Bona tarda, són les 6.
Els parla Laura Casas. El ple de Tarragona dona llum verda als estatuts del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco. Només el Partit Popular ha votat en contra, Esquerra i Vox s'han abstingut i la resta de grups han apostat pel sí. Com dèiem, grups com Junts i En Comú Podem han parlat de bona notícia perquè amb el Consorci arribarà una millor gestió del llegat romà i també més inversions per tenir-ne cura.
No pensa el mateix el Partit Popular. La seva portaveu, Maria Mercè Martorell, ha lamentat les formes i el fons per aprovar uns estatuts que ha titllat d'espant. Diu que s'està entregant el control del patrimoni a la Generalitat i ha lamentat que el Consell General no el presideixi. L'alcalde de Tarragona, Martorell, també es pregunta quan costarà tot plegat.
s'emmirallen amb una peça històrica plena de pols com és el Consorci de Mèrida, que es va crear fa més de 30 anys. I que el 65% del seu pressupost se'n va a capítol 1, és a dir, a despeses de personal. És això el que fem?
Un consorci, té que ser perquè arribin els diners, perquè aquests diners siguin finalistes, no perquè encara engreixin molt més les arques de tot el que és l'aparell administratiu i l'aparell de personal. Nou que entri, nou que hi ha, el nou que entri. L'alcalde Rubén Vinyuales ha manifestat que l'entesa empodera Tarragona, no la buida de poder, i ha deixat clar que no es prendrà cap decisió si la ciutat no hi està d'acord.
és que els propis estatuts diuen que no es podrà prendre cap decisió que no estigui d'acord l'alcalde o l'alcaldessa de l'Ajuntament de Tarragona. Mai podrà imposar la seva decisió a la Generalitat. Mai. Absolutament mai. I a més a més ara, no només no perdem control, sinó que guanyarem control sobre alguns altres elements que fins ara no podíem, perquè no eren nostres. I ha posat un exemple la consellera Martorell, el teatre. Que ganes tinc!
Així hi haurà un Consell General, encapçalat pel president de la Generalitat, un comitè executiu liderat per l'alcalde de Tarragona i un Consell Assessor i de Participació Local. D'altra banda, el plenari ha aprovat la Constitució de l'Associació per l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona.
Ho ha fet amb el suport del PSC, Junts, en Comú Podem i amb els tres consellers que han abandonat els seus grups municipals. Vox ha abstingut i han dit no a la proposta Esquerra i al Partit Popular. El portaveu adjunt dels republicans, Xavi Puig, reclama que el vot de Tarragona tingui més pes a l'àrea metropolitana.
Miri, discrepo del que hem fet. Crec que li han colat un gol de veritat i que vostè ha tingut la capacitat política de colar-lo en aquest saló de plens. No passa res. Alerta, potser ens equivoquem. El temps dirà. El temps dirà si ens equivoquem o no. Ho sabrem reconèixer. No passa res. Tothom es pot equivocar. Però creiem que els interessos de Tarragona no han estat ben defensats. No han estat ben defensats.
I esperem no tenir raó. Aquí s'havia de fer un win-win. Tarragona ja comença malament. L'alcalde Vinyuales ha deixat clar que no s'ha votat l'àrea metropolitana, sinó que s'ha donat llum verda a un encàrrec de la Diputació per constituir l'associació del grup impulsor. Diu que defensaran els interessos de la ciutat per sobre de tot i de tots.
Nosaltres defensarem els interessos de Tarragona sempre, per sobre de tot i de tots. Sempre. Però això és un obstacle? Això és contradictori? En volem encomunar serveis municipals amb altres ajuntaments del nostre entorn per donar un millor servei de qualitat de vida i, per cert, per millorar la vida de la ciutadania metropolitana? De veritat? Si us plau, fixem bé el debat. No, avui no es vota l'àrea metropolitana.
I encara afegim que els Mossos han detingut la matinada d'aquest diumenge a Tarragona tres homes com a presumptes autors d'un delicte de tràfic de drogues. Així mateix, a un dels detinguts se li atribueix el delicte de conduir sense haver obtingut mai el permís de conduir.
Els fets van passar cap a dos quarts de cinc de la matinada durant un control a la Nacional 340 en sentit Altafulla, però en terme de Tarragona. Els tres homes es desplaçaven amb dos vehicles, traslladaven un total de 525 plantes procedents d'un cultiu ubicat al Baix Camp. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La via té.
L'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat. Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farma Tarraco. La reina
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Fins de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a Sintonia de Tarragona Ràdio. Com esteu? Nosaltres passant ja por aquesta setmana i és que a través dels diferents mitjans, ja sigui Facebook, X, Instagram, etcètera, etcètera, ens arriben els feedbacks d'això, de què hem de passar amb molta por.
Per exemple, aquest cap de setmana, l'1 i el 2 de novembre, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, amb entrada gratuïta per menors de 8 anys, els altres heu de pagar, és ínfima l'entrada, tenim Tarracomanga, manga, videojocs, J-Pop, K-Pop i anime... J-Pop me quedaria millor en castellà, crec. És que J-Pop no me sona. K-Pop, veus? Hi ha com que t'ha rebiat allò que dius, ai, les orelles. També, per exemple...
Tenim aquest cap de setmana, ni més ni més que Goopside the Queen, dins del CaixaBank Tarracoarena. Però no anem més enllà del cap de setmana, sinó ens quedem avui mateix, perquè a més a més podíem parlar allà 5 minutets amb el que passarà avui, a les 8 de la tarda, dins de la Casa del Jardí. I és que ens ofereixen nit d'humor o vespre d'humor, perquè a partir de les 8 de la tarda, encara que hi ha les 6 ja és de nit,
Doncs això, que ens fan humor i a més a més en anglès. Escoltem el que ens va dir un dels seus protagonistes, que és el Xavi. Ja veureu, ja veureu que us interessarà i molt. Vinga, que ja arribeu, que a les 8 de la tarda arribeu. Anem a veure què és el que ens deia. Ja, tenim el Xavi i tenim Abdolà amb el We Are Not From Here, totalment en anglès, aquest doble monòleg. Saludem el Xavi, que tenim via telefònica. Xavi, hola, què tal? Buenas tardes.
Hola, ¿qué tal? Muy bien, muy bien. Muy contento de estar aquí con ustedes. Bueno, Xavi y el Abdullah, estaréis los dos encima del escenario de la Casa del Yardí a la Vía Augusta un lunes. Qué manera de empezar la semana, ¿no? Yo creo que no hay mejor manera de empezar la semana. Estamos muy contentos de ir a Tarragona. Es la primera vez que vamos a ir a hacer un show de comedia en inglés. Nosotros...
Estaba mirando, porque venís a Tarragona excepcionalmente este lunes, pero es porque después os vais, dime dónde os vais, porque es una auténtica locura.
Sí, bueno, en esta gira vamos a hacer un montón de ciudades. Ya hemos ido a València, Alicante y Murcia. Y esta semana estaremos en Barcelona, Tarragona y Zaragoza. ¿Y a partir de ahí dónde? Porque ya empezáis toda Europa. Claro, claro, claro. Vamos a ir a Lisboa, vamos a ir a Bordeaux, a Paris, a Toulouse y también vamos a ir a Andalucía. Un montón de sitios. La verdad es que tenemos muchas ganas. Vamos a ir a Mallorca también.
¿Ya la zona de Latinoamérica la vais a pisar en algún momento? ¿Vais a ir a México o algo así? Pues ya nos gustaría a nosotros. Yo soy de Chile, así que me encantaría. Ah, pues mira. Pues en el momento que decidáis ir para allá, si no tenéis quien os lleve las maletas, yo siempre me ofrezco, ¿eh? Claro, claro, necesitamos a alguien que saque las fotos, ¿sabes? Pues mira, va, eh. Soy vuestra. Pero solamente para la zona de México, ¿eh? Solo para México. Y si puede ser zona de Cancún, Ribera May, por aquella zona. Tampoco me hagáis mucho caso.
Solamente en la playa. Sí, por aquella zona, cuatro tiburones, cinco pescadetes, dos tortugas, y vosotros por ahí, la pilla colada, lo normal, lo que pasa siempre. Bueno, pues vamos de nuevo a qué pasa en Tarragona. ¿Cómo es vuestro monólogo? Porque claro, la gente que sepa o que se inicie en el mundo de la lengua inglesa, ¿lo pillará? ¿No lo pillará? ¿Es recomendable que sepamos inglés?
Es recomendable que... Bueno, nuestro monólogo se llama We're Not From Here porque básicamente significa no somos de aquí porque hacemos todos en un montón de ciudades y la gente que suele venir a los shows en su mayoría son gente extranjera pero siempre tenemos españoles, gente local hay gente que está empezando a aprender a hablar inglés es un humor súper liviano hablamos un poco de nuestra experiencia aquí en España como inmigrantes el show también es interactivo hablamos un poco con el público nos conocemos todos, es súper guay
Y hay gente que va que está aprendiendo inglés. A ver, yo soy de Chile, mi compañero es de Turquía. Nosotros no somos americanos ni ingleses, así que nuestro inglés tampoco es muy sofisticado, ¿sabes? Hacemos reír con poquitas palabras. Así que todo el mundo está invitado. Es un show súper divertido.
en València, Alicante, en Murcia estuvo súper guay, la gente sale súper contenta, también es una forma de conocer a gente que vive en tu ciudad, la gente va al show, se conocen, hay un descanso para que hablen, es un muy buen ambiente. Por cierto, ¿cómo os conocisteis? Y ya tengo que dejaros, ¿cómo fue que os conocisteis? ¿Cómo fue que Abdullah se puso en la vida de Xavi y al revés?
Pues como todos los cómicos nos conocimos haciendo comedia, nos conocimos en un show en Madrid y luego comenzamos a hacer shows juntos y así estamos. Pero somos un dúo un poco gracioso porque somos muy distintos. Yo soy bajito, él es alto, él es turco, yo soy chileno, es una mezcla graciosa. Pero lo importante es que os lleváis bien, lo importante es que tenéis la oportunidad precisamente de viajar juntos y ahora ya casi casi, bueno, podemos decir que sois familia.
Básicamente, básicamente, pero por eso estamos muy contentos día de Tarragona, los esperamos a todos el lunes 27 de octubre a las 8 en la casa del Terri, muy contentos, así que ojalá verlos a todos ahí, las entradas las pueden encontrar en sienta.com y con ganas de verlos allá. Y que se pongan en marcha su inglés por si están un poco despistados, ¿no? Eso, eso, aprender inglés, aprender inglés, que tiene tiempo de aquí al lunes, hay tiempo. Oye, que lo fácil que es para según qué cosas, el inglés.
Sí, descargando el Duolingo de todo el mundo. Pues venga, por ello, eh, por ello. Xavi, gracias. ¿Recuerdas a Abdullah? No sé si lo tienes ahí, porque no sé si deberías estar juntos. No, ahora mismo no estamos juntos y no solo en todo porque él habla muy mal el español.
O sea, que la entrevista era contigo, ¿no? La entrevista era segura contigo. Muy bien, pues muchísimas gracias. Y lo que decíamos... Muchas gracias, un saludo a todos. Nos vemos. Cita con vosotros este lunes dentro de la Casa del Yardí, en la Vía Augusta, número 2 de Tarragona, a partir de las 8 de la tarde. Dona Bochavi, gracias, adiós. Gracias, un abrazo. Que vaya muy bien.
Doncs per aquí ja tenim una de les parts fetes del programa. De seguida es parlem de màgia i ho farem i ja tenim aquí amb nosaltres l'Aleix Vidal, que de seguida saludarem. I a més a més, també, i com fem cada dilluns, estarem dins del nostre retrovisor musical. Anem a canviar, baixem una miqueta les llums de la ràdio, li posem so d'ambient...
Bé, del tot del tot no les podem baixar perquè, si no, a través del YouTube no es veuria l'Aleix i no pot ser. Però, mira, el so ja... Com que dona vidilla. Aleix, hola, què tal, eh? Molt bona tarda. Com estàs, eh? Doncs cansat, perquè he vingut corrents.
Home, podrías haber fet màgia. Això sí, em dóna a mi una taquicàrdia aquí, que m'apareguis de cop, fent-se avisar, eh? I una mica de fum i pum, l'aleix. No, no, això no m'ho facis, eh? Brutal. Jo crec que canviaré el Cet Ibiza i me compraré una escombra. Faré com Harry Potter, que és més fàcil de aparcar, saps? La deixo aquí? Jo sempre prefereixo la porta màgica del Doraemon. Home. A més, a més, allà pots anar quan vulguis i on vulguis. És una passada, eh? Però t'has fixat que sempre...
A veure, a veure el que has de dir. Te'n recordo que estem encara en l'horari infantil. L'horari infantil, però tu saps... Jo diré que ho pot dir, perquè ho veuen els xiquets. Quan obrien la porta, sempre anaven a parar al lavabo de la Shizuka? Home, però per què?
Va, veus? Tu ja saps el que sentia, ja saps qui, per ella. I clar, és una miqueta, jo crec que era pensar la Shizuka, i la Shizuka sempre estava dutxant-se. Aquesta xica sempre estava a la banyera. Dius, eh, tu pensa en un altre... No, deia, on t'imagini? M'ha sortit el Doraemon, eh? Ha sortit, eh? Diu, on t'imaginis? Bé, doncs, nen, no t'imaginis. Però el que passa és que ell volia anar on estava la Shizuka.
Que és amor. Clar. El fons és amor. On estava la Sisucà? Perquè ella estava molt lluny de vegades, estava amb el dutxar, estava banyant-se. Sempre què? Estava allà, pobra xica. Ens l'han deixat clar que era una noia molt neta, gràcies. Això sí, eh? Neta i polida, com una mala cosa. I cuinava. I cuinava, feia tot. Mare meva.
Bueno, ja està. Deixem el Doraemon, portem les compres, i ja estem aquí. I tornem cap aquí, perquè tenim una cita amb tu, i a més a més una bona cita, que té a veure... No sé si directament amb aquesta especialitat que he posat aquí darrere, aquestes noites màgiques i divertides, especial Halloween, màgia i comèdia. Com es viu la màgia i la comèdia? Precisament amb aquest Halloween.
Amb aquest... Mira, vaig descobrir... Aquest espectacle va començar l'any passat com a vida molt boja, de...
d'intentar introduir una miqueta el terror dins d'un espectacle de màgia i t'he de dir que funciona tan bé. Tos pujo el sou i tots... Funciona tan bé. Tindreu més impostos. I fa tires coses. Això és pànic. Hola, buenas noches, ministro de Hacienda, ja corren tots. Hola, què tal? Però és un espectacle que m'ho passo... Ho faig molt poques vegades perquè els dies de la castalla són poquets, ho pots fer cada setmana, però m'ho passo tan bé fent aquest espectacle.
Però, clar, això vol dir que també s'ha de modificar molt el que ja fa, s'ha de canviar algun color especial d'alguna manera... Canvien els números, es transformen en una miqueta, rotllo espiritista, rotllo de... Encuentros en la tercera fase... Explica'm, explica'm, explica'm tot això. Bueno, i ara això ve a veure amb un tema que t'he portat una mica gustós, i és el següent. Vinga, va. Bueno...
Fem ràpida la promoció. Aquest divendres 31, a les 10 i mitja a la nit, a l'Eixample Teatre de Barcelona. Que ara direu tots, no, hombre, però és que jo ja tinc planes... Escolta'm una cosa, els plans que tu tens són... Fota't en una discoteca per la nit. El que has de fer és anar abans al teatre i quan surts al teatre... Te'n vas a la discoteca. Te'n vas a la discoteca.
Perquè és una nit de cachondeo, de terror i de molta màgia. I màgia potent. I parlo de l'espiritisme perquè fent una miqueta de... Sempre m'agrada fer una mica de recerca quan vinc aquí de coses perquè venir buit no m'agrada. No, no, no. I vaig descobrir... Què?
Que el dia 31, Halloween, o Castanyada, se celebra el dia dels mags. Anna! Sí, sí, és el dia dels mags. En tenim dos. Un que és el gener, que es diu el Sant Juan Bosco, que és el nostre patró. Però hi ha molts mags que celebren el dia 31, dia de la màgia, perquè va ser el dia que va morir Harry Houdini.
Ostres, han mirat per tots, eh? Han mirat per tots, i et diré més, per què té a veure amb el tema de l'espiritisme? Harry Houdini, tothom el coneix perquè era un paio que s'escapava dels llocs, el lligaven i s'escapaven, però el que no sap la gent és que era un desenmascarador, ojo la paraula, un desenmascarador de mèdium.
Que ara estava jo per aquí, l'esmascarador que l'esmascarer... L'esmascarer? Quan l'esmascarador serà, eh? M'ha arribat així, com aquell que no vol la cosa, eh? L'esmascarer? Ell no creia en el més enllà o almenys en les mèdions com a tal. Sí que en creia, fins que quan ell era jove tal, jove prepover, va morir la seva mare. I el van ensarronar.
Com ho veig. Veus? És que ho estava veient. Perquè ell era maguzo, era mac, i va dir... Clar. A més a més dius, mira, aquesta clau que... Això ja ho feia jo abans. Això ho feia jo. Home, per l'amor de Déu. Però ara ve el misteri més xulo, que és que quan va estar a punt de morir, li va dir a la seva promesa que prometria tornar-la a veure cada 31 d'octubre per visitar a la seva dona.
Perdó, quina por, eh? Què vols que et digui? Una cosa que tu diguin així, així, abans de morir, i que a més a més tu li diguis, sí, carinyo meu, així estarem junts. Així estarem junts. I el nostre amor continuarà per los siglos de los siglos. Mentira, mentira, això de los siglos de los siglos.
El que passa en tres anys, com a molt, allò per allò del dol i tal i qual, i tornes a enamorar, i clar, què fa aquell home tornant-te a veure el dia 31? Doncs arriba d'amor-nos. Espantant, espantant-te. El tu i el nou. I el nou? Bueno. Avui dia no passaria res, que hi ha parelles de quatre persones. Per això, mira, fes cua.
Si a vegades no en tens en una, què feu en quatre, per favor? Doncs imagina't, hi ha gent que ho fa, eh? Que jo tampoc ho entenc. Però a veure, que jo crec que això és, no sé, organitzar-se. Un Excel. És organització. A veure, dilluns, a veure què passa, dimarts, dimecres, i anar fent, i anar fent, i anar tocant, a veure què és el que és. Doncs com ho he llegit, n'he quedat de pedra. Això del Harry Houdini no ho sabia, que eren aquestes raons. Que Harry Houdini va morir en un dels seus, no? Sí, però saps quin va ser el truc?
El que li va fallar? Sí, però saps quin era en si? Quin era? Tothom es pensa que es va ofegar o allò que... Clar, clar, perquè va estar dintre... No va ser així. Com ho puc dir? No és una piscina. És una vitrina. Exacte, una vitrina plena d'aigua, a la qual cosa el lligaven en cadenes... I ell s'escapava. I ell havia d'escapar-se i, a més a més, apareixia en una altra punta de l'escenari, la majoria de vegades. Doncs aquesta és la llegenda, però no va ser així.
Ah, com va ser? La realitat també va ser en un joc de màgia, però és molt curiós. És que mira a on arribem els mags. Harry Houdini, al seu espectacle, feia un número que era capaç d'aguantar el cop de puny de la persona més forta del públic. Ell el que feia era buscar a la persona que fos més corpulenta, la feia pujar a l'escenari i ell li deia que li havia de fotre el cop de puny a la panxa. Però està boig. Estava preparat. Ell tenia una...
i sortia sempre bé. Fins que un dia, lo típic, hi ha aquell públic que es vol fer el xulo i diu, voy a desenmascarar el mago. I es va esperar que la funció acabés. Es va esperar a la porta.
del camerino de Harry Houdini, i quan Harry Houdini amb la baixa guarda, o sigui, amb la guarda baixa, va sortir del camerino, li va dir, aguanta esta, pam, i li va donar. Ell va aguantar la compostura, però ja li va rebentar, es veu algú, i a poc a poc va anar morint. Va ser una muerte lenta del llit, típic d'aquests anys, per un cop de puny.
Ostres, però això ha trencat a la mateixa el romanticisme que jo tenia, eh? Però jo li dic el romanticisme que és fins on arribes per aguantar el teu personatge, saps? Clar, i a més a més després, és que m'imagino que aquesta persona devia ser un fan. Segur? Una mica, fins i tot, no sé si dic decepcionat o... Un fanàtic. També, mira, no t'ho volia dir, però la idea seria aquesta. Estava pensant a la mateixa amb el senyor John Lennon.
Que precisament la persona que el va matar era un fan, incondicional. Una persona que s'havia tornat, que va començar, o que volia d'aquella persona més del que la persona era. Que moltes vegades jo crec que passa. I potser és el que li va passar també al senyor Houdini. Sí, sí, però per... Com som els mags i on arribem per... On arribem... És que li feu il·lusions. Per un joc de màgia, eh?
Però clar, no s'ho esperava per la home. No s'esperava, però suposo que tindria alguna tècnica, alguna cosa, ara no ho sé, no he pogut parlar en ell, no coincidim mai, però... Hi ha una cosa que es diu Ouija, i ara... Allò, tu sabies que la Ouija... Avui, curiosidades con el mago. Digues, digue, va. Sabies que la Ouija va ser una de les joguines més venudes quan es va inventar? Era venuda a les jogueteries com a joguina domèstica.
Sí, que no sabien el que tenien entre mans. Totes les cases americanes en tenien una. Va ser la joguina més venuda. Tens una pistola o una guija allà al costat? Però mira el que et diré ara, eh? Més venuda, o sigui, estava per sota del Monopoly. O sigui, que era un joc de taula. Era un joc de taula familiar. Anem a trucar als fantasmes. Vinga, va, xiquetets. Apropeu-vos tots. Estimats oients, googlegeu perquè és molt fort. I...
va canviar la moneda que la gent li tingués por gràcies a la pel·lícula quan va sortir l'exorcista.
Que ja vam veure i diu, ui, aquesta xica me surt per les escales. A la nena li gira el cap. Home, i a més a més tira coses verdes, que d'unida hi parla estrany. Sí, sí. Parla estrany que si li posa el nus a la gula que fa una xica. Doneu-li un àlmacs a la xavala. Alguna cosa que s'ofega, eh? Que està tanguit. I mire, després quan fa la tos aquella... Que comença a treure el pobre mossèn d'Alegrent. Mira com el deixa. Jo plegava. Jo si fos el mossèn en aquella pel·lícula diria, s'ha acabat.
A cagar. A la nena, tio. Com dius, a cagar la via, home. Home, la xiqueta aquí. Home, la mare que s'encarrega aquí. Vés al dimoni, està malcriada. Són coses de niños, anda, són coses de niños, per l'amor de Dios. Ai, Déu meu. Esto ya no lo tienen los niños.
Estava el criant, la nena. Home, ja estic baixant per les escales. Què no tens ensenyant ta mare? Treta, dona. Lleva l'alfició. Lleva l'alfició. Però aquests temes d'espiritisme abans eren normals. L'espiritisme era una cosa que era com... Ara encara hi ha gent que té consultes a llegir el tarot i llegir les mans, encara estan...
Però és que abans era anar més enllà i anar a fer una sessió espiritista. Anaves amb la família perquè era el cumple del iaio i el nostre i avui parla amb el iaio. I anava amb tota la família a fer una sessió espiritista. Mira, ara t'aposaré la música d'aquí de fons, la de Conjuring, la de los Warren. Ojo els Warren, eh? Ostres, els Warren, eh? Canvio de feina. A mi m'agrada molt. El que passa que no puc veure les pel·lícules. Me passa molt nerviosa ara, ja, eh? Ara posem aquesta peu així de por, ara.
Doncs a mi el que em passa... És que poses mal rotllo, eh? És que ara veus el senyor aquella monja, aquella que entra? Ah, mira-la, segui, segui. Hòstia de monja. Però quan veus les fotos del final callós real...
I que, a més a més, després hi ha els diferents documentals que s'han fet sobre la seva vida, dels Warren. Jo ni crec ni deixo de creure. Saps allò de si el riu suena escau a lleva? Jo sí que crec. Sempre he pensat que... Jo n'he viscut mai, eh? Tu com fusta. Nosaltres som energies. El que passa que hi ha energies que marxen i d'altres energies que estan apagats a la nostra terra. Ja sigui a les persones que ha estimat o a les persones que volen encara estar a prop.
Que guai. I aquí estem. Avui dia la gent em diria que tòxic o no. I això, sí, la idea seria aquesta. Ja va. Seria aquesta. Ah, marxa, home, eh, val amor de Déu. Segueix el teu camí. Ostres, són temes que a mi m'agraden i no els practico perquè a mi què... Tu fas màgia. Jo faig màgia, el meu. És diferent, que el teu és d'entretenir, de posar coses boniques. Amb aquest espectacle m'agrada posar-li aquest rotllo de que diguen...
Potser m'escapar un pedete, saps? I els queixes d'aquests també te surten? Els queixes, sí, mira, cada dia 31. Jo m'aixoco pel matí i dic un mosquit o un mossegat, saps? El senyor Dràcula. Dràcula? Ai, Dràcula, un altre tema que a mi m'he apassionat, eh? Que també hem passat tant el romanticisme, eh? El senyor Bram Stoker ha fet molt de mal, eh? Jo vull parlar en totes les produccions de Hollywood.
Han destruït aquest... Vinga, anem a la part filosòfica. Fixa't en les històries Dràcula i Frankenstein. Ah, tot bonic. Dintre del què? Però bonic en el sentit... Mira, si tu mires la novel·la de Dràcula, l'analitzes... Jo quan ho vaig llegir, quan la vaig tancar, vaig fer un... Oh, que bonica és! Quina història d'amor! Ja m'ho mentíssim!
Més bonica. I et parlen i tothom no ho sap. O sigui, per què a Dràcula no es pot mirar els miralls? Vinga, va, no sabem escalar-lo. Per què? Perquè es té vergonya de si mateix. No és que no tingui reflexes. Sí que es pot mirar, però no es vol mirar ell a la cara. Els crucifixes no els vol mirar perquè ell diu que Déu l'ha traït per matar la seva dona.
és que a més a més partim d'aquí a veure ell va haver de defensar la seva terra deixant sola la seva família i quan va tornar es va trobar la seva família morta i a partir d'aquí va mareir tot el que creia en aquell moment que era Déu i aquell fet que el condemnen a viure a l'eternitat fins que trobi un altre cop l'amor o la seva és preciós i Frankenstein m'agrada més perquè et fa la pregunta de quin és el verdadero monstru
Clar, els que volen cremar-lo viu perquè no l'entenen. Un ésser nou al món que ningú el pot entendre i decidim apartar-lo, cremar-lo i rebutjar-lo quan ella, al final, el que fa, spoiler, és carregar-se el seu doctor de dir m'has portat al pitjor lloc del món que és el món. Clar, clar, clar.
I dic, ens estem... O sigui, hem d'anar més enllà, gent. Quan llegim un llibre, no nos quedemos en lo fácil. Que els llibres de terror, sí que visca el Hollywood, tot el que ha fet. Però analitzem les històries. Sí, sí, sí. Analitzem-les, que són precioses. A més, de veritat, eh? Sí, sí. I això, que quedin només en històries. Exactament, eh? Però a veure, el senyor Bramastocker va fer que Dràcula, que dèiem ara, és molt romàntic, però el blat, l'empelador, no ho era tant. No ho era tant. I què?
Aquest senyor, a veure, defensava la seva terra i els empelava a tots. Que m'han dit que el castell, que tothom, ojo, castell a Tràcula, diu, arribes allà i és com un xalet, que no és allò... Que no és una cosa enorme. No és allò que com pinten les pel·lícules, que sí que és un... Però es veu que era una casa on baranejaven.
que era on no residia tot l'any que els veus a les pel·lícules que estan a dalt de la muntanya hi ha un camí així com de pedres amb un carruaje amb un munt de ponts fins que no arribes allà que dius pont, muntanya pujada, cavalls a més a més això si aquí algunes vegades se l'arremble no s'hi veu
A mi m'ha passat, a mi m'ha passat en l'encapa Torreforta. Acaba de passar. No hi veig. Hem comparat Transilvània amb Tarragona. A veure, entenem-me, entenem-me. M'encantat, és tal qual. Segons quines hores no ho veus. Fa por igual.
Tarragona de nit. I algun que un altre vampir, mira que no hi hagi, eh? Ostres. I no hem d'esperar Halloween, eh? No hem d'esperar Halloween. Ni per la castanyada, eh? Doncs aquí faig moltes... Bé, clar, fer de vampir en un espectacle t'ho tornen tantes bromes.
I com és aquest vampir? A veure, com és? Com ets sobre l'escenari? Què passarà aquest cap de setmana? Què passarà aquest dia 31 a l'Eixample Teatre? 31 a l'Eixample Teatre. Veureu un espectacle... No, torno. Ojo, que tinc l'acte t'ho dit. El dia 29 de novembre, apunteu, eh? 29 de novembre. Tornem al cau amb una altra nit golfe, perquè la primera va anar espectacular. I tu aquí a la ràdio, eh?
i tu aquí ja vas a explicar-m'ho del que faci falta però quina nit aquest any aquest nova nit golfe venen convidats venen convidats especials més golfos igual que jo
Bé, però així ja en parlarem. Així ja en parlarem. Ara anem a veure com es fa una nit de màgia, especial precisament Halloween, per aquí 31... Vinga, així com aquí, sense pensar, 31 d'octubre. 31 d'octubre. Vinga, va, sense pensar, a la loco, a la loco. És un espectacle on respiraran moments de molta tensió, moments on la gent del públic veurà exercicis...
d'espiritisme, de con el massa allà, però imagineu-vos que aquests exercicis d'espiritisme i de coses una mica tenebroses les fa un vampir que li falta una mica una patata pel quilo, sabeu? Perquè... Us ho he d'imaginar, a l'Alice Vidal... Ara m'ha agradat la patata pel quilo. Vaig sentir l'altre dia una encara més bonica que és... Una més bonica que és... Te l'agafo, eh? Sí, sí. No ets la cervesa més freda a la nevera. Oh!
Aquesta és brutal. Oh, que bonic. Aquesta és brutal. Però aquesta és romàntica, al fin de tot, eh? Aquesta és romàntica. No, és que no és la cerveza més fria de la nevera. No, no, no. Ho podria ser. Ho podria ser. Oh, oh, oh. Però és una frase molt bonica. És un desig, eh? Sí. De dir, el quiero i no puedo. Estàs apropant-te, estàs apropant-te. Sí, sí.
Doncs un espectacle... Imagineu-vos que la figura aquella que coneixem de l'Elis Vidal, l'Imosseg, un vampir... Ja inicies així l'espectacle? L'espectacle inicia amb un ambient de molt de terror, de molta foscor, de molt de fum, de música tenebrosa, i de cop passa alguna cosa a l'escenari on es trenca tot i la gent diu, vale, és l'Elis Vidal, ja... Ja veu per on vas. Agafau les criatures que vaig per vosaltres. Sí, ja sabem el que passarà. I riurem molt, riurem molt perquè...
Quan hi ha situacions de por, el cos reacciona com a acte defensiu en riure. No us ha passat que anem amb un túnel del terror? I busques provocar-te el riure. Doncs a això vull jugar. És aquest joc meravellós. Jo soc terrorífica dintre del túnel del terror. Qualsevol túnel del terror, jo soc pitjor que ells.
Tu ho passes malament? No, no, que va. Vaig parlant amb la gent. Oh, quina cara que tens, quina mala cara, i aquesta xica que no pot dormir. Exactament. No pot dormir. Si vaig espantar jo sense voler al túnel dels terrors... Ara farem... Aquí obriré el meu calaix. Jo vaig estar treballant a Port Aventura. I què tal?
Jo, o sigui, ho vaig deixar per temes que no parlem ara, però quan jo estava treballant allà, que estava d'actor amb això del terror, estava a l'entrada. Val. Allò del típico de bienvenido. Ah, des de que donaves la benvinguda. No toquies a nadie i aquestes coses. Sí, sí. Era jo. I tu saps el bé que m'ho passava? Quan venia la típica parelleta d'imatge molt gràfica, el típic gorra cap enrere cadenes la nòvia amb xanda la dides. Va, tia, aponte. Que no, carinyo, que no, que no.
Que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no, que no.
I jo, gràcies. Que cruel, que despiadado eres. Sí, perquè aquests que entran de gallitos eren els millors. Els que entraven de gallitos, a mi no, quan entraven dos o tres col·legues, que no. I després es barallen entre ells, eh? Hola, pandeto, Joni, pandeto. Vinga, tira, tira, a veure què passa. Però sí, la por. És que, a més a més, t'he de dir una cosa.
Jo crec que aquí, com es juga molt amb els ambients, que això es fa molt bé, es juga amb els ambients. Clar, tu entres ja, com dic jo, amb la codificació que alguna cosa t'ha de passar. Normalment, a veure, esperes que t'espantin, perquè això ho esperes, ja vas a un túnel que et posa... Túnel de terror. Si fos el túnel de la risa ja saps que n'hi has de riure. O el túnel de Navidad, ja saps que vas. Correcte. Vas predisposat a una cosa determinada. Però, clar, no t'esperes.
Clar, tu vas caminant per aquell lloc, saps que en algun moment t'ha de venir i no saps de quin racó algú en surt, algú que t'ha sortit. Però creus que de cop i volta a mi jo te sents una serra o te notes alguna cosa que saps i a pell d'apuntat. Ara ho dic jo, eh? Sí, sí. Que notes que alguna cosa dius, ostres, això va més enllà, eh? Sí, sí, sí. I veus que els nervis, què dius tu? Comencen a trair-te i dius, o comença a riure. Que bé. I aquí canvio la pel·lícula o em dona un atac de nervis que aquí me quedo...
M'ha quedat que m'han de portar cap urgències perquè no m'amoc, que això també us haurà passat. A mi jo he tret, ara no, això ja no és per fer broma, però jo he tret infarts. Jo he hagut de tornar a entrar. A veure, hi ha situacions divertides perquè treus a nenes o nens o pares i mares amb atacs de pànic i llavors, clar...
Jo que posava la meva així, de cap... Hola, no, que em dic a l'aix, tranquil. Però se m'oblidava que vaig molt maquillat, saps? I jo, saps, se t'oblida. Vaig molt de bones... M'està parlant encara pitjor. Que no me toques, que no me toques. Eh, que no, i jo... Ah, la sang. Oh, no, ven, va. No mires, no mires. Sigue mi vot, sigue mi vot. I després... Sí, hi ha dies que...
te miraven i deien, vale, com que els has de mentalitzar que hi ha una persona allà baix que ningú et farà mal, ningú et tocarà, ningú et farà res, però el cap és... O no, ara el parc meravellós que han fet ara a Barcelona, o Roland... Ai, no hi he anat. No hi has anat? No, no. Doncs hi ha passajes. Més que passajes, són experiències en què tu has de firmar un consentiment. Tu has de firmar un contracte... No puc. Has de firmar un contracte abans d'entrar
Perquè t'agafen... O sigui, hi ha uns nivells. És el nivell 1, que és... Entres i no et toquen res. I te marquen amb una creu al front. Si portes una creu al front, amb un maquillatge, vas a que t'espantin. Si te'n fan 2, potser t'agafen o t'estiren o te'n poden carregar, inclús. Però si te'n fan 3...
Hi ha gent que surt dels passagers sense samarreta, o ple de sang artificial, ple de sang, o fan veure que es vomiten damunt. O sigui, viuen l'experiència al 100%. I hi ha molta gent que ho fa. És viure el terror a tope. T'ha cridat, tu, de poder anar o què?
A mi, però en el cas que entri, em poso una creu. Sí. Jo em poso una creu. Jo també. I si fos... I mira que me veus aquí i tal, però depèn de quines situacions. Soc puruca, eh? Home, no. Tu ja saps la previsió que pots arribar a tenir. A veure, jo et sé fins allà on aguanto. I a partir d'aquí, mira...
Però és que com és Sílvia, el cap és una passada no t'ha passat que vas pel carrer, imagina't has quedat a fer unes cerveses allà a la plaça La Font marxo, marxo, vaig agafar el cotxe a les 9 de la nit 10 vas per un carrer per allà
que no hi ha ningú, que hi ha faroles, que hi ha llum, i el teu cap te fa girar... Te fa una pel·lícula. Te muntes una pel·lícula, te gires, i jo penso, què et gira si no hi ha ningú? Si no has sentit res, què busques? Ara et diuen això. A mi em passava a la piscina. Club Natació Tarraco, eh? Jo al migdia, quan anava, estava sola. A la piscina de 5 metres.
Nedant. Nedant. Tu nedaves? Sola. Sí. Però sola. Clar, no sé per què em venia la ment, que si piranyes, que si tiburons... No pot ser. Clar. I miraves baix. I mirava baix, tot arreu, al final arribava un moment. Algun dia havia de sortir. Ostres. Perquè, clar, l'última de les pel·lícules de piranyes se ficava per piscina, se ficava per tot arreu. Ostres, clar. Clar, qualsevol sorollet, una miqueta més raro de l'hoquei, ja estava, ja està. Cuidau, tiburon, la psicòsis que ha creat la pel·lícula tiburon, eh?
I que encara crea, perquè, clar, a veure, els taurons estarà allà, però som nosaltres que anem a invair, eh? Ah, hi està. Però que mon germà socorrista m'ha explicat més una vegada, un tauró no t'atacarà mai. Si un tauró menja peix, el que fa és l'olor de sang. Si tu... Clar, si jo em tallo, faig un tall i vull pa allà, come, doncs dirà... Toma xato, toma xato. Potser, claro, dirà... Potser, bueno, amb les bodes m'hi convides, no? Clar.
Però és un... No els heu vist quan a vegades aterren aquí a les platges? Si estan malalts. Ni uns ho miren. Ni uns ho miren. Van allà... Bueno, m'he perdut. M'he perdut. Tens allà un senyor fins dalt de crema, doncs no me l'he de comer. A més me relliscarà. A més me relliscarà.
Avui em pujarà l'oli i tot, diu, deixa, deixa. Que la por és una passada. I en el món dels mags, ara t'ha anat a un altre punt que t'he portat, hi ha jocs de màgia maleïts. Com que maleïts? Explica. Hi ha un joc de màgia bastant antic, contemporani a Harry Houdini, que és la bala atrapada.
La bala atrapada. El joc era el següent. En joc s'agafava un voluntari, se li feia escollir una bala, la bala es carregava dins la pistola, el voluntari agafava la pistola... I jugaven a la ruleta? No, el mag s'allunyava i feien disparar, i el mag atrapava la bala entre les dents. Què dius! Però això és una bogeria. És una bogeria. La llegenda explica que el mag que ho va crear...
va dir amb un espectador que farien un duel i ell guanyaria. I quan el mag es va girar, allò típic que es posa esquena contra esquena, i va donar tres passes, l'altre, traïció, va disparar per l'esquena i quan el mag es va girar va atrapar la bala amb les dents. Això és la llegenda. A dia d'avui són molts, molts, quan dic molts, no tinc la xifra, però molts mags que han mort fent aquest joc de màgia.
Aquí a la televisió, Anthony Blake, si està al vídeo a YouTube, és impressionant veure com el fa. Va sobreviure, va fer el joc de màgia, però és un d'aquests jocs que diuen que estan maleïts pels mags perquè són tants que no els hi va sortir bé. És un joc que el surt normalment. És que, a més a més, la velocitat de la bala és que és immensa. Jo no sé a quants quilòmetres hora pot arribar a anar, però, clar, l'has d'aturar no és una mà.
És una boca. Amb les lents. Clar, clar, però per això dic que és una boca i està molt a prop del cervell. Quan qualsevol moviment que no acabis de fer bé, te'n vas. Hi ha secrets, hi ha tècniques que hi ha darrere, però si mireu el vídeo d'Anthony Blake, que a més ell afegeix un detall molt bonic, que és que a meitat del trajecte posa un vidre.
perquè la gent vegi l'impacte del projectil. És una passada. Jo, quan ho vaig veure gravat a casa, que allò que ho van emetre al 90 i pico,
I ho perds de punta. Però això també és mentalisme o no? Això és... Perquè també juga precisament amb la ment de qui ho està mirant. No, mentalisme no, perquè és real. Clar, clar. No és que estigui passant a la teva ment, és que està passant real. Perquè tu veus que algú està disparant aquell tret i que aquella bala surt i que arriba fins on està. Sí. De mentalisme es feia un acte, molt que aquest, aquí ve el spoiler, pel meu nou espectacle de l'any que ve, que ja tornaré a parlar, que estic fent un espectacle 100% de mentalisme,
Hi ha un número que es feia al segle XVII que es deia l'oràculo, i l'oràculo era que la gent abans d'entrar al teatre, al mag li escrivien amb un sobre una pregunta o alguna preocupació que ells tinguessin. Aquell sobre es tancava, i el mag a la urna posava la mà, tria un sobre, i amb el sobre tancat endivinava de qui era, qui l'havia escrit, quina era la pregunta, i li responia. Ah!
La seva pregunta. Jo estic treballant per arribar a fer aquest joc a l'espectacle l'any que ve, perquè és un homenatge, vull fer un homenatge amb aquells mags que tornem, que jugaven a ser espiritistes, que jugaven a que tenien aquest do de poder comunicar segons el massa allà i el mas pecar, i és una meravella... Aquell joc és una meravella de joc, perquè has de crear un ambient, has de crear una situació, has d'aconseguir, la gent entri en aquest...
un rotllo tan... És fantàstic, eh? És fantàstic. Tinc les ganes de que vingui l'Eminent ja perquè m'ho expliquis i m'ho facis aquí a la bala. Ah, no, l'any que ve quan l'estrenem haurem de veure-ho en directe. Clar, clar. Alguna vegada m'has de fer un joc aquí. De mentalisme. Sí, el que vulguis. El prochain dia m'apreparo...
Però si m'he preparat un joc de mentalisme. I que la gent a casa, al sentir-lo, el pugui entendre, que també l'ho viven. Clar que sí. Me poso aquest repte. Vinga, va. A tope. Fem-ho. Bueno, hem de dir que, gràcies a Déu, estàs aquí amb nosaltres avui. Sí. Perquè de camí cap aquí t'ha passat de tota la carretera. De camí cap aquí. Que m'estava dient, és que de veritat, jo no sé com la gent condueix.
per això hem fet una miqueta aquí la broma a l'inici de la conducció per treure-hi fer-ho, però que és veritat aquí t'he de donar tota la raó perquè la gent ara mateix, a veure senyors i senyores, senyoris sisplau, fixeu-vos
A les senyals no es pot girar a l'alçada de l'eroski, en el semàfor, que ja no es pot girar allà a l'esquerra. Hi ha una línia contínua a terra groca. I a més a més està al dintre del propi semàfor, està la senyal que no es pot girar. I si entres al principi de tot i hi ha una pancarta superbonica que posa que està prohibit girar,
en aquell tram, i de veritat, jo me trobo, que vinc tots els dies per aquell tram, me trobo tota la gent que gira allà. A més a més, fa que s'entorpeix, perquè una cosa que podia ser superàgil, tots allà aturats, esperant que deixi passar algun que ve de cara.
Sí, sí, és... Vull dir, ens pensem que quan estem dins el cotxe el mundo es nuestro, saps? No, no, no, escolta'm una cosa, ets tu i mil, dos mil persones que tens menys al voltant que tenen el mateix objectiu que tu, que és arribar viu a casa. Sí, que aquest hi és un altre. L'objectiu és aquest, saps? De dir, he pujat el cotxe, jo vull baixar igual que he pujat...
d'una peça, eh? Si teniu pressa, mira, cuideu que la cosa és molt tonta, però... No, no, és molt important, eh? Mira això, si teniu pressa, gent de Tarragona, gent que ens escolta, si teniu pressa, sortiu abans de casa. Mira què t'ho anava a dir. Mira, no acabo de descobrir la penicil·lina. Eh, quasi, eh? Sortiu abans de casa. L'alarma enlloc de les 7 del matí pol·la a les 6 i media. A la nit d'abans, déjate l'hormiguero a medias i te'n vas a dormir.
Ja va tal i ja tindràs la oportunitat de veure'l de cara a la tarda, que segur que hi ha algun moment que tindrà. Per favor. Tens tota la raó. És que per favor, és trist que us hagi de dir un xaval de Vilaseca de 25 anys, eh? Ponte l'alarma antes. Per favor. Per favor. O per la tarda, si has d'anar a buscar la xiqueta al col·le i surt a les 4 i mitja, és que no m'he de temps per fer el cafè, te'l fas després. Home. Surt abans. Clar. Otra cosa, una altra cosa, Sílvia, el tema de la gent que va amb el cafè pel carrer. Ah.
Que te l'aprenc, que te l'aprenc. És que algunes vegades, depèn de com el agafaria. És un tema molt personal, eh? Jo no sé què voler demostrar, que sou gent molt ocupada, no sé quina és la imatge, però gent que aneu amb el cafè pel carrer.
Surt mitja hora d'abans, seu a un bar. I seu tranquil·lament i gaudeix-lo. Gaudeix el cafè, que t'assentarà malament. Ai, quan arribis, segons on vas, estàs fred. Quan jo anava a Barcelona... I te trobes algú pel carrer que te para 5 minutets i estàs perdut. Te'l tens fred. Mira, la gent que compreu el cafè a la Starbucks, perdó per fer publicitat, que voleu demostrar que us podeu permetre 5 euros per un tallat,
Molt bé. O allà, al vostre nivell adquisitiu, demostreu a tothom que et pots gastar 5 euros amb un tallat. Ara, però els que porteu el got de cafè de casa Pepe, hem
Aleix, que no us queda més temps. Eh, recorda'ns, què passa el dia 31? Dia 31. Vinga, va. 10 i mitja de la nit, a Eixample Teatre, nit de comèdia i terror. Us espero a tots i a totes. I més endavant farem més dates i més sorpreses aquí, però de moment a passar por a l'Eixample Teatre aquest divendres. Molt bé. Us espero. I busqueu-lo. Aleix Vidal, ja veureu que no te perdo i, a més a més, teniu l'oportunitat de sorprendre-us amb ell.
Moltes gràcies per tornar a convidar. Gràcies, Aleix. T'espero un altre dia, eh? Hombre, aquí estarem. Abans d'aquella cita amb el CAO, si ens vols dir alguna coseta més... Aquí estarem. Portes obertes.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
que les coses mai canvien però sempre hi ha un primer dia doncs aquest primer dia com sempre arriba i de la mà d'en Jordi Sogranyes tenim l'oportunitat de veure aquestes tres píndoles que ens porta avui amb la Montse Castellà amb el sopa de cabra i amb la Maria Convers doncs vinga, anem amb ells saludem-lo Jordi Sogranyes, hola, hola, hola Hola Sílvia, què tal? Com estàs? Doncs molt bé, i tu? Com prova? Jo bé, gràcies
repeteixo jo, bé, gràcies veus, això no ho havia massajat com cada setmana remenant en els meus arxius sonors i trobant documents d'àudio relíquies també copsant l'actualitat i documentant concerts el passat i el present fan possible el retrovisor musical
Començarem, doncs, el retrovisió musical número 293 parlant de la cantautora Brenca Montse Castellà, que dijous a passat va presentar el llibre Cabrolle, vida i llum, 20 anys escrivint cançons, a l'antic ajuntament. Al final de l'acte, la Montse també va cantar. Guants majora, me creua un corombrà.
per dormir a la platja segur. Quants canons més haurem de disparar, abans que per fills queden molts. Això, amic meu, només us sap el bé,
Escolta la resposta dins del meu. Quantes vegades podré mirar-vos abans d'arribar-vos en el seu?
haurem de tenir per sentir com ploren arreu quantes morts més mos caldran amic meu per saber que amor massa gent això amic meu
Només ho sap poder, es conta la resposta dins del veu. Quants anys podrà una muntanya existir abans que l'enxorri la mà?
La gent haurà de seguir per guanyar-se la llibertat. Quantes vegades podrem girar el cas i fingir que no ens demanem.
Ai, que bonica, Montse, que t'ha quedat aquesta cançó, aquesta adaptació. Escolta la resposta. A mi, meu. A mi, meu. Escolta la resposta.
Ara estava pensant en aquesta cançó que ens la va cantar el Bowen in the Wind, el Gerard Quintana i el Jordi Batista. Escolta-ho en el vent.
I parlant precisament de Gerard Quintana, anem a parlar, Jordi, del sopa de cabra. Fa 35 anys, el 27 d'octubre de 1990, dues formacions que han anunciat recentment les gires dels seus 40 anys de concerts de cara al 2026, van actuar tal dia com avui al pavelló del casal de l'Espluga de Francolí.
Sopa de Cabra aleshores presentava en directe les cançons del segon disc La Roda i els Lacs en Busto, les del primer disc Vas de punt o què? Gerard Quintana, cantant dels Sopa de Cabra. No, estava ple i hi havia ambientillo i estava bé. Els escenaris movia una mica, no sé, però bueno, aquestes coses ja passen, no? Hi ha vegades que hem tocat a llocs on no hi havia ni escenari, no? Vull dir que tampoc ens vam queixar massa.
Però va bé tenir una estabilitat. Ara, la gent, bon rotllo. Quin és el secret? De què? Que funciona i tant des de per de cabra. No tinc ni idea. Fem les coses amb ganes i intentant creure una mica en el que fem, no? Bàsicament és això. Ara, secret? Vull dir, aquí no hi ha cap fórmula, no? Ni hi ha cap...
No sé, cap estratègia empresarial, ni coses d'aquestes, ni marketing estranys, no? No sé, nosaltres fem el que ens agrada, intentem fer-ho.
El carrer és fosc, me'n vaig de tort, avui no em sento un triomfador. Espero que et vagi tot bé, ja ens trobarem allà a l'infern, ens enriurem del que vam ser.
M'aixecaré d'aquest record, m'escaparé de la paret.
I estava pensant, ja que posem una miqueta al sopa de cabra Jordi, mira, mira T'espero Tinc per aquí? No, no, t'espero, t'espero, no Mira, mira, que tinc, mira que tinc per aquí Vinga, va, relaxant, som-hi Vinga, corre Vaig trobar-me un edestral A dins d'armari Em vaig excitar Desitjava reure sang I li vaig clavar Amics del cor
No va poder ni cridar, per sorpresa la vaig agafar. Vaig veure'm la seva sang, vaig menjar-me el seu cervell. Del com a missa pel capella, per tenir l'avisme la vaig menjar.
El seu cor tallat amb dos.
Però anem cap a la darrera de l'espíndola, Jordi. I per anar acabant... No, però sí. Us explicarem que ahir a la tarda la cantautora Maria Coma va actuar a l'equipte de l'ermita de Cambrils, en el festival Accents, i va presentar les cançons de l'àlbum Vocal Roots. Fins la setmana que ve, Sílvia i oïdors del Fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adé.
Fins aquí el nostre retrovisor musical i el nostre programa. Adéu. No.
Ha... Ha... Ha... Ha... Ha...
Bona tarda, són les 7. Notícies en xarxa vespre, amb l'Ali Giné. Carles Puigdemont insta al PSOE a reflexionar i a explicar a la ciutadania com pensa governar el país. Així s'ha expressat després que la cúpula de Junts hagi decidit per unanimitat trencar l'acord amb els socialistes. Sergi Corral. Puigdemont ha deixat clar que no pensa ajudar un govern que no ajuda a Catalunya.
A diferència d'altres, insisteixo, nosaltres no estem disposats a continuar ajudant un govern que no ajuda Catalunya. Ni aquest govern ni qualsevol altre que no ajudi Catalunya. No tindrà pressupostos, no tindrà capacitat per governar. Podrà ocupar poltrones, però no podrà governar. Podrà tenir poder, però no podrà tenir el govern. Acord entre els comuns i el govern per posar en funcionament una unitat d'antidesnonaments i activar el registre dels grans tenidors