Buena tarda, son las 6.
Pots per la Tere Ortega, els serveis mínims s'estan incomplint en la primera jornada de vaga de maquinistes a l'estació de Tarragona. Des de primera hora hi ha hagut trens cancel·lats i endarrerits. La previsió era que durant l'inici de la jornada circulessin el 66% de convois respecte a un dia normal i a partir de mig matí que fossin el 33%.
Els primers dos trens previstos en direcció a Barcelona han sortit de Tarragona amb normalitat, però en sentit sud no han arribat cap, fins a un quart de deu del matí. A banda del que havia de marxar cap a Barcelona a les 8 i 26, ha arribat a Tarragona amb 10 minuts de retard, però ha quedat aturat a l'andana i està previst que s'hi estigui a aproximadament una hora. D'usuaris pocs i resignats s'hi ve conscients que hi havia una vaga prevista.
Sí, ja vam quedar ahir entre set, set i mitja, dos quarts de vuit. Esperaríem ja en dos trens, si no, després algun sortiria. Sí, sí, estic aquí esperando desde antes de las siete, pero bueno, ya está. Porque había visto como que los horarios se iban a ver afectados, pero esperaba llegar a uno más pronto, pero bueno, ya está. A ver cuál sale primero. He vingut aquí, son su problema, pero aquí se ha durado por fin un hora aquí, desde la
El sindicat de maquinistes ferroviari CMAF xifra en un 100% el seguiment de la vaga del sector ferroviari que s'allargarà fins aquest dimecres.
I els sindicats d'ensenyament es mobilitzen aquest dimecres per reclamar la millora de les condicions a les escoles després de la desconvocatòria de l'última mesa de negociació per part, diuen, del departament Sergi Báñez. Continuen les protestes dels docents catalans després de les negatives rebudes per la conselleria.
La resposta del govern ha produït un malestar general entre els professionals de l'educació que han decidit sortir al carrer aquest dimecres 11 amb l'objectiu de lluitar per les seves condicions. Salaris baixos, ràdios altes, poca planificació o poca inversió són alguns dels punts principals que han obligat els professors a adinsar-se en un cicle de mobilitzacions. Aquest s'allargarà fins al març en cas de no obtenir propostes raonables.
Noem Muñiz, portaveu del sindicat Ústic, remarca la importància de la convocatòria per superar les barreres obtingudes. Pinta una mobilització important, com cal, perquè al final jo crec que ens hem adonat tots els docents, tot el personal educatiu, que si no anem al carrer...
No hi haurà manera, la paraula és això, immobilisme, falta de reacció, excuses com que no hi ha pressupost, que només són excuses, i jo crec que fa falta la força del carrer. Des de l'organització esperen una gran rebuda del professorat i les famílies, a les quals demanen comprensió i consciència de la pèrdua de qualitat educativa. La mobilització començarà a dos quarts de dotze des de la plaça Imperial Tàrraco i continuarà durant tot el matí fins al carrer Sant Francesc.
65 comerços a Tarragona i 18 comparses participen en la tercera edició del concurs de Paradors a Carnaval de la Via T. Alumnes dels cicles de comerç, màrqueting i publicitat dels instituts Vidal i Barraque, Camp Clei i Joan XXIII formaran part del jurat. La presidenta de la Via T, Raquel Pizarro, ha explicat que enguany la campanya ha estat molt participativa, més que l'anterior. Afirma que la iniciativa, a banda de ser divertida i original, ajuda els establiments a situar-se en el mapa.
És situar-nos en aquest mapa perquè tenim en compte que Tarragona és bastant àmplia comercial, no està en tres carrers i llavors a vegades ens mal situem. Llavors és una manera que ens coneguin, sàpiguen on estem i a més a més amb aquestes accions tan culturals divertides és molt millor.
Els comerços han pogut presentar modalitat single o comparsera, és a dir, de manera individual o de la mà d'una de les 18 comparses que col·laboren en aquesta edició.
Estem en un núvol, encara que no ens ho creiem. Paraules dels integrants. Som-hi serem els guanyadors de la disfressa d'or 2026. La comparsa ha guanyat l'edició de la disfressa d'or amb la seva proposta sobre la temàtica de la Índia. La seva presidenta, Laura Pérez, ha dit a Tarragona Ràdio que encara estan emocionats.
Escuché el nombre y me quedé parada. No reaccionaba. Todas mis compañeras salieron corriendo al escenario y no sabía ni qué hacer, ni si correr, ni sentarme en el suelo, llorar, reír. Fue espectacular. Fue espectacular porque no teníamos nada claro, porque ha habido mucho nivel este año. Ha sido un año de una competencia brutal.
Las noticias a 3W Tarragona, Radio.cat.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer s'anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat. Té de cultura. Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de cultura.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts a la cintura de Tarragona Ràdio. Feliç setmana, setmana de Carnaval 2026. Però a la mà del Carnaval passen coses molt interessants també a la nostra ciutat i voltants. I una d'elles ens arriba aquest divendres, dia 13 de febrer. Pare Orella, perquè tenim regal per tu.
Ignacy Terrassa Quartet arriba aquest divendres dia 13 de febrer a les 8 de la tarda a l'Auditori Josep Carreras amb Longplay A45. 45 anys de música i, segons en diuen, una oportunitat preciosa per transformar-los en esperança. Ja que aquest concert és un concert solidari que dona suport a PortAventura Dreams Village.
Ja és de nivell, ja és amb molt d'acord. Les entrades a vilaseca.cat, al preu de 30 euros. I si no pots venir, també et convidem a la fila zero.
Si vols més informació, recorda el telèfon al 977 24 47 67 i t'informarem de tot. Ens diuen també, i m'encanta, ho agafo com a meu amb el vostre permís. Vine, escolta, emociona't i ajuda a dibuixar somriures on més cal. Al Port Aventura Dreams Village. Divendres 13 de febrer a les 8 de la tarda, Ignasi Terraza Quintet...
A l'auditori Josep Carreras amb Longplay a 40. 45 anys a 45 de música.
Doncs, si vols anar, et convidem. 977 24 47 67. Deixarem el telèfon obert perquè ens pugueu trucar. Us anirem apuntant. I endavant, aquest divendres a les 8 de la tarda, a l'Auditori Josep Carreras, de Vilaseca.
I també hi ha altres coses al nostre programa. Avui coneixerem un grup que està a punt, a punt, a punt de treure un treball discogràfic que és molt sucós.
Ells es diuen Llengua Morta, i de morta la seva llengua ja tampoc assegura que no la tenen, eh? A més a més, d'aquí a Poquet espero que ens presentin el seu àlbum d'estudi, Plorant Rosselles. Tindrem via telefònica amb nosaltres a un dels seus components, el Joan Berguedà.
Ells van néixer ja fa una miqueta a l'Espluga de Francolí i com ells diuen en la cançó, en la primera cançó, el primer senzill que han tret, estaran entre Lleida i Tarragona. O entre Tarragona i Lleida. Després ho sentirem.
I ja per tancar el nostre programa passarem ni més ni menys pel nostre retrovisor musical. Home, que no podia fallar, el Jordi Sogranyes. Doncs tot això aquí, a Tarragona Ràdio. Recorda el nostre número de telèfon. 977-24-4767. Ara, nascut entre Lleida i Tarragona, ens arriben els en llengua morta.
Nascut entre Lleida i Tarragona, molt tocat per la marinada, el millor poeta de la zona, no pertanyarà per la hispana. Ara rapeix en un altre idioma, han fet sonar la campana. Buscaven el millor ràper i avemus papa fuma't a blanca. Vestiu-vos de negre que la mare patria fa temps que ja està agonitzant. En els meus somnis escolto campanes i em toco pensant en el seu funeral.
i només veig lletres de merda.
Estan enganyats, foc al carrer, contra l'Estat. Van treure els barrocs de la garjola i ara la pastiola s'ha descontrolat.
Fins demà! Fins demà!
Sous-titrage ST' 501
Welcome a l'Exploda Capital. Veus com a mi això em dona vida. Trenco la brida i agafo embranzida. Tanco ferides amb altres ferides. T'entro a l'oïda i això a mi em fascina. És més del que t'esperaves. Celebro les filles quan vénen maldades. Detesto la vida si sonen campanes. Modero l'estrès a base de calades. Vaig a l'impost d'ordineu.
Ja t'ho deia abans, ens diuen d'ell que és Llengua Morta. És un projecte musical nascut a l'Espluga de Francolí i que a través de les seves lletres es reivindica l'ús de la llengua catalana i el sentiment de pertinença cap al país català. Són tres els integrants, l'Eduard, el Joan Vilalta i el Joan Berguedà,
Ho faig per separar, precisament, que tenim aquests dos Joans, encara que ho podia haver dit directament, si no estic massa equivocada, els Germans Vilalta i el Joan Bargadà. No us heu dit així, Joan? Què tal? Hola, bona tarda. És així, no? Sí, sí, correcte, els Germans Vilalta, ja ho veus bé. The Brothers Vilalta? No, no. Els Germans Vilalta i el Joan Bargadà, molt bé. Jo, que soc el germà d'un tio, sí, sí.
Explica'm una cosa, quan us trobeu, a veure, ells ja es van trobar perquè estaven a casa, però en quin moment entres tu a formar part precisament i us endinseu en aquesta llengua morta?
Bé, jo ja farà un temps que els conec, abans jo, bueno, jo soc d'un altre poble, i vaig venir a parar aquí a l'espoble de Francolí, ja els coneixia de feia un temps, amb el Joan jo també havia treballat amb el món de la música, i jo seguia molt a l'Edu perquè ja sabia que ell, doncs, està això, tenia temes entre mans, li agradava molt el rap, havia sentit un rap esai, ma mare agradava molt,
I un dia al bar, després d'un partit del bar, se'm sembla que va ser, vam dir, tu, i per què no mirem de transformar aquestes idees en alguna cançó, o en algun projecte, o en alguna cosa una mica més sèria? I a partir d'aquí vam començar a passar tardes als tres, al local, produint cançons, i fins que vam veure que teníem diferents temes i que això podia ser com un treball d'estudi, ens vam aventurar a portar-ho amb un productor i a fer els temes, i quan ens vam adonar ja teníem material suficient com per...
com per poder-lo treure, i això ha sigut. Però una cosa, Joan, vosaltres veniu d'altres grups, perquè, clar, musicalment soneu molt bé, com si ja tinguéssiu una miqueta, diguem que, motxilla musical, exacte, motxilla musical.
Sí, sí, sí. Bueno, l'Edu i el Joan tenien el grup de Palanque, que és molt conegut. I jo vinc de la banda de Lleida, que també tenia un grup de música que el deia Breda, i fèiem coses molt diferents. Ells fèiem més rock i nosaltres fèiem com una fusió de reggae, rap i algun toc de rock potser també, però no rap com a tal. I ara aquí hem intentat agafar cadascú una mica la seva experiència i transformar-la en un so que tampoc el podia definir com a rap-rap,
sinó com una mescla de música urbana amb sons més orgànics. El que sí que noto, per exemple, amb aquesta primera cançó, perquè ara parada del que serà el vostre treball discogràfic, aquests nascuts entre Lleida i Tarragona, que gairebé ens llanceu les lletres, no ens les canteu, les llanceu directament. Allò que dius, te les tiro i agafa-les, home, queda-te-les per tu, no?
Correcte. Van tots per aquí? Això és una mica la intenció. Al final, la gràcia que nosaltres hem intentat buscar és que cadascú se l'escolti i se la pugui fer seva. Al final, parlem de temes que molta gent segurament ho escoltarà i li faran recordar a grups que abans hi havia o a missatges que abans amb la música potser eren més contundents. I nosaltres, la nostra filosofia és aquesta. Ens escrivim els temes, produïm la música i tirem el tema i cadascú se'l passi seu i
i se'l porta al seu terreny una cosa que m'he quedat a quadres tenim l'oportunitat de saber de què parlen aquestes 10 cançons que arribaran dintre del plorant russelles cantant desastres però no sabem com sonen
Teniu el Jin Yang, el No retorn, l'últim romàntic, Terra, Cristentemps, etcètera, etcètera. Clar, són deu cançons. I m'heu posat les dents superllargues, que he fet aquí gairebé un surt al Terra, de la ràdio. Però, clar, ara em falta... Quan el traureu el disc?
Bueno, això també està bé, donar primer una píndola i la gent que tingui una primera sensació i que tinguin ganes de més, doncs aquesta també és la intenció. Al final, ara també estem en un món on la música es consumeix molt ràpid i cal dosificar-ho una mica perquè la gent pugui escoltar-ho bé, pugui fer-se les seves.
I és veritat que hem tret aquest primer tema i no ets la única que ens ha dit que té ganes de mes i ja estem treballant en el següent llançament, que si tot va bé, si tot va bé, te donaré una exclusiva ara, però si tot va bé sortirà abans que vagi aquest mes de febrer. Però és que hem de fer el segon avançament, que ja el teniu, que és el mal d'altura. Correcte. Aquest sortirà d'aquí a poquet ja. Correcte. Al final de mes, si tot va bé, aquest ja veurà d'aquí.
Ja tenim el vídeo que li he gravat i ja està la cançó ja a punt de sortir. I abans que acabi el mes de juny, en un principi ja ha de sortir el disc, perquè és allò dels sis mesos. Una mica abans sortirà. Una mica abans, val. La intenció és abans que acabi el mes d'abril el disc. A més a més, hi ha una altra de les cançons que hi ha anomenat, que és la de Yin Yang, que m'ha fet molta gràcia i fins i tot il·lusió, ja que tinc l'oportunitat de parlar amb tu, perquè és un tema solitari teu. Correcte.
Correcte, aquest tema és... Bueno, dintre del disc ho veureu més endavant, però hi ha un tema en solitari meu, hi ha un tema en solitari de l'Edu. El rec de Verdina. Exacte, el rec de Verdina. Llavors són com dos temes més personals que cadascú de nosaltres hem portat una mica més a la nostra essència, més a nivell personal. Sí. I són temes que són bastant similars a nivell de sonoritat, però que expliquen com dues històries diferents. Ai...
Home, clar, és que m'he posat el caramelet, que ja me l'he menjat. Clar, el primer, en l'escut entre Lleida i Tarragona, ja està menjat. Que, per cert, aquesta referència, directa o indirectament, que és en l'escut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana, és perquè us agrada molt el sopa de cabra?
Bueno, ens agraden, ens agraden, però al final la nostra referència en aquest tema era com dir, bueno, som de diferents parts, perquè inclús al mateix Parlami se'n pot notar que no soc d'autòcton d'aquí. Aleshores, doncs, és com... Jo vinc d'allí, ells ven d'aquí, l'Espluga està en una situació geogràfica que pot com gairebé... Sí, sí, ni d'allà ni d'aquí, pobre, sí, sí, sí.
Entre la província de Lleida i la província de Tarragona anem a situar l'espluga al mapa, anem a dir d'on venim, i a partir d'aquí anem a construir una mica tot el que podem dir amb BC3. I feu també alguna altra referència dintre del disc? Precisament algun grup o algú que us agradi especialment i li feu aquest petit homenatge o aquesta petita clucada d'ulls? Sí, jo crec que sí, jo crec que hi ha alguna referència dintre del disc amb algun...
amb algun artiste o amb alguna banda que potser ens hagi marcat o que vulguem com això referenciar d'alguna manera. Per cert, recordem que, ho he comentat a l'inici, que vosaltres fareu precisament el que és la història catalana, la cultura popular, la nostra llengua. A la mateixa no ens ho estan deixant massa fàcil. En quin moment veieu que estem?
Bé, nosaltres analitzem una mica el circuit i el panorama, que sí que hi ha molts grups que aposten per la llengua catalana, i està molt bé, i s'ha d'animar a fer-ho, i amb això tenim bastanta oferta, i està molt bé, realment positiu, perquè a nivell de llengua, a nivell de política, potser no sempre està tan present el català.
El que nosaltres hem volgut és donar unes llatres una miqueta més crítiques, és a dir, a banda de ser un espai festiu, un concert, que també sigui un espai polític, un espai on la gent s'hi pugui trobar a nivell d'ideologies, de pensaments, i nosaltres hem optat una mica per això.
Que certament amb el temps això s'ha anat perdent. Abans els espais potser era una miqueta més... El circuit musical potser era una miqueta més polititzat i ara opta més... És com a més neutre, no? Correcte. Jo recordo que en segons quins concerts, no diré d'aquí, perquè gairebé ara ja sortia a tot arreu, almenys com a bandera, amb la bandera independentista, els castells...
I que tot això forma part del nostre tarannà com a catalans, no? No ens ho podem treure. Això també és cultura, això també és el que nosaltres també volem reivindicar. Com també dieu vosaltres, emocions, relats i històries fusionen en un estil únic de rock i rap. Ho estic llegint, del que m'heu enviat i d'altres missatges que espero que ens dieu i ens presenteu més endavant, Joan.
Perquè ja t'ho dic, només m'han nascut entre Lleida i Tarragona, em quedo a mitges. Espero que aquesta llengua de morta tingui poc, només el nom del vostre grup, i parar de comptar. I després, m'has de parlar del logo de llengua morta, m'agrada molt, eh? Perquè és molt romà, eh? Sí, sí, la idea és això, és com fer una referència una mica a l'estiu romà.
I d'on sorgeix? Ho heu fet vosaltres mateixos? Això és una idea que va tenir l'Edo, l'Edo, en aquest aspecte, doncs sempre ha passat una miqueta al davant, i ell tenia com una idea molt clara de com volia representar-ho, i amb això tant el Joan com jo li vam donar una mica de carta blanca, i segurament ell t'ho explicaria millor, eh? Si hi fos aquí te'l passaria, perquè segurament ell t'ho explicaria millor.
Però la idea és aquesta. A part, no ho vam fer amb una amiga nostra d'aquí de Montblanc, que al final creiem que per l'estil que nosaltres buscàvem i el que volíem representar, ella ho podia fer de la millor manera i així ha estat molt content.
Joan, ens ho guardem per quan hem de presentar el disc, encara que ja m'ha comentat el company de Miró i El Roc, que ja us ha agafat a la seva xarxa particular, i que de cara al futur també pot ser que us tindrem a través de Miró i El Roc, i que aquella vegada volem segrestar-vos i que vingueu aquí a presentar-nos al disc, sense si és possible, eh?
I tant, nosaltres encantats de poder venir, un cop treguem el disc estarem encantats de baixar aquí, de poder estar amb altres una estona i de poder-vos ensenyar a tu i a tots vosaltres, i a tothom que us escolti, el nostre disc, clar que sí. Doncs agafo la paraula, Joan Mercado, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
I el que deia, n'ha escrut tanta Lleida i Tarragona que sense voler... Fent aquest inici, ja t'he dit que ara que se'ns marxa cap a... Li posem el so del sopa de cabra, però no, no. L'hem de donar el so de llengua morta i gaudir-la. Gràcies i fins aviat.
Gràcies a vosaltres, ha estat un plaer. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.
Fins demà!
S'alten les alarmes a la conca, s'han ajuntat dos xiquets que amb la música solen buscar bronca. Venim a tombar la porta, ara tenim la clau i això realment és el que importa. En el dom de llengua morta, portem cada sílaba a l'altura que ens importa, l'essència que no porta, una escena que no compta, mètriques tan tètriques ni rimes que facen els que no s'escolten. Per això para l'orella nen, que la vida són dos dies i aquí el sol ja està caient, my friend. Ningú sap cap on anem, portem dosis de barres que segur que no us espereu.
Molt per explicar-te poques coses, ensenyar-te, però a gent que no ho veieu, que s'han ajutat la fam i les ganes de menjar-ho tot, de l'essència d'aquest rap s'ho seré mereix. Per no presentar-me, soc t'un pare, aquí no es descansa i mai es pare.
Fins demà!
Les bruixes al voltant del foc, en cercles, volant buites a l'espera, que el meu cos s'apagui, caig i mort. Vaig de cul, d'impostor, dinua, nevera, cap a llib. Les bruixes al voltant del foc, en cercles, volant buites a l'espera, que el meu cos s'apagui, caig i mort.
Doncs més endavant tindrem l'oportunitat de presentar-vos el segon senzill que sortirà d'aquí a poquet a finals d'aquest mes de febrer. I abans que arribi el mes de juny podrem sentir sencer, sencer, sencer el treball diseogràfic del Sant Llengua Morta. Primer senzill, nascut entre Lleida i Tarragona, nascuts entre Lleida i Tarragona, i parlant de coses que també van néixer i créixer a Tarragona. Fans de Tarragona. De viduns a divendres, una hora per la música de casa.
I és que des de divendres... Mi padre reciclando patillas de gafas antiguas. Però Paco, Paco, però... Páralo ahí, Paco, páralo ahí. I és que des de divendres el darrer senzill de Paco en la Luna es diu No soy un moderno i està estret del directe que van registrar en el seu concert que us vam recomanar aquí a Tarragona Ràdio, al Teatre Tarragona. Ara sí, sencer, sencer, aquest No soy un moderno. Avui havíem d'haver parlat amb el Paco en la Luna, però hem quedat de cara un altre dia, quan li vagi millor...
per poder presentar aquesta cançó i parlar-vos de com va anar al seu concert. Me acordé también de mi padre reciclando patillas de gafas antiguas. Diréis, éramos pobres. No, éramos ecologistas. Por eso esta canción se llama No soy un moderno.
Tengo un bote con azucarillos de los bares y reciclo los tarros de cristal. Colmenas y hojalata en silencio retratan a un niño de un planeta marginal. Guardo sin recato las cajas de zapatos con tesoros de un bobo Alibaba. Pinto desconchones y amarro los faldones de un coche más viejo que vintage.
Duerman calcetines con las gomas derrotadas, mis almohadas no valen para soñar. Farolas apuñalan la madera en mis ventanas con falsas mañanas.
No tengo glamour, no soy un moderno. No tengo tatuajes con mensajes eternos. No cargo mis tristezas en monopatín. Y he perdido el ya, ahogado en un gino. No tengo glamour, no soy un moderno. No tengo tatuajes con mensajes eternos. Dime por qué tú, belleza sin tiempo, amas a este carga de verso en pecho.
Guardo en los bolsillos, servilletas y palillos, pido un tupper para las sobras del bar. Hago sentadillas con shorts del mercadillo que marcan este paso vulgar. Cubro mis pudores con las sábanas baratas que se atan a tus muslos a la mar. Lloro con los besos de las telenovelas y ardo
La gente de aquí de la derecha...
Ahora vamos a intentar hacerlo todos juntos, ¿vale? Si hay alguien que le han sonado las dos voces iguales, que no cante, ¿vale? La última, vosotros solos.
Déu-n'hi-do, que bé sonava aquest no soy un moderno i ganes de poder parlar amb el Paco en la luna per a veure què és el que va sentir, què és el que va patir o gaudir aquell dia de concert. Bans de Tarragona a Tarragona Ràdio. Otra semana aquí en casa, otra oportunidad que espero que aprovechemos
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
I us ho dèiem a l'entrada del programa, que teniu l'oportunitat de gaudir d'aquest concert benèfic que serà...
A Vilaseca, a l'Auditori Josep Carreras, a la plaça de Frederic Montpou, número 1. Concert a benefici de Port Aventura Dreams Village. Serà aquest cap de setmana, que per nosaltres ja saps que comença divendres, dia 13 a les 8 de la tarda. Concert benèfic d'Ignasi Terraza Quant Quintet. Long Play A45.
Ens diuen, aquest és un concert solidari molt especial a favor de Port Aventura Dreams Village, un espai lúdic i d'interacció familiar per acollir i acompanyar emocionalment nens i joves i les seves famílies que estan vivint un procés de tractament i de recuperació de malalties greus. Una vegada més, la música es posa al costat d'una bona causa, aquest cop de la mà d'un dels més grans pianistes de jazz de l'actualitat, en un format de quintet gens habitual.
Doncs ja sabeu, si voleu, el telèfon el tenim obert al 977 24 47 67 i esteu tots més que convidats.
Bona nit.
I canviem totalment de tema...
Canviem de ritme també, com has pogut sentir. I deixeu-me felicitar a totes les comparses que ahir van participar a la disfressa d'or perquè qualsevol podia haver estat guanyadora. Chapo per ells. També felicitats els companys de TAC12 per fer-nos-ho arribar a casa per a aquells que no van poder estar dins de la CaixaBank.
en directe veient-ho tot l'espectacle que val la pena, encara que només sigui una vegada a l'any, com es fa, de poder gaudir d'aquesta disfressa d'or. Felicitats, som-hi serem, i també a Eurodents, i a esperar a veure què és el que passa, que ja tenim aquí el Carnaval.
Doncs vinga, us avisem que demà mateix, a les 10 del matí, a la plaça de l'Enfons, bastiment de la bota. El taller Valua ens porta a Tarragona la bota a Tarracó renovat. No dic lo del número perquè m'he perdut, eh? Ja t'ho dic ara.
que segur que és molt fàcil, però... La bota quedarà exposada al públic fins a la seva crema a l'enterrament de la reina Carnestoltes i el seu concubí. A les 12 del migdia, a la plaça de la Font, la presentació del ninot i la ninota fa el taller Vàlua i els èquits de la reina Carnestoltes i el seu concubí, a càrrec de les comparses, signos i Urban Style, respectivament. Un ninot i una ninota que renoven la imatge adaptant els nous moments.
Tot això passarà d'avà mateix.
Anem al dimecres, dia 11. Passant demà, l'entrada a la ciutat de la reina Carnestoltes i el concubí. Concurs, ens diuen, dins del llibret de les festes del Carnaval, Comerç Festiu Edició Carnaval 2026, de l'11 al 18 de febrer. Concurs de paradors, obert a tots els comerços, negocis i parades del Mercat Central de Tarragona i els mercats municipals.
A les 6 de la tarda, a la plaça de la disbauxa, entrada de la reina Carnestoltes i el seu concubí, així com el seu sequi. Precisament en aquest moment és quan se rebrà la vara i se li donarà a la reina i al concubí
Ens faran també el sermó i els donaran, òbviament, les claus de la ciutat. A veure què és el que passa. Però serà la vara, la vara, no les claus.
I també s'anomenarà la figura del boter d'honor, un reconeixement que recaurà a una persona o col·lectiu que hagi treballat pel Carnaval de manera desinteressada i l'hagi contribuït a aconseguir que el nostre sigui un dels millors d'ara estat. Clar que sí.
A dos quarts de vuit del Teatre Tarragona arrem la nova onze gala de la reina Carnestoltes i el seu concubí així com el seu cèquid. Un espectacle que recordem es poden comprar les entrades a 5 euros a entrades.arragona.cat i també a les mateixes taquilles del Teatre Tarragona. I a dos quarts de deu una nova representació, una segona sessió d'aquesta gala de la reina del Carnestoltes i el seu concubí i el seu cèquid.
Doncs tot això passarà el dimecres, el dijous, dijous gras. Que ja saps que aquí la coca de llardons és la que ja comença a fer oloreta i encara no ha arribat, eh? A les 9 del matí, al carrer Canyelles, carnaval gastronòmic. A les 9 també, inici del tombet de la reina Carnestoltes i el concubí.
per diferents centres educatius. A les 11, al Mercat de Torreforte i al Mercat Central, repartiment de brebut i farra d'ou, carnaval gastronòmic. Ja tenim gana, ja, eh? Si olores al col, és de les ferides sin mà.
A dos quarts de buit, a la plaça de la Disbauxa, presentació de les temàtiques del Carnaval 2026. A les 9, a casa Mireta, a la Rambla Nova, ball de màscares, originaris de la cor francesa del segle XV. Sopar i ball i disbauxa, 70 euros, per més informació i reserves, balldemàscares.tgn.com o info arroba balldemàscares.tgn.com. Com dius? Com dius?
I ja no continuem, perquè ja ens queda una miqueta lluny del divendres dia 13, el Carnaval dels Petits, i us ho anirem dient durant la setmana. Com pudeu veure, estem que cremem. I és que volem fastuc per aquest Carnaval amb el Marcos, amb que...
I canviem, canviem. Veus? Continuem donant tomats i és que avui tenim moltes coses, molts fronts oberts. Però tu ja saps que els dilluns el que fem dins del nostre programa per a aquesta hora és passar pel retrovisor musical. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda. I de 11 a 12.
Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha...
Anem al nostre otro visor musical, ja saps que són tres píndoles, i si no t'ho explico, que ens deixa ben enregistradetes el nostre company Jordi Sogranyes. Ell ja ens agrada que de tant en tant ens visiti. Jordi, ara ja fa dies que no et veiem, eh? Doncs vinga, que t'espero aquí a Tarragona Ràdio, com vulguis, perquè tot això m'ho facis aquí en directe, vivo i en directo. Vinga, va. Però ara per ara les tenim gravadetes, i avui es puc dir que...
Ai, no, no, millor comencem i ja està, no? Vinga, va, som-hi. Així els saludem. Jordi Sugranyes, hola, hola, hola. Oh, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs vida, molt bé, aquí i tu? Jo, bé, gràcies. Me n'alegro molt, eh? Entre borrasca i ventrada, anant de concert en concert.
No sé si arribaràs. Avui iniciarem el retrovisor musical número 305 parlant de l'actuació de Lari Guada a lo submarino de Reus el passat divendres. Lari va participar en un dels concerts de Reus Cultura Contemporània. És una rapera de la Selva del Camp que combina diferents idiomes en les seves cançons.
I a mi sempre m'agrada venir acompanyada perquè la música és compartir i això ho ha après sigut moltíssim. Així que porto una altra sorpresa aquesta nit. I volíem ficar una miqueta de cançó d'amor i sense una persona que estimo molt no és possible collocar, por favor, des de Barcelona que s'ha pegat en Tutre avui. I una miqueta de cantar la nit la meva cansada, eh? Molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
No era pa' mi, era del montón, fuera de aquí te pago el avión. Puse a otra en la habitación que dice que sí que me entiendes mejor. ¿Quieres un vinito o eres más de ron?
I no sé si anem d'un concert com un altre, eh? A veure, a veure què ens explica en aquesta segona píndola, Jordi. A Torredembarra, fa molts anys, existia la discoteca Prisma. Cert, cert. I vas anar alguna vegada, Sílvia? No, no vaig anar aquí.
Durant els mesos d'hivern i primavera de l'any 1991, hi van passar diverses formacions musicals. Va ser el cas dels Blacks & Bustos, que hi van actuar el 9 de febrer de 1991. Déu-n'hi-do, eh? Fa justament 35 anys. Aquella nit, els del Vendrell hi van presentar el disc Bas de punt o què?
Sí, avui hem acabat, sí, aquí Torra del Barra. I de moment em sembla que queda pendent una actuació que està per confirmar i és per allà baix, a Solsona. No sé exacte que l'Agricola és, però jo crec que acabarem allà, perquè aquí és el que hi ha hagut canya i ha estat bé, però no sé, hauria estat millor i no l'ha acabat.
d'estar convençuts i caldrà fer-ho. Dues vegades, malgrat que és una actuació, a vosaltres com us va millor? Feu-ho tot d'una vegada o com normalment feu? De fet no és que sigui pitjor ni millor, és diferent.
és diferent, perquè també et permet parlar amb els tècnics de com estaran tot, de com se sent a l'escenari, de recapacitar una mica per tornar-hi a posar. I, no ho sé, en les sales de Barcelona i així s'acostima a fer bastant, sí. De pas primer com una mica de...
Doncs per la premsa, diguéssim, que potser els queden que marxar abans perquè hem de ser aviat a la redacció o per l'endemà, doncs es fa una miqueta de mostra del que vas a fer i després es queda la gent que s'hi ha de quedar i... A Torra de la Marra...
Ahir vans de sortir, vaig a casa, ara vinc tot plegat per aclarir quantes coses i a dormir. I així em vaig trobar amb tu de punt. Però saps tu que dins el meu cor no hi passa més que tu. I saps millor que jo que no, deixo de pensar.
I és gràcia i ens en vam anar de festa. Vam començar parlant i després la nit ballant. No et vaig poder treure les mans del cul. Surto de casa meva, veig que encara el sol no es lleve. Surto quan tu encara, com sols, no saps si dorms. Ai, si ta mare t'hagués vist ahir.
Però saps tu que dins el meu cor no hi passes més que tu. I saps millor que jo que no t'ajuda a pensar en tu.
Vas de punt o què? Déu-n'hi-do quins records, eh? Cançons com El tinc fan de tu, Passejant per l'habitació, Nena, No sé pas com, Mai diguis mai un mai, etcètera, etcètera. És que clar, qualsevol de les 11 cançons que formaven part d'aquest disc ens agraden totes, a que sí? Anem al darrer, de les píndoles. Som-hi, Jordi! I anirem acabant... No, Jordi, per què? Anirem tirant... No tiri res!
parlant dels corcats de la nou de Gaià, que demà farà 30 anys que van actuar al casino de Constantí. Veus? Fins de setmana que ve, Sílvia, i oïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes, cap de setmana. Adeu!
2, 1, 2, 3, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 10, 11, 12, 13, 14, 14, 15, 16, 16, 17, 18, 19, 20, 20, 21, 21, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22, 22,
Fins demà!
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Bé. No, encara no els decidiu.
Fins demà!
Doncs fins aquí ha arribat el nostre retrovisor musical en el dia d'avui. I hem tancat amb ells, amb els corcats. Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Déu-n'hi-do el que ens arriba aquest divendres a les de la zero.
Ni més ni menys que tot un monstre musical. Elliot Murphy en band. Pea Jorín, Oliver Durant, Melissa Cox en Aaron Fatracks. Infinity Tour 2026, aterrat dins d'aquest 25è aniversari 25 anys de les ara zero.
Obertura de portes a les 8 de la tarda. L'inici del concert a dos quarts de nou. Prou de venda anticipada és de 29 euros. Així va Music, va Pastor, Spook Records, Discos Quick, H Records i va Pastor. I també dins a la 0.com. I'm looking for I remember
Però no, no acabem amb Elliot Murphy. I sí, tornem de nou cap a veus d'aragonines, com és el cas d'aquest dipòsit de gas de lleig, amb el qual gairebé, gairebé ens acomiadem. Darrere els dipòsits de gas. Si no ens mirem és perquè el sol ens podria fer mal.
de tan intens, de tan real, tu i jo sabem quant dolor ens podem provocar. Marxa la llum vora la rampa que baixa el riu,
La ciència, el món, el cor i el cap. I l'última mostra de sang que ens vam fer analitzar. Els gossos juguen aliens al futur que vindran. I un despoldre d'embeja ens crè.
Onde seixi la sort es posesse del nostre costat.
No tinguis prou present La farida que no es tanca mai
Vull que sàpigues que els gossos segueixen jugant.
Negre nit, a la vora del riu només jo. És diferent, no et recordo igual quan és fosc. Sense vida, sense llum.
No vull quedar-me aquí, quedem on sempre demà al matí. Néixer el viat, just on el riu s'ho deixa malmat. M'esperaves, en secret no haver arribat mai.
Fins que no em quedi veu és el darrer treball histogràfic del Lleig. I el primer senzill que vam conèixer, aquest, Dipòsits de Gas.
Doncs sí, que marxem amb ell. Vine, anem a escoltar senceres del que hem de gaudir. Família, demà tornem. Recorda, tenim entrades per tu. Tenim un concert solidari del qual ens agradaria que vinguessis. Continuem parlant demà. Vinga, va. I recorda el nostre telèfon, el 977 24 47 67. Apunta. Gràcies. Fins demà. No et tinc desprou present.
Bona tarda, són les set.