa és que recordo alguns highlights d'aquella nit,
Però no recordo totes les cançons que vam tocar. Sí, és que fa 25 anys d'això, eh, Jordi? Doncs la Tarambanda està digitalitzada en format CD en algunes cases de persones que tenen la mítica maqueta que vam gravar als estudis Tivoli, amb en Jesús Rovira,
I no ens hem mogut d'allà, no? De fet, era una època en què si volies gravar alguna cosa pel teu compte, doncs ho tenies molt difícil, havies d'anar a un estudi de gravació, i de fet amb en Jesús van aprendre moltíssim, va fer una producció molt bona, ens va ajudar molt, i ho recordem amb molt de carinyo, no?
Però més enllà d'això, queda el record, quedan unes bones cançons. I jo també et diré, Jordi, que amb el pas del temps segurament és una experiència que gaudiríem més ara que no pas en aquell moment. La joventut et dona, pel fet de ser sempre una primera vegada, i aquella inexperiència que tens, vius les coses d'una manera. Amb el pas del temps madura...
Com a persona, possiblement t'expresses millor musicalment, a nivell compositiu, a nivell de sentiments, i estic segur que aquella experiència ara la gaudiríem molt més. Per tant, el resultat d'això és que estic segur que tots i cadascun dels membres de la Tarambanda, tot i que faci 25 anys d'aquella nit, la portarem a dins del nostre record, és a dir, un record boníssim.
Tres de la tempesta farem l'esforç de parlar. Com si fos per protesta et veig sempre en primer pla. Les cares són les mateixes, els sentiments han canviat.
Les postures són adverses, però tot... Què feia? Aquesta cançó m'ha portat records a gent de la Tarambanda. Sí, la Tarambanda van actuar a la Bequeria de Tarragona. En aquell primer preliminar va ser el tercer, perquè primer van passar per Girona i per Lleida, i el tercer va ser aquest del 20 de juny de l'any 2001, en el qual hi van tocar la Tarambanda.
I els tres, el set de bar, i també l'Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata. Home, que a més a més també els tenim, no? També els tenim. Vinga, som-hi. A veure, Ariel, tu recordes la teva participació al concurso de nou? Quin any va ser i com hi vas participar? Sí, sí, sí. Anava molt borratxo, molt drogat, però me'n recordo una mica, sí. Me'n recordo que això ho vam fer a la batxeria...
Va ser la primera vegada que vaig tocar la bateria i havia intentat tocar moltes vegades la bateria amb flanges, amb l'am del Pere Mata, no hi havia manera. Potser perquè eren molt dolents o eren massa terribles. I bé, amb el serenòs vam colar. Recordo que vaig fer la instància a l'Andarroc, em va trucar al Pep Lai,
I ens vam fer un reportatge, vam estar tot el dia filmant-los al local d'assaig, fent el Juanxi a casa del Cristo, que llavors vivia ja amb les llues catalanes, que era el viol al costat del Balcán. I vam tocar, hi havia la tarambanda, cantava aquella nena joveneta pel roja, molt guapeta, amb la veu fineta, i ja no me'n recordo qui més hi havia altres, i no sé qui més hi havia. Hi havia els tres i els set de bar.
Hòstia, no me'n recordo. Ja te'ls dic, ja te'ls dic. Va, va, molt bé, molt bé. No me'n recordo. Han passat 34 anys. I vas xafar la guitarra, no? Sí, sí, perquè saps què va passar? Que jo volia xafar una guitarra i que quedés ben filmat. I quan vaig veure que hi havia TV3 i Canal 33 i tot això, jo n'hi havia xafat guitarres abans. Però no hi havia mòbil, m'havien gravat així en vídeo malament o alguna foto d'aquestes de flash, de càmeres analògiques. Però volia que es veïs bé com se'n fa una guitarra. Però nen, no hi havia manera d'aixafar-la.
perquè la terra era fusta de la banqueria i la paret de fusta i necessitava una cosa sòlida, que hi hagués pedra, tutxana, no? I bueno, i me'n recordo que estàvem molt nerviosos, que estàvem, no ho sé, perquè era una cosa que semblava molt important i ho era, teníem el High Metal Skywalker a la bateria,
que llavors m'recordo que el Cristo amb una cançó es va equivocar, doncs així el bus La Vesalina, que en lloc de començar amb mi la va començar amb l'A, bé, érem així, sempre ens equivocàvem, però reiem molt, i potser això es va desqualificar una mica, llavors la vam repetir i bé, va quedar molt bé, i molt bé, molt bé, hi havia l'Agnès Montferrer fent corus,
Me'n recordo que aquella nit ens va engegar la merda el Martínez i a mi, perquè deia que això de ser Rockstar era una tonteria, i us anava massa com anava a ser Rockstar, bueno, lo següente, lo siguiente, no? I al final dones compte que, bueno, primer que tot has de ser persona i tocar una mica de peus a terra, aquí no pots ser l'Alice Cooper, ni pots ser un Marilyn Manson, perquè aquí estem a la terra de la Botifarra i l'Escudella, no estem a Califòrnia, ni a Los Ángeles i tot això, no?
I bé bé, va ser molt divertit, va ser una experiència molt... Em sembla que aquell any van guanyar el Sapo, el Sapo no? Que van quedar finalistes de Girona, que eren molt bons, que tenia aquella guitarra tan bo que era molt glam. I me'n recordo que a partir d'aquí te deien a tu com el crac del Sonenó. Sí, exacte. Va començar aquí. I me'n recordo que es va emetre pel Canal 33 i ho vaig grabar en vídeo i ho tenia amb una cinta de vídeo. Potser ho digitalitzaré i ho passaré pel Youtube.
Bueno, i ara estem a l'any 2025, que ara se n'ha fet d'Ariel Santa Maria la banda del Pere Mata, que era així. Bueno, ara gairebé no tinc banda, només me queda el Canyi, a la banda del Canyi, tio, perquè al final un s'ha jubilat, l'altre la canalla, l'altre no sé què. Bueno, som grans, tio, a veure, que la gent... Però t'han passat moltes coses, no? Sí, sí, bueno, i segur, bueno, ja sabeu, ja sou polític, i segur... El que passa és que jo segueixo perquè, mira, com que estic solter,
No pago hipoteques, perquè tot són heràncies, ja saps. No tinc dona, no tinc fils. Els meus pares ja fa anys que estan morts, doncs ara segueixo... Estic crevant un altre disc que es titularà Gaudim Reus, que serà com una segona part del Cançons de RTV, que no hi van cabre l'anterior disc, més o menys, algunes noves que he fet, però prometo que tornem a fer el Juanchi més endavant.
Tornaràs a presentar-se a les eleccions, com estàs dient. No, quan sí musicalment. La política potser si me jubilo. Quan me jubili i tinc ganes potser ho faré. Però, adverteixo una cosa, si em presento a Reus, seria per ser alcalde. No per ser regidor i estar alli, no, no, alcalde. Alcalde i majoria absoluta, si no, no. Quan ho veig, clar, abans de morir-me d'un atac de cor, de càncer, de tenir Alzheimer, doncs, tinc a comprovar com està el mercat.
Però bueno, això no hi ha qui ho arregle, tio. Ja està. I aquí me quedo. Molt bé, moltes gràcies. Moltes gràcies, Jordi. Jordi, quina paciència has tingut. Que bo que serà l'Ariel Santa Maria. Ariel, que sàpiguis que quan vulguis estàs més que convidat a Tarragona Ràdio. La darrera vegada que vaig parlar amb ell, Jordi, va ser quan va presentar aquella cançó de l'estiu. I no sé si ha tret alguna coseta més, eh? Perquè em té una mica despistada.
Doncs així sona el Santa Maria, però hem d'anar a córrer a cuita perquè tenim altres protagonistes. Aquell mateix any, en la primera edició del Concursor 9, un setmana abans, el 13 de juny de l'any 2001, va tenir lloc el preliminar de Lleida, amb un lloc anomenat el River Café. I allí hi van tocar els Busquenbaix, els Fly, l'Angelot i les Ànimes, que eren de Vilavella. Hòstia, va ser un concert guapo. Bueno, allí el River Café de Lleida...
Recordo nervis, expectació, una mica d'això, de ganes de participar i de guanyar i de veure com funcionava la cosa. Aquell concert era amb el Pep Boada, el Tom Salvat, a la bateria,
Llavors hi havia el Jaume Ramon Salvany a la guitarra i el mateix. El baix, sí, sí, sí, perquè acabàvem de gravar una maqueta que el Jesús Rovira els laxen. Sí, recordo el Sense Estels, el Compte Temps, quin tema més hi havia? El Superstar... Bueno, eren aquests temes, bàsicament, sí. Els més... Què se n'ha fet? Bueno, en principi estem en actiu,
els dos components que érem de rock i ar, diguéssim, bateria i baix, i els altres dos són gent jove, la barba de Flores, i darrerament, fa un any i pico, es va incorporar un guitarrista molt jove, de vint i pico d'anys, i ara estem amb aquesta formació. Hem passat molts cantants, sí, sí, hem passat quatre o cinc cantants.
Vull amb els femenines, sí, sí, hem passat això que em deia, 4 o 5 cantants. La cantana es diu Bàrbara Flores i és una noia de valls, sí, sí, fa molt bé. Aquesta porta, bueno, del 2012, porta bastants anys, sí.
Ara, ostres, ara portem un guitarra que és total, ho faig molt bé. El que passa és que aquell any passat, bueno, no han fet gaire els bolos perquè en un concert d'ell, d'un altre grup a Figueres, li va caure la Torre de Lluns al damunt i va estar de baixa. L'últim va ser la Vilella, eh? La Vilella alta o baixa, no me'n recordo, la Vilella alta, em sembla. Sí, sí.
Les ànimes, ostres, quan ha dit roda de roca ja... El que canta les ànimes és el Pep Buada i les declaracions irà del baixista del Pere Aguadé. I ara escoltarem les declaracions d'un guanyador del Sonenou, de l'Eloi Durant de Tarragona, que va guanyar l'edició del 2003.
Va ser l'any 2023. Sí, sí, 2023. Doncs recordo força recent i recordo que va ser com molt divertit. Al final, com que hi ha diferents proves, és com anar fent un caminet i cada
La prova és com un repte diferent i crec que és una cosa que no molts concursos de música tenen, no només tocant directe i ensenyar una mica la teva música, sinó també et posen a prova i això ho recordo com molt divertit.
Sí, em va acompanyar el Pau Vinyals, que és el productor musical amb el qual normalment treballo i he treballat fins ara, i amb ell vam produir les cançons i després les vam comportar al directe.
Recordo que vam fer, o sigui, perquè una de les proves era un poema, o sigui, havíem de musicar un poema. Llavors, recordo que una de les cançons que vam fer era el poema musicat que era, es diu Anel del Cercle,
I després, a la final, jo diria que vaig fer pluja, res a fer, una que es diu Llum, i no me'n recordo de quina més, però eren 5 cançons, jo diria.
Doncs l'Eloi Duranda 2025 ha estat col·locant moltes coses a lloc, descansant i fent també com nova música. Crec que va ser xulo. O sigui, l'experiència del concurs i de guanyar-lo també com
que al final va ser una experiència molt xula el concurs, perquè després com guanyar-lo també em va permetre encara viure més experiències. Clar, van ser moltes coses, va ser fer un disc, gravar-lo, girar-lo, i llavors també com he volgut aprofitar aquest any per...
Per plantejar-me una mica més això, entenent ara com funcionen moltes coses, com quin tipus d'artista vull ser jo i quin ritme vull tenir, com totes aquestes preguntes. Llavors, el primer disc va ser molt ràpid i ara estic anant una mica més a poc a poc.
Era l'any 2023, l'any de l'Eloi Durant. I acabarem les declaracions amb el Pep Blai, que no va cantar en cap grup, tot i que ell també és del RAM, però sí que va fer de presentador del concurs. Junts amb el Lluís Andrau i l'Albert Puig presentaven els primers senonous, pujaven al escenari i deien comencem el concurs. Mira, el que més recordo
com vam arribar a passar-nos-ho bé, per la connexió que hi va haver entre les persones del jurat, però també amb els músics, perquè era una iniciativa que ens triem de la butxaca, i allò que dius, dius, anem a provar a veure què passa, i tothom qui va jugar, tant nosaltres com a jurat, com la gent,
que va participar, els grups que van participar, és una mica acides, a veure què passarà, a veure com serà això, a veure com funcionarà. I fins i tot a les actuacions, a veure què passaria, i el públic hi anava, com el mateix Jordi. És una mica una època de prova, i...
Ens basàvem amb el bon rotllo i amb les ganes de descobrir gent diferent, gent que fes altres coses i per qualsevol recolp dels països catalans. I això, hòstia, no ho sé, era com a molt educat.
No en sou, no? No ho sé, anem a descobrir coses i anem a que la gent igual es motivi, també. Perquè igual hi havia gent que igual te cantava en castellà o te cantava en anglès i que dèiem, bueno, va, em presentaré en el concurs i així cantaré un català veure què passa. I després en que vaig venir i cantava en català i després ja continuava cantant en català. Vull dir que va ser com a...
No sé, però tot de una manera com no era un bon rollo, un bon natural, molt chup, molt, molt, molt...
Recordo que van fer molt bé, és veritat. No, no, vull dir, o sigui... Bueno, a veure'm, la Tia del Santa Maria va ser un dels grans descobriments com a home espectacle. Recordo que, una mica, arreu d'aquí hi havia... Ho vam anar comentant amb gent de la tele, perquè, clar, dels 3, 2, 1, hi havia l'Albert Plus de Catalunya Ràdio, Lluís Andrà per Enderroc i jo per Televisió de Catalunya.
que doncs treballava al Canal 33. I jo vaig fer córrer el personatge, Ariel de Santa Maria, l'Ariel Santa Maria Perdió, i vam començar a descobrir-lo. Després, en quedat, es va presentar eleccions i aquestes coses, ja li feien reportatges, no?
Però clar, primer cop que va sortir de persona nou. La Tarant Manda és d'aquells grups que dius, hòstic, m'hauria agradat que haguessin continuat d'una manera més forta i durant més anys, no? Però la veritat és que va ser molt xulo, era un grup original, diferent.
I no ho sé, que a mi em va agradar molt del Fononou és que li va donar rellevància i va dignificar molt a qualsevol comarca catalana. És a dir, que la gent de Tarragona, la gent de Reus, la gent de Valls es van sentir en igualtat de condicions.
a l'hora de donar-se a conèixer, de promocionar-se en aquest concurs, igual que qualsevol grup que estigués de Barcelona. I que, a més a més, hi ha un tipus de jurat que nosaltres premiavam molt la personalitat de la proposta. La tècnica ens semblava important, però ens semblava molt més important potenciar algú que té bones idees i que té ganes i personalitat, molt més que la tècnica per ella mateixa. Pensant que fossin grups que en un futur...
poguessin destacar, poguessin triomfar, no? I això feia que tothom pensés que tenia possibilitats de guanyar i això li il·lusionava. Mira, jo ara sóc professor i això de català i utilitzo molt la música i utilitzo molt les series de televisió i els documentals gràcies a la feina que he fet per ensenyar català amb els meus alumnes de tercer quart d'ESO. Aquesta és la feina que em dóna, diguéssim, els diners i que m'agrada molt fer-la.
Però això m'ha permet un cert temps i una certa tranquil·litat quan per escriure llibres. Ara estic més a la fase d'escriure llibres. He passat per la guionista de televisió a l'època del FN9, en què vaig viure més directament i era guionista del programa 3XL.9.
Recordo que, a més a més, era un programa en què et disfrutàvem molt de fer idees divertides. Anàvem en una furgoneta i anàvem donant tots per Catalunya fent reportatges amb els grups de qualsevol poble i anàvem a casa seva. No el fèiem venir a Barcelona. Anaven buscant les realitats de tot arreu. I també recordo que, hosti, apreciàvem molt a la gent que venia i donaven protagonisme. Sempre fèiem preguntes a la gent que venia.
I fins i tot va aparèixer un tal Jordi Sobran, que venia a tots els concerts del Sona 9, i li va valdre el reconeixement per part nostra.
Doncs el crac del Solanou jo el tinc aquí tot els dilluns. No ho veig, no ho veig. El tinc jo tot els dilluns. El que passa que normalment el tinc gravadet, gravadet. Ens porta aquestes tres píndoles, però avui el tenim en vivo i en directe. Sí, perquè volia vindre a dir això del dimecres. Ai, no. Dijous, dijous. Dijous, dijous, sí. Dijous que se'ns acaba el programa. Dijous que se'ns acaba el programa. Dijous que se'ns acaba el programa. Dijous que se'ns acaba el programa. Dijous que se'ns acaba el programa. Dijous que se'ns acaba el programa. Dijous que se'ns acaba el programa. Dijous que se'ns acaba el programa. Dijous que se'ns acaba el programa. Dijous que se'ns acaba el programa. Dijous que
Que m'acomides? Que m'acomides? Dijous, dijous. Dijous tenim la festa del Son Nou a l'antiga fàbrica d'Am de Barcelona a partir de les 7 de la tarda. De les dues escobarques tindrem en directe els Gadagang. Vinga, va. Amb aquells i coues que pica. Fins de setmana que ve, Sílvia. Gràcies. Adéu, adéu, adéu.