Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Doncs vinga, ja el tenim aquí amb nosaltres. Tenim preparats el retrovisor musical amb el nostre company Jordi Sogranyes. A veure què ens explica avui. Tres protagonistes, Anna Dibori, Héctor Vila i Porto Velo. M'havia dit també d'un llibre? No sé per on anirà la història, no sé per on anirà.
Anem a saludar-lo. Jordi, bona tarda. Hola, Sílvia, què tal? Com estàs? Fasida de dilluns, molt bé, i tu? Jo, bé, gràcies. Ha quedat bé, eh, avui? Mira, va, va, sol-hi. Sembla que ja tenim aquí la calor de l'estiu, no tardarà. Sí, ostres, home, jo espero que no, eh, jo vull fred. Avui, en el retrovisor musical número 234...
parlarem del meu llibre. Sí, del llibre Joventut i més enllà. Home, què fa? 30 anys de música en català que la Bany Edicions va publicar a l'abril del 2019. I que van presentar aquí a la ràdio. Sí, ja fa 5 anys que es va publicar. És veritat. 5 anys que em va entrevistar una radiofonista anomenada Sílvia García. Jo misma, jo misma. I 5 anys de la primera presentació que va tenir lloc al jardí de la casa Rull de Reus.
Imagina't, eh? La publicació va ser el dia 4. La Sílvia em va entrevistar el dia 12. Sí, és veritat. L'entrevista es va emetre per Terreona Ràdio el dia 18. I la presentació amb les actuacions d'Anna Dibori, Ariel, Santamaria i OUX van ser el dia 20. Eh que sí, Sílvia? Sí, perquè vam estar allà. Així començava l'entrevista que em va fer la Sílvia. Vinga, va. I així sonava l'Anna Dibori en aquella presentació.
Jordi Sogranyes, bona tarda. Bona tarda, Sílvia. Què t'ha semblat? Avui no estem al retrovisó musical. No, què t'ha semblat? Bé. Home, molt bé. Sí, sí. Ho tenia preparat. I si no funcionava bé això... Espera, espera. Si no funcionava bé això, te tenia aquest altre.
Et sona, no? Sí, em sona, em sona. Sembla tant que hagin passat 30 anys des d'aquesta... I encara continuem igual, eh? Sí, encara estem aquí. Bé, el Jordi Sobranyes, normalment, com molt bé començaves a dir, t'he tallat, el tenim cada dilluns al nostre programa, amb el retrovisor musical, però avui, avui t'has escapat, perquè avui no és dilluns, avui és dijousant. Avui he vingut a presentar el meu llibre. He venit a parlar del meu llibre. Exactament.
Tens els ulls plens de paraules, la vida estesa al davant. Aparador de joguinars, cançons fàcils de cantar. Cançó d'un temps de tramvies i carrers malemparats. Vies de sol i de pluja, barri amunt i barri avall.
Nits de lluna plena, som nits d'embalat. Veig com una princesa del bomber, conte d'infants. Veig ballar un balc de puntes a la plaça del diamant. I tu al terrat.
Estanent la roba o assegur de cosina. Sola una tarda i voltada, baranes de vent i de mar. Sentir que passen els dies com si fos un jack de sol, una rosa per Sant Jordi.
Déu-n'hi-do, eh? Ara la continuaria sentint tota sencera, sense acabar-hi tot, escoltant-la, imagina't, eh? Però hi ha més coses al retrovisor musical. També en aquestes dates, molts anys abans, el 15 d'abril de 1994, el cantautor ursonenc Héctor Vila va estar a les nostres comarques en ruta de promoció del seu disc Àngels Solar, editat per la discogràfica Picap.
Això és el que ens deia en una entrevista enregistrada aquell dia a la televisió de Reus Mare Nostrum. I d'aquests primers discos que vas treure, vull dir, buscaves una evolució però que en tens de record. Imagino que... Molt grats. Els mal records m'he oblidat ja. No, són records molt grats tots, sobretot dels primers discos, perquè...
Per tots aquells que ja han partit, pels qui seguim lluitant aquí, has penjat una llanterna a les portes del
que desfàs tots els miratges de tantes vides que hem errat per soledat o ignorància per seguir la felicitat. Jo, amb el vostre permís i amb el retrovisor musical per aquí, aprofito per dir que us recomano el disc Aventura d'Elector Vila on sonaven cançons com aquesta, que és el viatge a l'infinit.
Perdem massa vegades la darrera oportunitat. I del disc del 85, ja que està mirant cap enrere i parlant de l'Héctor Vila, d'aquells caspeditats de la vida, Jordi, també hi ha una aigua de roses, aquest disc, que et deia del 85. I ja de pas li dedico al company Joan Andropés, que també era molt fan de l'Héctor Vila,
També hi havia una lluna de setembre, un Mediterrani enllà, etcètera, etcètera. Jo ara continuaria, faria un especial dedicat a Héctor Vila. Ja sé, ja sé que no és moment, però aprofitem el retroviso musical i que ja que el company Jordi Sobranyes ens ha donat peu...
Però vinga, anem a la darrera de les píndoles d'aquest retrovisor musical. I per anar acabant... No, Jordi, no ple, no, no. Sí, què m'acau, eh? Encapçalats pel cantant Donet Vázquez, van presentar el CD, La Llei Universal. Molt maco. No fa tant, el 16 d'abril del 2022. Imagina't, eh? Només fa dos anys. Només. A lo submarino de Reus.
Fins la setmana que ve, Sílvia, i oïdors del Fans de Tarragona, i ja tardes, cap de setmana. Adeu, adeu!
Hi ha una llei universal, cada instant s'ha d'atrapar, fes que avui sigui espacial, que demà no tornarem. Sé que mai no s'ha vol respondre el primer crit, fer cas a tot allò que el cor tenia vi, per no precipitar-me.
No em vull empenedir del que no vaig fer ahir. No vull saber que m'he apartat d'aquell camí. No vull equivocar-me.
Però ara vull canviar i refer, ser capaç potser de fer aquest salt que només fa el palet. Hi ha una llei universal, cada instant s'ha d'atrapar, fes que avui sigui especial, que demà no tornarà.
És massa gran i el desig és infinit. És quan acabes ballant amb la lluna visora.
I el retrovisor musical com en tal ja estaríem. Però...
Jo he d'afegir la meva cullerada i és que avui dia 15 d'abril, però de l'any 63, en tal dia com el d'avui, vosaltres ja fareu números, va néixer en Lluís Gavaldà.
I això és un directe que trobem dins del YouTube, quan busques directament Lluís Gamalda i Joan Pau Chaves, i és una de les cançons que jo crec que coneixes, no? Uau, uau!
Fins demà!
A l'arreg, per ser-te'n que l'he d'avui, som ja m'estàs molt sol i s'fri. Vestig só, m'estàs com el sud, que has quedat l'amarellet. Com si jo no s'haves, però t'ic d'op, que ets veient, forrest com qui no vei.
Com a ser con el sol. Com a ser con el sol. Com a ser con el sol. Com a ser con el sol. Com a ser con el sol. Com a ser con el sol. Com a ser con el sol.
Però ells també, a banda d'escombrar cap als pets, òbviament perquè seria la seva, també han fet cançons originals. La primera de les cançons que ens van sorprendre es diu Meva. Les coses venen i se'n van
Em deies sempre mig cantant. Quan em treies el vestit, jo et mirava als dits. Prims i allargassats, les coses vénen i se'n van.
I tu tornaves sempre tard, com un animal ferit, sense venir al llit. I quan es feia clar,
escaldant-me les mans, però el dolor no em feia mal. Era teva, teva, teva cada instant. Era teva,
Les coses vénen i se'n van. Et vaig escriure un paper en blanc. No em vaig emportar res meu, només un adeu de comiat. I ara que ja ha passat,
Fa d'una que soc meva
Cada instant. Doncs sí, meva, meva, mira. I a través de les xarxes hem trobat aquest trosset. Doncs això que s'escolta es diu Dona'm Gent.
I des del dimarts a les 12 de la nit és una de les noves cançons d'en Lluís Gavaldà i en Joan Pau Xaves. Què més? Doncs mira, anirem escoltant-lo a veure què és el que passa. Donen gent que no es resigna, donen gent que vol lluitar i que fan amb un somriure que despista el capital. Donen bulls que ven oberts volen mirar, donen llavis que et rasca.