Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret. Semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia. Doncs vinga, anem a aquest primer dia, que no és un altre...
Cal dilluns, encara que moltes vegades això ho teniu, perdó, repetició. Alguna altra dimarts a les 11 i sobretot el dissabte. I alguna altra cap de setmana més, diumenge.
Però bé, no m'enrotllo que ja tinc esperant aquestes tres píndoles que m'acremen i que tinc ganes d'escoltar-les. Només sé que els protagonistes són els Midtels, Espedlana i el Ramon Maria, però no sé en quina situació ens les presenta el Jordi Sogranyes. Així que anem per feina i anem a saludar-lo, com fem sempre. Jordi Sogranyes, hola, hola, hola! Uuuu!
Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs molt bé, i tu? Com prova? Jo bé, gràcies. Me n'alegro moltíssim, eh? Com va ser el carnaval? Bé, fluixet va ser per mi, eh? Ja que t'has distressat. No, no, no, res fluixet. Estem ja en la setmana del 40è aniversari de Tarragona Ràdio. Això s'ha de celebrar. Vinga, va!
Començarem el retrovisor musical número 306 parlant d'aquell mític concert dels Mittels a la carpa de prop de l'estació de la Renfe. Aquell dia en què els Mittels van posar fi a la seva primera etapa. Ahir va fer justament 30 anys. Uau! Felicitats, eh? Ja que va ser el 15 de febrer de 1996. Molt bé. Bé, un...
Sí, ja enregistra això. Un dels meus desitjos, en tojos que diuen en castellà, és avui en l'últim concert d'Esmitels com a tals, de moment, fer l'entrevista pòstuma. M'ho deixes? Sí, sí, sí. Et deixo perquè ja estem les últimes culatades, tio.
Ja no fem gaires coses més. Aquest que està parlant és el Verna, el que fins ara era cantant de Mittels. Podem parlar en passat, no? Sí, però això d'avui podríem dir que era gairebé un macroconcert, eh? Déu-n'hi-do, eh? Però només per veure els Mittels, eh? Si no s'ho ha fet pensar... Sí, home, ens ha fet gràcia i hem vist que hi havia moltíssima gent, que molta gent estava mirant-nos com volen dir...
i molta gent ens deia, tio, és que feu, no ho deixeu i tal, però no els que menys. La majoria de gent pensava, deixeu-lo perquè realment esteu sonant com un cul i sou dolents, que nosaltres ja ho sabem això, no cal que el públic ens ho digui.
Perdoneu, per això no és veritat. I algú ho havia de dir. Home, que aquest jo no vull treballar. Entre moltes altres cançons ens han fet ballar. I no sigueu alonsos. A veure, a veure, això no es diu, eh? Perquè sou boníssims. Mixels. Home. No vull treballar, no vull treballar, no vull treballar i tenir calés, tenir calés. Per poder estar, per poder estar, per poder estar i passar-m'ho bé, passar-m'ho bé.
Un, dos, tres, ja! Vaig caminar pel mig del carrer, jo feia per tenir calés. El pare m'ha dit que ho té tot fet, mosqui la vida que ell també va fer. Hey! Ja he voltat per tota la ciutat, amb una calcció preguntant, parlant el millor que m'han ensenyat les respostes que no hi ha treball. Hey!
Avui al diari ja existeixi, percorro que està bastant bé. M'entenc el meu vestit, no es va de 4, el màgic és que ja està ple. Ei! Després et trobes un bon amic, t'explica que és molt senzill. A la seva mare una tarda li va dir que tenia pell l'endemà al retí. Ei!
No vull treballar, no vull treballar, no vull treballar, i tenir calés, tenir calés. Per poder gastar, per poder gastar, per poder gastar, i passar-m'ho bé, passar-m'ho bé. Un, dos, tres, ja! El nou jo que et vull es va seguir, i em pensa no em podré gastar. Farem trobar un bon amic, que t'ho vull convidar. Ei!
La meva novia m'ha besat, és un troppo ininteressant. Dic que ja no sóc el que era abans, quan tingui pasta ja em tocarà. No vull treballar, no vull treballar, no vull treballar, està ni cal, està ni calés.
per poder gastar, per poder gastar, per poder gastar i passar-me bé, passar-me bé. No vull treballar, no vull treballar, no vull treballar, tenir cales, tenir cales. Per poder gastar, per poder gastar, per poder gastar i passar-me bé, passar-me bé. Doncs això.
El que passa és que si no treballes, Berna, no fem res, eh? I hi passem. Dals Mittels cap a Esvetlana, Jordi? Divendres va tenir lloc el Dia Mundial de la Ràdio. Una parada del Mercat Central de Tarragona va acollir un programa especial de Catalunya Ràdio en directe, en el qual va tenir lloc una mini-actuació dels Esvetlana.
Avui hem vingut aquí a cantar el nostre últim single, el nostre últim senzill, que es diu Avui véns. I després, si us porteu i ens animeu una mica, potser encara farem també una altra cançoneta. M'han dit que avui véns, m'he posat content. Després de tant temps, sento que el cor em fa go.
Gràcies.
Ja pensava que t'havia oblidat la teva olor, els teus morons, però veig que no, que no. Perquè amb tu sento una adrenalina, com quan em poso fina. Baby, no vull drogues, baby, jo ja tinc la meva lina. Em sentia tan sol i per fer sortar... Sols tu i jo, sols sols tu i jo. M'han dit que vull més.
M'he posat content, sento que el cor em fa fa-pa-pa-pa-pa. Però si no ho ve, no em farà, no em farà, no em farà.
Com si tinguéssim 15 anys, però jo anem pels 30 anys. Tot aquell temps que ens van treure ara s'ha de fer gritar. No em demanis perdó per deixar-ho tot moll. Ara ja saps que les gates ho fem millor que els nois. Que em poses acent com un adolescent. Visca el llop que no me'n deixa viure en el meu moment. Vinga!
Va! Que tot el reto estic, que només penso en tu, només penso en tu. Nena, estic de l'al·lucina, estic amb tu. Que només penso en tu, només penso en tu. Però ja compto les hores perquè, oh, oh, oh, oh, m'han dit que avui véns, m'he posat content. Després de tant temps, sento que el col·la fa com... Ah, ah, ah! Eh! Eh! No em farà, no em farà! No, no! Mira, bueno!
Avui véns, que avui véns amb l'Anna. M'he posat content, sé tu que el cor em fa cop. Però si no véns, no em parà. Vinga, per regola, ajuda't! Quan estic amb tu, ja no estic merdut. En menys d'un minut, coneixem... Fica les mans! Quan estic amb tu,
Doncs serà molt bé, Esbelana, eh? Espero que teniu l'oportunitat que me'l presenteu aquí a Tarragona Ràdio aquesta cançó i totes les altres, eh? Que encara no heu vingut, eh? A veure si podem parlar amb ells, eh? Doncs aixinaven els Esbelana. Veus, aquí a Tarragona. Anem a una altra i serà l'última.
I per anar acabant... No, per favor, Jordi, no acabis, no! ...los inicis musicals del cantautor tarragoní Ramon Maria Sanz. Ah, molt bé! Doncs bé, avui fa justament 35 anys... Déu-n'hi-do! Ja que va ser el 16 de febrer de 1991, va actuar a la sala d'actes de Caixa Tarragona, que era ubicada a la plaça Imperial Tàrraco. Sí.
Fins la setmana que ve Sílvia i uïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adeu! Home, el meu cas és molt diferent perquè no porto un bagatge, no tinc cap pel·le pel carrer ni me'l poden punxar ni res, però per la poca fanyeta que han fet no diré cap emisora, òbviament, però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do que m'han ajudat. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Aquí a Tarragona, les emisores que puguin haver aquí, vull que desigui Tarragona.
Per això, darrerament, perquè si tu vas una bona eixeta a la Barcelona. Sí, sí. Bé, això també és molt fort, no? Això també m'agradaria dir-ho. Hosti, se m'ha escapat. És que sempre passa... Quan queda un minut... Encara tens un minut per dir-ho, doncs. Que és molt gros, és molt gros que jo siguin un cantautor d'aquí Tarragona, va udolent, això deixa'm estar a l'atzar del públic,
hagi d'anar a Barcelona, que em passin la maqueta i que em coneguin a Barcelona. Vull dir, això és una mica fort. Ja ho sé, que nadie es profeta en su tierra, però bueno, a mi el que m'interessava és que me conegués la gent de Tarragona. I jo en canvi vaig haver d'anar a un programa d'èxit a Barcelona per donar-me a conèixer. I aquí a Tarragona no hi ha res d'això.
per què més tan trist el dir-te adeu? Doncs qui sap si hi haurà un altre i deixo que el darrer cor sigui el teu per ser jo qui tingui enyorança.
Tornarem a fer una cançó per recordar el teu nom i que un estel il·lumini els camins d'audèria. Amor, jo et demano
els déus que hi ha al cel força el cos per encisar-te i si t'enamora un altre cant cantaré amb veu més baixa tornaré
a fer una cançó per recordar el teu nom i que on estem il·lumini els camins d'un vell amor.
Doncs mira, llàstima, Ramon Maria, no sé si encara estàs fent de les teves, però des d'aquí et convidem a Tarragona Ràdio, a les portes més cobertes, per poder gaudir-ne. I tant!
A fer una cançó per recordar el teu nom. I que on estem? Bé, i fins aquí ha arribat el nostre retrovisor musical d'avui.