Siento junto al viento tu recuerdo en mi piel Viajas entre risas en la orilla
El verano se nos pega y sabe a sal. Bebo la vida entre copas, pido en la barra del bar, algo que sepa eternidad. Que para el tiempo, que sea un brindis eterno, que nos contemos de nuevo. Quiero jugar en lo que pueda pasar, que para el tiempo,
Bailemos hasta que el sol salgue nostre su calor. Oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh
Ojos que se cazan y se atrapan, cuántas fotos nos han visto sonreír. Río de verte riendo, canto a pleno pulmón, deseo de corazón. Que para el tiempo, que sea un brindis eterno, que nos contemos de
El tiempo que se ofía el tintero que en esta calle bailemos
I avui us volem presentar el darrer treball discogràfic d'Illà. Es diu Clara O'Londri, es diu El Vuelo, i en el qual podem volar plegats musicalment des del dia 5 de decembre d'aquest any passat, que sembla que hagi passat deu mesos, però no, no, només portem res pocs dies.
Això que sentíem va ser el segon senzill, aquest brindis eterno, i anem a saludar-la, que la tenim via telefònica. Clara, benvinguda a Tarragona Ràdio. Hola, bon dia, què tal? Com estàs? Molt bé, moltes gràcies per rebre'm. Al contrari a tu, i a més a més per presentar-nos aquestes nou cançons, i que t'he de dir, he estat mirant el primer disc com a tal teu, el teu primer EP, va ser el 2018,
Després vaig veure que va haver com una espècie de parada, que imagino que va estar protagonitzada per la Covid el 2020 i totes les conseqüències que després va venir. I el primer senzill d'aquest disc, d'aquest El Vuelo, que no sé si era previst que fos així, però ja aquest huracan ja el tenies el 2023, ja el podíem gaudir. Així és, ha sigut tota una sèrie de... Quin viatge!
Un viatge, correcte. Ha sigut un viatge musical que ha durat molts anys. Els descansos entre mig, entre cometes, s'han vist donats per circumstàncies que a vegades no depenen d'una mateixa, però el que sí que estava clar per mi era que seguiria llançant música, que seguiria evolucionant, i de cara a aquest últim projecte, ja quan em poso en marxa a Muracan,
La idea era anar llançant de forma seguida, però entre mig em van agafar a un concurs que no es va arribar a emetre, però ja sabem com són aquest tipus de contractes i res, no podia llançar, em vaig quedar un any sense poder dir res i després ja l'acabaig poder enganxar-me altre cop.
doncs ja no he parat i he anat llançant fins que hem après aquest vol. Sí, mira, ho comentàvem amb altres cantants, altres grups, que clar, ens ho aneu donant caramel·let a caramel·let, perquè precisament Huracan va ser el primer senzill, després va venir aquest brindis etern que ja hem pogut sentir,
que va ser un any després, el 2024, però ja el 2025 la cosa jo sé... De quina manera et canvia el 2025 a la teva vida? Perquè he vist que el Rui Senyor, el Corona de Rei, Dolor, Alfa, El Vuelo, fins arribar a la culminació que és el disc? Doncs la veritat és que ha sigut un any d'evolució personal. Crec que portava ja anys fent feina per arribar fins aquí.
Cap al 2020, doncs, vaig mudar-me aquí a la Marina Alta, a la Can, van haver-hi molts canvis, tot això va inspirar la idea del vuelo, però va tardar un temps en coure's, diguem, en escuent a foc lent, i de cara a 2025 va ser quan diguem que va culminar tota la feina feta durant tot aquell temps, i vaig poder-la començar a mostrar, que a vegades és el que tarda més en arribar, portem habitualment els artistes, doncs, un o dos anys treballant en el projecte abans que es pugui mostrar,
I el fet de poder anar mostrant les diverses cares d'aquest viatge, jo crec que ha sigut una experiència supergratificant i com a artista també m'ha ajudat a créixer, perquè t'obrir portes i et va permetent seguir avançant. Però, a més a més, també, no sé, tu m'ho dius, potser el feedback amb la gent de les primeres cançons també anima, jo crec, a dir, ostres, anem cap aquí. I tant. Que això sembla que funciona, que aquest motor ja està en marxa.
Correcte, al final anima, perquè tu estàs fent això a dins de casa teva, no ho estàs escoltant ningú i al moment en què per si ho escolta la gent, veure que té una bona rebuda, doncs sí, t'anima per suposat a seguir endavant i a seguir evolucionant com a artista i a seguir donant música perquè veus que al final la gent, si es agrada el que fas, ho agraeix.
Escoltar aquest treball desogràfic, aquest vuelo, ens fas volar, mai millor dit, perquè a més a més, amb molts paratges diferents, amb molts sentits, sentiments... No sé si aquest viatge és un viatge de la pròpia Clara, hi ha parts que sí, parts que allò que dius també me l'ha explicat. Com funciona el teu vol?
Doncs és una mica una barreja. Crec que sempre hi ha un element autobiogràfic. És un disc que està molt marcat per l'experiència personal de Canvis que he estat pisquent aquests últims anys i...
El fet d'haver superat les meves pors, he treballat a tenir el típic treball d'oficina i finalment em vaig decidir a deixar-ho per intentar-me dedicar a la música. A dia d'avui estic molt contenta amb la decisió, però m'ha costat anys d'aprendre. Això també passa. Però després també és veritat que quan compong també m'inspira a vegades les experiències de persones del meu voltant o situacions que veig al meu voltant i que em fan reflexionar pel que sigui i s'acaben com colant dins de les meves lletres i dins de les meves cançons. Hi ha diverses
inspiracions que influeixen, i crec que al final també és positiu, perquè si el que pretenc és connectar amb el públic, el fet que no tot sigui una experiència pròpia al 100%, sinó que hi hagi altres elements de les que veuen les meves lletres, ajuda a que hi hagi més gent que pugui connectar amb diversos temes del que estaves comentant. Són diversos paisatges d'un viatge llarg,
i cadascú pot trobar-hi la seva cançó allà dins. Jo, amb el teu permís, hi podem sentir-la una miqueta. És que veig que totes les cançons tenen les seves reproduccions, i milers de reproduccions, però hi ha una en concret, que jo no sé què ha passat amb aquesta cançó, i li vull donar també el seu protagonisme, que és Viejos silencios.
que m'agradaria també que me l'expliquessis i la vull sentir precisament perquè conté, encara que sigui amb aquestes primeres reproduccions i que surti un numeret aquí al seu costat conjuntament amb les altres. Reivindico aquesta cançó, per favor, eh? Moltes gràcies. Doncs mira, s'agraeix, perquè normalment a les cançons saps què passa amb aquesta cançó que no ha sigut cinquè. Doncs molt malament. Fatal, no? Clar, reivindico.
Alguna s'ha de quedar, perquè alguna s'ha de quedar, no pots haver esbenat tot abans que surti el disc, i aquesta va ser una d'elles, va ser una autobiogràfica, i es va quedar allà dient si sí que és veritat que si no són single tenen menys visibilitat, però t'agraeixo moltíssim que l'hagis tret i que l'hagis mencionat, perquè normalment potser la gent no s'hi fixa tant, i és d'agrair que una cançó que no hagi tingut el seu protagonisme individual...
doncs ara m'estiguis dient, ostres, aquesta cançó, què li passa, no? Ah, clar, però pobreta, a més a més sona molt bé. Anem a escoltar-la, vinga, va, una estoneta, que brilli també, que tingui el seu moment de glòria, que no només sigui el nostre, sinó de molts més. Vinga, anem a escoltar-la. Cada día que nos pasa nos falta para hacer lo que soñamos hacer.
Dice el miedo que mejor se está en casa, si no hay riesgo no podemos perder. ¿Cuántas veces he querido ser otra? No es valiente algo más clara tal vez, eso sí lo que he aprendido es que siempre...
Canto hoy aquí y lo hago por mí, siento que es así como quiero vivir.
I és així com volem viure, deixant les pors en un raconet i sortint al carrer a gaudir. D'alguna manera és el que ens diuen aquests vells silencis de la Clara Olandriz. Clara, és molt bonica aquesta cançó, eh? Singelia, singelia, amb videoclip. Gràcies, t'agraeix molt i m'alegra que t'agradi.
Sí que crec que pot ser prou inspiradora per a persones que no s'apremessin a passar el seu somni i estiguin pensant de fer aquest salt.
i en aquest sentit és prou positiva i m'alegra que pugui arribar. A més, és aquelles coses que moltes vegades, escoltar una cançó, jo comento amb els companys, és que amb una cançó et pot canviar el dia, un matí que t'aixequis amb un nu barró al cap, però literalment, encara que no estigui plovent al carrer, i de cop i volta una cançó, una frase, qualsevol moment, te canvia la vida, te canvia el dia, surt de nou al sol i ja ho enfoques tot d'una altra manera.
És veritat, és el poder que té la música. Inicialment, jo crec que el que més m'ha tret de la música abans de començar-la a fer jo era aquesta capacitat que té com a oient, és fantàstic.
i poder posar el teu granet de sorra, perquè això sigui així per la gent que ho escolti, la veritat és que fa que la professió sigui molt bonica. Parlem de com ha anat la gravació del disc, això de tenir caramelet a caramelet, però una vegada que s'ajunten, de quina manera es trien que primer sigui aquest brindis etern o tancar amb huracan? Com ho vau fer? Com ho vau triar?
Doncs va ser, la idea que portàvem una mica era anar ensenyant al principi les cançons que són una mica més, entre cometes, comercials, diguem, no? Huracan, Mindsetter, no? Són cançons que són més amples, poden amarcar un públic més gran i així com a carta de presentació la veritat és que està bé perquè són amables, són cançons que entren bé i que és més fàcil que es puguin recordar i després, a poc a poc, la idea que portàvem era anar
cada cop més mitjo, entre cometes, cada cop més acostant-nos en aquesta part, potser amb més ombres que tinc jo dins del meu projecte, també dins de la personalitat, és un projecte que està prou marcat per la dualitat entre l'esperança i la positivitat i després també les parts aquestes més íntimes, una mica més fosques en algunes cançons o cançons que et treuen la força de dins, la idea aquesta de que et cau, si després et pots tornar a alçar vist des de diferents punts de vista, huracanes, des d'un punt de vista molt més
esperançador, diguem, però després també un corona de rei podria ser això mateix, és d'un altre punt de vista molt diferent, treure't la força de les entranyes, entre cometes. I la idea que portàvem era anar més ampla a cada cop més concret.
I aquest huracà, que sentíem fa una miqueta, és el cançó que tanca, però com tu m'has mencionat també aquest corona de rei, que a més s'acompanya en un videoclip, que m'agrada que me comentis, el sentim una mica. Som-hi. Sigue la partida, no sé si te ganaré. Eres un maestro del engaño y se va a fer. Tu, corona de rei,
Cuando me ves viviendo otra vez tú me buscas tal vez te duele admitir que estoy mejor sin ti. Ya te despedí mirando al frente seguir sin ti.
És clar, la imatge aquesta que d'alguna manera un arbre de darrere et dóna les ales és una canya, és una passada, és brutal. La veritat és que l'equip que hi ha darrere de tot això són uns artistes, són uns artistes, són uns cracs, van trobar la imatge i treballa amb ells, és un plaer, va ser dirigit per Sergi Paes, Albert Casamunt, tot l'equip que hi havia al darrere,
I la imatge aquesta, el moment que la vam trobar vam estar-hi bona estona perquè crec que diu molt, crec que diu moltíssim. A més a més, entre tu i jo, podria haver estat tranquil·lament la portada, que la portada de Corona de Rei també és molt bonica, perquè també forma part del videoclip, però aquella és que és un zas. Va ser una de les possibles portades, l'estàvem barallant. Al final va estar per la que n'hi ha ara perquè representava més la vulnerabilitat de la cançó.
i vam tirar cap allà, cap a aquest blanqui negre i cap a aquesta vulnerabilitat, aquest recolliment de l'inici de la cançó, sobretot, però va ser candidata, crec que va ser, bueno, estava entre la que es va quedar i aquesta.
Sempre podem fer allò de rar avis, no? O fins i tot de treure una nova versió del Corona de Rei, perquè m'ha agradat molt la teva pronúncia en francès. Jo no sé si fins i tot la Clara està oberta a poder aquest vol, aquest tubuelo, de poder fer-ho en altres idiomes. I tant, sí, sí. Jo, per mi, el tema dels idiomes és una cosa que gaudeixo moltíssim. Sempre m'ha agradat aprendre'ls i...
M'agrada també jugar amb ells, crec que és una forma que tenim d'expressar-nos, que, depenent de l'ideom que estem utilitzant, ens dona unes possibilitats o unes altres, i també d'entendre'ns. I la veritat és que, de cara a futurs treballs, doncs m'agradaria seguir jugant amb el tema dels idiomes, i que és veritat que ara m'he instal·lat bastant dins del castellà, perquè en algun moment has de concretar una mica l'identitat, i en un moment a partir d'allà...
però si, per exemple, un català sí que hi seria i després el tema de jocs de paraules com aquest, ho ha fet... És que ho has fet clavat, eh? Jo dic, ui, m'ha donat la idea, eh? Mira, potser aquest Corona del Rei en francès li donaria també... No estaria mal, eh? Per això, eh? En diferents idiomes vas canviant... O fins i tot de fer alguna petita immersió cap allà. No se sap mai.
No és gens descartable, no? I avui en dia cada cop s'està jugant més amb utilitza diferents idiomes. Aquest últim disc de la Rosalia o altres artistes que juguen això...
al final, clar, obres camins i trenques fronteres i ho fas més global, o sigui que és un concepte superinteressant. I fins i tot una miqueta com a caprici, com una cosa, com un desig. I que dius, mira, m'agradaria com a divertiment fins i tot, dic, ve a provar. A veure, en aquell moment la gent de França diu, que t'adopten, eh? Compte amb això, eh? A veure si després no em marxaràs cap allà i no te trobo, eh?
Jo dic, l'última vegada que vaig parlar amb la Clara vam comentar aquesta idea i ara ja no sabem on està. Me trucaran de la discogràfica. Me trucaran de la discogràfica per estirar-me les orelles. Ho saps, eh? Per haver-me escapat, perquè m'hauràs inspirat tu. Jo no sé. Ah, i ara has de simular. Gràcies, Clara. Adéu, gràcies. Vas-hi bé. Gràcies. Adéu, adéu. No sé què ha passat. S'ha penjat la comunicació, potser. S'ha penjat?
No, que era broma, que ho dèiem. Ah, i per un moment... No, no, no. Era per si m'ha trucat la discogràfica, per dir-me coses. Tu fas la despistada, tu no saps. Per cert, això sobre de l'escenari, tenim jo l'oportunitat de veure-ho, he vist que hi ha algunes dates, em queda una miqueta lluny, perquè una d'elles m'arriba cap al setembre, potser...
Sí, correcte, a Múrcia. Exacte. Doncs volem abans, eh? Que volem assaborir-ho abans. N'hi ha abans i n'hi ha també... Estem ara... Bueno, estem tancant dates. Encara no podem dir res perquè mentre es tanquem encara no pots moure res, però sí, estem mirant Madrid, Barcelona i després també s'agradaria Nord-Sud i evidentment si podem recórrer més zones de Catalunya o d'aquí de...
de València, Alacant i per on ens puguem moure d'aquí, doncs també benvinguts, sí. Estem ara... Estem a ser millor. Vinga, va. Ara ja toca treure o la motxilla o toca treure la maleta, qualsevol de les dues. Correcte. Per començar a viatjar, eh? Exacte. El que capiga la furgoneta. I de tot això, ja que ens hem enlairat, el que hem de fer és anar apuntant cosetes, però clar, a què tal vol, se l'inici moltes altres coses més, que espero que ens ensenyis i tornes a parlar aquí amb nosaltres, eh?
I tant, jo encantava. T'agafo la paraula. Damunt, entrevista amb molt bon rotllo, o sigui que s'agraeix moltíssim, de veritat. Em despista inclòs, eh? Perquè no sé per què me parles, qui ets tu, perdona'm. Vaig assajant per ser la discogràfica, eh? D'acord. Jo també em faria la despista, no pateixis. Jo no sé quina ràdio me va trucar, eh? No tinc ni idea, eh? És que he parlat. Clara, moltíssimes, moltíssimes gràcies i fins la propera, que espero que sigui molt aviat, eh?
Igualment, que vagi molt bé, que passeu molt bona tarda. Igualment, gràcies. Adeu-siau. Adeu. No pudimos rescatar lo que no
Solo nos queda un instante Solo nos queda un adiós Hemos perdido el control de este timón
Nos queda un instante, solo nos queda un adiós. Róbame el último beso del guión. Fuimos cantos al amor sin una letra o dirección.
Cuánto duele imaginar lo que hubiese podido ser y no ser. Manos prestas a atrapar
Cuánto ha costado llegar a aceptar que no hay vuelta atrás. Solo nos queda un instante, solo nos queda un adiós. Hemos perdido el control de este timón.
Solo nos queda un instante, solo nos queda un adiós. Róbame el último beso del guió.
Sé libre te juro que llega el momento en que ya no nos vuela No hay nada ni nadie que pueda reemplazarte Pero vuela, hay veces que pierdes la apuesta Te quiero y recuerdo y por eso hoy me lanzo
Solo nos queda un adiós. Hemos perdido el control de este último. Solo nos queda un instante. Solo nos queda un adiós. Próbame el último beso del río.
no canta el ruiseño.