No recordo el seu nom, no sé si va presentar-se, es devia extraviar entre aquell munt de paraules que tot i haver fet trampes encara pronunciada. Ningú es parava pas, un polissó a la conversa, la nostra atenció, la seva terra promesa, demanar-nos foc va ser l'excusa de repetir.
Fins demà!
Doncs tenim aquí amb nosaltres el Sodhi, saludem-los. Sodhi, bona tarda, benvinguts. Hola, bona tarda. Anava a explicar una mica la història. Mira, m'he posat nerviosa, eh? Perquè me va arribar el dia 10 de novembre un mail que jo no m'esperava. Sabia que corria per les xarxes que ja estàveu treballant, que hi havia alguna cosa que ja m'havíeu avançat, m'havíeu comentat que estàveu treballant, que siguen coses. Però clar, quan obro i del Domi García, del Nacho Pasqual,
de Rambla Marejament o de Rambla Discos, em arriba. Sodhi estrena videoclip amb el nàstic en el partit de diumenge, el nou estadi Costa Dorada. Jo, oh, la va explotar el cap. Clar, el temps afegit ja havíem sentit alguna cosa, però encara no ho teníem tot, que només eren espurnetes de tota aquesta...
Aquesta llum que avui ens heu portat i que tenim l'oportunitat de presentar allà de l'alta a baix. Bueno, com esteu de primer? Com va? Jo estic més seriosa i més il·lusionada que vosaltres. Estic estant nerviosa, dic, oh, que tinc aquí el sol. Nosaltres portem molts dies que sentim la cançó Casa, més o gairebé. Vull dir que, clar, quan de sobte es presenta algú... Home, però ha sigut una estrena molt xula. Sí, estem molt contents. Al final és superguai veure que finalment...
Es fa públic una cosa amb la que volem treballar en un munt de temps i que està reben bé i ens fa molta il·lusió, això és claríssim. I d'aquesta forma també, que estrenar el videoclip al nàstic no és una forma petita de fer-ho. No, no, no, gran, gran. I les gravacions que hem pogut veure també formen part del videoclip com a tal, no? O sigui, que heu estat diversos dies, no sé si molts dies, o com ha anat la gravació del videoclip, que el podrem veure ja...
Clar, vam gravar el camp del Nàstic al videoclip amb impro amb el Manel que ens va fer una fanyada de por i no sé, ens van tancar el camp per naltos de sobte. Clar, nosaltres us ho vam demanar i... Podeu continuar entrenant, eh? No passa res, eh? Jo, el del Nàstic, va, va, no podeu, graveu, graveu, no passa res.
No, no, no, va ser així, va ser així, ens van tocar el camp i hi havia uns jugadors entrenant, de fet. Sí, estàvem gravant i de fons hi havia un jugador donant tops, sí, sí, sí. Però va ser molt guai, vam estar tot un matí allí i al final és una oportunitat per presentar-ho per la porta gran de la mà del club de la nostra ciutat i que al final també ens fa molta il·lusió, d'alguna manera...
Sentir que anem per tant a Tarragona, on anem, i ens fa molta il·lusió en aquest sentit. Que bo, que bo. Però parlem del temps afegit, què hem d'afegir més? Això només és el que dèiem, l'inici de moltes coses, perquè Déu-n'hi-do, la de coses que us han passat, i jo no sé si encara us creieu, Georgina, encara et passigues? Tens algun que un altre blau del que porteu viscut ara per ara com a sodi?
Què? Com estàs tu? Estem emocionats. Molt contents de tot el que hem estat treballant aquests dies i de com ha sortit tot i de la rebuda de com hem gravat el videoclip i que ha agradat, ha agradat.
també la bogeria del Zona Nou, la història de Santa Tecla... El Zona Nou va propulsar una mica tot això, perquè de sobte, amb tota la feina que havíem fet i tot el so que havíem consolidat durant el concurs, els escenaris també toquen durant aquest estiu, doncs ha sigut una manera més fàcil d'ara plasmar-ho en el que serà, bé, això, el temps afegit i les properes cançons que sortiran. Ai, a veure...
Heu vist una cosa? L'Eva anava fent... Ha anat baixant el to d'allò de les properes cançons... Encara no es pot parlar, encara no es pot parlar... Es pot parlar, però ara tenim temps de fer-ho així per rato i atomem això. Primer estrenem el videoclip, fem-ho com d'humana al nou estadi, i que tota la gent que ens estigui sentint, sisplau,
Empapeu-vos, ho teniu a les xarxes, ho teniu a les diferents llocs, el que és la cançó, i que tot el nou estadi pugui arribar a cantar en el moment que surti, m'imagino que a través d'aquell pantallón que hi ha enorme, estareu al camp.
Sí, no? Estem pendents. La idea és que soni a la megafonia i que estigui el videoclip al videomarcador i jo no m'ho imagino encara. I un 3 a 0 a favor del nàstic. Home, doncs de bo guanyi que sí. Portem un temps que no remuntem. Sí, sí, almenys portar-nos una mica de sort, no? I sí que nosaltres tindrem la sort d'estar allà al camp que ens ha convidat al club i ens fa molta il·lusió també i poder viure-ho allí i és superemocionant ja a nivell de tot el que significa que les nostres cançons puguin sonar per allà i
i poder cridar l'atenció de gent que potser no ens conegui i aprofitar per agafar públic. I que fa ciutat, també. Fa ciutat, està bé de sobte. Aquesta cançó ens demanava anar per aquí, de sobte col·laborar amb l'equip de la nostra ciutat i ha sigut esplèndid.
Que bo, que bo. Bueno, dintre d'aquest temps afegit trobo molts ritmes diferents. És una cançó que ens fa ballar el cap, eh? Perquè a més a més de cop i volta l'accelereu, de cop i volta la baixeu de ritme, la torneu a accelerar una altra vegada, li doneu una altra, aneu cap al pop, tornem cap al rock. Què ha passat en aquest temps afegit?
Expliqueu-me, és una miqueta la bogeria que també heu viscut vosaltres aquests dies. Sí, no, no, i que s'ha presidat l'estudi després de gravar-la. Al final, com deia l'Evan, buscàvem poder traduir aquest so que tenim en directe potent i que ens agrada fer sonar grossa a l'escenari, doncs d'acord, ara l'hem d'encapsular en una gravació. I l'estudi ha estat molt divertit, fotre'ns allà dins a Reus amb el Xavier Barrero a gravar els singles.
i de dir, vinga, que van ser 3-4 dies per fotre bogeries i gresca i gravar. No era la primera vegada que entreu a gravar en un estudi? No, no, clar, ja teníem d'anar per casa. Però sí que la manera va ser molt diferent. Sí?
Bueno, ho vam de gravar com molt amb un xip de voler plasmar el directe, que al final crec que és el que ens està anant millor, i el que representa més el que és sodi, al final és l'energia, el directe és la xispa, i és una cosa que ens fa molt feliços i que ens representa molt la manera de treballar, que és portar les cançons de l'escenari a l'estudi després, i la manera que vam tenir de fer-ho amb un amplificador allà, que semblava una nevera allà supergrossa. Dos amplis. Dos amplis, semblava dues neverotes allà, que l'Alvaro tocava una corda i...
Porto un refresc, no, que és un amplificador. No, sí, sí, sí, però això és el que buscàvem i vam tenir molta llibertat i l'oportunitat de jugar molt, no? Jo feia la broma amb ells, és que semblava que estiguem un dia a un parc d'atraccions tocant...
Tocant coses, vam portar tots els pedals que teníem i començar a tocar-nos. Això, de portar la cançó del directe a l'estudi ens feia que tinguéssim molt clares algunes coses, però d'altres saps que a l'estudi sempre hi ha aquestes coses que no pots preparar. I el pont, per exemple, era una cosa que...
que no teníem del tot clara i de sobte va ser el moment on més vam estar experimentant i és on baixa la cançó i on vam trobar aquests sons estranys i raros d'una guitarra que sembla gairebé una balena. Va ser una imatge curiosa aquella, va ser jo amb les guitarras, tocant els pedals, ja pujant i baixant i... Era ell tocant i llavors el Nacho, que és el productor, estava amb la palanca, no? Sí, sí, donant-li amunt i abaix, amunt i abaix. No sé, increïble.
Home, però tot això després t'ha de posar sobre l'escenari. Tot això és, va i puja i baixar, ho has apuntat, tot això ho has apuntat. Estan apuntats, aplicar-ho ja és ara un altre tema, ja, ja, temps al temps, temps al temps. Lloguem el Nacho per fer els sorolls, perquè t'ha de ser un altre altre. Nacho, ara toca, te toca tu, ara. Ara, ara, puja.
I la lletra com va anar? No sé si tan boja com... No, no, no. La bogeria es va quedar a l'estudi, però abans la prèvia de poder apuntar, de poder fer i d'explicar el que es diu a la lletra... Sí, a veure, realment la lletra la vaig escriure jo una mica en una intenció de... Teníem la sensació que estàvem escrivint cançons que algun dia sortiran. Ara m'ha agradat, eh? Ara gàstima que hagués sortit allò...
Molt des d'una posició potser més sèria o més d'escriure, potser més d'una ratllada, d'una tristesa, d'un tipus de sentiments. I tenia ganes de fer alguna cosa més sense pensar-ho, més des d'una ironia, explicant una situació en la que tothom ens hem trobat. I crec que després d'un dia de sortida de festa, vaig viure aquesta situació que una mica la cançó explica i pensava, home, seria...
Per què no? No fer una cançó sobre això, que al final també treure's una mica pressió de sobre i fer-ho una mica per passar-ho bé, una mica sense esperar que aquesta cançó pogués acabar sent el que acaba sent en temps d'afegit, no?
Des de la ironia, per fer riure. I sí, i va anar creixent així, començant amb una mica una broma. I mira, fins aquí ha arribat i supercontent, la veritat. La cançó parla d'aquestes converses que s'allarguen de sobte a les festes, que estàs allà xerrant i de sobte et ve un paio. Bé, a les festes o a qualsevol situació també. Passa a casa, et passa molt parlar
de futbol, no? I per això està tot immers com en una metàfora futbolística. I per això ara els restaurants posen horaris d'entraïda a sortida. Exacte, perquè si no... Perquè si no la gent es pot tirar allà tres dies. A Barcelona no et diuen ni fer el cafè, de vegades. Veus? Que queden allà tres dies. Jo per favor que venia a esmorzar.
però fa tres dies poden marxar, deixi de xerrar però prendre-ho com una metàfora per aplicar-ho a altres situacions al final pot haver-hi el temps d'afegit pot ser moltes coses per cadascú potser per algú és un examen que té que l'estat prenent temps o qualsevol cosa al final era una mica prendre aquest sentiment i tractar-lo des de la ironia i això
Molt bé. I en quin moment se li dona el tom precisament cap al futbol? En quin moment se li dona el tom cap al nàstic? Cap a poder enregistrar-ho? Potser no sé si de... Allò que dius, ostres, això també podria ser... Allò quan estàs en un partit de futbol, quan està a la mitja part, que és allò de pa, pa, pa, pa, pa, o quan tenim el temps afegit.
Clar, sí. Bé, la idea del temps d'afegir, la tornada que busques... O sigui, tot va venir perquè la tornada, com que diem-ho, que busco amb la mirada l'àrbitre de Manant Pit, al final creiem que exemplificava molt tot el que hem comentat fins ara, de dir, busques algú, busques alguna excusa per treure't d'aquest allò... Que te salvi. Clar, que et salvin d'això i et facin...
poder escapar d'aquella situació i això va ser com una mica la punta vicebrec de la metàfora futbolística i ho vam anar estirant. Estirant, estirant. De sobte la vermella i trobàvem altres coses en directe fent allò d'acabar-ho amb el xiulet. Oh, que bo! De sobte es va com confeccionant aquesta cosa de metàfora futbolística, va creixent, va creixent i dimenge anem al nàstic. Exacte, exacte. Recordem que el partit és del migdia
A les dues i quarta. Vosaltres estareu allà, no? Per cert, aquesta preciosa bufanda que tinc aquí a sobre de la taula i que d'alguna manera capitaneja, jo fent símil del nou estadi, capitaneja el nostre camp de futbol tarragoní aquí a l'emissora, on es pot aconseguir? Seria recomanable que tothom que anés al nou estadi la tingués i que pogués alçar-la al vent
Bé, és una bufanda que és una mica primícia, no? Vull dir, serà... Només hem fet molt poquetes edicions, també per la gent que ens és més a fèrrima, i és això, no? Hi haurà molt poques edicions, vull dir, que jo crec que s'acabaran ràpid. Que hi hagi les seves, les vostres i les del Nastic, que totes les posin al cel, no? Sí, sí.
Que facin el ventilador? On es poden comprar? A la web de Rambla, no? Sí, tenim el link a la biografia d'Instagram, i allí hi entren i allí estan. A més a més, és que és molt xula, perquè té els colors de Tarragona, i a més a més, em comentaves, i van tu abans, i un més que un grup.
Si no ho diem nosaltres, jo fem els símils del més que un club, ja t'he agafat la idea. Si el Barça ens vol trucar també, estarem... No, no, no, que és demàstic. A veure, ara no barregem aquí coses, eh? No potser, eh? Per favor, Emma, para-lo, para-lo. Home, l'hem d'agafar. Ja a partir del...
D'aquí a tres o quatre mesos, cinc mesos, sis, l'any minent, ja ho podeu fer. Llavors ja parlàvem al Barça, ja li feu un lleig al Barça, però mentrestant no. Primer a Tarragona, primer porteu la bandera tarragoniana. Això ho hem fet. Clar, clar que sí, clar que sí. I per cert, una vegada que s'hagi fet la presentació del videoclip, quins són els següents passos a fer? Com va? Com va?
de moment podem parlar que justament després del videoclip sortejarem 5 bufandes al nostre està molt bé això és el futur imminent i més enllà de media res després de res la intenció és doncs ja podem dir que tenim un parell de cançons ja més a punt de sortir del fons per agir-ho
i la intenció és començar a treure-les quan hi ha el sufle aquest del temps d'afegit quan hagi invitat al final del to l'àrbitre, doncs començar a engegar un altre cop la roda i anar traient altres petits singles fins amb la mirada posada en un disco. Molt llarga durada.
i el concert sobre l'escenari. Home, això i tant. Aquesta és una altra. Això també. El directe sempre ha agradat bastant. Fem ara una crida a tots els pobles del Camp de Tarragona i de Catalunya. Hola, pobles, ciutats de Catalunya. I aquí sí que obrim un ventall cap a Barcelona. Aquí a tot arreu. Ens hem d'expandir.
Doncs, si ens voleu contractar, teniu el contacte de Rambla, de Rambla Management, a rambla.cat, i allà el Domi i el Nacho estic segur que faran feina. Ho posaran fàcil, ho posaran fàcil. I vindrem a presentar...
El temps d'afegir. I la gira aquesta que prepararem l'any que ve vindrà d'això, amb la mirada posada d'un disc i la presentació d'un disc al directe. Llavors tindrem cançons noves, tindrem una posada en escena nova i serà tot nou. Però per veure-ho haureu de trucar. I també haurem de tenir la paciència de quan arribi el moment.
Jo ja sabeu que a seguida que me digueu, Sílvia, que tinc això, us veniu per aquí, trobem hora, que quedem a quin important és la història de les agendes. Clar, a partir d'aquí a Regers tindreu complicades. Ara no puc venir que estic gravant, ara hem marxat a no sé quin lloc, ara estarem a no sé quantos... Estem a Abbey Road gravant, d'acord. Oh!
Tu ja saps que teniu família, ahí lo dejo, que allí ha estat, eh? No se sap mai, eh? No se sap mai, tant de bo. Home, seria molt xulo. No podem registrar-ho allà i poder estar, eh? T'imagina't. I faríeu el pas dels Beatles, també. Exacte. Ara ho farem aquí a la Rambla, però... Correu, correu per aquí a la Rambla amb els cotxes que volen, eh? A l'imperial, a l'imperial. Home, però com a real, ara mateix...
Mira, tenim la idea. Cadascú amb un trosset de la bufanda, un al principi, un altre final, altres mitjans. Sí, una cosa que és guai és que és un projecte també molt generacional, però no d'altres, sinó intergeneracional. La gent com Valtros que escolta aquests tipus de grups de música dels Beatles, grups d'aquests que veiem tots,
doncs que jo crec que és una música que també qualla i també és juvenil i també és així, llavors és guai. I a més a més es nota que vosaltres teniu, diguem que la vostra motxilla musical teniu d'aquests grups.
I que heu mamat de molts altres més, que m'imagino que si aquí ara obríssim i comentéssim, hi sortiria en un munt. No acabaríem. Ah que sí? Sí, sí. Estem tot el dia parlant de música i de grups. No, i d'escoltant-los, m'imagino, i de fer-ne. El cotxe i tot. I que tot això també ve, el que dèiem abans, també dels pares, que dius...
ells també involucra'ns d'alguna manera. Tu, Evan, és que clar, el tens a casa. Tens els dos músics a casa. Jo no sé si a l'Alvaro també, o a Naim o a la Georgina també teniu, que vostres pares també, ells perquè ja són músics, com a tal. No, però el que segur que han fet és escoltar música al cotxe. També, sí, sí. I a més a més, en plan ratlla dura, que dic jo, en un continu de moltes d'aquelles cançons que dius, mama, ja no sé qui és.
i a partir d'aquell moment també forma part de la vostra banda sonora. A veure, cita amb el sodi aquest cap de setmana al nou estadi. Nosaltres aquí a Tarragona Ràdio comencem a partir de les 12. Imagina't, eh? El partit comença a la 1 i a quarts de 3 és quan vosaltres tindrem l'oportunitat de gaudir d'aquest videoclip.
Uuuu! El videoclip, el videoclip. Ui, el videoclip. I a més a més, també a través de la xarxa, o sigui que està coordinat tot. Bueno, sí, cal dir que el videoclip l'estrenem allà al camp, però una vegada estigui estrenat... Que el podem veure per tot arreu, no? Clar, clar, clar, i feu-lo. I avisarem amb temps perquè es pugui veure. Sodi barra baixa oficial. Sodi barra baixa oficial. Molt bé. A més a més, bueno, és fàcil de trobar, eh? Perquè de seguida ja anava, us ho he comentat abans per la d'antena,
que volia posar-vos-ho aquí a la pantalla, al compte enrere, però no. Jo dic, mira, prefereixo que es vegi bé, sodi, teus oficial, i que tinguem l'oportunitat de veure'l quan arribi al videoclip i de poder comentar-lo. I sobretot, heu guardat alguna d'aquestes tomes falses que fem un fart de riure i totes aquestes? Perquè algunes vegades són les millors, també, eh? Segur que n'hi ha, sí, sí. Sí, sí.
Ui, no sé, ara... Això se'ns havia oblidat. Ostres, sí, sí, ho tenim, ho tenim, però ja... És la pelota que vien? Que costa aquestes, que costa me n'ha passat el videoclip. Sí, sí, sí. Bueno, ja anirem parlant. Doncs a dir, gràcies.
Gràcies, gràcies a tots quatre. Crec que me'n falta un de sodi, no? Et falta l'Eloi, que està arribant de Barcelona. Sí, pobre. No vinguis cap aquí, perquè ja hem acabat l'entrevista. I un altre dia t'esperem, eh? No pateixis. Gràcies a tots quatre, a tots cinc, sodi, i que sigui tot un èxit.
Gràcies. I que guanyi el Nàstic. També, i tant. T'imagines que fos el talismà i tots els caps de setmana amb el Nàstic cap amunt i cap avall? Si trobem la fórmula perquè pugi, ho fem. Ha de sonar el temps d'afegit perquè guanyin. I a partir d'aquí, els hem d'acompanyar. I a la final del playoff,
A la mitja part, toca sodi al nou estadi. No n'hi haurà pleiós. A la directa. Perdó, perdó, és la mala costum aquesta que tinc jo d'aquests últims anys. No, no, que jo ja he patit ja. Llavors fem un concert i toquem temps afegit a Nàstic de Tarragona dels Glòsters i al Portí. Tots junts a l'escenari. I a més és per celebrar que el Nàstic ha pujat directament a primera. I tant, i tant. Jo deia primera ja. Escoltarem aquest programa el juny i...
I tant que sí. I tant que sí. Gràcies. I diuen que som-hi els gratis. Fem-ho, no? Que tant en tant ens toca aquestes coses. Gràcies. Adéu.
El seu nom no sé si va presentar-se, es devia extraviar entre aquell munt de paraules que tot i haver fet trampes encara pronunciada. Ningú es parava pas, un polissó a la conversa, la nostra tensió, la seva terra promesa, demanar-nos foc va ser l'excusa perfecta.
Fins demà!
Diu que no serveix moda, esta tècnica afusellada, i t'explica la vida quan no li han preguntada, faria un disbarat, però el mister demana calma. Que li treguin vermella, que tinc l'orella cremada, és mosca collonera d'escola concertada, que fa el tren a la via que mai no té parada.
que em penjo la medalla, d'aguantar cada batalla, amb un somriure de cara com si res no fos per tant. Per primer cop a la vida, busco amb la mirada l'arbit, la benedició.
On vas tan convençut a qui vols enganyar? Llensa primer la pedra que està lliure de pecat. No som pas tan lluny de ser el mal de cap d'algun conegut que passava a saludar. On vas tan convençut a qui vols enganyar? Llensa primer la pedra que està lliure de pecat. No som pas tan lluny de ser el mal de cap d'algun conegut que passava a saludar.
Bona nit! Bona nit!