Aquesta cançó ja feia dies que no la sentia, eh? Mira, voy a recuperar-la. I a Lins, bona tarda i benvingut. Bona tarda. Com estàs? Què tal? Molt bé. Com prova. Molt ben escollida, aquesta cançó. Ah, que ja t'ho deia, que feia temps que no la trobava, eh? Sí, que era un dia així, de peruja, com avui. Clar, és que s'escaia molt bé, s'escaia molt bé.
I, a més a més, mira, tinc la narració que me posa, perquè jo he anat directament a Amazon, si és una manera ja de... Ja he posat la falca. Molt bé. Si entreu a Amazon i busqueu Relatos Gòticos d'Allian Lins, allà l'ho trobeu. Si entreu a Amazon i poseu el meu nom, sortirà tot. Per això, però si ja directament... I, a més a més, me posa sobre, precisament, aquest llibre, eh? Tu, si després me dius que sí o que no, després ho comentem. Vale. Relatos Gòticos. Molt bé.
Fai la traducció a veure com va ser la traducció simultània. Joticos. Quatre relats de marcada inspiració gòtica. Dos novel·les apassionants i dues petites i curtes narracions. Això vol dir que dintre del propi llibre hi ha petites parts.
Segueixen tímidament els passos d'Edgar Allan Poe, Horace, que no sé qui és, però el Poe sí, però el que ve ara... Horace Walpole, no sé qui és, el Conan Doyle sí, també el conec, i el Jules Verne també el conec.
Va, aquí arribo. I en Lins ens fa entrar en un paratge enigmàtic, en una època on lo impossible es barreja amb la realitat, en un temps a mig camí entre l'oníric i el tangible, on la ciència i l'ocultisme conviuen amb un trencadís equilibri entre la realitat i la fantasia.
Home, ara per ara va i bé, eh? Molt bé, jo crec que podem donar el nivell de català. Sí, jo també, eh? Sí, sí, estàs aprovada, estàs aprovada. I que a més a més em diuen que tot això s'inicia en un destacament francès imperial. Tela, eh? Això és documentar-se, documentar-se també, eh? Sí, sí, està documentat a nivell històric, eh? Vull dir, exceptuant tot el tema místic que hi ha dins del relat,
molts dels personatges estan inspirats o estan trets directament d'un passatge de la història i està ambientat en el lloc correcte, en el segle correcte, vull dir, no és novel·la històrica perquè és novel·la gòtica però està relacionat amb una novel·la històrica també perquè està molt ben documentat a nivell històric.
A veure, jo te tenia tu i els oients de Tarragona Ràdio, no només com a col·laborador de casa nostra, que ja saps què t'ha trobat, va faltar, torna, torna, torna, torna, que he estat a punt de posar-te'l del Made in America, però dic, va ser que no, que no toca, que està tot allò, això una mica agafat a les pinces,
Sí, sí, és. També et coneixem, òbviament, com a músic. Sí. I fins ara, que jo dic, com és possible? Potser ho havíem comentat... Hi ha alguna cosa que no facis, em van dir l'altre dia. Hi ha alguna cosa que no facis, però sí, hi ha moltes coses que no faig. Però encara no ho havíem presentat com a escriptor. I, a més a més, aquest és el quart llibre, si no recordo malament.
És el quart ibre, sí. Per això? Que són quatre, ja, que portes? Sí, sí. I encara, potser havíem anomenat algun d'ells, però no l'havíem presentat com a tal. Dic, home, molt malament, Sílvia, m'he autorrenyat. Home, si és que faig moltes coses, no dona temps a presentar-ho tot. Tens altres artistes i altres escriptors i altres coses que posar, és normal. Però és de very friend. Falteria més. Very friend. I know, you are my very friend, too. You're my heart. Que m'has de fer un curset aquí d'anglès...
És veritat, vas estudiar una miqueta d'anglès, no? Clar, però ja està. Per entendre'm. Ara ja has estudiat anglès, ara has d'entendre el meu accent irlandès. Ara prepara't. Tu m'ho poses fàcil. Ara prepara't, que ara ve la part difícil. Ara ve la que toca, no? Ara que toca. Sí, sí, bueno, jo hi ha gent de la part de l'oest d'Irlanda que porto molts anys estiuejant allà i des que era un marrec, des que era...
per temes familiars, no? Ja ho hem explicat 40.000 vegades. I encara hi ha gent que no ho entenc, eh? Perquè és gent que només parla irlandès i l'anglès pràcticament no el parla, el parla molt poc. Vull dir que hi ha vegades que parlen i jo dic... Mande. Diu que què està dient? Sisplau, algú que m'afaci l'introducció simultània en aquell moment. Recorda'm els altres títols teus, perquè a més a més jo crec que cadascú de sa mare era son pare.
Sí, a veure, els dos primers estan descatalogats.
Ja parlarem d'això. És que és un tema llarg. I tu, per la cara que m'estàs posant. No, són els llibres d'autoajuda. No perquè... La gent ha perdut el nord, Sílvia, en això del desenvolupament personal i l'autoajuda. Jo escrivia molt en la línia de gent com Wayne Dyer, molt en la línia d'una autoajuda espiritual, bastant sèria, però sobretot espiritual. I tot això...
Tot això s'ha anat desvirtuant per culpa d'un munt d'escriptors que han volgut treure molts diners i que els hi va de fàbula i que els hi va de meravella i jo m'alegro per ells que els hi vagi molt bé, que han orientat tot això a un tema molt més esotèric i a guanyar diners i han tingut molt d'èxit i ha funcionat molt bé, molt millor que el que jo faig, òbviament.
perquè el meu és més realista, per dir-ho d'alguna manera. I vaig veure que m'estaven ficant en el mateix sac els meus llibres d'espiritualisme que aquesta gent d'autoajuda.
Llavors, el dia que vaig flipar va ser quan em van trucar precisament d'una emissora de ràdio, no diré d'on, per fer-me una entrevista sobre temes així... Esotèrics. I era un programa de temes esotèrics. Ja m'imaginava. I dic, mira, això no va per on jo vull que vagi. Llavors, com soc molt honest amb les meves creences i la meva manera de pensar,
vaig decidir que potser li donava un espai per veure què passava i el vaig descatalogar i de moment segueix descatalogat i m'he dedicat a fer ficció, que la tenia molt de temps allà aparcada i he començat a fer ficció, que m'agrada molt. Primer vaig fer el dels contes del despertar. Aquest és el que no tenia, llavors són cinc, eh? No, són quatre, són quatre. Llavors va sonar l'ecàleg universal, no?
Dicàlogo Universal, primer la melodia de la vida, Dicàlogo Universal, ara tenim aquests relatos gòtics.
El Cuentos del despertar. No hi ha res més. És que em surt el de Cuentos de despertar amb dues diferents portades. Cuentos del despertar són comtes molt curtets, de toque molt espiritual, molt inspirador, però són molt curtets. I aquests relats gòtics potser és el que més he llegit jo al llarg de la meva vida. He llegit molt a Edgar Allan Poe o a Saco.
He llegit molt a Conan Doyle i llavors hi ha dos... He llegit molt d'això. També he llegit a Lovecraft i gent així, però potser no tant. Ja som més bizarros. Lovecraft i tota aquesta gent, que és més fosca encara, aquesta gent tiraria més el terror, el terror gòtic, alguna cosa més semblant al que veiem avui dia per la televisió, com més terrorífic, tot més.
Més psicològic també, depèn de com. I Pau Conandoil és més com, com te diria, com més psicològic, no? Com més, no és terror, és com una mena de... Suspens, thriller, no? Va per aquí. Llavors, jo he llegit molt d'això i quan vaig estudiar, de fet, vaig fer un treball a la... Jo soc antropólog, ja ho he dit moltes vegades també, i un treball ho vaig fer sobre Edgar Campou, precisament.
I tenia ganes d'escriure i tinc encara més coses que potser treure un altre llibre. I hi ha, com deies al principi, dos relats, que són dos novel·les relativament curtes, però llargues en relació als altres dos contes, que són curtets de quatre o cinc pàgines cadascú. I les llargues són novel·les, novel·les ben desenvolupades amb...
Però explica'm, perquè a més a més, quan entres, jo que tinc aquí el llibre, a més a més, jo també l'he posat damunt de la taula. Eloïsa, mira, Eloïsa. Compren-lo ahí, oigan ya. Vinga, va. Jate. Eloïsa. Eloïsa. Qui és? Bueno, tenia que posar un nom i... Aquestes coses no són... Però és protagonista, però és la protagonista. És la protagonista del primer relat. El primer. I bueno, és un relat de vampirs...
Però molt a lo Jules Verne. A què et refereixes? Són futuristes? No, no, no. Jules Verne jugava precisament a això, a jugar amb el futur. Però té un gir a lo científic cap al final. A lo llarg de tota la història sembla un relat bastant típic de vampirs, però té un gir cap al tema científic, cap al tema ciència, cap al final, que està molt xulo.
i ahir suposo que és la part més curiosa de la novel·la. Ai, que trobarem la manera que els vampirs puguin viure entre nosaltres. Bueno, tal com anem, ja potser... O potser ja hi són. Entre la ciència i la política, jo crec que... I l'energia, i les energies, també, que no fa falta. A veure, no sé si aquests vampirs... Aquests vampirs vostres, bueno, teus, són vampirs de xucla sang o són vampirs energètics? No.
Llegiu el llibre. Ah! Llegiu el llibre, llegiu el llibre, llegiu el llibre. És que et dic una cosa, saps per què tu dic? Perquè llegint la dedicatòria... Sí. I ara que m'has dit això, dic, oi, m'he fet una relació. Sí. Puc llegir la dedicatòria? Sí. La lleixo en castellà, tal com està. I tant. Por más que la oscuridad desee pertenecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad. Ajá.
Per això deia el de l'energia i tot això, potser no necessàriament ha de ser vampirs que t'aixuclin directament al llogular, però que t'atreuen també per la forma. A diferència de Pou, encara que m'hagi inspirat tant, o a diferència de Doyle, o a diferència dels grans i impossibles d'arribar a ser com ells, escriptors de l'època,
Sí que jo estic molt influenciat per aquella època, jo és que soc un tio clàssic, a mi m'agrada la cosa, m'agrada el clàssic, m'agrada el rock dels 60, dels 70, i m'agrada la literatura clàssica, m'agrada la música clàssica, i soc un fanàtic de Bach, de Handel, i llavors quan he escrit he tirat aquesta època perquè és el que més m'agrada.
I també és molt romàntica aquella època. És molt romàntica. A veure, que van passar coses molt terribles. He d'un domàntico, he d'un domàntico. Sí, coses terribles han passat sempre. Sí, sí, però bueno, doncs aquelles coses que... Aquí es pot veure per la tele. I ara ha perdut el fill totalment, no sé què t'estava dient. No, que t'agrada la música de Bach, que t'agrada aquella època a la qual està posada la part de Eloís. Ah, sí, sí.
Que malgrat tot això, malgrat tot aquest tema gòtic, tot aquest tema victorià, tot aquest tema d'aquella època, molt victorià, hi ha molt de victorià aquí. Jo soc qui soc i tinc unes creences espirituals importants, molt influenciades per l'espiritualisme, per l'espiritualisme tibetà, per el budisme, per l'hinduisme.
Llavors, sempre intento, igual que les meves cançons, que això ho heu trobat també a les meves cançons, sempre intento que encara que comenci la cançó molt depriment, amb una lletra difícil, complicada, intento que n'hi hagi una llum d'esperança al final. I el mateix he fet amb els llibres. Sempre hi ha una llum d'esperança al final, sempre. Perquè és el que, malgrat tot, és la meva vida, malgrat tot i malgrat tot...
putades que me'n fa la vida, sempre tinc, jo sempre continuo endavant i sempre tinc una llum d'esperança i sempre tinc aquesta fe, per dir-lo, no sé, anomenar-lo d'alguna manera, aquest fe, no sé exactament com anomenar-li, però aquesta creença, aquesta manera de pensar que em dona una mica d'esperança i de llum.
Estava aquí ara mateix, ja he arribat a el que seria, on m'expliquen una miqueta, el del llibre, el que tenim l'oportunitat de trobar el llibre, el que dèiem, l'Eloïs és la primera. Sí, Eloïs, que és la protagonista del... Del primer, seria, no? La dona del castell, el que arriba en el destacament francès. Que no expliquem què passarà. I aquesta dona té un secret que va sortint a lo llarg de tota la novel·la.
De car, aquí ho deixem. Un secret misteriós, si fos, que ara que ve Halloween, abans parlàveu de Halloween i la castanyada, i jo proposo el nom de Castawind, per exemple. Castawind, ei, doncs m'agrada, eh? Si us agrada, Castawind. Vinga, va. I sona com americà i tot. Doncs ara que arriba Castawind, doncs és una lectura molt recomanable.
Que encaixa perfectament. I a més a més per llegir-ho, al costat de Cariac també comença a venir una miqueta el fred, que es veu que el tenia algú segrestat i l'han deixat anar, o almenys que acabi de sortir del tot, al costat d'una llar de foc. I amb un avantatge, amb un avantatge. Doncs mira, que avui dia, jo no sé si els oïdors que ens estan escoltant ara ho saben, però avui dia, entre la intel·ligència artificial,
la gent a la que els escriptors paguen perquè li facin el llibre i tot això, molts pocs llibres de debò trobem escrits realment en persona per un ésser humà i pel mateix escriptor. I aquest ho és.
I el tenim aquí amb nosaltres. Avui a Tarragona Ràdio presentant. Molt bé. Però deixem-la, Luis, perquè el proper que trobem és l'estància. L'estància. Què passa en aquesta estància? Aquest ja és un dels curtets. L'altre és una novel·la i això és com un relatet petit.
Bé, ostres, com t'explico sense explicar-ho tot, perquè és tan curtet. És algun lloc, m'imagino, que passen coses especials. Sí, algú es desperta al mig de la nit i troba que està en algun lloc que no coneix, que no ho entén i se sent desesperat perquè no pot moure's, per exemple. No, està com paralitzat.
I a partir d'aquí es desenvolupa una història en relació a aquesta incapacitat de moure's.
Home, però això és por, eh? Que t'ha quedat paralitzat, que no puguis moure't i que t'has anat adormint normal i que de cop i volta tot al teu voltant o tu mateix no reaccioni al que està passant. Però això ja fa por, només de pensar-ho ja fa por, eh? I és un dels curs. Jo crec que por no fan, aquests relats és com un suspens. Impressiona, eh? És com un suspens, sí. Home. Però por, avui dia que veiem pel·lícules de zombis i de coses d'aquestes... No, no, però una cosa és que... Avui dia el gòtic ja queda, ja és com la música clàssica, ja no és algo...
que impressioni. És una cosa que t'emociona, que potser t'agrada, però no et venen amb coses absolutament noves. Però Ian, entre tu i jo, una cosa és que ho llegeixis i una altra cosa que et passi. Sí, home, clar. Que aquí, home, que primera persona... Si et poses a la pell del protagonista, fliparies. Per això, per això. L'altre és, a veure, La Tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos. Per mi el meu preferit. Bueno, Eloís també m'agrada molt.
Però crec que la Tormenta és... Clar, és que això cadascú tindrà la seva preferència. Però per mi la Tormenta, que és el Salón de los Pasos Perdidos, que té com un subtítol, per mi la Tormenta és molt especial perquè és molt Conan Doyle, és molt detectivesc. Oh, tenim per què el Sherlock Holmes? El semblant? Semblant, sí, clar. I hi ha jugat, no? Amb les pistes? És que, clar, parlem de Sherlock Holmes, però en aquella època, a l'època victoriana, tots els escriptors,
Eren una mica detectius. Si hi havia 300 escriptors, posa que 200 escrivien sobre detectius i gent que utilitzava la lògica. Això barrejat amb el gòtic, amb el tema misteriós i així com una mica de terror, ens dona un detectiu una mica especial, una mica diferent. Curiós. Ja sabem qui és l'assassí.
Normalment sempre és el que t'anava a dir, que pregunti directament, que sempre ha passat. Ara és quan me dius, no n'hi ha, ja l'hem liat. És que hi ha alguna cosa més, perquè no parlem únicament d'un detectiu investigant una història normal. Hi ha alguna cosa estranya, coses que passen...
Gent que apareix allà com arrugada i com seca. La iaia, ja sabem on està la iaia. L'havien deixat allà la pobra iaia. Anava a dir una bestiesa. No, relaxa, relaxa. Que aquestes bestieses ja les dic jo. Tu no pateixis.
No patisques. El que passa que veig que en aquesta tormenta, el Salón de los Pasos Perdidos, té moltes subparts, també.
Que jugues també una miqueta, potser, a enviure diferents sensacions dintre d'aquesta tormenta? Bueno, Eloís també, eh? Té diferents capítols i tracta no només un tema, però potser que la tormenta estigui tractant dos o tres temes diferents. Perquè tenim una visita a la tormenta, a la tribulación... Sí, perquè comença una nit de tormenta, una nit de pluja.
I després arriben los hijos que nos conquistaron. Exacto. Que aquí hi ha... Aquest és molt... És més cru, potser, que els altres o no? Com ho has dit? H. G. Wells, molt... És molt... També Jules Verne, és una mica futurista, però amb aire del segle XIX. Està escrit des d'aquell punt de vista. Com si fos un relat futurista escrit en aquella època.
He volgut entrar dins de la ment d'aquells escriptors, he volgut entrar dins del caràcter d'aquells escriptors, he volgut viure com vivien aquells escriptors. Quan estava escrivint el llibre em vaig recluir un parell de setmanes fins i tot per repassar tot el que havia escrit.
intentant pensar com se pensava en aquella època, amb llum molt baixeta, sense música moderna, escoltant exclusivament música clàssica, escoltant a Bach, i ahir vaig fer com un recopilatori de tot el que tenia, vaig repassar, vaig refer, i em vaig ficar dins de la pell d'aquesta gent.
Per escriure com això. Alguna gent m'ha dit temps en total. Sí, sí. Per poder fer aquests relats, eh? Hi havia relats que estaven començats des de feia igual deu anys. Oh! Que dius! Sí. I els has arribat a trobar, jo que dius, ja s'ha tret tot el pols. Els tenia l'ordinador, els he canviat, els he reformat...
Quan ja ho tenia fet vaig fer això de les dues setmanes de recluir-me i llavors vaig tornar a canviar coses i vaig fer coses més perquè fos més de l'època i llavors alguns tenien temps però també són nous. Sí que està tot molt enfocat allà, vull dir, he volgut que fos... Mira, em van dir fa poc, ostres, aquests regals estan molt bé, m'agraden molt, no podries fer alguna cosa més... Em va dir fa poc, a més va ser un familiar, eh?
Em va dir, com més modern i tal, dic, hi ha molts escriptors moderns que han volgut fer aquestes coses i ho fan molt bé, i escriuen molt bé, i no cal que jo vagi a fer això. Mentre que els escriptors d'aquella època victorians ja no existeixen, aquesta gent ja no escriurà mai més. Es van morir i van deixar el que van deixar. Llavors, crec que reprendre aquesta línia és com els músics de...
de jazz, per exemple, que comencen a fer música nova, vull dir, estan fent música nova per què? Per fer rock, com faig jo, jo faig rock, però per fer rock o per fer música comercial o per fer pop o fer música disco, hi ha moltíssima gent nova que ho fa, mentre que si et poses a fer jazz i ho fas nou i composes tu els temes nous i tot això, realment està sent disruptiu perquè ja no n'hi ha ningú que ho faci, perquè la gent que ho va fer ja fa molt de temps que no hi són. Jo tinc una idea, després te la dic.
que a més a més ens posen unes teixitures molt especials, em falta una miqueta de banda sonora, i tu que ets músic, que trobem en algun QR que te derivi cap a una cançó, o d'aquest o del proper, que te derivi cap a una situació musical, que acabes el QR i t'allunyi cap allà. Jo recomano a Bach.
Sincerament. Així directament, eh? Sí, sí, recomano escoltar Abac. A veure què. Sí, sí. Perquè quedaria superbonic, també. Posar-t'ho de fons i baixar la llum i posar unes espelmetes, prendre't un té i escoltar Abac. Escoltar Abac mentre llegeixes això. Doncs recomanable, eh? Molt recomanable. Molt recomanable, perquè entraràs dins de l'època.
Si t'agraden les pel·lícules aquestes de Jane Austen, si t'agraden les pel·lícules de Sherlock Holmes, si t'agraden les pel·lícules una mica antigues, d'aquestes de la Hammer, de Vincent Price... Estic pensant en blanc i negre, jo ara mateix. Si t'agrada tot això, t'agradarà aquest llibre. Totalment recomanable. On el podem trobar? Ja comentàvem directament.
Sí, sí, Amazon, Amazon. Molt bé. Doncs així, directament a Amazon, ja hi ho trobeu, agafeu-lo, feu-lo vostre, i si alguna vegada trobeu alien-li, digueu, signe mal. De moment en castellà, per qüestions de temps, el que deia, com jo no depenc de tercers ni de gent que em faci les coses, que ho faig jo tot,
Doncs el propòsit, la intenció de passar-ho al català i de passar-ho a l'anglès, que són els meus idiomes, està, vull dir que ho tinc present. Que tot pot arribar, sí. Molt bé, molt bé. Llavors, vull fer-ho. T'acabo de canviar de banda sonora d'aquí de fons. Necessito temps, necessito temps. Ja t'he canviat de banda sonora de fons. Ara hem passat de Lian Lins... A terra.
A més a més, la cançó també que la tenia ja per guardada per tancar l'entrevista és Quan arribi la tardor. Jo crec que ara ja la tenim. Sí, ja la tenim aquí, la tardor. Ja la tenim a sobre. Què tal amb aquesta terra teva? Molt parat. He fet un kitkat. El projecte a terra, tal com jo esperava, no m'ha vingut de nou.
està relativament parat perquè, bé, com no tenim ajuda de l'Estat, ni ajuda de la Generalitat, ni ajuda de ningú, això a nivell discogràfic, si ja, si la meva música en anglès, que és internacional, que porta molts anys fent-se, que ja tinc els meus seguidors, que ja tinc una gent que em coneix i que s'escolta als Estats Units, que s'escolta a Anglaterra, que s'escolta a tot arreu, a tot el món, ja costa, perquè ha baixat molt de quan jo era...
entre cometes, mig conegut o mig així, ha baixat molt. Si això ha costat tant, doncs ara passa-ho al català, passa-ho a no tenir ajudes i passa que el projecte és completament nou i no hi ha material, no hi ha més material que el que hi ha. Llavors està paradet, però està ahir, hi ha un parell de vídeos fets amb intel·ligència artificial.
cosa que no m'acaba d'agradar. Ja ho sé, a més a més va ser una miqueta la teva pedra en el camí, quan me'l vas explicar. Sí, a veure, no tenia una altra opció per fer els vídeos. Suposo que si no tens una altra opció per fer coses, doncs està bé, no tens una altra, però si pots fer-ho tu,
és que quin valor té? Estan ben fets aquests vídeos, però quin valor té més enllà de que ho he muntat? He agafat els vídeos, els he muntat i ja està. Valor creatiu o artístic no té. No, quin valor té? El teu, perquè tu li has donat tot aquest carinyo. El meu temps, la meva imaginació. Jo crec que les coses manuals, millor.
No, no, acció per la propera. Sí, sí. Ara per ara era la part, diguem que una miqueta més pràctic, per donar-li precisament aquesta embranzida que se necessitava. I ja està, sense més. Bueno, ahí està. Clar que sí. És un projecte que podeu trobar al Spotify, que podeu trobar al YouTube, que podeu trobar, jo què sé, al Bancam. A Terragona Ràdio, si voleu ara mateix, també. A Terragona Ràdio, a què vulgueu, eh? Recomano, és molt bo per la salut. Ara ha sortit un estudi.
a una revista de ciència, World Science International, per exemple. Que bonic t'ha quedat, eh? Molt cago d'inventar. Que ha sortit un estudi. Com has dit? World Science International. National Geographic.
I ha sortit un article assignat per John Temper, que és un científic de renom. Tots els científics estan darrere d'ell com si fos una estrella de rock. I ha fet un estudi molt exhaustiu que diu que escoltar Tarragona Ràdio a les 24 hores del dia és molt bo per la salut. És boníssim. Eh, que no hi ha més. És així. Ja t'ho dic ara.
Si ho diu John... com he dit? Temple? Si ho diu John Temple... No, t'has escrit Temple. John Temple. Si ho diu John Temple... It's tomorrow. It's tomorrow. It's tomorrow. I no ens queda més temps. Molt bé. Que t'ho vull l'altre dia per aquí. Molt bé. Vine a visitar més vegades, home. Porfa. Vindré. Porfa, porfa, porfa. Sí, sí. Si no és per falta de gana. Ja ho sé, és manca de temps. Ja ho sé. Falta de coordinació, de temps, d'obligacions que tens, i bueno...
Jo te quiero aquí conmigo, te vens un altre dia si xerrem, i així m'expliques aquestes i altres coses. Fins tu, un altre dia podem llegir un trosset d'aquests relatos gòticos, i a més el podem posar amb musiqueta de Bach o de Warner o el que vulguis. Està molt malament que jo ho digui, no està bé que jo ho digui, però crec que és un gran llibre dels que avui dia no es troben, sincerament. Si t'agrada aquella època i vius una miqueta com del passat, igual que jo, eh?
Ara, si ets una persona mega moderna, mega animada, no sé què, doncs no, potser has d'agafar una altra cosa. Però, si ho ets, hi ha poques coses com això. Estic molt orgullós d'aquest llibre. M'agrada molt. Nosaltres el recomanem. Això ja també t'ho diem tot, eh? Gràcies. Gràcies. A tu. Adéu. Adéu. Fins aviat.
Fins demà!