ni los primeros ni segundos ni terceros Fuimos lo que fuimos y qué más da sin importarnos el que dirá Nunca fuimos muy amigos de etiquetas ni de modas Fuimos más de un sonido salvaje cheguete
Y si me ríen las gracias, me aplaudirán. No somos de nadie, somos parte de este show. No somos de nadie, tampoco inmoral.
Nunca fuimos los mejores, ni perfectos, ni actores. Fuimos, somos y seremos gente de barrio. Trabajando, sí, como los mortales. Y sin importarnos el que digan.
Nunca fuimos los primeros, ni seguros ni terceros. No somos de nadie, somos parte de este show. No somos de nadie, tampoco inmortales. No somos de... Doncs ja els tenim aquí amb nosaltres. A més a més, que bonic aquest 4 que tenim a sobre de la taula.
Saludem-nos. Hola, què tal, Glòster? Benvinguts. Com esteu? Molt bé. A proposar el micro. Ramon, que tu ja los conoces, estos micros. Ara feia temps, ara feia temps. Ha canviat, eh? Això no que hi ha per aquí. Has vist que un de coses que tenim per aquí, les càmeres, ho tenim tot una miqueta, eh? Ara fa por vindre. Per què? Oh, perquè aquest és massa... No, perquè si te veiem... Per això...
No t'ha de fer poc, continuem sent els mateixos. És el mateix gos amb diferents collars, però continuem sent els mateixos, que a més a més continuem donant-vos guerra. Per cert, he llegit abans que venguéssiu el que em vau enviar, que és una miqueta com la crida de cara a la gent,
I m'he quedat parada perquè, clar, no m'imaginava això de vosaltres. Ho intuïa, que canteu sense tune, sense autotune. Ramon, estic angoixada, estic angoixada perquè sortirà, com sempre, la teva veu.
Sí, sí. És el que hi ha. Eh, Carlos? Claro. Sense tune, et tune gay, com se digui. Sense tune i tocant instruments de veritat. I poca vergonya. Carlos, que tu tocàs instrument de veritat. De veritat, de veritat. No fai pleiva. No esteu a la moda. No som els mini vanili.
No estem, no estem a la moda. Per això la gent que vingui se trobarà un concert clàssico. I que duri, eh? I per molts anys, eh? No, per això, per això. No crec que canviem ja. No, no, ara ja esteu criats, eh? Bueno, criats i grans i massa grans. Que per cert, estava mirant que per aquí darrere us he posat una sèrie de fotografies des dels primers EP's i clar, que en una de les fotografies...
Aquesta, per exemple, mira, ara mateix, 30 anys a la carretera, ja són 30 i quants? Perquè els 30 els vam celebrar dins de les 0, ja fa una mica, eh? Alia Rodonet, un altre cop, 35 potser, sí, sí. Però aquí anem, eh? Sí, perquè allò va ser el 19. Sí, sí, va ser el 19, pues sí, 35 anys, però allò...
Això vol dir que aquest concert també podia ser gairebé un aniversari. Si no ho vam celebrar l'any passat, es podia celebrar aquest. Perquè aquest és especial. Home, sí, és un concert que se'l prenem, el volem gravar també en directe. Sí. Com vam fer en aquella ocasió, no? Clar. Perquè com ara el so ha canviat una mica, bueno, ha canviat una mica...
Sí, una mica, i hem incorporat coses, i després, com aquell, quan vam fer això, l'any següent va caure l'1 de la pandèmia, se va quedar el disco sense poder sortir editant, el van penjar només a les xarxes, i per això ja ara...
ara el feu aquí a la capsa, que també serà el primer camí que mai hem tocat aquí. És veritat, i no només la primera vegada que toqueu a la capsa, la primera vegada que se'n registra dintre de la capsa, són moltes coses que fareu per primera vegada i mira que em portem anys. És fantàstic. Sempre queden coses per fer, sempre...
O ja, com diguem, los grandes grupos, que ja comencen a treure discos en director i tot això, repetint les mateixes cançons, repetint les mateixes cançons i tot el rotllo. Però bé, volem gravar el directe i després, si podem, afegir-li coses. Molt bé. Una cosa que sigui com un directe o sí. Poder editar-ho una miqueta. Arreglar-ho i si queda bé, coses que tenim pensades, que si surten bé, doncs bé, i si no...
He vist que també teniu la fila zero per aquest concert. Ah, sí, per si algú... Que això també és bo. Claro, si algú no pot vindre, hi ha algú, doncs mira, pot col·laborar, són 6 hores, doncs ja està. Que sigui pel concert, no? No, pel concert i també això, per registrar-ho i per poder fer, diguem, les idees que tenim. Molt bé. I les idees que teniu es poden dir en veu alta? No, les idees són això que tenim, gravar en directe i llavors, doncs,
Intentar-li, jo què sé, si se pot, afegir-li instruments, coses, jo què sé, col·laboracions, coses així. Això a qui li arribaria? S'ha de veure com queda, si queda bé, o el que se pot aprofitar i que no, i llavors a partir d'aquí podem treballar.
Això passarà aquest divendres, obertura de portes, m'imagino si el concert és a dos quarts de nou, una horeta abans o mitja horeta abans perquè la gent ja pugui anar entrant, que agafi el seu lloc dintre de la causa de música. A més, que no es quedin, per favor, que no es quedin tots a la barra.
Que es posin per davant, no? Ah, la barra és petita. Bueno, però clar, si es queden allà darrere, queda darrere que l'escenari hi ha aquelles barres, aquelles columnes, exacte. I la barra queda més enllà. Tots davant i a fotre molt de soroll i a fotre molt de guerra.
Com més soroll, més sortirà gravat. I quedarà més bonic, no? Aquesta és la intenció. L'intenció és això. Nosaltres sempre que anem a tocar anem a passar-nos-lo bé. I llavors és això. Nosaltres vam dir, hòstia, ja que toquem aquí a la caixa i allí hi ha un bon equip, ho vam preguntar i vam dir que l'equip de Sok allà és molt bo. És veritat. I llavors vam dir, hòstia, ja que tenim això,
Venim amb aquest repertori, que ara ja portarem, mira, si el disc us diu 4, potser ja fa 4 anys que l'estem tocant. No, no, portarem 4, 3 o 4 els hem de portar. 3, crec. Però per això, si en portem 3, però el que farà 4, doncs, diguem, serà quan sortirà Rodó, no? I per això, i vam dir, doncs, aprofitem-lo.
I això passarà, recordo, aquest divendres. Però abans, i ara vull que m'expliqueu una miqueta d'història de los Glousters, jo no sé, he vist viatges durant aquest any i aquest any passat? És possible que hagi vist unes escapadetes superboniques per les terres de Liverpool i família? Sí, hem tornat a Liverpool una altra banda. Per això, per això.
és que vaig veure que han anat una altra vegada cap allà a més a més vaig veure fotografies no sé si vau poder fer alguna cosa per allà si va ser més de turisme musical en plan recordar una mica el temps que vau estar allà és el tercer camí que anem i tercera vegada allà i amb l'excusa també la mateixa us van convidar ahir això és igual sinó que aquest camí vam tocar a l'escenari de dintre
Ana. Sí. Sempre tocàvem a l'escenari que hi ha l'entrada, diguem, el típic, diguem, la còpia d'on tocaven. Perquè era un festival, això, no? Sí. Tocaven els Beatles i aquest any es va tocar el backstage, que li diuen, el de dintre. Ah. Però que, bueno, allí dintre han anat...
Quanta gent que hi havia allà a dintre? Allà a dintre va tocar el Pormacarney. Què dius? Sí, Pormacarney, tots aquests grups, no sé si ficava a estar Blur, o així... Clar, és un escenari que el fan per aquests concerts, clar. Aquesta gent, amb aquell petit de l'entrada, i ara també aquell petit...
Està com aguardant, només toquen allies que fan versiós dels Beatles. Sí. Anna. O que són com còpies, no? Sí, sí, sí. Sí, els tributs aquests. Sí, però que van vestit així. Com els Beatles i tal. Sí, també. Ho guarden per això. I llavors, per això. I aquest any, sempre havíem tocat allí davant. Sí. I aquest any, mira, allí dintre va ser... Damunt també vam tindre la sort que com vam tocar els primers... Oh, sí.
Aquell dia, el dia que toquem allí dintre, vam tocar els primers, doncs clar, com se van dir per anar a provar, vam arribar allí tota la sala per nosaltres, el silenci... Ostres! Abans que ho obliguessin pel públic, estar allí, i podies anar mirant-lo tot. Aquí hi havia un tècnic, hòstia, molt bon, sí, sí, sí, i tant.
I no va gravar res allà? O sigui, no? Vídeos i coses aquelles? Sí, sí que n'hi ha. Com a vídeos per poder dir que estem aquí a través de la xarxa. Sí, perquè van vindre uns nois de...
D'on era? A veure, recorda-li, recorda-li. De quina zona, de València, de Múrcia? No, sí, com de Múrcia. De Múrcia, no? De Múrcia, de Múrcia. El Rafa Escant, que era un noi que feia fanzines i també té un grup, el Melodís i tot això. Sí.
I aquest noi va vindre, se va gravar vídeos, que se'ls va passar, i bueno, ja està, ell ho va penjar allí. A YouTube. Imagina, va vindre d'Arts de Múrcia per veure... S'han passat unes coses superxules, eh? No, però és això, va vindre d'Arts de Múrcia, va vindre allí a veure, es va veure, i mira, i se va prendre el disc. I el va comprar allí per tres... tres librars. Per què vagi... No, per això, són coses, són coses de...
Que hi ha el segon camí també. Us va passar alguna cosa, també? Una parella de Múrcia. De Múrcia, també. Però què es passa amb Múrcia? I és de Tarragona, que no es mouen. Per l'amor de Déu. Alguna vegada algú de Tarragona? Aquell dia vam anar sols. No va vindre cap acompanyant ni res. Va vindre l'Àlex, però se va quedar amb l'Evan, perquè l'Evan era petit, el xiquet. I llavors, perquè aquell dia tocàvem els últims.
I llavors, clar, no teníem a ningú perquè els fessi fotos ni res. I allí vam sentir parlar amb un espanyol, allò castellà, i vam dir, hòstia, tu... Què? D'on eres? D'on eres? No, oi, no es podria fer fotos. Li vam deixar la càmera perquè com que no s'anava amb els mòbils i allò. I se va fer un reportatge, sí, sí. I llavors, allò parlant amb ell, doncs ell era de Múrcia i la noia era de França.
Sí, sí, sí. I torno a repetir, no us van trobar cap de Tarragona alguna vegada? Jo que dius, mira que els de Tarragona també som de cols d'inquiets i que ens movem per tot arreu. O fins i tot que anéssim per allà, que estiguéssim de turisme i us trobéssim. Potser sí que hi hauria, però no vam coincidir. Amics de Tarragona, sisplau. On van coincidir? On van coincidir? On van coincidir? A un a Sevilla. A Sevilla? A Sevilla quan vam anar, sí, perquè a Sevilla quan vam anar...
I aquest parla en català de Tarragona. Tocàvem el dissabte i el diumenge feien la marató de Sevilla. Ah, sí, sí. I un noi que era de la colla jove, que sabeu que anava, que participava, i se'l van trobar. Sí, sí, sí. I diu, què fas per aquí? Ara que et trobíu vosaltres. A córrer. I anava a córrer, però un altre...
Eh, després vine que corre cap al concert que tenim per aquí nosaltres. Ell tenia la carrera l'endemà i... No es pot fer segons quines coses. Això és veritat, és veritat. A veure, amb aquest disc ho hem rondat bastant.
Sí, a Placete, Guadalajara, Saragossa... Sí, sí, sí, vaig veure que no paràveu. Jo dic que en algun moment vindran a Tarragona. En algun moment s'aturaran a casa, a veure què passa. Ja estem aquí. No, aquest any vam començar a Perpinyà, vam anar a Perpinyà, que mai ja havíem anat. Sí, és veritat. O, ui, ui, genial. Passar la frontera, però bueno, ja estarà a França. És veritat. I com va el teu francès, Ramon? Com va el teu francès? Molt bé. Sí? Has fet un curset? Has fet un curset accelerat?
No, però és que no, també, quan fem una cançó d'un d'un artista francès, del Jacques Dutrón, l'es responsable, però allò va ser un poteosi. Allò les llegó, les llegó. Allò la pàtria, la pàtria. El va tindre que repetir. El va tindre que acabar el concert amb aquesta cançó. Jo m'ho feia a Perpinyà, on era això, el concert?
Una sala... Nautilus. Nautilus. Sí, no, una sala... Sí, un centro social. Sí, com un casal. No, no, se mou bastant. Que bo, que bo. I després, bueno, vau continuar per tot Espanya, o sigui, que heu estat...
Com aquest que diu, menys mal que toqueu a la causa de música, si no, no us veiem. Sí. Que aquesta és una altra. A cada aquesta. A cada aquesta. A cada aquesta. O que boniques, a cada aquesta. I home, a cada aquesta feia molta gràcia. Vau afallar de cara a l'agost, no? A l'agost, juny, juliol. Sí, vam anar. Totes dates. Juliol era. El juliol. Veus? Per l'agost. No, però també perquè l'any 92 vam anar a tocar. Sí. Imagina't.
Home, doncs ha plogut una miqueta i ja tornava, eh? La gent de Cadaqués, aquesta gent em sona, que vam venir... Per això se feia gràcia, perquè diuen, hòstia, un puesto que vam anar alli insinuïts. Home, està tot canviat. Sí, sí, sí. De quan vam anar, no? Home, és que de 92 d'ara ha plogut una miqueta, eh? També. És que, bueno, és que allí Cadaqués vam tocar en un bar,
que fa, que organitza concerts. Sí. I és que, bueno, parlant amb el noi, el noi havia anat un any després, crec, no? Sí. I diu, jo vaig vindre a viure aquí a Cadaqués al 93. Sí, al 93. Diu, al 93 vaig començar a vindre per aquí, aquí i allà.
Ostres, ostres. No, mira, són coses que... I la música, clar, vosaltres toqueu el vostre repertori, com a molt es canvia alguna cosa puntual, allò que fem al Guinyo, que dèieu, fa una miqueta a Perpinyà, aquella cançó en francès, també us passa el mateix als altres llocs? Noteu que la gent té diferents ritmes? Ho preguntem normalment a la gent que fa humor...
Però clar, dius, ostres, potser la gent de Múrcia, ara que fèiem, no riu els mateixos acudits que la gent d'aquí de Tarragona o de Barcelona o d'Andalusia. Us passa el mateix una miqueta amb la música? O noteu també que hi ha cançons que de seguida enganxen a la gent en diferents llocs o que potser no és la mateixa música que dius, ostres, aquesta cançó que la toquem o amb la toquem, i ara que heu fet recorregut,
La gent diu, és que s'enganxa, aquesta és una d'aquestes bones, que sempre hem de tenir en compte. Home, el que notem... O desanalitzat. Això ho notem més per, diguem, vas fora d'aquí, diguem, de Catalunya, del territori, i la gent està més entregada.
Sí, més que una cançó, la gent és diferent. És això, allí i la gent, perquè veus, això mateix que dèiem de Sevilla, a Sevilla també van tocar, i van tocar, no sé si era la 6 o la 7 de la Tapa. I era també, era com una associació.
I llavors, per aquí, venien l'aig, perquè, clar, diguem, a l'estil, el rotllo, ara que portem nosaltres, el rotllo que em mou, la gent ja té 50 o per arriba. I, doncs, ja te venen... Moltes generacions, m'imagino que te'n poden saber. Però que te venen, me'n refereixo amb els crios, i llavors, clar, ho toques amb aquesta hora, te poden vindre. I, clar, també te fa gràcia, em veus allà a canalla i així, que dius...
Home, per això que són les noves generacions de les Glousters, home, allà fent cantera. Els veus que com més integrats, que estan més... A nosaltres sempre es diu que aquí a Tarragona som molt freds. Que et costa arrencar, jo que dius una vegada arrencat, sí, ja estem. Tarragona, Barcelona, Lleida, sí, tot el que sigui. Home, molt malament, eh? Jo crec que sí.
Sí, jo crec que estem més al nord i no sé si són més freds o el que sigui. Tu vas baixant i és diferent. Si la nena és molt més o... O a Madrid mateix, la gent també... Aquesta és una altra, eh? Interactua més. Sí.
A Guadalajara mateix. També. Que també hem anat... Molts concerts han sigut del rotllo que han sigut com festivals o això, concentracions. Sí, sí, sí. I llavors, clar, si tu vas a un festival o això, ja van a passar-t'ho bé. Clar, home, i vas predisposat a saltar, a votar i a suar, no? No, però, diguem, aquí a Guadalajara, perquè aquí a Guadalajara era el primer dia del festival que feien, no?, el Guadalajul, i aquell dia, doncs, amb el barc a la sala, no?,
que és una sala, diguem, la més bona que tenen a Lli Guadalajara, doncs havia la meitat del bar que era de la festa i l'altra meitat era d'uns rockers que estaven celebrant un cumpleany. És veritat. I estava el bar compartit. En una banda veia tots així amb cuero, amb les barbes, amb els bigotis, i a l'altra veia arranjant amb traje. Com si fossin els zeta-zeta-top en un costat. Sí.
Algunes van arrencar i van aguantar les dos bandes. Va ser xocant perquè clar, després quan acabes parlant amb la gent t'hi diuen que hi havia un cumpleà, no sé si era d'una noia o d'aquesta gent i van anar a la tarda a fer-ho però com li van dir que hi havia el concert. Mira, ja t'han donat una mica més de llum.
Ja s'ha fet de dia. No hi toca res, és el fantasma de l'avario que de tant en tant es posa en marxa. Teòricament hem d'exprinar-ho, perquè clar que tenim a sobre el podòleg que deu tenir una màquina... No, tu digues seriós, que deu tenir la mateixa vibració que les llums aquestes.
I quan la posa en marxa, posa en marxa també les nostres llums. El que hem d'investigar, si quan nosaltres baixem i posem a zero, també se li baixa el vell de màtida. Se li baixa el vell, no? Clar, ho hem d'investigar. Un dia d'aquesta ens sortirem a l'escala i a veure què fem, a veure què fem. Totes aquestes coses estan posades en algun lloc. Les aneu il·lustrant, les aneu agafant, posant, perquè el llibre de los glósters deu ser apassionant.
Ei, no és veritat, no és conya, eh? T'has posat aquí. Bueno, però és que us han passat moltes coses. Jo crec que hi ha gent ara mateix que pagaria. Perquè li passessin la meitat. Home, no, home, però entén-me. No, home, no, que sí. No, a veure, és el que dius tu, però a veure. Que vosaltres ho heu currat molt. Són molts anys. I s'han passat, pues, 100.000 coses. Ah, clar. I coses a la carretera, que segurament que es poden i no es poden explicar. No, no.
Depèn del moment. No, però és el que acabes de dir. Això al final, mira, ho tens aquí. Perquè... Mira, quan... Allí a l'últim concert de l'Héctor, que va ser el festival aquell de Linares. Allí a Linares, allà era un dissabte i la gent volcada. Allí que t'atrien quasi a ombros. I a la setmana següent estaves per aquí caminant amb la dona tranquil·lament, com si nada. Som anònims a casa. No, però per això, però dius...
Mira, la setmana passada estàvem allà, diguem, en una nube, que t'apuntaven en bandeja, aquí i allà, i tothom volia fer fotos amb tu, aquí i allà, però bueno, és això, però això, doncs, ho tens aquí. Això, doncs, quan hem anat a Liverpool, clar, arribar a Liverpool...
i que baixar aquelles escales cap a baix al cabell, i que el tio que organitza el concert, que el veus una vegada, igual cinc o sis anys o deu, i que el tio te vegi i digui, hòstia, los glosters. Sí, sí. Bueno, tu dius així en anglès, però només entès, los glosters, perquè, claro, ell és americà, no? Sí. És americà? Sí, David és americà. Ostres. És americà. I com anar per allà, aquest home?
Perquè aquest home munta aquest festival, diguem, a Inglaterra, el munta allí. Però després em munta a Suïssa, a Amèrica... Ah, va per tot el món. Sí, a Mèrgica, va muntant. Que, de fet, s'ha dit, per anar amb... A Estocolmo, no, va dir? A Estocolmo. Sí, sí, sí. O sigui, que potser us fa la proposta d'aquí a re... Eh? Us pot arribar a fer aquesta proposta o no? No, clar. De continuar... No, sí, no, si ell ja... Ell, clar, ell s'envia missatges... Ai, mira...
Que toquem avall i que voleu venir i tu... És que casualment treballo aquell dia. No, però... No, però que a l'home, diguem, se li quedi, això també és una cosa que no serem tan malos.
No, no. I jo un dia vaig penjar una foto, i per el que sigui, no vaig ficar que aquella foto era d'aquí del festival, però l'home ja me va enviar un missatge indignat com dient, ah, esto, que esto es del festival, com dient, i no l'has dicho. No, però això vol dir que també us mimen, us cuiden. No, sí, també, però la massa donen compte. I tant. No, per això...
Bueno, que continuem passant moltes coses i així venir aquí a la ràdio m'ho expliqueu tot. Això. I el llibre, de veritat, eh? Teniu fotografies, n'imagino, que amb un... Sí, amb més fotografies, sí. No, però que faran que hi hagi aquella història de dir, ostres, mira, us recordeu quan va en baixa de l'autobús o va en baixa de l'avió i a partir d'aquí ja estàvem per primera vegada. Sí. Que la primera vegada, jo me'n recordo que m'ho vau explicar, estàveu eufòrics. Home, gaire, la primera... Era aquell dia de... Home, no, claro.
Home, clar, i ara quan vas... Home, ja no és com la il·lusió del primer dia, però te fa gràcia. I a damunt sempre hem anat, perquè el primer camí que vam anar vam anar al cinc de tota la vida de los Closter. El segon camí que vam anar, com ja no estava l'Héctor, va vindre el Miguel Zanon. I ara aquest camí hem anat amb el Ricard Matjohan i amb el Jorge Varela.
Sí que són les noves adquisicions del grup. Això mateix. Aquí els teniu fixes ja, els heu lligat, estan lligats dintre de... Home, el Ricard. Sí, el Ricard ja és un més, però Jorge, quan... És que Jorge el tenim complicat. Jorge és que també té molts projectes, eh? Aixecas la pedra i està Jorge tocant aquí. Aixecas una altra i està Jorge tocant allà. És que... No, per això. És un no parar, eh? No, però així pot... Sempre que pot, està bé amb altres.
I com va ser que va formar part dels Glousters? Tant un com l'altre, el Ricard com el Jorge? Com va ser? Coincidieu en algun lloc? El Ricard es coneixen de tota la vida. Ricard era el meu professor de guitarra.
Sí que sap com toques la guitarra. Va ser el meu professor. Llavors, bueno, pues claro, te coneixes Tarragona, Smith, ells van a Anglaterra, va tornar, va tornar a la Coya Joven. És veritat. Allí van fer amistat i, bueno, i no sé, l'Evan i la Puri, va, tio, vine a tocar, vine a tocar, vine a tocar, i al final, pues, li va picar el gusanillo i va vindre.
Molt bé. Sí, sí. ¿Y ama Jorge? ¿Cómo va ser? No, quan el Héctor va a marchar... Jorge no ha estado a la jove, eh. No, no, no. Le heu d'enredar. No, al Jorge, quan va a marchar el Héctor, pues...
Tot va ser quan van començar, diguem, a voler fer l'aniversari, el concert aquest de l'aniversari, van dir, hosti, podríem tornar a ficar el piano aquí i allà. El teclat és que també formava per l'ostre. Van comentar a Miguel i va dir, dieu-li amb aquest home. Nosaltres pensava que es diria que no. Sí? Sí, perquè nosaltres sempre som així. Per què? Com el Calimero, muy negativo. Sí, perquè mira, això és com quan en Pirats, l'última etapa, diguem, dels Pirats, quan...
El baix el tocava, bueno, el primer el tocava el germà de l'Evan, l'Àlex, després el va tocar el Quico, i llavors el Quico Méndez, no? I llavors el Quico Méndez se va ficar, perquè van fer com una secció d'avents, que venia el Javi Torné a la trompeta, l'Albert Caballé, que ja tocava el saxe, i llavors el Quico va dir, pues jo toco un trombó. I llavors de baix va agafar l'Albert Anguela.
Aquest era un dels millors veixistes oest de Tarragona. I també anaven amb el nostre pessimista, els dirà que no, i la nostra sorpresa va ser que va dir que sí, i els últims concerts de Pirats, 5 o 6 o 7, es van fer amb ell. I això va integrar també. Per què es va deixar la idea de Pirats? Perquè no sé si hi va haver un...
No. No sé si va ser fins i tot allò que dius, mira, és que el cos ens demana una altra cosa. És que... Per aquí sí, per això que dius. És que érem una mica incompresos. Nosaltres fèiem una música així, estibit, claro, i llavors aquí a Catalunya està molt rocatalà, com que no quadraves, no? Però tu anaves als concerts i la gent tampoc en tenia. I clar, per l'altra banda, si anaves fora, com cantaves en català,
Tampoc entenien, doncs ja no sé. Sí, sí, és allà que dius, no eres fill a cap lloc, no? Claro, y nosotros, mira, pues... No, i començàvem, doncs, a fer els festivals. Clar. Començàvem a moure això dels festivals i, doncs, vam dir... I ja a Malanguela ja vam començar a provar a fer coses en castellà. Sí, sí, sí. Sinó que ell llavors va agafar i va dir que s'anava a Madrid.
I tu, no! Agafa el, jo m'imagino. Agafa el de la cama. Agafa el de la cama, no? No, mira, ara estàvem a Astoreros Muertos. Sí, sí. Però bueno, ha estat en musicals. Bueno, no sé si encara ho fa el dels musicals, també. Però bueno, ell va agafar i va marxar a Madrid, perquè aquí a Tarragona no hi havia tanta sortida. Perquè clar, també estem parlant del començament dels 90.
No és com ara que hi ha tants de grups i pots estar, pots veure... No, no, és una bogeria, eh? Sí, jo hauria de ser 95, 96. Jo us he de dir una cosa, o sigui, falten un munt de locals, però és que hi ha tants grups, però tants, tants, tants, que jo me torno l'ela. Jo no arribo ara mateix, eh? No, no. Necessito almenys 5 hores. Si ho dius, a mi em dóna 5 hores i encara em faltaria... Sí.
Dones una patada i sorten 50 grups. Exacte, i a més a més, i bons. És que són boníssims. Sí, sí, sí. Quan van fer el disc, ho envies als programes de ràdio i molts t'acontesten, és que cada dia me lleguen 50. Sí, sí, és que és la bestialitat. Igual, dentro de tres meses, pues lo pondré.
Bueno, vosaltres veniu aquí, a la casa meva. Aquí, aquí. Que jo sí que us poso, eh? No, però és això, és el que dius tu, ara ja... Però no és aquí, Tarrona, és a tot. A tot arreu. A tot arreu, sí, sí. I a més a més, gent que tenen 16, 17 i fins tot menys... Sí, sí, joves, joves. Mira, ara estava pensant, mira, amb el sodi mateix... Sí, sí. I que són boníssims.
Sí, sí, tant. I que a més a més t'ensenyen unes maquetes amb una qualitat musical que dius... Home, també s'ha millora molt. No, no, però entén-me, Ramon. No, que sí, clar. Tot això ho porta a la tecnologia, al poder de l'ordinador. Que no és que facin autotune i tot això, el que passa és que les gravacions són més bones que nosaltres abans teníem una espardenya i una sabata. I a més a més... Com a ràdio també. Abans les gravacions eren molt més cares, perquè clar...
No havien ni ordinadors, no sé, anava amb el màster aquell, clar, això costava molt. Avui dia, amb un ordinador, un programa i un micro, a casa pot fer música. I t'equivoques, ho talles i fora. Jo, per tallar-ho, bueno, clar, una part, el que valia ja, el que valia. Sí, sí, mira, l'altre dia el Lleig, el José Galdrán, em va dir que la primera maqueta la té en dat. En dat, hòstia. Veus? Tu ja has entès. I clar, em diu, no trobo...
No trobo la màquina del dat per reproduir-ho. Per reproduir-ho i per passar-la a l'ordinador, o sigui... Que, per cert, aquí feia una crida. Si algú té alguna màquina que reprodueixi dat, sisplau, digueu-nos-ho. Perquè, clar, és que no pot treure la seva primera maqueta com a tatanca en aquest moment. Sí, tatanca, en veritat. Precisament per això.
Perquè no té el reproductor. Dius, mira, va ser una idea que en aquell moment va ser boníssima, però va desaparèixer el dat, com si fos el beta cap a l'UVS o... O l'ASER-DIES, que no recordo. Exacte, exacte. I dius, ara ho tinc allà, i m'ha faria molta il·lusió, però no ho trobo. No sé això que faig la crida. Si algú ens està sentint, sisplau, que ens ho digui, per favor, per favor. Algú segur que té el reproductor. Bueno, tornem de nou al concert, perquè ja se'ns acaba el temps. Vinga.
És que no parar aquí de xerrar, eh? I no em senti música ni res, eh? No, però ja m'ha agradat. La música ja la sentirem el divendres. Exacte, que la sentin en directe. Que la sentin en directe, ja la capsa de música. Hem de fer la cançó de la capsa de música, eh? Sí. Clar, perquè tenim la noche de l'estón. Mai, eh? Ara ens falta la tarda de la capsa. Sí, jo, mai. Només és una idea, eh? Només és una idea. Eh, Ramon?
No, però això és... No. Això, a veure, es diu l'Stom com si hagués pogut dir una altra part, no? Que sí, que sí. Va, mira, l'Stom, perquè també, com un rotllo rock and roll, va bé el nom. Però, clar, la història d'aquesta cançó és com les cançons que feien la movida madrilenya de la Pia Làctea, el que cantava el Burning, o tots aquests de les cançons d'aquella època.
Ara, amb l'últim disco del Dani Martín, hi ha una cançó que es diu Malassanya i parla, doncs, dels bars de Malassanya. Sí, sí, sí. Per això... Bueno, però aquest homelatge és molt bonic. Jo crec que el Fernando, de la meva directa o indirectament, l'haurà caigut a la rellicremeta. No, home, sí, home. Seguríssim, seguríssim. No, jo crec que sí. Que no són deures, eh? Només era per si de cas.
Jo us ho recordo, mira que bonic. L'altre dia em van enviar-te per fer un himne de la Fúria Grana. Què dius? Sí, per què? Perquè fan l'aniversari. Jo us he dit a la gent d'El Nàstic que els que vagin al concert vostre, home, que us ho demanin, eh? Lo que? Home, aquesta. A veure si vols sortir.
Que aquí ja teniu mig club de fans ja venuts, eh? Home, és la cançó més escoltada de l'Spatify, de tot. Mira-te-la, mira-te-la. No, i és una cançó, ara aquests últims anys caigut al playoff, que els jugadors... Ah, dona molta canya. Els jugadors la compartíem quan se feien les seves històries, i això és lo que...
Això és el que te'n fa gràcia. Que l'agafin i que sigui només 5 segons, allò que dura el rin, o com se digui, això que s'ha agafat per Instagram, però que te la fiquen... 30 segons, totalment. I ja està. Com a molt. Doncs això, que compartiu molt. I jo també els he dit, m'hi porto diversos dies, dient que estàveu a la capsa de música, que us ho diguessin, per fer-ho de cas. A veure què passa. Ja sabeu que en el xalala d'edat tindreu allà un coro de l'àncora i tu ets d'el·làstic.
Bueno, recordo de nou, que per 6 euros, anticipada, recordem, podeu gaudir d'aquesta boníssima gent, que són les Glusters, i que avui ja ha estat a l'estaneta amb nosaltres. Ramon, Carles, gràcies, gràcies. Records a la Puri, a l'Evan, al Ricard, i al Jorge, que m'ha deixat Jorge, i que res, que si la propera vegada voleu venir tota la família... Si no, cap a... per motius laborals, com que s'ho dic. Ja ho sé, ja. Sí.
No, no. Plantava el padre de la criatura. No han pogut. Espero que ho pateu a la capsa de música i que us ho passeu molt bé també a vosaltres. Moltes gràcies. Gràcies. Si ho pateu o no, però allò estarà gravat i quedarà. Vinga, va, i quedarà. Ei, ens ho presentareu, eh, quan estigui acabat. I tant. Us veniu a presentar. Si no me dices, tengo 50 antes. No, ara, ara. Eh, borro, borro, borro, borro. Ai, ha habido un accidente. No sé què ha pasado.
Això sí que pot arribar a passar, jo t'ho dic ara. Sí, no? Gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.
Sala, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Corta, Berguades, que te de corto a Javi Cordillo. Este pasa a la banda derecha, donde está Milla, que recorta el central, penetra el área, busca la perpendicular, la portería.
Fins demà!
Xa-la-la-la-la-la Xa-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la
Fins demà!
Música Música Música Música
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Estàvem continuant xerrant aquí fora amb ells, amb els glòsons.