Més informació a cambratgn.com Bona tarda, són les 6...
Els parla Laura Casas. La nova brigada de retirada de grafitis ha esborrat més de 200 pintades a Tarragona. El servei és una de les millores que s'inclouen en el nou contracte de la neteja viària. Durant els tres primers mesos s'ha realitzat un inventari i s'han detectat més de 500 grafitis que s'aniran esborrant.
La consellera de neteja, Sònia Horts, lamenta l'incivisme a la ciutat i afegeix que és una llàstima que es facin pintades el patrimoni històric. Tot i això, és conscient que els grafitis seguiran. Sobretot en patrimoni, és una llàstima que el patrimoni tan bonic que tenim aquí a la ciutat i tan...
amb tant de valor que facin pintada. Llavors serà activament, per desgràcia, ho sabem, això pujarà i quan tinguem tot netejat segurament hi haurà més, però és el nostre treball i el treball d'Ara Nova Empresa i això ho farem.
El cost anual del servei és d'uns 52.000 euros. Compte amb un equip format per un maquinista especialitzat en aquest tipus de feines amb una hidronetejadora de vapor a pressió. Les tasques es realitzen de dilluns a divendres del matí.
L'atur, per cert, es manté estable al febrer a Tarragona. Segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball, la demarcació compta amb prop de 39.000 persones desocupades. Respecte al gener, ha pujat en 17. Per sectors, números verds generalitzats, menys a l'agricultura. En canvi, els serveis tenen 111 aturats menys, 47 la indústria i 32 la construcció.
La catorcena edició de la Fira de l'Ocupació de Tarragona comptarà amb més d'un centenar d'empreses i és la xifra més alta fins al moment. Serà el 12 de març al recinte firal del Palau de Congressos. S'oferiran uns 700 llocs de treball en àmbits molt diversos, però el turisme tindrà un pes destacat. Un sector que representa el 13% del PIB de l'economia tarragonina.
i que un cop més lamenta els problemes que té a l'hora de cobrir plantilles i de retenir talent. I no només durant l'estiu, sinó que ja és un fet estructural. Francesc Pintado, president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona, pensa que cal endurir els filtres per accedir als subsidis. Catalunya, la regió més visitada d'aquest segon país més visitat del món,
I resulta que no trobem gent per prestar aquest servei amb garanties en qualitat. I d'altra banda, hi ha un 10% de persones, si em permeteu, que hi haurà alguns amb dificultats, però hi ha molts que estan a la platja cobrant un subsidi. I això per l'economia, evidentment, no van de la mà. Aquí crec que s'hauria de revisar certament aquests filtres.
Per primer cop, la Fira de l'Ocupació comptarà amb el suport de la Diputació de Tarragona. I el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, el CIAT del Tarragonès va tancar el 2025, havent atès 253 dones, un total de més de 1.600 entrevistes, el que suposa un augment del 22% respecte al 2024. Laia Tian.
Durant aquest any, la principal via d'accés al servei ha estat la derivació des dels serveis socials bàsics amb 158 casos. La resta d'atenció s'ha iniciat per iniciativa pròpia, a través de serveis de justícia, mitjançant els cossos policials i per altres vies. Les tipologies de violència detectades entre les dones ateses han estat principalment la psicològica, seguida de la física, l'econòmica, la sexual i la vicària.
Des de 2015, el Consell Comarcal del Tarragonès disposa d'un telèfon d'urgències 24 hores per a persones víctimes de violència per tal de millorar l'atenció integral de les dones que pateixen situacions de violència masclista. Durant el 2025 s'han atès 11 dones amb els seus fills i filles, amb un total de 17 infants. Una altra línia estratègica del CIAT és el desenvolupament d'accions preventives de violència masclista, com són els punts liles i arquiris en les festes majors. Durant el 2025 s'han dut a terme 19 punts liles i risats, sempre orientats a la prevenció de violències masclistes.
Les dinàmiques van adreçades a la població jove o familiar amb un total de 1.027 persones participants.
I apuntem també que els Mossos d'Esquadra han detingut tres lladres a Tarragona per robatoris a interior de vehicle. Els fets van tenir lloc dissabte passat. Se va enxampar aquestes persones i intentar forçar l'interior d'un vehicle al carrer Riu Llobregat. Eren tres persones que tenien ja diversos antecedents policials. Més notícies a tarragonaradiopuntcat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimarts 3 de març tens el plàtan de Canàries categoria 1 a un preu imbatible de 1,89 euro al quilo. Estalvies un 16%. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat Cicle Muntanya. La Diputació suma.
de British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica.
Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat. Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts i bentrobats a la sintonia de Tarragona Ràdio. Avui 3 del 3 hauria estat superxulo, del 3.333. Però encara ens queda una miqueta, eh?, per allò de tenir tots els tresos del món mundial. Ahir es veu que vam tenir, doncs, un eclipse lunar que avui estava mirant en el signe de la verge. O sigui que, a partir d'ara, canya, eh? Tanto que va de cantar amb els verge.
Perquè ja estan llunat i s'ha perdut, depèn de quin dia, s'ha imaginat que ara el futur amb aquest eclipsi que va haver a la nit. Però bé, avui nosaltres el que tenim entre mans és un llibre que de seguida ens el presentarà en Jordi Freixa, Jordi Català. Avui és que clar, jo que l'hi presento amb els dos, però clar, quan entra als estudis de Tarragona Ràdio, amb nens per la porta de la ràdio, és el Jordi Freixa, però quan se sent...
Aquí davant del micròfon, se senta davant del micròfon, que ja el teniu precisament a través del YouTube i se posa a la barra tigna, es transforma en el jardí català. Sí, però els tenim els dos, eh? Encara que els presenti que siguin dues persones diferents, és en el nostre jardí.
També avui anirem cap a, com a qui que diu, ens m'allogarem en tot el programa de l'Ateneu de Tarragona, perquè hem convidat l'Antona Luges, que a partir del dia 5, aquest dijous, tindrà estrena de la seva exposició de fotografia... Ai, exposició... És que semblen fotografies de la boniques que són, però no, no, són les seves obres, les seves pintures, també a l'Ateneu de Tarragona. Anem a saludar el que sigui breument. Jordi, hola, què tal? Benvingut!
Hola, bona tarda. Com estàs? Bé. Bé. Bé. Que bonic aquest furgan sota les pedres, eh? Després parlem del nostre amic Fermí Carré, escritor també de l'Adaneu. Molt bé. Perquè a l'Adaneu tenim escritors, tenim pintors... És que teniu de tot. Menys que més, de tot. Home, aquí ja s'hauria de mirar el problema, eh? A veure com ho podíem solucionar, eh? A veure què sé el que passa, eh? A veure què sé el que passa. Bé.
Jordi, a veure, posem la teva sintonieta i comencem ja? Molt bé. Vinga, som-hi.
Jordi, ho tinc tot, perquè l'eclipsi és el signe de la verge...
Ah, molt bé. I cranc. Ai, compte, veus? Veus? És l'energia. L'energia. És l'energia. Sí. El mètode i ordre de verge amb la lluna...
Que, bueno, quan hi ha lluna plena, els crancs... És massa, eh? Sí. Però anem a lo nostre, perquè si no... Tenim molta feina avui, eh? L'astrologia també forma part... A mi m'agrada molt. Forma part de les nostres vides, l'astrologia, eh? Un dia hem de parlar. Ah, bueno, com vulguis. Que a tu també t'agrada molt.
Sí, bueno. I saps de qui podríem portar? Ja en tinc una mica. Que no sé, coneixes la Francina? Tu la coneixes? Francina Collado? Sí. Tu la coneixes? L'artista, i tant. Però jo quan la vaig conèixer aquí a la ràdio, i te'n parlo d'això de fa uns quants anys, feia altres històries, que no sé si encara les fa. Sí, també.
Bueno, no ho sé. Jo la conec com a artista de l'Ateneu, que ens ha fet uns trencadissos fantàstics. Però com a astròloga no la conec. Jo la conec més que com a astròloga, perquè l'astròloga era el de Bar. Ella era l'Aixà. I l'Aixà era el que... Per això te deia. Quan va començar aquí a la ràdio, amb nosaltres, i feia les tirades, llançava les tirades de les cartes del Terrat.
Ah, no. Nosaltres a l'Ateneu també fem de quan en quan alguna conferència sobre astrologia, parapsicologia, algunes cosetes d'aquestes, perquè a l'Ateneu de Tarragona menys calés. Fem de tot.
Això ja m'ho has dit, ja s'està repetint la cosa. Ja no anem bé. Perquè quedi ben clar. Canviem de tema i comencem, i m'expliques el que començarem i el que farem? Correcte. Comencem per Tarragona, per exemple? Per exemple, Jordi. Perquè si parlem de Tarragona, hem de parlar de Tarragona.
I seguim celebrant a Tarragona Ràdio aquests 40 anys al servei de la ciutat i en Jordi Català 50 anys cantant en català. Potser jo destacaria que jo, modestament, crec que soc un dels cantants que més ha cantat a la nostra ciutat.
Doncs t'ha de dir una cosa, que estic molt contenta que estiguis aquí amb nosaltres. Jo encantat de la vida. Perquè, a més a més, ja que formes part de la nostra vida tarragonina i de la nostra memòria i de la nostra banda sonora, que millor que tenir-te aquí. Això vol dir que te renovo.
Molt bé. Oh, moltes gràcies. És que sempre m'ho pregunta. Ja he estat peribles aquí, però al final, la meva emissora de la meva ciutat, Tarragona Ràdio. Home!
i aquí el nostre colzament, clar que sí. A més, que ara ja el Jordi va estar a dir, ai, mira, posa'm això altre, i anem obrint ventall de cosetes que passen, eh? Correcte. Llavors, home, jo parlant amb això, doncs, que porto 50 anys cantant en català, i que potser soc un dels pocs cantants que ha cantat molt a la seva ciutat, a Tarragona, doncs, per exemple, perquè no posem
Un moment, abans de donar pas al nostre convidat d'avui, que també és... Que ja el tenim al telèfon, eh?, que ens has esperat. El tenim al telèfon, ja, a Fermí Carré. Doncs, què et sembla? Posar una cançó ben tarragonina, amb adaptació al català, de la nostra coneguda cançó que cantava el Francisco Garrido per als anys i santa, Imperial Tarraco. Imperial Tarraco, ets patrimoni mundial...
Terres collides, pel gran imperi del romà. Imperi al carregó, les teves patxes són basades pel nostre estima mar. El blau mediterrà del gran imperi romà, potser va ser la capditat per Florida i Bonina, des fa mai internacional.
Amb un clima ideal, de la costa daurada, net xoia universal, l'imperi al Tarracó. Les teves platges són daurades, pel sol que puc fer, el bon matí des de llevant.
I aquest va quedar molt rodoneta, l'adaptació. Un twist, la música que ens feia el Francisco Garrido en aquell temps, que era el ritme de twist, però jo també l'he feta en ritme de twist. Bé, jo, amb la meva orquestra, la paper de torresol... Amb tota la família, amb tota la família.
Amb tota la família, amb els coros de l'Ateneu de Tarragona també, han fet aquesta versió. Per cert, que estava pensant que algunes vegades lo de la lletra potser és una miqueta el més difícil a l'hora de fer-la. Home, és complicadet, sí. Per això, per això. Hi ha lletres que són més fàcils i hi ha lletres que no tant, però saps què passa? A l'Ateneu tenim aquella noia que va a portar aquí, la Carme Bernat,
que em fa les traducions, després l'Ester Pagès me les corregeix i després jo les acabo d'ordenar que em correspongui amb la música, clar. És una feina que... No, no, no, que té la, que té la... Sí, sí, sí, i porta molta feina. Totalment d'acord. Bueno, jo tinc un equip...
Tenim un equip allà a la Taneu molt competent. Que no et pots queixar. Bueno, escolta'm una cosa. Mira, jo volia presentar, parlant de Tarragona... Vinga. Hi ha un escritor, ara novel·lista també...
a l'Ateneu, perquè a l'Ateneu ho tenim, com he dit abans, menys calés, tenim de tot, que és un també dels escritors que més ha escrit de Tarragona. Ana! Sí, i jo se'l presento. Vinga, davant. Es diu Fermí Carré, i ell ara està a Barcelona,
Passa de caps de setmanes el tafulla, però el tenim al telèfon. I, a part de presentar aquest forjant sota les pedres que tenim el seu llibre a l'Atenel de Tarragona, potser també és un dels escritors, junt amb la mando a la cueva, que m'ha escrit sobre Tarragona. Anna! Doncs vinga, podríem saludar ja, no? Sí, sí, bona tarda per mi!
Bona tarda. Què tal? Molt bé. Plou a Barcelona o no? De moment no plou. Està amenaçant. Està amenaçant. Aquí a Tarragona també. Ha fet una miqueta de plogim, però no gaire més.
Jo he fet una introducció del Fermí Carré perquè deia que ell darrerament ha fet dues novel·les dedicades a Tarragona, que és aquesta Forjant les pedres, però també ha fet dibuixos, aquarel·les, perquè ell també és aquarel·lista vers Tarragona. Però ell no és de Tarragona. No.
eh, Fermí? Però s'estima molt la Tarragona i el pots veure per Tarragona amb la seva muller, que ella sí que és de Tarragona, eh? I de la part alta. I de la part alta. Ai, escolta, eh? De quin carrer de la part alta? Del carrer Talavera.
Ah, molt bé. A prop, a prop d'on vivia la Sílvia. Sí. Sí, sí, al costat mateix de calagar-se, que ja no existeix. I el que dius, pujar a la dreta gairebé, bueno, seria esquerra. No, no, dreta, dreta, sí, sí. Escolta'm, bueno... Pujant recte. També, depèn, és veritat. Jo és que venia de casa de ma germana, al costat del Tòfol.
Molt bé. Bé, el Fermí Carré també és conegut, va estar al Diari de Tarragona, és dissenyador gràfic, entre d'altres ha fet, de la seva empresa que té a Barcelona, ha fet dissenys gràfics, fotoprics, etcètera. És també company del grup ArtSync, però jo li volia preguntar...
Fermí, la faceta de novel·lista, d'on surt? D'on ve? D'on ve? Bé, jo bàsicament, potser soc de lletres des d'un principi, o sigui, a mi els números no em van. Ja de petit ja anava cap aquí, no? I clar, el primer ofici que vaig tindre va ser tipòcrof.
que el tipògraf de les impremtes és de lletres. D'aquí vaig petar, vaig anar al laboral, vull dir, també una altra qüestió tarragonina, no? Llavors, la primera feina va ser el diari de Tarragona, també, com a tipògraf. Llavors, com que el que volia el meu és ser dibuixant i pintor i tot això, la qüestió artística, no vaig tindre més remei que marxar cap a Barcelona.
Això sí, vaig agafar la nòvia aquí a Tarragona i ens vam casar aquí a Tarragona i me la vaig emportar a Barcelona. Però sempre he estat vinculat
Tarragona, per qüestió, bàsicament, de família, i perquè jo sóc un gran enamorat de Tarragona. Jo em sento tarragoní, encara que he viscut tota la vida a Barcelona, em sento tarragoní. Molt bé. Es va casar amb una pel·lecanyes, però vararà el seu contacte amb la ciutat de Tarragona.
Sí, sí, és això. I m'ho obligat tots els caps de setmana a baixar cap aquí. Sí, sí, en consta, en consta. El Fermí Carré, entre d'altres, té un llibre, unes aquarel·les, perquè ell és, bueno, dissenyador, pintor... M'acabo de trobar per aquí que també una vida consagrada...
La pintura des d'Altafulla, que també tinc aquí referència. Bàsicament tinc l'estudi perquè, clar, jo com a publicitari al principi es feia tot a mà, però avui a partir de l'any 90 i així van entrar els ordinadors i ja tot es fa amb ordinador i ja no té res a veure amb el dibuix de tota la vida. Però allò és com una mena de rebel·lia...
que llavors jo al Capulla tinc el meu petit estudi i llavors jo a mà pinto, a mà suco pinzell i faig les coses tradicionals com tota la vida. O sigui, l'art fet a mà. A l'antiga usanza, que diuen els castellans. Molt bé, molt bé.
Llavors, la meva vinculació ha sigut totalment sempre a Tarragona. A Tarragona ja he arribat a fer una exposició en el port que eren d'aquarel·les, que eren 118 aquarel·les, amb una sola exposició. Molt bé, eh? Una altra, també, que vaig fer amb el Tinglado, el número 1, que també eren 108 aquarel·les. O sigui, a Tarragona he fet moltes exposicions.
I a resultes d'això em vaig fer un propòsit de pintar tots els carrers de la Paralta. Clar, jo com que tinc la dona, la nòvia de la Paralta, doncs havia de fer... Bueno, ara la dona. I llavors vaig agafar un mapa de carrers i vaig començar a pintar carrer per carrer i anar teixant i...
Fins que vaig tindre tot el mapa tachat de carrers, i bueno, doncs ja està tot fet. Això molt bé. Una exposició, i llavors amb el temps d'això va sortir un llibre. Un llibre que va fer... Sí. Es va editar aquí, es va presentar per Sant Jordi. Sí. Cosa curiosa, que per mi va ser una gran sorpresa, va ser el llibre, el tercer llibre més venut de la província de Tarragona. Correcte.
Això per mi va ser una cosa molt bona, però sobretot per Tarragona va ser un gran èxit de Tarragona, perquè va donar a conèixer tots els carrers de la part alta de Tarragona. Jo me'n recordo aquell any que vau ser a la Mando la Cueva, l'amica Mando la Cueva, i tu vau ser els triomfadors d'aquell Sant Jordi. Sí, sí.
Sí, sí. Que meravella, eh? Sí, sí. Home, què et penses tu? La Teneu. No, no, no. És fantàstic. Per mi és fantàstic. És que em parlàveu també del llibre, la vinculació, perquè... Sí, sí. Jo he estat en publicitat, m'he tocat moltes passeges.
I va durar una època que el que feia era pintar i pintar, dissenyar cobertes de llibres, llibres de tot tipus. Llavors això em va vincular molt amb les editorials i, clar, arriba un moment que jo el llibre feia llibres però no els escrivia, els escrivia un altre, fins que al final doncs m'he decidit a escriure'ls.
I a la vegada fer autoedicions, que el que faig és preparar tot el llibre, tècnicament, la coberta, la maquessació, fer tot com si jo fos un editor, no? Però, de fet, és això, escriure. Escolta'm una cosa. Aquí tinc a les mans el Forjant, sota les pedres, que aquests llibres els podeu trobar a la Taneu de Mil, els escritors del nostre Taneu, els llibres els podeu adquirir. I diu...
Forjant sota les pedres, 1954-1957, la novel·la encendint-se en escenaris reals d'una Tarragona de postguerra. Tres nois entremaliats de famílies socials completament oposades cercen aventures forjant sota les restes romanes d'una ciutat que es comença a refer.
dins de la realitat del franquisme imperant. Com va sorgir, Leire, d'aquest forxant sota les pedres, per mi? Bé, de fet, em sembla que això els passa a tots els escritors, perquè hi ha una part personal en cada llibre que van. O sigui, en aquest cas, potser és una mica... O sigui, els personatges, el principal es diu Martí,
Se pot semblar, Martí, Fermí, podria ser que fos jo, de fet no soc jo perquè parla d'un noi que és d'un poble de Lleida, de Tabar, però hi ha moltes similituds perquè, de fet, jo vaig viure en aquesta època i llavors puc escriure com era el Fines de Tarragona, per exemple. Correcte, això és el que, sí, sí.
Bueno, és una espècie d'autobiografia, però molt dissimulada i molt per damunt. Sí, seria molt per damunt. Simplement puc parlar de coses que conec, que vaig viure, però, clar, la història no té res a veure ni amb mi ni... No, no, correcte. En absolut, no.
Hi ha tres amics, hi ha una nena, hi ha el primer amor, doncs, del protagonisme, del protagonista. També hi ha, com no, doncs, com que és la postguerra, doncs hi ha efectes encara que són de la guerra que hi va haver. Molt bé, molt bé. Bé, això... Tot això jo ho vaig lliure, vull dir, no era jo...
Però clar, per exemple, a l'amfiteatre, jo vivia a la carretera de Barcelona, a la que era la gran... La via Augusta, l'antiga via Augusta. Doncs de petit, jo vaig vindre aquí a Tarragona, que tenia 10 anys.
I llavors, doncs, jugàvem amb nens, possiblement alguns d'aquests de la novel·la, una mica disfressats. Molt bé, molt bé. Jugàvem a l'amfiteatre, perquè podies, en aquella època, podies jugar... Sí, me'n recordo, me'n recordo. I regirar pedres i buscar... Forjant, forjant, sota les pedres. No era més que forgar, i sobretot buscar... Forgar, sí.
I sobretot buscar aquesta cosa que és impossible, que és com una... O sigui, que hi ha un túnel secret, que sempre s'ha dit, un túnel secret que... Més d'un, sí, sí. Amb el castell de... Sí, sí, correcte. O sigui que això és una cosa que sempre s'ha parlat i que nosaltres el buscàvem, però vull dir que no existeix, és un bul o no...
Molt bé. Bueno, Fermí, moltíssimes gràcies per atendre els micròfons de Tarragona Ràdio i també dir-vos que això ve perquè aquesta setmana tenim el dissabte a la tarda literatura a l'Ateneu, és a dir, que es llegeix llibres...
I es comenten llibres, però en aquest cas nosaltres hem volgut comentar aquest furgan sota les pedres del Fermí Carrer perquè a més fer-vos palès que a l'Ateneu de Tarragona tenim també, si voleu, comprar llibres però dels socis de l'Ateneu.
Ah, molt bé. Ja podem fer una miqueta de tot, pel que vas dir. Ah, exacte. Ja fas bé per escombrar cap a casa, també. Jo només voldria dir l'última com a qual ho for. Digues, digues per mi. Sí, i és que, clar, jo crec que el llibre aquest està molt ben fet, encara que sigui com sigui, que és un llibre que tot tarragoní l'hauria de llegir
per saber com era la Tarragona de la postguerra, quins costums hi havia, com eren els carrers, com eren els cines, com era la calla, com eren els estudis, que hi havia els hermanos, hi havia l'Acadèmia Roig, hi havia la laboral, com era la Tarragona d'aquella època. I això ho hauria de saber tot tarragoní.
Doncs escolta, Fermí, moltíssimes gràcies per entendre els nostres micròfons i recordeu, el que ens ha dit el Fermí Carré, tots els tarragonins i tarragonins haurien de conèixer com era aquella Tarragona en aquells temps. I llavors només teniu que adreçar-vos a l'Ateneu de Tarragona, carrer Sant Magí, número 4,
i tindreu aquest i d'altres llibres dels nostres escritors. Moltes gràcies, Fermí. Una abraçada. Moltes gràcies a vosaltres i moltes gràcies a Tarragona. Gràcies. Ens veurem per Setmana Santa, com sempre. Ah, doncs mira. Gràcies. Una abraçada, Fermí. I visc a Tarragona. Visc a Tarragona. Records a la senyora, a la Pere Canyes. Gràcies.
Com s'aprofita, eh? Gràcies, adeu, adeu. Doncs recordem de nou aquest forjant Sota les pedres, aquest llibre que recomanem, i a més a més, no només per ser de Tarragona, sinó per sentir Tarragona, que aquí l'afegeixo jo també, per conèixer una miqueta més del que vam viure.
A través d'uns personatges, de poder veure a través dels seus ulls aquells moments, que jo crec que no hem volgut entrar una miqueta més enllà, per allò no fer espòilers, que unes vegades ens ha passat. Que se'ns ha volat quan volem saber més coses, més coses, i desveiem moltes històries que no poden ser, i que ho desvellin dins del llibre. I a més a més, que a Tarragona, les pedres parlen. Buà!
Que si de veritat parlessin, però de veritat amb boca i closa, la meitat potser no estaríem aquí, eh? Diguéssim que és un di. Ah, d'acord, d'acord. No, no, jo t'ho dic perquè jo crec que no seria un di, eh? És una veritat, eh? Seria una veritat. Per sort... Ara com ho arreglem, això, ara?
Això jo ho arreglo ràpid. Diguéssim que tu els hi parles a les pedres i llavors les pedres, d'alguna manera, a través dels historiadors, et donen la contestació del que has preguntat.
Jo arreglo ràpid. Sí, sí, sí. Ja no he dit res més, ja no he dit res més. Per cert, tenim una cançoneta, un bugui-bugui, per aquí, per fer... Jo te la vaig guiar. Tu m'has guiant a mi, jo tu. Un bugui-bugui, per canviar aquest programa, que hem posat així una miqueta de marxa, per dir-vos que dijous 5 a les 7 del vespre hi haurà la inauguració de l'exposició artística La Sisena, que fa el Ton Aluges a l'Ateneu de Tarragona.
Es titularà o es titula Sinfonia de Colors. I serà presentat per la Maria del Carme Domingo. Que no la coneixem, no la coneixem de res. I comptarà en música en directe amb el seu fill, el saxofonista Joan Biosca. I després el ton Aluges ens deleitarà o ens invitarà amb un petit refrigeri.
Mira, Jordi, tu acabes de dir això i mira qui està entrant per la porta. Veus? Ostres, Ton. El Ton el tens i aquí hi ha, com aquí que diu, entrant per la porta perquè d'aquí el que tu diguis adiós, adiós, el tinc el Ton a qui ha sigut aquí amb nosaltres. Molt bé, doncs, Ton, unos... Li deixa calentet, eh? Sí, sí. Bueno, aquí tenen de les manos, eh?
Aquests serien unos que vienen, otros que se van... No, unos que se van, otros que vienen... Ui, no me toquis la iglesia, no me toques la iglesia. No, la vida sí, igual. Això és el Julio Catedrales. Aquest mateix, aquest mateix. Doncs vinga, benvingut, us deixo amb el tona Luigas, que us espera el proper dijous. Sí, a les set de la tarda.
Que no recordo on està l'Ateneu de Tarragona. Sí, que res, a magia número 4, davant del que queda del Teatre Romà. Que fa poc que esteu allà, no? Doncs des de l'any 89, cuidar-ho. Fa dos dies, fa dos dies. Fa dos dies. I podreu deletar-vos de l'exposició del Tana Luges comprar, si voleu, el llibre de Fermí Carré i d'altres també. A veure, a veure, a veure, s'encariarem. I d'altres també. Clar que sí, clar que sí. Que estan a la venda...
La teneu de Tarragona. Molt bé. Molt bé. Moltes gràcies. Doncs fins la setmana que ve. La setmana vinent i ho fem amb aquest bugui. Bugui, bugui. Mira-te'ls. En vivo i en directe de casa, com aquí que diu, a Casa Català, eh? Totes aquestes músiques les gravo jo al meu estudi exclusivament per Tarragona Ràdio. La meva. La meva. Com dius tu? Iepa! Iepa!
Gràcies. A disposar. Adéu, adéu. Adéu, ciao.
Fans de Tarragona, de dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda.
Les perdón porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y bueno, que nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros. Com diu el defensa, Sergio Santos ha de demanar perdó a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin amb la plantilla que traurà això endavant. La primera oportunitat a Elda.
Dissabte 7 de març a 2.45 de la tarda viurem el partit de la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense, Club Deportiu i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
El principal Joc de la Por recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Cucodril Club.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Fans de Tarragona. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. I no ens movem, precisament, de la Tereu de Tarragona. Fa un moment estàvem amb el Jordi i ara el que toca és parlar i saludar el Ton Aluges, que el tenim amb nosaltres. Ton, bona tarda. Molt bona tarda. Jo em pensava dir no entra, dic deixa, deixa. Bé, amb el Jordi ha estat tot el matí. Veus?
Ja li has dit que estaries aquí amb nosaltres, també. No, no. No has pensat? Mira, aquest matí el que hem tingut que fer per preparar l'exposició del dia 5 ha sigut anar a penjar els quadros. I, esclar, penjar els quadros comporta una feina entretinguda, perquè has de posar els càncamus, després has de penjar els quadros, els has de nivellar, has de posar els títols... Sí, que sembla molt fàcil, però no. No, no, no. Això ens ha costat 3 horetes.
Tres horetes, a la meva dona i a mi, que jo, com que tinc certes limitacions, jo feia tot el que podia, però ella, pobreta, ha quedat... S'ha encarregat tota la feina. Ha quedat esclada. I explica'm una miqueta aquesta sinfonia de colors que podem veure a la teleu de Tarragona, com el bé has dit, a partir del dia 5, que és quan s'obren les portes.
Efectivament, el dia 5 a les 7 de la tarda inaugurarem la sisena exposició que fa a l'Ateneu. Són sis i mitja, perquè mitja la vaig compartir amb la Francina Collado. I, bueno, estic molt content. Hi ha quadros que, alguns quadros, però pocs, s'han presentat a l'exposició que he fet a l'Ajuntament de Tarragona, al Pati Jaume I.,
que va ser un èxit aclaprador, perquè la gent va estar molt contenta, i va acudir, me van recolzar, i mira, fixa't bé una cosa que et vaig a dir. Jo, davant de la tomba de Jaume I, vaig fer un petit parlament,
I llavors, quan vaig acabar, al fondo, hi havia un petit verniteix. Sí. I no vaig poder veure ni mitja copa de cama. Imagina't. No m'han deixat arribar. No m'han deixat arribar. Tota la gent que t'aturava per poder felicitar-te, m'imagino. I fotografies, i vinga, va, i ara aquest grup, i ara aquest altre grup, i ara tu. Que bonic. Vaig estar molt content, molt satisfet, i per mi va representar un orgull presentar una exposició a l'Ajuntament de Tarragona.
Per ser quin va ser el quadre que va triomfar. Aquells que em deies tu que hi havia diversos i que... Sí, hi van haver diversos que van triomfar. Un d'ells, el del famós Gotes d'aigua. Veus? I la gent es mirava el quadre així del costat a veure si les gotes d'aigua eren reals.
I després hi van haver uns altres que eren una trilogia, que jo no dic Avatar, que són una miqueta estilitzades. Aquesta, que eren diversos. I, a més a més, vaig tenir una sorpresa, vull dir, extraordinària. Hi va haver un amic meu que va vindre, va fer fotos dels quadres, i quan va arribar a casa seva, dit i fet, me va enviar...
una obra d'art que m'havia fet ell per mi. Què dius? Va agafar els siluetes dels meus quadres i els va donar moviment amb la intel·ligència artificial. Ballant, ballant, donant sapatons, passejant sota la pluja, xapotejant a terra una noia que camina. Una meravella. Això serà presentat
a l'exposició de l'Ateneu, del dia 5. Molt bé. Prèviament a la presentació de l'exposició, diguéssim, l'Ateneu té una pantalla amb uns projectors i es projectarà perquè la gent pugui disfrutar d'aquesta meravella. És una meravella. Sí, sí, sí. A més, és que clar, ara estava imaginant-me, per exemple, hi ha un dels quadres que tens just darrere, que es veuen uns novis i aquells hi estan aguantant el paraigües. Bé. Ara t'he imaginat aquest en moviment? Estan caminant...
caminant i xapotejant a terra amb l'aigua i l'aigua que els hi cau al damunt, és una meravella. O sigui que quan te va arribar, què t'ho ha fet? De gairebé totes quadres? No, n'hi va fer 8 o 10. Ostres! I aquests quadres també els presento a l'exposició perquè la gent pugui comparar el quadre
amb el quadre Moviment. Ua, que bonic, eh? I a més a més els hi fa la invitació, els hi fa un escrit dient-los que veureu moure's els meus quadres. Els meus quadres estan vius. Estan molt vius. Aquesta sinfonia de colors la podem veure, recordem, a partir del dia 5 de març, però que romandrà oberta fins al 26 d'abril. A nosaltres ens agradaria que vinguessin tots a la inauguració, que ara m'explicaràs com anirà aquesta inauguració...
Però que si no poden, per qualsevol motiu, que sàpiguis que el 26 d'abril encara estàs a temps i serà l'últim dia, però aprofita. Totes les tardes hi podran anar a veure-ho. Molt bé, molt bé, molt bé. Jo ja parlaré amb el Jordi a veure si hi ha possibilitat que tornem a passar altra vegada... Per aquí? Home, i tant! Els quadros en moviment...
Sí, sí, jo crec que sí. És una meravella. A més a més, seria molt bonic que quedés fixa totes les tardes i que es pogués veure qualsevol que vingués. Sí, perquè allí hi va gent que fa ball en línia, hi ha gent que fa country... I també la puguin gaudir. I llavors que ho poguessin veure. Jo parlaré amb el Jordi.
A veure què diu, perquè el Jordi també... Home, m'imagino que, clar, depèn de les tardes i depèn de com vagi la història. Sí, perquè és que el Jordi ara està en un moment una miqueta delicat, perquè és com a Don Palomo. No me dius res, eh? És com a Don Palomo. Jo me lo quiso, jo me lo como. Desgraciadament per ell. És que té el pressi, és que és el pressi. Sí, sí, però és que...
És que ha tingut gent que ens han deixat i llavors col·laboraven molt amb ell, però en fi, això són coses particulars. Exacte, i m'imagino la forma de treballar també. A veure, explica'm, com anirà la inauguració per aquest divendres? No, dijous. Ah, perdó, dijous. Dijous a les 7 de la tarda. Ja corria, ja. Doncs el dijous, com anirà?
Doncs esperem que vagi molt bé. Tinc molts amics. N'hi ha hagut dos o tres que, per circumstàncies alienes, ja m'han dit que no poden vindre. Els trobaré a faltar. Evidentment, els trobaré a faltar. Però, bueno, tothom que vingui serà benvingut i considerat amb la metatxa simpatia de sempre.
Recordem que l'entrada és gratuïta. Absolutament. No sé si tindrem una miqueta de músiques que estigui així junts. Sí, sí. A més a més, la presentació... A veure, explica'l, explica'l. La presentació es farà com sempre m'ha fet, perquè la Carme Domingo i jo... Que sou uns cracs. Diu que són com a germans. Sí. Bé, millor dit, que som com a família. Aleshores, ella em farà la presentació. I...
el seu fill Joan Biosca, que toca el saxe de Meravella...
ja va vindre una altra vegada i ens amenitzarà amb algunes peces també la reunió. Molt bé. A veure, té que ser... Una presentació a vegades és una miqueta freda. A vegades la persona que fa els quadres o fa l'exposició, a vegades quan té un micròfon davant es talla una mica. La millor té poca coneixença...
Llavors és una miqueta fred, a mi em sap molt de greu. Jo he tingut la sort que la gent m'ha recolzat molt, potser perquè soc conegut a Tarragona, i tracto de donar una cosa que sigui diferent d'una presentació normal i corrent. El tema dels quadros en moviment, el tema de la música en viu, no hi ha vingut ningú que fes música en viu, jo he fet música en viu,
De totes maneres, jo amb les coses sóc una miqueta pioner. Està bé, està bé, revolucionari. Sóc una miqueta d'ensat. Sí, sí, sí. Però busco... M'agrada la innovació.
M'agrada la innovació i vaig parlar amb el Joan. El Joan és un nano que és molt maco. De no fer. Jo he anat algunes vegades amb coses que ell ha estat tocant, m'ha agradat molt. I l'anterior exposició que vaig fer, que es deia, si no recordo malament, la meva manera, ell el primer que va fer va ser tocar amb aigua. Home, home, és que havia de ser.
I la toca de meravella. És un virtuós del saxofón.
I això és el que passarà, recordem, dijous, a les 7 de la tarda, a l'Ateneu de Tarragona, al carrer Sant Magí, número 4. I després, important per tots, que després podran berenar, podran fer un berenitatge i berenar una miqueta. Home, que sempre s'agraeix, eh? Tampoc sense passar-se. I després de l'Ateneu, un dia que acabi el 27 d'abril, tindrem l'oportunitat de continuar veient-ho, aquesta Sinfonia de Colors? La Sinfonia de Colors ja he dit que parlaré amb el Jordi a veure què passa.
Ara, sense dir res, perquè no tinc autorització per dir res, el que sí que dic és que el dia 12 tinc un esdeveniment molt, molt, molt important per mi, molt, molt joios per mi, i ja t'ho faré sapiguer.
Ai, quin món... Me deixes un món de misteri aquí damunt de la taula, eh? Sí, t'haig de deixar un misteri perquè és una cosa que... Fins que no es faci el dia 12... Sí, el dia 12, eh? No puc dir res, ni jo, ni ningú. És una presentació d'una cosa que es farà... No sé tu on vius, ni cal que m'ho diguis, però es farà a l'Eglésia de Sant Joan. T'ho dic perquè si t'agafa a prop hasta podries acudir tot perquè alhora serà dos quarts de vuit.
Dos quarts de vuit, a la tarda. Estem aquí dintre la majoria de vegades. Són uns esclaus, eh? No, és el que toca. Aquestes hores de la tarda és el que toca. Ens toca estar aquí. Però bueno, ja saps que estàs convidat i saps que estava pensant que jo em pensava que et referies a això de tornar a venir un altre dia a partir del dia 5 de març abans que s'acabi l'exposició, si vols. El dia 12 ara em penso que acaben dijous també.
El dia 12, l'aquest mes de març. Sí. Dijous, sí, sí, la setmana vinent. Doncs si vols, jo el dimecres puc vindre i en podem parlar. O millor una cosa, perquè clar, no vull adelantar aconteciments perquè no estic autoritzat, però... En el moment que se sàpigui, que estiguis autoritzat per poder explicar-ho. Sí, si m'autoritzen i si no, vindria després. D'acord, tu deixo a les teves mans...
Deixa'm aquí la part oberta per veure què passa. Et tindré el corrent. Doncs recorda'ns algun dels quadres que tenim l'oportunitat de veure a l'Ateneu de Tarragona, d'aquests que t'agraden. Veig que aquí hi ha alguns que jo no coneixia, la senyora del Paraigües, que es veu que està a punt de mullar-la, literalment, en algun cotxe que passava per allà.
A mi m'agrada molt fer paraigües. Sí. M'agrada. Aleshores, presento la trilogia dels avatars, presento una casa antiga, molt antiga, molt antiga, de camp, amb quatre gats...
Ja es diu quatre gats, recordant un conjunt català que es deia els quatre gats. I després presento un perfil una miqueta així exacte.
Presento 4 quadres abstractes nous. Sí? Nous? Sí, que no van estar a l'Ajuntament. No, que no van estar a l'exposició, n'hi presento com 8 o 10. Déu n'hi do. Perquè en total presento 28 quadres. Ostres. 28 quadres de la meva col·lecció. Sí, sí, sí. L'últim que presento és l'últim que he fet, que per cert és un abstracte que es diu... Es diu... Ara no me'n recordo.
No, me vols deixar tant, tant, tant... Disbauxa de colors. Disbauxa de colors. Disbauxa de colors. I aquest porta el número 312. Ah, molt bé. O sigui, aquest és l'últim que he fet. Però és que, a més a més, l'Ajuntament de Tarragona em vaig presentar fins al 302, 302 més o menys, i els altres ja són tots nous.
Déu-n'hi-do. Però tots nous que ja tenies fet, alguns que has fet especialment per aquest dia? Des que jo vaig preparar l'exposició de l'Ajuntament, llavors vaig tancar, diguéssim, i a partir de llavors vaig començar a fer els altres 8 o 10 que presento nous. Déu-n'hi-do. Això és fantàstic, eh? Bueno, m'agrada. M'agrada, m'adverteix, m'ho passo molt bé, i quan algun quadre
remeno per buscar alguna cosa i veig el quadre aquell que he fet a la millor fa dos anys. Sí, sí, sí. I dic, jo sí que he sigut capaç de fer això. És que no m'ho crec. D'on ha sortit tota aquesta genialitat? Doncs del seu caparronet i de les seves mans. Sí, sí. I tant. M'ho passo molt bé. Convidem de nou, si et sembla, Anton. Sí.
Antona Luges, Sinfonia de Colors, a partir d'aquest dijous, dia 5 de març i fins al 26 d'abril, dins de l'Ateneu de Tarragona, totes les tardes, importantíssim, per a la inauguració... Totes les tardes, particularment de dilluns a divendres, i després, si a l'Ateneu hi ha niudar, també els diumenges.
Molt bé. I recordem, a les 7 de la tarda, amb música... Amb música en viu, amb una pantalla que sabran els meus quadres com se mouen. Sí, i entrada gratuïta, importantíssima. Absolutament. Ateneu de Tarragona, carrer Sant Magí, número 4. Exactament. Doncs gràcies, com sempre. Gràcies a tu. Adéu-siau.
Sobre el reflex de l'aigua que devenim preses, somriure, reflexions, pirra, silueta... I amb la música d'Alzana Dibori, amb l'Anna Bat al capdavant, nosaltres tanquem aquí el programa. Tornem demà a partir de les 6 de la tarda.
I també, t'anava dient repetició, però demà la repetició és força peculiar i força especial, perquè la compartirem amb la Noemí de la Penan i amb el Richard White. I és que demà presentarem a les 11, o a partir de les 11, el seu disc, el disc de la Noemí de la Penan, que es diu Big Bang. Família, ala, adeu, adeu.
Fins demà!
Passava hora sentada a la gespa, buscant sonors, retrats, plos per una essència d'aquell bon temps, d'aquelles ànimes plenes de vida, bogeria, jove, tot ben tendre. Ella alimentava tres veïnes,
Ella se'n pipava perquè no li feien cas. L'altre asseguda escrivia i passaven hores allà prenent sobre la vida. I dos ànecs sobre el llapurant diuen cridant que ja se'n van. Nosaltres somiem desperts tot envejant la lliure.
Fins demà!
Diuen cridant que ja se'n van, i nosaltres somiem després, tothom baixant la llibertat. Aquella pau, aquell silenci, aquell cel blau que et fa pensar, que hi ha detalls ben amagats que et faran estimar. I dos ànecs sobre el llarg volant, diuen cridant que ja se'n van, nosaltres somiem després, matem
ben amagats, que ho faran estimar el que tenim davant.
Bona tarda, són les set.