Fins demà!
DJ, line dance i atraccions fins a la una de la matinada.
El 6 de setembre, no et perdis la Moonride Music Night.
Més hores, més música, més estiu.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda.
De dilluns a divendres, una hora per la música de casa.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Més informació a portarragona.cat
Vamos a una y ahora vamos a Sevilla a buscar otra vez dos, tres puntos.
Com diu el defensa del Nàstic, Sergio Camus, ara toca anar a Sevilla a sumar tres punts més,
després el debut en victòria a la Lliga.
Divendres 5 de setembre, un quart de vuit de la tarda,
viurem el partit a la jornada dos de Lliga, el grup segon de la primera federació,
des de la ciutat esportiva, Luis del Sol de Sevilla,
en el partit entre el Betis Deportivo i el Nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans
a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM,
al web i a les aplicacions mòbils.
Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic,
al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Mides City Tarragona, L'Otexpress i Bar Restaurant Petit Tàrraco.
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt,
perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni.
Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica,
panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la,
amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004,
és un referent en investigació de processos químics sostenibles,
química per a la salut i descarbonització.
Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades,
l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses
generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80,
escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6
és el temps del Cocodril Club,
tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop-rock, les llegendes,
les cançons que s'han convertit en autèntics himnes.
Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM...
Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Hasta luego, cocodrilo.
No pasaste de cañar.
Hasta luego, cocodrilo.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç.
Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i Tarragona Ràdio.cat,
aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497
i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Tarragona Ràdio.
1, 2, 1, 2, 3, 4.
Molt bon dia, passen 4 minuts del punt del migdia de les 12
i comencem aquesta nova edició del programa especial
que durant tota la setmana de 12 a 1
ens parla i ens porta totes aquelles companyies
que estan passant aquests dies per Tarragona.
Ja ho podem dir amb aquest present actual.
Estan actuant perquè és que justament ahir
va tenir lloc la inauguració del FIT 25,
Festival Internacional de Teatre de Tarragona,
amb una festa molt, molt xula
que després explicarem una mica
per als qui no hi vau poder ser.
Però entrem en matèria
perquè a partir d'avui
un munt d'activitats escèniques,
de propostes escèniques,
trobareu no només a Tarragona,
sinó també en altres punts de la demarcació.
Comencem justament amb l'espectacle
que ha de tancar el FIT,
d'un espectacle familiar
per tots els públics
i molt, molt musical.
Eo, al piano!
Sí, sí, ho esteu sentint bé.
Vaja, diria que sí, que és a capella,
cor de teatre,
i qui posa en solfa i en harmonia
totes aquestes veus
que interpreten i canten opereta
és el David Costa.
Ell és el director musical
de la companyia d'acord de teatre
i, evidentment, d'aquest espectacle d'opereta.
David Costa, bon dia!
Hola, molt bon dia!
Moltes, moltes gràcies per atendre'ns.
No t'entretenim massa.
Escolta, superbé poder ser l'espectacle
que tanqui el festival.
Això sempre és la cirereta del pastís, no?
Molt bé, molt contents.
De fet, és un espectacle per tots els públics,
que ens adorem que l'òpera forma part
de la nostra banda sonora,
de la banda sonora de les nostres vides,
i bé, no?, això on l'expert s'emociona
i el captivem per aquests arranjaments
a capella tan originals
d'aquest repertori tan conegut,
i també aproxima l'òpera
interpretat només amb la veu
i amb moltes dosis d'humor
per la gent i els més joves,
que potser s'hi fa lluny això de l'òpera,
i podem descobrir que la gran música
no té fronteres, no en temps d'edat,
no en temps de gèneres, de res,
sinó que l'opereta està obert
i no trenca barreres socials
i de qualsevol barrera que pugui haver-hi,
i, per tant, molt contents
d'estar a Tarragona
interpretant aquest espectacle
tan emblemàtic de cor de teatre.
emblemàtic del tot,
perquè, de fet, mira,
d'espectacles d'òpera
o que volen fer divulgació de l'òpera,
que la volen fer arribar a tots els públics,
jo diria que n'hi ha bastants,
però què té d'espaciat el vostre
que ha sigut guanyador dels Premis Butaca el 2011
com a millor espectacle familiar
i finalista, llegeixo,
a la categoria d'espectacle revelació
en la quinzena edició dels Premis Max?
Sí, és un espectacle que ha fet
des que el vam esternar portant més de 400 actuacions,
450 actuacions per a Europa,
amb temporades estables a Barcelona,
vam esternar-lo a temporada alta,
temporada alta he fet 4 o 5 edicions seguides,
el Teatre Nacional, Teatre Victòria, Poliorama,
vam estar tres mesos seguits a París,
una gira de cinc anys per tota Europa,
un espectacle que té un currículum guanyat
i que és objectiu,
el que dic són dades que corroboren això,
la qualitat, el talent, l'energia i la generositat
de la companyia Cor de Teatre,
interpretant tot aquest repertori tan imprescindible
i de la mare, en Jordi Portí,
el seu autor i director escènic,
portant al màxim extrem
i creant noves situacions amb aquesta música
i que aproxima i que tots ens podem sentir representats
perquè és una cascada d'humor,
de música i de textos més gestuals.
Doncs mira, àries d'òperes tan conegudes com
l'Atraviata amb el seu Brindis
o el Barber de Sevilla,
que feu una cosa estranya,
és que no vull desvalar massa,
però us poseu uns banyats de ciclista.
És treure de context, no passa res,
pots explicar-ho perquè sorprèn molt això, no?
Com traiem de context aquestes òperes
i amb el ritme, amb la melodia, amb l'harmonia
d'aquestes músiques, com et deia,
de tanta qualitat d'aquests grans autors,
doncs com li donem una nova vida
i un nou guió, no?
I és això el que sorprèn
i que per això enamora tant
l'expert, no?, amb l'home,
com a la gent que es vol aproximar
a això, no?, a les possibilitats de la veu,
a possibilitats del teatre gestual,
i com la creativitat de tot l'equip, no?,
per poder explicar aquestes històries
d'una manera molt diferent
i molt propera i això, no?,
i molt càrida, no?
Arribar a emocionar amb la música
és fantàstic.
A més, teniu l'avantatge d'això,
que la música és universal
i alhora és una peça de teatre gestual,
no hi ha paraules,
per tant, això us ha permès rodar
per tot el món.
Escolta, i quanta gent heu mogut?
Perquè quanta gent pujàveu a l'avió
o a l'autobús, als cor de teatre?
Perquè sentim moltes veus, molt conjuntades,
però molta gent, no?,
molts cantants.
Ai, què sembla que ens hem quedat sense so,
sense veu, justament parlant de la veu,
i el David Costa
se'ns ha anat,
no sé si ha marxat la cobertura,
ara feia temps que no ens passava això,
ja portem un parell d'ocasions,
darrerament, en què ens passa,
i fa com una miqueta de ràbia, eh?,
perquè abans no ens passaven aquestes coses
de que es penges el telèfon,
i ara, últimament, sí,
bueno, ens ha passat en un parell d'ocasions,
espero que sigui una qüestió, doncs, temporal,
i que no hagi de passar tot sovint.
Estem parlant d'Opereta,
la peça que tanca el fit d'enguany,
i això serà dissabte,
a quarts d'11 al Teatre Tarragona.
Serà el final de Festa,
la cirereta de la pastisca,
que dèiem,
un espectacle,
com dèiem,
finalista a la categoria d'espectacles
Revelacions Premis Mags,
i també Premi Butaca,
Millor Espectacle Familiar.
David Costa,
ara sí, de nou,
bon dia,
i ets, no?
Sí, sí, sí,
sol i sol.
Vinga, et preguntàvem simplement
quanta gent sou als cor de teatre,
perquè escoltem molta, molta veu.
Sí, sí,
per interpretar aquest espectacle,
som 22 intèrprets en escena,
que fem això, no?,
el coixí harmònic,
fem de solistes,
i fem vectors per explicar, doncs,
aquestes noves accions,
aquestes noves escenes, no?,
i poder, doncs,
cobrir amb tot l'aspectre vocal
i també, doncs,
el solista,
l'orquestra,
el cor,
tot ho fan, doncs,
els 22 cantants de cor de teatre.
Clar,
no esperem orquestra, eh?
No.
No, és a capella.
Tot a capella,
tot només amb la veu,
i ni amplificació ni res,
tot en som directe,
i sense secrets.
Mira,
també ens va molt bé l'exemple
que som malabaristes de la veu
i que fem el triple salt mortal
sense xarxa.
Molt bé.
Arriscat.
Doncs estem a terra,
és arriscat,
però no ens farem mal, no?,
en el sentit físic, eh?
I, per tant,
és un espectacle de molt risc
perquè és això, no?,
i l'amo prim,
que és l'afinació,
no hi ha direcció,
tot és un treball fet
en la sala d'assaig,
no?,
i amb el rodatge
de moltes actuacions
i amb aquest catxer que té,
d'alguna manera,
o aquest currículum
que s'ha guanyat,
doncs tant la companyia
Cor de Teatre
com l'espectacle Pareja.
Jo he llegit alguna crítica,
he llegit que destacava
l'energia
que transmeteu en escena.
Sí, sí,
és això, no?,
la generositat
i el talent
de Cor de Teatre
es veu
a cada nota,
a cada gest.
El públic canta,
ah, que sí?
Jo,
és que jo he vist al tràiler
només i m'han vingut ganes
de fer algun gorgorito, eh?
Clar, són els petits
de la gran òpera
que potser la gent no sap,
ostres, això ho conec, no?,
no sap ben bé
de quina òpera és,
potser, no?,
molt sí, no?,
però és això també,
aquesta manera que si,
a part de venir a gaudir
nosaltres,
després de casa,
arriba i busca
les versions originals
i les escolta,
també això és
un objectiu més
del projecte.
i l'última pregunta
però la més difícil,
David,
a veure,
destaca-nos alguna
de les àrees
o algun moment
de l'espectacle,
encara que no sigui
un moment,
doncs,
una àrea concreta,
que tu creguis que,
no sé,
que per tu és especial
o que amb altres rieu molt,
no sé,
que tingui alguna història.
A veure,
el brindis impossible
d'un rodatge
d'un spot publicitari
amb el brindis
de la Teletiata
és un hit
a la qual ens ho passa
molt bé,
el que tu també
anomenaves,
no?,
el Tour de França,
aquest homenatge
a una carrera ciclista
amb l'estreta de Rossini,
són moments emblemàtics.
Després,
també hi ha un homenatge
amb la Vanera de Carmen,
un homenatge
a les platees,
on potser el públic
també s'hi pot veure
emmirellat,
no?,
d'alguna manera,
no?,
que es feia en un concert
i passen,
coses que sí que no ho explicaré,
però la Vanera de Carmen
també és un sketch
molt emblemàtic,
un homenatge al ballet,
pots imaginar,
doncs,
com ballen
els índios de les intèrprets
i també és molt graciós.
Home,
aquí també gasteu,
gasteu,
perquè a les òperes
la 13 és important,
l'escenografia
i el vestuari,
i aquí també gasteu
amb vestuari,
potser no aquell vestuari
pompós que tenen les òperes,
però sí que
aneu interpretant,
clar,
us heu de posar una mica
en el paper,
hi ha diferents canvis,
no?
Aquí hi ha tot un equip,
com en Xavier R,
que fa l'escenografia,
la Marta Rafa,
el vestuari,
com veia també en Jordi Portí,
l'autor,
jo diria,
el director escènic,
i que la il·luminació,
bé,
hi ha tot un equip
molt entregat
i que fa que tot sigui
una unitat,
no?
La música,
el gest,
el so,
quan cantem la tímbrica,
vestuari,
sonografia,
il·luminació,
tot va agafat de la mà
perquè...
Xiquets,
teniu,
estem agafats amb els telèfons,
eh?
Estem agafats amb els telèfons.
Jo crec que simplement
contactaríem amb el David,
ara ja sí,
per reclaminar-nos,
era l'última pregunta,
li preguntàvem pel vestuari
i jo li he aprofitat
com és lògic
parlar-nos de tot l'equip
que forma part
i que fa possible
aquesta peça,
òpereta,
que no sé si és tan gran
i tan extens
com en una òpera
a l'ús,
no?
Com la producció d'una òpera
que hi ha moltíssima gent,
jo crec que aquí són menys,
però Déu-n'hi-do, eh?
També,
amb tots els cantants
que hi ha escena
i tothom que hi ha al darrere
tenint cura dels detalls
des del vestuari
fins a la il·luminació.
Simplement,
si el tenim al telèfon,
ens acomiadarem d'ell
i tancarem l'entrevista
amb certa dignitat.
David,
Xiquet,
estem agafats.
Feia temps
que no ens passava,
això.
Dir que estem agafats
amb això del telèfon
tenim com una mala sort.
Feia temps
que no ens passaven
aquestes coses.
Creu que m'hagi explicat
però bé
que deu aprofitar
i animar el públic
de Tarragona
a venir-nos a veure.
Sí,
simplement era,
ja estem recuperant la connexió
per poder-te acomiadar
dignament.
David,
moltíssimes gràcies
per atendre'ns-nos.
Esperem a Tarragona
per tancar el fit
Cor de Teatre
amb Opereta.
David Costan
és el director musical.
Moltes gràcies, David.
Moltes gràcies
i fins aviat.
Una abraçada.
Una abraçada.
I li agraïm moltíssim
que ens hagi pogut atendre
perquè aquests dies
estan totes les companyies
doncs això
que van d'ultimar els detalls
per al que és
la representació aquí a Tarragona
i van una mica de bòlit
i nosaltres anem
posant micròfon
o els enganxem
al telèfon mòbil
i els enredem
perquè ens puguin atendre
per tant
és d'agrair
que ens puguin dedicar
uns minutets
i és que volem parlar
amb tothom
amb totes
ja mira
hem començat el programa
parlant
de la darrera proposta
del fit
un final de festa
una cirereta del pastís
que serà rodona
però abans
Opereta
dissabte
però abans
passaran altres coses
que tot seguit
us explicarem
hem de passar
per dues representacions més
mireu
us volem parlar
de la melancolia
del turista
que la podeu començar
a veure avui
en diferents passes
a la sala Trono
a l'antiga sala Trono
al carrer Mésar Sitges
cap allà
hi anirem
per conèixer
un dels seus directors
i també
us volem convidar
a que aneu avui
aquesta sí que és
representació única
i val molt
molt la pena
que aneu avui
a la teatre auditori
de Riudoms
a veure
Armafrodites
a cavall
o la rebel·lió
del desig col·lectiu
i podeu anar
fins i tot
anar i tornar amb autobús
que és el que farem nosaltres
una peça
que això
és representació única
a Riudoms
que s'estrena
com a població satèl·lit
del fit
vinga
que continuem endavant
amb el programa música
i entrem en matèria de nou
eu-l'em
Si me mires, me desplom, menjar-te-s'un cabrón,
agafar-te la setmaneta, passats per portocolom.
Primer, tu no ets el segon, fent vèstic com Ramon,
religiós i me confon, en el llit i dic amb
On som, fes-me besos com a fons.
On som, si me mires, me desplom.
Oh, de mi no es veu.
Nos veu-me que t'estima totes les hores,
per tant que estigui.
Uau, uau, uau, que és qui m'he ensenyat al món.
Uau, uau, uau, em vaig gustar barba de pau de bon.
Desmira, desmira.
Flors, bombots, cançons i regals, un amor com els de bants.
I flors, bombots, cançons i regals, si me mires, me desplom.
Si mos miren, és igual, si al final mos estimem,
diuen que mai ho faran, que són uns homòfobs i fan mal.
Sempre que mos miren quan mos pesam.
I és que s'acorda, escolta.
Uau, uau, uau, uau, que és qui m'he ensenyat al món.
Uau, uau, uau, em vaig gustar barba de pau de bon.
Estim, estiu.
Ai, mira, la ciutat.
Ai, mira, la ciutat.
Ai, mira, la ciutat.
A tu i jo.
Ai, mira, la ciutat.
Uau, uau, uau, uau, uau.
Te'n miri més poc.
No és broma que t'estima totes hores, pens en tu cada segon.
I amb la ciutat.
I amb la ciutat.
I amb la ciutat.
Doncs, en fi, ja ho veieu, ja ho sentiu.
Continuem endavant amb qüestions de fit.
Estàvem escoltant fades, que és una de les formacions
que vindran també justament a tancar l'edició del fit,
de fer el final de festa, després d'Opereta dissabte
tindrem un final de festa a Plaça Corsini,
entre altres formacions, amb aquesta formació de Mallorca, amb fades.
Seguim endavant, estic una mica nerviosa,
perquè ara toca presentar una obra que em fa com molta il·lusió
de presentar-vos i que podrem anar a veure,
això sí, ens haurem de desplaçar, però amb autobús, tranquil·lament,
i ens anirem cap a Riudoms.
Allà escoltarem i sentirem Hermafrodites a cavall.
Segles i segles i segles de secret,
de mita, de llegenda, de diagnòstics,
de freak show, de peep show, de peces de museu,
d'informes clínics, d'ombra, de silenci.
Però el silenci acaba avui.
Les Hermafrodites ens estem trobant,
ens estem reconeixent, ens estem organitzant,
estem reclutant una horda d'anatomies intersex amb una missió.
Cavaltar cap a un nou territori de desig,
construir un nou paisatge,
revolucionar la idea mateixa d'ordre social i transformar-lo.
Una obra raiva indicativa,
jo diria que fins a cert punt també divulgativa,
del que és la intersexualitat,
un tema del qual no es parla massa,
que encara té molts mites associats i molts tabús,
i que aquesta obra pretén ser una mena de descoberta,
o això és el que li hem sentit i en alguna entrevista
a les seves responsables i autores,
a la Raquel Loscos, per exemple,
que la tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Raquel, bon dia.
Bon dia, m'hauríeu de veure.
Estic amagada en un racó,
en el Teatre de Rioló,
que per cert és molt preciós.
Sí?
Sí.
Sempre quan dius,
ah, s'ha d'agafar l'autobús,
penses, ai, però de veritat que val molt la pena
arribar-se fins aquí.
És un teatre preciós i estic amagada en un racó
perquè estan muntant les llums per l'espectacle
que farem aquest vespre, aquest casencial,
i jo estava muntant el so
i m'he amagat aquí darrere una cortina
per poder-vos explicar un munt de coses
sobre l'espectacle.
Molt bé.
Hermafrodites a cavall,
o la rebel·lió del desig,
serà avui a les 7
a l'auditori del Casal Riu Domenc.
Penseu que podeu agafar el bus?
Va, qui tingui les entrades,
ja té també el tiquet de bus,
si és que així ho ha demanat.
No sé si hi ha possibilitat
d'agafar el bus allò al vol,
decidir-se l'última hora.
Jo diria que no,
que ja està tot aclarit.
Però en tot cas,
jo crec que sí,
perquè, clar,
places són limitades,
no només del bus,
també del teatre.
Però, mira,
sortim a les 6
del Camp de Mart
i de la Rambla Nova.
I res,
anem,
veiem l'obra
i tornem.
Esteu muntant l'escenari.
Bueno,
anem,
després parlarem de l'escenografia.
Explica'ns
una mica
de què va l'obra
i què voleu transmetre,
sobretot.
Clar,
és que ho deies molt bé
perquè deies reivindicatiu
i deies fins a cert punt divulgatiu
i aquest és en el procés de creació
on ens trobàvem,
perquè és veritat
que les intersexualitats
són una vivència
prou desconeguda,
per això l'agafem
des del mitjà de l'Herma Frodita,
que és com el que sona més,
no aquesta cosa
que no acaba d'encaixar
en les anatomies normatives
i a partir d'aquí
construïm
tot un univers narratiu
per explicar en primera persona
la vivència de les intersexualitats.
Tot això passa
perquè neix a partir,
o sigui,
nosaltres,
les creadores d'aquest espectacle,
ens coneixem
de la nostra vida
i a un cert punt
una de nosaltres,
la Laura Vila,
que és la qui sentiu
en aquest tícer,
ens comparteix
aquest tema,
no?,
que la seva vivència
de la seva pròpia intersexualitat
i comencen en activisme,
ja hi ha en Víctor Ramírez,
que és l'altre creador d'espectacle,
i a un cert punt
veiem que
és necessari
fer un espectacle teatral
perquè amb el teatre
es comuniquen les coses
d'una manera diferent
que des de l'acadèmia,
pots disparar com més directament
a les emocions.
I aleshores,
d'aquí neix un primer espectacle
que es diu
que no salga d'aquí,
que explica
la vivència
de la Laura,
única i personal,
la seva vivència
d'intersexualitat.
Que no salga d'aquí
és el nom de la companyia
o és un primer espectacle?
És el nom de la companyia
perquè és el nom
del primer espectacle,
perquè és el que li van dir
a la Laura
i el que li diuen
a moltes persones
diagnosticades
d'intersexualitat
quan els diuen
no,
això és una cosa
que no has d'explicar
i precisament per això
la necessitat
de fer un espectacle
per explicar
què és,
és a dir,
de què van
les...
al final
els cossos no normatius
perquè
dels temes
del que parla l'espectacle
és això
que la intersexualitat
ha estat vista
com una malaltia
diagnosticada
i al final
simplement és
una manera
de...
una manera més
de tenir
de la fisiologia
o de la pròpia
configuració
que al final
està tot
massa quadriculat,
no?
Bé,
la qüestió
és que
nosaltres vam fer
aquest primer espectacle
sobre
la vivència
d'una única persona,
que era un espectacle curt
i vam veure
que ens quedaven
moltíssimes coses
per explicar,
sobretot
una cosa molt important
que és
com...
quantes persones
tenen aquesta vivència
i el secret
que és,
el poc que se sap
de les intersexualitats
i ens vam plantejar
un espectacle
d'un format
més gran
com és el que
veureu aquest
d'estres
a la Víctoria de Riudoms
on no només
fos l'experiència
d'una persona
sinó que fos
una mica polifònic
i diferents veus
i diferents vivències.
Clar,
perquè les vivències
tu vas...
ho diem tota l'estona
en plural,
les intersexualitats
perquè estem parlant
de característiques físiques
que en cada cas
poden ser diferents
i que cadascú
les viu
com les viu.
Per tant,
és important
aquesta veu múltiple,
no?
Exactament
i de fet
el problema
és que la majoria
de persones
les viuen
com les viuen,
que és a dir,
amb dolor
perquè són
diagnosticades
i tractades
com si
aquesta diversitat
fos una anomalia.
Encara passa això?
A veure,
a partir de la
llei trans
hi ha hagut
canvis,
la llei trans
també tracta
alguns temes
d'intersexualitat
i hi ha hagut
millores
pel que fa
al diagnòstic
per exemple
de criatures
acabades de néixer,
però hi ha molta,
molta,
molta,
molta feina
per fer
el respecte
i d'això
també parla
l'espectacle.
El que passa
és que nosaltres
com sabem
que és un tema
gros i difícil,
per això
ho comentàvem
al començament
la cosa pedagògica
però sobretot
que és un espectacle
teatral,
si volíem
que fos
una cosa
que fos
a més a més
de colar
tanta informació
que poder ser
molt gaudida.
Aleshores
és un espectacle
que té
un inici
morbós
fins i tot.
Un inici morbós,
una continuació
com divertida
en la que
pots riure
i és molt divertit
perquè hi ha espectadores
que s'ho passen
molt malament
perquè li fa
molta gràcia
però pensen
puc riure
sobre això
que és tan greu
o no?
La resposta és
sí,
evidentment,
pots riure
o ets per això
i aleshores
ho portem
després cap a una part
testimonial
en la que
podem sentir
diferents persones
que han volgut
col·laborar amb nosaltres
per fer l'espectacle
de la seva pròpia vivència
i aleshores
volem arribar
a una part utòpica
en la que
expliquem que
no tenim per què
entendre el món
en caixes tancades
del que és masculí
i del que és femení
sinó
que totes
sortirem guanyant
si tenim
al cap
una mica més
esponjós
per dir-ho
és allò
del fugir
del binarisme
que és el que s'està
bueno,
el que cada cop
estem arrepent
però una miqueta
és el que volem fer
sí
com ho poseu en escena?
deies que hi ha
diversos testimonis
però que no apareixen
no?
en escena
en escena
hi ha una única
una única persona?
en escena
hi ha una única actria
hi ha també
una altra persona
que és
una manera de dir-ho
del vídeo
jo que
la Laura no està sola
sinó està acompanyada
en escena
per una
una altra
persona
que dispara els vídeos
que són molt importants
en l'espectacle
i convoquem
aquestes altres
altres
veus
aquestes altres
persones intersecs
per mitjà
d'aparells escènics
que no desvelen
que no revelarem ara
però
les tenim
les tenim presents
el que passa és que
clar
no podíem venir
a girar amb nosaltres
perquè doncs imagina't
no?
un és de Madrid
l'altre és Gallega
jo
en set
aleshores
els invoquem
però
però
més
amb vídeo
aleshores
hi ha
una
una primera part
que no és
l'ident pedagògica
però és
la que
és com
perquè puguis
riure
d'aquest
circ
social
i mèdic
que hem muntat
al voltant
de les anatomies diverses
i després
sí que hi ha aquesta part
on podem
conèixer
les vivències
d'aquestes altres persones
i altres sorpreses
que no us explicaré
perquè si no
no té gràcia
clar, clar, clar
no, no
jo no vull preguntar massa
tampoc
que ja sé
que després
faig massa
massa
spoiler
tu pregunta que tu vulguis
i ja ho veurem
fins on et comptes
com està caient
l'espectacle
perquè
no sé si el públic
sap ben bé
el que va a veure
no sé
quina sensació
tenen després
si us diuen
ostres
tot això
no ho sabia
o si justament
us apropen
a persones
que també són
intersex
i que us diuen
mira
fantàstic
genial
m'heu fet sentir
còmode
com ho està rebent
el públic
de moment
doncs
és un espectacle
que ens encanta girar
perquè sempre
sempre
rebem
regals inesperats
entre els espectadors
moltes vegades
no sé en aquesta ocasió
però moltes vegades
fem un col·loqui final
perquè sí que és veritat
que es remouen coses
i pot passar
que hi hagi ganes
de compartir
però encara que no es faci
col·loqui
a la sortida
xerrant
moltes persones
han vingut
i ens han explicat
ostres
jo crec que
he rebut
aquest tipus
de diagnòstic
però no me l'han
explicat bé
o
ostres
gràcies
per posar
en escena
perquè he portat
el pes
de portar
això en secret
i una cosa
molt interessant
que ens ha passat
és a dir
hi ha una resposta
que ens diuen
sempre
que és
això s'ha de saber
sisplau
gireu
tothom ho ha de saber
però també et diré
que hem estat avançant
perquè des que vam
començar
a girar
en aquest espectacle
nosaltres
sempre que fem color
i fem aquest
petit sense
quantes de vosaltres
és la primera vegada
que se'n diu
parlar d'intersexualitat
i el nombre de persones
que venen
sabent zero coses
és menor
que quan vam començar
a girar
això no vol dir
que
sàpiguen
però sí que
hi ha
un
nosaltres
primament
intersex
o un interès
per saber
aquesta
id
d'aquestes sigles
que és
que hi ha darrere
darrere hi ha
moltes coses
i moltes coses
que nosaltres
trobem que són
transformadores
també per les persones
endosex
que són
les que no són
intersex
és a dir
que tu no tinguis
una anatomia genital
o una
composició
genètica
que entri
en el paràmetre
diagnosticable
com a intersexualitat
és veritat
que
aquesta cosa
tancada
del mascle
i la femella
i l'anatomia
és que hem de ser
una manera concreta
ens toca a tothom
aleshores
replantejar-ho
doncs
tenim la sensació
que és bona idea
per tot
Té moltes implicacions
tot plegat
i segurament
ens quedarem
una mica
a la superfície
perquè clar
estic pensant
en les implicacions
emocionals
i afectives
en les implicacions
socials
en les implicacions
mèdiques
directament
també
vull dir que realment
afecta moltes capes
de la vida
un espectacle
que està viu
que l'aneu retocant
o no?
Està vivíssim
perquè és teatre
i
el bonic
de posar
una obra en escena
és que
depèn del públic
depèn de
de l'hora
sempre és nou
però sí que és veritat
que hem treballat
moltíssim
amb aquest text
en aquesta posada
en escena
moltíssim
fins a la bogeria
de mirar dins
l'obra
tothom
de pensar
o sigui
teníem la sensació
d'estar fent
una cosa important
i vam posar
moltíssima cura
i aleshores
el que diguéssim
l'estructura
a part de
la màgia
i al teatre
i al teatre
que funtua
però en si
nosaltres
tenim una cosa
molt clara
a dir
i és la mateixa
que quan vam
estrenar
i tenim moltes ganes
de compartir-la
sobretot
perquè
sí que rebem
això
que
a part
d'aquest
divertit
de veure
després et queda
una cosa
que ens diuen
sempre és
li hem estat
fent voltes
però no només
durant l'estona
de després
que vas potser
a dir alguna cosa
sinó un parell
de setmanes
allà
xing xing xing xing
és una obra
que té retruc
més enllà
de la representació
malament que ho digui jo
però
és una mica
el que m'ha anat reben
doncs intentarem
vaja segur
l'anirem a veure
i convidem a tothom
si és que encara
queden entrades
cosa que trobo
bastant difícil
que s'acosti avui
a l'auditori
del casal
Riu Domènec
a Riu Doms
per assistir
a més a la primera
representació
d'aquests satèl·lits
d'aquestes noves poblacions
que s'enganxen
a la programació
del feed
a Riu Doms
avui
Hermafrodites a cavall
o la rebel·lió
del desig
parlem
de totes
aquelles persones
intersex
moltíssimes gràcies
per atendre'ns Raquel
una abraçada forta
i ens veiem
moltíssimes gràcies a vosaltres
em torno a la sala
vinga
fins ara Raquel
adeu adeu
adeu adeu
jo sé que a vegades
no m'he portat
del tot bé
jo sé que a vegades
de tu he parlat
malament
i
m'ho has de perdonar
però
ja saps que sóc sincer
quan et dic que no podria
viure sense tu
tu que ets l'esposa
de mar i muntanya
jo que tinc la sort
i la desgràcia
de plorar pels teus carrers
d'estimar la teva gent
de ser de tu
de viure aquí
de veure't créixer
i veure't morir
jo he nascut en aquesta ciutat
que a mi tant m'agrada
i per molt que s'ompli de turistes
on manin aquells
que no ho han de manar
jo no me'n vaig
perquè tu ets la meva estimada
una ciutat de la gent
una ciutat per la gent
jo he nascut en aquesta ciutat
que a mi tant m'agrada
i per molt que s'ompli de turistes
on mani qui mani
jo he après que Barcelona és poderosa
quan és per la gent mundana
si Barcelona és del poble
aleshores sí que mani
la mani
i Barcelona és del poble
la teva tadal
jo que a vegades m'he fixat pels teus carrers
les he pintades
en un parc
que van d'uns nens
he cremat contenidors
i he robat el cort inglès
però tot això
ho he fet per tu
perquè he nascut
en aquesta ciutat
que a mi tant m'agrada
i per molt que s'ompli de turistes
doncs vinga
que seguim endavant
que encara ens queden uns minutets
de programa fit
fins a la una del migdia
i jo ja començo
a tenir gana
dir una del migdia
a mi ja em venen ganes de dinar
però ara estic pensant
més aviat en el sopar
en els sopars fit
ja sabeu que
enguany al centre social
del festival
allò que passa
després
de tota la jornada
serà
plaça Corsini
i allí també
se situaran les taules
dels sopars
entre obra i obra
doncs ens conviden a sopar
bé això sí teniu
l'abonament també del sopar
l'abonament del dia
qui munta els sopars enguany?
doncs el Mercat Central
i l'Oriol Ribot
en té més detalls
perquè em sembla
que ell no sé si ja està cuinant
si li tocarà servir aquesta tarda
va que el saludem
Oriol bon dia
hola bon dia
bon dia
escolta
que quantes parades participeu
qui participeu
del Mercat Central
sou molta gent o què?
al Mercat de nit
aquest any
som 15 parades
sí
bé és un esdeveniment
que la veritat és que
cada any agafa més força
i estem preparats
ho tenim tot ja
a tope
sí
pensa que estem parlant
del sopar es fit
eh?
el sopar fit
sí
no del Mercat de nit
que d'així en parlem
la setmana que ve
ens dos hi fiquem
les entrevistes
el sopar fit
és una cosa que
almenys nosaltres
venim preparant-lo
no sé si 3 o 4 anys
ja
sempre els hem fet
el mateix menú
però si els agrada molt
que els fem un pollastre
d'aquí criat a Reus
sí
el fem
amb una barreja d'espècies
i amb una patata penadera
i tots els anys
la veritat és que els hi ha agradat molt
i sempre hem volgut repetir
llavors bueno
aquest any
seguim la mateixa dinàmica
molt bé
vosaltres feu el pollastre
però aquí hi haurà
hi haurà menjar cada dia
em sembla que des d'avui
i fins a dissabte ben bé
i ja has vist
clar tu estàs allà
i has vist les taules muntades
i tot preparat
o això fins a la tarda
no ho muntaran?
bueno a mi me van ensenyar
la cara interna
tenim una cuina aquí al mercat
que han modernitzat
per poc
per futurs xous
o per coses d'aquestes
i em van ensenyar
l'equipació que tenen aquí preparada
per mantenir
tots els plats
que s'han de distribuir
ben calents i tot
i la veritat
és que
és que molt xulo
la veritat
per costa que vosaltres
del pollastre
amb les patates
quant us serveu Oriol?
quin dia us toca vosaltres
doncs nosaltres us servem
aquest divendres
divendres
vale
m'ho apunto
perquè el pollastre
és el meu plat preferit
llavors m'ho apunto
m'ho apunto
ja ja
sembla que un any
l'he provat
perquè sí que és veritat
que és un clàssic
del sopar esfit
quantes racions
esteu preparant?
nosaltres
fem 215 racions
sempre en fem alguna més
per si passa qualsevol cosa
o per si algú us queda en gana
i bueno
és un pollastre que fem
a baixa temperatura
amb la qual cosa
queda supermelós per fora
i llavors al moment final
li donem el toc de daurat
per fora
i així queda
posant el seu punt
el servei
molt bé
doncs sapiguem que això
és divendres
el menú dels altres dies
no el tens controlat
representa que el fan
altres paradistes
no?
sí
no el tinc controlat
sé que
està a Nipo
que presenta
posar algun plat aviat
i no sé si eren tallarins
o era una cosa així
uau
però la resta no ho sé
segur que ho faran
superbé també
molt bé
molt bé
bueno
coneixent com treballeu
al mercat central
n'estem
n'estem seguríssims
doncs això serà
en el sopar esfit
a partir d'avui mateix
avui demà
i també dissabte
entre obra i obra
doncs per fer petar la xerrada
i apaivagar l'estómac
Oriol
moltíssimes gràcies
per atendre's
Oriol Ribot
una abraçada forta
gràcies a vosaltres
igualment
moltes gràcies
quines ganes
tinc de menjar pollastre
la veritat
que ha dit el pollastre
amb patates
i m'ha vingut
de veritat
la idea
que tenia jo
de fa uns anys
potser l'any passat
jo crec que més d'un any
que han presentat
o que han servit
aquest pollastre
amb patates
que està la veritat
super super bo
són els sopar esfit
us ho trobareu
si hi aneu perfecte
i si no us ho trobareu
segur
aquest centre social
aquesta activitat
per fer petar
una mica la xerrada
després de les obres
tot plegat
de plaça Corsin i Enguany
si me mires
me desplom
menjar-te
som cabron
agafar-te
setmanet
dos
ets per part
de colom
primer tu me ets el segon
fent veste com Ramon
religiós i me confon
en el llit
i diguem
on som
fes-me besos com a foc
on som
si me n'esplom
que ets el segon
que ets el segon
que ets el segon
i diguem-ne'n
i diguem-ne'n
i diguem-ne'n
esplom
no es veu
que t'estima
totes les hores
paus
entre casa
de bo
patxant
patxant
patxant
patxant
ei
wow
wow
wow
que ets
quin senyet
del món
wow
wow
wow
wow
que t'estima
totes les hores
paus
en tot cas
patxant
patxant
patxant
ei
wow
wow
que ets
quin senyet
del món
wow
wow
wow
amb aquesta barba
de pau
de bé
bon
estic de tu
mai viva
la ciutat
mai viva
la ciutat
mai viva
la ciutat
de tu
i això
no és la ciutat
que mirem
és poc
no és broma
que t'estima
totes les hores
pens en tu
cada segon
seguim endavant
i ens queda encara una darrera entrevista
que us oferirem
en aquest cas
des de l'exterior
des de l'antiga
Salatrón
el carrer més cercit
ja serà després de la publicitat
aquest estiu
les nits tenen més ritme que mai
a PortAventura
Wall
viu les Moonride Music Nights
amb música en directe
DJ
line dance
i atraccions fins a la una de la matinada
el 6 de setembre
no et perdis la Moonride Music Night
més hores
més música
més estiu
molt de costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
vine i passeja
per l'eix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllo
més informació
a porttarragona.cat
Si et dediques a la construcció
i la reforma
el sol t'ha molestat molt
perquè has treballat a 40 graus
i ara és hora
que el sol t'ho retorni
per això a Obramat
tenim tot tipus de solucions
en eficiència energètica
panells solars
inversors
bateries
així com també aerotèrmia
i tot el que cal
per instal·lar-la
amb els preus més baixos
de la zona
i amb marques
de qualitat professional
on compren els professionals
Obramat
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Xeselades
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaràdio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
contacte amb nosaltres
al 673-325-497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
són 40.000
1, 2, 1, 2, 3, 4
Doncs mireu, avui ens hem desplaçat
en un espai
que difícilment visitem
i pensàvem que ja no ho faríem
fins d'aquí molt de temps
però que sempre és un goig
veure'l hem anat
a la sala Trono
a l'antiga
la de la plaça
de Dames i Vells
al carrer Més Arcitges
però no només
ens hem quedat
a les oficines
a l'entrada
que és on hi ha una mena
d'oficina
i us ho explicàvem
on s'està escou
a nivell administratiu
i logístic
al fit
sinó que hem entrat
hem entrat dintre
del recinte
del que és la sala Trono
on es feia
les representacions
del teatre
i jo he flipat
perquè ja feia tant
que jo anava
que ja no me'n recordava
que era tan petit
és un cop de puny
és un escenari
petitíssim
recordeu
amb l'agradaria
que jo crec que hi cabien
una cinquantena de persones
més o menys
i cent generos
doncs torna
la sala Trono
a ser protagonista
a veure teatre
que passarà
per aquest espai
i ho fa
amb una obra
molt especial
que també requereix
d'aquesta proximitat
aquí al fit
és una obra
que es diu
La melancolia del turista
i això ja ens fa agafar
un to de veu
una mica diferent
que està plena
de records
de petits detalls
ara ens ho explicaran
i que ens porten
la Shadai Larios
i el Jaume Oligor
Jaume
buenos días
bon dia
què tal
bon dia
amb moltes ganes
de tornar
amb aquest espai
i veure la vostra obra
La melancolia del turista
jo si un títol
ho lleva melancolia
jo ja
me pongo en situació
que bueno
sí
nos fa molta ilusió
estar aquí
en la sala
Trono
és perfecta
per a nostre formato
i ens fa ilusió
que bueno
hi ha molt públic
que volia
voler a aquesta sala
i bueno
aprovechant el marco
del festival
se pot realitzar
un espectáculo
aquí dentro
i ens fa
molta ilusió
és el que passa
amb aquesta sala
que és tan chiquita
i el públic
el públic del feed
cada vegades més
que vais a tener
que fer
varias representacions
vais a pagar
la intimidad
de la sala
con
muchos pases




paraïsos
entre comillas

hacemos teatro
objetos
pero como llamamos
nosotros es teatro
objetos documentales
esto es un término
que nosotros
acullamos
xada
se inventa conceptos
ella escribe libros
alrededor del teatro
objetos
es un referente
pasa una moto
es que estem
no us ho hem dit
estem a la plaça
o sí que us ho hem dit
estem a la plaça
de Damas i Vells
hem sortit fora
perquè dintre ens feia por
no tenir massa cobertura
i ara doncs
hi ha la típica moto
que mira
aparca aquí
tan ricamente
i potser no saben
que estem parlant de teatre
nosotros
serà nuestro
yo mi
sí
entonces
sí
las motos
también son objetos
y
y lo que
nosotros hacemos
la línea
no es como el teatro
objetos que igual
hereda un poco
pues el vínculo
de los títeres
o un poco
la línea francesa
que
que es un teatro
de objetos
pues más cercano
a eso
en el que la dramaturgia
pues es
más ficción
y bueno
pues los objetos
se animan
en cierta medida
nosotros
no pensamos
que haya que animar
los objetos
hacemos un trabajo
documental
puesto que vamos
a investigar
a los lugares
rescatamos
investigamos
sobre la memoria
material
de las personas
partimos de la base
de que nuestras cosas
hablarán de nosotros
cuando nosotros
ya no estemos aquí
entonces
investigamos
sobre
con los objetos
somos como detectives
de objetos
entonces
todos estos afectos
historias de vida
que quedan adheridos
en los objetos
pues son los que
nosotros tratamos
de que ellos
nos puedan contar
o sea
habéis ido
a lugares
típicos
turísticos
o no tan típicos
pero lugares turísticos
y habéis mirado
con mirada
de detectivo
y de arqueólogo
pero objetos actuales
tipo que tú
te vas a un bar
de tapas
de estos de ciudad
playera turística
y te quedas mirando
me imagino
por un ejemplo
te quedas mirando
los palillos
los ascuradens
por ejemplo
por decir algo
sí
o a lo mejor
la estantería
de arriba
del todo
de las botellas
que hay un montón
de cosas
otra moto
tenemos suerte
mira que hay
solo dos
tres motos
una arribat
la otra
está marchando
y tengo curiosidad
por saber
qué pasará
con la tercera
mientras dure
la entrevista
venga va
una Vespa
que marcha
de la Plaza de Damas y Vells
pues no sabía
que podían hacer
las motos aquí
pero sí
normalmente
estás tranquila
excepto las motos
estamos tranquilos
la estantería
con esas botellas
sí
o todos los objetos
que se van guardando
igual en ese bar de tapas
que a lo mejor
te pueden contar
la historia del barrio
porque ese bar de tapas
tiene muchos años
y aquel objeto
la radio Marconi
se la trajo
no sé quién
de cuando se embarcaba
a las Américas
en los años 40
y se quedó ahí
y era un vecino del barrio
pero ya murió
bueno no sé
como que
de repente
hay muchas cosas
que nos pueden hablar
de
pues sí
de nosotras mismas
y un poco
es nuestro trabajo
entonces hemos ido
a dos lugares
que fueron paraísos
en el imaginario turístico
colectivo
de la humanidad
digamos
pero que ahora
están en franca decadencia
entonces un poco
es como ir y ver
qué pasan
esas contrapostales
¿no?
qué pasa
qué hay detrás
cuál es la vida real
que hay ahí detrás
y un poco
cómo eso
a nosotros
y al público
que venga
pues no se enfrenta
¿no?
como
pues sí
qué diferencia hay
entre ser turista
o ser viajero
esa aposta
que habéis ido
a estas localidades
que ahora están un poco
pues en decadencia
y ahí la palabra
melancolía
que tiene un punto
positivo
pero un punto también
negativo
o bueno
de tristeza
¿no?
sí
la melancolía
la vemos
como un estado
como de suspensión
un poco
en el que conectamos
pues
sí
con las grandes
preguntas de siempre
¿no?
¿a dónde se van?
¿a dónde se va
lo que no podemos
capturar?
por ejemplo
¿no?
ahora que estamos
siempre haciendo
llevamos una cámara
de fotos
todo el día
en el bolsillo
¿a dónde van
esas imágenes?
¿no?
¿qué es lo que pasará
con ellas?
y sí
un poco
la melancolía
es como
lo que
nos puede llegar
a pasar
lo que
es un estado
que nos embriaga
y nos hace ver
las cosas
de diferente manera
pero para nosotros
no es como nostálgico
o sea
no es como que
ah claro
sí
el reloj
de mi abuelo
y entonces
yo me pongo a pensar
en el tiempo pasado
que estuvo increíble
y que no sé qué
no va por ahí
la melancolía
del turista
es un poco como
como este estado
de melancolía
hola
un perro
un perro en un balcón
esto te da para
todo lo que pasa
hoy aquí en la entrevista
nos da para una obra
entera
es un guset super mono
espectador a tope
ese estado de melancolía
lo podemos
pues aprovechar
como
pues como energía
para replantearnos
el presente
dices que no manipuláis
los objetos
en el sentido
más clásico
o más típico
los objetos
hablan por sí solos
pero esperamos
una voz en off
o sea
como narráis la historia
sin hacer
si crees que pregunto
demasiado
y que mejor
que no los cuentes
no lo cuentas
a ver
no me gusta mucho
destripar del espectáculo
pero
pero sí
si hay
si hay
si hay texto
no es que
sea un espectáculo
sin palabras
y sí
nosotros estamos
acompañando
a los objetos
con esas palabras
en ciertos momentos
pero
sus presencias
digamos
que
que son puras
o sea
es teatro de objetos
pero no es como
que cogemos
pues un colador
le ponemos dos ojos
dos ojos
pegados
y es como
hola
¿qué tal?
soy Mariela
¿cómo estás?
que claro
que
que está muy bien
o sea
no pasa nada
no es vuestro rollo
nuestro rollo
o sea
nuestro rollo
es como este colador
ya en sí
está vivo
no tenemos que animarlo
o sea
es un poco
como este punto
¿no?
como
humanocentrista
es como que
los objetos
ya tienen su presencia
tienen su historia de vida
tienen sus afectos
ahí
y
y si les dejas
un poco
que se expresen
claro
tenemos que entrar
en el tiempo
de los objetos
en el mundo
de los objetos
y eso es
frenar nuestro ritmo
frenar nuestra atención
en cierta medida
y disponernos
a otra manera
de percibir
y escuchar
sobre todo
aquí viene la moto
otra vez
venga
ahora
ahora nos hace cara
de no hacer tant
de soroll
pero es inevitable
ay pobre
entonces
que no llega
el motor
os va a ir
de alas
a la trono
la intimidad
la cosa pequeña
para llegar
a este punto
dinos un objeto
yo me
uno solo
de los muchos
que habrá
que después
cuando la gente
ay que majo
el motorista
que se ha ido
sin abrirla
sin encender el motor
que majo
un objeto
para después
el público
cuando venga
que diga
esto le dejo
yo me
por la radio
pues a ver
hay un objeto
que dejamos
que cuando acaba
el espectáculo
la gente pueda pasar
y verlo de cerca
que es el gran corazón
analógico
de la melancolía
del turista
eso sería la descripción
pero no me dirás
que objeto es
el corazón analógico
de la melancolía
del turista
y es un objeto
muy regular
muy habitual
que cuando lo veamos
digo
no
es un invento
muy particular
que no puedes
entrar en Amazon
y pedirlo
o sea
el objeto
lo llamáis así
corazón analógico
de la melancolía
del turista
lo habéis inventado vosotros
sí
y es
pues
la gran obra
de la melancolía
del turista
pero claro
hasta ahí puedo leer
pues no hace falta más
porque s'ha de veure
ho diem sempre
de totes les obres
y es que es veritat
a medida que nos lo expliquen
n'estem més segurs
que parlant
fent l'entrevista
ens quedem curts
veniu
veniu
podeu venir
des de dijous
mateix
i fins a dissabte
en diferents sessions
sempre a la tarda
però tenim sessió
de quarts de cinc
de migdia
de tarda a las set
de tot una mica
un espectacle recomanat
per públic
a partir d'11 anys
per tant
també és ideal
per compartir-lo
i a més
que podreu veure
a la
sala trono
a l'antiga
sala trono
aquí al carrer
que torna a obrir
especialment
per la melancolia
del turista
Joamio Ligor
muchísimas gracias
nos vemos
no gracias a ti
Núria
aquí os esperamos
y a ti también
ens hem passat
tot el matí
tot el festival
tot el programa
de fet
escoltant fades
i ara doncs
ens toca tancar
aquesta edició especial
aquell programa especial
que cada dia fem
dedicat al feed
tancar-lo
amb la música
de Greta
tant afades
com a Greta
les podreu escoltar
el dissabte
com a final
de festa
a plaça Corsini
doncs vinga
que fetes
les recomanacions
del feed
per avui
i pels propers dies
això segueix
endavant
espero veure-vos
als diferents
teatres
als diferents
llocs escènics
del festival
i nosaltres
anirem parlant
al feed
us donarem notícies
de com està anant
tot a través
de la nostra pàgina web
perquè intentarem ser
a tot arreu
i també demà
tornarem a partir
de les 12
que passeu
bon dijous
pesa l'esquena
perquè no és
la meva llar
ella no em frena
però sap
que em para mal
la Lévi
té alguna cosa
que em mata
i entre els cossos
vaig trucant
la cadena plata
i ella sap
que és important
la meva gata
la que em calenta
la sang
i és que té alguna cosa
que em mata
té alguna cosa
que em mata
si abre
en el club
mi instinto
sabe que estará
bailando reggaetón
mi corazón
se aceleraba
siempre que se mueve
rompe el piso
baila un iso a mí
i esa noche
lo he entendí
quererla
no sale frío
m'ho va dir així
enratxa
enratxa
enratxeta
que porta calvi
no escolta balvi
escolta viega escuela
una de dona de yanqui
deixa que parli
tu ets la meva
hasta la top 1
del ranking
si no em compensa
m'és igual
pesa l'esquena
perquè no és
la meva llar
ella no em pena
però sap que em farà mal
la Evita
i algú que em mata
i entre els cossos
vaig sucant
la cadena plata
i ella sap
que és important
la meva gata
la que em calenta
la sang
i és que té alguna cosa
que em mata
l'estat
l'estat
l'estat
l'estat
l'estat
l'estat