obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent, la mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria, i que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia. Doncs vinga, anem al retrovisor musical que ja ens espera el Jordi. Jo me l'imagino, allà hi ha un raconet esperant-nos, que jo li doni pas, i Jordi, vinga, va, llavors corre, corre, corre cap al micro, i em diu,
allò de... Hola Sílvia, què tal? Com estàs? Molt bé Jordi, ha sortit del racó a Tito, com estàs? Comencem el mes de febrer veient com fan vida a l'emperial Tàrraco els nostres estimats ossos
polars. Que no, que fa calor. Que no, que fa calor, me diuen tots. Que no, que no. A la retrovisió musical número 263 començarem parlant del concert estrena dels doctor Calipo. La banda de versions més boja i divertida del camp de Tarragona, com es fan anomenar, liderada per la Míriam Padrell, van fer ballar el públic que es va apropar el passat divendres a la submarina de Reus.
Nosaltres som Doctor Calipo, és un projecte que acaba de començar, avui ens estrenem i de debò, estem super emocionats. La lluita té d'aquesta nit és que gaudiu, que canteu, que salteu amb tots nosaltres i re, de gaudir de la vida tots junts.
La huella tiene el corazón. No intento aguantar la mirada. No creo historias de libertad. El tuyo no es porque moraré. ¡Vamos la familia! Tiene el predio que iba a regalar, te platícate aquí el condi. ¡Sí! ¡Sí! ¡Sí!
Bona nit!
Estiu bé per aquí tots, però més és per haver vingut. Al final sabem que tothom va tot, que la vida va superàpid, que tothom teniu més coses i que hàgiu invertit. La vostra divendres a dormir aquí significa molt per nosaltres.
Al final, bé, són quatre xavats que aleshores som vist la música i aquest punt de pel·lícula s'està parlant més del somni que a poc a poc, doncs, iran així.
El doctor Calipo, que bé que sort ara que sí. I cançons, eh? Què? Què? Les coneixeu totes, però totes, totes. O sigui, xaladiu amb ells, que seria una canya. Que sí. Les coneixes, no, aquesta cançó dels l'exam?
Però hi ha més coses. Vinga Jordi, digue'ns, digue'ns. Ara viatjarem fins a Valls. Ja que el 3 de febrer de 2001 s'estaven celebrant les festes desenals de la Candela. I el teatre principal, tal dia com avui, del 2001, fa 24 anys, hi va actuar el cantautor ballenc Nitus Figarola.
Si el Déu moren en terra, curteu-l'alumirés del mar i deixeu-la de videra. Curteu-l'alumirés del mar i nomeu la capitana.
L'albaixi d'aquestes, com té un de curà de marà de marina, amb la barà de marina.
Sobre el cor una àmpora i sobre l'àmpora un estel. I sobre l'estel el vent. I sobre el vent el vent.
Fins demà!
Com podeu sentir, aquesta gravació és in situ d'allà, eh? M'imagino allà el Jordi gravant i tal com és el Nitus posant-nos la peu i ell de gallina amb aquestes seves cançons.
I hem d'anar tancant. I Déu-n'hi-do, el darrer protagonista. Un altre que també va debutar, però el fa molts més anys enrere, va ser l'Ariel Santamaria. Home, l'Ariel. Amb ell ens acomiadarem. Fins la setmana que ve Sílvia i oïdors dels fans de Tarragona i dels ja tardes cap de setmana.
El cantautor Roseng Ariel Santamaria va debutar al Casal de Joves d'Òmnium Cultural del Baix Camp el 4 de febrer del llunyà any 1994.
Demà farà 31 anys. Adéu. Adiós, adiós. Jo vaig debutar l'any 94, el casal de joves de l'home i un cultural de Reus. Vaig començar com a cant d'autor Grausenc, perquè era l'època del boom del rock català. Jo intentava muntar un grup de rock català per a noia manera, perquè tothom estava per aquí, per allà, tothom estava ocupat.
pocs músics que coneixia, i al final em vaig debutar com a cantautor. El cantautor no es portava, però un amic meu que es diu Ignasi Vessora em feia de mànager i em va recomanar que votés com a cantautor.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Ara la nena s'endufrena i dic sempre que l'obreix, i això tota xuleta la meva noia ho ha fet. Música
Bona nit.
com la llum, com la llum, com la llum, com la llum, com la llum, com la llum, com la llum, com la llum,
Fins demà!
Fins demà!