de tanta merda que traurem, de tanta gent que menys tindrem, al final ja n'hi veurem, que els pitjors serem nosaltres, exhibirem les opinions sense conèixer res a fons, argumentant sense raons, i els pitjors serem nosaltres.
trames dels altres per no haver
I avui us volem presentar el que és el seu primer àlbum. El primer àlbum d'un grup que es diu Valier. No m'ho puc creure, jo crec que ni ells tampoc, eh? Però bé, ara parlarem amb dos dels seus tres components que tenim aquí als estudis de Tarragona Ràdio. Benvinguts. Hola, què tal, Ignasi, Oriol? Molt bé, moltes gràcies. Hola, Joan. Joan. Joan. Ens has fallat, Joan.
Ha sigut una baixa d'última hora. Moltíssima hora. Estava pujant i s'ha anat a pagar no sé què. Serà l'últim moment. Un encàrrec. L'hem guardat la cadira. Que quedi a la posteritat. Que sàpiguis, Joan, que aquesta cadira serà per tu. Les vegades que vulguis venir a Tarragona Ràdio.
Estava patint perquè no sabia si arribaríeu, i m'he fet un muntatge. Si no arribant a la ràdio, m'he fet un muntatge. Podem sentir-ho? Són tres minuts i poc. D'acord. Bona. Hola, no m'hi congueu, sisplau. Ignasi, Joan Guerra. Em dic Oriol, Oriol Roger. Què passaria si el disc no hagués sortit mai? Probablement Catalunya es perdria algú, algú que pot ser interessant. Probablement res.
I això és una mica la gràcia de tot plegat. I segurament la gent no faria 3 anys que ens està preguntant de quan trobem a risc. Quin seria el vostre, no m'ho puc creure personal? Cada dia em sorprèn quan m'aixeco al matí. No em deixava acabar la pregunta que hi ha. A les 7 del matí penso, no em puc creure que m'hagi d'aixecar a aquesta hora intempestiva.
Doncs el que jo utilitzo més és quan em trec els pantalons i, d'una sabana, calla la sabata que hi estigui, llavors crido, no, no, cara! Portem set anys, quasi huit, fent molt jollos. Veus, Sant Joan, suposa això, eh? És el senyor. Està molt clar què és la primera passa al matí, quan treus el peu al carrer i comences a caminar com un lleó. Com després...
de que hagis fet una reunió al matí i no és un engall de... Això no estava pensat així. La cervesa que fem abans de sopar, a aquesta hora. Si haguéssiu de resumir el disc en una sola paraula que no existeixi, quina seria? Seria... Forremol. Forremol.
Gran díful. Gran díful. Gran díful. Gran, molt espectacular.
Per mi seria, sens dubte, autèntic i avalumba. Quina nota li posaríeu al disc si fóssiu el vostre profe d'institut? Un vuit i mig. Veus? De l'Oriol m'agrada el disc, eh? Un deu i tothom que hi ha col·laborat. Si el disc fos olor, quina seria? El típic quarto que hi ha molts tables i que caps d'ells funcionen, llavors fa olor a plàstic. Crec que seria olor a embrague rosca.
Com quan condueix l'Oriol. Saps el romaní quan cremes? Arribaria tard a la pròpia presentació del disc. A veure, aquí arribaria tard. Jo crec que seria l'Oriol. L'Oriol.
Tard és un concepte que no domino, perquè el temps és una cosa que no comença ni acaba. Per tant, és injust respondre aquesta pregunta. Si no m'ho puc creure, fos un animal, quin seria? El de la sebra m'agrada. Un cavall? No, una sebra. Una sebra, que és un cavall serratxa.
que es pot domesticar. Jo crec que seria un cangur, però corrent molt. Sense saltar. L'únic cangur que corre molt. Però crec que ens queda com un por de nalles. Això sí. I caloperia i tota la història. Més blanc i negra. Sí, sí, és una zebra. Moltes gràcies per tot i ens veiem a Tarragona Ràdio. No falteu, eh? Doncs apa. Si ja pots aixecar-te de la tassa del vat. Tens la tassa tancada. No.
No seria la primera vegada. Jo pensava, dic, si no arriben, sempre puc tirar d'això. Ja me vau fer mig feina, dic, mira, que guai, d'aquesta manera. Això ha sigut una traïció molt gran. Sí, sí, això no està traïs. Per cert, canviaríeu alguna resposta? Esteu atents? No, crec que vam estar molt lúcids i molt concentrats durant tota l'entrevista.
Jo canviaria la meva paraula, que no existeix, perquè no tenia res i vaig inventar-me una cosa que no tenia gaire sentit, però... Ja us trobàveu ja fent les entrevistes, és que he rigut molt i dic, ostres, això s'ha de passar. Ha de passar més enllà, que no es quedi només al vostre Instagram, que per cert recomano que estan una mica bojos aquesta gent, eh? Encara no es veu prou a l'Instagram de bojos que esteu.
Doncs ens encantarà descobrir-ho, explicar-me una miqueta, ara ja anem a la part una miqueta, no sé si més sèrie, però vosaltres, parleu-me de vosaltres. Qui són l'Ignasi, l'Oriol i el Joan? En quin moment tu s'enamorasteis musicalment i hablando? I com va tirar la cosa?
A veure, nosaltres ens vam enamorar de ben petits, a vora el primer de primària, l'Oriol i jo especialment, i el Joan el vam conèixer arrel d'un germà de la classe, vull dir que nosaltres venim de molt, molt enrere. Llavors musicalment, sí, musicalment,
va ser arrel que algú es comprés una guitarra o li compréssim pel Sant o alguna història així, que vam començar a fer música tocant les cançons dels Beatles o de l'Eric Clapton o el que fos, no? I a partir d'aquí les coses es van anar posant a lloc i vam estar en diverses històries junts, en un grup de versions, en el grup previ de Balier amb el Joan que era microhomes i ara... Microhomes? Sí.
Uau, aquest nom també és bo, guardeu-lo, per si de cas. El guardarem per quan fem un concert de 50 anys. I el de Belier, com va sorgir? Perquè mira que quan passes Belier, si no, allò que dius, Belier, grup musical, hi ha un grup així com a bastant important, no sé si... No és Astoria, ens van dir l'altre dia. No, i la gestoria també, ara va sortir una altra cosa. Un cràter a la cara oculta de la lluna. També. Però no és res de tot.
No res, sou vosaltres, que no us enredim. Abans de nosaltres hi havia una muntanya enorme al sud de França, llindant amb la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà, que es diu Mont-Balier i que nosaltres vam pujar fins a dalt el 2020.
Que va ser un repte, si arribem, fem el grup i ho tirem endavant? No, la veritat és que va ser, no, és a dir, en aquella època Valier no existia encara el grup i tampoc anava a existir, vull dir, no era una cosa que estigués projectada, però va ser una experiència, vam passar els tres junts i que ens ho vam passar molt bé, els tres ens agrada la muntanya i hem fet muntanya junts.
I quan vam crear aquest projecte nou que és Belier, quan buscàvem un nom, doncs se'ns va ocórrer el nom d'aquesta muntanya perquè no significa res, no té cap significat, que això també és una cosa que buscàvem i també perquè és un record bonic que tenim els tres. El Joan, en aquesta entrevista, ens explicava que són tres anys per fer el disc? Sí. Tant de temps?
Des de la conceptualització, començar la preproducció, gravar, la mescla... Són timings que es van allargant en el temps. Hi ha moltes persones que interactuen i t'has d'adequar també els seus calendaris. I després, jo crec que el que més ens hem trigat ha sigut aquesta fase final de muntar com volem sortir, quin és el moment, i crec que ara estàvem tots molt d'acord
de treure'l i de treure'l sencer, que això també és una qüestió que avui en dia es discuteix molt, si ho fas amb singles, si ho fas amb un EP... Nosaltres aquest àlbum el vam pensar sencer des d'un principi i ara l'hem llançat sencer.
Sí, sí, les 10 cançons, que a més a més hem de dir que la distorsió forma part d'aquest disc, les guitarres, sobretot. Hi ha moments que, ja he estat intentant escoltar-lo, que ho escoltes atentament i dius, ostres, hi ha un moment que la veu es desdibuixa amb la guitarra i dius, ostres, què ha passat aquí, eh? Sí, és un disc de rock i crec que això és claríssim.
Però el rock psicodèlic, jo em pensava que vosaltres éreu dels 70 o una mica més enllà, eh? Sí, hi ha sons de tot arreu, bastant. Jo crec que el denominador comú és el rock, és les guitarres distorsionades, és les bateries rock, els baixos potents, els teclats ambientadors, ambientadors, no sé exactament com dir-ho.
Crec que això és la línia editorial del disc i te'n pots anar a sons dels setantes. Nirvanes dels 90. Sí, els 90 sobretot, a principis de la dècada dels 2000. Hi ha moltes cosetes d'aquestes èpoques. Sí que és veritat que l'efecte de la veu, tal com està treballada de veu i sobretot tal com està posada, en referència a la resta de la banda, està molt ficada endintre.
I és una cosa que depèn de qui sorprèn molt. Nosaltres, com que ja estem tan acostumats a aquestes cançons, ja no ens sorprèn gens, però això fa que la veu treballi com un instrument més, no com una cosa que està molt per davant de la resta. I això particularment a mi m'agrada molt, com que canto jo, que hi hagi moments que la banda em passa per sobre.
És que succeeix, eh? Ja t'ho dic ara. I és igual el que diguis, perquè ja... se t'ha engolit, saps? I llavors això crec que és guai que això arribi a les orelles, perquè també tens aquesta sensació que se't tira sobre la música. I després també, no sé si... He pensat, eh? Aquelles idees que com formaves escoltant el disc, no sé si pensar fins i tot allò que dius, ostres, si en algun moment passa alguna cosa, la guitarra no queda fora de lloc. Si en algun moment, Ignasi, tu calles...
Perquè passa qualsevol història i dir, ostres mira, m'ha donat un atac de tos, la guitarra en aquell moment no quedaria fora de lloc. Perquè ja forma part de la sonoritat. Hi ha moltes coses amagades en aquest àlbum. Com per exemple, ara ja ho sento, has obert la caixa de pandor. Digues, digues. No, no. Perquè hi ha moments que crides més, altres moments que xixueixes.
Sí, però anava més per les pistes de guitarra, per exemple, que hi ha por ahí amagades que fèiem per sobre amb soroll, deixant que s'acoplessin les coses, perquè no sembla que hi siguin gaire presents, però quan les separes dius, oh, això sona així i està fent molta feina dins de la mescla. I què no ho sembla, no?
En aquesta cançó que sona de fons ara, que és l'últim vol, hi ha una pista de guitarra al final, te'n recordes que quan la vam gravar és una pista de guitarra que potser dura un minut o un minut i mig, que comença i és una línia que es va dibuixant i que no significa molt bé res i que no va enlloc, i la vam gravar i me'n recordo que...
que el Jordi Bastida, que és el nostre productor, qui ens va produir el disc, va dir, buah, això és increïble, ho ficarem com a pel darrere, i nosaltres vam dir, però a veure, Jordi, que això és una tonteria, que això no va enlloc, que això és una pista, que és una guitarra que... Que estava fent el tonto. I diu, no, no, sí, sí, ho ficarem, i realment, clar, quan queda tota dins la mescla, no... Sí, ara aquí està sonant. És ambient, no aprecies. Està sonant per la dreta.
Sí, sí, sí. ¿Ves el que et deia? De la teva veu. Queda així si guajada. Queda sol. Aquest temps sí de veu.
I també jugàvem a l'estèreo, que és una altra de les coses que us volia comentar, que això es feia molt abans i que ara es va perdre d'alguna manera. Escoltes la guitarra en un costat i escoltes la veu per una altra. Sí, sobretot quan intentes... Jo crec que aquest disc és un disc de textures i capes i sonoritats i nosaltres creixem molt amb capes i capes i l'estèreo ajuda molt a entendre molt millor el que està passant i el que està sonant i afegeix molta més complexitat.
Dins d'un arxiu de mescla tu pots decidir on posicions cada cosa dins del panorama, que és de la dreta a l'esquerra. I clar, si poses moltes coses al centre tot es discuteix, però si reserves un espai per cadascú o inclús si les fas moure és quan passen coses increïbles.
primer que ho entens tot de forma molt més nítida i després això, que et pot fer moure. O sigui, et fa ballar el cap. És alfebreria de sonora, això. Per això ens ho va fer el José Cataneo, la part de mescla, i és un tio molt pulcre. És una cosa molt delicada de fer. Sí, és alfebreria. Sí, sí, el tasar pui dur, eh? Sí, sí, sempre tant. Bueno, la presentació s'ha de fer en un cinema, almenys, això, eh?
Clar, a veure. Double surround. Exacte, és per poder veure i escoltar tot això. La pena és quan, ei, tinc un grup, anem a un concert. No, no, escolta-ho aquí al mòbil. No, no, no ho feu mai de la vida, no ho feu mai. Vaus a tu uns auriculars i veuràs el que passa. Això vol dir que també el disc és possible que en un futur ja l'heu tret en vinil?
No, de moment el format físic no el tenim previst fer. Creiem que de moment no té sentit. D'aquí 10 anys farem una edició del 10 aniversari. O el 5. Has de pensar que som un grupet petitó i que tenim els recursos que tenim i hem d'anar escollint. Bueno, poquet a poquet. Quan ho pateu, llavors ja... Què voleu? El vinil, tot, el pendrive, de tot. I la fem al cinema. Ho fem al cinema.
Que el de fer-ho al cinema, ho deixo, eh? No, no, és una bona idea. Poder fer la banda en directe i a fons els dioclius i coses d'aquestes, eh? Això quan ho peteu. Perquè, per cert, s'ha de petar també el escenari, jo ho comentava així, però s'ha de fer la presentació... Jo crec que...
El tema de l'escenari ho tenim controlat, ho podem petar, la qüestió és muntar-ho bé. Estem treballant amb diverses bandes per intentar presentar això a Barcelona, que és d'on som, però també per totes les províncies, intentar fer alguna cosa
que sigui compartit, que el públic pugui veure dos grups, per exemple, o que el públic d'una banda vagi a l'altra i intentar sumar, perquè pel nostre compte és veritat que, com que hi ha tantíssimes propostes, és difícil a vegades arribar i potser vas a una sala molt petitona i l'omples, però això és un granet de sorra més, però estem treballant.
És que s'ha de fer el bateig, com Déu mana. Ja vam fer un concert de presentació a la sala Helio Gaval a Barcelona el mes de juliol. El 12 de juny. Heu trigat en Maria Tarragona a Ràdio molt malament. No us coneixíem. L'àlbum ha sortit ara, el 14 de juny. Ho sé, ho sé.
Però aquell va ser un exemple d'una sala que estava plena, perquè a la sala hi havia 120 persones, no és molta gent, però va donar la sensació de ser una sala plena que vibra en un concert de rock, que és el que al final és el nostre objectiu prioritari, generar concerts on aquest concepte efímer de la música en directe es visqui entre tots. I que a més a més allò que dius que ho visquem en un moment
que ja la gent conegui les cançons, que les pugui cantar, que les pugui fer més seves, i tot això té els seus passos, que és normal. Jo els hi deia abans, comença a dir, criticarem els drames dels altres, a mi m'ha encantat, podria haver estat el primer senzill, perquè a més a més jo crec que és un esport nacional,
Sí, total. Aquest tema i el que diu aquest tema. I com no ens queda molt de temps, perquè avui que vingueu un altre dia, així parlem dels bioclips i de totes les coses que encara ens heu de donar, no estem cansats de vosaltres, eh? Al contrari, eh? Volem més coses. Vindran més coses. I que tinguem l'oportunitat d'explicar-les aquí a Tarragona Ràdio. Molt bé, perfecte. Tineu cita, eh? Apunteu-ho a la gent on vulgueu i torneu a venir una estona aquí amb vosaltres. Molt bé, perfecte. Gràcies. Moltes gràcies. A vosaltres.
Adiós.
Estic cansat d'estar cansat de tu.
i sobretot no siguis pobre. Per guanyar el que has de fer, és seguir el meu nou dia. Estic cansat, estar cansat de tu. Estic cansat, estar cansat de tu. Estic cansat, estar cansat de tu.
Estic cansat d'estar cansat de tu.