Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. Les incidències de primera hora d'aquest dimarts al centre de control de DIF a Barcelona han provocat retards a la xarxa ferroviària. A Tarragona els trens han arribat a circular amb més d'una hora de retards segons l'horari previst, si bé a poc a poc sembla que la puntualitat ha anat millorant. Els usuaris s'ho han pres amb paciència i ironia.
Jo he sortit de casa avui a les 6.45, normalment agafo aquest tren que és en direcció de Tortosa a les 7.33 a Sants, jo treballo aquí a Tarragona, i ara són tres quarts de deu, o sigui que no està mal, no està mal un dia més, i ja està en normalitat en el servei. Hi ha problemes, doncs veníem, ja veurem què passa, i a primera hora ens han dit que s'havia caït la reda.
L'operador ferroviari treballa, diu, per recuperar la confiança dels usuaris. L'R13, l'R14, l'R15 i l'RT1 mantenen trams en tren i d'altres que es fan en autobús. Avui que també hem conegut...
Fins demà!
I d'altra banda, també destaquem que s'ha presentat també la programació amb motiu dels 50 anys del Museu d'Art Modern de Tarragona. Hi haurà, per exemple, quatre exposicions permanents sobre l'escultor Julio Antonio, sobre Josep Maria Jujol o de fotografies de la col·lecció Fòrum.
Tot plegat mentre l'equipament prepara el seu trasllat del carrer de Sant Anna al Palau de la Diputació, però això no arribarà abans de 2030. Sentim la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemi Llauradó. Penseu que aquesta col·lecció ens col·loca el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona a nivells del Manat, del Museu Nacional d'Art de Catalunya, i del Reina Sofia de Madrid. I tenim la sort de tenir-la aquí al museu, n'estem molt il·lusionats, i a més a més,
És realment el detonant que ens fa fer el salt, trasllat del museu d'aquí, de l'ubicació actual del carrer Sant Anna, a l'ubicació del Palau de la Diputació, al passeig de Sant Antoni, perquè necessitàvem, evidentment, un edifici prou gran i amb prou nivell per poder-la acollir, per poder-la mostrar amb major confortabilitat.
I una quarantena de centres educatius del Camp de Tarragona ja s'han inscrit per rebre formació sobre risc químic i autoprotecció en el marc del Pla Secta. A la iniciativa s'hi poden sumar fins a 210 escoles i es prioritza, sobretot, aquells centres precisament ubicats dins l'àrea d'influència del Pla d'Emergència Exterior del sector químic de Tarragona. Parlem de sessions formatives de 45 minuts
que s'adrecen a alumnes de tercer i de quart de primària. El cap del Servei Territorial de Protecció Civil a Tarragona, Joan Carles Francesc, assegura que la canalla és la base del coneixement i els defineix com una corretja de transmissió.
La canalla, diguéssim, és la base, els infants són la base del coneixement, i ells poden actuar també com a corretge de transmissió d'aquesta informació, d'aquests coneixements, perquè tots, quan érem petits, ens explicaven alguna cosa interessant al col·legi, i quan arribàvem a casa era el primer que explicàvem als nostres pares.
no només als nostres pares, sinó als nostres avis, o al nostre entorn que podem tenir al voltant, els amics, etcètera. És tota una informació molt important que els nens sabem que transmeten en els seus entorns.
L'objectiu de la iniciativa és preparar els alumnes davant possibles emergències, donar-los a conèixer els riscos que els envolten i també ensenyar-los consells d'autoprotecció per actuar amb seguretat en cas de necessitar-ho. Més notícies a tarragonaradio.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
I que tenen dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana, ve el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant als dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Villarreal BN.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana. Els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic. Tres hores antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Com esteu? Feliz dimarts, dia 3 de febrer del 2026. Aquí comença el nostre programa, que avui el tenim ben farcí i, a més a més, de bons protagonistes. El primer, que ja el tenim ben assegurat, perquè he tancat la porta perquè no pugui sortir, és en Jordi Freixa, Jordi Català, que, a més a més, ve amb molt bona companyia. D'aquí una miqueta ens el presentarà.
També avui viatjarem cap a la sala zero i és que amb totes les entrades esgotades arriben tant dissabte com diumenge la gent de Pedrà, tribut a Extremadura. I una de les raons, jo crec, és per la mort precisament l'any passat, no? Què dic l'any passat? Sí, l'any passat del cantant, del cantant dels Extremadura, de Robert, que ens va deixar...
I clar, això de poder sentir una altra vegada sobre els escenaris aquelles cançons que encara a dia d'avui ens passen la pell de gallina, doncs mira, teniu la oportunitat aquest cap de setmana en aquesta doble cita. Doncs tot això ho encetem ara mateix, així que ens acompanyeu, no? Doncs vinga, que comencem i ho fem amb el nostre canó de Palamós.
Fins demà!
Saludem-nos, Jordi Freixa, Jordi Català, bona tarda. Bona tarda. Digueu el que estaves dient fora d'antena. Oi... No, allò que m'ho deies, però clar, quan he dit, el canó de Palamós, i tu m'has dit. Ah, sí. I tu m'has dit per... Per la pau. Ara així, home, clar que sí. No, per la pau, no. No, per la pau.
Mira, s'han acès la llum per la pau. Això és meravellós. Ho he de dir que no ho he fet jo. Perquè s'ha de fer amb força i amb el cor. I el convidat ara mateix l'hem deixat.
Estàs ecstasiat, ecstasiat està el nostre convidat. Perquè, a més a més, em dedica a les llums. Mira, no tinc ni per aquí per poder encendre-les. O sigui, qui sigui ens ha escoltat. L'energia que tenim, Jordi, arriba fins a tota la llum.
A l'univers. A l'univers, allà on sigui. A veure si és veritat. Front, Tarragona... Senyor Putin, prou. Un univers. Senyor Trump, prou. Per l'amor de Déu. L'altre també. Prou ja, home.
Tot això que invertiu, invertiu en que la gent pugui arribar a menjar o hi pugui arribar a final de mes. Hi ha una com la gent estaria contenta per tot arreu. Home, per l'amor de Déu. Clar, també. No les seves butxaques ben calentetes i ben emplegues. Des d'un despatx. Molt bé. Ja està, ja està. Jordi, atura'm, perquè jo començo... No, no, sí. I no hem presentat... El convidat avui, clar que sí. Que és l'Esteve Galindo. Benvingut, Esteve.
Bona tarda. I ben allat. Un dels cantants de la Tereu, que després el tindrem aquí, Polivalent. Molt bé. Està al grup de Baneres, al grup Coral Clàssic, al grup dels Corts de l'Orquestra Paper Tronsol. Està en un de llocs. És el que avui en dia, tècnicament, és un multifuncions. Multifuncions. Fantàstic, eh? I per molts anys, eh? Gràcies, i que ho pugueu... Déu gaudir, no?
Molt bé, bueno, ja hem presentat el canut de Palomós. Sí. El canut de Palomós, doncs, és per la pau i és la sintonia del nostre programa. Perquè no podem fer massa cosa que no sigui dretxo al petaleu i la protesta. Però ho hem de fer. Eh?
És l'únic que ens queda, Jordi, és l'únic que ens queda. Però abans d'anar i parlar amb el nostre convidat, jo sé que tu m'has volgut fer aquí una píndola d'una casa del sol naixent. Sí. Perquè volia dir, posem aquesta cançó que també queda molt bonica i a més a més no perdem una miqueta de la història de la qual hem de parlar també.
Això ve perquè així com a Tarragona Ràdio fa els 40 anys de Tarragona al servei de la ciutat, doncs jo celebro els 50 anys cantant en català. La setmana passada, darrere del programa, vam parlar de l'època de cantautor, i per la pau també, però en aquest cas era la protesta.
I ara comencem, a partir del 1980, ja a fer una fusió, vaig començar a fer una fusió entre cantautor-protesta i roquero.
En rock, en català, això sí. En català, eh?, que així trencant mollos. Sempre en català. Sempre trencant mollos, eh? Llavors, per això, dic, bueno, dic, podríem posar La casa del sol naixent, que és una cançó dels animals, que jo vaig traduir el català ja fa molts anys.
Tu t'atreveixes amb tot, eh? Jo, sí. Oh, i ara estic treballant en clàssics. Clàssics, tecno-clàssics. Tecno-clàssics. Me fas més por que una pedregada. Ostres, sí, sí, és una mica perillós. Sí, sí, ho sé, ho sé. Avui he estat treballant per a l'Issa, de Ludwig van Beethoven, en tecno.
De moment, qui li he enviat, m'ha dit que bé. És a mi. No, no, és a mi i li dic que sí, també. Però, bueno, avui... Avui no soc jo el prota, sinó que tenim un protagonista, així que podríem posar uns segons aquesta Casa del Sol i Gent. La tinc per aquí. Que també és una cançó protesta, eh? Sí. És una cançó que parlava d'un jugador, d'un... etcètera.
i deia a la seva mare que avisés als seus fills que no fessin com ell, bevedor, jugador, la mala vida. I una cançó en directe d'any 1983. Sí que va guanyar el Premi Mogambo conjuntament amb el Pallasson Rico, l'Olga Chirinacs, l'Òscar Cadillac, que havia pujat a l'Everest, la discoteca, i ens va donar
aquest premi. Premi Small Campbell, 1983. Les lliures, sentim-la. Música Música Música Música Música
Fins demà!
Hem de dir que el so que sentiu és d'una càmera en directe que en aquell moment estava gravant l'actuació. Molt bé. I no és agafada a la taula, que una vegada tens una altra qualitat de so, en aquest cas. Rigorosíssim directe. Però directíssimo, directíssimo, que si baixas i dius home, propa't una miqueta més de la càmera, home. Que m'estàs veient totes queixals. Molt bé. I ara si anem al convidat. Bé, passem a la tele de Tarragona
Aquesta setmana tenim el dissabte a les 7 de la vespre el Club de Lectura de la Taneu de Tarragona, que és un grup que cada mes llegeixen un llibre i parlen del llibre entre ells. Són uns 15 molts sols. Hi ha de tot, eh? Hi ha professors, hi ha una dentista, hi ha... En fi, i desgranen el llibre.
Molt bé, molt bé. Després, que no està el guion, el Rotary Tarragona Tarra Cougús, que sabem que el Rotary treballa per eliminar, bueno, en favor de causes solidàries al món, en aquest cas la poliomielitis, etcètera.
fa un curs de sevillanes per recaptar diners per comprar vacunes, entre altres coses, i els tindrem el dissabte al matí. Curs de sevillanes. Molt bé, molt bé. Tot això aquest cap de setmana. Aquest cap de setmana. Recusem a l'Atero de Tarragona. El dimeix al matí. Que no us heu mogut de lloc. No. Continueu estant al carrer.
Sant Magí, número 4, davant del que queda del teatre romà. Exacte. Entre el 2 i el 4. I veïns de la sala 0. Són veïns de la casa 0, eh? Jo crec que aneu relliscant i acabeu a la porta de la 0, eh? Quan marxo... Quan marxo la moto, sempre està ple a tope. Avui dimarts farem un especial carrer Sant Magí. Comencem amb vosaltres i després anem cap a la 0. O sigui que perfecte.
Molt bé. Tinc una cançoneta ara més bonica, també. Vinga, va, explica'm-la. I així presentem el nostre convidat d'avui. Explica'm-la, perquè això també està gravat en directe. Allà la teneu de Tarragona. Sí.
Aquest és el nostre convidat, Esteve Galindo. Bona tarda. Bona tarda. Encantat d'estar amb aquesta emissora i compartir aquests moments amb altres. Igualment, eh? No cal presentar-lo. Fantàstic, eh? Ara el que estem escoltant és una versió que han fet a l'Ateneu,
I què es diu? Cuando vuelva a tu lado. Pues venga. Esteve a Galindo. Si no he marxat. Dedicat a tots vostès. Oh, eh. Cuando vuelva a tu lado. Mientras ahora continúo. Las cosas de vivo. No me pidas jamás. Por tu pasión. De tu lado y de tu lado.
que he echado en tus manos y cuenta los labios de nuestro corazón.
Anem a preguntar-li... Sí, sí, endavant, endavant. No cal dir qui és l'arreglista ni el pianista, això ja està més vist que el treu. Esteve, cal dir també que l'Esteve era l'abanderat de...
Bueno, explica-ho tu. Fent una petita pinzellada, eh? Una mica de currículum. Allò és una part d'història i ara el tema que ens ocupa és la història de la música. Per cert que cal dir de la música, la primera... el temps de Roma, la primera signatura important, bàsica i...
conseqüent era la música. Perquè els romans deien que si una persona interpretava bé la música, les altres matèries ja venien per si soles. Fet aquest apunt, jo vaig ser creador conjuntament amb uns companys de la milícia urbana del 1811,
que estava situada dintre del setge de Tarragona, se sobreentén del setge del francès, diguem-ne. I llavors vam reproduir uniformes, vam reproduir el màxim d'història que vam poder i fèiem representacions amb la idea conceptual i bàsica que era donar a conèixer la història
Cosa que és necessària en tots els països i en aquest en especial, no? I, bueno, això va... Jo era el tinent de bandera perquè era el de més edat, tot i que abans era un xaval i ara també, però...
Tots els tenim. El xaval està per aquí, eh? Sí, sí, sí. Ja ha fet una mica d'història... Bé, és que cal dir que quan anem a fer Avaneres fem un xou, perquè a Avaneres, a Brumbarroc, a més a més, fem un xou. Veus? I jo dic, escolta... I aquest es nota, eh, que esteu conxorges tots dos, eh? És que esteu amb conxorges. No, no, aquest és el...
L'Esteu i jo, quan estem en directe, fem un dú... Peligro, peligro, peligro. Com la Sílvia i jo, el fans de Tarragona. No, no, no. Una concentració esporàdica fantàstica. I, a més, que consti que no ho portem preparat, eh? És el millor. És el que surt. O sigui, en plan... En plan artístic, però el que surt.
I, bueno, i sembla que surt. Molt bé, no? Deia això perquè l'estima té dues coses que em fan molta gràcia. Primer que tu et diguis, presenta. I llavors ell comença a improvisar i parla. I llavors, quan ja ha parlat el que jo estimo que és suficient, llavors començo la cançó. Perquè si no, no pararia. Sí, però el que no diu és que jo continuo parlant. Però jo vaig tocant.
Després hi ha una cosa molt bona, una cosa molt bona, que és molt caixonda, que és típic de l'Esteve. Quan canto una cançó, no?, i després ho posarem, i quan acaba la cançó, gràcies!
O sigui, que l'última nota ja, gràcies. I això va molt bé, perquè així incita el públic... Ja aplaudeix. Però el que no diu el Jordi Freixa és que estem buscant una persona que passi la plateta. Ah, això sí. Jo crec que algú et trobaria.
No calma, que no posaria dir-ho res. Bueno, no se sap, no se sap. Tot seria posar, eh? Ah, sí? Home, clar, tot seria provar-ho. No, no, no, no, no, res. Jo he presentat la proposta, ara que se senti. Jo per això acaba la cançó. Gràcies, estimat públic, gràcies. Mireu aquell del barret, aneu posant-li allà, a veure què passa. Si no, platareta el barret, tenim barrets, la mar de macos, eh?
Ui, ja la teniu... Pep, compta d'això, eh? De la teatre. Tenim que en dibugui. Veus? Doncs ja està, eh? I de bonic, eh? Per poder omplir, eh? Sí, sí. Ahí lo dejamos. És la pena. O sigui que, valga la redundància, l'Esteve i jo a l'escenari és com la Sílvia i jo aquí a la ràdio.
I tot sense jo, eh, anar fent. Sí, sí, sí, anar xerrat. Per què? Tenim uns apunts. Aquí hem fet uns apunts per saltar tots. Ah, no, bueno, jo me'ls assalto els apunts, eh. També? Sí, sí, sí. És del nostre club. Ja està, ja tenim clitzat, eh. Sí, sí, sí. No, no, no, no, no.
És com diu, el Josué diu, si ens agressin, no sortiria tan bé. Agafa la partitura, que li poso per tocar i fa... I li dóna la volta. I la llança.
Escolta'm una cosa. Vinga, va. Esteve, digue'm, perquè ens ha explicat allò de la vivició urbana. Sí, sí. Fet unes pinzalladetes cortetes. Avui no toca, avui. No, no, avui no toca. Avui toca la música. Això avui no toca, eh? Avui no toca, avui. Avui no toca. Explica'ns aquesta afició a cantar.
Com i què? Perquè, esclar, jo et conec de l'Ateneu. Sí, i jo, parlant de l'Ateneu, tinc la sort d'estar incorporat en aquella institució, deu fer uns 15 anys tirant, ni curt ni llarg, però jo considero que fa uns 15 anys, i a les quals a l'Ateneu he compartit moments molt macos, estic compartint moments molt macos,
Fent referència a la música, jo he de dir que la música, des que era un xavalet amb 5-6 anys, ja m'ha tirat molt. Per dir que si em deixeu explicar una anècdota. Jo...
Estàvem vivint a Barcelona i per Ràdio Barcelona, cada un i meig del dematí feien concert. Som a dos camilla, no? El Radioscop? No, no, això va ser posterior. És a dir, feien concert i llavors, segons diuen les males llengües, jo agafava un tamboret, pujava el tamboret, agafava un bastonet i dirigia tot el concert. Que idioma!
O sigui, arrencant d'aquesta premissa... Ja ho tenia l'ADN, ja, la música. Sí, ja ho porto a la vena, ja ho porto a la vena. I llavors, sí, he anat seguint molt la música, m'encanta la música, i on m'he pogut desenvolupar més, perquè, evidentment, al sortir del circuit professional, de la meva feina, del meu treball, doncs m'he pogut dedicar en coses que treballant no m'hi podia dedicar. Una d'elles ha sigut la música, no? Clar, clar.
I la sort d'estar incorporat a l'Ateneu amb un director tan excel·lentíssim com és el senyor Jordi Freixa, que, bueno... Gràcies, gràcies. No és que se li té que dir, sinó no dorm. No hi ha un duro, eh? No hi ha un duro.
Això em recorda quan arriba la tarea per ensenyar. Bon dia, senyor Freixa. Quan m'acostarà això? Quan m'acostarà això? Quan m'acostarà això? Quan m'acostarà això?
I després hi ha qui em diu il·lustríssim senador de Tarragona. Corri! No hi ha un duro! Jordi, en aquest cas, d'aquest darrer, corre! Que vindrà alguna cosa més forta, encara. Cal posar... Tema de la música, doncs, com deia, l'incorporar-me a l'Ateneu, doncs, bueno, vaig entrar al grup de Cantaires, i posteriorment, doncs, bueno, he començat a fer coses com a solista...
I, bueno, i m'encanta, m'agrada, i... I anem fent, i anem fent Ateneu, i anem fent País. Molt bé. I he fet una pinzellada molt breu. Sí, i digue-ho, digue-ho, home, digue-ho tot. Vinga, va, acabem, acabem. La falsa modèstia és el més gran dels engreïments. Sí. I ho faig molt bé. Bueno...
Em feu posar està nerviosa i tot. No, no. No m'ho crec. Això ho té que dir el públic. Això ho té que dir el públic. No, sí, clar, cal dir, cal dir, cal dir que quan canto l'Iceu la gent surt encantada, això sí.
Sí, però... Home... Ja que estem, ja estem. Cuidado, que cal dir una cosa, si no fos pels dits... pels dits meravellosos, tocant el teclat... Ah, veus el que has dit que va tocar del teclat, eh? Ara ho has aclarit, eh? Que no hi ha un duro, que no hi ha un duro. Que els jubilars... Bueno, ara ens han pujat una mica. Però no gaire més, però gaire més.
Doncs, bueno, la pinzellada seria aquesta. La música m'apassiona, la música m'encanta, i crec que la música és un bon remei, per no dir una bona eina, psicològica, mental...
que jo diria per tothom, però que jo, en el meu cas, que a la vida tots hem passat coses, doncs la música ha sigut una gran ajuda, no? I estic contentíssim de continuar amb la música.
Encara que m'havia deixat una cosa. Jo hi he estat molts anys residint a Lleida. I era el grup que començaven els Beatles. Els Beatles, sí, però posterior. I llavors... Perdó.
I llavors ens en va incorporar, hi havia un pub, un pub a Lleida, molt maco, i els dos germans, dels tres germans dos, eren músics. I llavors tenien un conjunt i ens seixaven a dalt de...
Diguem, del bar, del pub. I un dia em diuen, escolta, per què no puges i cantes? I vaig començar, vaig començar a cantar els pinitos, llavors, i vam fer alguna cosa. Ells ja estaven reconeguts, no era, no vull dir noms, tampoc. Allà hi havia dos grups importants. I llavors va ser que es va obrir la porta amb cantantes. Ah, sí.
amb les cantantes que costava molt abans i jo llavors per qüestions professionals i per alguna altra qüestió em vaig apartar de la música perquè va entrar una noia que per cert ho feia molt bé i va ser quan es va obrir diguem els conjunts que et va fotre el carrer una paraula
No, no, ben bé, ben bé no. Però gairebé. Però gairebé. No és ben bé. L'única satisfacció que vaig tindre que la noia ho feia millor que jo. Però podria haver fet un duet.
No, els duets no es portaven. No era de moda. Però es podia haver portat. Ah, això sí. Això sí. Bueno, cal dir que amb la música els duets sempre es poden fer, els duets. Per això? Sempre es poden fer els duets. Però, bueno, jo sempre li dic amb el senyor Freixas, dic, escolta, senyor director, li agrada que li diguin senyor director. Que no hi ha un dur. Sí, n'és igual. M'has de buscar una partner...
que podem cantar... Jordi, què passa? Estic descobrint amb tu coses ara mateix que no sabia, eh? S'ha de puntualitzar. Aquesta era la pregunta que tenia ara per fer-li amb ell.
Ell és un cantant melòdic, bàsicament, no? Però, a més a més, també domina el cantar poètic, que després hi posarem un trosset d'una cançó. Tinc preparada, eh? Tinc preparada. Vull dir, dic això, perquè li anava fins a preguntar, jo què ha dit de llet i això? Què era, el terrat com els Beatles? No, no.
No, no, no, no. Tot el que era pub, que era molt gran, a dalt hi havia sala de música. És on ells ensejaven la música, no? Sí. I no, estava molt bé, estava en unes condicions fantàstiques. Jo havia pujat alguna vegada i un dia se'm va ocorrir cantar una miqueta que, escolta, em van enganxar de seguida, escolta tu, tal, que... I bueno, i vam començar...
I vam fer alguna actuació, però és el que dic. Llavors, forçats una miqueta perquè l'altre grup contrincant que hi havia a Lleida ja va incorporar una noia i vaig veure que l'assumpto i a mi també, a nivell professional, se'm complicaven amb el bon sentit una miqueta les coses, vas dir, nois, escolta, busqueu una noia que...
I sí, sí. I de seguida. No va haver-hi problema. Veus? Doncs Jordi, pensa tu. A través de les zones de Tarragona Ràdio t'ho estem demanant. De cara al futur. La partner... Ah, no, sí. Mira, el grup... Ara ho arreglarem. Esteve ho arreglarem avui. El grup de veneres i el grup clàssic, que l'Esteve també hi és,
Sí, sí, sí. Són majoria dones. Veus, ja està. A llavors, a tu ja... A les maneres, si som... Ara estan trampolant. Deu, d'homes només n'hi ha tres. Veus? El resto són dones. Veus com tens fàcil, eh? Però escolta'm una altra cosa. Vinga, va. Perquè, esclar, aquí ara parlàvem...
I ja que m'ha tirat floretes a mi, jo també li tinc que tirar amb ell. Vinga. Això de Lleida t'ho preguntava si cantava el Terrat, que no és cap conya. Jo he cantat a l'edifici del Carrefour, al mig, a Lleida. Hi ha com una plaça gran. Ah, de Lleida, aquí a Tarragona? No, no.
Dalt del Carrefour, era un pati gran de la comunitat, i jo he cantat allí. Amb el fanfare i Claudinet, però érem dos nois. Encara no portàvem noies. No, escolta'm, jo li volia dir que, a part de la cançó melòdica...
ell també canta cançó poetitzada. I molt bé. Això està bé que ho digui jo. Sí, home, molt agraït. Llavors, la pregunta, a tu el que et sents còmode, a la cançó melògica i a la poesia també...
Jo em sento còmode amb les dues facetes, evidentment. Molt bé. És a dir, aviam, la música no és només cantar una cançó, sinó és sentir-la. És a dir, t'has d'entrar una miqueta com un actor, que si un actor no entra al paper que té que representar, doncs allà voren surt full. Com el Catedrales? Sí.
com... Sí, com el Catedrales. Cuidado, cuidado amb el Catedrales, eh? Sí, sí. No pensis. No he dit noms. Sí, t'ha dit el Catedrales. I no és el senyor Falcón el que escriu. No, no.
Però vull dir que si no sents el que estàs cantant, evidentment, ni per, considero jo, ni per la vibració, ni pel ton de veu, ni pel sentiment que li pots posar, si no captes l'argumentació, és difícil.
No és difícil. Vull dir, el que passa que jo no vull dir noms, a mi m'agrada molt la lírica, i hi ha un cantant que sembla que posis no vull dir noms. Déu en guard. No, home, pots dir, sí. No, no, no. Cap problema. Però afegeix abans un presuntamente. Un presuntamente. Per si de cas. Hi ha un cantant que sembla que posis una moneda en una màquina...
que ho fa molt bé, però falta el Duende. Val. Hi ha cantants d'òpera, i d'òpera ens en referim, que consti, que quan canten, com per exemple el senyor Plàcido Domingo, el nostre malograt... Carreres? No. No. Ah. No, no. El senyor Pavarotti. Val.
Jo tinc... Estava pensant el de les tres tenores, per això m'ha sortit Carreras. Sí, sí, sí. A Josep Carreras també hi ha un bon... Però com estava dient... Però és que, esclar, una cosa és quan es canta en grup,
o en conjunt, i l'altre és quan es canta individualment. D'acord. O sigui, jo segueixo, m'agrada sentir molt quan canta el senyor Pavarotti i des de l'ego primerament que sembla que no s'hi esforci.
perquè és que ni s'inmuta, perquè té una capacitat impressionanta, però li dona aquell duende tan impressionant que si no bribes, si no pots vibrar amb la música, amb la seva veu i amb el seu sentiment, vamos, ja... Apaga i vámonos, no? Apaga i vámonos. Vull dir que és el que deia...
Ai, ai, ai, que ficarà bé. Oh, contatonta. Polèmica, polèmica. No, polèmica no, que estic d'acord amb ell. Però tinc que dir que l'Esteva Galindó és alumne meu.
Ah, sí. Ei, que és un detall que aquest me l'havia saltat. No amb mala intencionalitat, eh? A veure, eh? Llavors li ensenyo que no és el mateix cantar amb l'estómac...
que cantar amb el diafragma. El diafragma és inconstipestronut. A l'estoma. I si no... No te vagis al micro. També li ensenyo que agafi tot el compàs, per exemple. Això ho fa tan bé. No com aquell que canta...
A veure, nena, que canta a vegades. No, ell canta, ell canta. Tant dintre de mi... Sí, regueton, res, no m'estàs dient? No, no, no. No, perquè ell és cançó melòrica. Anem a la polèmica. Cançó melòrica i poètica. Eh?
Esteve? Sí, sí, sí. Llavors li anava a preguntar el que ell ha dit, perquè l'Esteve és un crac també. Esclar, sentir la música. És el que jo els ensenyo als meus alumnes. Interpretació. No cantar per cantar, sinó interpretar, sentir la música. Molt bé, t'ho compro.
Això. Molt bé, Sílvia. No, no, que sí, que sí. És que hi ha molta gent que quan canta, i aquí li he de donar la raó, i a més a més estava pensant, quan ho deia, que semblen pels d'escombra. Sí, sí. I que t'ho diuen amb la veu, però clar, veus que ni amb la cara, ni amb els gestos, ni amb els ulls, t'estan cantant la cançó. Però no comuniquen.
I quan una persona que te canta una cançó que teòricament és bonica i és dolça, o senzillament t'ha de trencar, però ni et commou, dius, aquí falla algú. Sí, és evident, jo estic d'acord, jo estic d'acord, i he de dir que intento fugir de totes per totes. Bé, no és que intenti fugir perquè ja no em surt,
És a dir, jo penso que si un cantant, exceptuant alguns grups que estan molt marcats per una sèrie de teatralitzacions i una sèrie de coses, però si un cantant no és actor, malament. Exacte, exacte. Si un cantant no és actor... Si no comunica, no podem fer res.
És com un actor. Si no et fa entrar el paper, que és el que deia de bon principi, si el cantant no creu en la lletra de la cançó, no li posi el sentiment i està tieso com un pal, doncs, francament... És la diferència entre cantar...
O interpretar. Sentir la cançó. Els meus alumnes els ensenyo a interpretar. Però una cosa, ara aquí us feia una pregunta a tots. Que és una mica teatre, també. Jo també els dic als grups, que moltes vegades entrevisto aquí a la ràdio, perquè hi ha cançons que, clar, depèn de...
poden ser una bomba de rellogeria. Em refereixo a cançons que et diuen molt, no només pel que diu la cançó, sinó també el que significa dintre la teva vida. Perquè pots formar part d'aquesta banda sonora tan especial. Clar, cantar-la sobre l'escenari pot ser que se t'atrenqui la veu, perquè en aquell moment no deixes de ser persona, encara que estiguis interpretant. És evident, sí. I clar, t'ho pots arribar a trencar, que això moltes vegades el públic ho agraeix, però és allò que dius, veus que aquella cançó també li arriba a dintre...
Us passa amb alguna càncer determinada, Jordi i Esteve? Sí. Bueno, aviam. Esteve, Esteve. No arribem... A veure si ha après bé el que hi ha l'ensenyo. No hi ha... No hi ha arribat mai en un punt...
que, com per exemple, si ens hi fixem en actuacions de grups, té una doble faceta per una part integral pública amb la música dels que estan tocant a dalt l'escenari i per l'altra és que ells descansen una mica, sobretot els cantants. Quan invoquen el públic amb cançons que ells canten...
és com aquell esportista que a vegades fa aquella pantomima que es tira a terra i en aquells moments descansa. Bé, doncs, si ens hi fixem, veurem que hi ha grups que incorporen molt la seva actuació al públic, perquè té aquesta finalitat, per una part, calentar el públic, escalfar, fer-los apujar a l'escenari, però per una altra part hi ha la faceta que mentre ells descansen.
I perquè ara imaginem-nos un conjunt, jo tinc amics, que tampoc no vull dir noms, que han estat incorporats en orquestes i en grups, que imagineu-vos una temporada de bolos, quan porten la meitat de temporada, encara que ells són professionals i saben com cuidar la veu, però arriba un punt que, bueno, estan al bord de l'abisme, eh? Sí, sí, sí.
Estan al bord de l'abisme. Bueno, els estius, sobretot els estius són, ja ho deia l'Anna Valent, els estius són criminals perquè carretera, mal dormits, mal de tot. Clar, és que, clar, amb aquest punt, amb aquest punt de trencament, nosaltres no hi arribem.
És a dir, veurem que dius, escolta, durant 3 mesos fas una actuació dia sí, dia no, que llavors, clar, el cantant, sobretot el seu instrument, és la veu. Un teclista, un bateria, un saxofonista, aquest, doncs, bueno, també es pot equivocar. També es pot equivocar. Però, però, però, cuidado, que un cantant fa un gallet... Ara imagina't que estem en directe i començo a tocar...
Ja hem de plegar. Escoltem, l'Esteve, jo li cedeixo la cançó de comiat del programa perquè soni una cançó poetitzada.
Eh? Doncs mira, per qui sona, eh? Per qui sona. Bueno, he de dir que estic encantat de compartir aquests moments amb vosaltres, d'estar compartint aquesta famosa emissora. Gràcies. I de haver posat el meu granet, el meu granet com a integrant de l'Ateneu i com a aficionat a la música. Sí, bueno, i repeteixo, feliç d'estar aquí amb vosaltres. Que després d'un altre dia, eh? Sempre se'm fa curt. Sí, sí, sí.
m'escapi, eh? Ah, ja us obro la porta, eh? Aquest és el rotllo, que està ben ensenyat. Gràcies, Esteve. I, bueno, fins el dissabte, que ensagerem. Gràcies a vosaltres. Escoltem unes notes d'ara l'Esteve Gavindó, però cantant poetitzant. Molt bé. Gràcies de nou. I fins la setmana vinent, Jordi. Sí, de bo. Per quan vulguis, aquí ens tens. Gràcies. Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau.
I un llam ple de mistérios farà igual el teu cor. Cucada de curiosa,
Al dia que m'estim, la troça per mió. I tu d'ai, no s'estim bé, no s'estim bé, no s'estim bé.
Mirant que sóc feia i boigues espontanes viurà un ple des de munt. I el dia que m'estigui
I per sempre veus triomfarà l'amor. L'amor. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
I aquest veuen dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana, ve el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant els dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Villarreal BN.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
El programa Revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril.
No passaste de caimà, hasta me lo cocodrilo.
¿Cómo quieres que escriba una canción? Si a tu lado no hay reivindicación. La canción es que el tiempo no va a ser donde nunca va a ser. Una racha delito a los besitos.
Un otoño demonio se presentó. Fue cuando el arbolito se desojó. La canción de que el tiempo se atrasara, donde nunca pasara.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Doncs no sabem què ha passat. Havíem quedat amb el vocalista, precisament dels Pedrà, amb el Raül García, que a més li havia fet una miqueta la conya per allò de García García, dic, home, que som cosí, que hem de parlar del que passarà dins de les A la Zero aquest cap de setmana, perquè a més, us ho recordo, seran tant dissabte, dia 7 de febrer, com diumenge, dia 8 de febrer,
El dissabte a dos quarts de nou del vespre i el diumenge a dos quarts de set. Això sí, aquest tribut a Extremo Duro amb totes les entrades esgotades.
I, clar, volíem preguntar precisament amb ell, amb el Raül García, que és la veu i guitarra. Doncs, què ha passat? Us recordo que els Pedrà, Tributo Extremo Duro, no només és el Raül García, sinó també el Peter Martínez, a la guitarra i cors, o veus, el José Antonio Esteban, al baix i a les veus, i el Jaime Sánchez, a la bateria.
Ja n'expliquem, però ja que estem. Pedrà, Tributo a Extremadura, es va crear el 2009. De la mà dels músics experimentats de Plasencia de Càceres. Amb la intenció de fer tribut digne a Extremadura. Des del respecte i l'admiració que se sent. I porten molts anys escoltant Arroba Iniesta i els seus.
I avui, precisament, els volia preguntar sobre aquest tema, perquè us recordo que l'any passat, un 10 de desembre 2025, a l'Hospital Universitario de Cruces, a Baracaldo, Robin, ja està, ens va dir adeu. I estava pensant que si haguessin fet 5 tributs, o que haguessin fet 5 concerts més, els Pedrà, aquí a Tarragona, també s'haguessin esgotat les entrades.
El seu tour... Com que no? Que sí, que sí. El seu tour...
Després de la sala zero, continua a Santander, a Terrassa, Vigo, Oviedo, Almeria, Sevilla, Pamplona, Barcelona, Càdiz, Granada, Madrid, amb més dates, Manresa, València, Coruña, Gijón, etcètera, etcètera, etcètera. I això t'estic parlant com aquí que diu, m'he arribat al mes de maig, que ens falten encara un munt de dates més.
I no puc convidar-te a que compris les entrades, perquè ja t'he dit, estan esgotades de fa ja una mica. El que sí que podem dir és que de cara al dissabte, és a les dos quarts de nou, l'obertura de portes és a les vuit de la tarda i que l'inici és a dos quarts de nou, i que de cara a diumenge, obertura de portes a les sis, unes a les vuit, l'altre a les sis...
I a dos quarts, mitja horeta més tard, sobre els escenaris, els Pedra. Tributo a Extremo Duro.
Doncs tot això passarà dins de les de la zero. El senyor Peter Martínez a la guitarra. Això mateix, entre moltes altres. I t'hem de dir també que passaran també coses, i t'ho recomano, dins del Palau Firal i de Congressos de Tarragona amb els d'Eric Clapton Experience, que tindrem l'oportunitat de parlar amb ells.
de cara al futur no gaire llunyà. Al igual que també, i ho vam fer aquest dilluns, amb Diana Navarro. Us recordo que tenim encara aquestes dues entrades per poder gaudir de Diana Navarro. Si voleu, esteu convidats. L'únic que heu de fer és trucar-nos al 977 24 47 67. I amb ella tanquem el programa.
Bona tarda, són les set.