Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. La població de Ponent té garantit l'abastament d'aigua potable en cas d'emergència. És gràcies a la nova etapa de Bona Vista que permet tractar més aigua de dos pous històrics de la ciutat, com són el de Soler Bas i la Buella, i millorar-ne la qualitat. El projecte, que ha suposat una inversió de més d'1,7 milions d'euros, ha tingut com a principal objectiu...
aconseguir que el sistema de matxa sigui més resilient. D'aquesta manera, redueix la dependència del CAT en casos d'emergència o d'incidència greu a la canonada que porta l'aigua de l'Ebre. Ponent i la seva població, uns 40.000 habitants, tindrien assegurada l'aigua potable durant setmanes.
A la vegada, com dèiem, s'ha millorat el sabó, l'olor i el color de l'aigua. I és que els tractaments actuals eliminen el ferro i la tarbolesa i també els microcontaminants orgànics. Daniel Milán és el director girent de Matça.
Aquests dos pors són pors històrics, el que passa és que amb el temps havien produt capacitat productiva i sobretot la qualitat d'aquesta aigua no era prou bona com perquè els utilitzéssim a ple rendiment i llavors el que fèiem era, els teníem una mica sota mínims. El que posem ara sobre la taula són aquesta capacitat de producció elevada fins a 120.000 litres d'hora per pou. Fins ara els teníem molt sota mínims.
L'alcalde Vinyuales ha explicat que l'actuació suposa tenir un pla B, però que també treballen en un pla C per assegurar l'abastament d'aigua i que passaria per una planta dessalinitzadora en terrenys del port. Un Rubén Vinyuales que considera que Vox ha fet el ridícul amb la convocatòria d'aquest dimecres
A bona vista, l'alcalde de Tarragona destaca que ha tingut una participació molt baixa i amb una absència pràcticament total dels veïns i veïnes del barri i que això demostra que no és una preocupació real per ells. Vox va fer el ridícul.
Una vegada més, se'n permet. El que és molt sorprenent és que vinguin de fora del barri a manifestar-se perquè diuen que hi ha un problema de convivència al barri i la gent del barri no surt perquè no existeix aquest problema de convivència.
Per cert que la URB estudia com els joves d'origen immigrant afronten l'exclusió social a Catalunya. Aquest estudi analitza les discriminacions i desigualtats que viuen fills i filles de persones immigrades. Laia Tian. Ser fill o filla de persones immigrades a Catalunya sovint implica créixer en mig de barreres que van més enllà de les dificultats econòmiques.
La discriminació cultural, el racisme, la manca de referents positius o les limitacions en l'accés a recursos educatius i socials formen part de les experiències que travessen la vida de molts d'aquests joves. Davant d'aquesta realitat neix el projecte Resillaut, un estudi liderat per un equip investigador del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Vigili, que ha volgut entendre no només a quines formes d'exclusió han de fer front, sinó també com hi responen i quines estratègies de resiliència desenvolupen per tirar endavant.
La recerca s'ha centrat en joves nascuts entre 1992 i 2005 d'origen marroquí, jatònic-americà, romanès i subsaharià. Els resultats preliminars mostren que l'exclusió es manifesta en diversos àmbits. En el pla socioestructural, l'estudi ha identificat discriminació racial i cultural, especialment vinculada a trets fenotípics, és a dir, als trets físics visibles i a signes culturals distintius.
També hi apareixen la manca de referents positius, la insuficiència de suports institucionals i, en alguns casos, processos d'hypersexualització i assetjament sexual que afecten especialment les noies. Una Rovira i Virgili que celebra aquest dijous la seva festa major, l'esdeveniment es fa al Parc del Francolí i acollirà fins a 8.000 persones. N'hem parlat amb Yolanda Tortajada, una de les responsables de la comissió de festa major de la URB.
des d'ahir que al parc ja s'han muntat escenaris, barres, els diferents espais de jocs, d'esports, de la fira, tot està preparadíssim pel que fa a les infraestructures i al material de la festa, i nosaltres és que treballem tot l'any, vull dir, la comissió de festa major mai s'atura, és a dir, que quan s'acaba una festa ja comencem a preparar la següent,
L'accés està limitat a les persones amb entrada. Durant tota la jornada ha quedat sospesa l'activitat a la URB. El punt final de la festa el posarà a la banda Fem Versions i DJI Ceba. Més notícies les trobaran a tarragonarradio.cat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dijous 19 de març tens el salmó noruec per meitatge o sencer, la peça d'1 a 3 quilos aproximadament, a un preu imbatible de 10 euros amb 49 al quilo. Sempre les millors promos.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau espacial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.arragona.cat
A partir del 16 de març i durant tres mesos, Adif realitza obres de millora de la infraestructura entre Sitges i Garraf. A conseqüència d'aquests treballs, els trens circulen per via única en aquest tram. La línia R2 Sud ajusta les freqüències de pas entre Sant Vicenç de Caldés i Barcelona i els serveis regionals disposen d'un servei alternatiu per carretera entre Sant Vicenç de Caldés i el Prat de Llobregat.
Consulteu tota la informació a la web de rodalies.gencat.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica.
Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obre Mat. Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.
Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta. Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027.
Del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts a la cintura de Tarragona Ràdio. Feliç dijous, feliç Sant Josep, José, felicitats. Ara de seguida el saludarem, que ja el tinc aquí, a segon no li di res...
També feliç a tots els papis que ens estiguin sentint, avui és el vostre dia, i també a la gent que no crec que ens estiguin sentint de València, perquè crec que tenen... Ho sento molt, però tenen... No sé si algun coralt traspatec més...
i alguna crema entre mans que potser no s'hagin explicat, perquè avui és el seu gran dia. Felicitats a tots, avui és un dia d'aquests bonics per celebrar i per tenir amb nosaltres dos convidats que ens fa especialment il·lusió. Per una banda, us presentarem el darrer videoclip i també la darrera cançó, o el darrer senzill, que se diria, d'un treball discogràfic que ja vam tenir l'oportunitat de presentar i que es diu fins que no em quedi veu. Ai, que gairebé, mira, marxava i tot la veu a mi, eh? I haurí posat teatreillo i tot, eh?
Bé, aquest senzill es diu perquè em tractes així. Jo crec que et tracto bé. No ho sé, no ho sé. José. Què? Hola, què tal? Bona tarda. Bé. Com estàs? Jo bé. Sempre bé. Et tracto malament o alguna cosa? En principi no. No, jo també pensava que no. De vegades et fas passar calor...
Jo t'ho poso l'aire acondicionat. No t'he ofert aigua? Estic perfecta. Sí? D'acord. Ara em feia patir, però dic ara el títol i ja està. Ha quedat retratada. No ve per aquí, no ve per aquí. Bueno, felicitats ara de nou. Moltes gràcies. Avui és Santú. Sant jo. Sant Llets. Sant José.
I tu veus els de la ràdio, que no et deixen ni festejar el sant tranquil. En sèrio. Com si el dia no tingués prou hores. És que també. Com som els de la ràdio, eh? Però t'he de dir que tindré només una estoneta. Perquè després tinc la gent de salt 150, que porten ja 1.345 euros. Déu-n'hi-do. En un barcami de 4.000.
A veure, que ens queden encara 36 dies. Tot pot ser possible. A veure, què s'ha d'aconseguir? I avui coneixerem una miqueta com pots fer de demacenes, de quina manera són les diferents aportacions, i una mica també perquè tot això desemboca en un disc, que a més a més ja tenim el nom. Però espero que la Rosa i el Miguel ens ho expliquin i ens diguin el que i el com. Però tot això serà d'aquí una estoneta.
Així que la gent no marxi. També intentarem a veure si és possible fer una miqueta d'agenda per allò que passen coses a la zero o a lo submarino i això, però no sé si arribarem, eh? Així que millor que busqueu vosaltres, per si de cas no us vull enganyar. Així que comencem? Comencem. Som-hi? Vinga, va. Posa música, Sílvia. Fem-ho bé, fem-ho bé, que a mi m'agrada que soni tot sencer i a més a més aquesta cançó ja comença cantant. A saco. Vinga, va. Anem-hi. I com m'ha costat...
poder explicar-ho tot. M'ha costat anys i anys d'intentar-ho parlar. M'ha costat trobar algú que ho volgués escoltar. Sense jutjar que entengues per què
Tot el que deies, jo m'ho creia. Algú que sabés que és difícil no creure sense veure que res és com creies quan em deies. No sé per què em tractes així, crec que no m'ho mereix.
Sempre mirant és per tu del que ho ha fet ningú. Saps que no és més sense mi, això t'ho garanteixo. Tot el que has pogut construir ho has fet gràcies a mi. Sempre era així.
Canviaven les paraules, les promeses, però sempre era així. Amb cops o abraçades, o empentes, sempre així. I això s'acaba aquí.
Estàvem comentant per aquí el José i jo que per això li veieu dir que sí amb el cap. És que, clar, aquesta cançó poden passar o poden identificar-se en moltes situacions diferents, però en quina va ser la teva? O almenys què és el que ens narres en aquesta cançó? A veure, a mi m'agraden les cançons que jo en dic obertes, és a dir, no és una situació tancada,
Però, evidentment, es pot aplicar en molts tipus de situacions. La base és les relacions tòxiques. És a dir, les relacions normalment entre persones...
que una treu profit de l'altra fent maltractament normalment psicològic i moltes vegades físic. Ara ho parlàvem, no? Ell o ella és igual. Però no ens enganyem. Tal com estem avui en dia, la proporció es recanta més per un maltractament de gènere i...
La veritat és que el que estava al meu cap quan la vaig composar era això, era una situació de maltractament de la dona per part d'un home, no necessàriament en relació de parella, podria ser un pare, podria ser un germà, podria ser inclús un amic...
Un jefe, fins i tot, eh? Podria estar dintre de la feina mateix, eh? És aquesta tendència que ha vingut des de fa molts anys i que sembla que ens costa tant de treure'ns del domini. Jo tinc poder, sobretot, per tant, l'exerceixo dominant-te i maltractant-te de totes les maneres que puc.
I això és una tendència que està en el dia a dia, que la veiem, més subtil o menys, però ens costa molt creure'm. I això sempre és una...
Les relacions entre les persones són un dels temes que més m'ha preocupat sempre, que surten en moltes de les meves cançons, i en aquest cas ho volia enfocar des d'aquest punt de vista més de la transició de la persona que té el domini i que al final de la cançó qui parla es converteix en la persona que fuig d'aquest domini. Sí, sí, que s'allibera d'alguna manera.
Més igual com em tractis, però no hi tens dret a tractar-me així. I ara això, prou. Gràcies. Fins aquí hem arribat. Això és una transició molt complicada. Amb una cançó és molt fàcil tot, igual que les pel·lícules. Aquestes coses semblen fàcils, però és una transició molt difícil que cal molta garantia i que...
i que normalment requereix ajuda externa. Sí, és el que t'anava a dir, psicologia. Però això que has dit que és fàcil... Perquè, a més a més, s'han de trobar... No, me refereixo a la cançó, a l'hora de narrar-lo, perquè precisament tractes un tema que hi ha molta sensibilitat. I, clar, no és el mateix dir segons quines paraules que segons quines altres. Clar, és que a mi el que em surt... Jo sempre... Quan començo una cançó sempre em surt la vena punqui. O sigui, la meva primera reacció és insultar.
De tu i jo, amb raó. Però després, mira, ja no tinc... Ara anem a frenar, no? Ja no tinc edat de ser tan punqui, almenys tan directament punqui, i ja tampoc m'agraden tant les expressions tan punquis i així tan directes. Anem a fer-ho, a veure si ho podem fer d'una manera...
però que es conservi la ràbia, que es conservi la indignació, que es conservi la protesta de dir, escolta, prou, prou. A veure, clar, en aquest cas, l'únic que no m'agrada d'aquesta cançó, i això és una confessió, és que és molt pretensiós dir que les cançons aporten solucions, però la cançó és una mica tancada en el sentit de...
ho he aconseguit, però no hi ha manera d'evitar que això torni a passar. L'única manera que torni a passar és que siguem prou forts com per valorar-nos-nos nosaltres mateixos. Això... És que a mi m'agrada ser positiu al final. I valorar l'altra persona, també, d'alguna manera. Sí, però això és una... Jo ho dic sincerament. Això penso que és una batalla perduda. És a dir, si la nostra esperança està en que el maltractador deixi de maltractar,
això és una feina d'educació que s'ha de fer, però no esperem que això passi, perquè això pot trigar generacions, està trigant generacions. Sí, sí, sí, i a més a més, ara que teòricament els joves pensàvem que havien pres nota i veiem que ara mateix els més joves són els que primen i que donen com a cert el maltractament de cara a la parella. També et diré una cosa, jo això ho sento molt. Jo no la generalitzo, perquè tots no som iguals.
Jo això ho sento molt, i segurament té un fons de veritat, però jo quan m'hi trobo amb gent de l'edat dels meus fills, dels 16, els 20 i pico, jo això no ho percebo. Què passa? Que jo em recordo quan jo era adolescent, i quan tu ets adolescent vas en contra de tot.
O sigui per bé o per mal. Si em dius A, jo menys A. Això ha sigut una tendència de l'adolescent, jo crec que dels últims 100-150 anys. Aleshores, jo he de fer encara que això sigui una etapa dels adolescents, que és veritat que s'expressen d'una manera més...
diguem-li conservadora, si volem, més masclista, més reaccionària, i jo espero, tinc la fe, que sigui una expressió de rebel·lia. A mi m'agrada més el punk, sincerament. Que també era molt rebel, però clar... La base és la mateixa. Jo crec que dintre de la queixa que hi havia dintre del punk, i fins i tot del No Future...
perquè era l'insígnia dels books, l'insígnia del punk, no hi havia tanta falta de respecte. Posem-nos en aquella època. Jo no ho vaig viure en primera persona quan va passar, però si tu et poses en l'època dels Sex Pistols, el més sagrat que hi havia a la societat anglesa era la reina.
Doncs a sac. No dic ni que estigui bé ni que estigui malament. No, però jo te dic qüestió familiar. Clar, en aquestes qüestions tot ha anat molt més lent. Les evolucions i les revolucions comencen per un punt i acaben en un altre. O no acaben, són contínues. En tots els avanços que hem fet amb l'últim segle, hem deixat la dona al final, sempre. La dona pel final. Mhm.
Des de la Revolució Francesa. Sí, sí, sí. Els drets del ciutadà i la ciutadana.
Després, va venir després. I... Tot això a mi m'emprenya, suposo que perquè he viscut en una societat, o vinc quan era jo, d'una societat masclista, moltes vegades sense intenció, perquè era l'educació que teníem i érem masclistes perquè veníem així. Sí, sí, per deixar-nos portar. Es va començar a fer un canvi, semblava que hi havia una mica d'opertura, i de sobte s'han frenat.
s'han frenat. I no entenc per què. O sigui, no entenc quin és el benefici d'això. Perquè estem maltractant la meitat de la societat que, a més a més, jo penso que aporta més de la meitat del benestar a la societat. Sí, sí. O sigui, la figura de la dona és, per mi, qui no ho vulgui veure allà ell, però és... Té un problema.
Bueno, té un problema i és sec, perquè la dona és la creadora de vida i és la portadora d'ànimes, que dic jo, com deia el Sant Reí, no? Sí, sí, sí. És qui genera. I l'home, sempre ens hem dedicat a fer la guerra, amb molts...
digue-li futbol, digue-li econòmicament, jo ho guanyar perquè jo soc el més fort. Són històries que s'han de trencar. Imagina't, aquesta és la meva postura quan jo m'enfronto al tema de la dona. El que passa és que jo em sento una mica limitat perquè jo no soc dona.
Jo puc parlar del tema, però jo no puc donar lliçons del tema. Les lliçons i els avenços els han de fer les dones. I nosaltres haurem de recolzar i posar-nos de cara i ajudar en tot el que puguem, però en general el que hem de fer els homes és callar i aprendre, en aquest sentit, no en aquesta situació. Però com a ser humà saps el que t'agradaria i que no t'agradaria que et fessin com a persona, en primera persona. És el que diem sempre. Jo no soc palestir, però no m'agradaria que em vinguessin a matar.
Per exemple. O que bombardeessin i que, a més a més, entressin a casa meva perquè els hi dóna la gana i només perquè ells són d'un costat i nosaltres, teòricament, som d'un altre. Exacte, posem l'exemple de Palestina, més igual l'Irlanda del segle XIX o més igual... Ara mateix Iran, Estats Units, Israel, etcètera, etcètera. Tot això són dinàmiques de poder. I mentre no aprenguem que jo...
M'encanten les utopies, aquesta és una més. Però fins que no aprenguem que això no pot ser el motor de l'evolució humana, continuarem a tenir els problemes que tenim i així ens va. Les nostres petites pedres, jo penso més aviat que la lluita està en nosaltres, en la relació que jo puc tenir amb tu...
l'educació que li donen als meus fills, que tu li dones als teus, com els teus fills i tota la nostra adolescència es relaciona amb els seus iguals, vigilar, acompanyar, recomanar, escolta, vigileu, ja sé que és broma, tot és broma ara en aquests dos dies. Compte amb les bromes. Però mirem, mirem, hem de passar una mica pàgina d'això. Són coses una mica filosòfiques, però són les coses que com a boomer més em preocupen ara, clar.
No, i a més a més, és el que dius, que ho veus en les futures generacions. El que ve, que dius, em preocupa, precisament, que no podem generalitzar, tornar-ho una altra vegada, que hi ha molta gent que són maquíssims i que estan precisament també lluitant perquè tot això no avanci. Les generacions no són totes iguals mai. No, no, gràcies. La generació del 68 de la revolució, escolta, hi havia que feien la revolució i n'hi havia que no la feien. I ja està. El que passa és que les tendències marquen maneres de fer i maneres de veure. Moltes vegades
Igual no passa tant com sembla, però com que sembla que passa, atreu més població. És allò que les coses dolentes no sé per què fan més sorolls que les coses bones. I si no, imaginem-nos... Quan estem en una ràdio, lo dolent és més notícia que lo bo. Jo prefereixo vosaltres, que m'expliqueu coses bones, eh?
Sí, però en nivell mèdia és molt més llaminer, es veu, i ho demostren les audiències, quan parles d'una cosa tremenda que ha passat, quan parles d'una iniciativa bona com la que tindreu després, o quan parles d'ajudar algú que té problemes, això no té tanta audiència, no té tanta premsa, no té tants likes.
Espero que ara en futur canviï precisament i que tinguem l'oportunitat de fer-ho. A poc a poc. Me'n vaig cap al videoclip. Explica'm com va anar el videoclip, quantes vegades vas haver de cantar la cançó. Precisament, el seu tema que tracta molt la pell, és potser per això que has decidit que només sortissis al videoclip i que fos així de fosc? T'explico com vam crear el videoclip. El videoclip va ser... Jo tenia una idea purament estètica del que volia, és a dir, jo li vaig comentar al Rubén
que és el director del videoclip, el Rubén Fernández, li vaig dir, escolta, a mi m'agrada aquesta imatge, jo sol, tocant la guitarra o no, assentat amb una llum molt dura i amb un contrast molt heavy de llum. I a partir d'aquí m'agradaria incloure alguns simbolismes, no per explicar la cançó, perquè la cançó ja s'explica, sinó per reforçar-la. A partir d'aquí ell...
va dir, vale, doncs fem això. Llavors, entre els dos, el mateix dia de l'afirmació, doncs fèiem, doncs aquí, doncs això, modifiquem això, doncs vale, sí. La veritat és que és el que... Jo penso dues coses. Les idees estan molt bé, està guai tenir-les, però portar-les a la realitat és un altre tema. I aquí el Rubén, la veritat és que ha fet un curs. Rubén i el Juan, que és el noi que ha fet les llums, ha fet una feina espectacular.
I a més, bueno, quant de temps vau estar més o menys? Un matí. Què dius? Sí, perquè, a veure, el videoclip és senzill de facturar perquè no hi ha... Si hi hagués una banda, per exemple, o si s'hagués d'explicar una història més guionada, és més complicat perquè has de fer més preses. Aquí, com que ho teníem molt clar, i l'espai era reduït, el que volíem fer, i volíem que fos un videoclip pausat, que fos...
que acompanyés el ritme de la música, que no s'encavalqués massa, és relativament fàcil, quan saps com fer-ho, tirar, no? En el moment que vam tenir la imatge, vale, això és el que més ens va costar, eh? Aquesta és l'estètica que volem, veiem les proves, aquestes estètiques sí, doncs vinga. Tira el que va endavant. 10-12 vegades la cançó, i per l'entén. 10-12 vegades la cançó. El muntatge, clar, el muntatge. Jo és una feina que aquesta també l'ha fet el Rubén, i jo no...
no li desitjo això a ningú. És a dir, agafar-te allà... Rubén, que t'estima molt, eh? De veritat. 6 hores de gravació i triar què és el que val, què és el que no val... Això és una feina que s'ha de tenir... S'ha de tenir...
Molt de mirada i tenir molt clars les idees per fer-ho bé, sí. I com és que el vas poder veure? Com és quan el veus ja sencer el videoclip? Allò que es diu el visionado. Jo li vaig dir al Rubén, fes el que vulguis. Què dius? A partir que fem la gravació...
estem d'acord amb la visió? Tu saps que quan dues persones parlen d'una cosa, tot i que estiguin parlant del mateix i descrivint-lo, igual ho veuen diferent. I jo el que li vaig dir al Rubén, estem d'acord? Sí, fes el que et sembli. Tira cap endavant. És més, van quedar així, no m'ensenyis res.
Fes el que et sembli. Jo he fet la cançó, a mi tu no m'has dit com fer la cançó. Jo no diré com fer el vídeo. Hem arribat a un acord amb què volem, a partir d'aquí el director ets tu. Hem tingut diverses notes del que necessito, del que m'agradaria que sortís al videoclip. Jo em conec, i si treballo com treballo amb les meves cançons... No acabaríeu mai de la vida. No, clar, perquè jo...
No perquè estiguis malament, sinó perquè jo ho faria diferent. Tothom ho faria diferent. Aquí hi hauria... Aquí hi ha la visió d'un creador, que és la meva, que és la cançó, i hi ha la visió d'un creador, que és la del Rubén. Crea i quan tu pensis que està bé... L'únic que li vaig afegir és... Tio, vull que sortís als crèdits. Tu posa el Joan i... És l'únic... La resta és tal qual ell ho va plantejar, que a mi em va semblar perfecte.
I doncs ha quedat molt rodoret. Jo estic molt content. I havia de ser aquesta cançó, que no t'ho he preguntat abans. No sé si tenies un altre en ment que també treballava i dius, ostres, estic en dubtes. El que volem és que el disc que va sortir l'any passat tingui una mica més de vida, allargar-lo una mica quan a vida. Tenim un altre vídeo programat, veurem si ens dona temps a fer-lo. Perquè aquí la clau està...
Les idees estan molt guai. Un cotxe que surti saltant per aquí pel pont de Tarragona i exploti... Les idees les pot tenir tothom. Però han de ser idees... Te'n recordo que hi ha l'IA que no fa falta que sigui físic. El pont i l'explosió. Quan l'IA tingui una conversa tan interessant com la té el Rubén...
No, però que el Rubén no pot arribar... Jo no sé si el Rubén treballa a mi, no l'hi he preguntat, jo no hi treballo. Almenys per les explosions me'n refereixo, perquè no facis malbé res de Tarragona. La idea és... Idees podem tenir tots, però les idees han de ser realitzables. Han de ser realitzables a l'escala en què tu pots fer-ho. Perquè els nostres pressupostos són el que són... Bueno...
Jo moltes vegades els dic als grups que graveu algun directe especial que tingueu i potser d'aquell directe pot sortir el videoclip del que pot. Sí, però això és una mica... Jo per anar salviant, més que una altra cosa. Una mica típic, però es poden fer vídeos de moltes maneres. No sé si és l'últim, ara ja, que estic una mica desconnectat, però el vídeo que van treure els sodi són ells al local. Sí, sí.
Són ells al local fent coses... No sé si és Marieta o és l'anterior. No ho sé. Ara me'n fas vellar el cap i a mi també. Em faig gran. Ja no sé exactament quins dels dos, però és això. És una càmera, ells al local i amics al local...
I vinga. I fes tu aquí? Vídeos es poden fer de moltes maneres. El que a mi m'interessa és explicar el missatge que hi ha a la cançó i veure com ho puc explicar sense haver de demanar tres crèdits. Sí, sí, és el de Marieta, eh? No, no, no, no te l'hi poso, no te l'hi poso. És el de Marieta. Sí, sí, el tinc aquí. Això és una idea molt simple, però és que ells, el missatge que ells tenen és aquest.
Llavors jo necessito tenir una idea, que la idea ja la tinc, i ara necessito que sigui realitzable, i necessito posar-la en pràctica, veurem, veurem. Però explica'ns-ho, eh? Sí, home, jo vinc d'aquí... Part oberta, eh? Ara ja haurà de ser, a prop de vegada ja serà per la castanyada, no? Ah? Sí, és veritat, home...
Per Nadal no ens van veure, però perquè ens donem una mica de temps. I ara ja Setmana Santa tampoc. Ara ja ens donem una miqueta més de temps. Ostres, tan lluny. No ho sé. Fes una excusa de cara al juliol o al juny. Que no ho sé si ho tinc de fer. Ah, d'acord. Però un concertillo en directe sí, que m'has de venir a explicar. I el que dius, ostres, m'agradaria això, això... Tinc coses que encara no puc explicar...
però jo espero que sigui un estiuet una mica més mogut que el que ens estem acostumats, quan el tema del llet, eh? Però fins aquí poden haver-hi. Ja saps que portes obertes, que jo t'espero aquí pel que necessitis, perquè m'expliquis.
i que ara per ara tinguem l'oportunitat de gaudir d'aquesta cançó, que no quedi sense veu, que ens quedi veu per continuar i per fer, i ara una xafraderia meva particular. El disc ja fa, com molt bé m'has explicat, ja fa una mica que ronda. Sí, si m'equivoco és del maig de l'hem passat. Quantes cançons tens fetes ja?
Noves. No, mira, t'ho explicaré. En tinc moltes perquè sempre en tinc moltes, però ara porto dos mesos sense estudi de gravació perquè me l'estic canviant. Què dius? L'estic refent. Ah. Jo. Sí, sí, sí. Que tinc la mateixa habilitat a les mans que podria tenir un pingüí, d'acord? No va dir això, que és mentida. Bueno, la...
Creu-me que la gent que em coneix, el meu sogre no em deixa tocar un turnavís ni de lluny. Vull el making of de com vas fer el teu estudi. Mira, vaig pensar de fer-ho i vaig dir, no, deixa-ho estar, deixa-ho estar clar. No, que encara acabaré a presó. I estic enmig del procés de... Això no vol dir que deixi de composar, però sí que no em permet posar-ho en gravació, diguéssim.
Tinc el cap ara mateix que és d'aquelles coses que dius... Tinc moltes idees, moltes coses, estic tocando moltes coses, però no puc gravar. Paciència. Encara em queden més, més i mig per acabar-ho. O sigui que els paletes contractats són així. És el que té, és el que té.
Bé, jo espero que quan acabis, el que et deia, si surten qualsevol bolo, qualsevol història, aquí els tens. Jo et mantindré informada. Sí, sisplau. Gràcies. Gràcies a tu, sempre. I el que dèiem, que aquí gaudim d'aquest perquè em tractes així, però si voleu esbrinar una miqueta més, tenim com el Massatard, les coses que dius, esforç de ser normal, el dipòsit de gas, que va ser el primer senzill. Tothom que vulgui, el meu canal de youtubers.
el lleig ferroc i el like i compartiu i aquestes coses que sempre ens agraden, no? que es vagi esbombant per tot arreu gràcies de nou, adeu-siau ara que estaràs sense mi demostrem que m'enteixo quan dic que ets tu aquí no és ningú si a prop no em tens a mi i això s'acaba aquí
No et vull creure. Ja he trobat les paraules, les escletxes i s'acaba aquí. Ja no et vull tornar a veure. No et vull creure, oblida't a mi. A la fi ja et vull.
Ara sé per què em tractaves així, sé que no m'ho mereixo. Jo sempre he mirat més per tu del que ho ha fet ningú. Ara que estaràs sense mi, demostram que m'enteixo.
No en tens amb mi, i això s'acaba aquí. Mmm, s'acaba aquí. No et vull creure, s'acaba aquí.
Yo creo que ese es el camino para que seamos poco a poco capaces de revertir la situación.
El camí està marcat per revertir la situació, tal com diu el nou entrenador del Nàstic, Pablo Alfaro. Ara toca anar a sumar els tres punts lluny de Tarragona. Diumenge 22 de març a les 12 del migdia viurem el partit de la jornada 29, el grup segon de primera federació des de l'estadi del nou mirador en el partit entre l'Algeciras Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Sempre hi ha temps per la cultura.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Bona hora, buen momento para ser feliz. Buenos son los pasos que me acercan a ti.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I us volem fer una proposta, jo crec que molt, molt interessant. I és que tenim un nou disc que s'està cuinant a foc lent i dintre d'un forn molt especial. Ara mateix el forn és al Barcami. Però una vegada que hi ha, el tindreu l'oportunitat de gaudir-ne tots.
Hi ha coses que no passen de moda. Això és veritat, i ara ho esbrinarem una miqueta amb ells. Amb el Sal 150 tenim a la Rosa i al Miguel. Miguel, Rosa, benvinguts. Hola. Hola. Quant de temps és a veure-us? És veritat. A mi s'ho va faltar, eh? Home, que sempre m'ha convidat. Ara nos vamos a México, que no sé què història que nos dan un premio. Això ja fa molts anys. Jo ho recordo com si fos ara, eh? Que a més a més va ser boníssim. Doncs fa com 10 anys. Què dieu? Sí. Sí.
Tal qual. He de parlar amb la meva memòria. Va fer una selecció molt rara del que em recordo. Però és verdad, parece que fue hace nada. Rosa, que no me'n recordo de lo que he dit. Que són molt grans. Jo, en serio, me'n recordo d'aquestes coses. Ja, ja, ja. Soy abuela cebolleta, eh. Jo me'n acuerdo. Cuando vinisteis aquí a la ràdio a explicármelo, todo esto. Sí, sí.
Bé, doncs ara em poso l'actualitat, perquè, a més a més, com va ser que us vau ficar en aquesta muntanya russa, perquè jo t'he dit que l'Amercani és una muntanya russa, de pujar i baixar, i ara anem cap aquí, i ara a veure què és el que passa, ara s'ha accionat... Com va ser que us vau ficar? No, a veure...
Estem gravant. Ja teníem cançons per un nou disc, el Miguel aquí, que continua sent creatiu. Sembla mentida, però continua sent. La neurona va buscando y a veces encuentra. I aleshores, doncs, teníem algú de diners, però vam pensar... Anem a fer alguna cosa que també la gent s'assabenti, que estem gravant...
I llavors vam pensar que seria bona idea fer un crowdfunding, que es diu això, aquesta parauleta, un crowdfunding, que la gent pogués col·laborar, pogués ser mecenes, pogués comprar el disc anticipadament i ajudar-nos amb la producció del disc, tot el que comporta, que no és només la gravació, sinó que, clar, les còpies, el videoclip, la promoció, tot això. I que, a més a més, hi ha uns passos a seguir
En quin moment ara mateix del crowdfunding d'Albert Cami us trobeu? Ara estem al mig, eh? Tres dies. Tres dies només? Sí, va començar el diumenge. Però si ja portem cap a la meitat del que necessiteu? No, un terç. Portem un terç. I estem molt contents, però encara hi ha possibilitat de col·laborar amb nosaltres. Ara us trucarem. Sí, sí, sí. Està guai.
Vinga, va, anem a veure com són les recompenses. Me les explica, us les sabeu? Jo les tinc aquí davant, eh? Jo les tinc. Las rosas las tiene superfrescas. Sí, perquè 10 euros és el preu més baix, que és la descàrrega digital. I aleshores, a partir d'aquí va pujant. 25 euros ja seria el disc físic, més la descàrrega digital...
I el nom de crèdits, que també això ens agrada. I això és molt bonic, perquè això, tots els més cenes, que a partir de 25 euros, doncs ja els posarem en els crèdits del disc, que això fa molta il·lusió. A més a més jo deu, mira, veus, la mama està aquí. Això, això. Mira l'avi. Sí, sí.
Perquè sempre podem enredar tota la família. I llavors a partir d'aquí anem pujant. Doncs 40 euros ja seria amb una totevac que tenim molt bonica. Aquí aturat amb això de la totevac. Sí. Perquè la totevac no és una totevac a l'ús. No.
és una cosa molt bonica, que aquí el Miguel ha tingut part de culpa, perquè a més és un dibuix, una creació teva, que explica'm, no sé si és una creació que dius, ostres, és que jo m'imagino que pot ser així, pot ser fins i tot a la portada del disc, o que tingui alguna cosa a veure amb el disc, o senzillament dius, és un regal per la gent de Mecenes, perquè s'emporti una cosa original. Sí, és un regal, i són dibuixos que hablan de las canciones,
Porque a veces, bueno, pues cuando estoy componiendo, pues a veces se me ocurren dibujos y lo voy haciendo en el mismo cuaderno donde compongo con pluma, porque me gusta escribir con pluma, pues hago dibujitos, hago cosas que me inspiran a las letras, ¿no? Que tienen que ver con ese momento, con lo que estoy expresando, ¿no?
Pero es una joya, Miguel. Perdóname, es que es una joya el dibujo. Es una pasada. Sí, es muy bonito. Pero es que me encanta dibujar, ¿sabes? Porque es lo único que hacía cuando iba a la escuela, ¿sabes? Porque me aburría tanto. Maestro, yo todo esto ya lo sé, por favor. Déjame dibujar un rato. Dibujaba a los maestros, dibujaba a los profesores, dibujaba a todos, a los alumnos, a...
Hacía a los profesores, a los que me callan un poco mal, pues le ponían su cara con un cuerpo d'animal. Bueno, ahora sería materia. Sí, sí. Estás avanzando a tu tiempo, Miguel. Claro, claro, ya lo hacía, yo ya lo hacía. Però ell els posava cos d'animal, la cara del professor i el cos d'animal.
No vull entrar, perquè no... No, no. Todo es presumptamente... Sí, sí, como quiero yo. Fa molts anys, fa molts anys. Ja no el poden, doncs, posar a la presó. Això ja... A saber on estan aquests quaderns. Sí, sí. Pues eso.
Y bueno, y hay uno de los premios, digamos, o regalos que hacemos en este crowdfunding, es que los primeros que nos colaboren con nosotros en las 48 horas, pues las letras que están escritas a mano también tienen dibujitos. Però això ja s'ha passat, perquè va ser ahir i abans d'ahir. No, el dilluns i el dimarts, això sí. Bueno, pues...
Els primers vam dir, els hi regalarem, perquè a les lletres d'aquest nou disc, el Miguel, mentre ara estàvem gravant les bateries, va començar a fer dibuixet. I vam dir, això pot ser un bon regal pels primers que facin de més cenas. I aleshores, doncs... Bueno, igual se puede estirar, ya veremos, ¿no? Se puede estirar un poquillo, hombre. Se puede estirar un poquillo.
Estàvem a la Totevà, que estàvem amb escenes de 40 euros, diguem-ho així, quan recordem que és descarga digital el CD físic, el nom, els crèdits del disc i la Totevà, que el dibuix és una autèntica meravella. També tenim...
cap als 60, que aquí ja és el mateix, i apostem per entrar a doble per la presentació. O sigui, vol dir que ja teniu una idea, amb noms i cognoms, del que pot arribar a passar amb aquest disc. Sí, sí, de fet ja estem movent la data, vull dir, ja tenim inclús un grup... Bueno, tot això està en projecte. En fase, sí. Però sí, de cara... Pensàvem que seria de cara al juny, però tot s'està retressant i segurament serà cap al...
però ja tenim el grup que vindrà, que és un grup pastorià que ens agrada molt. I estem ja en aquest projecte de la presentació del di. Setembre, Santa Tecla... Que casualitat, no? Sí, una mica més tard. Seria passada. Seria passat Santa Tecla. Però sí, estem ja en això. Estaria bé. L'important és que s'acabi de fer tot.
que les cançons acabin de veure el seu camí, i que, ostres, una vegada que ja estic tot fet, tenim l'altre mal de cap. Una vegada que s'acabi el mercami, tot això s'ha de fer. Clar, però això ja estem en allò, diguéssim, ja hem començat a gravar, tot està ja en projecte, ja. Sí, sí, sí. Ja tenim el pla, el pla hecho. Ja tenim el pla.
Y la verdad que, bueno, pues estamos contentos porque... Pues la verdad que va a ser un disco bastante generoso, con 14 temas. ¡Guau! Y pues la mayoría son nuevos. Sí. Algunos instrumentales, música rock celta, y otros pues que hay dos que son adaptados de los antiguos discos, que les hemos dado una vuelta de tuerca...
Pues los hemos actualizado, ¿no? Ahora, ¿no? Y les hemos dado un toque así más. No queríamos que se perdieran ahí y van a salir en este disco también. Ah, por eso tal vez el título de Hay cosas que no pasan de moda. Sí. Es una miqueta para eso, porque tú te has podre recuperar.
Sí, no, és una frase, va ser una idea del single del disc, que és una cançó que es diu «Hay cosas que se hacen o no», que és una frase típica del Miguel, que diu «Hay cosas que se hacen o no», que és una mica...
Bueno, és una frase que no té gaire sentit, però en realitat... Sí, però la usamos mucho. La usamos en nuestro cotidiano vivismo. Hi ha coses que se hacen o no. Clar, si et tires cap a davant de fer, si no... I llavors, doncs això, aquesta frase que usem molt, així en broma, doncs hi ha una cançó d'aquesta frase. I llavors la primera cançó d'aquesta... La primera frase. La primera frase d'aquesta cançó diu, hi ha coses que no passen de moda.
I llavors vam pensar que seria un bon títol pel disc. Sí, perquè, bueno... És que dona molt de joc, eh? Jo crec que fins i tot sobre l'escenari, a l'hora de presentar alguna altra cançó o alguna cosa que pugui, jo que dius, explico no sé què...
Hi ha coses que no passen de moda, és veritat. Correcte, és veritat. Hi ha coses que no passen de moda. I que, a més a més, potser fins i tot, mira, a més se fa una miqueta que dèiem... Algunes sí que podrien passar de moda, però les altres, com el carinyo i tot això, podrien quedar-se i potenciar-se, no? I tant. Qué bonito lo que has dicho. Eso es muy bonito. Hi ha coses que no han de passar de moda. Eso no pasa de moda. Ah, claro. I el tenir la oportunitat de...
Que no, que no, que ets molt jove.
¿Y entonces dónde iremos? Si tú te jubilas, ¿dónde iremos? No, que yo vindré igual. Tú vindrás porque vindrás. Yo, claro que vengo, claro que vengo. Aquí a hacerlo por colaboración. Uy, que no me escolti el jefe que encara liaré. Encara liaré. Estic descobrint que ja ho teniu tot a pamat.
Si és que ja està. Sí. I la gravació a casa, ja ho he acabat de netejar, però em va fer molta gràcia. Ah, Miguel, allà, amb l'aspiradora... És que vam dir, va, fem un vídeo una mica, jo què sé, amb el que estem fent ara. I estàvem netejats.
I el Miguel va dir, no, grava'm, grava'm netejant. I dic, pues sí, per què no? Així la gent veurà que tu també neteges. Està molt xulo això. Que a veces limpiamos y todo, a veces. No, o sigui, nosaltres netegem entre els dos. Això sempre, això és la realitat. Però això és que no passa de moda. Esto, netejar de casa mitges.
I llavors, doncs, vam gravar aquest vídeo per anir-hi. Sí. A més, hay otro, hay otro, nada, un story que ya no estará, pero bueno, que era, estábamos cocinando pollo en la cocina. Sí, sí, sí, sí. Y decían, pues otra cosa que nunca pasa de moda. Cocinar. Porque siempre estamos cocinando.
I a més, home, que hi ha coses de la vida que ens agrada menjar. Que això no passa. Home, ja ho hem de fer, que no ens podem mantenir de l'aire. Encara que l'operació biquinera la portem jo a la Porto Fatal. Si trobeu la meva línia, potser se m'ha caigut en algun lloc. Ja... No sé, no estarà, però bueno. Però continuo, eh? Vinga, va. Ens havíem quedat amb els de 60. Arribem als del 100, que aquí ja se posa una miqueta també l'entrada doble,
I accés al backstage. Que jo li dic, això li vaig preguntar. Això que ni deu allà, la gent allà estigada, i vosaltres allà canviant-vos i tal i qual. Clar, clar. Cuidao con eso. Això és que la gent pot venir al backstage, o així, a darrere, diguéssim, on... Però i una vegada que s'heu canviat i que estigui... Home, clar.
Hombre, a ver, si te pillan calzoncillos, pues bueno, ya te taparás por ahí con una toalla o lo que sea. Intentaremos que ya estemos cambiados. La gent que de moment... Alguns s'han recolzat amb aquesta recompensa, diguéssim. Són gent molt coneguda. O sigui, que després vindran el vaquest eix, doncs clar...
Que ja coneixem. Però bueno, que està obert a qualsevol que vulgui. I tant, i tant, i tant. Y es un momento muy especial. Antes de un concierto. És veritat, perquè normalment això és una ceremonia que jo almenys crec que feu als grups, que a més és una miqueta d'intimitat a l'hora de centrar-se i de poder fins i tot visualitzar com anirà el concert a l'hora de sortir. Sí, sí, sí.
No, i és important, perquè sempre abans d'un concert, aquest moment d'estar al vaquestell, si és que hi és, que normalment amb concerts que estan ben produïts hi és. L'últim que vam fer va ser a Madrid, ara al mes de febrer,
I era al Parque de Atracciones, i tenen un auditori però maco. Sí, sí, sí. I, bueno, hi havia dos mil i pico joves. Dos mil joves. Déu-n'hi-do. I teníem camerino. Llavors, clar, va ser molt bonic perquè... Llavors, quan tu tens el camerino... A veure, nosaltres...
No podem anar aquí fardant. No sempre tenim camerino, no sempre. A vegades una carta... Està complicat. Sí, a vegades ens canviem a la furgo on viatgem, no? O sigui, no podem anar aquí d'estrelles, no. Però de vegades, quan sí que tenim camerino...
I llavors ens agraeix molt, la veritat, perquè aquella estona d'estar concentrats, relaxats, de poder estar junts, estar tranquils, això s'agraeix molt. Això fa molt, això és veritat, és molt important. Ja sabeu que, sí o sí, la presentació del disc ha d'haver que veni, no? Sí, ha d'haver que veni, no? Clar, clar, clar, clar, clar, clar, clar, clar, clar, clar, clar, clar, clar, clar, clar.
Bueno, la tornarem, la tornarem i farem una mica de pica-pica. No, claro, y le podemos invitar algo. Els podem convidar alguna cosa. Estava pensant en quins trams de Tarragona o quin lloc de Tarragona us agradaria per poder presentar. Heu estat al Teat de Tarragona. Sí, hemos hecho dos discos ahí. Exacte. Un campo de Marte.
És que el campo de Marte se'n va una mica. És que, guau, ojalà algun dia... Bueno, algun dia. Sí, són més coneguts, la veritat. Mira, estem apuntant...
a la sala Red Star de Valls. Ah, molt bé. També bona gent. Estamos apuntando, porque... Sí, perquè hem vist que té molta capacitat de públic. Buen sonido, està bien. Bueno, y estamos esperando respuesta, porque ya les hemos lanzado la propuesta. Amigos de la Red Star, què passa? ¿Dónde está la duda? Ja està. Ja la pica acullada. A veure, estem... També el grupo que viene de Asturias, pues son siete. I necesitamos un escenario...
Claro, y pues, en Tarragona, la verdad que las salas que tenemos, el escenario es pequeñito, es justito, que nos metemos como sea. Es complicat, es que sí, que es fa el croquis, es fallar, pero bueno, si fos un... Bueno, ens han de contestar, eh, això és així com... Sí, pero bueno, sea donde sea, lo anunciaremos con mucho tiempo. Amic de la Greta, sou la millor, the very best, ara mateix, per nosaltres. Això.
Valls. Que boniques, Valls. Amb aquest arret. Allà. Allà al costat, un polígon superbonic. On esteu vosaltres? Piaça escales per entrar. Ja està. Serveis? Una mica de peloteo, però serveis la cosa. A 27.
Vinga, va, que són molt bona gent. A més a més hi ha pàrquing fora i si no el busquem no hi ha problema. Si no, parqueu a l'esclat i aneu caminant, que està al costat. Increïble. Que sitio tan bonito. No ens queda gaire temps, perquè hem de connectar les notícies ja. Ah, vale.
Digueu-me què és el que poden fer ara mateix qualsevol que ens estigui sentint. Posar en ver camisa al 150 ja surt? Sí, jo crec que sí. O sigui, nosaltres estem enviant l'enllaç. Si no, poden anar al nostre Instagram i estar a la pàgina i estar a l'enllaç. I nos encantaría que nos ayudarais. Sí que es cierto que tenemos un poco ahorrado, pero no llegamos.
Y si nos ayudáis entre todos un poquito, pues haremos una buena promoción. El disco es un disco que la verdad que estamos muy contentos y nos gustaría que llegara pues lo más lejos posible, ¿vale? Y pudiera tocar los corazones de las personas y bueno, y
D'aquí a 20 dies, no pateixis, Miguel, que d'aquí a 20 dies us dono a trucar l'altra vegada i fem un seguiment. I quan queden els que faltan 36 dies, ja diuen... Però m'ha superat... Coses d'aquestes, eh? Fem-ho, eh? Molt bé. Vinga. Gràcies. Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. I fins aquí el programa. Tornem demà. Recorda, Berkami, sal 150. Hay cosas que no pasan de moda. Es un mundo difícil que no puedo ganar.
No quiero ser esclavo del banco, mi vida y por detall. Libre, libre, libre como el viento, no sabe a dónde va. Aunque no tenga plasma en mi comedor. Bona tarda, són les 7.
Notícies en xarxa vespre. Amb l'Ali Giné.