Mmmmmmmm
Això què està sonant? Tindrem l'oportunitat de gaudir-lo dins de les a la zero. Serà aquest divendres, dia 10 d'octubre, amb Zamas, Perrate, que els tenim a la via telefònica, però no, no, els tenim en connexió ara mateix a través de la nostra pantalla. Sé que estan, però no sé si ara mateix m'escolten. Vull dir hola, a veure si me responen. Hola, què tal?
Molt bé. Bona tarda. Hola, què tal? Hola, Pau. Hola, Edu, com esteu? No, si us voleu posar, he posat les càmeres de Tarragona Ràdio enfocant-vos. O sigui, que no hi hauria cap mena de problema. Us podríem veure a través de YouTube. Si voleu, eh? I si no... Hola, què tal? Com es prepara el que tindrem l'oportunitat de gaudir amb vosaltres aquest divendres? Expliqueu-me. Com està la maquinària d'Eza i Perrate?
La maquinària està engrassada. Sí, això sempre. La maquinària està superengrassada. Venim de fer uns quants concerts. L'últim concert el vam fer a Copenhague, l'anterior el vam fer a Sardenya. La veritat és que estem molt il·lusionats i amb mogollón de ganes de tornar a tocar la sala zero, que afortunadament amb ta i acompanyats de molt bons amics, com amb l'Espalt de Maceta i amb d'altres, hem estat uns quants cops així que amb moltes ganes de tornar a Tarragona.
que ens tracta també. Que bé, doncs m'anegro moltíssim i que vingueu moltes vegades més, eh? Per cert, això de viatjar pel món, que s'obrin aquestes portes, no sé si encara us esteu pessigant de dir que estem anant a llocs a portar precisament les vostres creacions, perquè són creacions allà on vulguin i són cada vegada més nombroses, on volen escoltar-vos, on volen formar part de la vostra família.
La veritat és que sí, que és un gustasso. El Pau i a mi ens encanta viatjar, crec que el Tomàs també. És una forma de viatjar molt satisfactòria, la musical, perquè també sempre sols conèixer gent amb qui t'entens força bé, s'estableix un tractat molt bonic amb la gent que ve a veure't i sí, sí, ens encanta. I també ens encanta tocar prop i veure amics, com esperem veure a Tarragona, com deia el Pau, que és un lloc que ens agrada molt anar-hi.
i amb moltes ganes per demà. L'últim que jo tinc vostre és aquest Holifanto de l'any passat, que encara està calentet, calentet, aquestes vuit cançons, però no sé si a sobre l'escenari tindrem l'oportunitat que ens descobriu que jugueu una miqueta més amb la improvisació, que us deixeu anar com ho feu molt sovint, perquè jo crec que cada concert vostre és únic i repetible, fins i tot arribaria a pensar. No sé si ara m'he tirat a la piscina.
Però vindria per aquí? La veritat és que tocar amb el Tomàs, perquè en aquest cas, clar, aquest concert és un concert que som dues bandes, encara que només som tres persones. Aleshores, tocar amb el Tomàs sempre és molt natural i molt espontani.
Aleshores, de vegades pot passar que no sabem com acabar una cançó perquè hi ha algú que es queda enganxat i no va l'acabar-la. I aleshores... Jo, per favor, tanca-li el micro. Tanca-li el micro, tanca-li el seqüenciador al cantor. També, també.
I de vegades també ens trobem fent, jo què sé, cançons amb una guitarra espanyola i fent cançons antigues d'Aza una miqueta al vuelo. Vull dir que no sé què passarà demà.
Sí que és una mona que és força permeable a l'ambient que es crea, no? I a veure com està el públic, l'espai, i a partir d'aquí sí que hi ha unes cançons que sabem que farem un set list, que la acabem sovint decidint una mica abans, però és això, no? Quant dura cada part, quina intensitat, quina dinàmica hi haurà...
Això canvia moltíssim segons el lloc on puguem estar. Va passar això, això que diu el Pau que algú no vulgui acabar, literalment va passar ara un parell de mesos tocant la finalitat amb el Perrate i el Tomàs, que estava allà enxiscadíssim amb una cançó antiga de Zà, de fet, improvisant a sobre i no acabava. Nosaltres el Pau i jo, ximpón, i ell... Ja què sé, a veure què passa demà.
És allò de, anem a abraçar-lo, a veure si es dona compte de què s'ha acabat. Anem a abraçar-lo, no hi hagi carinyo, que sempre hi hagi carinyo. Per això, en guany esteu, no sé si esteu d'aniversari, estava mirant per aquí que és possible que esteu de 20 anys ja, d'Eza.
Bueno, sí, de fet, l'any passat fèiem els 20 anys. Ah, és que com he vist que el primer disc el tenim del 2006, he fet comptes i dic, ai, ai, ai, que això està per aquí, eh? Clar, clar, els vam fer com els 20 anys i l'Edu mirant fotos se'm va adonar que era mentida, que en fèiem 21. Què dius? Sí, sí, nosaltres sempre comptàvem que el primer concert havia sigut el 2004,
I llavors vam muntar tota una gireta per Sales Amigues el 2024 i quan de cop ja estàvem acabant la gireta aquesta i mirem, ah, no, el primer concert va ser el 2003. Hola! Però sempre és bo. I el 22, sí, sí. És el que us anava a dir, sempre és bo per allò de la celebració i aquestes coses. Sí, clar, m'he trobat aquelles casualitats de la vida i això, ja que m'estàveu explicant que s'havia enganxat a una de les cançons i tal i qual, dir que no fos aquesta, aquelles coses de la vida. Mira que m'he trobat per aquí.
Comença molt fluixet, eh? Això té una edat, eh? Equi-equi-equi-cazam? Equi-cazam! Jo no arribo a escoltar. No arribes a escoltar?
Puc incluir també una pseudomemòria del que és? Puc incluir Moebius? Sí, sí, és aquesta, Moebius. Exacte, exacte. Sí, sí. Són aquelles peces que dius, ostres, heu recuperat alguna d'elles precisament per aquest aniversari? Bueno, el que es va fer i no sé si ara en directe també s'arriben a tocar. Em deies que es va quedar enganxat en una d'aquestes cançons? Mira... Hem anat tan enrere...
Amb el Tomàs, crec que no toquem cap d'aquestes, però sí, quan vam fer el 20 aniversari vam tocar com a mínim dos o tres cançons d'aquesta primera gravació. Aquesta gravació la vam fer amb el baixista del grup, amb l'Alberto Alegre, i la veritat és que va ser emocionant poder tornar a tocar cançons d'aquesta època que tenien una tensió i una energia brutal, no?
del descobriment, no?, de quan comences a fer coses pel primer cop. Però amb en Tomàs, de fet, toquem una, aquesta que es va quedar enganxat, és la que devíem composar el 2009-2010, si la vam treure el 2011, és del disc Megaflow, vull dir que també té els seus anyets, sí. Sí, sí.
Home, ara podríem fer una especial, eh? Perquè, déu-n'hi-do, les cançons que teniu, i el complicat que deu ser també una miqueta el del set disc, el de poder anar sumant cada vegada més, i clar, conforme aneu fent un altre disc, moltes d'elles s'han de quedar en el camí, però de tant en tant, anem a treure-li la polsa, a veure què passa, no?
I mirar-les a molts nous, no? Esteu preparant alguna coseta nova? Hem anat cap enrere, però anem cap al futur? Com ho teniu? Com està? Doncs mira, l'última cosa que hem preparat no és del futur, sinó és del passat. Que passat? Ai, explica. Sí, sí, sí. Hem fet un viatge en el temps. I resulta que l'any passat va complir 20, però aquest any, el 2025, la pel·lícula del Dia de la Bèstia fa 30 anys.
Aleshores ens vam fer una proposta i la vam acceptar de fer la reposició de la pel·lícula fent nosaltres la banda sonora en directe. Aleshores ens hem imaginat una banda sonora que acompanya la pel·li i és un projecte superxulo que estem presentant a diverses ciutats. I clar, és una pel·li que és tan generacional, parla de temes tan actuals... Que va ser la bomba, el dimoni, la rebel·lió en si, és que era una pel·lícula revolucionària en aquell moment.
Era una bogeria. És que és brutal. Jo crec que us esteu pessigant. Jo crec que si m'arriba aquesta proposició seria de, por favor, por favor, parem màquines i ens centrem exclusivament en fer això.
Ja hem passat molt bé fent-ho i tornant a veure és això, no? Hi ha pel·lícules que les mires avui en dia, 30 anys després, i dius, mira, no em ressona tant, però és el que deia el Pau, no?, que ja, que salvan totes les distàncies temporals i generacionals molt de quan érem adolescents, hi ha molts temes actuals, no?, de la conspiranoia, aquesta sensació de fi del món que tenim tota l'estona...
l'ascens de discursos més d'odi i d'ultradreta, que els tenim avui en dia potser bastant més bèsties que en aquella època, pa 30 anys, i per tant ha sigut un exercici molt xulo de tornar-li a donar una vida nova del 2025 per al dia de la bèstia.
Ei, una coseta, avui perquè ja no us queda més temps, que arribem a les notícies, però us vull parlar, quan tinguem l'oportunitat de parlar precisament d'aquest projecte, i si pot ser que me'l presenteu aquí a Tarragona Ràdio, o que esteu a Tarragona amb aquest projecte, que seria bestial, eh? Allà o cint a les Gavarres o al teatre o el que sigui, amb vosaltres aquí fent-ho en directe, aquest espectacle. Busca'ns un bolo, tia, busca'ns un bolo, busca'ns un concert. Ja m'encantaria, t'ho dic ara, ja t'ho dic ara que m'encantaria.
La contratación está abierta. Vinga, va, que no se'ns adormin, que no se'ns adormin. Gràcies. Cita amb vosaltres, recordem que serà demà mateix, jo deia divendres, que farem el que sigui d'aquí a tres dies, no, no, demà mateix a partir de les 10 de la nit.
i que ja, això sí, compreu ja les entrades anticipades i si no el mateix dia del concert amb Zay i Perrate a sobre de l'escenari de la Saga Zero. Gràcies, un pato anar-ho, sigueu feliços i que disfruteu del món de la música molts anys, eh? I que continueu sorprenent-nos. Gràcies. Moltes gràcies. A vosaltres. Adéu-siau. Moltes gràcies. Adéu. Adéu.
Arriba las noticias.