Vaig per l'autopista amb bici sense casc M'he inventat l'avisme i ara s'ha fet real I voldria marxar d'aquí però no és tan fàcil
a aturar la ment i deixar fer a les mans. Sé que en un moment tot pot girar, donar la volta i trencar el pacte fet amb tot el temps, dedicat a construir la confiança necessària per a aquest present.
No em cal un segon per esguerrar-ho tot. Vaig pel camí directe al precipici. Visualitzo cada passa que em portarà el mal. I voldria marxar d'aquí, però no és tan fàcil.
aturar la ment i deixar fer les mans. Sé que en un moment tot pot girar, donar la volta i trencar el pate fet amb tot el temps dedicat a construir la confiança necessària per a aquest present. No en cal ni un segon.
No, no, nosaltres no esgarrem res, eh? Tot el contrari. Aturem bones noves que ens arriben de la programació de l'Accents d'aquest festival que vam encetar aquest cap de setmana de la mà del Joan Reig, que segueix aquest cap de setmana anant aquest dissabte dia 11 a dos quarts d'una a la Societat Unió a l'Argentera.
Ni més ni menys, que mals, Naria Basart. I via el telefoni que tenim amb ella, la Naria Basart. Naria, bona tarda i benvinguda. Hola, bona tarda. No fa falta esgarrar-ho tot, no, o que no? No, no cal. Una llàstima, eh? Home. Si m'has deixat perquè no passi, encara no esgarrem, però... Que passa que aquest sense cas posa aquí i jugueu molt amb les paraules, eh? I és el que m'agrada d'aquest el teu disc. Perquè hi ha coses que sembla que vagin cap a la dreta, però de cop i volta se'n gira, eh?
Sí, hi ha cançons que potser sembla que són molt animades, però hi ha l'altra cara, sempre la moneda, i també passa al revés, que hi ha cançons que potser semblen així molt reflexives i tal, però tenen un punt molt vital. Sí, intentem jugar una mica amb això. Però això passa amb tot el disc, amb tot el sense casc?
Doncs diria que bastant, sí, passa bastant. Però això ha estat volent? O de cop i volta jo que dius, mira, si ara poso això i ja li dono una miqueta més enllà i a veure què... O te la van sortir de tu les coses d'aquesta manera? Jo diria que no va ser volent, però ens n'hem adonat després que amb aquest disc hi ha hagut aquesta tendència a l'hora de composar les lletres. I també, no només a les lletres, també musicalment també passa, que hi ha aquest punt que dèiem que a vegades...
potser musicalment sonen molt obertes, sonen molt vitals i després hi ha aquest punt més fosc de la lletra o al revés. I com es porta tot això sobre l'escenari? Com va el rodatge d'aquest sense casc? Mai m'he dit per allò de les rodes, del cotxe o de la moto, depèn. Ja, ja, bueno, que anem, clar, clar, anem de concert en concert, però a banda d'això, clar, també el punt aquest que sempre hem com intentat defensar, que ho hem fet a propòsit i que és per de la gràcia el disc, aquesta heterogeneïtat que té, no?,
d'haver estat amb diferents productors. Sí, és cert. Ha implicat, clar, que hi ha sons molt diferents dins del disc. I portar en directe ha estat un repte, però crec que ens n'hem sortit molt bé, també perquè tenim aquesta tendència d'anar canviant instruments, que això sempre... Si vols canviar de tot. Sí, sí, sí. I al final ens ho passem superbé a l'escenari. Jo crec que és on millor ens ho passem. I a més a més, aquest concert d'aquest dissabte... Sí, explica, explica. Perquè és una cosa que no passarà mai. O sigui...
Tampoc m'atreveixo a dir que no passarà mai més, però almenys no ho tenim contemplat. És una cosa que només hem contemplat i només ho hem organitzat per aquest dissabte, que és comptar amb una col·laboració que és l'Ampènia Rovirosa, que en algun moment estarà, pum, apareixerà en el concert. Diguéssim que no estarà amb nosaltres des del principi fins al final, sinó que aparecerà en algun moment del concert. I amb ell farem cançons que se'n van... Si hi ha alguna del disc, també alguna, que és una mica un moment nostàlgic. O sigui, que serà...
Serà guai, serà molt curiós. Perquè ara et saps que t'hauria de preguntar, òbviament, jo ja sé més o menys de la història, però amb el Pemi Rubirosa, com va ser que vas conèixer? Ara me l'has d'explicar, ara me l'has d'explicar. És una història, o sigui, conèixer és ràpid d'explicar. Va ser amb el de Polièdric, aquest disc que va fer els Lacs en Busto, que buscaven, bueno, hi havia com molts cantants, i un dels cantants el buscaven a partir d'un concurs. Sí.
I al guanyar jo el concurs vaig anar més de gira i vaig fer més una cançó. I així va ser una mica com ens vam conèixer amb en Perni. Però clar, després... Va continuar la veritat, no? Sí, sí. He tingut molta sort que m'ha implicat en molts projectes d'ell, des d'Invictes fins a... L'he tingut de productor, des dels meus discos, o sigui que...
Diguéssim que tenim un lligany... No, no, ho has dit molt bé, ho has dit molt bé. Tenim un lligany musical molt extens, perquè va des d'això. I molt màgic, també. Vull dir que en algun moment ja veureu que farem una mica recorreguts per aquesta història.
Jo no sé si, a veure, no pertany a la idea de ser com a tal, però jo crec que també te la sents teva, eh? Penso, eh? Aquest, quan em diguis que m'estimes, seria una d'aquelles possibilitats, potser, de veure-la sobre l'escenari?
És possible, jo us diria... Ai, ai, ai, el que es pot dir, eh? No m'avancis-me. Jo diria que és potser un moment, si l'heu sentit mai i us agrada la cançó, recordar-la, per si de cas us la fem cantar. Poquilles coses, no? Sí, potser estaria bé a mirar-te la de la lletra. I també, ja que estem, eh, Narea...
Anem a aprofitar, porteu-vos la lletra escrita o poseu-la al mòbil. Això, això. La letra D, el línix, eh? Això, això. Ràdio Línix, això mateix. La tornava almenys. Home, i tant. A més a més, dona molt...
que a tothom s'agrada, és molt bonica. Precisament quan vas guanyar el concurs a la qual buscaven la nova veu dels Dax en Busto,
Clar, jo deia, dic, ostres, que xulo, ara serà escoltar totes les cançons de l'Exambustó que fins ara ens tenien amb el Salva Racero, amb el Pemi Fortuny, de la veu de la Nerea. Es van registrar alguna vegada alguna d'aquestes cançons que no sortien al polièdric amb la teva veu? Clar, no, això ho van fer a nivell de directe. Va, només era el directe. Però després, clar, sí, després a nivell del disc es va, bueno, tenim-ho de polièdric.
Sí, sí. És que jo també ja me'l tornarem, alguna d'aquestes, eh? Bueno, alguna d'aquestes vam fer al directe, sí, sí, fèiem les clàssiques. Oh, a veure, a veure. No, no, els concerts, bueno, van fer llences, van fer les que la gent se sap, sobretot. Sí, sí, sí. I també algunes que són molt especials, perquè també hi ha aquest punt que, com a músic,
Tens un vincle en les cançons diferents del que té el públic. N'hi ha algunes que t'agraden a tu perquè t'agrada tocar-les i tal, però potser des del públic no són els hits.
Alguna d'aquestes també hi havia. Clar, i que te la sents també el que dèiem abans, te la sents com a teves, perquè han format part de la teva banda sonora musical que hi havia de sempre. Però jo crec que quan van sortir els lacs amb tu encara no hi eres físicament, en aquest món. No, clar. Que em veia la cançó també dels lacs. Sí, sí, sí, és veritat. Però a més a més passa que quan em diguis que m'estimes, no és només que sigui dels lacs, és que la va composar en Pemi Rovirosa. Clar. I clar, això...
Encara fa més especial que hi hagi aquest convidat aquest dissabte. Per tant, mireu-vos bé la lletra. Doncs vinga, mireu-vos bé la lletra, però molt bé la lletra, perquè jo crec que aquest dissabte, dia 11 d'octubre, dos quarts... A més, és migdia, dos quarts d'una. Gairebé seria com un concert de vermut, més o menys? Sí, sí, sí. A més, bueno, a menys per aquí, últimament està fent molt bon temps. Crec que serà d'aquests vermuts...
que podrem acomiadar l'estiu una mica d'aquests que ens queden ja, dels pocs que ens queden per poder fer. Enganxem bon temps, que jo crec que sí. Serà, diguem, serà com acomiadar-nos una mica l'estiu, no?
Ara vull fer un Kit Kat, després tornarem una altra vegada al concert de Kit Kat de setmana, perquè el tornarem a recordar, perquè també estàs en un altre projecte musical, que ara mateix no sé de vosaltres, i li havia de preguntar a la Nerea com estan les dones de paraula. Sé que la Monqui Géi la tenim molt enfeinada, igual que la Maria i l'Anna, però jo no sé si em va tirar endavant. Sí, és part de la màgia...
i de la complicació del projecte, no? Que com totes tenim el nostre projecte personal de temes propis i això, clar, anem una mica en funció de que coincidim en moments creatius similars, no? Clar, l'Amoquillen ara està presentant disc... Sí. Bueno, estem en moments una mica diferents, però jo crec i tinc l'esperança que ens tornarem a trobar, saps? En aquell moment creatiu conjunt, jo tinc l'esperança que
Jo també, perquè a més a més vau fer jo crec que petites joies musicades, ens vau tocar molt amb aquest inundant creences. No ho sé, és que necessito més, eh? Si pot ser, avisa'm, sisplau. Sí, a més a nosaltres hi ha moltes poeteses, hi ha moltes poeteses que van fent poemes, naps? Bé, que haurem de...
No, i vosaltres mateixes sou, home, vosaltres mateixes, perquè tu, l'Anna, la Monkey, la Maria Jacobs, és que sou creadores, també, musicals. Sí, és que és això, clar, això és molt guai, però ara té aquest altre punt, que cadascuna té el seu propi camí també fent, i hem de trobar-nos, hem de coincidir-ho.
A veure, a veure, si amb una mica de sort. Vinga, va. I m'adones una bona nova de cara a un futur. Ara, per recordar que esteu al Festival Accents, que esteu aquest cap de setmana, anaré a Besar, featuring, m'agrada això del featuring, Pemi Rubirosa, dissabte dia 11, a dos quarts d'atona, a la Societat Unió de l'Argentera, que si entreu dins de festivalaccents.cat, allà ho podeu seguir tot. Això que patrocini Bermud Miró, ja m'agrada.
A mi també m'agrada molt. No ho sé, jo ho deixo caure. Al millor després us porteu una sorpresa, com que no. I si voleu més cosetes i més informació, allà ho trobareu. Maria, gràcies. Ai, que no t'heu preguntat. Després d'aquest festival, d'aquest dissabte, cap on marxeu? Digue'm properes dades si teniu tancades. Ostres, no sé si encara la puc dir. N'hi ha una que és més pel terreny. Jo ara estic visquent per zona...
Per zona Girona. Ah, te m'has marxat d'aquí? Sí, a viure, sí, sí. Si tu estàs, ara diu com les mames, si tu estàs bé, carinyo, nosaltres també. Ja estàs bé. Sí, clar, és una zona que és molt nova per mi també, acabo d'arribar una mica. Però, clar, també ens feia gràcia presentar-los per aquí. I a Girona...
ja hi haurà una data nova que encara no ho puc, però... Doncs el que en deia també, eh? Quan es pugui dir i en veu alta i es pugui cridar, compta amb nosaltres, eh? Encara que et cridi una miqueta lluny, però no passa res. Estem a un cop de cotxe a través de l'avinguda aquesta... Com és aquesta avinguda? El Mediterrani, crec que es diu, no? L'autopista aquesta que va recta, que va recta. Doncs deixa'm. L'avinguda, aquesta autopista del Mediterrani per trobar-te. Nerea, gràcies.
Gràcies a vosaltres. Que us ho passeu molt bé aquest cap de setmana, que el temps ens acompanyi. Això, això. I que tot vagi rodonat, rodonat. Dóna records al Premi Rubilos de part nostra. Doncs ho faré. Moltes gràcies. Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau.
Cada pas se servirà per costar veure'n més enllà. Quan tens dos ulls per tota una immensitat. Falten mans per comptar, el rest ha de multiplicar. Quan la vida és només un bra de sorra.
Fins demà!