Fins demà!
I marxem amb quilòmetre zero cap al submarino perquè aquest divendres tenim un concert. Ramsey amb The Row Lovers i amb nosaltres aquí als Estudis de Tarragona Ràdio. Albert, Ramsey, bona tarda i benvingut.
Bona tarda, Sílvia, quanta temps? Com estàs? És veritat, que estrany m'ha semblat i tot, eh? Ja... Perquè a més es deia, quant de temps fa què? Vas passar pel Miró i el Sol Rock, si no recordo, vau passar en tres, que vau venir... Vaig passar, però... Tu suret? Va ser, però això era època Stonevive. Sí? No com a Ramsey? No.
Que dius! De fet, Ramsey és de fa no res. Explica'm, explica'm. Quan fa que vau muntar? Però el Tomàs i el Ezequiel ja estaven al teu món musical. Sí, o sigui, diguéssim que després que s'acabés Stone Vibe... Vau fer modificacions i vau buscar una altra sortida. Sí, va haver molts projectes, molt de treball com a professional de la música, diguéssim,
I diguéssim que el 2024, que ja diguéssim que em vaig començar a posar a cantar i a prendre'm una mica més en sèrio de dir he de cantar jo perquè no puc dependre sempre de gent,
Llavors, un dia, treballant amb l'Ezequiel i el Tomàs, els vaig dir, mira, a mi m'agrada molt el blues i el rock i m'agradaria fer un projecte que inicialment és fer versions d'aquest tipus de gènere i d'artistes poc coneguts, per dir-ho d'alguna manera. I més endavant, qui en sabe, fer temes propis, que és el que estem començant a fer ara. Ja tenim dos temes propis acabats.
Però ja estan penjats. No, no, no. Tinc un petit àudio que ja te'l faré arribar. D'acord, i quan es pugui el que sigui ho fem, eh? Jo crec que d'aquí un mes o així ja penjarem el primer tema amb el seu videoclip i tal i no sé què, i la idea és anar penjant tema a tema i a final d'any treure un disc de no sé quantes cançons. I tot això que m'estàs explicant fa poc, o sigui...
Sí, vull dir... Relativament, dos anys, potser, perquè m'estàs dient. Poc, perquè amb ells vaig començar a treballar mitjans, finals del 2024, i el 2025, de fet, el primer concert que vam fer com a Ramsey and the Rollovers va ser aquí, a Tarragona, amb el de la Via T al Nadal.
que ens vam tocar al mig de la Rambla i va ser el primer concert que devia ser, no sé, el 20 i poc de desembre de 2024. Que valents, no? Sí. Molt. A veure, també he de dir a la seva defensa que, clar, vosaltres teniu una motxilla musical bastant extensa. O sigui, no us llanceu a la piscina per ensar-ho, sinó perquè ja sabeu el que toqueu i com ho toqueu. Però, clar, és allò que dius, ostres, hem fet aquest nou projecte, estem acabant de tirar, tirar, tirar, però, clar, una actuació no ens la perdem
No, no, no. Sí, sí, sí. Però a la piscina, totalment... També forma part d'una mica de... I tinc la sort que tant el Ezequiel com el Tomi són uns cracs i és un lujo treballar amb ells. Els hi mola molt el que fem i el show que tenim també és molt...
atípic en el sentit que hi ha molta improvisació, hi ha molta creació damunt de l'escenari, o sigui, és molt dinàmic, no sé, no hi ha un concert igual. Que malament us heu passat, eh? Com heu patit, per què m'estàs dient? I per cert, això de veure't davant del micro, que a veure, tu cantaves però potser acompanyaves més. Sí, sí, jo feia coros. Que no era una altra cosa, eren les nobles veus. Que avui he descobert la Mercè, la donia que t'has trobat a l'entrada, ella era també cantant,
i va estar amb Mongo Botraco i companyia i després va fer dobles veus, que dius, és més complicat fer dobles veus. Però clar, com a cantant ets tu qui mana, d'alguna manera qui tria, com a dobles veus has de comportar-te i fer-te i estar en el conjunt. No pots sobreceptir més que la companya que tens al costat perquè som dos.
Sí, sí, possiblement. O sigui, és més difícil a vegades ser curista que no... O sigui, el que fa els coros és que no la veu principal. Per això, en el moment que t'has sentit lliure, diguem-ho així, davant de l'escenari o davant del micro... Sí, bueno, va ser... No sé... És que és raro, eh? És estrany, sí, és estrany. Vull dir, el primer moment és estrany, però després també t'acaba agradant. O sigui, a mi ara m'agrada molt cantar, saps? Que era una cosa que abans deia... Uf!
ni en broma, no? I també hi va haver un procés, no?, que jo conscientment, després d'un estiu de dir necessito cantar jo, òbviament vaig anar a classe de cant, a Reus, al laboratori musical, amb el senyor Toni Just i l'equip que tenen, que és brutal, laboratori, els recomano un mil. I vaig estar allà un any, que allò em va ajudar moltíssim, i després ja va ser com...
Bueno, concert a concert, anar millorant, pulint coses i tal, i al final agafar-li les ganes de realment dir, no, és que jo vull cantar
I a més a més t'atreveixes, i estava sentint el superstition, que és el que hem posat, però d'altres cançons que venen després en aquest petit negamics que te deia que t'havia agafat dels vostres reels, que t'atreveixes en tot. A més a més, rasgues les veus, trenques en alguns costats, li vas posant més potència, com amb més voluntat. La meva profe es queixava molt d'això, que sempre estava trencant la veu. Jo ho trobo fantàstic, perquè això vol dir que la fas com et dóna la gana.
O almenys has après a educar-la i a fer el que necessites en cada moment. Sí, també suposo que per influències de gèneres i d'escoltar veus que tendeixen a aquest tipus de trencat o de distorsió més natural, m'ha sortit així. Però sempre em fotia la bronca. Intenta fer també veu neta, que això també ho necessitaràs. Perdona, digue-li el sac d'alma i a totes altres que trencaven la veu. Exacte, exacte.
I les cançons com ho va fer? Una vegada que ja dius, vinga, també ha de sortir el nom, això t'ho he de preguntar. Perquè a més ja t'he dit abans, explica'm això del Roll Lovers, perquè no sé si és en plan rotllo... No, el Roll Lovers va sortir així molt... Realment està inspirat en una cançó que es diu Roll Lovers Beethoven, que del senyor Chuck Berry, si no aquí poco.
i que també tocaven els Beatles, si no m'equivoco. I el nom de Ramsey, bàsicament el meu company i bon amic Alex Puget, que era el vocalista i guitarrista de Stonevive, em va començar a dir aquest nom, Ramsey, com a mote o com a variació del meu cognom real, que és Ramos.
Llavors en comptes dient-me Ramos, Ramos, Ramos... I Ramsey. Ramsey, Ramsey, Ramsey. Ah, però m'agrada i tot, eh? I llavors vaig dir... No et canviïs el de Ramos, eh? Llavors vaig dir, hòstia, doncs mira, em fa gràcia agafar aquest sobrenom que em va posar l'Àlex, perquè al final és... No és que això sigui una evolució d'Estomvive ni molt menys, és una altra història.
però també és una mica en, no sé, en honor a aquells anys que van estar molt bé junts amb l'Àlex, Víctor, David i tal, i que qui sap que algun dia potser tornem a fer algun concertillo o no. No se sap, aviseu-nos. Sí. El que sí que sabem és que aquest divendres us tenim a lo submarino. Sí. Que a més a més jo crec que esteu a la sala 2, s'ha de dir, que a més a més l'obertura de portes a sala 2 quarts de nou, que el concert comença a les 9 del vespre. Sí.
Si no? Sí, sí, sí. I que a més a més, que teniu l'entrada anticipada, agafeu-la ja. Apertura de portes a les 9. Ai, d'acord. Sí, perquè ara m'he girat i he dit, ostres. I concert a les 9 i mitja. Truqueu a l'Ossumari no que ho caminguin, eh? Vale, doncs... Perquè segurament... Perquè si no us trobareu precisament que la gent estarà una mica destrotada. Apertura de portes a les 9. Bueno, que vinguin abans.
Albert, que vinguin abans, que prenguin una cobitxuela, que estiguin allà, que agafin el seu lloc. El que sí que han de fer és comprar l'entrada anticipada a los submarinos de Reus, a los submarinos.com, a la zona d'Evans, que ja veureu que hi ha un munt de concerts, doncs no us deriveu, aneu cap a Rancy, amb The Rollovers, i ja veureu que per 7 euros d'entrada anticipada, jo crec que està força bé, i si no el dia del concert, a veure, que són 10 euros, que ara estornudes, t'acostipes i en un xarop te gastes 20.
I aquí ells et donen vida. Qualsevol cosa que facis et gastaràs igual o més segur. Seguríssim, eh? Seguríssim. A més, ja t'ho dic, vas a comprar qualsevol cosa, l'altre dia, em perdó, m'he de dir una marca, sé que no els pagaran, però bueno, el Bix va per 1. Sí. Que és allò que li posava ja mosquins. Sí, sí, sí. Perquè estaven refredats. Al igual, el putet...
El que és petitet val 10 euros. El de 50 grams. Ja, ja, ja. Que anava a dir altres coses, val més barates, crec. I te'n vas de laia igual. Ostres, no, no. 10 euros, eh? Que està supercar, que no, que qualsevol pla et sortirà igual o més. I jo, a més, ho vaig fer així perquè no volia...
una entrada desorbitada ni res. Tampoc fem això per... Vull dir, volem que vingui la gent de casa. Que s'ho passi bé. Al final som un grup d'aquí. També ens obrirà el concert al Pere, al Pit, que és l'alter ego del Pere Gallardo, dels Volcano Spring. Sí, sí. Des d'aquí records, Pere.
i farà també un petit xou semiacústic i estarà superbé. Al final ho hem fet el més accessible per tothom perquè volem que vingui la gent d'aquí, que disfruti també d'un concert en una sala xula perquè els submarinos estan molt bé, intenten cuidar tothom a qui porten i una mica de suport a la gent local.
I ens encanta també que continuïm fent música en directe, que no està la cosa molt fàcil. No. I que a més a més tinguen una programació estable amb diversos concerts i que ens donin canya i ens donin guerra durant molt de temps, des de lo Submarino. 100%. I vosaltres després de lo Submarino teniu l'obligat de tenir-vos en un altre lloc. Com està ara la vostra agenda?
De moment... S'apropa a època estrict d'estiu i m'imagino que alguna cosa més aniran sortint, no? Aniran sortint cosetes. Sí que és veritat que a nosaltres a l'estiu se'ns complica una mica més perquè al final treballem per aquí amb molts més grups, jo sobretot.
Però hi haurà coses, sí, sí. A partir de... Després d'aquest concert hi haurà com un mini peron, perquè el senyor Tomàs se va a Argentina unes setmanes. Amb la família. Exacte. Hem imaginat. I després tornarem. A partir de finals d'abril ja tornem a fer algun concertet més. Ja direm. El que sigui, ens avises. Sí, sí.
Quan tinguis aquella cançó que m'has dit que ja la teniu acabada. Quan tinguem cançó i videoclip de la cançó. I a més a més, mira, la pantallota aquesta superxula, podem posar el videoclip aquí darrere i anar xerrant i anar comentant. Mira, aquí estàvem, que ens vam partir de riure, aquí vam haver d'aturar-nos 15 vegades. Però clar, el videoclip posat, jo almenys me l'imagino una miqueta més la part que no es veu que de què es veu.
Sí, sí, sempre passen coses i a més és un videoclip, com tu dius a mi història, sempre hi ha anècdotes. Sí, sí, sí. I a més, una d'aquelles coses que jo crec que al final acabeu reventats de la cançó. Buf, sí, perquè l'escoltes 3.000 cops. Clar, si ets que més a més, que nosaltres el descobrim de nou i és, holà, la cançó, i vosaltres esteu ja, madre meva, aquesta cançó. Si tinc 6 cançons més que encara han de veure la llum. Ja, ja, total, total.
Però bé, és un petit sacrifici que encantadíssim d'acceptar. Un beleït sacrifici, eh? Aquest això de la música. 100%. Doncs recordo de nou, obertura de portes a les 9, comença el concert de dos quarts de 10, de Ramsey and the Row Lovers, i que a més a més tenim el pit, el màvol que no. Pere, per l'amor de Déu, que també t'avui per aquí, eh?
Sí. És difícil quedar amb el Pere, ja t'ho dic ara, eh? Sí, sí, sí. Que també està sempre ple de coses i sempre amb molta feina, eh? És una persona ocupada. Moltíssim, moltíssim. Doi fe. Moltíssimes gràcies també a tu. A tu, a tu. Ha estat genial. Vindrà. Records a Dezequiel i al Tomàs, a part nostra. Sí, sí, sí. I que vagin molt, però que molt rebeix el concert. Moltíssimes gràcies per tindre'ns aquí un momentet i no res. Fins la pròxima, Silvia. Gràcies. Adéu-siau. Adéu.
Fins demà!
We've come together.