Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou! Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Transcribed podcasts: 331
Time transcribed: 7d 13h 32m 57s
Time transcribed: 7d 13h 32m 57s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Obro els ulls, agafo aire, avui noto diferent. La mirada d'un Guevara, immortal a la paret, semblava que el mes de juliol mai no arribaria. I que les coses mai canvien, però sempre hi ha un primer dia.
Doncs vingueu amb el nostre retrovisor musical. Jo no sé si el Jordi em parlarà dels Premis Under-Rock que es donen precisament aquesta setmana i que els podrem gaudir, si vosaltres voleu, a través de la xarxa. Jo em quedaré amb les ganes, ja t'ho dic ara, de potser veure'ls en directe. M'hauré d'esperar a veure-ho per televisió o després veure de quina manera ho fan i qui s'emporta aquests diferents...
Premis, recordo que serà el dia 26, aquest dijous, a dos quarts de deu de la nit i fins a la una de la matinada. Déu n'hi do, eh? És que estarem aquí a la ràdio. No m'ho puc escapar. Amb les actuacions...
A veure que estic per aquí, a veure si us dono alguna pisteta, eh? Durant la gana també s'hi presentaran les estrenes en directe dels nous treballs discogràfics de Joan Daussà, la Ludic Band, Mamaduixa, Maria Jaume, Fades, Dan Peralbo i el Cowboy, Uineta, Guillem Roma, Ben-Nus i molts altres. A banda també de l'inici de la gira dels 40 anys dels Lacs en Busto. Però ja no m'enrotllo més, anem al retrovisor musical, com et deia, i a veure què és el que ens diu...
El nostre company Jordi Sogranyes. Jordi, Jordi, Jordi, hola! Hola, Sílvia! Què tal? Com estàs? Doncs i de la mar de Beitu! Jo bé, gràcies! Per l'alegro, per l'alegro! Sentim ja de fons els timbals i els tambors... De la Setmana Santa! De les inmenents processons de la Setmana Santa! Sí, i tant, i tant! Ja les tenim aquí! Sí, i tant!
Iniciarem el retrovisor musical número 311 parlant de l'actuació del Joan Garriga i el mariachi galàctic al Submarino de Reus. El Joan Garriga hi va actuar dintre del Superfold Festival el passat divendres 20 de març. Hola, bona nit a tothom. Gràcies per venir. Som el mariachi galàctic.
El rock'n'roll és mort, els ídols s'han desfet. L'església s'ha cremat i el ramat va de distret. El rock'n'roll és mort, a l'altar desmantellat hi ha el xavi.
Balleu sobre la cendra. Balleu dins l'aire cremat. Balleu sobre la cendra. Balleu dins l'aire cremat. The king is dead. The queen rests hot in her bed.
de veu digital. Els seients dels feligresos s'han rostit de tan escalt. El rock and roll és mort, l'església sucarrimada, el profeta s'ha oblidat, els apòstols s'han disfressat. Balleu sobre la cendra. Balleu dins d'aire cremat. Balleu sobre la cendra. Balleu dins d'aire cremat.
Fins demà!
Rock and roll s'ha desfet des de dalt del campanar. Us he explicat que el Joan Garriga el vaig conèixer gràcies al xarango. Sí, sí, perquè va fer una versió molt bonica d'una de les cançons del xarango i vaig dir, ostres, hi ha aquesta veuassa, hi ha aquesta forma de fer. I clar, vaig assabentar que era el Joan Garriga. I després vaig pensar, però sí, crec que ja he parlat amb ell. Clar, que tanta galàxia, tanta galàxia... Sobre la cendra...
Era broma, eh? Ja el coneixiam, ja el coneixiam.
Anem cap a la segona píndola, Jordi. Ara retrocedirem fins a l'any 1991, concretament fins al dia 22 de març. I és que ahir va fer 35 anys que dues formacions catalanes van aconseguir actuar a la capital de l'Estat, a Madrid. Van ser els kits i els nuts. Déu-n'hi-do. Els nuts de Montroig i Cambrils i van presentar les cançons del primer disc Cor a l'atac.
Algú parla al meu costat, deixant lliures cent paraules que ningú mai no ha escoltat. Tanco els ulls per una estona per tornar-les a sentir, però la veu és molt traïdora i no surt més.
Què farem fins que surti?
Tu també t'han enganyat. I que mentre tu somies, jo sóc un cor a l'etat. Veig com ballen les abelles, una dansa immortal. Jo voldria ser com elles, per sempre. Què farem? Aquí tu i jo. Què farem? Què farem? Fins que som...
Mira, m'ha agafat ara mateix un puntet de nostàlgia que he hagut d'agafar l'ordinador i mirar qui eren els nats. I jo dic, mira, l'any 1985 es van fundar amb el Josep Maria Clariana al baix i a la veu, el Jordi Pallarès a la guitarra, el Marcel Aragonès a la guitarra i el Carles Ruhm a la bateria. I que el seu primer treball discogràfic va arribar l'any 1990, cinc anys després, amb el nom de Cor a l'atac.
Déu-n'hi-do, eh? La de guerres, que ens van donar clar que sí. Dormo en una habitació que està plena de miranys i tanco els ulls per no veure qui poder-me evitar. Veig com aquell vell camina ajudat del seu bastó i jugo amb les meves nines que són innocents.
Què farem aquí tu i jo? Què farem? Què farem fins que surti el sol? Què farem?
I ens anem a la darrera de l'espíndoles musical, Jordi. I anirem tirant, felicitant avui el Roger Montalà. Vinga, va. A la bateria dels MyTips i dels Fenya Rai. Clar que sí. I és que avui és el seu aniversari. Felicitats. Felicitats, Roger. Clar que sí.
Fins d'aquí un perill de setmana, Sílvia. Sí, feliç setmana santa. I dos dels fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adeu. No sé si ho he dit, però clar que sí que arriba la setmana santa. Escoltem els feinyarrai i tanquem el retrovisor musical.
Fins demà!
I així va néixer l'infant de Déu, que s'assemblava, que s'assemblava. I així va néixer l'infant de Déu, que s'assemblava a mossèn Mateu, a la vallarusca no es pot.
Doncs vingueu amb el nostre retrovisor musical. Jo no sé si el Jordi em parlarà dels Premis Under-Rock que es donen precisament aquesta setmana i que els podrem gaudir, si vosaltres voleu, a través de la xarxa. Jo em quedaré amb les ganes, ja t'ho dic ara, de potser veure'ls en directe. M'hauré d'esperar a veure-ho per televisió o després veure de quina manera ho fan i qui s'emporta aquests diferents...
Premis, recordo que serà el dia 26, aquest dijous, a dos quarts de deu de la nit i fins a la una de la matinada. Déu n'hi do, eh? És que estarem aquí a la ràdio. No m'ho puc escapar. Amb les actuacions...
A veure que estic per aquí, a veure si us dono alguna pisteta, eh? Durant la gana també s'hi presentaran les estrenes en directe dels nous treballs discogràfics de Joan Daussà, la Ludic Band, Mamaduixa, Maria Jaume, Fades, Dan Peralbo i el Cowboy, Uineta, Guillem Roma, Ben-Nus i molts altres. A banda també de l'inici de la gira dels 40 anys dels Lacs en Busto. Però ja no m'enrotllo més, anem al retrovisor musical, com et deia, i a veure què és el que ens diu...
El nostre company Jordi Sogranyes. Jordi, Jordi, Jordi, hola! Hola, Sílvia! Què tal? Com estàs? Doncs i de la mar de Beitu! Jo bé, gràcies! Per l'alegro, per l'alegro! Sentim ja de fons els timbals i els tambors... De la Setmana Santa! De les inmenents processons de la Setmana Santa! Sí, i tant, i tant! Ja les tenim aquí! Sí, i tant!
Iniciarem el retrovisor musical número 311 parlant de l'actuació del Joan Garriga i el mariachi galàctic al Submarino de Reus. El Joan Garriga hi va actuar dintre del Superfold Festival el passat divendres 20 de març. Hola, bona nit a tothom. Gràcies per venir. Som el mariachi galàctic.
El rock'n'roll és mort, els ídols s'han desfet. L'església s'ha cremat i el ramat va de distret. El rock'n'roll és mort, a l'altar desmantellat hi ha el xavi.
Balleu sobre la cendra. Balleu dins l'aire cremat. Balleu sobre la cendra. Balleu dins l'aire cremat. The king is dead. The queen rests hot in her bed.
de veu digital. Els seients dels feligresos s'han rostit de tan escalt. El rock and roll és mort, l'església sucarrimada, el profeta s'ha oblidat, els apòstols s'han disfressat. Balleu sobre la cendra. Balleu dins d'aire cremat. Balleu sobre la cendra. Balleu dins d'aire cremat.
Fins demà!
Rock and roll s'ha desfet des de dalt del campanar. Us he explicat que el Joan Garriga el vaig conèixer gràcies al xarango. Sí, sí, perquè va fer una versió molt bonica d'una de les cançons del xarango i vaig dir, ostres, hi ha aquesta veuassa, hi ha aquesta forma de fer. I clar, vaig assabentar que era el Joan Garriga. I després vaig pensar, però sí, crec que ja he parlat amb ell. Clar, que tanta galàxia, tanta galàxia... Sobre la cendra...
Era broma, eh? Ja el coneixiam, ja el coneixiam.
Anem cap a la segona píndola, Jordi. Ara retrocedirem fins a l'any 1991, concretament fins al dia 22 de març. I és que ahir va fer 35 anys que dues formacions catalanes van aconseguir actuar a la capital de l'Estat, a Madrid. Van ser els kits i els nuts. Déu-n'hi-do. Els nuts de Montroig i Cambrils i van presentar les cançons del primer disc Cor a l'atac.
Algú parla al meu costat, deixant lliures cent paraules que ningú mai no ha escoltat. Tanco els ulls per una estona per tornar-les a sentir, però la veu és molt traïdora i no surt més.
Què farem fins que surti?
Tu també t'han enganyat. I que mentre tu somies, jo sóc un cor a l'etat. Veig com ballen les abelles, una dansa immortal. Jo voldria ser com elles, per sempre. Què farem? Aquí tu i jo. Què farem? Què farem? Fins que som...
Mira, m'ha agafat ara mateix un puntet de nostàlgia que he hagut d'agafar l'ordinador i mirar qui eren els nats. I jo dic, mira, l'any 1985 es van fundar amb el Josep Maria Clariana al baix i a la veu, el Jordi Pallarès a la guitarra, el Marcel Aragonès a la guitarra i el Carles Ruhm a la bateria. I que el seu primer treball discogràfic va arribar l'any 1990, cinc anys després, amb el nom de Cor a l'atac.
Déu-n'hi-do, eh? La de guerres, que ens van donar clar que sí. Dormo en una habitació que està plena de miranys i tanco els ulls per no veure qui poder-me evitar. Veig com aquell vell camina ajudat del seu bastó i jugo amb les meves nines que són innocents.
Què farem aquí tu i jo? Què farem? Què farem fins que surti el sol? Què farem?
I ens anem a la darrera de l'espíndoles musical, Jordi. I anirem tirant, felicitant avui el Roger Montalà. Vinga, va. A la bateria dels MyTips i dels Fenya Rai. Clar que sí. I és que avui és el seu aniversari. Felicitats. Felicitats, Roger. Clar que sí.
Fins d'aquí un perill de setmana, Sílvia. Sí, feliç setmana santa. I dos dels fans de Tarragona i del Ja Tardes Cap de Setmana. Adeu. No sé si ho he dit, però clar que sí que arriba la setmana santa. Escoltem els feinyarrai i tanquem el retrovisor musical.
Fins demà!
I així va néixer l'infant de Déu, que s'assemblava, que s'assemblava. I així va néixer l'infant de Déu, que s'assemblava a mossèn Mateu, a la vallarusca no es pot.