Bona nit
Bona nit
Doncs aquest canó de Palamós, que ara ja estàvem parlant fora d'antena amb el Jordi, estava preguntant, Jordi, aquest canó de Palamós existeix físicament? El tenim?
Sí, i tant. El Palamós està allà d'una plaça i és un canó que es va recuperar a la Guerra del Francesc i que el van posar allà com a símbol de la pau.
A mi m'ha agradat més posar el canó del Museu Arqueològic, per allò de Tarragoni.
Ah, ostres, sí, i tant. El canó que tenim també al Port, que al Port tenim diversos canons allà.
Encara no he fet la lletra, però també hi ha por.
El canó del Serrallo, mira tothom.
Molt bé, sí, sí, sí.
Mira, mira, ja n'hem posat mitja lletra ja, eh?
Sí, cap problema.
Vinga, va.
Bueno, allò que em deies...
No, benvingut, de nou.
Ah, moltes gràcies a tothom.
Home, hola.
Estic molt content de tornar a ser amb tots vosaltres.
Jo també.
I moltes gràcies a Tarragona Ràdio per donar-me l'oportunitat d'estar un any més, una temporada més amb tots vosaltres.
Tarragona, home.
El que passa és que m'ha dit, Sílvia, prepara't, que venen tons.
I que, a més a més, m'ha arribat un piano quan m'ha explicat.
Oh, sí, sí, sí.
I que ho portarà molta gent.
Un piano que es plega.
Un piano que es plega.
Ai, ai, ai, ai, ai.
Me fa més por, me fa més por.
Me fa més por que un idiota d'una mata.
Per exemple, per exemple, que seria una altra, seria una altra.
Bueno, ara anem per feina.
A veure, Jordi, com estàs?
Com ha anat aquest estiu?
Ah, molt bé.
Per Sant Magent vam veure una estoneta.
Molt bé.
No, jo volia comentar allò que m'has dit del català, l'albertina catalana.
Sí.
Que ara està de moda i, a més a més, porto els perdenyes de pagès.
Ep, a veure, ensenya.
A veure com va el ioga.
A veure com va el ioga.
Oh, l'asiàtica no m'ho veus pixar.
Doncs eh, soc català i porto maratina.
I tant.
I el que em digui res, li tallo la sardina.
Home, no sé si quedaria...
Deixem-ho.
Bueno, posem la sardina.
És un dir, la de la sardina.
Posem la sardineta.
No, la sardina estaria bé.
Sempre estaria bé, la sardina.
En 73 anys ja la sardina.
Ja és una mica sardinet.
Seguim parlant de sardines.
És el jove.
És el jove.
No me la lis, que encara estem en horari infantil.
I això de la sardina es pot desembocar cap al barat.
com un llust.
Tot això té vida pròpia, eh?
Sí, bueno, pues sí, sí.
I a més venim de la randa mar.
O sigui, qualsevol cosa molt posa, molt pesada, eh?
Així podries dir...
De peix.
Quasi, quasi que el que hauríem de dir, vamos, a la cama...
Vinga, d'aquí una miqueta, d'aquí una miqueta.
Deixa les criatures que visquin.
Que ara, a més a més, sou conscients que ja a les 8, quarts de 9 ja és fosc.
Bueno, doncs pregunta, pregunta el que vulguis.
Que no, que com ha anat a l'estiu, que com estàs, que com...
Tope, tope.
Mira, estan fent-nos les obres, eh?
Es veu?
Ens han de posar la ràdio guapa.
Vinga, va.
Doncs mira, doncs, bé, han fet molts bolos.
Bé.
Sí, alguns amb l'orquestra, amb el paper de torrensol petita,
i sobretot venint a rumbarroc, amb el nou treball aquell que han portat
per molts pobles de Catalunya, perquè nosaltres estem a la Diputació,
el català de cultura de la Diputació, perquè clar, som un grup sense ànim de lucre,
i ho fem com a teneu, no?
I, però, però, a tope hem estat, bueno, a Caniçell, a Bimbudí,
bueno, com a un munt de llocs, i tots en un gran èxit, perquè, modestia a part, eh?
Oh, bé.
Més que res, perquè, esclar, és una nova forma de fer habaneres.
Vam estar també al Serrallo, de Carragona.
Sí, és veritat, que estàs molt content.
I vam tenir, la veritat, molt d'èxit, estem molt contents.
Ah, el llibre ja està esgotat.
Això que t'ha de vol dir, i el CD, què tal?
El CD encara que, bueno, el CD com és un USB...
És un pendrive, sí, sí.
Com és un pendrive, doncs es poden fer còpies, tornar a fer edicions.
Molt bé.
Però el llibre, el llibre m'ho estic pensant, de fer una altra edicions,
perquè ara estic treballant en un altre treball, que es dirà Forjant la Pau.
D'aquí, els canons de Paramos, que comentàvem al principi.
Ah, tot va, sí.
Per això el canvi, diguem, de... A veure si és veritat, eh? A veure si és veritat.
Sí, sí, Forjant la Pau serà un treball que faig sobre la pau, precisament.
Les cançons seran sobre la pau, i...
Però seran totes teves? Faràs alguna que una altra versió?
No, no, no. Aquestes seran versions, i algunes ja les tinc editades, com és la...
A l'Imagin, estava pensant.
A l'Imagin, sí. A l'Imagin, que és el llibre del Còpel, que precisament estem treballant amb el Còpel,
cançons d'on un aire internacional.
Molt bé.
I, bueno, després també he de dir que he tornat a sortir escollit president de la Taneu.
No tenia dubtes, ho saps, no?
Bé, majoria...
Jo crec que la Taneu t'estima moltíssim.
Moltíssim. Majoria absolutíssima.
Clar, clar.
Però no preguntis quanta gent hi havia, perquè...
Però majoria absoluta, eh?
La suficient com perquè surtis de majoria absoluta.
Absolutíssima.
I ja està. Absolutíssima.
M'han votat jo, la meva dona...
Bé, havien dotze, dotze socis.
Oh, doncs, eh, aquí hi podia haver hagut un desgavell, eh?
Bueno...
Que dotze persones, cadascú pot votar...
Sí, tothom se n'enriu, però dius, home, sempre s'ha de mirar que l'ampolla estigui mig plena.
Sempre, sempre, sempre.
A veure, si només van vindre dotze socis...
Clar, dels que podia, eh?
...i només hi havia una candidatura, que era la meva, vol dir que la gent estava contenta a mi...
Majoria aplastante.
Majoria aplastante.
Aplastante.
Aplastante, aplastante.
Això vol dir que estaven contents a mi, que per tant no calia anar-hi, perquè ja sabien segur que sortiria.
No hi havia dubtes.
L'ampolla sempre més plena.
Sempre cap amunt, sempre cap amunt.
I, bueno, després, doncs, això, bueno, la processó, el Festival de la Taneu, que també va ser un èxit.
Sí, és veritat.
A tope, i vam sortir per la tela, eh?
Que mira que teníeu competència desleial.
Uh!
T'ho he de dir, aquella tarda, eh?
Full top, que es diu.
Sí, hi havia un munt de coses.
Per això t'ho deia.
Sí.
Perquè, a més a més, estant allà, van passar de la mostra de gegants...
Sí, senyor.
Van passar per allà, van passar més enllà...
Sí, sí, sí.
Que hi havia una mostra de gegants, i, a més a més, coincideix també amb els actes de les festes de Sant Roc,
les pròpies festes de Sant Magí...
Molt bé.
És que va haver-hi una bogeria.
Aquella tarda, tenint en compte de coses que hi havia, vosaltres ho vau petar, també?
Full top, eh?
Sí, sí, sí.
Mira, només cal dir que l'empresa que ens munta l'amic Josep Maria, que és el que ens munta tots,
els catafalgus, de llums i so, desmuntar ràpidament i cap a les festes de Sant Roc, a la festa de la Colla Jove.
Veus el que et deia?
Clar.
És un operat.
Una cosa i al cap d'un parell d'hores l'altre.
Sí, sí, sí. No, t'acrec, t'acrec.
Home, de fet, jo no sé d'on surt tanta gent, però, francament...
Oh, per Sant Atecle.
Sant Atecle.
Quina bogeria.
Sant Atecle també.
Sobretot Sant Atecle, eh?
Bueno, Sant Atecle i jo, doncs, actes institucionals.
Clar.
Però tu vas passejar.
Sí.
A la processó, per exemple, hi vas poder veure els diferents carrers i que no s'hi cabia.
I ja no t'ha dit que a la catedral.
La catedral d'aquella plaça, ho sento molt, l'hem de posar més gran.
Quan arriba el braç, allò és la pera, eh?
No, no, i a més a més, allà pots agafar de tot, perquè estem tots allà, que estem enganxats, un amb l'altre,
som enganxines...
Me'n recordo quan arribàvem a la plaça, ostres, que sempre trobava el teu germà.
Ah.
Que sempre me'n recordo d'ell.
Amb el ball de bastons.
Amb el ball de bastons, no?
Sí.
I era el ball de bastons, i tant.
Sí, i fotent crits per allí perquè la gent...
Ho posi tot recte.
Sí, estàvem al brauny, sempre avui.
És veritat, és veritat.
Me l'estimava molt, o a mi me l'estimo també.
I tant, espero.
Per molts anys.
Sí, per molts anys, per molts anys.
En Pau Descansi.
Que sí, que sí.
Sí, va marxar massa aviat.
No t'ha dit que no, no t'ha dit que no, ja ho saps, ja no t'ha dit que no.
Bueno, parlem de coses alegres.
Sí, parlem de coses alegres.
Per Paquito.
Bueno, però tot l'estiu va ser...
Va ser una debacle cap avui i cap avall.
Un èxit, sí, sí, sí.
I tot això compaginant d'altres coses que...
Clar, la teva vida personal, perquè també tens vida.
Sí, bueno.
Qualcosa...
Per Sant Antíc, clar, poca.
Poca, poca, no t'ho anava a dir, poca, poca.
Poca, perquè després el sopar de comiat del Rotary amb els italians.
Ai, molt bé.
Allà les granotes, bueno, després de la professora, amb les pobilles...
És aquí el lujo, eh?, per poder veure des d'allà els focs.
Sí, sí.
O veure des d'allà.
I tant, sí, sí.
Que és un lloc impressionant.
El sopar que van fer de comiat.
Jo crec que hi ha molta gent que no ho pensa, que aquell lloc és impressionant per veure els focs.
I per cert que van menjar molt bé, eh?
Van crustir...
Oh, doncs mira, recomanable totalment, recomanable totalment.
Els italians aquells al·lucinaven, oh, bene, bene, tutto bene.
Bé, doncs...
Comencem ja amb altres coses?
Hem fet cinc cèntims.
Clar, i ara ens quedaran deu minuts que hem de la corra, corra, corra.
Bé, abans d'acabar hem de dir que aquesta setmana la teniu.
Sí?
Perquè una de les novetats serà que si puc tenir, no res, dos minuts per la programació de la teniu.
Clar, clar, sí, sí, sempre.
Aquest any, el dissabte, tenim el club de lectura, a partir de les set, que és un club de lectura ja, bueno, bastant important.
Molt bé.
Sempre, doncs, es parla d'un llibre que porten, a vegades ve l'autor, i això és a partir de les set.
Molt bé, fantàstic.
I aquesta setmana ja està.
Bé, hi ha coses cada dia.
Ja, perquè continueu fent els balls...
Sí, sí, ara estem els balls de balla en línia i fotent la canya i tot això.
On podem tenir més informació?
A veure, Jordi.
Doncs sí, al guatxipitxu.
On podem fer?
Guatxipitxu, a Tareu de Tarragona, hi ha tota la informació de la setmana.
I després fent-se socis, clar, 20 avorets al trimestre.
Home, ja trigueu, eh?
També algo per mitjorn vell, eh?
Home, per favor.
Que són pobres.
Home, doncs, tot això i molt més a la Tareu de Tarragona.
Molt bé.
I que anirem...
Jo t'he dic, no dos minuts i el que necessitis per la programació, per comentar-la.
Només per anar comentant-lo a les setmanes, sí.
I jo li vaig dir al Jordi, què et sembla, Jordi, si per començar...
Fet.
Ja que estem, he dit, fet.
Podem parlar una miqueta, només una miqueta.
No, no.
O molt, el que tu vulguis.
Aquí m'he portat un quió, jo, eh?
De l'Ateneu de Tarragona...
Això ja està.
Ja hem parlat, però de l'Emperito Roca encara no, que era l'altra cosa que hem de fer.
Que, a més a més, mira-te'ls, mira-te'ls que bé que ho fan i com s'ho munten.
Aquest és la paper de Torrenazol.
Doncs vinga, Santibla!
Fantà.
Fantà.
Parlé Matà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estic fent una cosa perquè després t'ho trobis darrere, eh?
Que us sàpiguin!
Perquè t'ho trobis en aquest vídeo que estem nosaltres sentint.
El que passa que m'he quedat aquí com a mitges, eh?
Molt bé, molt bé.
En quin moment, pregunta-hi, així vaig a posar l'autopé, entra a la teva vida l'emparito roca.
Doncs mira, l'emparito roca, l'any 80, com ja tots sabeu, jo vaig formar, després de l'etapa de cantautor reivindicatiu i tot això, l'etapa del roc.
L'any 80, roca en català i vaig fer dos discos, però això ja ho hem dit moltes vegades.
Sí, sí, sí.
L'any 83 ens vam posar dins de la campanya de normalització lingüística auspiciada per la Generalitat de Catalunya l'any 83.
I llavors, a més a més, de roc en català, feien ball en català.
Molt bé.
Totes les cançons en català.
Doncs, bueno, igual que ara.
Mira, mira, gira't, gira't ara.
Gira't ara, gira't, gira't.
No sé si te sona.
No sé si te sona...
I tant!
A la Piluji, aquí hi ha la Piluji i la Mercè, en porto dos més, eh?
Doncs mira, aquí tens el videoclip, precisament d'aquesta cançó que estem sentint.
Sí.
I que mira, que tinguin l'oportunitat de la gent també de disfrutar-lo,
perquè a més se surten tot...
Ets un crac, sí.
Que va, que va.
Bueno, què m'estaves explicant?
Bueno, doncs et m'estaves explicant que feien ball en català, tot en català, eh?
L'única cançó que fèiem en castellà era un xa-xa-xac que es d'aia Los Hermanos Pinzores.
Ah?
Que se fueron con colón.
Que a més a més jugàveu molt una mica amb les paraules.
Ah, sí.
Perquè eren unos marineros.
Ah, sí, perquè ho feia.
Que ho feia en Cachondego, amb el Jordi Jara, que era un crac.
I ell ens va portar un sol pas doble, un sol.
I casualment era l'emperita roca.
I era l'únic pas doble que fèiem amb aquest ball en català de la primera etapa del paper de tonassol.
I la va portar el Jordi Jara, que és, bueno, és un metge que està a l'Hospital de Sant Joan, de Reus.
I, a més a més, és un important personatge dintre de la recreació històrica de la Casa Civil Espanyola.
Molt bé.
A tot el que és la Batalla de l'Ebre.
Vull dir, sí, el Jordi Jara és més conegut que la Coca-Cola, quasi.
Ja saps què me l'has de portar, no?
Doncs va ser l'emperita roca la que fèiem, mira, casualment.
I és una d'aquelles cançons que et va dir que aquí a Tarragona...
Sí, sí, sí.
No sé quants anys fa que la vam adoptar com a tal.
Doncs mira, ara...
Vinga, va, explica'm una mica de la seva història.
Bueno, hem fet el guió al revés, però és igual.
Bueno, jo la continuo posant, eh, de fons, no pateixis, eh.
Oh, sí, sí, petita història santa, diga-ho.
Però, bueno, aquí us he explicat com va arribar l'emperita roca a la meva vida musical, diguéssim, no?
Sí.
No? Molt bé.
Bueno, doncs, aquest emperita roca, que va ser el... aquell xicot...
A veure...
És d'un català, és el pas doble més català que s'ha fet i es farà.
I tant, i que va marxar cap a València.
Sí, el Jaume...
Esti... Ai, ara no me'n recordo d'algún nom, ostres!
Ai!
Esti...
Esti...
Jaume, peixidor del Mau.
Val, val.
De Barcelona.
No sé per què va sortir a Est.
Sí, i va anar destinat a Carlet.
A València, sí, sí.
A València, a la primera.
Que han tingut a l'alcaldessa de València i també al seu jur de cultura, aquí a Tarragona.
Està aquí, sí.
A la representació, precisament, i aquest 100 aniversari del...
Molt bé.
Doncs, llavors, ell va fer aquest pas doble perquè la història d'amor entre la peça
de Teixidor i Tarragona es va fer cada cop més gran fins al punt de ser la cançó
més demanada i escoltada de la ciutat.
Llavors, aquest Amparito Roca, ell l'havia fet per un alumne, que es deia Amparito.
Bueno, es deia Amparo.
Sí, sí, Amparo, que a més a més hem tingut l'oportunitat de veure i conèixer com
era l'Amparo, que jo no ho sabia, que aquest Amparo existia de veritat.
Sí, sí, sí.
Era una alumna seva...
Ah, no cal explicar tota la història.
No, no, clar, clar, clar.
Era una alumna seva i...
Que era amiga de sa filla.
Eh?
Que era amiga de sa filla.
Que era amiga de sa filla.
Exacte.
Molt bé.
Sí, sí.
I el pas doble li va posar Amparito Roca.
Molt bé.
Llavors, així pel damunt, que ara se rebre els cent anys de la seva composició.
Aquí a Tarragona ser els cent anys del lololó, lololó, lololó.
Bueno, això del lololó, això no ho sabia jo.
Jo ho sabia molt bé, però en sec, per Santa Tegra de l'any passat, quan va fer Amparito Roca,
en sec, estava tocant el Raúl Cint, no sé si el coneixeu...
No, de casualitat.
El trompeu, deixa el trompeu i es posa allà davant amb les cantants, lololó, lololó, lololó.
Jo no ho sabia, això del lololó.
Sí, sí, sí.
Però mira...
I hi ha criatures que els companys que han estat precisament a peu de carrer fent entrevistes...
Clar, els nens eren...
Sí, a mi m'agrada molt quan arriba el lololó, lololó, que dius...
Clar, i al principi dius lololó, clar, és que els nens l'han conegut com lololó, lololó, lololó.
Per això m'agrada molt la baixada de l'àliga, petita, la gran, tot, perquè és l'oloroló.
L'important és que es digui molt bé.
Això sí.
Sí, perquè, com he dit abans, això no passa a obler tonero, i aquí nosaltres som animalistes,
i estem a favor dels animals, i a més a més, els curses de braus a Catalunya ja no existeixen.
Llavors, doncs, jo vaig dir, bueno, a més de... del molt bé, a més de olé, natos direm molt bé.
I molt bé s'ha quedat.
Sí, sí, i ha quedat molt bé. Mai millor dit.
Sí, sí.
I a més a més, doncs, ara que parlàvem de l'estiu passat, doncs, el Festival de Sant Magí,
que també va ser un èxit, que m'ho he deixat, al final del Festival de Sant Magí sempre acabem...
Acabeu amb l'amparito.
Ah, amb l'amparito roca.
Ah, i tant, i tant.
I amb el lololó aquest del Raül Fit.
Jo no ho sabia.
Que a més a més, el Raül, que des d'aquí t'enyorem, eh?, que ho sàpiguis.
Que encara no ha començat el seu espai.
Ah, no ha començat encara.
No, no. Espera una miqueta més enllà.
Una miqueta més enllà.
Bueno, esperarem a veure què és el que passa.
Ja l'hi diré al Raül.
Escolta'm, no te'n fadis, jo sóc més gran i tinc preferència, i he començat abans.
No, ja l'hi vaig dir, que Raül, te quieres de venir?
I m'ho va dir, doncs va ser que no puedo.
Però bé.
Bueno.
Esperarem, esperarem que vinguis.
Sí.
Ai, ai, Jordi.
Digue'm.
Que no ens queda gaire temps.
Carai.
Ai, que haurem de fer una segona part de l'amparito.
Oh, però no.
La setmana vinent.
Escolta'm.
Què?
Posem un moment com a curiositat l'amparito dels pets.
Va.
I en tot cas, per la setmana vinent, farem un, entre dos.
I parlarem de Santa Tecla.
Mira.
I a cop no ho sabia, que m'hi havia posat lletre en Lluís a la pera, aquest xiquet.
Que no ho fa qualsevol.
Que passa que això té una edat, eh?
No m'acordo de quan és.
I en quin grup estava, perquè...
No ho sé, no ho sé, perquè jo ho vaig trobar de casualitat quan estava buscant material per la ràdio avui.
Doncs que sona genial, eh?
Aquest lluís és la pera.
Quina va ser l'altra cançó que me vas dir que també li va posar lletra.
Te'n recordes?
Ja ho recordo.
Si m'està comentant-ho jo.
Aquí hi ha mèrius personatges aquí a Teleron, eh?
Que són uns creixos.
Oriol Grau, Robuxnit...
Això s'hauria de gravar ben gravat, eh?
No, què et sembla, Jordi?
Fa sentit directe, sí.
Clar, perquè és que queda aquí, eh?
Queda aquí, l'espineta, eh?
Mai millor dit, la de l'espineta.
Ja sabeu que això de la perita roca va ser, per casualitat, amb una baixada de l'àguila.
de l'amig Javi Torné.
Sí, sí, sí.
Bueno, els musices...
És un alt trompetista, està bé, ja.
Sí, sí.
I el trompetista dels Reis i totes les cabalgates.
Exacte, exacte.
Es veu que la seva nòvia, el dia que estava allà, li va dir així, toca algú.
I ell va agafar i va començar a tocar l'emperito roca.
I carai, a partir d'aquella emperito roca, que va tocar el Javi Sabater, ja es va posar de moda.
Es va posar, i la cua que portarà aquest emperito roca.
i la cua que portarà.
Sí, perquè entra molt bé.
Ara, lololó.
Ara, el aparito roca en lletra.
Uuuh.
Espera't, espera que encara se'ns està girant feina.
Bé, de cara a la setmana vinent, jo t'agordo aquesta emperito roca amb el Lluís Gabaldà.
Sí.
Remprenem una altra vegada amb el teu.
Que jo tinc una altra proposta que també ve d'un músic valencià, que es diu Tacho,
i que també ha fet la seva versió particular d'aquesta cançó.
Molt bé.
Mira, veus? Molt bé.
Molt bé, clar.
Ja te l'ensenyaré.
Per la setmana vinent hem de parlar també de Santa Tegla, em vas dir.
Clar.
Història i vida.
Oh, i tant.
Per conèixer-ho una miqueta més, que algunes vegades no sabem coses, eh?
No.
Fem un avançament.
Vinga, va.
Doncs, què té a veure? Santa Tegla, a la tria capitolina de la catedral, Minerva, Juno i Júpiter.
Ostres, ahir està la pregunta, eh?
Ai, què és això?
Hola, quina tirada, eh?
Aquest parell està sonat, eh?
No, no, no, no ha sonat res, tu ja.
Això ho fem com les mil i una noces, saps?
Sí.
Ho deixem anar perquè la setmana vinent la gent digui, bueno, a veure aquest sonat, què té a veure?
A veure què dirà, a veure què dirà.
La tria capitolina de Tàrrico amb Santa Tegla.
Doncs aquí ho deixem i a veure què sap què passa.
Gràcies, Jordi.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya