I és que tenim el primer dels protagonistes que ens espera. Són molts els que avui passaran pels micròfons de Tarragona Ràdio i els anireu coneixent de mica en mica, conforme anem obrint les seves portes. El primer ens arriba aquest dissabte al casino de Constantí, a partir de les 8 de la tarda, i és el viatger Miquel Gil. Allà on el bar s'oura,
i de volten les canyes. Ells estels se'n mirallen en les tervoles aigua. Doncs ja, que el saludem, que tenim via telefònica. Miquel, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio. Bona tarda, moltes gràcies. Com van els viatges? El viatge, ui, molt llarg. Home, 40 anys, eh?
No, no, quant de 40 res, companya, són prop de 50. Què dius, què dius? Sí, la cosa començava... M'he descontat. Sí, sí, sí, començava en el 75, a nivell professional, amb el tall. Sí. Començàvem en el 73, i el 75 començava el primer disc i tot allò, quasi bé o sense quasi bé 50 anys, mare de Déu, tota una vida. Sí.
I part d'una altra, eh? Perquè encara ens queda molta guerra que ens has de donar, eh? Jo crec que sí. Ah, val, val, a veure, que ara ja semblava això del comiat i no és, eh? No, no és un comiat. El meu té un component de bici, val, no, realment hi ha una... Això de la música és una mica de bici, eh? No, és vocacional, per tant, a un altre ritme, a una altra velocitat, amb altres pressupostos, van
van dir que estem que canviant, però sempre està present la música, sempre allò d'anar d'assaig, el nervi aquest abans de posar l'escenari, tot això dona com molta vida.
Sí, sí, és la teva Viri Rubina, que deia Juan Luis Guerra i 440, no? Sí, sí, hi ha la Viri Rubina i el que convingui i alguna cosa més. Amb 50 anys de carrera, per aquell que s'estigui sentint i que fa molt poquet que ha començat en el món de la música, potser ha pensat, ostres, allà està tot inventat, allà no tenim històries que explicar. Podem dir-li, Miquel, que és mentida?
Que sempre hi ha coses que explicar i sempre hi ha històries que dir i que fer. A veure, sempre tots som fills de qui som. Aquí no hi ha generacions espontànies, no són bolets que surten per les bones, tots som fills de qui som, d'on venim, de les circumstàncies, dels nostres referents, però sempre hi ha... Tenia un amic, Enric Tàrrega, un valencianista d'aquells de mena,
que el que va faltar va morir fa 4 o 5 anys, el Enric deia, vas de camal ample a camal estrella, que sempre canvia una mica, i aquesta cosa que canvia, que fa que la cosa sigui espiral, mai tornes exactament al mateix lloc, diu això és l'evolució, i això és el que hi ha, vull dir, jo crec que anem vivint, i anem evolucionant, i anem canviant.
amb la mateixa vida. I també amb la mateixa música, anant donant-li a pinzellades del que anem bevent, del que anem menjant i del que es va fent i es va vivint el dia a dia també, no? Això és allò que diu en cultura, crec. Crec que sí. No me facis gaire cas, eh? No me facis gaire cas. Sí, jo crec que sí. Com mengem, com vivim, com sonem, com fem teatre, com pintem, jo crec que al cap d'avall tot allò és...
que és el que ens diferencia dels animals. Encara que hi ha cinc persones que semblen animals del gènere humà, diguéssim, que la diferència és això, que pensen i que sabem apreciar aquestes coses que són més bé intangibles, més bé immaterials, que no tots són calés en aquesta vida, hi ha alguna cosa més que la pasta.
Que ben dit, eh? A més a més, de veritat, eh? No t'he dit res perquè és que a més a més estaves dient-ho d'una manera tan planera que jo crec que qui volia entendre, aquí ho deixem. Aquí ho deixem. Ho deixem aquí, cadascú que prengui la nota que vulgui. Tenim aquest dissabte al Casino de Constantí a partir de les 8 de la tarda i després d'aquest primer viatge a Constantí arriben altres més perquè crec que demà mateix també estàs en un altre viatge.
Sí, estem en el camp, no deixem la comarca i anem a la selva, i això ho farem aproximadament el mateix. Venim en un format molt petitó, en el format d'enduet, vull dir que aquí les cançons eren totalment despullades, això que has posat mateixa, que està sonant, com aquesta farcida electrònica, d'orfebreria digital, de molts instruments, de moltes coloraines...
Doncs aquí es tracta de passar a la gama de grisos aquesta, vull dir, quedem reduint, despullent les cançons i les cançons se queden en l'essència. I bueno, en els dos casos farem allò, que és una cosa que a mi m'agrada molt.
perquè també ens permet anar a molts llocs. El condicionament econòmic està en la vida i n'hi ha llocs on no accediries i és un públic interessant i que hi ha que fer un esforç per poder mostrar el teu treball.
I això, i poder arribar a diferents formats de festivals, que no cal que siguin supergala, supergraciosos... No, no, que siguin petites jolletes, i tant, i tant. Sí, sí, i això té molta gràcia, que és el cantar-li a la gent a la cara. Clar, sí, sí, sí. I el caliu aquest, moltes voltes, jo crec que compensa la falta de coloraines. Clar, quan tens coloraines, tens coloraines. A veure si ara...
Però, no ho sé, a mi ja m'agrada aquesta modalitat en què agafes i ho despulles, et quedes amb l'essència i, bueno, al final, si fas que la gent s'emocioni, si gaudim tots l'hora i pico de concert,
Doncs, missió incomplida, que dia aquella. Molt bé. Doncs tot això i molt més. Seguiu-ho. Seguiu-ho, Miquel Gil, perquè a més a més hi ha coses molt interessants que trobem a través dels teus llibres, també, i a través de la teva música. I, Miquel, un altre dia vull que estiguem un amic més tranquils a l'hora de parlar i te guardo un altre espai d'aquí al nostre programa, més endavant, i t'estàs més que convidat, eh?
Quan vulguis, aquí estarem, encantadíssim. Doncs ara, parant a la nostra cita, recordem que serà aquest dissabte al Casino de Constantia, a les 8 de la tarda, que podeu comprar les entrades anticipades i que aquest concert es troba dins del Festival Accents. Gràcies, Miquel. Moltes gràcies a vosaltres, m'ha sigut un plaer. A tu. Adeu-siau, bona tarda. Adeu-siau, bona tarda.
He estat creat i l'he ser m'ha impulsat a servir Déu perquè fos honrat.