Quantes nits a l'imaginació? Quantes nits al meu àngel malalt? Quantes nits tan bruta la foscor? Quants matins marxant d'un cas suat?
Quants cabells tan avorrits, tan curts? Quants matins no hi eres? Quants matins? Clar que hi ha molts dies que en el fons no t'assembles gens el meu record.
Quants matins et dic pensant en tu? Quants et dic vivint com de costat?
Doncs així és com sonen els Gavina MP3, que ja els vam tenir a Tarragona per les festes de Santa Ticle, dins d'aquella especial que ens van dur a terme els amics de l'Associació de Músics de Tarragona. Perdó, de Sant Magí, parlem amb propietat. Clar, tanta festa, tanta festa. Anem a saludar el Ferran Amado. Ferran, bona tarda i benvingut. Bona tarda, Sílvia, què tal? Molt bé, com estàs tu?
Bé, bé, estem una mica liats, però bé. Ja m'imagino. A més, és que clar, ara ja... Quantes vegades m'encanta perquè de tant en tant traieu el caparronet i dic, oi, el Zona no corre, Sílvia. No només per la zona del que és el concurs, com a tal, sinó també com aquesta sorpresa que ens dueu al Parc del Francolí el proper divendres, dia 19. Sí, aquest any hem volgut canviar molt. Ens hem, bueno, de fet,
Aquest any el Sonenou l'hem comprimit molt perquè fem 25 anys i la final del Sonenou la fem a les festes de la Mercè, el proper dimarts 23, i hem volgut que els finalistes i els guanyadors de l'any passat
del concurs, doncs, per mantenir una mica la plaça de Santa Tecla, no? Una mica. Sí. Que toquin finalistes i guanyadors del Sonenou, com és la vina MP3, i també la Naya, i també els partiperes, no? És a dir, que el Sonenou continua present a les festes de Santa Tecla. No volíem deixar perdre, clar. I també, doneu dos caps de cartell, a part d'anar DJ, com és Miss Bolívia i els 31 fams.
Sí, sí, sí, també. Creu millor, eh? Jo no la coneixia, la Miss Bolívia, eh? Hem començat a sentir-les arran de vosaltres, allò que dius, hosti, aquesta xica qui és?
I Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí, ho fa molt bé. És que sí. Doncs a veure, anem poc a poc, anem poc a poc. I així me poses en antecedents una miqueta. Me l'has dit així per sobre, que Naya... Naya, Naya. Naya va ser el premi, precisament, del Zona Nou de l'any passat, 2024. El premi popular als Martí Peres, del Zona Nou, també. Sí.
Els partits van ser el Premi Popular i també el Premi Revelació. La Neia va ser el Premi Èxit i els Gavina MP3 va ser el Premi Solana i començar els guanyadors. Falta l'agoineta, però per diferents motius no pot venir. Agafarem per un altre any, que no marxi. I espero que encara pugueu celebrar molts aniversaris més. En guanya el 25, l'any vinent el 26. I això ha de continuar sonant, eh?
O sigui, no hi ha cap tipus de problema. Ja saps que depenem de molta gent, de moltes entitats, i jo crec que l'any que ho farem segur. Però bé, potser reestructuro una mica el concurs. No vull donar pistes, però bé. Però la celebració del dia 23, aquest no la toqueu. Aquest no la celebració. Aquest any, clar, són 25 anys, hem fet un especial Sona Nou...
l'enderroc del mes d'agost, bastant potent, on explica any a any la història del concurs, entrevistes, anècdotes, etcètera, etcètera. I, clar, aquest any volíem celebrar-ho d'una manera diferent i ho hem comprimit, com et deia. La veritat és que fer-ho a les festes de la Mercè, que ens ha recolzat també des del principi, era, bueno, una idea original que teníem i fer-ho més que res
El gran escenari, que era el de la plaça Catalunya, que era el centre de Barcelona, també era un què, no? I al final ho farem allà, una gran festa. Canviarà una mica l'estructura de la final, perquè a vegades ho fèiem a sales, ja ho fèiem a un espai obert, com és el de la plaça Catalunya. Però, bueno, amb la mateixa dinamica, la mateixa energia. O sigui, jo crec que...
Barcelona ens ha acollit, a l'art d'altres llocs, com potser Tarragona, Girona i Lleida també. Però ja saps que la capital tira molt i és el que farem. Vaig anar a la gran final amb un gran fill de festa i que passa els 25 anys. Què? Ja t'asseguro que la gran festa dels 25 la farem el 20 de novembre.
Ostres, això vol dir que tornarem a parlar tu i jo, eh? No te m'escapes, eh? La farem... Encara està... O sigui, l'edat està... Però, bueno, la dinàmica, l'estructura del concert festiu, doncs ho farem més endavant, eh? Com serà una gran festa, així...
que et deia, continuem parlant precisament d'això, però vull que m'expliquis, ara que dius això de les anècdotes i coses, fa 25 anys, en quin moment i de quina manera va néixer precisament el Zona Nou, perquè tu hi eres present, no sé si va ser conjuntament amb un tal Lluís, com és aquest xiquet? El Lluís Andrau, sí. Una miqueta els artífacs de tot això, perquè a més a més en aquest moment el panorama musical que hi havia, a veure, hi havia molts grups, però potser ara ja és una autèntica bogeria,
Sí, els grups o els estils han anat canviant, va per èpoques, per etapes. El Solanau va néixer... El Solanau va néixer de l'Anderroc, perquè era un apartat de la revista que es dedicava a parlar de les maquetes dels grups. A la gent més novell, sí, sí. Sí, la gent novell canviava les maquetes en caset, en cara...
Era com un apartat de la revista que parlava de les maquetes, de les grups més novells. I re, tenim un concurs que es deia, el concurs de maquetes en derroc, i ens hem juntat amb l'èxit, amb el concurs d'èxit de Catalunya Ràdio, i al final vam fer el Sononou. El Sononou neix d'aquest... d'aquest apartat de la revista que es deia Sononou. A més, ja es va anar al concurs... I re, al final, doncs, bueno, vam...
vam juntar sinèrgies i al final entre anar a vendre la mutu, com es diu, a les entitats, a la Generalitat, a diferents patrocinadors, i res, vam creure en la nostra proposta única goja i ara fa 25 anys i a part ha anat canviant els anys.
Primer era bastant... Senzilla, no? Com en passa, no? Érem bastant suïcides, també. Érem molt suïcides i anàvem per tot Catalunya amb els grups i... Però, bueno, quan tens un recolzament que funciona, doncs, bueno, la veritat és que... I també posar-hi moltes ganes, no? És amunt d'entocir, estàs i som, vaja, no? De la música i, sobretot, de les noves propostes musicals, no? Que hi ha moltes i també és recolzar...
a les noves propostes que tinguin les eines per poder professionalitzar-se en el fons i ajudar-los amb el pas de la mateixa rigorisme a la professionalització. A més a més és un pas que jo crec que és molt difícil, a més a més també molt complex i que vosaltres, amb aquestes proves que algunes vegades m'han comentat els grups,
que han passat per aquí, fan precisament això, que surtin una miqueta del seu estat de confort, que és la tranquil·litat del seu local d'assaig, amb les seves cançons que només tenen ells, i de cap i volta vosaltres els hi doneu aquests petits espurnes d'altres energies que fan precisament que ells mateixos es soblevin i diguin, ostres, potser podem fer altres coses més, i que el temps ens dona o ens treu la raó, no? I tot això i moltes coses més heu fet gràcies al Sonenou durant tants anys, eh? Sí, no, la veritat és...
Hi ha molts concursos que són de... Bé, a vegades et seleccionen, trobes en directe, hi ha un jurat i ja està. Són el que hi ha... Hi ha diferents fases que els fem... Bé, els jurarem les eines, com et deia. O sigui, primer també a la fase final tenen un productor de directe que els ajuda a preparar els directes. Hi ha molts grups que...
el directe no el preparen. El directe també és una part fonamental de la seva proposta. L'altre dia vam estar fent un dinar amb els tres finalistes, que estaven al Sodi, a l'estudi on han gravat amb un productor professional una cançó, que també és un dels regals que els fem. I al Sodi ens ho deien, que per això per ells ha estat un regal bestial, entre...
a la producció directa, a l'estudi. Després també, bueno, a la semifinal s'hi van fer el Molina, però un grup tan jove com ells, que són de Tarragona, em deien que això està brutal. Doncs clar, sí. I també per la Chloe, que a la finalista la Bru, a Lleida. Som fantàstics, sí, sí. Jo crec que aquesta trobada que fem una setmana abans, o deu dies abans de la final, també...
Quan acaben ja totes les proves, perquè una mica es treguin tota aquesta pressió que han tingut durant tots aquests mesos i compartir amb els altres grups, l'experiència, amb nosaltres també. Jo crec que és diferent, és un concurs diferent. Passa el temps, els anys hem anat modernitzant-lo, hem anat cuidant-lo,
I la idea nostra és, sobretot, cuidar els grups, no?, i que sàpiguen que, passi el que passi, amb nosaltres tindran el recolzament, no?, sí. I que, a més a més, pel que veig després, al cap de les edicions, una vegada que ja ha passat, diguem que la seva edició com a tal, no els deixeu. Normalment fins i tot els arribeu a acompanyar una miqueta més enllà de la mà per si necessiten. I també algunes vegades se reinventa o us reinventeu, primament perquè continuï havent-hi aquest contacte, no?,
Si passi el que passi a la final, durant l'any següent el fem al seguiment. Pensa que els tres junts que arriben a la final tenen premi. Són premis en metàl·lic que poden utilitzar per la gravació del disc, videoclip, per material musical. Fem les típiques reunions per coordinar-nos una mica i els fem al seguiment. A part, a la revista i a la ràdio
Tenen un espai ells també, o sigui, ells saben que durant un any estarà amb ells, o sigui, i qualsevol dubte que tinguin a nivell de contractes discogràfics, d'apenajament o altres històries, nosaltres...
els gestors culturals i musicals els podem recolzar tranquil·lament. No hi ha cap problema. Ell i ells ho saben. Abans de la final ja han vingut bastantes converses i tocar la Mercè no és com tocar a la festa major del barri. És molt més complexa i els grups han de treballar molt a nivell de riders.
de full de ruda... Hi han d'estar preparats. Són coses tècniques que amb ells els hi és nou...
i que no saben com utilitzar-ho. I nosaltres també els ajudem. Sí, sí, sí. I el que et deia és que s'agradeix moltíssim. Per cert, gent que ha arribat a passar per aquest al nostre zona nou. En aquests 25 anys i gent que moltes vegades diu, ostres, però que han passat pel zona nou, que han estat amb nosaltres. Qui és el que més recordes?
Perquè tu els has viscut, no només els has escoltat musicalment parlant, sinó has estat amb ells colze a colze. Sí, el que faig és que quan ens reunim a vegades amb l'equip del programa de la Sona Nou, jo soc com el seu pare o tiet, diguéssim, no sé com dir-ho. Perquè clar, jo faig el seguiment de tots i estic a sobre d'ells, em faig una mica pesat, però bueno, és el que hi ha.
M'encanta. Està molt a sobre, no? Sí. Perquè són grups que molts que uns pengin-pengem, no? Bé, sí, ja ho farem, no? No, sí. Tens aquesta delçona, no? Sí. Que és un concurs bastant potent i que t'hem de fer el seguiment, no? O sigui, però, bueno, hi ha grups que sí, no? O sigui, recordo els Manel, no? Ara, el que... Sí, sí. El primer concert que vam fer va ser al Festival de Pau Paterres de Tàrrega, que eren...
Quatre amics de l'institut que començaven l'any 2007, si no m'equivoco. Però també hi ha altres, com el Miquel Abres, Rambé... És que teniu tants, però tants, tants... Sí, a la revista d'Anna Segur ja vam fer un rànquing. Són 2.800 i pico de grups...
que han passat pel... Molts han repetit, eh? Sí, sí. Deuria serien 2.800 o així. Però, bueno, és... També van passar a Sant José, que va passar pel Senanau als inicis, Oques Grasses, també van passar... Sí, és que és una autèntica meravella. Heu estat els padrins de tanta gent musical i tan bons tots. Sí, d'aquí simp que el Senanau és com... La plataforma és a...
on tots els grups de Catalunya es presenten. O uns el ti va bé i altres no. També depèn. Però jo crec que a nivell de funcionalitat i de... Com una mica... El primer contacte, diguéssim, amb el món professional. I jo crec que hem passat tants grups que ja s'hauria d'agafar la llista perquè... Jo ara estic al 25è i...
I ho tinc aquí al cap tot. Que ho facin ells, que puguin entrar dintre d'internet mateix i busquin zona nou, busquin 25è aniversari i que facin precisament aquest exercici que hem fet nosaltres i s'adonaran en compte. No, no, millor que complin la revista. Això també, home, també, també. Perquè fa un disco doble, a més un CD doble, amb tots els participants d'aquest any.
I apagar la cronologia dels 25 anys, també. És la història del concurs amb anècdotes. És molt divertit, a més.
ho hem fet d'estar a me, vaja. Doncs això, que dono fer perquè el tinc ara mateix a les meves mans, aquest doble CD d'aquesta 25a edició, que és la música que ens està acompanyant aquí ara de fons i que passa precisament per aquesta la vostra història. A veure, a veure, a veure... Ferran, recordem una altra vegada què és el que passa aquest divendres i després també viatjarem cap al dia de la Mercè? Cap a les festes de la Mercè, perdó. El dia de Santa Ticle, eh?
Santatec, el dia 19, que és divendres. Actuarà, com us he dit abans, el guanyador, que és Javi NMV3, que va rentar el seu disc en directe. I abans hi haurà la Naya, que és la guanyadora del Premi Èxit, que és una cantautora, una cantant de Badalona molt bona. Ella estarà Big Band, també, de música de Badalona, de l'Escola de Música.
És una cantant fantàstica, molt jove, amb un talent bestial. I la proposta ara en ella és una mica... Entre l'Arabi, el soul... I aquí tinc entès, segons que em va dir ella, que ho farà en un gran format, o sigui, en banda, bateria, guitarra, baix, taclats, cintes, etcètera, etcètera. Perquè el Sonenou va venir amb un format més reduït i ara, com ha estat gravant ja el disco...
doncs vol presentar les cançons al disc amb el format com l'ha gravat. Jo crec que serà una bona ocasió per veure un dels grans talents de la música emergent catalana que tenim. I també Esparti Peres, un grup de Sant Cugat del Vallès, un grup de Premi Revelació i el Premi Popular. És un grup molt divertit en directe, fan pop electrònic, tecnopop...
I s'ha format per dos nois i dues noies que... Mira, estic aquí de forts, eh? Mira, mira-te'ls, mira-te'ls. El pop amb l'electrònica, amb unes lletres bastant divertides, no? Que segur que la gent que vagi al parc del Francolí s'ho passarà molt bé en un directe. Tocarà a cada grup 30 minuts només, però bueno, jo crec que... que és una bona mostra del que és el Serenou. També per als grups que és un premi, no?, que els hi hem donat.
perquè puguin tocar una festa major com la de Santa Tecla, bastant potent, i re, en principi, serà el nostre granet de sorra per Santa Tecla, o sigui, una mica... Però estarem centrats nosaltres, i perdona que t'ho digui, amb el 23. Home, lògic, lògic, lògic. Per cert, mira, ara que me'ls estaves explicant, els Parti Pera sonen així...
Sona molt divertits, eh, aquesta gent? Sí, sí, sí, gent directa més encara. Els descobrirem, els descobrirem. Van disfressats, estan bé, una mica, aparta molt de xou, no? Doncs ja per acabar, te tinc la cançoneta, bueno, recordem el que passarà, ni més ni menys que el dia 23, per nosaltres Santa Tecla, per vosaltres la festassa del Zona Nou, amb aquesta final.
Sí, bueno, em sap greu pel Sodi, perquè... No ho saps prou. El dia d'altre, el dissabte. És un dia gran a Tarragona. Vindrem, tocarem i haurem de marxar ràpid. No dir, no, com que marxar ràpid? Deurà quedar fins a l'entrada de Premis, vosaltres. Tu saps què els passa, no?, sobretot al cantant de Sodi. Sí, que té un altre grup, no? No, ell és un dels dames i vells...
Ah, sí, això no ho sabia. També és una de les colles castelleres. Ah, sí? Sí.
Sí que ho tenia callat, eh? Ja t'explicaré, ja t'explicaré, ja t'explicaré ell. És un dels, si no recordo malament, l'any passat era un dels vells, de dames i vells. Que fot. Aquell de toca, tu li dius de tant en tant, toca per on? A veure què te diu. Que fot, que fot. Jo no t'he dit res, eh? No ho estem dient per la ràdio, jo no t'he dit res. Bé, bé, bé. No, doncs ràpid i tret, a les set de la tarda, que és el dimarts que ve, a la Proça Catalunya, fem la final del 25è edició del Sobrenou i...
Primer actuarà la Chloe Rimbau, que és una cantautora amb molt de talent, també, de la Bisbal d'Empordà, que és una ciutat que, bueno, surt un músic, li fots una peta d'una pedra i et surt un músic. D'allí són Mazzoni, són San José, són Els Fetos, bueno, hi ha molta gent. I després ja actuarà la Bru, que és una cantautora... És el projecte d'una cantant que té oberta...
Ai, ho tinc. Sí, sí, sí, ja vam parlar amb elles. I això està molt bé. De fet, els tres són molt diferents, però bueno, cadascú amb el seu rotllo està molt bé. I també ho farà amb un gran format, amb tota la banda, etcètera, etcètera. I el Sòdi tancaran la final amb el seu potent directe i la de Reganron. Això pel que fa a la final. Després ja actuarà, mentre el Jurata reuneix,
el mateix escenari, a un camerino, per derivar a actuar en el cialina MP3, presentarà el seu disc... Sí, també ho farà en gran format. Les bandes no seran com petit format i gran format. També depèn del lloc on toquen. Això vol dir que estan professionalitzant-se molt.
I clar, com el escenari del Barça Català és immens. Sí, sí, sí. Deu imposar, llavors, una mica en gran format. I un cop acabin Gavina, doncs ja ho farà, farem l'entrada de premi. I ja està, ja pensàvem... L'any vinent. L'any vinent, ja en la gran festa del Sona Nou, el 20 de novembre. Del 20 de novembre, importantíssim, eh? 20 de novembre, la gran festa. Sí, és una cosa, perquè el 20 ja sabem que va morir el dictador.
I... però, bueno, és la que hi ha. És que moren els altres que neixen, això ja... Han passat molts anys així, ja hem oblidat aquest senyor. I tant. I si no, oblidem-lo, oblidem-lo, que tampoc... Sí, sí, sí. Per segons aquí no ha deixat massa coses bones, deixem-ho així. Però, bueno, ja sentim informats, ja. Molt bé. La idea és fer un concert bastant diferent, amb una banda... i que vagin pujant artistes i tot això, ja mirem informats.
Ja saps que estarem pendents de veure què és el que succeeix. Nosaltres aquell dia estem amb tot el que també tenim per Santa Tecla, que és la festa de Sagrant, però un ullet el tindré si puc posant cap allà i si me deixen l'orella també, eh? A veure què és el que succeeirà. Deixa'm dir que Tarragona, els primers anys o els últims anys ha tingut bastant de paper al Solanol, perquè... Estem guerrilleros, eh? És veritat, és veritat.
I ara sóc dir, finalistes al concurs també. En els darrers anys Tarragona ha fet una revisfada musicalment. I també deixa'm dir que és el primer cop que no hi ha cap finalista de les demarcacions de Barcelona. I a Tarragona, Geira i Girona. I a l'any vinent, vinga, a Barcelona. A veure si potser són tres només.
Depèn de l'any, ja hi ha anys que són 4. Però bueno, aquest any són 3.
Doncs pendents del que et deia, Ferran, moltíssimes, moltíssimes gràcies. Estem sentint ara a fons, ni més ni menys, Camins Bolívia, que també, el que et dèiem, serà una altra de les protagonistes d'aquest dia especial per nosaltres, perquè us tenim aquí a casa, al Parc del Francolí, a partir de dos quarts de vuit de la tarda. Gràcies, gràcies, gràcies. Felicitats. Cap problema i moltes gràcies a vosaltres per recolzar...
El Solana, com sempre ho heu fet, i a tu també, personalment.
Doncs ja saps que per qualsevol cosa que tenim hi necessiteu, i si es pot, aquí estem, al peu del canó. Gràcies. I si veus el Sobranyes, no hi ha res. Home, de part teva, que crec que ens estarà sentint, eh? Ja saps que no es perd ni una, eh? En el que jo et penjo... Sí, sí, oi, tant que ho és. A més a més, ho viu com... Bueno, com si fos de la família, també, eh? Sí, sí, jo t'ho dic. Ho sé, ho sé, ho sé, ho sé. Doncs Jordi, que t'estimem un munt, eh? I t'esperem aquí a la ràdio. De nou, gràcies.
Vinga, a vosaltres. Que vagi molt bé. Gràcies. Adéu. Adéu.
Yo soy la torta, llego a negra, warrior queen del barrio, vos sabes.