Bona tarda, són les 6.
Us parla Tere Ortega. La pluja ha modificat l'agenda d'actes al Dia Internacional de les Dones de Tarragona, tot i que l'esperit reivindicatiu s'ha mantingut. Enguany s'ha incidit en la bretxa salarial, les cures a càrrec de les dones i la lluita contra el negocionisme de la violència masclista. L'acte institucional s'ha celebrat avui al migdia a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona amb la participació de dones pioneres de l'àmbit associatiu, esportiu i feminista. Gràcies.
a la lluita sostinguda de generacions de dones organitzades, s'han conquerit drets civils, polítics, socials i laborals. Es van organitzar per defensar una escola pública i democràtica, una sanitat universal, una igualtat jurídica plena i unes condicions laborals dignes.
Discursos que banalitzen la violència masclista, que desacrediten el feminisme, que neguen les desigualtats estructurals i que, en definitiva, pretenen dividir la societat. Davant d'aquesta realitat, reafirmem el feminisme com a camí imprescindible cap a la...
Justícia social. Apostem per la convicció i les polítiques feministes com a motor per continuar avançant els drets. S'estipenta-li o per Roma. Prèviament, el sindicat SUGT i comissions obreres han fet l'actura del manifesto unitari amb les veus de Mari Carmen Fernández Agualló i Tomasa Guerrero. Ha tancat l'acte l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, amb aquestes paraules. No ens oblidem un dia com aquest de les dones migrades.
Tenen encara més dificultats, encara han de lluitar més. I jo sé que no us li deu mai, però per això us vull agrair, sincerament, tot el que feu. Que serveixi aquest dia d'exemple, d'agraïment, però també de convicció, de continuar amb la lluita. Visca la lluita feminista.
A causa de la previsió de pluja d'aquesta tarda, els actes previstos per a les 6 i les 8 en el marc de la celebració del Dia de la Dona s'ajornen i es faran el divendres 13 de març al mateix lloc i a la mateixa hora. La resta d'actes programats es mantenen segons allò previst.
El tribunal augmenta la pena imposada a un home per la mort de la seva parella en un hotel de Salou el juliol de 2023 fins als 15 anys i 6 mesos de presó per un delictat d'assassinat. D'altra banda, es confirmen les indemnitzacions acordades en la sentència inicial. La secció d'apel·lacions a la sala civil i penal del TSJC ha estimat parcialment el recurs interposat per la Fiscalia contra la sentència de la vista celebrada
a l'Audiència de Tarragona. Els fets van ocórrer el juliol de 2023, quan, després d'una discussió, l'acusat va asfixiar la seva parella a l'habitació d'un hotel a Salou, on es trobaven allotjats durant unes vacances.
Ja en esports el Nàstic es desplaça a Elda per disputar demà a dos quarts de set un partit crucial per allunyar-se de la zona de foc. Al davant tindrà l'Eldense quart classificat i un dels rivals més complicats a la categoria que arriba després d'encadenar dues derrotes seguides.
El conjunt gran amb només un punt per sobre de les posicions de descens necessita una victòria urgent després de l'embranzida dels equips de sota. Compareixen-se avui de Cristóbal, Parralo, el tècnic conscient de la situació actual i la posició en la que es troba l'equip assumeix la culpa i destaca que s'ha de treballar dur per revertir-ho.
Donde, como ya dije la última vez, vamos a tener que sufrir mucho, vamos a tener que trabajar muy duro si queremos salir de ahí y esta es la verdad. Entonces hay que adaptarse a lo que hay en cuanto a clasificación y estamos donde estamos y seguramente que es porque no hemos hecho bien las cosas.
L'encarregat de dirigir l'encontre serà el malaguany José María Aranda Delgado. El partit es podrà seguir des d'una hora abans al 100 prenàstic de Tarragona Ràdio.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica.
Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat. Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Bona tarda, benvinguts i bentrobats a la sintonia de Tarragona Ràdio. Que tal, com esteu?
Fins a les 7 de la tarda, avui us farem algunes recomanacions que espero que us agradin. La primera ens arriba des de les de la Chiri, sí, sí. I és que la Chirigota de Tarragona, la Chirigota femení de Tarragona, la tenim donant-nos guerra aquests dies per diferents llocs. Mira, estava mirant que ahir mateix estava, no sé si va anar, i ja els hi preguntarem, a la residència Ponent.
Que demà estaran al centre cívic de Terrafarta. I també marxaran cap a Matarós. I demà tenen doblete. El diumenge estaran a la 9 de Gaillà. Al centre cívic de Sant Salvador de Carles el Maravinent el dissabte dia 14. A Malgrat de Mar el diumenge dia 15. Al centre cívic de Sant Pere i Sant Pau el dia 20.
a Badalona el dia 21 i al Centre Cívic de Bonavista el dia 27 de març. Aquestes són algunes de les dates. Jo no sé si hi ha alguna més que es poden anar sumant i que espero que m'ho expliquin d'aquí una miqueta dos de les seves components que tenim esperant-nos via telefònica, tant la Roser com la Sara.
I també comptarem avui amb una entrevista que té de dir que ja vam enregistrar. El que passa que encara a través d'aquestes ones no s'ha passat. Vam poder parlar amb els Anna Dibori, concretament amb l'Anna Abad, del concert que tenen aquest cap de setmana. I és que dins dels festivals Accents, els Anna Dibori estan en un lloc preciós, en un convent concretament i del Cové, el Convent de les Arts.
A veure què és el que ens va explicar Anna Dibori sobre aquest convent, sobre el seu concert i si ens tenen alguna o una altra sorpresa. Potser ens avancen alguna de les noves cançons del potser nou treball discogràfic dels Anna Dibori. No se sap. El que sí que sabem és que el dia 13, per exemple, i aquí feia un incís, tenim nova cançó dels Pets. I ja està.
Ja no avanço més. Però hi ha tantes novetats musicals a Tarragona i tants concerts i tantes coses que no acabaríem i necessitaríem almenys 3 hores. Jefe, deixa'm 2 hores més. A veure si cau la cosa. No ho sé, ho provarem, ho provarem. A veure si ho podem convèncer. Uf! Què ha passat, què ha passat? Això va ser en directe fa aproximadament... La setmana passada? No. Jo sembla que sigui d'aquí a... No, no, la setmana passada, dins de la sala jove que sé...
I l'estaríem a sobre de l'escenari. Jo vivo en la oscuridad, es todo penumbra, está todo borroso y es muy extraño. Lo bueno de estar a oscura es que yo no veo un pijo hace años. Només escoltarem un trosset perquè tot el reste l'heu de sentir davant mateix, si voleu, al Centre Cívic de Tarraforta. Roser, Sara, bona tarda i benvingudes. Hola, bona tarda. Hola, carinyos, com esteu?
Bé, bé, ja sortim de treballar molt bé. He de dir-vos, i que a més a més, quan us vaig tenir aquí a la ràdio, vaig intentar a veure si em dèieu, perquè en aquell moment no coneixia com anàveu vestides, que sempre em sorpreneu, i quan va arribar el carnaval i us vaig veure a les escales de la catedral, em vau deixar paradíssima. Jo m'esperava de tot, veig com anàveu vestides. Gràcies.
Ha sigut una sorpresa aquest any, això, eh? Sí, perquè és que, clar, al veure allò d'aquí per arriba, jo dic, acabant dels anys, no ho sé, dels anys 60 o dels 70, de música disco... Clar, les lletres de Neó i tot això, em va i jo em feia la meva pel·lícula. Què us van dir, per cert? És la idea, eh? Que cadascú us faci la seva pel·lícula fins que realment...
Es mostra el tipus i les lletres i tot. Enguany, la distressa ha molat un munt. La gent, a Càdiz, per exemple, ens parava per fer-nos fotos. Nosaltres li deien, però escolta, ens heu escoltat cantar? No, no, però m'agrada molt el distrat. I jo, bueno, però espera que cantarem una mica. Però ara m'explicareu. I la distressa molt bé.
Te n'he dit que ara m'explicaré una miqueta com va anar a Parrilla per Càdiz, però sí, sí, d'aquí va sortir la idea. A veure, perquè a més a més no és només el que es veu, sinó tot el que no es veu però que també forma part d'això.
Clar, sí, sí. La idea de qui va sortir, de Cali, què em dius? No, no, de la disfressa. Ah, la disfressa, la disfressa. Bé, jo presento un personatge i llavors Merche, que és una component de la xirigota, i la seva comissió de disfressa, llavors es comencen a tornar locas i van fent coses, i bé, i fins aquí que hem arribat. A veure, la part, jo crec que potser que té més feina, és la part que portàveu al cap?
Sí, sí, sí, o sigui, vam patir, eh, Sílvia, vam patir perquè vam acabar amb tota la silicona de tota Tarragona, amb les pistoles, buscant els diumenges pistoles de silicona, bueno, va ser una odissea. I després també portava allò que semblava un ull, teòricament era això de la dutxa, o no? Allà no em surt el nom. És una llum. És una llum de veritat? És una llum de veritat. Què dius? Sí, sí, sí.
Perquè som éssers molt profuns del mar. Però profundíssims. Més avall de la fossa de les Marianes. I llavors allà necessitem llum perquè no veiem res. Clar, és que si no seria d'aquí per arriba, clar. Per això que estàvem molt avall. A més a més, a la zona de l'esquena teníeu com abonys pobres. Això són cops. No sé què els hi ha passat quan pujaven, però algun altre cop us va sortir, eh?
Sí, això són les monstres, que són unes monstres marinades i tenim de tot. Sabeu una cosa? Pensava que anàveu a dir que va costar molt perquè va haver de baixar molt en fons del mar per agafar tot el que llancem als sers humans i us ho vau portar posat. Mira, tot això és el que embrutem i el que trobem per allà baix, no?
També, sí, nosaltres al barret portem també llaunes de diferents refrescos, portem plàstics, portem brossa, simulant una mica tot això que dius.
I la gent que us ha comentat, me deies que a Cádiz sorprenent per aquí a Tarragona m'imagino que tanto de lo mismo, eh? Sí, molt bé. El dia que ens vam veure, allà a les escales de la catedral, va ser màgic. La gent, bueno, no sé, en guany de gent molt entregada amb les lletres i amb el personatge i entren molt ràpid a la història i tot i molt contentes amb el resultat que estem tenint fins ara.
A Tarragona, com a Càdiz, i ja volem altres llocs. I també us he de dir que el que m'ha encantat que ja teniu el Club de Fans. Quant es fa legal aquest Club de Fans? Perquè s'ha de fer ja, eh? S'ha de fer associació, no sé. A més teniu ja el crit de guerra, que hi havia molta gent ja a les escales de la catedral que ho cantaven, que ja ho deien. Sí...
El de les fracassades, no? Ah, sí, sí, sí, tot el món de les morts ho has de tenir uns quants. Sí, tenir uns quants, és veritat, és veritat. Doncs ara explica'm si com va anar allà d'això, per la zona de Càdiz, que no sé si ja esperàvem una miqueta del que vau dir, de quina manera ho vau dir, es van escandalitzar, jo ho dubto molt perquè ells ja hi estan de volta, de moltes coses, penso.
Sí, no... Bueno, vam anar a Cádiz, ja fa... En Guanyi serà... És el tercer any que hem anat. Llavors, ja tenim... Hem conegut algunes xivigotes, hem conegut Pamela Valenciano, també, que ens ha deixat pitjar a casa seva, que això ha sigut una meravella, perquè és impossible fixar els carrers de Cádiz el dissabte segon de Carnaval. Bueno, i el primer... No, clar, clar, clar. Sí, sí. És impossible...
Clar, i a més a més, amb la pinta jo també no ajudava gaire a que us deixessin entrar. Jo no sé, eh? Sí, encara hi ha pitjors. Home, clar, allò és una meravella de xirigotes en un munt pertot arreu, molt maques. La veritat és que la Cotina Cádiz, com cada any, ha estat superbonica i hem pogut cantar amb gent molt maca i que he cantat molt bé i que ho fan tot molt bé.
I l'acollida és molt gran a l'HKD. El públic, jo també. I el públic, sí. Para molt a escoltar, estan com molt atentes, molt atenses al principi, i és un moment molt xulo, no? Que boca. Però això que estaves dient-nos ara, Roser, Sara, que no us deixaven pixar, això és una cançó, eh?
I a més a més dedicada directe a veure la gent de Càdix. Deja no entrar, deja no entrar, que si no, no les podem aguantar. A veure... Hi ha una cosa... Ja m'he de sumar que passa a Càdix que és que fan botellons. O sigui, a part de totes les xirigotes, hi ha un macrobotellon de gent jove que no van ni a soltar xirigotes ni res i entenc que la gent de Càdix està una mica part d'haver d'aguantar aquest botellon, macrobotellon. I llavors es barregen les dues coses...
I clar, els bars, pues, no... A les xerigotes no ens deixen entrar a pixar, tampoc. Consumició mínima obligatòria. Consumició mínima obligatòria, si no, res de res. Tres ampolles d'aigua. Ah, tampoc? No, no, que va, que va. Jo anava i deia, quiero una cerveza y quiero hacer pipí. ¿Puedo hacer las dos cosas? I em deien, no, la cerveza sí, però al lavabo no. Dic, vale, pues...
Marxo. Home, clar. Ostres, això em va passar en un lloc, també, que, clar, vam anar a comprar, vam agafar 3 o 4 ampolletes d'aigua per allò de tenir una miqueta, i quan vam anar cap a la bau, deia, no, no, no funciona. I dius, mmm, mmm, me huele agua, me huele agua.
Tenies tipi i tenies molta aigua. No és compatible una cosa amb l'altra, ja t'ho dic ara, són compatibles. Demà mateix us tenim, recordo que, al centre cívic de Terraforta. Correcte. Que allà ja teniu com a les entrades, m'imagino que deuen quedar dos com a molt o tres. Van superbé, ha estat molt bé tot el tema de la reserva d'entrades, ha anat molt bé en tots els centres cívics.
Encara queden el Parc Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau i Bona Vista, però encara queden dies, vull dir, i algunes entrades també, però està anant tot molt bé. Així que la gent que ho escolti, que se fa any, que reservi entrades,
I que vinga, que no la reservi només i no vingui. I ho deia en el sentit que volem que tingui el cartell aquell dels soldats que sempre dona una meravella, que dona un gust. I dius, ai, s'han quedat a la porta. Dóna una mica de tristó per a la gent que es queda a la porta, però això vol dir que de cara a l'any vinent s'espavilaran i ja estaran els primers. Clar, sí, sí, total.
I me deies que a Sant Salvador encara queden uns poques, no?, d'entrades? Sí, els tres queden unes poques. Sant Pere i Sant Pau és el que queden menys entrades per vendre. Bonavista va molt bé, també, i Sant Salvador...
Encara queden unes quantes. Sant Salvador, me vau comentar potser que era l'última vegada, la primera vegada que aneu allà? Sí, és la primera vegada que aneu. És que els heu agafat despistats. Encara no us coneixen. Deus això, deus això. Sant Salvador, vinga, espavileu, que després us agradarà molt i no tindrem les entrades. Com s'agafen les entrades, recordem-ho?
Les entrades a la pàgina web del Centre Cívic es poden reservar, no són gratuïtes, l'únic que es demana és que es reservin i ja està. A l'Instagram nostre ficarem tots els enllaços i tot per fer-ho més àgil i més fàcil.
Molt bé. Doncs això mateix, entreu al Centre Cívic i, si no, directament a les de la Xiri, que allà hi trobareu dintre el que és l'enllaç per poder aconseguir les entrades i veniu, veniu, que fareu un fart de riure i, ara, no m'heu destrossat tantes cançons com m'ho imaginava, eh?
Alguna, alguna. Com abans dic que alguna coseta d'aquelles de ui, Sílvia, que aquesta vegada sí, jo dic, bueno, us heu portat molt bé, eh, Roser? Sí, sí. Alguns hem portat bé. No, l'any vinent, dolentes, dolentes. Que a més a més, amb el que està passant al món... Ui, sí. Jo no sé, jo no sé.
Dóna per fer 5 quiligotes. Hi ha molta terra, hi ha molta terra. Heu hagut de variar alguna de les cançons precisament per això del que està passant al món? Sé que no sé si us haurà de donar temps o almenys modificar una miqueta per allò de posar el senyor taronja.
Sí, bueno, ho vam modificar, però ho vam modificar dos dies abans de fer la presentació, és a dir, i nevar sobre l'home aquest del tupet arronja. Sí, el senyor Chetos. Teníem un xiste que el consideràvem bastant descafeïnat i vam dir, no, no, no, si ens siguem amb ell, ens siguem bé.
I llavors, bueno, ara ens fixava la seva cara. Però, vamos, ho vam haver de canviar perquè vam dir, home, si surt el repertori, que surti i que rebi bé. Llavors vam canviar això. En algun moment es diu allò de presuntamente, presuntamente, però clar, todo es malo hasta que todo es presunto.
Entonces ya puedes decir lo que te da la gana, desde el principio hasta el final. Pensad que todo es presunto. Todo es presunto. Y allí sentado tengo mi abogado. ¿Ves? Fins al bosc, fins al bosc. Recordem si us sembla una altra vegada tots els llocs on tenim la oportunitat de disfrutar de vosaltres. Sí, tant. Ho dic tu, ho dic jo. Vinga, va. Les dues. Demà...
Dissabte estem al centre cívic de Torreforta, que encara queden poques entrades, encara poden reservar. Demà també estem a Mataró, amb un certamen de xirigotes de Catalunya. Diumenge 8 de març estarem a la 9 de Gallat, pel matí.
També estarem dissabte que ve 14 al Centre Cívic de Sant Salvador, el diumenge que ve 15 de març estarem a Malgrat de Marc, el divendres i el 20 de març estem al Centre Cívic Sant Pérez i Sant Pau, el 21 de març, dissabte, estem a Badalona i el 27 de març estem al Centre Cívic Bonavista. Per tot el Centre Cívic s'ha de reservar entrada i ja està.
Ah, sí, i això és marc. A l'abril també tenim un centre cívic, que és el centre cívic de llevant. Ah, molt bé, o sigui que aquest també és nou.
Sí, és nou. I no sé si anàveu a fer les Amèriques, no? O la zona italiana, potser, també? O la zona de les Illes Gregues, també? No estàveu per allà? Sí, sí. Ja arribarà, ja arribarà. Quan ens coneguin, no s'escapa ningú. Haurem d'aprendre idiomes, perquè si no...
Espanyol és per el mundo, català és per el mundo. D'aigual, aquestes coses... Doncs els de la Chiri per el mundo. Home, que deia, és súper bonic, eh? El documental, jo el veig, eh? Els de la Chiri per el mundo. Allò, baixant de l'avió. T'ho imagina't vestides així, baixant de l'avió.
Depèn de quin lloc no us deixen com el lavabo de la Junta de Càdive. Que no entri, que no entri per se'ls buscar. Doncs, Roser, Sara, gràcies, gràcies. Que us ho passeu molt bé demà, que també ens ho passarem amb vosaltres. Molt bé. Moltíssimes gràcies, Silvia. I com ho dieu vosaltres, d'aquí, per arriba. Que no us ho deixeu. Molt per arriba, molt per arriba. Gràcies. Gràcies. Adéu-siau. Fins demà. Adéu-siau.
Aquí estamos otro año pa' carnaval con estas monstruas. ¿Cómo voy a ser yo fracasada si ahora me siento afortunada? Tené un ratito pa' cantar con mi chirigota. Tené un ratito pa' soñar con todas vosotras.
El éxito que yo más quiero no se mide.
Mira que són bones, de veritat, eh? Doncs això, la xirigota, l'as de la xiri, que tenim l'oportunitat de gaudir-les, d'aplaudir-les, d'estar amb elles demà mateix al Centre Cívic de Tarrafarta, a les 12 del migdia. Jo li anava a preguntar a la Rosé a la sala, dic gairebé de camí al que acabi, un antrepà i cap a Mataró, perquè tenen una estoneta.
I ara ja no es desvestiran, aniran directament cap a la propera sortida, que és a les 5 de la tarda. Just a l'endemà, estaran a la 9 de Gaia a les 12 del migdia, al Centre Cívic de Sant Salvador, el dissabte dia 14 de març, també a les 12, malgrat demà, com molt bé ens deia la Roser, el diumenge dia 15 de març a les 5 de la tarda, al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, el divendres dia 20 a les 7,
A Badalona, el dissabte 21 de març, també a les 7. I al Centre Cívic de Bona Vista, el dimendres 27 de març, a les 7 de la tarda. Doncs tot això i moltes altres coses que també ens aniran anunciant per poder gaudir d'elles, les de les Chiri. Que era meravella. És que són molt bones, eh? Són molt bones, ja t'ho dic ara. I jo en ella me quedo a soñar.
sin olvidar que mi bando es siempre esta fosa, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo a soñar, y yo en ella me quedo
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. I marxem cap al Festival Accents, una entrevista que vam tenir l'oportunitat d'enregistrar amb els Anna Dibori i amb l'Anna Abad, i que ens deia coses molt boniques. Espero que t'agradi l'entrevista.
Veig com una llum que es filtra dins la meva pell. Miro amunt i em dic que tot encara està per fer. Noto un escalfó que em guia enmig de la tempesta. Sento aquella boira que em recorda d'allà on vinc. En els meus ulls neix una força infinita que em bombeja el pit, la calma.
a l'hora de no mirar enrere i deixar-se endur pel que vindrà. Sento com el vent em diu que no em deixarà caure, se'm endur ben amunt sobrevolant els oceans. Sóc com un ocell que sempre sap com orientar-se.
Veig com tot avança els núvols com creuen el cel. Miro amunt i em dic que aviat tot tornarà a anar bé. Noto l'escalfo i veig com acaba la tempesta. Torna aquella calma que em recorda qui ve amb mi. Hi ha en els meus ulls n'ells una força infinita que em bombeja el pit la calma.
i deixar-se'n do pel que vindrà. Sento com el vent en viu que no em deixarà caure, se'm endur ben avut sobrevolant els oceans. Sóc com un ocell que sempre sap com orientar-se.
Doncs us oferim ara mateix oceans de música. Oceans d'accents. Aquest festival de pop, rock i folk amb tots els accents que ens ofereix. I ens convida aquest cap de setmana a gaudir dins el Convent de les Arts dels Anna Dibori. Serà aquest diumenge, dia 8 de març, dia de la dona, a les 6 de la tarda. Anna Dibori ens presenta. Ens continua deslumbrant amb luxe t'ombra.
Bé, que ja la tenim amb nosaltres, ara ha nevat. Anna, bona tarda i benvinguda. Hola, bona tarda, Sílvia. Com estàs? Bé, ostres, ara escoltava la cançó i pensava, quant record, no? Que fa temps que no l'escoltes, aquesta?
Mira, és que la canto molt, eh, la canto molt, però això d'escoltar-la jo activament, la versió del disc i tot, ostres, doncs ara feia temps que no ho feia, sí, sí. Ostres, jo pensava a dir que ara és quan m'ha dit, no, no, si aquest a l'eclipsi ja el tenim més que passat, perquè ja fa, clar, ja és del 10 de maig, del 2024, eh. Sí, clar. Que ja han passat dos anys, que jo he. Ràpid, eh, és molt fort, eh.
Anna, és el que t'anava a dir, que m'assemblava menys, perquè tinc la sensació que va ser fa res que estàveu tu i l'Adrià aquí amb nosaltres presentant el disc. I que fèiem el concert de presentació i tot, mare meva. Exacte, exacte. Què t'he de dir? Si fa res fèieu 40 anys, no? Per cert, felicitats per les dones de paraula.
Vull més, eh? Molt, molt, molt. Felicitats a valtros per tota la gana, que mare meva, no va faltar res, eh? Per cert, que llagrimeta amb l'Àngel, eh?
Ai, l'Àngeles, que clar, jo me l'estimo molt, eh. Ho sé, ho sé. Bueno, d'aquí també un petó a la Tessa, que també hi era, i no ho sabia, i mira, doncs me'n vaig anomenar, però clar, tot l'equip fa molts anys que tiren del carro de les sardanes i tot, i clar. És veritat, és veritat. Ostres, ja saps tu jo que els conec des de... Com han vist néixer, com aquells qui diuen. A més, me'n vaig trobar allà una parella...
dues persones molt enrenyables que crec que m'ho van dir que eren tus pares, eh? No me facis cas. O i tant, no s'ho van perdre, no? No s'ho van perdre. Ho sé, ho sé, vaig tenir la oportunitat de saludar-los. I tant. Que bo. Ara, això, diguem que va ser un moment bonic d'aquells inoblidables i jo m'assumo amb un altre que tindrem la oportunitat de gaudir aquest diumenge a les... Recordo, dintre del festival Accents, al Convent de les Arts a les 6 de la tarda.
Que jo dic, no sé si has pogut veure, si has pogut entrar, has pogut tafanejar una miqueta de com és aquest Convent de les Arts. Oh, i tant. Jo hi vaig tocar allà, amb la cobla fa anys, amb la cobla principal de Tarragona, i fèiem un concert amb l'Anna Migó, que en aquest moment tenia un duet també de formiga i cigala, i jo no havia vist mai el Convent de les Arts, i vaig entrar i em vaig quedar...
Ostres, a quadros, de lo bonic que és. Em va semblar un raconet increïble. Sí, sí, i tant. I amb moltes ganes de tornar-hi, que no hi he anat mai més. Jo no he tingut l'oportunitat de veure, però és molt gran, l'acústica és molt bona, pel que em dius, sí, perquè si ja s'han fet diversos espectacles o concerts, això vol dir que també ha agradat. Sí, sí, sí.
aquest concert que fèiem amb la Coba en aquell moment també el vam gravar i té una acústica xulíssima i bueno doncs amb ganes de presentar-hi l'Uxet Umbra a més ja t'aviso que qui ens escolti si no ho ha vist el concert doncs és de les últimes vegades ja que el podré veure que dius bueno clar dos anys tot ha d'arribar a la seva fi jo no dic que sigui l'últim l'últim perquè mai se sap però sí que sí que fa pinta sobretot aquí a Tarragona
que potser és de les últimes oportunitats, perquè aquest concert és la presentació d'aquest disc d'eclipsi, però sí que està tot pensat com molt de manera escènica, amb projeccions, amb tota la banda, amb elements escènics també molt interessants, de llums...
que val molt la pena. Qui no l'hagi vist, que vingui, que no podrà. I que no s'ho perdi, que no s'ho perdi. I qui no l'hagi vist, escolta, si vols repetir, que no vingui. Clar, i que a més a més que gaudeixi de vosaltres, i tant, i tant. Anna, jo recordo l'anterior concert aquest, no ho vau fer entre moltes llums?
Sí, home, és que clar. Ara com li entro? Sí, jo i tal. Clar, jo és que al final tot va com va, no? Tot és bastant cíclic i portem dos anys presentant aquest disc, llavors també ens donem pas a nous concerts, nous espectacles, ens hem d'anar també reinventant. Sí.
I vam presentar un concert, ostres, aquest és molt intens, eh? A les nits d'espelmes. Tota envoltada d'espelmes, sí, correcte. Que més a més, de veritat hi havia mil espelmes sobre l'escenari? Sí, i més i tot. Sí? Més i tot, sí, sí. No em facis dir quantes, però recordo que les vam engegar d'una en una. Ostres! I ja te dic jo que n'hi havia més a mi. Jo, per favor, que ningú bufi, que ningú bufi, tanqueu les portes, que no hi vagi corrent d'aire, per favor, per favor...
A veure, per la gent que li interessa venir i que no s'espantin, que són de let, eh? De cart, de cart. Com va sorgir aquesta idea? Jo no sé si ja la vau agafar, si va ser una cosa que vau pensar, ostres, anem a provar... Com va anar? Mira, no, el tema va ser que nosaltres treballem els concerts amb tècnics de so propis, i un d'ells és l'Antoni López, i ell té una empresa, bé, com una iniciativa, un projecte,
que es diu Ânima Events, no sé com es pronuncia, i ell va ser l'impulsor d'això, d'aquesta mena com, que a més que em perdonin, però és una mica una candela italacatalana, que em va agradar molt l'expressió, i ell, per iniciativa pròpia, doncs busca projectes o quartets d'acord o grups amb qui treballi, que cregui que pot agradar, i ell va ser qui ens va proposar fer aquesta mena simbiosi per crear aquest concert, no?,
El que passa que, clar, jo el que no volia era que fos un concert d'anar a dir body i més amb espelmes, sinó que jo volia que aprofitàries espelmes també com per crear una mica de fil conductor del concert i d'elements escènics que ens ajudessin a entrar en una història, no?
I així va néixer. Però, bueno, el mèrit de la iniciativa va ser de l'Antoni. Molt bé. Ho dic perquè, clar, no ho hem comentat, he anat directament cap al Covert, cap al dia 8, però és que el dia 7 esteu amb aquestes nits espelmes a Vila Nova i a l'Àgeltru. O sigui que a l'Auditori Eduard Toldrà podreu tornar a reviure precisament aquell moment d'encendre. O sigui, quantes hores abans heu d'anar per poder encendre-ho tot? Ostres.
Mira, encara no ho sé, ho descobriré el dissabte, perquè a l'espera a l'Espluga vam poder estar dos dies de residència i vam anar amb calma. Però, ostres, jo crec que tres o quatre hores abans s'hi ha d'anar, eh? Almenys, sí, sí, sí. Almenys, no només per posar els instruments i que tot soni bé, sinó després també. Però la màgia que després hi ha...
Deu ser incomparable, deu ser magnífic. Jo explico que per mi és el concert més intens, més emotiu, que he fet mai, i a mi, i també dels més especials, però perquè al final és bastant la meva essència, que és
La del piano i la veu, amb l'Adrià Mort a la percussió, com sempre, que m'acompanya, però fa des d'un rol també diferent. I, ostres, m'ha costat molt, eh? M'ha costat molt perquè és un concert que parla de les pors, parla de la vulnerabilitat, del procés creatiu, de les dificultats...
I parla del dol, parla d'uns temes que són una sotregada emocional important. Sí, sí. Però ja estava a crear, és el que te l'ha de dir, l'has creat especialment, o s'ha creat especialment precisament per això, per expulsar d'alguna manera totes aquestes coses que ens fan patir. Perquè, clar, tot això que m'estàs dient són coses punyents, són coses que s'han de tenir una delicadesa, un tacte, i que totes les pells són tan diferents.
Clar, jo crec que sí, eh? I potser de manera més conscient o inconscient, al final jo tinc el meu procés de vida, no?, i d'aprenentatges, i jo crec que mai m'havia atrevit encara a fer un procés creatiu on em despullés tant i on realment confies tant en mi com és el de fer un concert que, bàsicament, depèn del piano, del piano i de la veu, malgrat tingui l'Adrià allí fent el suport. I sempre, bueno, vaig agafar allò el toro per les banyes i vaig dir, mira, fer un concert,
el més sincer que hagi pogut fer mai. I m'he d'atrevir i som-hi. I sí, sí, així ha estat. Però això et ve d'alguna cosa? Perquè estava pensant, no sé si a través de la cançó de la teva àvia, hi havia moments viscuts especialment? Sí, jo crec que sí. Perquè...
Al final, la mort de la meva àvia és una cosa que a mi em va afectar molt. Et va frapar molt, sí. I no només en el sentit de tristesa, sinó en el fet de replantejar-me la vida, de dir, bueno, anem a reflexionar, que això va molt ràpid. I tant. Què està passant, no? De sobte tot ha canviat, tot és diferent i així és com ha de ser, no?
Anem a estirar d'aquí, agafem, aprofitem aquest procés de dol, no?, com per també crear-ne coses boniques, més enllà d'una tensió, no? Sí. I et dic, no només pel dol de la persona en si, sinó del dol de la infantesa, de molts dols, no?, que de sobte en una cosa es desperten. Bé, és un viatge, és un viatge, és una nit d'insomni, és el punt de partida, i ja t'ho dic tot, és la sinopsi, és la nit d'insomni a l'habitació amb espermes,
I a partir d'allí, doncs, a buscar la belleta de la vida. Aquest serà el segon, ja que em feu així? Sí, serà el segon. I què et van dir del primer? Per allò del feedback de la gent, de veure-ho, de somiar-ho amb tu? Mira, doncs ha estat un dels feedbacks més bonics que he rebut mai, eh? Sí. I aporto anys sobre els escenaris, perquè jo crec que la gent agraeix molt, jo crec que es nota molt quan una cosa és allò de tu a tu i sincera,
No dic que la resta no ho sigui, de la música que fa, jo al final crec que soc molt honesta, però sí que potser no queda tan despullada, no?, amb la banda i tot. I la gent estava molt emocionada, la veritat, i jo encara més. Així que, bueno, veurem com van els següents. Estava molt espantada jo, perquè clar, al final, si la gent no ho rende, podria ser...
i això a mi, no? Clar, clar. Però no, la veritat és que la gent molt agraïda, molt emocionada i jo encara més. Sí, sí. Que bo. Ai, que bonic. Tinc ganes que també ho portis aquí, eh? Bé, ara vas pujant, vas cap a dalt amb aquest espectacle, diguem-ho així, perquè... Sí, sí, sí. Ara ja estàs a Vilanova. Que va pujant, eh? Va pujant. Que m'està començant a obrir portes cap amunt, perquè després a Sant Jordi anem a Palafoll. Veus? I després al
La veritat és que m'està començant a obrir portes més cap al nord. I jo feliç que així sigui. Una vegada que arribis a Andorra, torna, eh? Sí, home. O potser arribes cap a la França.
Bueno, escolta... Que també estaria molt bé, no? I aquí estem aquí. Mira, encara que només sigui aquí a la porta amb la lluna, la platja i dos espelmes, i fem un concert... Hola, bona, estem a Perpinyà. Toma, eh, ja has passat a la frontera. Bueno, a veure... Ja tens aquí el primer concert internacional. Europeu. Sí, sí, bueno... Home, a veure, fem una mica de broma, però estaria molt bé, eh?
Clar, si ho posen català encara millor, a veure si normalitzem ja. Clar que sí. I a més, això que et diu, aquí hi ha tot el món. I tant. Jo sempre he dit que a mi el que em diu molt és la música. Jo puc estar per un passadís d'una botiga, em va passar d'una botiga xinesa, i estava sentint una cançó, i jo deia, aquesta cançó, que bonica que és.
I li vaig preguntar al dependent, i dic, perdona'm, això que sona, què és? Perquè, a més a més, era japonès, eh? No era un grup ni català, ni castellà, ni anglès. I me va ensenyar el CD, me'l vaig portar cap a casa. Clar, molt bé. Després només me va agradar del doble CD aquella cançó, però, bueno, dic, ja tinc aquesta referència, que saps que la música és la que pot obrir totes les portes. Sí, sí, totalment, totalment d'acord, i tant.
Anna, que també t'ho vull veure perquè hi ha totes pelves, eh? I si he de donar-te un cop de mà, ho faig, eh? Vinga, va. Sí, però, bueno, això com que és la novetat, jo recordo que el luxe d'ombra està molt bé, eh, també. Sí, sí, ni dubtes, eh, ni dubtes. Sí, no, no, perquè és que també és un concert que m'estimo molt i que ja s'acaba. I que a mi també em farà un dol, no?, acabar aquest concert. I a més que és amb tota la banda, que la gent, si no ho sap, doncs ens aporta uns músics que són increïbles. Vinga, repassem-la, repassem qui són la teva gent. Vinga, va.
Mira, doncs vaig amb l'Adriamort, de la porteria. Com si fos un partit de futbol. Vinga, va, aponi jo. Bueno, el Sergi Esparza, el Joan Casellas al mig camp. No, no.
Bueno, el Sergi es farça amb el baix i el piano a vegades també, el Joan Casellas a la guitarra elèctrica, el Gini Vidal toca la guitarra acústica i també en fa veus i també canta, també en fa de Manu Guix. Molt bé, ostres! I llavors tinc el Jan Homedes, que aporta aquest color nou d'aquest últim disc, que és el violí, i bueno, ja està, és servidora a la veu i al piano.
Una banda que res en de ja ningú, un dream team increïble. I que duri per molts anys, que espero que estigueu ja també començant a donar-li color i calor al que pot ser noves cançonetes dels Anna d'Ivori. Com porteu aquest tema? Bueno, aquest tema... Ara ha parat?
Sí, sí, perquè al final soc jo la que fa les cançons i tot, i amb les espermes ja vaig passar el meu procés creatiu i ara necessito respirar una mica.
I llavors, bueno, l'any que ve, no és per res, però fem 10 anys, eh? Què dius? Ja són 10 anys? Sí, sí. A veure, per favor, eh? No sé què farem. Algo farem, però, clar, abans de pensar en coses noves, també està bé celebrar... Què t'he de dir, no? També està bé celebrar el camí fent. O sigui que aquell ja que tu i jo vam crear... Ah, no, no, no.
Te'n recordes, no? Ostres, al fin. Al fin. Home, te la tenia guardant pel final, eh? Però ja sé que fa temps que me cau la llagrimeta que no per la canta, Anna. Sí, oi, que fort, eh? Estic joveneta aquí, allà. És que aquesta era la meva, i tu saps que continuarà sent la meva per molt que me'n redis amb altres que també siguin boniques, eh? Jo sempre ja penso... Quan sento aquesta cançó, jo sempre penso en tu.
Bueno, recordo de nou a tothom que n'estigui sentint, que tenen una cita amb vosaltres per poder gaudir precisament dins d'aquest Festival Accents, perquè m'he centrat per aquí aquest diumenge, dia 8 de març, que si volen anar a Vilanova i la Geltrú, doncs res, que també ja tindran amb aquestes nits espelmes el dia 7 a l'auditori Eduard Toltrà. I, Anna, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies a vosaltres, sempre. I fins la propera, eh? Gràcies. I tant. Bé, fins aviat. Fins aviat. Adéu-siau, adéu.
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Mira que m'agrada aquest llac, eh? Ja ha passat temps, ja ha passat temps d'aquest llac que vam descobrir en aquelles primeres cançons dels Anna Diveri. Bueno, us recordo de nou els concerts. Aquesta nit de les pelmes que tindreu al Vilanova i al Trú.
Demà mateix, dia 7 de març, i també al Lux et Umbra, a les 6 de la tarda, al Cové, al Convent de les Arts, i que si entreu dins d'anadivori.cat barra concerts, allà els trobareu tots. I a més a més, també ens diuen que properament ens esperen alguns concerts més. Però ara per ara, els més propers són aquests. I parlant de coses properes, sí que ens agraden moltíssim. A través de la web dels PETs,
i també del propi Lluís Gavaldà, ens diuen... Ens canten això. Ens diuen que el dia 13 de març, sí, el proper divendres...
Aquest Jo sóc el teu amic tindrà la seva pròpia versió d'aquest 40è aniversari. I és que se prepara una de bones començant a Constantí, començant a casa seva amb molts concerts, amb aquest que els pets continuen cantant-nos les 40 en una segona part.
Dins del Bon Dia!
Fins demà!
Puc fer broma al teu costat i si estàs molt desesperat,
Fins demà! Fins demà!
També vull compartir els malsons. Prova de cridar-me que no tens motiu per estauriar-me. Jo sóc el teu amic. Vull que em molesti, sóc aquí. Parlo amb l'hora. Mai és mal moment, mai tard o d'hora. Jo sóc el teu amic.
Fins demà!
Doncs tindrà la seva pròpia, diguem que versió anys 2026, 40 anys... Bé, ben bé no té 40 anys aquesta cançó. Els que tenen 40 anys són ells, que són els pets, i continuem precisament celebrant-ho, esperem que durant aquest, com es deia, 2026. Atents al dia 13, la propera setmana. I aquests que sonen són de Manouches.
I els tindrem en concert aquest cap de setmana, aquest diumenge, a dos quarts de vuit de la tarda, dins d'Estudio 23, al carrer del Vidre número vuit. Poquetes les entrades que en queden per gaudir-lo, però vinga, espavileu, espavileu. I a més a més, molt especial aquest concert, perquè ens diuen que serà Gypsy Jazz. Amb això ja t'ho dic tot.
I en aquests pocs minuts que ens arriba per acomiadar-nos com aquell que no vol la casa, una altra coseta que també ens ha arribat i, mira, no podem estar ni de parlar-ne, o almenys de comentar-ho. Escolta, escolta, escolta. Més rumba, més festa i més nits d'aquelles que s'acaben cantant o que acabem cantant tots junts.
La juerga continúa Tour 2026 a malvergüenza ajena.
To farso, to farso, sí, senyor. To farso, ladrones, ladrones. Que no, que no, de to farso no ha d'anar, que tenim moltes ganes de poder veure i de poder parlar amb la gent dels Vergüenza ajena i que ens cantin cançonetes d'aquelles que tal ens agraden. Vergüenza ajena? Que us trobem a faltar, eh? Vinga, va, a veure si veniu algun dia a la ràdio. Porque en Tarragona no solo se comen chipirones. Pues eso, conjuntament amb la pegatina d'aquell moment. Vengo con sueño. Que suene. Vinga, clar que sí.
Tenim una postdata, mira, que per aquí ja m'assona, eh? Ens diuen que la juerga continua tour 2026. Podrem saber les primeres dates el diumenge, dia 8, a les 8 de la tarda. Estarem pendents.
I avui estava pendent també d'un vídeo que teòricament o potser sortirà aquesta tarda o potser de cara al vespre nit. És que ara no me'n recordo de com ha anat la història. El que sí que a través de les xarxes ens deien que això ja està candent, candent, candent i precisament amb ella acabarem. Ho farem amb Nina Kahlo, amb les heroïnes de Mil Primaveres, una cançó preciosa, preciosa, que a través de les xarxes
la pròpia Nina Kahlo, la Paula Sutil, doncs va convidar a la gent, a dones, que volguessin participar al videoclip. I pel que he pogut sentir, que ella mateixa ho explica, en un principi pensava en les 10 persones, 10 dones, però per privat li van arribar a parlar més de 700 dones que volien participar desinteressadament en aquest videoclip. Com ha quedat?
Avui estaven pendents, i estarem pendents, però encara ens queda dia. Potser a les 8 de la tarda és, és que no ho sé, l'hora.
Però volem parlar amb Nina Kahlo perquè ens ho expliqui. Potser a veure si ho aconseguim de cara de setmana vinent per a veure com ha anat tot plegat. Amb ella i amb aquest homenatge de cara a la dona i aquest diumenge és el Dia Internacional de la Dona. Nosaltres tanquem el programa. Família, gràcies. Boníssim cap de setmana. Demà estarem a la una amb el Ja Tardes. Així que us espero.
Desperta, pren del món, és per tu. No demanem, ara reclamem.
La sorra del temps només alimenta. Caminem al sense cap cadena. Som flames vives a les nits serenes. Només silenci, només traceres. Som heroïnes de mil primaveres. El vent ens crida i el foc ens guia. El món s'inclina a la nostra energia.
Bona tarda, són les 7.