Si el blues me capturó, se apoderó de mí y soy su servidor. Hace un tiempo me encontraba sin dinero, sin amor, no tenía trabajo, era un perdedor.
Cualquier cosa, terapias de motivación, también sectas destructivas, ritos de iniciación.
Quin disco més xulo i més rodó que et va sortir, eh, Sobrino. El Sobrino del Diablo, que el tenim en concert. Doncs com aquí què diu ja, perquè passen el dia es volant, aquest dissabte a dos quarts d'onze de la nit a la Salastón, a la plaça dels Sadassos, amb una entrada de 5 euros...
Totalment recomanable. Doncs saludem, Juan, sobre el Diablo. Benvingut. Com estàs? Hola, molt bé. Estic ara, m'ha vingut un flashback amb aquest disc perquè aquest disc ja té 22 anys. Ua, que rareza si ves... 24. 24? Clar, és el 2002 i estem al 2026. Va ser el meu primer disc. Sí, sí. A més, te va quedar tan rodonet també, aquest blues del Diablo i Pueblos del Mundo.
primer disc sol ser, sol estar bé, perquè sol ser fruit d'anys de composar, no? I és veritat que la producció és molt bona, hi ha músics molt bons, aquí l'harmonica la tocava el Hugh Herrera, que era un bluesman de Texas, la veu del diable la feia Julián, de Sinestro Total, bueno, sí, la veritat és que és un disc que sona molt guai.
Ara el sento i diguem que m'en sento orgullós, no? Home, és que està molt orgullós d'aquests i de tots. Perquè jo crec que donar aquest pas i de llançar tot el que és una feina que exposes i no saps de quina manera pot arribar a ser. És com el fill quan el deixes d'anar per primera vegada, que no sé si pot arribar a caure, el pots recollir al cap de dos minuts o ja no el tornes a veure mai més. No saps, no? Ja.
Clar, clar. Sí, al final jo tinc dos fills humans, però tinc 15 fills en forma de disc. Imagina't, eh, 15 hi ha. De fet, ara estic en fàbrica ja. Llàstima que no arribem a l'estón, però a l'abril tindré el meu primer vinil, que és el meu decimoquinto disco, diguem. 15 disc.
I, bé, és com un fill nou, no?, tenir un vinil, doncs mira, no n'havia fet mai un i serà el primer. I l'últim que tenia, i mira, m'ha saltat un amb l'altre, l'últim que teníem és el del rock and roll, va ser, el 2022? Sí, el rock and roll, sí, sí, sí, que ha passat anys, per això m'ho he pres amb calma. La veritat és que el disc, el de Sastre Natural, que és el que treuré ara, és un disc que he trigat dos anys en...
en fer perquè l'he anat fent a estones mortes, amb tranquil·litat, sense cap pressa. És que no tenies pressa, tampoc. Jo crec que tu el deixes molt del directe. Sí, i també, però igualment fa molts anys, quan encara venien discos, els concerts, molts discos, gravaves un disc, treies mil còpies, i al cap d'un any ja se t'estaven acabant i feies un altre. Era una roda de cada any i mig tenir disc nou. Ara m'ho prenc amb més calma, perquè també estic treballant de profe,
La música continua fent-ho, però ja no són deu concerts al mes, sinó que són dos o tres. Llavors, passa el temps que passa. Saps què estava pensant? Una altra d'aquelles coses, que no sé si encara tens samarretes del sobrino del diable amb aquelles dues mans, que són també els logos teus, perquè quedaria superxules, eh?
De fet, la samarreta amb el logo que porto fa 15 anys, la va fer algú de Tarragona. Va fer el Gerard Joan, que a part del dissenyador gràfic és bateria de grups. I és la que, evidentment, cada que porto samarreta, perquè ara hi ha discos, costa molt vendre. Sempre portes alguna cosa per pagar-te les benzines de tornada.
Per exemple, la gent que vingui a veure't aquest cap de setmana, recordem aquest dissabte a la Salastón, a la plaça dels Sadasos, a Tarragona, que dèiem que gairebé ja és casa teva. Que per cert, el dia anterior estava mirant que divendres estàs a Andorra, però de Teruel, que tens un bon tram de Tarragona a Teruel. Sí, però...
És una cosa que feia anys que no feia, que era començar la gira molt lluny, a Aragó, i tornant, clar, com pensa que jo ara estic a dues hores de Tarragona, perquè estic a Osona. Llavors, al final, és dir, me'n vaig a Andorra, que està a quatre hores, i Tarragona no deixa de venir a mig camí. És una gira de molt quilòmetre de cotxe, però que té un sentit, no?
Home, en aquest febrer has tingut unes quantes de concerts, de sortides, diguem aquestes que m'estaves explicant, però també desitjo que de cara al mes endavant ens puguis explicar, perquè ens quedem només a febrer, però m'imagino que de cara al març, al maig, a l'abril, etcètera, ens falten unes quantes, no? Sí, ara ja t'he comentat abans,
Ja no faig 10 volos al mes com abans, no faré una mega gira per presentar el disc, però, evidentment, sí, dos o tres vegades pel mes, doncs, en joc que on vagi nou, presento el disc i em dedico molt a Catalunya, sobretot, però, bueno, alguna sortida sempre vaig fent. A l'abril torno a Saragossa, que ara feia temps que no anava. Madrid encara no sé quan fer-ho, però, evidentment, hauré de portar el disc a Madrid. És una tradició, almenys un cop a l'any.
I la resta de coses, sobretot per l'àrea de Catalunya, que són gires una mica sostenibles, poder anar, tocar i tornar, o quedar-me a dormir, però...
L'important és que continua entendint-te la carretera, que continuïs precisament, que gravis aquest vinil que el puguem arribar a presentar, si no nosaltres directament. Tu ja saps que tens per aquí un miroi o cel roc, que t'està esperant en candeletes al PAE. Sí. I també t'afegeix un altre. Jo aquell dia, si tenim l'oportunitat de presentar-la, a veure si podem tenir el Quimi Portet. Què et sembla? Estaria molt bé.
Perquè hi ha una cançó que no m'he recordat mai de preguntar-te, sempre quan acabàvem les entrevistes amb el Sobrino del Diablo, li volia preguntar, dic, a veure, ho ha aconseguit o no ha aconseguit poder parlar amb el Quimi Portet? Perquè jo vull ser... Ara fa dos mesos vaig estar xerrant amb ell a Toralló, perquè som quasi veïns, el Quimi Portet viu a Vic i jo a Sant Pere de Toralló a 20 minuts. Hola! I vaig anar a veure'l al Teatre Sirviano i vam estar xerrant després una estona.
Perquè, clar, ell la cançó aquesta meva, de jo vull ser treure'n Quimi Portet, va tocar les guitarres, ell, fa molts anys, l'any 2009. I, bueno, no hem estat molt en contacte, però sí que, bueno, ens coneixem, no? I, bueno, o sigui... O sigui que aquesta prova ja està superada. Ah, d'acord, d'acord. Val, val, jo em pensava, dic, ja veuràs tu el pobre sobrino del diablo que no ha aconseguit amb el Quimi, però si és així...
ara li has de fer la proposta en sèrio i en ferm, que la propera vegada que comenci a fer un altre bolo, que t'aporti. Clar, però pensant-me la broma, la idea va ser del Nando Caballero, que era el meu baixista llavors, que la cançó es deia, jo vull ser telonera amb Quimi Portet, però la cançó és quasi tota del Nando, jo només he escrit...
no sé, 7 o 8 versos, la música és del Nando. Sí. I la gràcia de la cançó és que precisament el Quimi Portet mai porta talones, no li agrada. Per això, per això, que l'hem de trencar-ho tot. Jo no crec que a l'edat que té el Quimi Portet ara...
canviï de filosofia de diàragi contelloner, no? No ho crec. Per molt que a ell li agradi el que faig jo, i a mi m'encanta el que fa ell, però no ho crec. Ja estima. Tornem de nou cap a la sala. A veure, què ens tens preparat per aquest concert? Jo ho preparo tot sempre els últims 5 minuts. Sí? Jo tinc més de 200 cançons. Llavors, evidentment, hi ha algunes que toco més, altres que toco menys.
sí que tinc ganes de fer una mica una miscel·lània dels últims discos i presentar, anticipar dos o tres de les noves que van al vinil. Bé, bé, quin regalàs. Com a avançada, no? Però realment el repertori el faig amb una cervesa abans de començar, quan ja he provat so. Estic allà a la barra amb la llibreta i el boli. A vegades em trobo algú que em ve a veure i dic, eh, hòstia, alguna petició? Llavors, si me'n demanen una meva...
que la tinc clara i me'n recordo bé, l'apunto i la faig. Vull dir, el repertori no es fixa mai. Això és tota una aventura, que m'estàs explicant, eh? I també una odissea, perquè ara t'imagina que te'l demanen i insisteixen en alguna cançó determinada que en aquell moment no et ve present. A vegades em passa que em demanen una cançó de fa 20 anys
que fa temps que no toco i faig així un repàs mental, a veure si me'n recordo bé de la lletra i dels acords, i si no me'n recordo els dic, mira, perdona, però aquesta no puc, tia. Però generalment em demanen cançons que he tocat molt sovint i llavors no tinc problema amb fer-les, no?
Que bo, que bo. Quina és la que més, que te va sorprendre de dir, ostres, sé que ara potser t'estic demanant aquí ara mateix un exercici de memòria. Però jo dius, ostres, és que aquesta, aquesta no et toca... Ai, perdó, clau una paraulota, eh? Cançons del primer disc i algunes me'n recordo i altres no, no? Això és clar, si em demanen l'anarquia en Jamaica, pues no hi ha cap problema, perquè l'he continuat tocant dins i pico anys.
Però a vegades em demanen una raresa, que fa 15 anys que no l'he tocat, i això demana perdó i dir, mira, aquesta no... Canta-me-la amb mi, canta-me-la amb mi. Canta-me-la amb mi, vine. Puges, puges al escenari. No, no, no, no li has dit, no, això? La Litos, per exemple, és una cançó antimilitarista que jo vaig fer fins al tercer disc, el 2005, a Purgatorio, i moltes vegades me la demanen, però és que és una lletra llarguíssima,
que fa 15 anys que no toco i no me'n recordo, la veritat. Dius, a veure, sisplau, eh? A veure, diu, si voleu, me poso a l'espoti o al bancam o al que convingui, i des d'aquí l'anem escoltant, eh? Si vos busques, sí, busques Soldaditos, que està en el tercer disc, i si la veu punxar, és xula, perquè, a més, hi ha unes veus també tarragonines. Qui dius? Qui són? Ja el Charlie Elijas venia recitant, sí, les guitarres el fa el Juan Sarpa, el Miguel Sanón,
Vull dir, és una cançó que està gravada a Tarraona. Miguel Zalón que fa molt poquet que ha començat el món de la música, tu ho saps, no? Ara està en un projecte molt xulo que es diu De L'Anim Boni, o Boni en... No, Boni en De L'Anim. Sí, sí, sí. Que són els dos cap amunt i cap avall i que juguen una miqueta, basicament, algú del Boni en Clay. Aquesta juguesca, aquesta clocada. Mira-te-la, mira-te-la, que la tenim aquí, jo sol d'editors. Escuro y rodeado de extrañas compañías.
La guitarra és el zarpa. Saps que t'anava a preguntar, perquè moltes de les cançons del Sobrino, que a més a més tu ja sempre has estat punyent amb el que passava en el dia a dia i el que hi havia en aquell moment, no estem tan lluny, eh? Del que potser cantaves fa 20 anys o 30, eh? Te n'adones? No, que vas, que vas. A vegades em trobo que coses que estan passant ara...
Jo les temia, potser passarà això i ha acabat passant, però em passa a mi humilment, passa amb gent molt millor que jo. El que George Orwell va denunciar fa quasi 100 anys, fa 80 anys, que en 1984 és que tu mires el que està passant ara, el control que té el poder, el control que tenen els multinacionals i els governs sobre la gent, i s'ha complert pas per pas el que ell va profetitzar.
I, a més a més, terroríficament, eh? Propetitzat, eh? Perquè pensàvem que no arribaríem mai al que estem veient i de quina manera. I, sobretot, jo crec que ens estem tornant com a immunes. Ja no ens movem? Algunes vegades ho comento... No, bueno, un hermano te vigila, no? I ara, si tenim un micro ficat al WhatsApp, que és legal que ens escoltin tot el que diem,
I tu dius, jo què sé, dius Mongòlia. I el dia següent tens anuncis de vols a Mongòlia. I això a la gent li sembla normal. No, a mi no, eh? Me fa por, eh? I que sàpiguen tot el que diem, els passos que fem, on estem, el que comprem, el que ens interessa, quins vídeos hem vist, els algoritmes aquests...
que a més pensen que, ui, aquest avís, això li agradarà jo. Doncs no, a vegades no, saps? Clar. I és veritat el que dius, que ara ja ho hem trobat com a normal. Resulta com a curiós, no? I no li donem la importància que té que tu diguis m'agradaria comprar-me un sorbet de llimona i a partir de quin moment te surt el sorbet de llimona, com fer la llimona, de quin moment l'arbre de la llimona i tot el que té al voltant hi ha com un tapadreguen amb tot això. Sí, sí.
És molt heavy, eh? És un món que va com molt de pressa, que no podíem somiar, no?, què passaria això. I és l'inici, eh? Perquè ara ja, o sigui, molts continguts que veus a Instagram, a Facebook, o on sigui, és que no són irreals. Has fet la intel·ligència artificial i dius, sí, vale, sí, és molt divertit, molt guai, sí. Una liga que agafa un lleó... Però això és mentida, o sigui, és perdre temps en coses absurdes, no?
És clar, és que ens donen molt de circ. El pa just i necessari com perquè arribar, no? Sí. Bé, doncs jo des d'aquí demano pel Sobrino del Diablo un Golden Music Award, un Grammy, o que comingui, a veure si passa, a veure què és el que passa. Ja sabeu, els premis aquests estan pactats des de mesos abans. Doncs ja està, els pactem i que t'en portis un. Vinga, va, si és possible.
Bueno, ara, parant el nostre premi, es poder veure't aquest dissabte dia 28 a dos quarts d'onze a la sala d'estona a la plaça dels Sedassos. Recordem que estaràs amb tot el bo i millor que ens dones i que des d'aquí, com sempre, donar-te les gràcies, sobrino, i que necessitis a qui ens tens, eh? No, jo encantadíssim de... vaya, de que m'entrevisteu sempre que vingui, això és un privilegi per mi. Tu ja lo sabes. Si dices ves, lo dejo todo.
Gràcies, Sabrina, el diablo. Molt bé. Gràcies. Adéu, adéu. Miedo con prisa, miedo sin pausa, este és el blues del doctor Horroris Causa.
Oh, yes.
Miedo con prisa. Miedo sin pausa. Este es el blues del Dr. Horroooooor. Discausa. Dale, Yorcelli. Well, all right. My man's got the blues.
Gràcies.