This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona utilitzarà 14,9 milions d'euros del romanent de tresoreria per finançar inversions, evitant així demanar nous crèdits bancaris. L'operació ha rebut el vistiplau del ple celebrat aquest dilluns. Només Esquerra Republicana ha votat en contra i PP i Vox s'han abstingut.
La consellera d'Hisenda Isabel Mascaró ha afirmat que és una molt bona notícia perquè es podrà executar els projectes amb fons propi, estalviant molts diners, especialment en un moment convuls per l'economia com a conseqüència de la guerra a l'Orient Mitjà. Ens estem apartant de la tempesta que pot suposar els increments d'euribors, pujades de tipus d'interès del Banc Central Europeu
I no només això, estem baixant deute i l'estem situant a una xifra històrica mai vista, mai vista inclús per funcionaris que porten aquí mitja vida. El modificatiu de crèdit aprovat contempla intra d'altes, diners també per engegar el nou barri a l'entorn del Col·legi Sant Pau o per l'asfaltat de carrers. La portaveu del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, lamenta que s'actuï a cuita corrents pel pas del Tour de França.
Per asfaltar els carrers de Tarragona de manera ordinària, d'alguna manera, posem una aportació insuficient, però quan ha de venir el turn resulta que llavors correm amb el modificatiu per asfaltar just abans que arribin els ciclistes. Doncs bé, vagin amb compte, no porin tant, a veure si hi haurà algun problema amb les obres i els ciclistes hauran d'agafar la bici de muntanya perquè amb la quantitat de forats que hi ha al paviment serà una mica complicat. Estem seguts que no, que estarà a punt.
Un ple de Tarragona que d'altra banda ha aprovat una congelació de les tarifes dels taxis. Els preus no experimentaran canvis de manera generalitzada i només s'actualitzarà el suplement de sortida des del port de Tarragona que paguen els carabaristes. El sector havia proposat una revisió a l'alça. El punt ha rebut 12 vots a favor i 15 abstencions, entre elles les dels consellers d'Esquerra.
El seu portaveu adjunt, Xavi Puig, diu que és un tema metropolità i que s'hauria d'abordar com a tal, i el conseller socialista Nacho García ha manifestat que l'objectiu és que es faci un bon servei a la ciutadania. El sentim a tots dos. Li proposem que ho abordin com una qüestió metropolitana.
perquè això és una qüestió metropolitana de calaix. Hem de continuar treballant perquè el sector del taxi es pugui guanyar la vida, però sempre pensant en les persones i en els usuaris i usuaris que els utilitzen.
Encara afegim que el projecte per donar un nou ús al mercat del fòrum ha rebut un nou impuls després d'haver rebut llum verda del plenari municipal. L'espai, tancat fa una dècada, estarà dedicat a la difusió i promoció de la cultura gastronòmica mediterrània. El portaveu de Junts, Jordi Cendra, té clar que l'antic mercat del fòrum es convertirà en un equipament per al barri. Serà...
Un equipament pel barri. Serà un equipament en què hi participaran els veïns, hi participaran els comerciants, botiguers, restauradors del barri. En canvi, el portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, ha mostrat la seva preocupació perquè l'equipament doni pas cap a la gentrificació de la part alta.
I ens preocupa que acabem marcant tendències de gentrificació més enllà del que estem fent. S'han presentat algunes accions, nosaltres no ens convencen. Jo li feia la broma a la consellera Dan el dia que vam presentar el primer PowerPoint. Hi havia una foto del mercador de Sant Miguel que ens van explicar així patxin patxam de no, no, que no és això, que no és això, però la foto hi era.
Més coses, Tarragona iniciarà el compte enrere dels 100 dies abans de l'inici del gran departe del Tour de França amb una festa oberta a tothom. L'acte tindrà lloc dijous a partir de 3 quarts de 7 i servirà per encetar Tarragona el Tour a casa. El club ciclista Campclar i el club ciclista Tarragona rebran un homenatge. El president del Campclar, Diego Bos, ha dit que el Tour posarà la ciutat al mapa internacional.
Pienso que no hace falta motivar la ciudadanía de Tarragona porque la prueba esta del tour es la más grande que puede ocurrir en una ciudad como Tarragona. Nos está poniendo en el mundo y sin querer la gente va a venir. O sea que este evento se conoce en todos los sitios y en todos los ricos. Dijous espremarà el polsador que encendrà la iluminació de groc en diferents punts de Tarragona. Més notícies a tarragonaradiopuncat.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
El catàleg d'Obramat té més de 20.000 productes, però per nosaltres són més de 20.000 històries. I per continuar construint històries junts, hi ha disponible el catàleg 2026 amb estoc sempre disponible i els millors preus del mercat amb marques líders del sector. Troba'l ja al teu magatzem. 20 anys construint junts. Obramat.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la cinturió de Tarragona Ràdio. Comencem la setmana amb moltes ganes. A més a més, us hem de dir que aquesta setmana ja desemboca la Setmana Santa. Qualquer cosa, tenim canvi d'horari aquest cap de setmana, dissabte, diumenge. Després tenim també... Ja ens trucan. Ja ens avisen que tenim el dia de la Palma. Sí, sí, diumenge de Rams.
Teniria el nostre protagonista, el nostre primer protagonista esperant-nos. Bé, el que t'estava dient, que aquest cap de setmana passen moltes coses i també les volem explicar a través de la nostra agenda particular que ja saps que fem durant la setmana. I per començar, marxarem amb un dels actes que tindrà lloc ni més ni menys que al Palau Firali de Congressos de Tarragona.
Aquest divendres, dia 27, a les 8 de la tarda, arriben Puro Relajo, Vivir Cantando. És el seu endepenúltim, o millor dinó, penúltim, penúltim concert, segons ha tingut l'oportunitat de llegir, perquè després ja marxen, si no recordo malament.
que és justament l'endemà a Bilbao, i allà sí que fan el que seria el comiat d'aquest, el seu tour, Vivir Cantando. Però, ep, el tanto, que això només és un fins ara, eh? Això de comiat sona molt de plorar, però res de res, eh? Ja que tornen una altra vegada a partir del dia 18 d'abril. Però això ho parlarem amb el David García, que el tenim via telefònica, i que de seguida saludarem-nos.
També avui anirem cap al Festival Xins i és que tenim ni més ni menys, si no recordo malament, ja t'ho dic, la memòria últimament no és el que tinc, el Sílvio Alvarez o potser és a través de la FIMS.
Perquè és que passen moltes coses, eh? T'ho dic en sèrio. I potser seria Ales a la zero on tenim també actuacions. Bueno, no marxis, queda't aquí amb nosaltres perquè tot això ho desvetllarem durant el nostre programa. I a banda també acabarem passant pel retrovisor musical de la mà del nostre company Jordi Sobranyes. Doncs tot això s'enceta ara mateix.
I com et deia, marxem al Palau Fidali de Congressos de Tarragona on no sé si la llum de la lluna o amb el corralero ens cantaran a cau d'orella la gent de puro relajo.
Bona nit
Perquè ens diuen de veritat que venen des de Navarra. Però t'he de dir una cosa que a mi m'ha tenien molt despistada. David García, buenas tardes i bienvenido a Tarragona Ràdio.
Buenas tardes, ¿qué tal estáis? Bajista, cantante, bienvenido a Tarragona Radio, bienvenido a Tarragona para este viernes. Muchas gracias. De verdad que me teníais despistadísima.
¿Por qué, pues? Hombre, porque escuchando vuestras canciones, viendo las actuaciones, digo, guate, son mexicanos. Parecemos mexicanos, ¿verdad? Hombre. Es que aquí en Navarra hay mucha cultura desde siempre de las canciones mexicanas. Yo no sé por qué, porque igual unos cuantos navarros en los años 50 y 60 emigraron para allá, para México, a buscarse la vida y demás. Podría ser. Y trajeron mucha cultura, pero hay una especie de, bueno, en todo...
De todo el territorio, Navarra es una cuna de las canciones mexicanas, la hemos vivido desde siempre como algo nuestro, la verdad. Entonces nos conocemos, pues si todo el mundo conoce unas cuantas, nosotros los navarros conocemos más. Y también te iba a decir, David, que por la forma que vais todo negro en poluto, ese sombrero, la forma de tocar, incluso la forma en la cual nos dais fiesta encima del escenario...
Digo, se han escapado, se han escapado, se han escapado. Sí, es como diferente. Bueno, aquí en Navarra hay muchos grupos de mexicanos desde siempre, como digo, algunos más clásicos, ¿no? Como los chavos mexicanos con el sombrero típico, con esos trajes típicos. Pero nosotros lo hicimos desde el principio un poco más, no sé si más norteño o así, pues con un sombrero... Era más barato, ¿sabes? Nuestro uniforme era más barato. Una camisa negra en matano negro y un sombrero como de vaquero negro...
Y entonces empezamos a hacerlo así, pensando igual algún día comprarnos unos trajes y hacerlo más clásico, pero al final eso nunca llegó. Nos gustó esta imagen y ya la mantuvimos y bueno, pues ahora ya se ha convertido en un símbolo más nuestro de significativo, ¿no? Esta manera de vestir y bueno, así hacemos las mexicanas y además nos daba pie para hacer otro tipo de canciones, no solo mexicanas, sino que también hacemos canción popular, canción de Guateque, canción en catalán, si hace falta alguna cosa haremos seguramente este viernes y así, y así.
Es que tenemos la oportunidad de escucharos y además nos hacéis poner la piel de gallina porque nos tocáis aquellas bandas sonoras que nunca pasarán, que son canciones que forman parte de nuestras vivencias con toda la familia. Porque es eso, que tenemos... Podríamos decir que desde las personas más mayores hasta los más jóvenes tenéis un... iba a decir un abanico de edades que podemos estar todos.
Sí, la verdad es que nosotros al principio, cuando empezábamos, pues la mayoría del público que venía era ya de 40 para arriba, que es cuando empiezan a gustar esas canciones, ¿no? Pero hemos poco a poco descubierto que a la gente joven también le gusta, ¿no? La gente joven es muy variada en gustos y puede gustarle desde la música electrónica, el reggaeton o cualquier cosa que está más actual, a cosas más, pues tipo como lo que hacemos nosotros de mexicanas de siempre o canciones populares de siempre, de guateque o lo que sea...
que también tienen ese interés por esas canciones y por disfrutarlas. Entonces, eso sí que ha sido para nosotros casi una sorpresa no calculada en su día. Y estamos viendo en las plazas, en los pueblos, cuando vamos, cuando vamos por Tarragona, también provincia, cuando hacemos fiestas y la fataré, ya estuvimos el año pasado y demás, pues vemos también gente joven disfrutando de esta fiesta y para nosotros un verdadero honor estar ahí con todo tipo de público, con todas las edades en la plaza y en el público. Eso está genial.
He estado escravando por ahí y veo que vuestro primer disco viene del 2014. O sea que, y no sé si hacía poquito que habíais hecho el grupo como tal. ¿Sois del 2013? ¿Va por ahí o un poquito antes? Sí, sí, no, eso es. En 2013 se formó la banda. Veníamos todos de otras formaciones, de otro tipo de cosas, incluso de orquestas de Mervena. Y bueno, formamos esta formación de los cinco.
alrededor de la música mexicana al principio, como decía, porque siempre nos ha gustado y luego lo fuimos un poco transformando todo. Sí. Y llevamos, pues eso, 13 años ya y muy contentos. Los mismos cinco que empezamos somos los que seguimos en el escenario y, bueno, ya nos conocemos mucho musicalmente y personalmente, ya sabemos por dónde va todo. Entonces, eso también es un plus para que la cosa vaya rodada, ¿no? Ahora ya entiendo esta canción que dice a los amigos así. Es que a los amigos así, ¿no? Como sois vosotros, sois para toda la vida. Sí.
Y más que amigos, sois familia ahora ya. Sí, se crea una relación muy importante entre músicos que están tocando y se están entendiendo musicalmente y personalmente y hacemos tantos kilómetros y ya más de mil conciertos desde que iniciamos. Entonces imagínate si hemos tenido experiencias y vivencias, ¿no?
el apoyo siempre del público y de la gente que viene a disfrutar con nosotros y a cantar, porque hacemos un concierto siempre muy interactivo, muy alegre. Estas canciones son de siempre, pues la canción del rey, de Volver, Volver, la de Lita, las canciones pues se haremos seguramente. O la bella Lola, que tanto gusta. Que también, también. Preparad el pañuelo, preparad el pañuelo. Sí, eso es. O la de Mauricio Falamar, o cómo es esta, esta también me gusta mucho, ya veremos si hacemos un trocito también de esa, de...
Mi abuelo se fue a la mar o algo así, ¿no? Sí. El abuelo, sí, ¿no? El abuelo que se fue a Cuba y estas cosas, el mewabi. Sí, eso es. También hace esta manera. Mewabi o no sé cómo se dice. Sí, sí, el mewabi. Algo haremos de eso, sí. Porque al final es música popular que pueda gustar un poco, pues...
Tampoco llevamos nunca un repertorio cerrado, ni siquiera en auditorios, que parece más formal, llevamos un repertorio cerrado. O sea, vamos viendo un poco lo que la gente quiere, si alguno además quiere pedirnos alguna cosa, se lo vamos a dar. ¿Qué dices? Aquello en plan, venga, alguna petición en el público y si alguien... Eso sí, por favor, que sea razonable de lo que estáis viendo.
Que nos vayan. Yo no sé si os ha pasado que dices, a ver, ¿en qué momento este señor o esta señora ha entrado al concierto? No, señora, esto no se toca. O, señor, esto no toca ahora.
Pues la verdad es que siempre hemos hecho caso a todo lo que nos piden. Si está en nuestras manos a verlo, más o menos la canción, si la conocemos un poco. O sea, hemos tenido incluso pueblos, yo recuerdo el año pasado en un pueblo aquí en Navarra, donde subió una chica que decía que ella cantaba ópera. Pues venga, pues canta un poco. Sí, y cantó un trocito y tal. Y bueno, estaba en el ambiente festivo y la gente le aplaudió mucho, le hizo bien. No le podíamos seguir musicalmente porque no la conocíamos. Pero bueno, en cuanto sabemos un poco la canción por dónde va, nosotros le vamos a meter algo de música, le vamos a entrar a animar.
Y sí, puede salir la gente incluso a cantar o pedirnos canciones. Y si la sabemos, nosotros vamos a intentar cumplir esa petición e intentar que sea siempre que sí. En vez de que no, porque no la sepamos, siempre vamos a ir a favor de lo que la gente quiera. Eso está claro. Estaba pensando, David, y además he podido... Yo desde aquí recomiendo a toda la gente que nos esté escuchando que entre en purorelajo.com, en la zona de videoclips,
que chalaran muchísimo porque más a más habéis tenido unos tándems encima del escenario. Estaba mirando ahora con Miki, por ejemplo, con la Lady García, etc. ¿Qué cosas os han pasado que todavía no sé si os estáis pinchando? Quiero decir, ostras, pellizcame porque no sé si estoy soñando.
Sí, la verdad es que la música nos ha traído tantas alegrías y tantas cosas que hemos ido superando, cosas que cuando iniciamos éramos incapaces de pensar que iba a ocurrir eso, de tocar en auditorios, de todo esto que está ocurriendo, de tocar con esta gente que dices, con Miki, con Elena Bianco, la que cantaba lo de Puente hacia Mallorca, la de Será Maravilloso, todo esto...
Con Iñaki Uranda, del consorcio, hemos cantado alguna vez. Y con muchos artistas que, bueno, les hemos propuesto modestamente a ver si querían participar con nosotros en algún show. Nos han dicho que sí. Nosotros encantados de compartir con ellos, de participar, de intercambiar también experiencias y aprender mucho de ellos, ¿no? De gente que lleva tanto tiempo. Y, bueno, con Miki prácticamente somos, bueno, sin prácticamente somos amigos, porque hemos coincidido con él varias veces. Con Santi Carulla también. Míratelo, míratelo. Enséñame a cantar, ¿eh?
Eso. ¿La escuchamos un poquito, te parece? Vale. Venga, va.
al salir de mi casa cuando iba a pasear pensando en mis problemas con ganas de olvidar me encontré a una niña sentada en el portal cantando con un bancha cantando sin mar enséñale a cantar enséñale a cantar
Yo me imagino que el público, y a más a más que estabais en televisión, alucinados.
Sí, la verdad es que... ¿Qué ha pasado, no? Qué maravilla. Sí, además son artistas que no los ponemos en cartel ni nada, ni anunciamos que van a estar. Entonces, cuando estás en un concierto, pues de repente decimos, está con nosotros Mickey, ¿no? Entonces la reacción de la gente, pues, ahí va. Entonces, ahí va, ¿sabes? O sea, que la gente había venido a vernos a nosotros sin más un concierto y se encuentran con un Mickey que está ahí de sorpresa, ¿no? O con un Santi Carulla de los Mustang, ¿recuerdas? Santi Carulla... Sí, sí.
El año pasado, en el concierto que hicimos en el Palau de Congresos, el año pasado estuvieron los dos, Miki y Santi. Nos cantamos a los dos de sorpresa allí en Tarragona y fue una maravilla con los dos. Te iba a preguntar si teníamos sorpresa para este año o mejor sorpresa.
Pues mira, este año me encantaría decir que tenemos sorpresa, pero este año no vamos a poder tener sorpresa. Bueno, os tenemos a vosotros. Porque se ha intentado, pero por tema de agenda no ha podido ser este año poder preparar alguna historia. Y entonces, con mucha pena, porque va a ser el único auditorio en donde no vamos a poder llevar a un invitado que siempre nos gusta sorprender, pero esta vez no va a poder ser. Con mucha pena, pero bueno, para otra ocasión. Pero si hay algún cantante, por favor, de estos internacionales, que esté casualmente por aquí...
Si hay algún cantante, por favor, por Tarragona, que le apetezca, ahora mismo hago el llamamiento. Si hay algún cantante por Tarragona, que tenga libre el viernes, si quiera ponerse contacto con nosotros y cantar alguna cosita por sorpresa allí en el auditorio, nosotros felices. A ver, por favor, no sé, un Sergio Dalma o un Alejandro Sanz que de casualidad esté también por ahí, ¿no? O cualquier otro, ¿eh? A ver, que son ideas que me han venido a mí así de casualidad.
No, o cualquiera, o Bertín Osborne, que sé, cualquiera. Te han venido buenas ideas, te han venido buenas ideas. ¿Has visto? Sí, sí, claro. Cualquiera, cualquiera, que pase por ahí un Rafael, que de casualidad esté por aquí, en nuestra costa. Yo a Manuel Serrat. Yo a Manuel Serrat también, por ejemplo. A lo mejor está por ahí tranquilamente. O ese Miguel Ríos, que a lo mejor se ha caído por ahí, o Ana Belén, o Víctor Manuel. Cualquiera. Sí.
Nos amoldamos, ellos se amoldan a lo que sea.
Exacto, nos ajustamos a su tona donde ellos quieran cantar y como no quieran cantar. Y que más a más disfrutaremos todos. Bueno, y si no hay... Oye, David, entre tú y yo, que no pasa nada. Que os tenemos a vosotros, que más a más, con muchísimas ganas, de que nos deis esa alegría, que nos deis esa energía, que yo le pondría puro relajo, pero yo le cambiaría, o al menos por el medio le pondría pura energía de relajo.
o lo que sea, pero haría una mezcla, porque nos dais precisamente esas sensaciones, que tenemos tantas ganas de vivir y de cantar, porque eso desde el escenario lo veis vosotros con la gente, ¿no? Sí, nosotros nos ha tocado todo, nos ha tocado la pandemia cuando los espectáculos se suspendieron. Nosotros hicimos mucho en 2021, que todavía no se podía, digamos, hacer fiestas,
Pues hicimos 80 conciertos en este contexto más especial, con mascarilla, con sillas separadas, ¿te acuerdas de estos conciertos que se hicieron hace tiempo? Sí, sí, tanto, disgustazo. Y la gente venía con una alegría y con unas ganas, bueno, las mismas que ahora, pero aún con más, decían, bueno, es que olvidarnos durante una hora y media de toda esta historia que estamos viviendo y poder disfrutar de la música y tal, para ellos era un regalazo...
Y con todas estas medidas ellos venían, la gente del público agradecía muchísimo y nosotros ahí vimos que la música tenía mucho poder, mucho enganche y mucho poder también terapéutico, ¿no? De echar a la gente de sus penas, de sus momentos más chungos y de olvidarse por un momento y de acordarse de que la vida es algo más, ¿no? Que malas noticias, que a veces también hay cosas que disfrutar y celebrar, ¿no?
Qué buena es la música, eh. Nosotros siempre lo decimos, eh. Y mira, el otro día Rosana dijo que sin la música tal vez es como si necesitábamos el aire. Y yo creo que la comparación estuvo muy bonita. Y con vosotros yo creo que también tenemos la oportunidad de disfrutarlo de tal manera, eh.
Sí, porque es vital, es vital. Y además nosotros hacemos mucho participar a la gente, que también la gente tiene muchas ganas de cantar, ¿no? Dice el refrán en el que canta su mala espanta, ¿no? Exacto. Pues así es, y nosotros dejamos siempre mucho hueco para salirmos de lo que es el escenario a la boca del escenario sin los micrófonos delante y dejamos que sea el público el que continúe el estribillo.
Y eso siempre ha sido un pegamento muy bueno para que la gente también participe y se vea también, partícipe, no solamente que escuchen, sino que también participen del concierto y se vean en su casa con todo completo, ¿no? Lo que han visto y lo que han cantado ellos mismos, ¿no? Y el que quiera bailar también puede bailar. Nosotros nos ponemos límite a eso, ¿eh?
Y si el auditorio no se lo concede, que nos ponemos en uno de los raditos para no molestar. Porque hay mucha gente que esto de los conciertos se lo lleva desde el punto de estar sentado y disfrutarlo. O al menos a mí me pasa que yo soy terremoto y tengo que levantarme. Y eso de estar sentada, cuando escuchas la música que te hierve la sangre, no puedes hacerlo.
Nosotros siempre hemos invitado a ese tipo de gente a que bailen y el auditorio normalmente no suele poner pegas y se ha visto muchas veces. En más de un auditorio hemos tenido a gente que se ha levantado a bailar tranquilamente alguna de las canciones y tan a gusto y no pasaba nada. Se convive todo. Los que están sentados con los que están bailando no hay problema. Canciones de puro relajo que no pueden fallar o al menos aquellas canciones que dices, mira, estas son un poco nuestras fetiches.
Sí, bueno, hay unas cuantas, depende de la zona en la que vamos, ya sabes que también hacemos repertorio en mesquera cuando estamos por aquí por la zona, pero, por ejemplo, en Tarragona seguramente no fallará la canción de Yo no me caso, esa mexicana, o la canción de Volver del Rey, o del Caballo Prieto Zabache, o Volver, Volver, alguna de esas siempre suelen ser bastante obligadas, mexicanas clásicas, que conocemos todos.
Y luego, bueno, pues también sorpresas y cosas también, como decía antes, que no son mexicanos, pero yo qué sé, pues seguramente tocaremos un Camino Verde que estamos tocando este año, ¿no? Por el Camino Verde que va a la Renita, que son canciones del recuerdo y que a la gente la activan mucho, ¿no? La activan a familiares que se lo cantaban, a ellos mismos cuando la escuchaban desde más niños. Y bueno, esas cosas siempre mueven muchas emociones, sí, sí. Qué lagrimilla ya, ¿eh? Todavía no hemos llegado al viernes, ¿eh? No puede ser...
David, preséntame a tus compañeros, preséntame a tu familia encima del escenario. ¿Quiénes son? Pues tenemos, yo estoy, bueno, yo me presento al final, bueno, ya lo has dicho, yo soy David el bajista y uno de los cantantes, pero también está a mi lado mi hermano gemelo, precisamente Jorge García, que está también con la guitarra y cantando. Luego tenemos en el otro lado a Chuma Gallués, que es el acordeonista, que también canta, porque cantamos todos, nos vamos repartiendo las canciones...
Sí. Tenemos a Josu Burguete, que es uno de los trompetistas, y también canta sus canciones. Luego todos nos hacemos también voces y coros y demás. Ah, muy bien. Y luego, por último, tenemos el quinto miembro, es el más jovencito, es el Neco Yrigoyen, que toca la trompeta. Que es el último que engañaste.
No, o sea, el más joven, pero él lleva desde el principio como todos, sí, pero es el más joven, el más jovencito, y ese sí que no canta, ese solo toca la trompeta, ese canta pero sin micrófono, siempre canta como al aire, pero nunca se ha atrevido a coger un micrófono y cantar él también alguna canción para él, no, no, él está tocando la trompeta y cantando un poco desde su sitio. Muy bien, muy bien. ¿Pero lo habéis intentado convencer alguna vez o qué?
Sí, alguna vez hemos dicho, oye, ¿por qué no te animas y tal? Y dice, no, no, de momento déjame, de momento no. Ya llega a mi parte, ya llega a mi parte. Lo hace bien, ¿eh? Sabemos que canta bien y lo hace bien, pero no se ha animado a hacerlo en el escenario. Algún día, algún día. Pero yo recuerdo que os tenemos este viernes aquí en Tarragona en el Palau Final y de Congresos a las ocho de la tarde, que hemos de ser, pues como pasa en el Palau de Congresos, que nos gusta que seáis puntuales a toda la gente que nos está escuchando.
Si empieza a las 8, venid sobre las 7 y cuarto, 7 y media, para ir pillando vuestro sitio, con vuestra entrada, y a disfrutar y a dejar precisamente que empiece ya ese fin de semana. Y si ya que ya es casualidad de la vida, ya tenéis la Semana Santa más que de vacaciones, pues perfecto. O sea, no hay ningún tipo de excusa para poder disfrutarlos.
David, gracias, gracias, gracias. Gracias a vosotros y os espero a todos y a todas por allí este viernes. Nos pasaremos bien. Como dicen desde el Palo de Congresos, canciones para cantar, para bailar, para sonreír y sobre todo interpretadas con el corazón. Gracias y hasta el viernes. Muchas gracias. Un beso enorme, David. Gracias. Adiós, adiós.
Tu memoria me borre a mi. Dile a quien te pregunte que no te quise
I ara obrim el telèfon, el 977 24 47 67, perquè tenim dues entrades dobles per poder gaudir d'aquest concert. Si vols, truca'ns, t'estem esperant.
Y allá en el otro mundo, en vez de infierno encuentres gloria y que una nube de tu memoria me borre a mí. ¡Venga los del fondo y los de los lados, fuerte, a pleno fútbol! ¡Y allá!
L'alegria i la bona música que tornen precisament a Tarragona de la mà de puro relajo. Quina meravella. Serà aquest divendres dia 27 de març a les 8 de la tarda i recordo que si voleu les entrades al 977 24 47 67. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
I canviem ara mateix, ens anem amb Sílvio, que tenim de concert, sí, sí. I no massa lluny, eh?, no massa lluny, al Jardí de la Casa Rull, també aquest divendres, a les 8 de la tarda. Anem a veure, anem a veure que m'expliqui. No és que no me'n tristeixi,
Me'n distrec i se m'oblida que existeixes. I se m'oblida que existeixes. Se m'oblida que existeixes. Encara que no costi de creure, jo m'he tornat a distreure.
S'ha tornat a distreure'm S'ha oblidat que existeixen
Ja m'he tornat a distreure. Ja m'he tornat.
Doncs els amics d'Associació Cultural Animat ens conviden a aquest concert modernista que inclou a Per i Tio dins del jardí de la Casa Rull. Serà aquest divendres 27 de març a les 8 de la tarda i el protagonista és ell, Sílvio. I és que tenim aquest treball discogràfic que l'hem de moure, l'hem d'escoltar i si és en directe, encara millor. Infinita primavera. Sílvio, bona tarda i benvingut.
Com estàs? Gràcies per tenir-me aquí molt bé i tu, Sílvia. Doncs mira la barra bé, perquè et tenim de concert aquest divendres i és que ja comencem a omplir l'agenda, eh? El que passa és que no tenim el do de l'ubicuitat i ja m'agradaria, eh? Ostres, aquest infinit de primavera, quina meravella! Sí, sí, serà un cuixart superxulo. A més a més tenim uns quants convidats i... Sí, sí. Hi haurà la Laia Cucó amb la que vam fer un single, hi haurà el Candy, que també va participar a l'àlbum...
I hi haurà una bicicleta convidada. Com que una bicicleta convidada? A veure, a veure, explica'm, explica'm això. Bé, fins... Del que es pugui explicar, eh? A veure, que no ho desveiem tot. Jo crec que es pot explicar tot. Sí? Sí, jo crec que serà inclús millor. Portem una bicicleta al directe i la transformem en sintetitzador. Com? I la fem sonar. I és una cosa que... Al·lucinar. Jo trobo que és molt xula, que val la pena veure. Sí. Més enllà de les cançons que portem, les...
Les acompanyem d'una bici. I com sorgeix aquesta idea? Com ha estat? Era la teva? Era la meva bici. Un dia experimentant amb un amic que es diu Pau. Estàvem experimentant amb vocoders i amb un sintetitzador d'open source que es diu Organel. I portàvem micros de contacte i vam decidir enganxar els micros de contacte a diferents superfícies. I em semblava tot interessant i hi havia possibilitats de fer coses xules.
I de cop el meu amic va dir, hòstia, tio, però si tenim aquí una bici, perquè m'ho connecta amb la bici, a veure què passa. I la principal idea era fer-me hores la bici, però, clar, el cable no donava i ens feia pot trencar el sinteritjador. Llavors fèiem rodar la bicicleta i la fèiem sonar, i, hòstia, al final van sortir temes fent servir la bicicleta. Al final, ara m'he d'emportar una bicicleta al directe per poder tocar això. El que passa que, clar, m'imagino que la furgoneta va plena, llavors, no?,
Va plena fins dalt. I no sé si esteu pensant de canviar de bicicleta, de canviar de furgoneta o de fer-me on. L'opció jo crec que és canviar la bicicleta i posar un monocicle. Així ocupa menys i fa el mateix sorollet. Però, clar, no dona el mateix efecte. No, no és el mateix. I visualment, clar...
Passarem a ser els flipats de la bici als pallassos del circ, allò bé. No, home, no, perquè a més a més el feu sonar. Una cosa és que, mira, que estigui allà i que no faci res. Però, clar, si la feu sonar forma part i és una altra eina. Total. Clar. Bueno, aprofitant que estic aquí... Digues. Et puc esmentar dues dates més que ens hem confirmat de concert. Endavant, sí, sí. Mira, la d'aquest divendres, 27, serà a les 8. Molt bé. Després en tenim una altra el 11 d'abril... Sí, sí.
Abril, ho estic dient bé? El mes que ve, el 11, l'abril, a Igualada. Aquest és lluny, però serà superguai. A la vestida del Rec, també portarem la bicicleta. El dissabte, dia 11, a Igualada. I després tenim un tercer concert confirmat, que serà a Vilaseca, el FIM, el dia 9. Ah, el FIM, molt bé, el dia 9 de...
Ah, el dia 9 de maig. Ah, el 9 de maig, va. Ara no ho sé, sé que encara queda una miqueta pel film, perquè a més a més encara ja s'han començat a obrir moltes portes perquè la gent s'animi i vingui cap a Vilaseca, però no ho sabíem. Mira, el dia 9 de maig, m'apunto, ja saps que pel dia 9 de maig t'avui per aquí, no? Home, i tant. I així tu rematxarà una estoneta. Quan volies? Per cert, repassaràs tot el dic sencer
Repassaré tot el dia sencer i porto algunes cançons que no ha sentit ningú. Alguna no me fa? Unes quantes, cosetes, regalets, detalls. Bueno, està molt bé. És una manera d'endulci també el concert. Alguna versió també voldràs fer o no? Hi ha una versió d'una cançó del meu pare, però en general... Això és un homenatge llavors. Això és un homenatge llavors al teu pare. Exacte, total. I que ja que t'acompanyarà potser serà aquesta, no? No.
No. No, què dius? Ara se m'ha sorprès. Aquesta la faré jo sol. Ell ja ho sap, m'imagino que sí, si ho ha anat assajant. Sí.
Vinga, a veure què és el que passa, eh? Bé, recordo de nou que et tenim en concert aquest divendres, dia 27 de març, a les 8 de la tarda, al Jardí de la Casa Rull, i que teniu l'oportunitat de comprar les entrades al dice.fm event, i allà ho trobareu a la primera, i si no, a través de l'Associació Cultural Animat,
I no sé si també ho tens tu en algun lloc, Sílvio. Diria que ja ho has dit tu. Sí, no? Aquesta és l'única opció, des de l'Associació Cultural Anímat, o si poseu a Google Sílvio RCC, us enviarà directament a les entrades.
I a més a més ho podeu agafar, i aquest és el preu, sense sorpreses i sense res, són 15 o 45, que teniu l'oportunitat de pagar i de gaudir d'un gran concert i de disfrutar amb ella amb el Silvio. Silvio, gràcies, gràcies per atendre'ns. Un plaer, Silvio, com sempre. I el que dèiem, que de cara a principis de maig tornem a xerrar una altra vegada.
Molt bé, quedem així, clar que sí. I ara, amb el teu permís, acabem amb aquesta cançó que es diu Infinita Primavera, i ja que la tenim com aquí que diu, acabar de començar, doncs això, que es fas infinita. Això. I amb la teva música, encara millor. Molt bé, Tílvia, una abraçada. Gràcies. Adéu-siau, adéu. Adéu.
Potser no és allò que voldria dir, però escriure no és mai fàcil. Escriure no és mai fàcil. Escriure no és mai fàcil.
És impossible un juicio justo del futuro. Hoy relevante, mañana intranscendente. Lo más pequeño es por venir a hacer gigante. Solo el amor vuela libre por el tiempo. Doncs ja sabeu que tenim l'oportunitat de gaudir d'aquest concert de Sílvio. I tenim trucada. Espero que sigui per nosaltres. Agafem a veure què ens diuen.
No pel concert de Sílvio, perquè no en tenim entrades, però sí pel concert. I parlàvem fa una estoneta amb la gent de Puro Relajo, que vindran aquest divendres al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. No sé si serà per aquest tema, jo crec que sí. Bona tarda. Hola, bona tarda. El seu nom? Encarna. Encarna. Des d'on es truca, Encarna? Des de Tarraforta. Des de Tarraforta. I vols anar a veure els Puro Relajo, Encarna?
Sí, sí, pot ser, sí. Doncs mira, només per trucar-nos tens l'oportunitat d'emportar-te dues entrades per tu i per poder gaudir d'aquest concert, que recordo que serà aquest divendres a les 8 de la tarda al Palau Fidel i de Congressos i que és...
Jo li deia fa un moment al David García que més que puro de relajo res, que són pura energia i que s'havien de canviar el nom perquè és una alegria tenir l'oportunitat de veure'ls. Espero que em donis la raó, encara. Ara no pengis que t'agafaré les dades al DNI perquè puguis anar allà al Palau de Congressos a recollir la teva entrada, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies. Doncs fins ara mateix, gràcies. Doncs en Carnac ha estat la nostra primera de les dues trucades, perquè recordem que tenim dues entrades dobles perquè us pugueu endur per poder gaudir d'ells, dels Puro Relajo, amb cançons que segurament que coneixes, com per exemple aquest Vine de México, o Canción Mixteca, o Amar y Vivir, o Te Voy a Estranyar, entre moltes altres.
Cuando tú te vayas buscaré la forma de tener amigos viviendo en mi casa Cuando te hayas ido fingiré ser dueño de mi voluntad y de darte olvido Bien acompañado pasaré por sitios que juntos y alegres mil veces pasamos
Pero luego a solas volveré a lo mío cuando esté en mi cama.
Te voy a extrañar, como extraña a un ciego, a su lazarillo, como extraña a un perro, a su fiel amigo, que muere de pena y de soledad. Te voy a extrañar, porque fueron años,
Mira, que ens queden dues entrades més. Vinga, va. Ja hem agafat les dates i totes les dades de l'Encarna, que és la nostra primera trucada. Volem una segona, a veure si és possible per poder gaudir d'aquest espectacle que arriba al Palau final i de congressos. I que, com pots veure, ja repeteixen...
i amb ganes de tornar-los a trobar a través d'aquest escenari tan maco com és que mateixa. El Palau Filari de Congressos i amb ells amb els puros relajos. 977-24-4767. El telèfon el deixarem obert perquè anem avançant en el nostre programa en qualsevol moment. Si ens vols trucar, aquí t'esperem. Bans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un problema.
Doncs vingui amb el nostre retrovisor musical. Jo no sé si el Jordi em parlarà dels premis d'enderroc que es donen precisament aquesta setmana i que els podrem gaudir, si vosaltres voleu, a través de la xarxa.
Jo em quedaré amb les ganes, ja t'ho dic ara, de potser veure'ls en directe. M'hauré d'esperar a veure-ho per televisió o després veure de quina manera ho fan i qui s'emporta aquests diferents premis. Recordo que serà el dia 26, aquest dijous, a dos quarts de 10 de la nit i fins a la una de la matinada. Déu n'hi do, eh? És que estarem aquí a la ràdio. No m'ho puc escapar. Amb les actuacions...
A veure si us dono alguna pisteta. Durant la gana també s'hi presentaran les estrenes en directe dels nous treballs discogràfics de Joan Daussà, la Ludic Band, Mamaduixa, Maria Jaume, Fades, Dan Peralbo i el Cowboy, Uineta, Guillem Roma, Ben-Nus i molts altres. A banda també de l'inici de la gira dels 40 anys dels Lacks en Busto. Però ja no m'enrotllo més. Anem al retrovisor musical, com et deia, i a veure què és el que ens diu.
El nostre company Jordi Sogranyes. Jordi, Jordi, Jordi, hola! Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Dos i de la mar de Beitu. Jo bé, gràcies. Paralegro, paralegro. S'entén ja de fons els timbals i els tambors al ritme de les inmenents processons de la Setmana Santa. Sí, i tant, i tant. Ja les tenim aquí. Sí.
Vistarem el retrovisor musical número 311 parlant de l'actuació del Joan Garriga i el mariachi galàctic al Submarino de Reus. El Joan Garriga hi va actuar dintre del Superzool Festival el passat divendres 20 de març. Hola, bona nit a tothom. Gràcies per venir. Som el mariachi galàctic.
El rock'n'roll és mort, els ídols s'han desfet. L'església s'ha cremat i el ramat va de distret. El rock'n'roll és mort, a l'altar desmentit.
Valleu dins l'aire cremat Valleu sobre la cendra Valleu dins l'aire cremat
S'han rostit de tan escalt, el rock'n'roll és mort, l'església sucarrimada, el profeta s'ha oblidat, els apòstols s'han distraçat. Balleu sobre la cendra, balleu dins l'aire cremat. Balleu sobre la cendra, balleu dins l'aire cremat.
Fins demà! Fins demà!
Doncs us he explicat que el Joan Garriga el vaig conèixer gràcies al xarango. Sí, sí, perquè va fer una versió molt bonica d'una de les cançons del xarango i vaig dir, ostres, hi ha aquesta veuassa, hi ha aquesta forma de fer, i que em veia assabentada que era el Joan Garriga. I després vaig pensar, però sí, crec que ja he parlat amb ell, que tanta galàxia, tanta galàxia... Era broma, eh? Ja el coneixíem, ja el coneixíem.
Anem a la segona píndola, Jordi. Ara retrocedirem fins a l'any 1991, concretament fins al dia 22 de març. I és que ahir va fer 35 anys que dues formacions catalanes van aconseguir actuar a la capital de l'Estat, a Madrid. Van ser els quits i els nats. Déu-n'hi-do. Els nats de Montroig i Cambrils i van presentar les cançons del primer disc Cor a l'atac.
i deixen lliures cent paraules que ningú mai no ha escoltat. Tanco els ulls per una estona per tornar-les a sentir, però la veu és molt traïdora i no surt més. Què farem aquí tu i jo? Què farem? Què farem fins que surts?
que alguna vegada tu també t'han enganyat. I que mentre tu somies, jo sóc un cor a l'etat. Veig com ballen les abelles, una dansa immortal. Jo voldria ser com elles, per sempre.
Mira, m'ha agafat ara mateix un puntet de nostàlgia que he hagut d'agafar l'ordinador i mirar qui eren els nats. I jo dic, mira, l'any 1985 es van fundar amb el Josep Maria Clariana al baix i a la veu, el Jordi Pallarès a la guitarra, el Marcel Aragonès a la guitarra i el Carles Ruhm a la bateria. I que el seu primer treball discogràfic va arribar l'any 1990, cinc anys després, amb el nom de Cor a l'atac.
Déu-n'hi-do, eh? La de guerres que ens van donar, clar que sí. Dormo en una habitació que està plena de miranys i tanco els ulls per no veure i poder-me evitar. Veig com aquell vell caminar ha ajudat del seu bastó i jugo amb les meves nines que són innocents.
Què farem aquí tu i jo? Què farem? Què farem fins que surti el sol? Què farem?
I ens anem a la darrera de les píndoles musicals, Jordi. I anirem tirant... Felicitant avui el Roger Montalà. Vinga, va. A la bateria dels MyTips i dels Fenya Rai. Clar que sí. I és que avui és el seu aniversari. Felicitats. Felicitats, Roger. Clar que sí. Fins d'aquí un partit de setmana, Sílvia. Sí, feliç setmana santa. I dos dels fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adeu.
No sé si ho he dit, però clar que sí que arriba la Sabala Santa. Escoltem els Peinyarrai i tanquem el retrovisor musical.
Va néixer l'infant de Déu, que s'assemblava, que s'assemblava. I així va néixer l'infant de Déu, que s'assemblava mossèn Mateu. A la Ballarusca no es pot cantar per res privat.
Bans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Fue en un pueblo con mar una noche después de un concierto. Tú reinabas detrás de la barra del único bar que vimos abierto. Cántame una canción al oído, te sirvo y no pagas.
Solo canto si tú me demuestras que es verde la luz de tus ojos de gata. Loco porque me diera la llave de su dormitor.
Hem tornat a anar amb la gent de Puro Relajo. I és que avui, si tu vols, et donem dues entrades perquè puguis gaudir d'aquest concert. I com pots veure, del repertori hi tenen, i molt bo, eh?
Et recordo, el telèfon és al 977 24 47 67. Ja hem donat dues entrades i ens queden dues entrades més que poden ser per tu. Ens queda poc temps. Arribem de seguida a les notícies. Així que espavila.
Desperté con resaca y busqué, pero allí ya no estaba. Me dijeron que se mosqueó porque me emborraché y la usé como almohada. Comentó por ahí que yo era un chavalo.
Pero cómo explicar que me vuelvo vulgar al bajarme de cada escenario. Pero cómo explicar que me vuelvo vulgar al bajarme de cada escenario.
Bona nit.