This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
i al web royalformació.com Bona tarda, són la 6...
Us parla a Ter Ortega. L'entrada i sortida del port de Tarragona per la 27 està tancada als camions des d'aquest matí per les mobilitzacions dels pagesos en contra del tractat del Mercosur. Anem fins al port Josep Sunyer. Bona tarda.
Bona tarda, doncs sí, hores ja, detall d'aquest accés al port de Tarragona, que s'iniciava a les 10.00 del matí, amb aquest centenar de tractors i també altres vehicles, i portes que es mantindrà fins al proper dilluns. És la intenció dels pagessos, convocats pel Gremi de la Pagessia Catalana, també a Revolta Pagessa.
l'antic revolta pagesa, i també amb el suport de Saja. Aseguren que l'acord del Mercosur, que implica el lliure comerç cap a Europa d'aquest bloc sud-americà format per Argentina, Brasil, Paraguay i Uruguay, afectarà el sector aquí, però també els consumidors. Ramon Rojo, un desport de veus de revolta pagesa aquí al territori, assegura i diu que la pagesia, no només d'aquí, sinó d'Europa, si entra a l'acord en vigor, està morta.
Si ara s'aconsegueix signar aquest acord, òbviament serà la mort, literal, de la palliació europea. Qui tindrà el benefici, ja ho sabem, seran els grans megaproductors que n'hi ha a Sud-amèrica. A Sud-amèrica tenen 50 vegades més terra que nosaltres, tenen el mateix clima que aquí,
fan el que volen allà. Allà un pagès normal, pagès entre cometes, té 4 o 5.000 hectàrees. Llavors, nosaltres contra això no podem competir.
Aseguren que entraran tones i tones de productes, productes càrnics d'Argentina, però també parlen de cereals, d'arròs, que no sabran ben bé la procedència i que arribaran aquí als nostres supermercats, el que també de retruca perjudicada, diuen la ciutadania, que no sabrà el que està consumint. Ho ha dit el president del Gremi de la Peixella Catalana, Joan Regolf.
Ell se posa a disposició per fer reunió el més aviat possible, inclús ha posat la fetxa que si volem ho podem fer demà. No hem quedat ni a on ni enlloc. Durant el dia que estirem aquí anirem decidint amb els altres talls i li proposarem el dia, l'hora i el lloc. No tenim cap pressa, aquí tenim programat fins al dia 12 al vespre.
Per tant, tenim temps de pensar tota la problemàtica que tenim dins el sector i tot el que volem parlar-hi, a part que sigui el Mercosur.
Fa referència a la trucada que han rebut per part del conseller Urdeig, que s'ha posat a disposició de la pagesia catalana i que diuen que això, que recopilaran també, més enllà de Mercosut, les altres greuixes que tenen com el de la política agrària comuna i la reducció del 20% d'aportacions. Aquí estan preparats amb llenya, amb foc, amb que viure-se per aguantar el que faci falta, com deia Arredo, fins a dir dilluns i fins i tot sacs a dormir per poder passar la nit. Tot és aquí, des del Port. Fins ara.
Fins ara, gràcies, Josep. Sunyé, abordem altres notícies. Els veïns de la Mora celebren la construcció del carril bici a la Nacional 340, però demanen que el projecte arribi almenys fins al tafulla. L'Estat ha adjudicat el contracte per construir les obres al carril bici i també les pantalles acústiques a la set. El president dels veïns de la Mora, Albert Franquès, creu que la construcció del carril bici és una millora, però espera que no s'acabi l'urbanització.
No té continuïtat cap a Altafulla. Potser el nucli urbà més proper que tenim nosaltres per poder anar amb bicicleta o amb patinet o caminant és Altafulla. I aquí se'ns acaba. Esperem que es desencalli el tema.
i que l'Ajuntament de Tarragona també apreti el Ministeri perquè no s'acabi aquí aquest carril bici, i que connecti amb el d'Altafulla, Torra de Marra, Creixell i fins a Barcelona, que és el projecte aquest del carril bici europeu.
Els veïns de Tarragona 2, el president de l'associació veïnal, Julià Montoya, lamenta que el projecte de les pantalles acústiques es dugui a terme ara i considera que es farà sense les modernitzacions d'avui en dia. En lloc de beneficiar els veïns, el que facin és espantar-los i horroritzar-se de veure tot un mur com el mur de Berlín, que ja ho han fet en alguna altra zona.
O sigui, no aplicaran la posta en marxa modernitzada, sinó que la faran pensant 15-20 anys enrere.
I avui també us parlem del Museu de les Matemàtiques de Catalunya, Tarragona, que ha tancat el primer trimestre del curs escolar amb més de 6.500 visites. Més de 5.500 d'aquestes són d'escolars i més d'un miler del públic en general.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Lo más importante es que siempre el equipo se lo deja todo en el campo, que eso sí, verdad, que no se le puede reprochar. Vamos a un partido yo creo que muy importante para ver dónde terminamos la primera vuelta. Com diu el porter del nàstic Dani Rebolla, el partit d'aquest cap de setmana és molt important per saber per què vol lluitar l'equip aquesta temporada.
Diumenge 11 de gener a les 12 del migdia viurem el darrer partit de la primera volta de Lliga corresponent a la jornada 19 del grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Club Deportivo Teruel. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barberd.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat.
Roy, a l'escola de formació, arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Roja a l'escola de formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Sempre hi ha temps per la cultura.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Estàvem per aquí acabant de compartir una miqueta amb el que avui us oferim. Perquè, a més a més...
A veure, que estava trucant en Juan. I em direu, qui és el Juan? Doncs el Juan és un dels components dels American Rock Punk que tindrem demà mateix dins de les A la Zero. I no només dissabte, ai, no només demà divendres, sinó també dissabte. Avui estic una miqueta disèxica amb els dies i amb els números. Ja us ho aviso d'ara, eh? Que després no us agafin de sorpresa.
Doncs això, el que us deia, demà i passat demà, els american.rock.com amb el Juan Acebo a les de les zero. El Juan ja el tenim esperant-nos via telefònica, de seguida el saludarem. Però us he de dir també que aquest dissabte les entrades ja estan totalment esgotades. Així que si voleu anar, aprofiteu per a gaudir d'aquest divendres.
Després us direm les hores i on podeu comprar les entrades, etcètera, etcètera, etcètera. També avui, i és una gravació que vam fer durant aquests dies de Nadal, tindrem amb nosaltres ni més ni menys que a OBK. Que sí? Com que no t'ho creus? Que sí, que sí, que d'aquí una miqueta passa música d'OBK, passa música d'OBK. D'aquí una miqueta, perdona, Juan, parlarem...
O millor dit, escoltareu l'entrevista que vam fer amb el Jordi Sánchez, la veu dels OBK, que a més a més estem d'enhorabona, perquè a banda d'aquestes cançons que ens agraden i molt, també tenim noves cançons d'OBK com En Berlín...
O una dona que era dolenta, dolenta com una mala cosa. Però d'això ja en parlarem amb ell. A veure què és el que ens explica. Perquè OBK estarà en concert aquest dissabte dins del Palau Fidali de Congressos de Tarragona. L'horari, les 8 de la tarda.
Després farem un petit especial dedicat als OBK, recordant aquestes i d'altres cançons, però ara, com et he dit, i allò així, anem cap allà, anem per la feina, tenim el Juan Acebo que ens està esperant. Ens anem cap a les de la zero. I així és com sonen en directe.
Bona nit.
Això i molt més és el que ens espera aquest cap de setmana, tant divendres com dissabte, dins de les A de Zero. Són America Rock, Punk, Tribut Fest...
Ni més ni menys que Nirvana, Offspring, Green Day i Foo Fighters. Tot això, com us dèiem, a les anà zero. El dissabte ja no arribeu. Totes les entrades totalment esgotades. Però pel que veig, i com són així, tenen un cor gegant, ens han donat una segona opció, que és poder gaudir d'ells ni més ni menys que el dissabte... No, el divendres, perdó. El divendres.
Miguel va a parlar amb un dels components. Com és el Juan Acebo que ens explica el telèfon. Juan, buenas tardes i benvenido a Tarragona Radio. Muy buenas tardes, Silvia. ¿Qué tal? Muy bien, aquí, escuchándoos y disfrutando de vosotros. Estaba comentando a los oyentes que, claro, el sábado ya, overbooking de entradas, all out total, o sea, que ya no hay entradas para el sábado. Tal vez de esa manera nació la segunda fecha, el viernes...
Claro, la verdad es que, bueno, sería el tercer año que vamos a Tarragona. Bueno, a Tarragona no, a Valls ya habíamos ido alguna otra vez. Pero hasta la cero fuimos, eso, hace dos años, y la verdad es que la mayoría de la gente se llevó afuera. Y luego ya el año pasado, pues sí, pusimos dos festas y tal, y este año no sabíamos si íbamos a tener lo que hacer.
Pero veíamos que sí, que iba a haber gente que se iba a quedar fuera, así que hemos abierto el viernes muy tarde, porque hemos empezado hace un par de semanas, pero bueno, a ver si hay ambiente, de momento creo que va a haber el ambientillo y el que, como el sábado ya no está a poder, pues el que quiera venir.
que venga el viernes, que le esperamos con los brazos abiertos. Muy bien. Bueno, yo recuerdo que tenéis la oportunidad de comprar las entradas como siempre en Shiba Music, en Vap Store, en Spook Records, en Discos Quick, en Act Records y Vap Store de Reus, también en la tienda online que es en entradium.com o a través de la propia salacero.com y que nada, que espabilaros porque el viernes ya está aquí.
Es mañana. No, pero no es el mañana en plan así que bonito, es el mañana. No, no, mañana de verdad, ¿eh? Que es mañana. Sí, claro, como venimos de esta semana tan loca, que hemos empezado todos a trabajar, como aquel que dice, después de vacaciones de Navidad, en miércoles, claro, hoy jueves tenemos la sensación de que parece que sea martes. No, no, hoy es jueves. Jueves.
Claro, claro. Nos ha cogido con el pie cambiado. Sí, sí. Y sí, evidentemente a nosotros también nos ha pasado, ¿no? Con todo el tema de las navidades, pues bueno, hemos lanzado la nueva fecha, pero es verdad que yo creo que la gente está espabilando ahora, ¿no? Claro, claro. Pues eso, que no os durmáis, que ya lo tenemos. Obertura de puertas a las ocho de la tarde, el concierto empieza a las ocho y media y ahí estaremos encima del escenario. Háblame un poco de los American Rock Punk, porque más a más es que no os quedasteis con un grupo, tenéis cuatro monstruos.
Sí, sí. Y hemos tenido más, ¿eh? ¿Sí? ¿Qué dices? El tema que has puesto, de hecho, que es del año pasado, que lo hicimos el festival en Rossiti, en Valencia. Sí, ¿cierto? Ese tema es del Link 182. Ah, claro, que no estáis, claro, no lo ponéis. Claro, para Tarragona no. Vale, vale. Para Tarragona tenemos Nirvana, Offspring y Green Day, que son las bandas con las que empezamos a hacer el festival, y hemos añadido Foo Fighters. Vale, vale.
Bueno, pero es una locura, ¿eh? Sí. Bueno, todo esto surge porque empezaron unos compañeros a plantear lo de hacer tributo a Festprime y a Green Day, que claro, yo recuerdo que cuando empezamos tampoco había muchos, eso sí, eso había alguno de Green Day, puede ser. Vale. Pero se les ocurrió a ellos y como, bueno, como...
Yo me llevaba muy bien con ellos y les parecía alguien solvente y tal. Pues dijeron, ¿dónde metemos a este tío para cantar? ¿Qué hacemos? Venga, vamos a abrir el abanico de posibilidades por ti, ¿eh? Para poderme meter ahí, ¿no? Y como yo, cuando era pequeño, cuando tenía 13, 14 años, hacía tintas de mezclas de Green Day, Off Spring y Nirvana. ¡Qué locura, eh! Porque no metemos Nirvana.
Para mí son tres bandas que descubrí en el mismo momento y han sido las bandas de mi adolescencia. Entonces me parecía que encajaba muy bien. ¡Qué bueno, eh! Es que, además, estaba pensando ahora mismo y me estaba reventando la cabeza cómo tenéis que decir y elegir las canciones. Porque, claro, The Nirvana tiene unas cuantas que son las intocables. Bueno, de todas y cada una, podríais hacer cinco conciertos diferentes. Y mira que son cuatro bandas.
A todas las bandas les pasa un poco, ¿no? Que tienen tres o cuatro himnos que no te puedes saltar. Y si tienes un concierto muy corto, pues tampoco puedes explayarte mucho y hacerte más que la gente no conozca. Hay de todo. En el público hay gente que echa de menos que hagas rarezas, y te lo dicen. Pero lo que nosotros hemos visto es que en general la gente quiere los temazos. Claro, los Gretz Hits, que las puedes cantar ahí, te dejas ahí toda la energía.
Efectivamente. Y eso es lo que hacemos. Hacemos siempre los demás dos. ¿Hay un poquito de espacio para...?
Para el que le guste escuchar algo diferente, pues bueno, también lo solemos hacer, pero en general es un festival para dar botes, adrenalina y darlo todo. Claro, claro. Y además esperar a que todo el mundo diga, bueno, que también nos acompañe, porque eso sí que lo tenéis. Que no creo que haya ninguna de las canciones, alguna rareza puntual, como muy bien has dicho tú, pero todo demás la gente lo da todo, desde el minuto cero.
Efectivamente, claro, para eso es. Hemos hecho algunas otras bandas tributo en otros momentos, otros festivales, pero nos gustaba este porque cuando lo empezamos a hacer vimos que la gente se ponía a dar votos y a dar povos enseguida, súper prostito, y eso nos gustó. Nos parecía que era un tributo más que para observar y contemplar, como hay muchos, ¿no?
Era para pasarlo bien. Y eso es lo que queremos. Que la gente se lo pase pipa. Qué bueno, qué bueno. Pues recomendable 100%. A ver, canciones... Ahora te voy a poner en plan examen, ¿eh? Canciones que no pueden faltar... The Foo Fighters. Venga, aunque sea solamente dos, ¿eh? Vale, The Foo Fighters no puede faltar Pretenders... Seguro. Y Everlong. Venga, va. Para mí. Vale, te lo compro. Para mí son esas dos. Venga, va. No pueden faltar. Green Day...
De Green Day no puede faltar Basket Case y American Idiot. Esto es muy personal, pero yo creo que para ellos también, ¿eh? Yo creo que para ellos también. Ahí nos explota la cabeza, yo te lo digo ahora, ¿eh? Claro. Offspring. Offspring. Self-esteem, por supuesto. Ahí me ha puesto más difícil porque en primera línea solo está ese tema y en segunda línea hay muchos.
Pero yo diría, yo diría, self-esteem y diría The Kids Aren't All Right. Vale, bueno. ¿No coincide contigo? ¿Cuál hubieras dicho tú? No sé, es que también estoy con el Pretty Fly.
Claro, también. El Pretty Fly también. Es que claro, tenemos ahí... ¿Quién es el Pretty Fly? ¿Why don't you get a job? Claro, es que tienes unos cuantos. El self-esteem. Sí, self-esteem seguro. Para mí es el himno. Y ahora nos queda...
Nirvana. Nirvana, que es lo que yo canto. Sí. Eso sí, que me lo tengo muy controlado. Además, tuviera una carrera muy corta. Sí, es verdad, qué rabia, qué rabia, qué rabia. Qué rabia, sí. ¿Cómo has ido ahora? Imagínate a Kurt Cobain haciendo reggaetón ahora. No, no, nunca de la vida. Yo creo que nunca hubiera caído en esa red, ¿eh?
No, hombre, no, no, claro que no, claro que no. Si se cagaba en todo, ya, pues imagínate ahora. ¿Qué pasa es que ahora últimamente las cosas están degradando de una manera muy bestia, eh? Porque he visto a gente cantando hip hop hacia todo aquello que normalmente el hip hop se quejaba. Y ahora lo están maragloriando, eh? Y dices, ay, ¿dónde hemos llegado? ¿Dónde estamos?
Sí, es que en la música más, porque, bueno, hemos perdido un poquito esa cultura que teníamos cuando yo era joven de mucha música, había mucha música, y mucho rock, y ahora pues menos. Y se sabía quién era, y de alguna manera, Juan, yo creo que incluso ya se sabía quién podían ser los malos de la película.
Ahora todos somos malos y todos somos buenos. No sé si me entiendes, ¿eh? Y todos somos buenos, claro. Ahora ya no sabes en qué bando estás. Claro. Y además la gente va muy despistada. Todos a quemarlo todo. Y después dices, ah, pues que no lo quemen, que no lo quemen. A ver, ¿qué estás diciendo? Yo tengo que decir que tengo mucha fe en las nuevas generaciones. A American Rock Punk viene mucha gente joven. Muchos chavalillos y muchas chavalillas con camisetas de Nirvana, de Green Day. Y eso me encanta porque...
Uf, ya te digo, en otro rollo de tributos, tributos así como más heavy o más tal, no lo ves. Y lo ves en esos y, oye, te da un halo de esperanza. El rock and roll sigue vivo. Eso esperamos, ¿eh? Ya te lo digo ahora, ¿eh? Eso esperamos. Bueno. Me faltan los temas... Venga, va, de Nirvana, de los tuyos, va.
Para mí imprescindible es Smedley, tiene sí, por supuesto. Sí, sí. Y el otro, también le pasa un poco como a Fesprint, pero mira, yo diría, el otro yo diría Olicium o Raimi. Ah. Uno de los dos. Yo también me quedo como, y no me muevo del mismo disco, el Comas You Are.
Hay como ayudar, claro. No te puedes mover mucho porque tienen cuatro, entonces no hay que moverte tanto. Ya, pero aquí hay cosas como, ya más a más, este del chiquitín con el dólar ahí en la piscina, que es una piscina en hoja, es una piscina, que hay mucha gente que dice, ay, es un mar abierto. Sí, pobre chiquitín, un mar abierto, no nos volvamos locos.
Ese lo tengo en casa. Lo dijo él, que luego salió quejándose y pidiendo dinero en él por la portada. Ya de mayor, el tío con veintitantos años, no sé de qué se quejó de la portada y tal.
Que reclame a sus padres, que reclame a sus padres, vaya a buscarlos a ellos. Claro, la culpa es de sus padres, reclamales a ellos. Hombre, ¿qué culpa tienen los de Irmana? El padre le dijo, venga, que sí, para mi chiquitín, que salga aquí con la churrilla al aire. Pues venga, que ahora no se podría hacer, ¿eh?
No, ahora no, ahora no, pero ese disco se sigue vendiendo ahí. Para que veas. No sé si lo han censurado o si le han puesto una pegatita o algo, pero se sigue vendiendo. Le habrán puesto ahí una carilla sonriente, en la zona baja. Por cierto, estáis aquí en Tarragona, recuerdo de nuevo, este viernes y este sábado, el viernes que quedan poquillas entradas, que no nos durmamos, el sábado ya overbooking, de entradas ya están todas vendidas, y hacia dónde vais. Próximas fechas para poder veros.
Pues próximas fechas, justo la semana que viene, el sábado, estamos en València. Ah, muy bien. Estamos en Rossiti también, otra vez en València, y luego que recuerde, pues bueno, creo que vamos a Galicia en febrero también, vamos a Burgos el día 4 de enero, y bueno, y tenemos unas cuantas fechas por toda España de aquí a verano.
Pues Juan, que vaya muy muy bien este 2026 para vosotros, que tengamos la oportunidad de volver a hablar de nuevo, eso quiere decir que repetís de nuevo en la sala cero y aquí os esperamos. Encantados porque es una de nuestras salas preferidas, con diferencia de Tarragona, uno de nuestros públicos preferidos. Pues disfrutarlo de nuevo encima del escenario, sudad mucho la samarreta, la camiseta, sudadla mucho y hacernos vibrar con todos estos grupazos. Gracias de nuevo.
Muchísimas gracias a ti, Silvia. Un beso. Gracias. Un beso. Adiós, adiós.
Ai, si de pute els sonen.
American Rock Punk. Aquest cap de setmana, divendres i dissabte, dins de les Ales Zero. Us ho recordo de nou. Si va Music, va Pastor, Spook Records, Discos Quick, CAC Records, si va Pastor, tant a Tarragona com a Reus, i també a Entradion.com, l'entrada anticipada, com a les Ales Zero.com.
El concert comença a dos quarts de nou, però l'obertura de portes és a les 8 de la tarda. Nirvana, Offspring, Green Day i Foo Fighters en un mateix concert aquest divendres i dissabte a les de la zero.
Buà, com peta, eh? Però anem amb altres coses, som-hi. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Com diu el porter del nàstic Dani Rebolla, el partit d'aquest cap de setmana és molt important per saber per què vol lluitar l'equip aquesta temporada.
Diumenge 11 de gener a les 12 del migdia viurem el darrer partit de la primera volta de Lliga corresponent a la jornada 19 del grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Club Deportivo Teruel. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona, ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
de joc, la teva cita és TGN Sports. De dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la 1. TGN Sports amb Joan Andreu Pérez. Tornem el 19 de gener.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Aquest és el seu darrer senzill. Es diu En Berlín. I jo no sé si va ser per culpa d'aquella maldic de mujer que al final OBK ha acabat a Berlín. Ara li preguntem precisament al nostre protagonista, que el tenia via telefònica.
A Jordi Sánchez. Jordi, hola, ¿qué tal? Buenas tardes y bienvenido a Tarragona Radio. Hola, ¿qué tal? Muy bien, ¿cómo estás? Bien, bien, bien. Bueno, que te pregunto así directamente lo que decía en la introducción. ¿Por culpa de la maldita mujer acabases en Berlín o todo ha sido circunstancial? Todo es circunstancial, todo forma parte de la vida. Sí. De lo que ves, de lo que vives, de lo que viven otras personas que te llegan. No sé, es un poco un cumbre de cosas que yo siempre lo digo, es...
Yo creo que los creadores al final lo que tenemos que ser es muy observadores de todo lo que pasa a nuestro alrededor, ¿no? Y luego yo tengo esa versatilidad de poder hacer canciones más melancólicas, más baladas, más medio tiempos y de repente canciones más cañeras como esa en Berlín, ¿no? Siempre me ha gustado jugar con esos dos roles. Dentro de la electrónica puede ser muy pop, puede ser muy baladista o también puede ser muy dense, ¿no?
Ahí te tengo que dar la razón y además yo creo que desde el Llama a los Sueños que tenemos precisamente esa dualidad contigo, con OBK, que es precisamente eso, que son canciones que algunas veces nos desgarran y las estás bailando y las estás cantando y estás ahí dándolo todo, pero dices, es que si me la pones un poco lenta, es que me pongo en un rincón a llorar y no me levantas.
Sí, es un poco, yo te digo, es mi manera de hacer. Siempre he dicho que soy muy... Ove que es un experimento que ha funcionado. O sea, realmente yo era un chaval adolescente que me encantaba la música y siempre lo he dicho, me encantaba Humberto Tozzi.
Y eso no tiene nada que ver con la histónica. Ahí viene un poco todo, ¿no? Humberto Totsi con The Page Mode, con George Michael de repente, o yo qué sé, Steve Wingout. Eran tantas cosas las que yo escuchaba de los años 80, el Italo Disco. O sea, tantas referencias que al final jugando yo en mi habitación creé un mundo llamado BK y eso es lo que intento.
Intenta sobre todo emocionar, ¿eh? Y yo creo que esa es la baja del éxito de OECA, que llega al corazón de las personas, porque la música si no te llega y no te traspasa, realmente es muy difícil vivir 34 años de la música, ¿no? Yo creo que la emoción y el saber hacer buenas melodías ha hecho que OECA esté aquí, ¿no?
Que 35 años, y además no lo puede decir todo el mundo, 35 años después, estamos aquí casi para presentar este Vértigo Tour, que empieza el día 9 en Girona, en la sala Mirona, en Salt, que luego continúa aquí en nuestra casa, en Tarragona.
Y que etcétera, etcétera, etcétera, que tienes... Bueno, que a mí también me da vértigo nada más ver todas las fechas que tienes por delante, ¿eh? Pues sí, la verdad es que el nombre no puede ser más ideal. Has acertado, sí, sí. Estoy en una etapa de mi vida, que todo es muy bonito, hay cosas menos bonitas, pero todo al final es lo que me causa ese vértigo, ¿no? Ha sido un revulsivo de mi vida todos estos últimos años porque...
Estoy viviendo en una de las etapas más dulces, donde siempre he dicho en las entrevistas anteriores de hace muchos años que aquí lo importante es trabajar pico y pala y que ya recogeremos lo que sembramos. Y yo creo que estábamos en ese momento. Y la verdad es que da vértigo cuando dices que se ha cumplido también ese sueño. Porque son muchísimos años, hay un cariño muy especial conmigo, la gente se está volcando muchísimo en mis actuaciones, en mis conciertos y la verdad es que estoy muy feliz.
Y también te pasa a ti también, yo creo que lo mismo con los directos. Tuví la oportunidad de verte este verano en Salou y el directo de los OBK no deja nada que, bueno, es que yo creo que no tiene nada de improvisación, que está cuidado al milímetro la entrada de lo que es, las proyecciones, la música, todo, todo, es que está mimadísimo y la gente lo nota.
Claro, claro, y la actitud, y eso te digo que la gente conoce la marca, conoce las canciones, la historia del amor, la princesa, pero mi actitud en el escenario es poco conocida. Y ya te digo, yo llevo 34 años en esto, pero cada día me pasa, ¿eh? Cada día que hago un concierto viene alguien y me dice, hostia, nunca te había visto y me ha encantado. Qué fuerza tienes, qué energía, qué buen rollo. Para mí es eso, mi grito de guerra siempre ha sido que yo no quiero que sea un concierto, quiero que sea una fiesta.
Y ha calado porque es verdad, soy el primero en que intenta que esa noche que me subo a un escenario haya una complicidad absoluta con el público y que haya muy buena energía y que vean sobre todo esa actitud de una persona que tiene mucha ilusión con lo que hace. Sí, sí.
Y eso, que es verdad, es una de las facetas más desconocidas del grupo, ¿no? Me ha dicho en el directo, ¿no? Pero sí, tenemos un directo muy arrollador con unos temas que la gente, gracias a Dios, casi todo el mundo conoce y es fácil, son conciertos fáciles para que la gente se lo pase muy bien.
Y después te añado otra cosa, que tienes... Yo estuve contando creo que en una familia cuatro generaciones diferentes que te siguen desde el inicio y que a más a más de alguna manera emborrachan, no sé si es la palabra, pero bueno, candelan y que tienen la oportunidad de estar ahí entregados desde la primera canción.
Sí, sí, pero depende mucho de ti, es lo que digo, depende de quién salga del escenario y en qué haces que salga. Yo es lo que te digo, mi manera de ser es eso, me encanta la gente porque yo siempre he reconocido que OBK está aquí por la gente. Yo soy una persona que viene de abajo, no he tenido padrinos, todo ha sido con mucha ilusión, con mucha pasión, pero desde el minuto uno tuve la suerte de que la gente, el público, se fijó en OBK y me dio esa oportunidad y he intentado trabajar lo más de lo posible para mantenerse.
Esa ilusión sí, intacta, como tú bien dices. Lo vistes en Salou hace poco y es lo que espero que me vaya pasando en los años que vienen, ¿no? Tener la misma ilusión intacta para dar lo mejor de mí. Pero ahora ya tenemos que añadir esta maldita mujer y este en Berlín, que yo creo que la aceptación por parte de la gente también ha sido bestial. Porque cuando nos diste este primer caramelito, esta mala mujer, ¡ostras, es que sonido! Sonido, OBK, 100%. O sea, eres tú.
Sí, soy yo, sí, soy yo, con ganas de hacer canciones, porque hacía mucho tiempo que no tenía ganas de hacer canciones, porque estaba, he sido muy sincero, estaba saciado, había hecho de todo, ya muchos discos, muchas canciones, muchas remezclas, había trabajado con la gente que quería.
Y estaba un poco ya cansado del estudio y disfrutando mucho de que eran los directos. Pero es lo que te digo, la vida hay que dejarse llevar. Y la vida en este momento me ha dado unas ganas, una ilusión de volver a componer, de crear, de compartir. Y creo que se nota. En los dos trabajos que la gente ha escuchado, creo que sigue habiendo lo que te decía antes, esa ilusión, esa honestidad de hacer las cosas lo mejor posible. Y sobre todo eso, la capacidad de saber que cuando saque algo...
Va, tengo ese sentido para saber que va a gustar a mis fans, no les voy a defraudar, ¿no? Sí, sí. Canciones como Maldita Mujer, que tienen esa parte tan melancólica de OBK, me apetecía mucho que fuera la carta de presentación, pero en Berlín también sabía que iba a ser un tema que iba a gustar muchísimo por el sonidaco que tiene. Sí, sí, sí, es una pasada. Uno de los mejores temas que he hecho a nivel de música...
tecno, y bueno, y cambiarlo totalmente con el mensaje. Me gusta mucho eso, me gusta que la gente, intento que no se aburren, que no sea más de lo mismo, aunque siempre es más de lo mismo, todos los artistas tenemos nuestra manera de componer, nuestra manera de cantar.
Y tenemos un ADN que eso no se puede cambiar. Pero sí que es verdad que me gusta siempre jugar con varios estilos a ver dentro de lo que es mi mundo y más temas que escucharéis en cuanto salga este T a principios de año. ¡Oh, qué ganas, eh! ¡Qué ganas, qué ganas, qué ganas, eh!
¿Para cuándo ya el disco entero? Bueno, me dices que de aquí a nada viene otra canción. Ya falta muy poquito. ¿Nos quedan algunos singles más todavía por descubrir? Sí, quedan algunas canciones más por descubrir y ya salga todo y ya es dedicarme a la gira de Vértigo durante todo este año y si Dios quiere que todo salga bien bonito porque hay un final de gira como es el Movistar Arena en Madrid o aquí en Barcelona el San Jordi Club, imagínate
Pues es un broche de oro a 35 años de carrera que son muy bonitos, ¿verdad? Espero que la gente responda y esté conmigo, sí. Yo creo que sí, ¿eh? Yo creo que lo tienes más que asegurado. Pero bueno, lo digo todo con la boca pequeñita, porque tenemos un 2026 y 2027 que promete. Por aquellos que...
Bueno, que se espabilen porque las entradas vuelan y tenemos la oportunidad de tenerte aquí en Tarragona el día 10, dentro del Palau Firal y de congresos. Yo recuerdo que tienen que entrar a enterticket.es, en eventos, allí directamente en concierto de OBK en Tarragona para poder disfrutarte.
Jordi, muchísimas, muchísimas, que va a ti por atendernos, por este cachito. Felicidades por esos 35 años de trayectoria musical, que nos des muchísimos más y que continúes sorprendiéndonos encima del escenario. Muchas gracias, Silvia, por el cariño que desprendes y nada, un placer, feliz año para todos y nada, nos vemos en consciencia. Pues hasta el día 10, ahí nos encontraremos, un beso enorme. Gracias. Un besito. Gracias. Adiós.
Dentro de mí. Tengo mucho que decir. Oigo voces sin razón. No sé vivir sin ti. Historias de amor.
Això pertany al Llama lo sueño, que va ser el seu primer disc. Però no correm, no correm massa i anem a poc a poc. Ens diuen dels OBK, que és un grup de música electrònica format l'any 1991 per Jordi Sánchez, nascut a Màlaga el 21 de setembre del 68, i Miguel Ángel Arjona, nascut a Barcelona el 21 de febrer del 68.
Ens diuen que el 2012 es va anunciar la retirada per part de Miguel Arjona d'aquest projecte musical i que ell, el Jordi, va continuar endavant. Però anem cap a la seva història.
Jordi Sánchez i Miguel Arjona es van conèixer a Sant Feliu de Llobregat a principis dels anys 80, i la seva admiració cap a Depeche Mode, Jasú o MD els va portar a formar el que va ser el seu propi grup musical d'electrònica, cantant inicialment en anglès. Jordi Sánchez s'encarregava de la composició musical, la veu i les lletres, i més endavant va ser el propi Miguel Ángel Arjona, que es va encarregar de la majoria de les lletres
i aquesta vegada es van decantar cap al castellà com a idioma. El 1991 van signar el seu primer contracte discogràfic amb Blanc i Negra Music, discografia independent, discogràfica independent, que fins aquell moment havia estat dedicat a la publicació de discos recopilatoris i música dents. El 23 d'octubre d'aquell mateix any van publicar el seu àlbum d'estudi Llama los sueños.
Un Llama lo sueño que precisament obre amb aquest dulce sueño que va ser la primera cançó, no el primer senzill, però sí la primera cançó del disc. Llama lo sueño del qual van treure quatre senzills. La primera cançó escollida es diu Déjame comer-te. Son així.
I com recordo que abans es feien senzills, el Déjame comer-te anava acompanyat a la cara B d'una altra cançó que es deia, i que aquesta segur que la coneixes, Oculta Realitat. Que va. Más que intentes
El silenci me vuelve a llenar. Sueños que quise borrar. Ahora son realidad. I clar, la força que té aquesta cançó, aquesta oculta realitat, va esdevenir el que seria de veritat i oficialment el primer senzill.
Anem cap al segon senzill que segur, segur, segur, segur també coneixes. El segon senzill de què me sirvi llorar. El nom de OBK va ser conegut i va començar a ser conegut per tot el públic. Però seria l'any 1992, concretament el seu estiu...
Quan el tercer senzill ho va petar tot. I ara sí, tens aquesta història d'amor en marxa.
Que miran con ilusión Naciones vividas entre los dos Imposibles de borrar Historias de amor
No sé mentir. Historias de amor. Ojos que miran con ilusión. Pasiones vividas entre los dos. Entre los dos. Imposibles de borrar.
I anem al quart i de res senzill del seu primer dis, aquest dia me lo sueño. I què era una altra cosa que la princesa dels seus somnis? Una d'aquelles balades que ens va posar la pell de gallina.
Les vendes del Llama del Sueño van assolir 400.000 còpies. Una xifra, podríem dir que per ser una banda debutant, va ser força destacada. La princesa de mi reino, soledad en mi sueño.
L'any 1993, concretament a l'abril, es va editar el que seria el seu segon treball discogràfic, Momentos de Fer, que tenia el recte, precisament el recte, de confirmar l'èxit del primer treball discogràfic. Es van registrar, es va fer la barreja als estudis Real World de Peter Gabriel a Londres
Vam vendre 150.000 còpies d'aquell disc, amb cançons com Robar-li el Tiempo, Todavia i Llàgrimes de Soledad. Val, vinga, va, anem al disc, anem a l'altre disc. Ja que hem fet un petit especial d'aquest Ja me lo sueño, li toca també a l'altre, no? Sí, va, va. És que aquesta sona molt bé, eh?
Y es que dintre també d'aquests momentos de fe trobàvem aquest dicen que després ens va donar molta, molta guerra. O el Làgrimes de Soledat, o el Todavía. O sigui, clar, que complicat és triar-ne una cançó
d'aquest disc. Dicen va ser el seu primer senzill d'aquest Momentos de Fer.
Tota una irrevindicació que el grup feia davant de les crítiques que van rebre del seu disc Llama los sueños. Que os cuente que esto no ha hecho más que comentar Siento que el tiempo aún no se ha parado a recordar Me vais a soñar
Conmigo nada más. El maig del 95 van treure el seu tercer treball discogràfic que es deia Trilogia amb els ajells discogràfic Hispavox.
Com cançons com Mi razón de ser, que va ser un gran èxit, Nada soy sin ti, Dulce final i otra canción de amor. A l'octubre del 96 vam publicar Donde el corazón no lleve, disc on vam viure un moment més baix de popularitat i vendes. Però bé, això va ser el 96, després va haver el recuperatori dels senzills singles 91-98,
Va gravar conjuntament amb Carlos Ginn l'Antropop l'any 2000 i etcètera, etcètera, etcètera. És que em dóna així una mica de pressa.
Perquè han passat moltes coses més que espero que vosaltres mateixos aneu indagant sobre ells, sobre els OBK. I és que tenim dues cançons calentes, calentes, calentes d'aquest 2025. Unes d'elles és ni més ni menys que aquest Maldita Mujer. Primer, senzill, des de fa uns quants anys, diguem-ho així, dels OBK, que tornen a reprendre amb quina energia, amb quina força, amb el Jordi al capdavant, òbviament...
Fins demà!
Amb un directe molt potent, esperem poder veure aquesta maldita mujer o el seu darrer senzill en Berlín, els OBK. Serà aquest dissabte a les 8 de la tarda al Palau Firali de Congressos de Tarragona.
Doncs això, des de Berlín i amb molt d'amor ens acomiadem. Fins aquí el nostre programa. Demà més. I us recordem que, de cara al migdia, a les 11, estem en directe aquí de nou, eh? Però si de cas us sorpreneu, que estem per aquí. Hola, hola. Vinga, ja, que margem. Adiós.
Fuera sigue lloviendo.
Bona nit.
Bona tarda, són les set. Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Ginés.