Esta es mi voz, grabada en el tiempo, el hilo de voz de un hombre corriente,
mi yo del pasado, mi yo inmortal, es aire cruzando una cuerda vocal.
Capturada en el tiempo, la voz se hace eterna y pesan las lágrimas,
y pasan las guerras, aunque no la veas, siempre deja huella,
la voz es mensaje, la voz es bandera, es el documento de lo que sentí,
i aquesta petita jaia conjuntament amb altres més que conformen diverses parts
fins a arribar a l'amor, que no sé si seria l'amor més pur perquè ja és l'àlbum
on s'uneixen el que té totes aquestes parts
i alguna cosa més, jo espero i desitjo, tindran l'oportunitat de gaudir-lo ni més ni menys
que aquest dissabte 4 d'octubre a les 9 del vespre amb de la fe i les flores azules.
El que passa és que per aquí he trobat el facto de la fe, que ja està més...
Bueno, a veure què em diu l'Òscar.
Òscar, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio.
Hola, bona tarda.
Com estàs? Quant de temps!
Sí, adéu-n'hi-do, ens veiem cada disc, parlem cada disc més o menys.
Però ja havia plogut una miqueta, eh, des de llavors?
Sí, és que cada cop trigo més a escriure cançons i a fer un nou material, crec.
Teníem el senzill del 2024, més o menys, alguns dels 2023, però així com aquest, no?
Home, falten discos per aquí al mig.
Bé, vam fer... A veure, vaig fer un just... No, no, el 2019 vaig fer un disc...
Val, sí, sí.
I, bueno, va coincidir amb la pandèmia, i després ja vaig començar a fer aquest disc el 2020 i vaig acabar-lo de fer el 2023, aquest.
I va sortir el 2025, imagina't.
Ostres!
Molt a poc a poc tot.
Però, bueno, allò que es diu poc a poc però amb bona lletra, a més a més, jo crec que molt pensat, això que tingui tantes parts i que arribi fins a l'últim moment el que és i desemboci cap a l'amor, que ha passat per aquí amb tant de coros i tanta meravella, això és fantàstic.
Bé, és... A veure, no té parts... Mai vaig pensar en les parts. Jo volia fer una cançó...
Sí.
La primera idea va ser fer una cançó que parlés de l'amor nou que jo estava sentint, que era l'amor, diguem-ne, paternal, que era una altra tipus d'amor, no romàntic, diguem-ne.
Sí, sí, sí.
I amb els Ramis, que és amb qui vaig començar a fer la cançó en època de pandèmia, volíem fer una cançó que durés de més de deu minuts.
Ah.
I ens vam engrescar, deu minuts, dotze, l'Helena va començar a entrenar projecte també i de tant en tant li deien, mira, hem fet un tros nou, ara fem un altre tros, ara hem fet un altre.
I em deia, però quant dura la cançó ara ja? Ara ja dura mi.
31 minuts, amb 31.
I al final va acabar durant, després de dos anys, va acabar durant 31 minuts i realment és una oda, diguem-ne, aquest amor i és una mena de testament en vida també de...
Bé, un senyor de 40 llargs, fent una cançó una mica parlant-hi de seu fill, una mica.
Per això te deia que hi havia molts capítols per ens arribar a aquest amor definitiu, d'aquest 31, que gairebé se composa el disc.
Encara que hi ha una part, que és la número 7, que aquí també us allargueu, o també la número 8, que durà 9 minuts.
Sí, aquella va ser la part, vull dir, clar, això no és una...
Que jo ho estic fent com a separació.
No és un disc normal, no és un disc normal l'uso de que hi ha 8 cançons i no, no, és que és una cançó de 31 minuts.
Llavors, al final del disc, de la pel·lícula o del llibre, com vulguis veure-ho, una mica, és que té un punt així, és com...
Bé, era molt important, no? I aquest va ser el tercer intent.
D'acord.
Jo m'esperava primer dos finals, que no em van convèncer, perquè deia, ostres, no vull acabar així la pel·lícula, o el llibre, o el disc, i al final vaig quedar aquest últim, que era una mica autobiogràfic, i parlava una mica de tot, de com tornava amb l'Helena, de com havia nascut el Luca, de com la Patri, que és la meva dona, m'havia ajudat molt a... m'havia donat molt empenta la vida, i bueno, una mica, explicar una mica la història dels últims darrers 10 anys.
Meus, i amb el naixement d'en Luca, sobretot.
Sobretot. Que per cert, quant temps té ara, Luca?
Doncs el Luca ja té 5.
5 anys?
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do. O sigui que ara ja ho té tot claríssim, ara ja sap el que vol i com ho vol, i papa, tu no lo saps, que lo sepas, eh?
Bueno, ara està fent classes d'uquell·le, o sigui que...
Està fent classes d'uquell·le?
Sí, ara, bueno, està fent classes aquí a l'uquell·le, i a veure...
Què crec? Ai, que t'acompanyarà, ai, que te veig que t'acompanyarà de cara a un futur no gaire llunyà.
Ai, mira, tant de bo, m'acosteix tan ben bicicleta, eh, sobretot.
El que sigui, el que sigui, el que sigui.
Però sobre l'escenari també seria bonic, és allò de compartir aquests moments també amb família,
que algunes vegades jo crec que als músics se us fa tan gruixut,
perquè, clar, està tot el dia de viatge cap amunt i cap avall,
i també a vosaltres us agrada estar a casa i poder compartir aquests moments.
Sí, bueno, ara, de fet, ja estem molt, molt, molt tranquils amb el tema música, nosaltres.
O sigui, anem fent concerts, tenim les nostres feines,
que ens donen més estabilitat, diguem-ne, econòmica,
perquè el món de l'art i la família a vegades no van de la mà.
Clar, sí, és difícil.
Sí, sí, sí, llavors anem fent concerts, però que no siguin gaire,
perquè, clar, els concerts cauen en cap de setmana
i volem estar amb les nostres famílies també, saps?
Llavors, bueno, no ho fem, però d'una manera tot molt més relaxada.
Ara ja entenc, perquè te tinc el dia 4 aquí a Tarragona, aquest cap de setmana,
i el proper que m'ha surt, que al principi m'has tenit una miqueta,
ja no és fins al dia 24 d'octubre a Madrid.
Clar, farem dos a l'octubre, un al novembre i un al desembre, imagina't.
Molt bé.
Sí, molt, molt, molt a tranquils.
Bueno, millor, que siguin intensos i que, a més a més, us ho passeu molt bé
i tinguem la possibilitat de disfrutar-vos.
Sí, sí, sí, perquè, a més, això de treballar 5 dies i després anar a fer un bolo
i després, al lluny, anar a treballar un altre cop és complicat.
Clar, exactament.
El càncer, saps? Sí, sí, sí.
No és com abans, que deies, ostres, ara mira, dilluns i dimarts estaré al sofà,
mirar-se des de Netflix, no, no, ja t'has aixecat cada dia a la set per portar-li el col·le,
a part, i després anar a la feina i després tot el que comporta, tot,
i diguem-ne que el rock and roll i la vida familiara a vegades no ho han de la mà.
No, no, no estan, no estan, i a més a més, jo penso que moltes vegades us traieu hores de son
i hores de, per poder precisament reconciliar d'alguna manera aquesta vida
i poder tenir també, allò que dius, el cervell ben amoblat, no?
de dir, ostres, estic bé gràcies a que tinc aquests moments, no?,
on tinc la relaxació, on puc ser jo,
perquè quan surts sobre l'escenari, que és com una explosió, penso sempre, no?
En aquell moment...
És molt bonic, és molt bonic l'escenari, i dona molta vida, i ja portem molts anys,
però, bueno, a veure, que hem estat fins dels 40 i pico, sent no pares,
és a dir, hem sigut pares grans nosaltres, tant l'Helena com jo,
i llavors, bueno, diguem-ne que no es quiten el bailar, no?
Oh, i tant, i tant, i tant.
T'ho he qualitzat, però que ara ja estem en una altra fase,
que ja estem, darrere d'aquests 53 anys, jo tinc 49, quasi,
i ja estem en una fase una mica més tranquil·la, saps?
Ja portem des dels 20 anys, fotem-li canya al cos amb això,
i molt de viatge, això, i estem en una fase una mica més tranquil·la.
Però, bueno, caudint molt de l'escenari...
En els moments que toquin, clar que sí.
Quan posem a l'escenari, doncs, bueno, ens trobem bojos, clar,
perquè tenim unes ganes acumulades que flipes.
Per cert, que no t'ho he preguntat,
quan li vas ensenyar la cançó al nen, què et va dir?
Perquè ell ja saps que si t'agrada, t'agrada, i t'ho diuen així,
sense pensar.
No, el nen va ser la seva nana durant dos anys.
Va ser la seva nana?
Clar, jo, o sigui, jo li anava escrivint,
i llavors, al principi tenia mesos.
Llavors, al principi, clar, només teníem, per exemple,
tres minuts de cançó, i posava tres minuts en loop,
aquí...
És que tot això ho va ser una nana.
O sigui, jo vaig començar a cantar una cançó que ja...
Aquí, ahora, amor, amor...
Bé, que és un tros d'una cançó, al principi.
I això era una nana que feia en loop.
Llavors vaig pensar, mira, saps què?
Ho gravo, ho gravo bé, que ho canti l'Halena,
perquè jo canto fatal,
llavors jo tindré el loop aquest,
llavors per dormir-lo ja ho tindré, això.
I llavors, bueno, va anar creixent, va anar creixent,
i llavors, bueno, al principi li posava tres minuts en loop,
després ja li posava sis minuts en loop,
després d'un any ja li posava deu minuts,
i després de dos anys ja es pregava,
perquè es dormirà abans els 31 minuts,
perquè ja estava allà...
A veure, per favor, carinyo meu,
dorm ja, per favor, per favor.
Aquesta cançó, el meu fill la té a l'ADN,
intervistadíssima,
i en pas que la part que més ja cantava al principi,
que ell surt plorant, és la que més li agradava,
i ara que té 5 anys,
s'hi fa vergonya sentir-se plorant en una cançó, saps?
Vull dir, ha passat en diferents fases
de què és el que més li agrada de la cançó i el que menys.
I la portada fins i tot la va fer ell,
o sigui que tot el que era en casa.
I tant.
Això que t'anava a preguntar,
i tot això a sobre de l'escenari, com es porta?
Què és el que tindrem l'oportunitat de gaudir-nos?
Perquè ara, o sigui que dius,
encara es complica més.
Si aquest darrer disc és un amor mai millor dit,
clar, però s'ha de compaginar
amb les altres cançons que ja teníeu vosaltres,
i els altres discos, i tot.
Clar, nosaltres acostumem a començar
amb un tros d'amor,
amb un trosset de 15 minutets,
després ja fem una hora i mitja
de repassar la nostra carrera,
de 25 anys.
Sí?
Uau!
I on toquem tots,
diguem-ne, les més conegudes,
i després, sí,
la gent està...
Si ha anat tot molt bé,
el disc, fem un trosset últim,
aquests 9 minuts d'amor,
i llavors així acabem.
I acostumem a fer més o menys això,
a vegades fem un teva,
a vegades posem un altre,
però més o menys és això,
una hora i mitja llarga de concert,
i comencem amb una mica el 9,
després amb un repàs,
i acabem un altre cop amb el 9.
I igual, molt bonic.
que ens sentim molt bé cantant
l'últim que hem fet,
ens sentim superbé,
perquè va molt amb el que som ara,
saps?
Diguem-ne que no és una caricatura
de nosaltres mateixos,
el que estem cantant.
No estem fent com una fórmula ja,
no, no,
és com som ara,
amb el que som,
i com som.
I és molt xulo,
la veritat.
Però clar,
no t'has oblidat
que ha passat ja,
precisament per això,
perquè també esteu celebrant
els 25 anys.
Clar, clar,
cada any celebrem un any més.
Ara ja estem amb 25.
Aquest és bonic,
aquest és bonic
perquè és rodorets,
aquells anys
que se recorden més
i se comemoren,
i jo crec que aquest disc
per celebrar-los
és fantàstic.
És que han passat els anys,
de veritat,
i de cop ets un grup emergent,
i de cop...
És molt heavy.
La Mishima ja fa 27 anys
que vam començar,
vull dir...
Sí, sí, sí.
I, ostres, tu,
però com pot ser,
que m'ha passat tant temps,
no?
I jo que vaig començar
a punxar en 27,
doncs fa ja 31 anys.
No, no, no.
I, ostres,
però com han passat...
Enténs això de dir,
ostres,
han passat 31 anys
i estic dedicant-me a això.
I és fort,
és fort.
I la de batalletes
que no heu viscut
i la de coses
que es poden
i que no es poden explicar
també
en aquests 25 anys.
Sí, sí,
en aquests 31,
des que vaig començar...
Oh, 31.
Tu, a la part teva,
clar, clar.
Doncs, sí,
vull dir,
és clar,
de tots els colors,
hem tingut l'oportunitat
de fer,
de treballar
amb el Bigas Luna,
hem fet moltes coses
molt xules,
hem estat a Mèxic,
hem estat a Venezuela,
hem estat a...
per tota Espanya
molts cops,
hem tingut
tots els nostres moments
alts i baixos
i els nostres conflictes
amb la indústria
i els nostres...
les grans,
aquestes sorpreses
que de cop t'arriben
i que no saps
per on t'ha arribat.
de tot una mica,
saps?
i, bueno,
mai hagués pensat,
mai hagués pensat
que hagués estat
31 anys
amb això.
T'acabes comença
a punxar
i fins ara
i les voltes
que ha donat la vida
i les sorpreses
que encara ens has de donar,
ens heu de donar plegats
i les coses
que encara
ens heu d'ensenyar,
eh?
Bueno,
a veure,
ja anirem fent,
tu,
això d'ahir...
Home,
no tens pressa,
no?
Ni nosaltres tampoc,
no?
Bueno,
és això,
no?
A veure,
a veure cap on ens porta,
això,
vull dir,
no tenim,
no li posem la pressió
a la música
de pagar les factures,
llavors la música
és únicament art
des de fa temps,
llavors per això
pots permetre't
fer una cançó
de 30 minuts
perquè no
li estàs posant
la pressió
de generar
molts calés
o generar hits,
nosaltres estem fent una,
és una mena
de carrera
artística
i sempre l'hem viscut
una mica així,
sempre ha fet una mica
el que ens ha fet
donar la gana
una mica,
o sigui,
vam anar a l'època
que sí,
vam com
petar-ho una mica així,
tenim nostres hits,
però també tenim
nostres esparagis
més artístiques,
sí.
I que no les perdeu mai,
que tinguem l'apropiat
que dèiem abans
de continuar comentant
i continuar dient
una miqueta
aquesta bogeria
de la música
a través de les vostres lletres,
de les vostres colors,
del vostre caliu,
i Òscar,
que us esperem
aquí a Tarragona,
recordo que estem en concert,
que esteu en concert
aquest dissabte
a les nou del vespre
amb de la fe i les flores azulers,
i que ja podem agafar
l'entrada anticipada,
si voleu,
entreu a salazero.com
i allà ho trobeu
tot,
tot,
tot,
per poder gaudir
d'aquest gran concert
aquí a casa nostra,
a Tarragona.
Això sí,
aquí.
A les flores
hem tocat tants cops,
ens hem vist
de tants colors,
vull dir que
realment és com,
sempre que anem allà
és com a tocar a casa,
saps?
És molt bonic,
molt bonic.
I ja aprofita una miqueta
la portada
del que seria
el cartell del concert
aquí,
ara,
amor.
Què et sembla?
Exacte.
I ja està.
Sí, sí, totalment.
És això.
Doncs gràcies,
gràcies,
i que t'esperem un altre dia,
eh?
Que ho sapis.
Vinga,
que te tornarem a trucar.
Un petonar.
Gràcies.
Un petonar.
Adéu,
adéu.
Adéu.
Es todas las rosas
al mismo tiempo.
Única.
Irrepetible.
Y perfecta.
Fans de Tarragona.
Fans de Tarragona.
De dilluns a divendres,
una hora per la música de casa.
hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hei hee hei y hei hei hei hei hei hei
Hei hei