Bona nit.
Bueno, t'he de dir als oients de Tarragona Ràdio que estic molt contenta perquè avui torno a tenir aquí els estudis de Tarragona Ràdio que es fa de pregar el Toni Vera, Toni! Bona tarda! Bona tarda! Escolta'm, que me coges mojaita con ganes de dar-te un beso en la boquita. Home! Com ho cantes? Com ho cantes? Com ho tenies? Quines coses que m'ha pos... Ahir? Jo te conecí mojaita, tu o no? No.
No, no, avui, no, avui, a més a més, amb la sacó que hi ha aquí a la ràdio ara mateix. Va ser que no, no, no, com no m'arregui... Aquí t'arregui. Aquí, no, no, aquí, l'aigua, l'aigua, xop, xop. Sí, sanguíneo, sanguíneo, que no arriba. Home, tu tens un munt de feina que dir-me avui, eh? Però no vengo obligado, eh? Vengo amb gust, amb ganes. Amb gust i amb ganes, de veritat. Saps que hi ha llocs que vas obligat, que vas obligat.
Tu vas amb la teva pel·lícula i amb un i avall, però és que avui vinc amb unes ganes d'explicar-te. A més a més, s'ha fet, jo estic al·lucinada i fins tot nerviosa, s'ha fet un guió, m'ha dit que has de trucar no sé qui, has fet no sé cuánto, m'ha passat una llista de música, és que jo, qui ets tu? Qui ets tu? Jo no està molt tònic. Avui ho farem així, avui lo vam escripturar un poquito. Lo vamos a petar, hoy, eh? Que no sale bien igual, cuando lo escripturamos, pero dius, hombre, vamos a darle un plus a esto, a ver si...
Si així ho petem encara més. A més a més, amb la força i l'energia que ens portes, que és boníssim, que és boníssim. És un escàndalo, Toni! Valla tela, valla tela, valla tela! Ja saps el que hi ha, no? Sí, però abans d'arribar aquest dissabte...
Hem de fer uns passets abans, eh? Clar, hem de fer un altre caminar. Perquè m'has dit que m'has de presentar a una persona que ara musicalment està donant-ho tot a sobre com a DJ. És una màquina
I què es diu? Una màquina de què? Jo us explico que estem a punt de sentir un dels Pokémon legendaris de la nit de Tarragona. Una persona que allà on la veus, allà on va, que si està en una cabina saps que ballaràs, saps que disfrutaràs i saps que aquella nit ell ho donarà tot i farà que tu ho donis tot. Amb tots nosaltres, gran dijòquet, millor amic, també molt bona persona, Sam López. Hola, Sam. Hola, què tal? Benvingut, benvingut. Com estàs?
Bé, home, bé, bé, acabem de treballar, mira, ara mateix. Me'n catchin. Per cert, com està això de la nit? Com la véns, tu? Com la trobes? Uf... Uf... Potència? Molt... Potència musical, potència d'energia... Doncs mira, et podria dir que ara mateix la nit està en un punt en el que ja... Uf... No et sabria dir, perquè al final et trobes en què, per exemple, nits com la cookie són nits
on realment tu vius la nit de veritat, la nit de passar-s'ho bé, la nit de sortir amb ganes de passar-s'ho bé, i per altra banda veus, jo veig vídeos a l'Instagram, porto molts anys a la discoteca, i vaig veient vídeos i veig que la gent està com a parada, no sé quina música els expliquen, no sé què passa per allà, però veig la gent com que no s'ho acaba de passar bé, i jo dic, ostres,
La gent, sempre que ha sortit, ha sortit a donar-ho tot. Estan com muy quietos, no? Estan com momificats, gairebé, diries. No sé, no et sabria dir si és la música, si és el nou estil, si és el jovent que no té el mateix esperit, però jo et dic una cosa, jo...
Tu te'n vas a la coquí com a DJ i escatxales. Clar, perquè veus que la gent ho viu. És el que s'ha de fer. S'ha de viure la nit, la música i tot el que et posin. El que passa és que ara hi ha molta gent que això de demostrar que t'agrada sembla com si fos feble. No t'adona tu la sensació?
No ho sé, no sé si és exactament això. Hauríem de posar piles, Sam. Hauríem de posar piles per aquí. En les darreres festes, en Halloween i en altres festes que en fem a Coquitecla, doncs hem compartit cabina, no? I m'agraeixo molt aquesta dient ara mateix, no? Perquè...
A mi em fa l'efecte que a Kuki la gent està de tot menys, quieta. Ens agradaria saber com ho vius, perquè jo tinc molt clar com ho vius, són 10 anys, allà, col·laborant en diversos llocs. Tu com ho vas viure el primer cop que et vam enredar en aquesta superaventura? Bueno, tu recordes que el primer... Jo encara era gerent de la fàbrica, quan vam fer una miqueta la primera interacció i vam fer els primers tardeus, jo me'n recordo exactament,
D'aquell dia, perquè jo inicialment no tenia que participar com a DJ en aquella festa, però vaig fer una mica el warm-up, vaig fer una mica l'endri de la festa. I després vam viure una sèrie d'emocions brutals, sobretot quan va ser la primera, aquella amb la Rihanna. Allò va ser espectacular. Oh, sí, és veritat. Va haver moments, encara se'm fot la pell de gallina, és brutal, va ser brutal aquell moment, i després, bueno, és que els anfitrions...
Quantes hores us tiràveu, Toni, preparant-vos pel xou? Ho diem i la gent no s'ho acaba de creure. Si la festa de la Zero comença a les 11 de la nit, nosaltres ja ens estem preparant a les 6 de la tarda. Són entre 6 i 7 hores de feina de caracteritzacions.
La prèvia, eh? Perquè som molta gent, sí, clar. És tot un camerino que és el camerino de los locos. No, de les hermanas marx. No, no, és una cosa, és un cameroti allò, però espectacular. I és el que diu, hi ha molta, molta feina al darrere. Hi ha molta feina al darrere. A Halloween t'ho vas passar bé o què, Sam? Home, a Halloween no m'ho he passat brutal, però és que, clar, tu m'ho vas deixar molt bé, també, les coses com són. Mira, hi ha una cosa que diré del Toni, i és que en 25 anys de DJ, trobar un tio que...
tingui aquesta energia i ho doni tot a la cabina com fa el Toni, et motiva. O sigui, jo veia moltes nits que deies, avui ficaré el mateix, però tu veus el Toni que és que no para quiet el tio, i al final t'ho diu... És un nervi, és veritat. Jo igual, no? Ai, que demà, que calli. Ai, que demà, que calli. I al final això ho has de transmetre, no? Jo ho dissenyé a l'entrevista aquí, eh, jo. Però deixa'm afegir una petita cosa. Sam. Moltes gràcies, Sam.
I això és molt guai perquè hi ha vegades que perds aquesta motivació i trobes gent que la té i et tornes a emocionar i a posar les piles. Halloween, per mi, és una de les millors festes de l'any. I llavors...
Ahir a la CUC i veure que tothom s'ho estava passant. Bueno, és que estaven saltant a la cabina. Va ser molt. I tots disfressats i tots punturant-ho tot. Saps que hi ha dies de l'any on hi voldries viure sempre, no? Allò que la teva... I seria aquí. Sí, un dels dies d'aquest any passat, d'aquest any que ja que s'hi acaba,
Doncs per mi seria aquell dia de Halloween. Cuquitecla també va estar, i el Sam, quan vam estar al carrer. Saps una cosa, Toni i Sam? Ara quan estàveu dient això del... Ai, ostres, la festa que vau fer a Reus...
Sí. Que vas venir aquí a presentar-la, també. Vam estar aquí i ara me venia com a flaixos d'aquell moment quan vau estar aquí a la ràdio. Que, a més a més, és que també era això. És que el que estava dient el Sam era el que me van explicar aquí a sobre del que es deia, de com es feia i de tota la il·lusió. És que era dir-lo al Sam i estaven venint-me a flaixos de com ho vam explicar. I després estava al Sam con Letizia Sabater en Navidad, també. També. Oh, oh, oh. Clara, és que... No, ja saps que té nova cançó, no?
Clar. Ja l'has sentit? Hombre. Ja l'has sentit? ¿Quieres ramo o qué quieres por Navidad? De toro. Quin peligro, quin peligro. No, no, no. Té al cap... Sí, sí. Jo crec que si el Sam la coneix, no? Sí, sí, sí. Va coincidir amb ella allà. Té al cap molt ben amoblat, aquesta xica. I a més a més, penso jo, que sap vendre molt bé el que l'escàndol l'envolta. No sé si ho penes el mateix.
Home, jo opino que realment, i tot i que no semblava res estudiat, al final sotmetre's a la pressió de que opinin del que pensin de tu, del que li ha dit, pot arribar a dir la gent. Si no ho tens molt clar, i el xou que va fer va ser de veritat, o sigui, és que la gent estava boja, va ser...
O sigui, saber suportar aquesta pressió i fer aquest xou ho has de tenir molt clar, penso jo. Sí, sí, sí. Totalment d'acord. Totalment d'acord. Exacte. Tu li fots molta jet a la vida, sap, o què? Bueno, la justa, la justa. No, però la vida te l'has de menjar, eh? Perquè ell parla de mi, que jo me mou en la cabina. Tu no has vist en aquest noi? Sí, també és un cul de marcelet. Hombre, tu no l'has vist. Este chico de mi edat. Que això ningú sap. Què?
Que això ningú sap, però entre lo bien que se conserva i lo de todo en cabina. I s'ha d'agrair una cosa molt guai, que per mi és...
per mi, ara mateix, dels millors que jo veig en psicologia de pista, que és una miqueta... És important, eh?, que acabes de dir. Sí, és molt important, és a dir, és el que diu, no? Doncs a vegades no és sempre anar amb el teu mateix repertori i tal, sinó aixecar el cap i dir, hòstia, que la tropa que era esta. Vinga, va, i dóna'l. I veus que aixeca la massa, i això no és gens, gens fàcil.
Que va, que va. Ja t'ho puc assegurar, eh? Vaig intentar ser DJ. Hola, Silvia. Silvia García DJ? No, no, no. Vaig intentar. No, no, que no m'ha surt, no m'ha surt. Que soc molt dolenta. Que soc molt dolenta. Me ha gustado un abaniqueo fuerte, ahí. Unos abanicos fuertes. Jo me vaig...
No, no, que s'ha de ser un mestre, Toni, i una vegada que us poseu. A més a més, amb tot el caliu que li poseu. I tant. I que ho viviu. És que la història és que ho viviu, que esteu allà, que la música que sona no és allò de la poso perquè, mira, me toca, i és l'èxit de moda de torno. Les barreges, que tot quedi bé, que a més a més, després d'un èxit, arribi un altre i que sigui superior a l'anterior. Hi ha molta música. I saber-ne. Hi ha molta música. Hi ha molta música. No només els quatre xars. Sam, si no estàs d'acord, pots parlar, eh?
No, no, jo estic d'acord sobretot en una cosa, no? Digues, digues. El sentiment de Kuki és una cosa que no es veu molt sovint, ni darrerament menys, i és que ho fan tot per divertir la gent. És perquè la gent s'ho passi bé, no és per ego, no és per dir, mira, aquí estic jo, ni... O sigui, ho fan perquè la gent s'ho passi bé. I realment, quan tu trobes que el sentiment és aquest, o sigui, t'hi has d'aferrar tot el que puguis, perquè...
poques vegades gaudirà d'històries com aquestes. Doncs et donem tota la raó. Bueno, la propera vegada en podem veure o en l'estaràs. Aprieta-le si li ha passat alguna cosita. Ah, sí? Que t'ha passat alguna cosa, la Cuqui, eh? Saps? No, la Cuqui. A veure què es pugui explicar. Aprieta-le, Maria, hi ha fotos. Hi ha fotos i l'hemos visto cogido de Vallatela Versace. L'hemos visto cogido de Zagiro d'or. A Vallatela no se li pot dir que no. Epa!
La tenemos al teléfono. Vallatela, hola. No se le puede decir que no. Que continuïm passant amb moltes coses alucinants que ens ho puguis explicar aquí a Tarragona Ràdio, Sam. Hola. I que t'esperem un altre moment, eh?
Doncs mira, quan vulgueu. A la propera vindrà amb mi. Vinga, va. Aquí, els dos. Face to face, mama. Vinga, va. I a més m'anau fent, mira, aquesta la posaríem per aquella hora. Però jo heu de fer una petita selecció musical.
T'atreveixes o què? Home, hi pots comptar. Vinga, va. Molt bé. T'agafo la paraula. Doncs, Sam, gràcies. Un plaer. Igualment. Una abraçada enorme, Sam. Gràcies, gràcies, gràcies. I això, que no es volen de la Cuki? No, no, no. Aquest dissabte. Aquest dissabte. Aquest dissabte. A quina hora hem d'estar? Aquest dissabte. A les dotze de la nit a la sala Cero. A les dotze de la nit. L'escándalo.
¡Vaya tela! Y hostess, anfitriona, madre de todos. ¡Vaya tela Versace!
M'agrada molt aquesta cançó, eh? Molt, eh? Aquesta i el so de pop. Digue'm un fill tot el dia amb el so de pop. Amunt i avall. Escolta'm. Digue'm vostè. L'escandaló. Què? Drag Race. Saps el que és Drag Race? Sí, sí, que és un programa en el qual les drags que surten competeixen. Jo t'ho explico. Competeixen entre elles. És com si fos la Champions League de les perruques, el Masterchef del contouring
Agafes una cactalera, ho fiques en Operación Triunfo, però molts tacons, cap tipus de vergonya, o sigui, és un grup de reines, molt reines, molt reines, cadascuna és més exagerada, més estrambòtica. Això pot donar molts de caps, eh? I molt dramàtiques, i les fiquen totes juntes. I les fan competir i concursar. Hi ha un concepte molt guai, que és etxar xeit.
Què és això? Doncs dir-te guarra sense dir-te guarra, per exemple. Ah, però allò que dius, educadament insultar-te. La llengua afilada. Allò que t'ho he fet entrar bé, però te n'acabo de fotre una... Que la del costat s'ha enterat i tu encara estàs pensant. Agafes un ventilador industrial i el fots a sobre un maquillatge i li estàs donant l'opinió. O sigui, és increïble.
No l'he vist, eh? Sí, és el Campo de Batalla de Purpurina. Mare meva, mare meva. Per excel·lència. En quin canal està? És que crec que està molt vist. És a 3 Player, a 3 Player. Avam subscripció. Que xintena, eh? Molt malament, eh? Tu agafes i creues. És l'únic que no tinc. Si creieuessis les dades dels codis postals,
d'Espanya, amb les subscripcions de l'A3Player, tindries el panorama queer espanyol. O sigui, sabries exactament on hi ha cases inclusives, on hi ha cases que viuen la vida amb humor, amb creativitat, amb molt d'orgull. I, a més, amb la dosi aquella de, oi, si no te gusta cariño, canvia de canal.
O sigui, no hace falta que te lo miro. No busques, no busques más. Bàsicament, Drag Race és un format que ve dels Estats Units, es va adaptar aquí a Espanya amb molt d'èxit i és la celebració queer per excel·lència. I el bo és que educa una mica a tothom amb aquests conceptes i, a més, hi veus la feina real de...
de les drag queens, veus els maquillatges, veus tots els looks, veus els lip-sinks com els munten, veus tot això, tot aquest tipus de drag queen. Tota la feinada que deia abans. I és una passada. Sí, sí, sí. I d'aquí ve una de les participants, que és l'escàndoló. És justa, eh? L'escàndoló. Aguantem, aguantem una miqueta. Ara! Ara, l'escàndoló. L'escàndoló, escolteu, és molt fàcil la reiteració, però és que serà un escàndol.
Jo crec que sí, jo crec que sí. A més a més, ens ho passaré molt bé, eh? Drag Queen Barcelonina. Ah, fantàstica. És de proper. Fantàstica, fantàstica. A veure, és nascuda a Castelló, però tot el que està fent ara mateix és a Barcelona. Es defineix a si mateix i vull llegir-ho com un senyor friki.
Què et sembla? Ah, doncs m'ha sorprès, eh? És una drac que combina l'elegància de tota la vida, el moment queer de reina gran, amb aquestes referències a videojocs, a la infància, a la fantasia. Ella mateixa s'ha assenyalat que la gent creu que les dracs barceloneses són xungues, però jo soy un amor.
Lo que revela su voluntat de desafiar los prejuicios y reivindicar su origen, barrio con orgullo, aportando su sello personal. A Tarragona, sala cero, aquest dissabte. 12 de la nit, importantíssim. A las 12 de la nit. O sigui, a ver, el millor pla que pots tenir. Agafa la puñetera entrada, cógem-la ya. Por favor, eh. Porque ya hemos agotado toda la preventa.
de los early bears y ya vamos en la segunda tanda d'entradas. Vinga, va. I després tots seran ploros. Home. Vamos a plorar, todos. No, no plorem, no plorem. I jo no vull que ploreu. No, no, que hem de riure, hem de passar-nos-ho bé. Mira què ens deia el Sam. Què? Que la gent està així com... Que necessita cuqui. Clar.
Com l'aire que respira. Com l'aigua que beu amb l'aire que respira. El bo de Drag Race i de les seves concursants és que es creen històries paral·leles, xismes. ¿Por qué ha pasado esto? ¿Por qué tal? Llavors, el que teniu de bo als fans de Drag Race, jo sóc un d'ells per el que hi ha... Que li podreu preguntar a vella. A vella. La van eliminar a l'episodi 4.
Per què? Què va passar? Que s'enveja. Que la gent estigui aquí. Hi ha un jurado que se lo mira mucho. Sí? Sí.
Però és un jurado, aquello que dius creïble... Canya. I dona canya. Oh, llavors sí, ja no dic res, ja no dic res. I molt de shade, el que et deia. Ara busco, eh? M'ho he de tirar la lengua afiladita. La boquita, reina, la boquita. Que te crema. De las serpientes. Cremen, cremen, cremen. Se foten canya a tope. I té una cançó molt guai, amb moltíssima pedagogia, que sé que l'estàs buscant i la ficarem i la ballarem el dissabte, que és...
Mira, mira, mira, mira. Es muy importante. Es purísima.
Que el sombrero no quiere utilizar... Si no quiere utilizar sombrero... Sí, sí, un cappuccino, cappuccino. I no es el eco el agua, eh? I no es el eco el agua. No. Jo sé que Tarragona està preparada per rebre aquesta classe d'educació sexual.
Jo crec que no. I te diré el per què. Lo important que seria que la gent utilitzés mesures, eh? Exacte, per això t'ho deia. És un gran conseller, això. Jo crec que anem molt despistats, eh? Segons quines edats, ja. Anem amb una mica de despistament. Ah, bueno, perquè no hay problema, claro. Claro. Ja, hombre. Porque hay gente light y cero. Relación estable y eso es un otro tema. Claro. Pero, claro, la escándalo.
L'escàndalo, estava parlant, és que te l'acaba d'explicar. És que me voy, me voy, me voy de l'olla. Tu, ¿cuando hace que no conoces a alguien así random de una noche y tal? No me'n recordo, dirà. No m'acuerdo. Si no m'acuerdo, no pasó, com l'Atalia. Però, clar, tu arribes a aquell punt que, bueno, si haces esto, pues... Bueno, que és una mica de bogeria, això. Protegeu-vos tots, que hem de durar molts anys, hem de fer moltes coses encara. M'agrada molt aquest pec, eh? Sí, escolta,
Anirem recomanant-li, que tenim gent jove al voltant de casa. Que li den el pec. Pec, pec, pec, pec. Jo anirem per casa. Pec, pec, pec. Pec, pec, pec, cristal. Hòstia, som els més viejos que un bosque, nena. Veus què et deia? Que això del pec, ja. Però això és com a llenguatge del futur, això. Ah, sí. I saps que... I mira que fa temps que la cosa tenia que anar.
que tenia que anar cap a... Del PEC, que ja fa molts anys que aquesta pedagogia ho tenia que tenir més que assumit. Però encara fa falta. Llavors, a part de l'escándalo, a part de l'escándalo... Sí! A part de l'escándalo, el set musical, aquesta vegada, n'hi ha carrat de la dupla fantàstica de Vallatela Versace, la madre de todo el dragquinismo de la provincia de Tarragona.
Una alienígena vasca que ha venit aquí a la província a conquistar tots els territoris possibles. És boníssima. Fins a les 6 del matí. O sigui, vamos con todo. Tu saps el que és que ens juntem, aquestes dues mentes humanes, amb una cabina. No hi cabeu del que es moveu.
Els dos no hi cabeu. No, el que passa és que jo ara t'hi confies una cosita. Ara vaig amb bota alta. Però si no t'estàs quiet. Ja ho sé, però tu no t'estàs quiet. No, però dic que te deuen fer mal els peus. No, home, però ja ho dic pels teus peus. Home, clar, jo vaig amb els peus i vaig... No.
I quan arribes a casa, què? Una volta així, grande, colla. Un poquito. Un poquito, lo justo. Jo he dit, home, és necessari perquè no em facin mal, no? No, sí, allò que dius, bueno, para que se den cuenta que estoy ahí. Hola, què tal? Hola, què tal? Allà al costat. Hola.
Tenim preparat un set musical amb el millor Peter Deo, amb les cançons que sempre es fan cantar, que sempre es fan ballar, perquè hi ha nits com la Cookie, en què el que ens dediquem és només amb això, a veure-us ballar i ballar i ballar, i diem... Mira, mira que te tinc, mira que te tinc. Te tinc la superestrella. Superestrella.
Que aquesta és, i a més a més de blau... Hi ha gent en qui penso quan sento aquesta cançó. És molt guai, sí. És que és molt bona, eh? És molt bona, superestrella. Però aquesta és primera còpita, eh?
Esta es primera copita. Esta es para cuando llegas allá a las 0 a las 12 de la noche. Por ejemplo, ah. Vas con tu tradita que has comprado con tus amigos, te pones cookie, porque recordeu que amb molta actitud, i entres baixes per aquella escala, i dices, hòstia, una superestrella. Acabo de ver una superestrella. Mi próximo error. Aquesta és la part complicada. Que és el del PEC. Sí, sí. Hòstia. Veus? Superestrella PEC.
Molt bona. Ara ja continuaríem allargant aquí i no pot ser perquè hem de parlar d'un noir, eh? Quanta emoció. No, hem de parlar de desembre. Per això. Desembre en fem dues. T'ho explico ràpid. Ràpid.
Dues festes al desembre, totes les dues a la sala 0. El 13 del 12, cookie noir, con los banana láser, electrònica y dándole todo.
Aquesta ja serà... Tancada. Al top. Vinga, va. I després fem el de cada any, que és celebrar el prefin d'any. Darrer dissabte de desembre, 27 del 12. Val. Vallatela Versace. Zafiro d'or. Les baldis, que són les calves. Alo i pècia. Que me les has de presentar, eh? Que les portaré perquè les coneguis. Sí, sí, sí. Alo i pècia. Sembla un xiste de teléfono francès. Però no ho és, eh? Pècia. Vale?
Servidor i DJ Enca. O sigui, és la nostra celebració de cap d'any. Però ja et dic, a l'esembre, tingueu molt clar que la Noir, Cookie Noir, del 13 del 12 amb els Bananas Laser, farem una explicació d'una electrònica molt, molt, molt fina. Us agradarà molt el que farem.
Pel 22, pel 23 t'espero, eh? Que estava jo buscant-ho per aquí, eh? Pels trets de no, que no hi som. Cuando tú me lo dices, yo estoy aquí. Pues anem parlant de cara al 22, a mi yo ens toca la loteria. Només estàs amb vosaltres, eh? Ho parlem aquest dissabte a la sala, però amb l'escándalo. Vinga, va, a partir de les 12. Amb la tela Versace i amb Toni Bermond. Lo vamos a dar todo, cariño. Eh, recordeu, pec, busqueu-lo. Pec, pec, pec. Una superestrella perfecta.
Toni, gràcies. Gràcies a tu per existir. Gràcies a l'oportunitat que ens doneu. I que siguin molt de temps més. T'estimem, Sílvia. Igualment, carinyo. Gràcies. Adéu, adéu. Família, fins demà. Hola, adiós. Hasta luego.