Canyol de Palamós, ben mirat que n'és d'hermos. Ja fa temps que s'ha callat. Ja fa temps que mira el mar amb el vent rovellat. Quatre rodes i un forat.
De la boca del canó, només surten els record. De les guerres, som d'aquell temps. La gent de l'emportat, de Tarragona i del Pallès, es mataven pel nordès.
Visca la Pau. Visca, sempre. Que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, la que ens està liant per començar l'any, eh? Entre el Trampes. Ostres, el Trampes, per l'amor de Déu, eh? I el Putot. Ostres. El Putot és el Putina. Sí, sí, ja m'ho he imaginat, ja m'ho he imaginat. Noi, i te falta l'altre, el trio Pandereta. Ah. Clar, el que la va liar també. Sí. Que tenim el trio Pandereta, eh? El xalom. Sí, sí, sí, aquest també, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. És que tenim tres que... Quin personal.
I ells s'ajunten, com era que hi ha dita? Ellos no s'ajunten, això mateix. No s'acaben d'ajuntar, però bueno, si ho fessin, socorro, eh? I tot per les terres graves, rares, el petroli... No, no, tota part pels diners, no ens enganyem. Perquè a la gent li importa tres raves, el que els passi a la seva gent, a la gent de fora i a la gent que vindrà després. Mira, Silvia, això és un principi.
El ric vol ser més ric, i el pobre no vol ser tan pobre. I a l'Amelian? Ja, ja, però entre tu i jo. El pobre no vol ser tan pobre, però vol viure en pau. Home, clar. Que aquesta és una altra. Vol viure.
Vol viure en pau, perquè una cosa és viure i que estiguis veient i tinguis aquesta ansietat de tot el que està passant i que d'alguna manera és que dius, què puc fer jo? T'assents una mica, perdó, jo em sento inútil davant de tot el que està passant. Perquè no pots, jo trucaria a la porta del senyor que en qüestió, però al costat seu hi ha 3.000 que m'adurarien.
Sí, noi, els nefilims, els il·luminati i els trampes. Bé, deixem-ho. Sí, sí. Anem a donar una mica de color. Vinga, va. Aquí és una nostra, la nostra illa. Molt bé. La illa a la qual nosaltres parlem del que passa a la nostra ciutat, de les coses que han passat a la nostra ciutat i avui el que té a veure amb el Jordi Català. Molt bé. Perquè, Jordi, lo de la creu de Sant Jordi ja, eh? Ja. Jo la vull ja per tu, eh?
Ja, ja, no, no. No sé qui m'estigui sentint i s'hagi de moure d'alguna manera, que es mogui això ja, eh? Bueno. Que estem trigant. Estan. ¿Estamos trabajando en ello? Estan en ello. Clar, jo no puc fer res. Clar, per això ho dic a navegantes. Sí, sí. A veure si tenim la oportunitat de fer algo. S'està movent perquè aquest any, a més aquest any, és de celebracions. Clar. Després en parlarem, no? Sí, sí.
Aquest canal de Palamós per la Pau. I tenim altres protagonistes que vull que m'expliquis. Que va ser un dels protagonistes d'aquest diumenge el setzè concert d'any nou de la Taneu de Tarragona que van fer a l'església de Sant Joan. Que malgrat que jugava al Barça, que feia un fred que pelava, etcètera, va ser un èxit i va vindre força gent.
Va ser rotund i des d'aquí donem les gràcies a tota la gent que va assistir-hi i a tota la gent per la confiança. Sí, sí. I pel que deies, que feia molt de fred, però la gent les va tancar, eh? Sí, sí, no, no, va venir i podíem haver fet tres visos de l'èxit que vam tenir. Imagina't, eh? Però, esclar, com que havia de començar l'eucalistia a les 8 en punt, doncs no vam poder fer cap vis, però sí que aplaudiments, tres vegades vam haver de saludar. Sortia a saludar.
Que bonic. Això sí que és bonic, eh? Home, sí. Que te'l reconeguin d'aquesta manera. Es dona forces. Clar. Em dones forces. Oh, que bonic, també. No me la cantis aquesta, que també m'agrada molt, eh? No, ja te la cantaré. Vinga, va. Te la cantaré. Un altre dia me la cantes. Però avui hem de parlar... Avui no toca. Avui hem de parlar d'una gran actriu que ens va deixar precisament aquestes festes. Sí. Durant aquests dies. I que, a més a més, era una gran activista a favor dels animals. Sí, molt bé.
Que no és una altra que la Brigitte Bardot. Brigitte Bardot, sí. Gran actriu. Que jo no coneixia que havia fet tantes pel·lícules, eh? Sí. No, perquè jo no les coneixia, jo, totes aquestes. Bueno, jo me'n recordo, quan era petitet, era, bueno, una super, super girl,
I jo ja, quan vaig començar a cantar, als set anys, amb el papa aquí, aquí a la Plaza Escarros, al Niudart, jo ja cantava la cançó, que era la... Brigitte Bardot, Bardot...
Tu estilo triunfo, triunfo. I així la nueva ola de la moda se creó. Brigitte Bardot, Bardot. ¿Què és el Rudi Ventura? Espera, espera, espera, que m'acabo de sorprendre i molt gratament. Rudi Ventura també cantava. I tant.
Jo em pensava que només tocava la trompeta. No, no, cantava. Va cantar a l'orquestra Excelsior, també, del Cuber, on el meu pare va ser el segon vocalista que hi va haver. Anna. Encara que el papa feia bolos per altres orquestres, eh?
O sigui, ja podem anar a dormir que ja no sabem una cosa més. No, no, que jo et dic, jo em pensava, com m'has dit, posa'm aquesta del Rudi Ventura. Ai, perdó, del Rudi Ventura. Em pensava que era el que acompanyava, que algunes vegades tu ja saps que era el director d'orquestra, els cantants i tot això, però no, no.
La Monyos, Mustafà, el Mustafà, eren aquestes cançons que jo feia quan començava a cantar i aquesta era una de les cançons que cantava aquí al Miramar quan era petit. El Miramar, recorda'ns perquè algú que ens estigui sentit ara mateix, què era el Miramar aquí a Tarragona? El Miramar era un cafè que hi havia a la plaça Escarros,
que després va ser Caixa Madrid, després va ser un d'això de Correus, de mails... Per quina zona estava la plaça dels carros? Sí, sí, va capturar el carrer Podaca. Ara no sé si hi ha res, però hi va haver la Caixa Madrid, i després hi va haver un e-mail o una empresa d'aquestes de mails, i ara no sé què hi ha. Allí hi havia un cafè teatre,
I vaig començar jo, per cert, que el meu pare em deia, nen, jo no volia cantar, ni que mateix. Però què era, per vergonya o no? Bueno, per coses de crios. A més a més, en set anys em feia com a vergonya, sí. Anava de matxaca. I em deia, nen, si no cantes no et donaré diners per anar al cinema al Metropol. Hasta yo canto, ja t'ho dic ara, eh?
I això que no m'atreveixo. Vaig anar al cant. Home, i tant. Ostres, vale, vale. I de quina manera cantem, eh? I així vaig començar a cantar jo. I una de les cançons que cantava era aquesta, de Brigitte Bardot. Sí. N'en sentim una miqueta o què? Sí. Vinga, va, som-hi. La versió de Rudi Ventura. Brigitte Bardot, Bardot
y así la nueva ola de la moda se creó. Brigitte Bardot, Bardot, tu estilo triunfó, triunfó y así la nueva ola de la moda se creó.
Bebe, bebe, bebe, el secreto de tu hechito y de tu encanto no lo sé. ¿Será tu nariz? ¡No sé! ¿Tu chic de París? ¡No sé! ¿Será tu silueta? ¡No sé! ¿Tu gracia coqueta? ¡No sé! Tú tienes ese no sé qué que a todos hace lo que te brilli y te bardó, bardó.
Ràdio. Ens ha dit continuar xerrant-me, continuar dient-me coses. Espera, espera, que no estem a l'antena, que no ens escolten. És que aquesta cançó t'ha donat peu a fer una altra cosa. Aquí és on ens arriba la sorpresa per nosaltres.
Molt bé. Una cançó expressament, el tecno Brigitte Bardot, expressament feta en homenatge a la Brigitte Bardot i expressament feta per Tarragona Ràdio, que serà una de les tòniques dels programes que faré música expressament per celebrar aquests 40 anys. Però ja en parlarem. Mira-te-la, mira-te-la. I aquesta és la... Tecno Brigitte Bardot.
Ara has posat el xunta, xunta, xunta, eh? Una mica diferent a l'avui aventura, eh? Home, de tot. No t'ho podem deixar sol, que la teva creativitat és bestial, eh? Home. Tot per Tarragona i tot per Tarragona Ràdio. Clar que sí. El que faci falta. I més!
Bona nit.
Seran els teus humils. Això deia la lletra. Serà els teus llamis. Que bonic, eh? Serà el teu nas. No te deixis res? No, això és el que deia la lletra. Clar, com a homenatge a aquesta gran. Fa 60 anys, clar. Bueno, tampoc. Era que ella va quedar bastant bé al cap dels anys. Home. Estava guapissíssima. No, i a més a més el valor que tenia amb la defensa dels animals, etcètera.
Que tinc una poesia, també, eh? Sí, la tens, te la poso. No, que és una mica forta. Va en contra de les curses de braus.
Ah, doncs mira, algun dia que vulguis... No, no, jo per mi sí, la porto, però si ens foten fora de la ràdio... No, home, no ho crec, no. A veure, tot això és presumptamente. Presumptamente. Home, jo no volia fer més. Sí, sí. Qui som nosaltres, comparat amb totes les coses que passen pel món? Ah, sí, sí. Bueno, però doncs... Que bonica la que ens t'ha quedat, eh?
T'agrada, no? Sí, sí, molt. Sí, sí, la vaig fer. Bueno, serà la tònica també dels nostres programes. Faré música, a part de les que tinc a YouTube i tal, faré música especialment dedicada pel programa. Molt bé. Doncs mira, ens posaràs la banda sonora. Doncs mira, parlant dels 40 anys de Tarragona Ràdio...
Sí, que recordo que farem el dia 17 de febrer. El dia 17 de febrer va ser quan es van inaugurar allà a la plaça del Rovellat, que per mi serà sempre la plaça del Fòrum, encara que m'adiguin que no. No, plaça del Fòrum. Clar, que per això es deia Ràdio Fòrum. Ràdio Fòrum, plaça del Fòrum. I que vam poder veure créixer i néixer allà. Jo me'n recordo. A les estudis de Ràdio Fòrum, en aquell moment al 102.6 FM, el 231023, que era el nostre número de telèfon,
Jo hi he estat en tots els locals de l'emissora. Doncs pel dia 17, que crec que ens toca a tu i a mi fer programa, mira, que coincideix. Anem preparant coses boniques, eh? El que passa que ja saps que aquí hi haurà altres ocupes que van formar part de la història de la ràdio. No ve, clar, problema, però jo estic preparant coses, però no les puc dir perquè és sorpresa. Clar, clar, clar.
Escolta'm, per què no posem això que he fet especialment dedicat pels 40 anys de Tarragona Ràdio? Doncs vinga, sencer. Endavant.
Aniversari Pali Aniversari Pali Aniversari Pali Aniversari Pali
Fins demà!
Especialment dedicada a Tarragona Ràdio. Doncs tot això m'ho vaig guardant, eh? Sí, sí. Guarda, guarda. Perquè el que guarda sempre tiene. Sí, i el que no... Bueno, deixem-ho, deixem-ho. Oi, estem avui amb les dites populars, eh? Home... Para'm, eh? Para'm, perquè encara li li harem, eh? Tres coses a la vida, però ja la vaig fer en català, eh? Ah, sí.
Ah, jo la tinc a YouTube en català. Doncs vinga, una altra que hem de punxar de cada propera. Bueno, la propera, sí. No t'escaparàs. Sí. No t'escaparàs sincantar-me una canció més. Hombre, el que faci falta... Ai, mira, ho he dit en castellà, no sé per què. Mira, m'ha sortit així. És que n'hi ha que no rimen. N'hi ha que no... És com, bueno, una nòvia, una nòvia d'aquí de l'Ebre,
que li van dir, que cante la nòvia, que cante la nòvia. Llavors, si no sé cantar. I a més a més, no sé en castellà, en català no sé la lletra. No me surt. Diu, pues que canto, que canto en castellà, no, no hi ha problema. Que sigui, que sigui.
que agrada de buey cuando se mezcla hace olor. Ai, pa l'amor de Déu. Jordi, a serio, eh? A més, ens queda molt poc temps i m'has de dir dues cosetes molt importants. Sí, molt important. La primera, què m'estàs liant de cara a la propera setmana? Sí, aquest any també celebraré els 50 anys cantant en català, des dels 76 al 80, eh?
Mira, mira quina cançó tenim per aquí. Molt bé, a la pareta sí que hi tenguis, que també té històries de cançó. És bonica, eh? Doncs mira, guardem-lo la setmana a la vida, la història. Té que veure amb Cambrils. Molt bé. I amb França. Doncs mira.
I amb la Silvia, per tant. Compte'm això. I amb el Johnny Halliday. Quin munt de gent, per l'amor de Déu. Ja cabríem, ja cabríem tots. Sí, tot va encadenar. I amb el pobret Àngel Calla, el bateria de la meva orquestra que es va morir, també té a veure. També ho deixem la setmana vinent. Doncs sí. Però ara m'has de dir quines són les cosetes. Aquest faig el que diu. Què té a veure els 50 anys?
de Jordi Català. Ja arribarà tota l'explicació. La setmana vinent. Clar, clar, clar. És el que dèiem fa una miqueta, també. Li posem una miqueta de misteri, que sempre va bé, eh? Com les mil i una noches. Com ho saps? Perquè no es fotin a fora del programa. Mira la cereçada. Quina llesta aquella dona, eh? Hòstia...
amb espetades de l'ambre. Home, home, per si de cas, per si de cas. El que passa que també el sultà té la marinera, eh? Bé, el sultà era pitjor que aquell sultà turc que va molir de tanta... Sí, sí, sí. Parlem de les coses que es fan. Teneu de Tarragona. Molt ràpid. Aquesta setmana vam tindre el concert, després el Rotary Tarragona Tarracogús ha encetat un curs de sevillanes solidàries
per recaptar sentiments pel rotary. I ara aquesta setmana tenim el dissabte tot un marató de ball en línia des de les 5 a les 9 a càrrec del grup de ball en línia de la Taneu de Tarragona. I que esteu tots més que convidats, eh?
Home, i tant, sí. Encara que no siguin socis, que ho puguin venir, que puguin veure-ho, que puguin gaudir, i que si els agrada, doncs que es facin socis, i que es quedin a ballar. Home, clar, que això es tracta... Que a més a més, qui mou les cames, mou el cor. Sí, molt bé. I és una d'aquestes maneres... I és una forma de fer-ho, i sense bicicleta.
I també t'he de dir una cosa, que és molt important la tasca que feu vosaltres des de l'Ateneu de Tarragona. No, no, deixa'm-ho dir. Perquè hi ha molta gent que no es mou de casa, que està soleta, que està solet, i que aquí és on feu, precisament, que feu família. Ah, sí. Es fan amistats i es fan moltes coses que després surten del propi Ateneu de Tarragona.
Molt bé, i saps què passa? Que ara hi ha molta gent que ja estàs als nassos de la caixa tonta i els diumens, dissabtes i diumenges... Bueno, ara estem amb l'overbooking, eh? Veus? A veure si encara haureu de canviar de local perquè no hi cabrem, eh?
No, no, al Banc d'Espanya. No, no, no. Guinyo, guinyo, eh? Guinyo, guinyo. Escolta'm, el diumenge tenim niu d'art. Ep! Tenim niu d'art, cantants de la casa, i aquesta era una de les sorpreses que et volia donar. D'aquests cantants del niu d'art, aniré presentant el nostre programa.
Molt bé, i que vindran aquí a la ràdio. Vindran a la ràdio, el que passa que hauré de fer d'aquesta manera, gravant-ho allí, perquè, clar, aquí no puc portar a l'estació. És una mica, també és complicat. Molt gran i pesa molt. Però vindran aquí els protagonistes. Sí. I ella sí, no? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Així ja no estarà tu i el solet. Ara ja no tinc cotxe.
Que ha passat. S'ha t'esvallat? I la moto? No, la moto sí. El cotxe l'he hagut de vendre perquè tela, però si vols així ho parlarem un altre dia. Perquè això de la contaminació, escolta'm, i les carreres de cotxes, i les carreres de motos, i els avions, i aquestes trobades de motos a Valladolid, que no contaminen, i jo et dic que canviar el cotxe.
Ai, ai, ai. Bueno, correm-nos un tupi d'oveu. Sí, sí, aquí... Jo crec que hi ha molta gent ara mateix que està al mateix parer que tu, eh? Igual que jo. Sí, sí. Jo volia esperar el cotxe... I a més a més, ara per ara, d'aquí una miqueta et diuen que hi ha una gran petrolera...
Ah, sí, bueno, aquest és un altre. Que vol canviar, no, que vol posar benzines més ecològiques. Sí. Clar, és el moment que aquestes benzines es posin en marxa, els motors també seran ecològics. Oh, claro. Al millor el que s'està fent ara, potser d'aquí una miqueta ja no serveix. No ho sabem, no ho sabem.
I a més a més, com ja sabeu, jo soc el vicepresident del Club de Vehicles Antics de Cambrils. Clar. I ara... I com ho fareu? Doncs pràcticament els cotxes clàssics i antics no podran circular. No podran circular. No podran circular. Bé, no podran circular. Fins ara eren 30 anys, però diuen, se habla, se dice, se comenta, que el garatge o... Cambiar de motor.
No, que no... Que sigui més ecològic. Amb una exposició. Sí, Déu-n'hi-do. Bueno, però jo... Bueno, anem parlant. A veure si les coses canvien de cara al futur. Bueno, jo vinc amb moto, amb moto va molt bé. Però el cotxe, doncs, l'he hagut de vendre. Clar, que tampoc no el faig servir, eh? Bueno, però...
Però ja el tenies, per si qualsevol cosa... Sí, jo volia esperar els 30 anys perquè fos fotxac clàssic, però ja m'han dit, escolta, no t'hi gastis calés perquè segurament que no es podrà circular. Després d'aquest incís, Jordi, que han de plegar? Tinc els convidats que ja s'esperen. Sí, adeu-siau. Fins la setmana vinent. Fins una altra. Gràcies. Feliç any nou. Igualment. Adiós, adiós. I totes.
Tu em pots dir que jo sóc sombiador.
No som ni un ni un ni un ni un. Jo m'otria quan tinguéssim tots i que el món fora millor.