el 12.12 de Neus Planatur
i el Confusion Project
per tant es podeu sentir
a Spotify o es podeu descarregar
el disc amb un modit preu de 12 euros
vull dir que està molt bé
tanquem aquesta part del programa perquè aquest estiu
les 12 tocades arriben a Núria Cartanyà d'aquí una estona
i serà allà amb el Festival Internacional de Teatre
per tant no marxeu que tenim bones propostes
teatrals, vinga fins ara
Aquest estiu
les nits tenen més ritme que mai
a PortAventura Wall
viu les Moonride Music Nights
amb música en directe
DJ, line dance i atraccions fins a la una de la matinada
el 6 de setembre
no et perdis la Moonride Music Night
més hores, més música
més estiu
Moll de Costa
la Rambla de la Cultura a la vora del mar
dina i passeja
parleix de la cultura
del lleure i de l'esport al Port de Tarragona
hi trobaràs museus, exposicions
teatre, activitats
espais per passejar i fer esport
completa la teva visita amb un tast
de la gastronomia marinera del Serratllo
més informació a porttarragona.cat
si et dediques a la construcció i la reforma
el sol t'ha molestat molt
perquè has treballat a 40 graus
i ara és hora que el sol t'ho retorni
per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica
panells solars, inversors, bateries
així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la
amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional
on compren els professionals
Obramat
L'Institut Català d'Investigació Química
l'ICIC, fundat el 2004
és un referent en investigació
de processos químics sostenibles
química per la salut i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats diferents
i situats al campus Sesselades
l'ICIC col·labora internacionalment
amb institucions i empreses
generant un impacte en la indústria i la societat
Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil
Amb tarifes adaptades per a tothom
i novetats com la promoció Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només 80 euros més IVA
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres al 673 325 497
i fes que el teu negoci marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Tarragona Ràdio
1, 2, 1, 2, 3, 4
Tarragona Ràdio
Fins demà!
Bon dia, ara passen uns minutets.
Mira, concretament, 3 minuts del punt del migdia, de les 12,
i us saludem amb aquest ressò que tenim des de Casa Canals.
Estem al carrer Cavallers,
un dels carrers emblemàtics de la ciutat,
i Casa Canals, que hem d'explicar de Casa Canals,
que no sabeu moltes coses,
per exemple, que serà l'escenari aquests dies del fit
d'una obra molt especial que es diu Allò, Pendent,
però no la Casa Canals senyorial,
no aquells salons que coneixem,
ni tan sols la part de dalt,
el pis de dalt, que és la part expositiva
del Centre d'Art Contemporani, del Mèdol,
no, no, coneixerem una casa anexa que hi ha a Casa Canals,
fins ara no visitada, no oberta al públic,
perquè no està condicionada.
El que passa és que els responsables del fit
l'han condicionat per donar cabuda a la companyia Marubo,
una companyia emergent i molt potent,
amb un sentit de teatre comunitari molt important,
i que són de valls,
i això, a més, fa que es dignifiqui, no, també,
la feina que fan a nivell escènic
els acreadors d'aquí de Casa Nostra,
Kilòmetre Zero.
Des de valls, la companyia Marubo,
de la Marta Rubió Borrell,
que, Bonet, perdoneu,
que aterra aquí a Tarragona
amb una proposta que es diu allò, Pendent,
i que ens parla de les experiències,
vivències, records dels avis i àvies,
de la llar d'avis al camp situada a valls,
i del que els queda pendent,
ara que reconeixen, doncs,
que estan al final ja de la seva vida.
Això és el que passarà a Casa Canals
els dies del fit,
amb unes passis bastant sovint i bastant regulars,
el que passa és que amb un aforament molt, molt,
molt reduït, eh?,
d'encara no unes 20 persones.
Ara parlarem amb la Marta,
amb la directora i creadora de Tot plegat,
perquè ens ho expliqui.
Una segona part del fit,
d'aquesta hora que dediquem cada dia a parlar
del Festival de Teatre,
ens durà cap al Teatre Tarragona.
Allà estan assajant una companyia argentina,
perdoneu, colombiana,
una companyia colombiana,
que ens presenten una obra també social i de denúncia,
d'on es descomponen les coles de burros.
Una obra molt, molt potent
de la companyia Umbral Teatro,
com dèiem, de Colòmbia,
que podrem veure concretament el 4 de setembre,
i això serà dijous,
serà l'obra de la nit al Tarragona,
dijous a dos quarts d'onze.
I nosaltres ens hi acostarem ara d'aquí una estona
per saber com van els assajos
i conèixer més aquesta companyia,
ja que venen de tan lluny, no?,
de Colòmbia,
doncs que ens diguin per què.
Aquest tema,
que jo crec que està molt arrelat
i té molta base cultural del país,
ens pot arribar a tocar aquí a casa nostra.
Tot això passarà des d'ara i fins a la una
en una nova edició d'aquest programa especial
que durant tota la setmana
ens portarà trossets, bocinets de fit.
I atenció perquè el Festival de Teatre comença demà
i inaugurem demà a vora les sis quarts de set.
Començaran a passar coses a la Rambla
davant del Teatre Tarragona.
Hi haurà l'espectacle inaugural també
i a partir d'aquí no només parlarem del fit al matí
i al migdia,
sinó també que us convidarem a gaudir
de tots els espectacles a la nit.
Vinga, entrem en matèria,
ho fem amb música,
així respirem una miqueta,
amb la música d'una de les protagonistes
de les nits del fit a plaça Corsini,
és la Greta.
I ara parlem d'allò pendent
amb la Marta Rubió.
Bébé, dime,
cari, dime, ven, quédate aquí,
que fuera el son de tiemblo
y pierden valor las cosas.
Todo este ruido fuerte es por ti,
si no estás en mi pecho,
las noches son lluviosas.
Si algun dia no siento lo que escribí,
bebé, dime con despecho
que no espere que me acojas.
Confía en que no serás así,
que siempre habrá un hueco
pa' cantarte estas prosas.
Nada da igual,
nada te iguala.
Nada da igual,
nada te iguala.
Nena, dime si me voy,
nena, dime si me voy,
nena, dime si me voy,
nena, dime si me voy,
nena, dime si me voy,
No, dime si me voy más
Los que me quieren
Quieren que te quieran mami
Los que me quieren
Quieren que te quieran mami
Los que me quieren
Quieren que te quieran mami
Los que me quieren
Quieren que te quieran mami
Prende mi alma
sin más
Si te alarma relax
Marca el tempo, perdí la prisa
Que nada es más capaz de calmarme en un flash
Si es suerte que se quede, que me alumbre, ¿dónde vas?
Que si un día no estoy, esto permanezca aquí
Si te vas yo voy, de ti te aprendí
Que si un día no estoy, que si un día no estoy
Nada da igual, nada te iguala
Nada da igual, nada te iguala
Nena dime si me voy, nena dime si me voy mal
Nena dime si me voy, nena dime si me voy mal
Nena, dime si me voy
Nena, dime si me voy
Nena, dime si me voy
Nena, dime si me voy
Nada da igual
Nada da igual
La primera entrevista la duem a terme
i ja us dic in situ, aquests dies ens hem plantejat
venir al matí a conèixer com preparen
les companyies al Festival de Teatre
el que veurem després a la tarda
i hem vingut a Casa Canals
Atenció perquè Casa Canals, al carrer Cavallers
la coneixeu, possiblement ja l'heu visitat
però a través del feed i a través
d'aquesta obra que es diu Allò Pendent
la veureu d'una manera
molt especial, entrareu a estances
fins ara no secretes
però no mostrades al públic
perquè de fet no estan per exposar
ni per exhibir, però tenen
el seu encant i de fet tenen aquell aire
quotidià de les coses
que no estan retocades, que són originals
No sé si d'això
també aniria una miqueta l'obra
al muntatge Allò Pendent
la companyia Marubo, que signa la Marta Ruiz Bonet
n'és la responsable
Marta, bon dia
Hola, molt bon dia, què tal?
Amb moltes ganes de parlar d'aquesta obra
que mira, mira, se m'entendreix la mirada
té un punt tendre, veritat
estem parlant d'avis que recorden les seves experiències
i que parlen d'allò que tenen pendent
Correcte, són persones
la persona més jove té 83 anys
i tots ells avui dia viuen a la residència
al Camp de Valls
aleshores t'explico una miqueta el procés que vam fer
nosaltres vam estar durant un any
amb ells treballant diferents eines a les arts escèniques
i sobretot parlant molt amb ells
i fent un registre de totes les seves històries
tenim més de 70 hores registrades
transcrites
i d'aquí vam fer la selecció
per poder després tenir aquest resultat final
que és el que veiem a dia d'avui
que veiem aquí al fit
que és allò pendent
És una obra més, ens fa molta il·lusió
creada a casa, quilòmetre zero
estem parlant de Valls
com se't va acudir?
perquè em sembla que també és una aposta personal, no?
Sí, sí, sí
jo crec que totes les creacions al final
tenen a veure amb un punt d'interès personal
i en el meu cas
després de tenir un any on la mort també va ser present
a tots i a totes, no?
tenim aquest espai de persones familiars properes
que es moren
i et toca un punt on comences a replantejar aspectes de la vida
i a mi em va sortir molt, molt la necessitat de dir
em vull aproximar
vull tocar amb aquestes persones
que encara que soni cru
és així
estem en una etapa final de vida
estem anant cap aquí
i vull saber què en pensen, no?
quina és la seva visió de la vida que han tingut
de l'etapa que queda
i de cap on van
i de quin va quedar un tema
de tot el que et podien explicar
perquè tu podies haver parlat del passat
i tot això
però et va quedar el tema de
l'espineta clavada
allò que hagués volgut fer
que encara tinc pendent
i que veig al final de la vida, no?
suposo que t'hi van portar les entrevistes
o ja ho tenies pensat de començament
no sé dir-te ben bé
com va venir primer
perquè quan crees
a vegades és un globo, no?
és una cosa també
que jo em poso com a creadora
com un canal
i escolto el que va venint
i segurament
escoltar-nos amb ell
va anar passant
sí que a mi em passa
que moltes vegades
primer m'apareix el títol
jo no sé per on va
m'ha passat en altres creacions
que a mi
jo soc molt meditadora
i apareix el títol
i a partir d'aquí tirem del fil
llavors clar
ells tenen històries
tots els avis
àvies molt riques
plenes de vida
però havíem d'agafar
algun nec
a un fil conductor
i allò pendent
ens serveix
ens ha servit moltíssim
tot i que
també amb les propres històries
ells ens narren
aspectes personals
aspectes històrics
geogràfics
de vida
com s'ho van prendre
quan vas fer aquesta proposta
a la residència al camp
et van dir
si xata-sí de seguida
o ai no ho sé
com s'ho van agafar
residència al camp
o sí
meravella
meravella
vas-hi trucar a la porta
i dir sí
de totes maneres
amb la mà
de la tècnica
de cultura de Valls
la Vanessa Gatell
que ha confiat en nosaltres
des del primer moment
i la Vanessa va dir
i això
tirem endavant
i a la residència
la Dolors
la Natàlia
la directora
i els propis avis
què?
amb ganes
els avis
al principi
una miqueta
escèptics
o sigui
què estem fent
què és això
de fer teatre
jo no
amb 83
89
92 anys
m'he de fer
que en un escenari
fer teatre
en quan vam poder
conèixer-nos i comprendre
el que estàvem fent
encantadíssims
imagina't
un any
amb una persona
que els està escoltant
que està per ells
encantats
o sigui
ha sigut un procés
meravellós
que també
resaltar això
nosaltres aquí
veiem un resultat
d'una hora
però hi ha un any
d'estar amb ells
què queda de tot
aquell material
què en fas
hi ha una
no ho sé
alguna exhibició
paral·lela
algun spin-off
o alguna exposició
perquè clar
el material
és molt sensible
és molt valuós
no
aquest material
o sigui
te soc molt franca
quan vam crear això
era per una casa
avall
que també no està habitada
i nosaltres no pensàvem
moure-ho
o sigui
quan el FIT ens ha fet
la proposta
de poder venir aquí
ha sigut meravella
som una companyia emergent
que fa molt poquet
que no teníem
com una projecció
de moure
de mercat
ni comercial
i el que ha passat
des d'aquest lloc
humil
i fet amb amor
és així
és preciós
està passant
i
sou conscients
que té un component social
aquesta obra també
per suposadíssim
és el que buscàveu
també
per suposat
o sigui
la creació
és del que diríem
de les arts escèniques
comunitàries
anem
a que l'art
arribi a tothom
i estigui una mica
fet per tothom
també
que el mateix creador
siguin històries
que estigui molt vivencial
exacte
exacte
com democratitzar
purament la cultura
que siguem creadors
que puguem pujar als escenaris
que puguem anar a veure
o sigui tot
l'art
per tots
per totes
i per tothom
des de les dos vessants
i totes les perspectives
escoltarem històries
que han sortit
de l'experiència
d'aquests avis i àvies
de 82 anys
al més jove
ja ho heu sentit
però no seran ells
els qui les duïn a terme
no?
sinó
ells no vindran aquí físicament
no els heu convertit en actors
com es posaran a ser
a això?
sí
com et deia
vam fer un registre sonor
els vam gravar
les seves veus
de qui hem fet la selecció
i el que escoltem
és les seves veus
en un àudio
el públic
rep uns auriculars
i tota la història
durant tota una hora
tot el que passa
és a través
d'auriculars
amb el fit estem acostumats
amb el tema dels story walkers
però la idea és una miqueta
semblar una mica diferent
perquè aquí són testimonis reals
i llavors el que fem
l'espai és super important
i està molt bé
el fit sempre ho intenta fer
que és obrir espais nous
o espais no visitats
habitualment
vam estar a la presó
va ser potser
el lloc així més
bueno
més notable
en què ha tingut lloc
el fit
però també en altres espais
i és el que he fet
amb Casa Canals
perquè això és la idea
nosaltres hem atrevessat
el pati aquest tan estupendo
que hi ha el terrat
el terrat de Casa Canals
i quan s'acaba el terrat
si vas cap a l'esquerra
agafes les escales
per baixar al carrer
però si vas a la dreta
hi ha com uns quartets
que fins ara
jo intuïa
que es feien servir
com d'amagatzem
per deixar-hi coses
doncs hem entrat
i hem trobat
una casa anexa
unes cuines
què hi passava aquí
quina història hi ha d'això
quina història hi ha d'això
Marta
d'aquest espai
on esteu cursats
sí
sé molt per sobre
m'encantaria poder explicar-te més
però el que sí sé
és que aquesta era la part
de servei
de la Casa Canals
on habitava el servei
i on també
l'última propietària
hi va viure els seus últims anys
per en temes econòmics
que no va poder mantenir
el fet de viure
en la Casa Senyorial
que tots coneixem
i que està oberta a públic
i llavors va passar a viure aquí
val
per això es veu encara
bastant
li falta una mà de pintura
però vaja
que es veu que ha estat habitada
no fa massa
no està tan feta pols
i tot just entrem
mira
i anem amb una cuina
no explicarem tots els espais
per no fer espòiler
però mira
a la meitat centrada
és una cuina
això és el que passarà
amb les persones
que vinguem amb els espectadors
ens posarem uns auriculars
que ens aniran guiant pels espais
sí
com deies
no és ben bé una story walker
en el sentit
que no et poses un auricular
i vas completament lliure
per l'espai
sinó que això té un principi
té un fi
i hi ha unes actrius que estan presents
i guien les accions
guien l'escena
guien a tu com a públic
perquè el públic aquí
té un component
molt participatiu
el públic el necessitem actiu
i que estigui aquí
aleshores entrem a cada una de les estances
com bé dius
ara estem a la cuina
estem aquí
i en aquesta cuina
escoltem una història
mira en aquest cas
la història de la Joana
que ella ens parlarà
sobre
sobre el que ens ha de parlar
i evidentment la cuina
com tu veus
que no ho virem
té uns components
que ens ajuden
a transmetre
aquest allò pendent
de la persona
doncs Marta
pel que veig
en aquesta cuina
hi caben què?
com a
ni 10 persones
gairebé
ric perquè
clar
els espais
són els que són
i en aquesta cuina
hi cabrem
6 persones
més un actiu
perquè tenim actrius
llavors 7 persones
que entrem
a cada estança
tot i que
l'obra és per 18 persones
ah però s'aniran repartint
ai és que estem fent
més espòiler
del que toca
bueno deixeu-vos portar
entreu-vos
poseu els auriculars
i deixeu-vos portar
anem sortint de la cuina
i avancem cap a
el que seria això
la casa del servei
i per tant
a més que no està arreglada
ni remodelada
ni refeta
vull dir
li falta una mà de pintura
però sí que heu
acondicionat
cada una de les estances
perquè pugui acollir
diferents escenes
i aquí veiem
una mena de
sala d'estar
molt acollidora
sí
això era una saleta
i nosaltres
com tu veus
l'hem transformat
el mateix
aquí tenim una altra història
aquí tenim la història
de l'Aïssa
els que vingueu
podreu saber
en cada estança
hi ha la història
d'una persona
correcte
a cada una de les estances
escoltarem un allò pendent
de cada un dels avis i àvies
que xulo
escolta
i no podia faltar
jo si em parlen
d'avis i àvies
i d'històries
no poden faltar
històries de casaments
però més d'aquests
casaments d'abans
amb aquells vestits
que ara ja estan esgrugaïts
i que miren
tenim una mostra aquí
el lavà
voleu posat
això no ho havia de dir
no?
va
o sigui
no passa res
forma part del component
també sorpresiu
i immersiu
de l'espectacle
però sí
una de les històries
que podrem escoltar
és sobre
sobre una de les àvies
la Margarita i el seu allò pendent
té a veure amb que li hauria agradat casar-se
poder fer una família
i així no va ser
llavors això és molt interessant
perquè té un subtext
i ens parla al final de la soledat
de les persones a la residència
que no tenen família
però també és interessant
perquè ens parla de la soledat
de les persones que sí tenen família
igualment
l'eviten
aquesta soledat
a la pròpia residència
tot i que tenen fills
o germans
això és el subtítol que fas tu
això és l'interpretació que fas tu
però el que realment
escoltarem en els auriculars
hi ha interpretació també
o és només testimoni
i a partir d'aquí
a partir dels trossos
que heu triat
cadascú
que faci la
seva pel·lícula
amb dues coses
les dues coses
perquè en aquest cas
per exemple
la Margarita ens ho diu
jo ja ho veig
com aquí a la residència
els avis
per molt que tinguin fills
ens van anar a veure
això és una frase textual
que ell ens diu
Molt bé
Clar, fer la tria
però és molt important
triar el que s'escolta
i el que no s'escolta
perquè els fragments
duren el que duren
i arran del que heu triat
que voleu que el públic escolti
voleu
creareu una sensació
una altra
en definitiva
quina sensació dona l'obra
tendresa, tristó, melancolia
esperança
tenim de tot
de tot
i cadascú li toca més
una habitació que l'altra
tenim diferents colors
tenim diferents atmosferes
tenim cinc habitacions
i com tu dius
a cada habitació
estem cinc minuts
per tant
d'aquestes setanta hores
ho hem comprimit
en allò que interessava
i una bona selecció dramatúrgica
i el públic sortirà
no t'enganyaré
portem clínex a la butxaca
per si algú necessita
treure la llàgrima
o el moc
i persones grans
però veieu que us vingui gent gran
mira
sí que és cert
que aquí soc
completament
i som honestes
amb el que hem creat
que no és una obra accessible
en el sentit
que poden venir
persones grans
al fit
tothom que vingui al fit
pot venir
sí que és això
pugem escales
baixem escales
hi ha espais
hi ha estances
que són petites
no és una obra còmoda
no estem en un teatre
on seiem
en una butaca còmoda
tenim espais
que poden inclús
tenir un palet
de claustrofòbia
però
però bàsicament
perquè hi ha foscor
són espais estrets
potser són llocs
per seure
que no són cadires
sí
no m'atreveixo
a anar massa més enllà
perquè ja veieu
que se m'enva la boca
i faig espòilers
i em sabria molt de greu
però vaja
que l'obra s'endinsa
a mesura que va entrant
en aquestes diferents estances
en aquesta casa
on treballava el servei
quan això era
casa senyorial
casa Canals
i en què també va veure
la propietària
els seus últims anys
esfareïts
de veure aquest espai
tan xulo com acompanya
perquè és que això
no és el mateix
depèn d'on el posis
això ho poses
a la casa senyorial
i no et llueix igual
no, no
és una història
clar
o sigui
no és casual
que nosaltres estem
en una casa deshabitada
perquè estem parlant
de la casa
que hagués pogut ser
de qualsevol
d'aquests avis
és a dir
l'última casa
d'aquests avis
és la residència
i ells això ho saben
però aquesta casa
hagués pogut ser la seva
llavors entrem a casa seva
fent aquest paral·lelisme
entre la vivenda teva
de tota la vida
del poble
d'on sigui
i la residència
que és on vius ara
que ens vindran ganes
de viure a tope
quan acabi l'obra
tant de bo
o sigui
si no és per l'obra
també
o sigui que
les ganes de viure a tope
la tinguem sempre
però que d'això va
bàsicament
de recordar-nos
el valor de la vida
de les petites coses
i aquest és el missatge
que ens queda
o sigui
aprofitem
aprofitem
aprofitem
que ja sabem
que són dos dies
què li queda pendent
a la companyia
marubó
suposo que moltes coses
perquè tots just arrenqueu
no?
sí
tant de bo
el que la vida
ens vulgui donar
nosaltres
treballem
amb carinyo
amb el cor
fem processos
sobretot
per les persones
per poder estar
altres processos
que hem fet
amb dones
en situació
de vulnerabilitat
amb joves
adolescents
aquesta mals avis
estem treballant
per ells
i el que se'ns obri
a nivell més
de programació
d'espectacles
de teatres
estem completament
obertes
i el que vingui
tant de bo
el que ens porti
la vida
és important
també
el resultat
d'això
que veurem
concentrat
en una hora
allò pendent
però
tota la prèvia
que ha tingut
aquest component social
també tan interessant
pels avis i avis
de la residència
al camp
no sé si
clar
un comença
un projecte així
amb unes expectatives
sabent que trobarà
algun tipus de testimoni
segurament és això
igual com jo esperava
trobar un vestit de noces
doncs vosaltres també
no?
us ha sorprès
en alguna mesura
tot el procés
el que us han explicat
els avis?
sí, clar
és que
si no fos sorpressiu
per una mateixa
si no et toca
per on passa l'art
per on passa el component escènic
per mi és una premissa
que ens toqui
que ens toqui
com a éssers humans
com a vius
que puguem escoltar
la història
i que diguis
això m'emou
per això
estan també triades
les històries
perquè passen
per un filtre personal
que et toca
clar
a vegades t'expliquen coses
que per tu
les trobes sorpressives
i en canvi
per ells
era el seu dia a dia
o la seva joventut
i per tant
tu explica't
amb aquella naturalitat
que no passa res
avui dia
ni t'ho pots imaginar
Sí
aspectes que potser
ja coneixem
una guerra
tots sabem que hi ha hagut
una guerra
com s'ha viscut
però poder-ho sentir
en primera persona
des de la història
com aquesta persona
ho va viure
al lloc on estava
en aquell moment precís
quines van ser
les seves condicions
això també és únic
i particular
que és el seu filtre
El material és molt bo
ja veieu que és vivencial
és experiencial
i és de primera mà
però és igual d'important
també com això
es desenvolupa
la posada en escena
i ara veig que esteu
muntant
us situeu aquí
vull dir
aneu decorant
o muntant
les diferents estances
d'aquesta casa anexa
no aneu cap a la casa senyorial
tot passarà aquí
no em pot dir
és que algú ja m'ha dit
me les trobaràs aquí o allà
dic no ho sé
sí, ens fareu caminar una miqueta
caminarem
caminarem
caminarem
pujarem escales
baixarem escales
si avanço
hi ha una part
que és a dalt
a la zona del mèdul
a la sala
on es fan més activitats
llavors sí
pugem
fem un recorregut
per l'espai
però sí que és cert
que la casa senyorial
com a tal
hi passem
però ens ubiquem
el que ens interessa
que és aquesta casa
que no ha estat mai
oberta a públic
que l'obrim per primera vegada
i que podrem accedir
i veure aquestes estances
del servei
per això només val la pena
Marta ja no t'entretinc més
vinga
només una última cosa
així com jo he destacat
el vestit de noces
destaca una peça d'atrets
o un element
gran o petit
que veig que n'està ple
per tot arreu
que sigui una mica simbòlica
i que a més que res
que el públic
que ara ens estigui escoltant
els ulls que s'escoltin
i vinguin a veure
diguin
ah així
això és el que va dir la Marta
Elia
quin diem
de
d'element
l'Elia està escampant coses
per aquí
m'agradarà veure
com us recolliu tot això
després
que us deixareu coses
un element
d'una peça
d'aquesta
de tota l'atrets
que esteu portant
que esteu posant
jo he destacat
el vestit de noces
però això es veu molt
un element així
simbòlic
que potser passi
més desapercebut
però que sigui
significatiu
com es diu
el fanalet
un fanalet
un fanalet
tal qual
d'aquest tipus espelma
tipus espelma
ja està
no em digueu ni n'està
ni res
que ja m'he anat
prou de la llengua
gràcies Elia
som hermètiques
som hermètiques
i busquem la sorpresa
també
i tenir aquesta part
de l'enigma
que forma el part
està bé
Marta Rubió
moltíssimes gràcies
escolta que vagi molt bé
i res
ens veiem al fit
perfecte
visca el fit
i a venir
a fer super al fit
que és un festival
que mola moltíssim
i aprofitem-lo
ja que el tenim aquí
let's go
I love Barcelona
parking me la bus
and soda
I love Pablanó
full of people
I don't know
I buy houses
by the sea
or delante del Gaudí
I don't understand
why they angry at me
Internationally
internationally
all the locals
all the locals
all the locals of the city
are staring at me
internationally
internationally
I'm like Dua Lipa
swimming in the pool
of Monjuic
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
Camila
posunsona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
for Camila
posunsona
welcome to my city
there's Playa and Fiesta
I just got here
con la cami del Iniesta
me llaman Pucho Giri
para insultar
yo me quedo con su casa
y les mando a otro lugar
lo mejor de Barcelona
es su gastronomía
pasta, pizza, pokeballs
y empanadas argentinas
dicen que ellos hablan
diferente al castellano
a mí me la suda
porque soy americano
what are you saying?
I don't understand
I'm so sorry
I don't understand
Ternalona
con tu somni de ciudades
Ternalona
plus
y si ets una ispana
con la cistura
no la voldràs
abandonar
mai més
I love Barcelona
I love Barcelona
for Camila
posunsona
I love Barcelona
I love Barcelona
for Camila
I love Barcelona
for Camila
posunsona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
for Camila
posunsona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
que la vida es so sana
I love Barcelona
I love Barcelona
God winner
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
меня
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
I love Barcelona
1, 2, 1, 2, 3, 4.
1, 2, 3, 4.
1, 2, 3, 4.
1, 2, 3, 4.
1, 2, 3, 4.
4 taules llarguíssimes amb tot d'ordinadors.
Sembla la sala de màquines de la NASA.
I el Miquel i el Manel i la Míriam treballant.
Miquel, bon dia.
Bones, què tal?
Hola, Manel.
Bon dia.
A vosaltres ara esteu aquí, però després us veurem fent uns pel fit també, no?
Pel festival.
I tant, si a mi em veureu pràcticament a totes les taquilles.
Feu tots els papers de l'auca, perquè serveu per un roto i per un discursió, que es diu.
Sí, sí.
Ai, el telèfon, ai, el telèfon, que ja t'estan trucant les companyies.
Sí, sí, aquí.
O sigui, l'equip és molt petit, però som molt polivalents fent el tot.
Passem una escombra, fem de producció, fem de taquilla, fem d'acomodació, el que faci falta.
Què esteu fent ara mateix?
Per exemple, que veig aquí a l'ordinador, no?
Veig algun...
És la platea del...
El pati de butaques del Teatre Tarragona.
Ara esteu fent una cosa molt divertida, que és col·locar tots els protocols i totes les invitacions al seu puesto.
estem fent el citing, que es diria, per a l'inauguració.
Ah, perquè no només és la...
Jo tinc l'entrada i tinc el meu seient, és de reservar aquelles files per a les autoritats, que en venen moltes, enguany, eh?
La veritat que sí.
No sé si podem desvetllar qui ve o qui no ve, però bé, a la inaugural sempre hi ha una seixantena d'autoritats, pràcticament, que bé.
També us dic una cosa, no cal dir-ho, perquè al públic li interessa més qui ve i no ve de companyies que no d'autoritats.
Però bé, que està molt bé perquè hi ha un gran poder de convocatòria, que vinguin, venen autoritats importants.
Míriam, deixa de gravar l'entrevista, per favor.
La Míriam és la responsable de premsa del FIT.
Vine cap aquí i explica'ns com és que venen tantes autoritats en guany el FIT.
Bé, suposo que és un festival molt consolidat, llavors cada cop hi ha una miqueta més de terreny, no?
A guanyar a nivell de territori, llavors tothom s'ha apuntat i la veritat que ens fa molt feliços, això.
Això està bé perquè li dona una dimensió que, bé, que se la mereix, però que no sempre.
El fet que hi hagi autoritats que reconeguin que això és important, tan important com per venir,
li dona una dimensió al festival. També li dona els mitjans de comunicació i en aquest sentit també hem crescut,
no? Són més els mitjans que cobrim el FIT en guany.
I tant, i us hem d'agrair moltíssim aquesta cobertura meravellosa que ens esteu fent,
perquè tampoc... És a dir, crec que és molt important aquestes noves dramaturgies, no?
Que surtin una mica dels nuclis com és Barcelona, com és més Girona, a Tarragona hi ha vida,
i hi ha propostes interessantíssimes i està genial que tots sumem.
Bona gràcia, o bona part que això passi, que la gent cada cop s'ho senti més seu,
periodistes, mitjans de comunicació, però també polítics que treuen PIT diuen
que això ho paguem nosaltres i val la pena, no?
És també perquè cuideu, cuideu el festival.
És un producte molt cuidat, tant pel que fa a les companyies com pel que fa al públic.
Sí, totalment. Jo també penso que és això.
Molt gran part de l'equip durant els anys també ha sigut voluntari del mateix festival,
i això jo crec que fa una cohesió més gran tant amb els espectadors
com amb el propi festival en si.
Com us cuideu, però, l'equip? Perquè al públic estem molt cuidats,
ens porteu allò amb safata de plata, les companyies amb coses que també,
però i els voluntaris i tot l'equip que esteu treballant mil hores,
quan s'acaba la jornada, què feu? Teneu cures també, no?
Sí, sí, nosaltres una cosa que tenim molt presenta és el tema de les cures.
Nosaltres fem una reunió diària de coordinació,
i el primer punt de l'ordre és com estem, fem un espai de cures,
que és una xorrada, però és molt important fer valoració interna de com estem.
També la Júlia Balló, que ara no està per aquí, que està corrent,
ens cuida molt bé a nivell d'alimentació, estem molt ben alimentats,
cosa que és molt important per tenir energia per tot el dia,
i la gent que treballa, perquè no és de Tarragona,
tenen allotjament, vull dir que tot i som aquí molt petit,
entre dormir i menjar estem molt ben cuidats.
Va, que ja anem a acabar l'entrevista i us deixo treballar.
Ha sonat el telèfon i no l'hem pogut agafar, pobres.
Ara hi ha algú que t'heu pensat, com és que no m'agafaré el telèfon a l'oficient del fit?
Va, dieu-me la cosa més xula o una anècdota, o el més xulo del que fareu,
o alguna anècdota divertida que es pugui explicar, clar.
Bé, ara mateix, de moment, està sent un fit bastant tranquil en comparació amb altres.
Jo recomanaria a la gent que encara no té entrada que vingui a veure Tauma a Vilaseca,
que també és un espai nou del festival, molt bonic,
i a sobre és una obra que crec que s'ha de veure.
Però m'interessen coses que passen per dins, eh?
Aquell actor despistat, aquella companyia que es perd,
aquella actriu superguai que no arriba a l'espectacle,
aquell públic que va d'un post a l'altre...
De moment, de companyies, aquest any s'estan portant bastant bé,
a diferència d'altres anys, ens fan cas,
treure-se els seus fullerrutes, la seva fullerproducció,
ens en fem molt de cas.
I aquest any el tema d'Estaque és el tema, com deia el Miquel,
el tema del territori, que només el fit passa a Tarragona,
sinó que ens expandim encara més, a la Canonga,
a Riudoms i a Vilaseca, cosa que ens fa superil·lusió.
i el guai del fit és també que és un gran festival,
però alhora és molt familiar, que el públic repeteix molt,
que ja ens coneixen d'any rere any,
i crec que vinc l'aquesta cosa molt familiar,
el tema dels sopars també és un espai molt xulo,
molt acollidor, on ens trobem tots, ens barregem.
El guai és que aquí no diferenciem,
si ets artistes, si ets actor, si ets premsa,
tots barrejats sopant, cosa que no tothom ho pot dir,
tots els altres festivals no ho poden dir.
I per això hem d'anar en compte que creixi amb la mesura,
que això sempre es diu.
Miriam, alguna anècdota de premsa, ja per acabar?
Bé, jo és el primer any que estic al fit,
i em sembla molt anecdòtic,
perquè ho estic vivint com una nena petita.
Com ho veus, això, des de fora,
des que comences a treballar amb tot aquest equip
que ja porten això, o 12 edicions?
Bé, l'equip és increïble,
és a dir, és un dels millors equips que he treballat mai,
i porto anys treballant,
i la veritat d'això,
és a dir, jo ho estic vivint com una nena petita,
amb una il·lusió, amb ganes de veure,
quan arriba una companyia, és com, guau, ja ha arribat, saps?
Vull dir, no ho sé, perfecte.
Les anècdotes la tindràs així a cabassos quan s'acabi, eh?
Sí, però en privat, eh?, amb un cafè.
No posarem micro, ja farem un cafè.
Privat.
Doncs, Miquel, Manel, Miriam, moltíssimes gràcies, feu feina, eh?
Adéu, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Internet, sí, que ara la veus a fer-nos la idea.
Ah, no, es que es otro.
Uno, dos, uno, dos, tres, cuatro.
Doncs ja veieu els tomets que estem fent avui per la part alta
per aportar-vos els protagonistes del FIT.
Hem començat a casa canals, hem baixat fins a les oficines del festival,
a l'antiga Estelatrono, allà al carrer Miss Arcitges, eh?
I després, ara ja, tranquil·lament,
ens situem al pati de butaques del Teatre Tarragona.
Aquí passaran moltes coses, especialment funcions de nit
i molt especialment dimecres.
Aquest dimecres, demà, tindrem l'estrena del festival,
la inauguració, però després, el dijous, el dijous,
mira, ara no tinc aquí el...
Mira, ells m'ho diran, eh?
La companyia Umbra al Teatre de Colòmbia,
ells em diran quan estrenen
d'on se descomponen les coles de burros,
l'Ignacio i la Carolina.
Ignacio, és el jueves?
És el jueves, sí, el jueves a las diez de la noche.
estrenamos donde se descomponen
las coles de los burros de Colòmbia.
Una companyia que arriba des de Colòmbia,
que tracta temes, jo crec que molt arrelats,
al seu país, a la seva cultura i al seu passat,
i ara els hi preguntarem com és que aquests temes
ens poden tocar fins i tot aquí a Tarragona.
Però el que fem primer que tot és situar-nos,
tenir una mica d'àudio,
una mena de tràiler de com és l'obra,
perquè així ens anem situant a l'escena.
Sona així?
A pesar de la limpieza, en todas partes
se reproducen a hiedra.
¿A qué se refiere?
Me parece que entre nosotros hay traidores.
Salvador, ¿no llegó?
¿Entonces para qué buscarlo?
Hola, tío.
No puedo dormir.
No.
¿Es que tiene el mal de nena o qué?
Me parece que esto es obra de una nena,
como de un demónio.
Així és com sona.
Així és com sona, més o menys,
donde se descomponen las colas de burros.
La compañía Ombra, el Teatro de Colômbia,
que estarán representant en una hora que diuen,
per ells és una mica atípica, no és usual.
serà, ara si diguem-ho bé, el dia 4 de setembre,
això és dijous, a dos quarts d'onze,
10.30 aquí al Teatre Tarragona,
i ara estan fent el muntatge, no?,
pujant i baixant tots aquests racks de llum,
d'il·luminació,
i fent, suposem,
d'aquí a dijous, doncs una mica d'assaig.
Ara sí presentem-los bé,
Ignacio Rodríguez és el director,
Carolina Vivas és l'autora.
Béos días de nuevo.
Béos días de nuevo,
un saludo para todos los radiooyentes.
¿Primera vez en Tarragona, Carolina?
No, habíamos tenido la fortuna
de venir en varias oportunidades,
pero no al festival.
Entonces, muy bella la ciudad
y muy contentos con esta invitación
en este contexto.
Nos decía Carolina, fuera de micro,
dice, es una hora un poco rara,
las diez y media,
no es la hora en que acostumbramos
a hacer teatro.
Sí, nosotros, como no tenemos estaciones
y Bogotá es una ciudad fría,
pues en Bogotá el teatro
lo más tarde que sucede
es a las ocho de la noche.
Así es que nos resulta
un poco raro el horario,
pero estupendo.
Ay, contadme, porque me choca
que es una obra,
por lo que hemos visto en el tráiler,
Los Burros, la llamaremos así, ¿eh?
Sí, es una obra que yo creo
que tiene como una raíz muy colombiana
y entonces dices,
¿cómo va a caer esto aquí en Tarragona
cuando no son culturas y historias
que de entrada nos parecen muy lejanas?
Claro, tú lo has dicho.
Digamos que de alguna manera
esta es una obra que habla
y tiene que ver con nuestra historia,
que esta fue escrita en el año 2008
por Carolina
y el montaje lo hicimos en el año 2014.
Es una obra premiada,
fue una obra de Iberescena
y luego recibió el premio
de director de la gran trayectoria
en la ciudad de Bogotá.
Bueno, y es una obra
que tiene que ver con el conflicto
en nuestro país.
Nosotros hicimos un trabajo como grupo,
hacemos un trabajo en zonas de conflicto del país
y a través de esa, digamos,
de ese contacto con la población víctima
de esta guerra que vivimos nosotros permanentemente,
pues van surgiendo también temas
que hacen parte luego
de la escritura y de los montajes
de nuestra compañía.
El conflicto de Colombia,
que todavía está latente,
representa, estamos hablando
del conflicto de las guerrillas.
Bueno, lo que pasa es que
la obra se refiere
a un suceso histórico
muy particular
que en Colombia
se llamó los falsos positivos.
Falso positivo
es un lenguaje militar.
Entonces, un positivo
es cuando, digamos,
el ejército ha triunfado
en su labor,
pero pues por falso positivo
lo que se entiende
es que se reporta
de manera mentirosa
que han dado de baja a criminales
cuando en realidad
están dando de baja
a la población civil.
Entonces,
en el gobierno de un señor
que se llama Álvaro Uribe Vélez
hubo 6.402 civiles
asesinados por el Estado.
Entonces,
falso positivo
es el eufemismo
con que se llama
a un crimen de Estado.
Y en ese sentido
yo pienso
que la obra
es completamente universal
porque la barbarie
y los crímenes de Estado
desafortunadamente
no son patrimonio
exclusivamente
de los colombianos.
Es algo que más
en estos tiempos
terribles de guerra
del mundo entero
se está viviendo
y en eso radica
la universalidad
de la obra
en una reflexión
sobre la violencia.
¿Una situación
que pasó
en qué año?
¿Cuándo?
Bueno,
es que esto fueron
muchísimos años.
Esto sucedió
en el primer gobierno
del señor Álvaro Uribe Vélez
y luego en su segundo gobierno.
Estamos hablando entonces
que esta práctica genocida
estuvo en Colombia
desde el 2002
y prácticamente hasta ahora
porque siguen habiendo
casos excepcionales
pero digamos ya
eso como fenómeno
fue propio
más o menos
de finales del siglo XX
y como hasta el año 2015.
Un secreto
más o menos a voces
que supongo que se niega
pero que todo el mundo sabe.
Por supuesto
el negacionismo histórico
pienso que es una constante
en todos los países
precisamente
para limpiarle la cara
a unas clases dominantes
tremendas
dedicadas a la barbarie.
Entonces
sí
nosotros lo que hicimos
fue finalmente
algo tan terrible
tan espantoso
encontrar un lenguaje
poético
cosas
la barbarie
requiere de la metáfora
entonces pues
esta es una reflexión
poética
y la obra
hace uso
de una serie
de lenguajes
que nos permitan
digamos
pasar por el filtro
de la poesía
estas cosas tan espantosas.
Pues mira que yo
solo habiendo visto
el tráiler
el cachito de la obra
la he encontrado
muy directa
este punto poético
yo no lo he visto
mucho
yo la digo
ostras
como se
sí
en el lenguaje
e incluso
ha encontrado
excesivamente directa
y ahora te voy a preguntar
Ignacio
cómo cayó
cómo cae
esta obra en Colombia
pues bueno
la gente
de alguna manera
la recibe muy bien
con mucha tristeza
la gente sale conmovida
pero es que hay un elemento
en la dramaturgia
muy importante
que tiene que ver
con que
el personaje de Salvador
que es el personaje
víctima
el que
desaparecido
increpa
como personaje
desde el más allá
casi
desde la muerte
al público
y al autor
dice entonces
conmuevanse
con su mundo
porque yo estoy hecho
de letra
y de tinta
pero el mundo real
les pertenece a ustedes
y del cual
ustedes tendrían
que conmoverse
entonces
eso me parece a mí
que es un vértice
muy importante
para
que la gente
reflexione
y no solamente
vaya al teatro
a sufrir
ya
un poco
leer lo que ya sabe
sino que también
tenga
acciones
frente a lo que ve
un poco la idea
de que con el arte
con el teatro
en este caso
pero con el arte
se pueden mover
conciencias
y se pueden cambiar
cosas
claro
la capacidad
de movilizar
no solo los sentimientos
sino también
las ideas
que tiene el teatro
pues es increíble
y a propósito
de lo que preguntas
como lo ha recibido
la gente
esta obra
la vieron
las madres
hay un movimiento
que se llama
las madres
de Soacha
un poco analogándolo
por ejemplo
con las madres
de la Plaza de Mayo
que son las madres
buscadoras
que están buscando
los cuerpos
de sus hijos
ellas fueron
a ver la obra
y pasó algo
muy hermoso
que a mí me parece
que define
la vigencia
la validez
y la pertinencia
de esta obra
es que
una de las madres
que estaba muy conmovida
al terminar la obra
se levantó
y le dio un abrazo
al muchacho
que hace el desaparecido
un abrazo largo
de más de un minuto
y le dijo luego
al oído en secreto
gracias
gracias
porque por una hora
usted me devolvió
a mi chivito
chivito
le dicen en Colombia
a los jovencitos
que tienen una barba
incipiente
entonces el jovencito
era un jovencito
de 17 años
que apenas estaba
saliéndole la barbita
entonces cuando la madre
abraza al personaje
o al actor
y le dice que le ha devuelto
a su hijo
me parece que es
lo más contundente
que nos ha pasado
y que hace que esta obra
sea una obra necesaria
como os habéis documentado
para la obra
mucha experiencia personal
entrevistas
si como te comentaba
nosotros tenemos un proyecto
que se llama
cuerpo fiesta memoria
y sanación
como pregunta
en zonas de conflicto
entonces
hacemos entrevistas
y sobre todo
nos interesa la voz
digamos
de las víctimas
y uno de los relatos
tiene que ver
fundamentalmente
con este
con este relato
que tiene la obra
que es precisamente
una madre
que nos cuenta
en su entrevista
como fue que desapareció
su hijo
¿por qué desaparecen?
¿por qué hay estos
falsos positivos?
porque resulta
que la guerrilla
en Colombia
tiene unas raíces
históricas
tremendas
es que
en Colombia
ha habido siempre
lo que se conoce
como el bipartidismo
digamos
los liberales
y los conservadores
que llevan
todos los años
de la república
más de 200 años
peleándose el poder
entonces
hacia los años
50
los liberales
arman al pueblo
para que se enfrente
a los conservadores
luego
en los grandes cocteles
se hace la paz
pero el pueblo
queda armado
y ese es el origen
de las guerrillas
que luego se vuelven
guerrillas comunistas
entonces
en el presente
con la idea
digamos
de exterminar
a la guerrilla
está comprobado
que no la pudieron
exterminar
en lo militar
fue imposible
¿por qué?
porque Colombia
es un país
muy grande
y la guerrilla
cumplía las funciones
del estado
es decir
donde el estado
no llegaba
era el comandante
guerrillero
el que dirimía
hasta el conflicto
de pareja
cuando el hombre
le pegó a la mujer
entonces
el apoyo
que tiene la guerrilla
tiene que ver
con la ausencia
del estado
entonces
¿qué pasó?
que cuando se firmó
el proceso
de paz
el estado
tenía que llegar
a hacer presencia
en esas regiones
entonces
se fue la guerrilla
y la población civil
quedó en manos
del narcotráfico
porque entonces
tampoco el estado
hizo presencia
entonces
en el gobierno
del señor
Álvaro Uribe
ellos necesitaban
demostrar
que estaban
ganando una guerra
que no podían ganar
se dedicaron
a matar civiles
para engordar
las cifras
y con ese pretexto
entonces
les daban ciertos premios
a los comandantes
del ejército
a los militares
coroneles
y soldados
les daban días libres
y les daban
algún dinero
también como retribución
por cada muerto
que apareciera
en esos falsos positivos
muertos
o desaparecidos
que tenían que ver
o que hacían pasar
por
o miembros
de
por guerrilleros
les ponían
botas
les ponían
uniformes
y a muchos
eran tan descarados
que les ponían
las botas
al revés
por ejemplo
o personas
que eran zurdas
les ponían
al lado derecho
el fusil
o chicos
con síndrome de Down
que era imposible
si te tocaba
te tocaba
y tenías más números
de que te tocaras
y eras de clase baja
claro
porque entonces
eran ofrecimientos
que se le hacían
de trabajo
estos digamos
estamos hablando
de Soacha
que es un municipio
cerca de Bogotá
y los llevaban
a 12 horas
de camino
a Ocaña
y a otras partes
del país
y les ofrecían trabajo
y los jóvenes
necesitados
pues iban
con ese anzuelo
a caer pues
en manos
de los militares
y esto claro
en alianza
con los paramilitares
porque el problema
de Colombia
es que efectivamente
el ejército
se alió
con el paramilitarismo
con la idea
de poder vencer
a la guerrilla
y en realidad
no vencieron
a la guerrilla
pero si exterminaron
una gran cantidad
de personas
de la población civil
¿cómo está ahora mismo?
porque estamos hablando
de pasado el año 2000
en que todo esto
pues estaba en plena
efervescencia
hace cuatro días
¿cómo está la situación
ahora?
por eso os preguntaba yo
que si os han prohibido
la obra
en algunos sitios
de Colombia
pues no
la situación sigue
creo que
muy parecida
y digamos
reorganizada
porque
con el proceso
de paz
se le dio
mucho espacio
mucho poder
al narcotráfico
y a nuevos
grupos insurgentes
y grupos
que tienen
digamos
esa dualidad
de narcotraficantes
y guerrilla
digamos
entonces eso ya
cada vez
se vuelve más monstruoso
y más
digamos
tienen mucha más
incidencia
también
en regiones
necesitadas
del país
nos habéis hecho
un resumen
Carolina
nos has hecho
un resumen
de la situación
brutal
has resumido
aquí un montón
de años
de historia
de Colombia
en poquito
pero
lo que es
la obra de teatro
yo creo que apela
porque se puede explicar
la historia de Colombia
¿no?
de este conflicto
desde varios puntos de vista
apeláis un poco
al sentimiento
¿verdad?
vais a la
a la víspera
a tocar el corazón
del espectador
claro
porque de alguna manera
lo que sucede
al menos en Colombia
es que un poco
ya la población
está digamos
adormecida
anestesiada
con tanto horror
entonces
consideramos
que es necesario
que la gente
por un instante
sea empática
y se ponga
en los zapatos
del otro
y sea capaz
de ver
como efectivamente
cuando no les esté
tocando directamente
a ellos
eso está sucediendo
entonces
sí evidentemente
apelamos
al sentimiento
pero sobre todo
y fundamentalmente
a la reflexión
también
porque digamos
uno no necesita
venir al teatro
para comprender
que a cualquier madre
que se le muera un hijo
por cualquier circunstancia
mucho más
en circunstancias violentas
pues esto va a ser doloroso
entonces como no necesitamos
el teatro
para saber eso
que es lo que la obra
nos entrega
la obra nos entrega
otros puntos de vista
sobre las causas
de los sucesos
pero también
nos entrega
la posibilidad
de la reflexión
desde el punto de vista
como decía Ignacio
del personaje
y además
en su calidad
no solamente
de personaje
que nos interpela
desde la muerte
sino también
un personaje
que es consciente
de su condición
de personaje teatral
y le reclama
a la autora
por darle un destino
tan infame
entonces
de alguna manera
ese reclamo
del personaje
es también
el reclamo
de la población civil
frente al Estado
importante
supongo
para vosotros
aunque sea
a nivel
simbólico
poder representarla
fuera de Colombia
o sea
de la comunidad internacional
ya no esperamos
que se meta
en nada
no esperamos
ninguna ayuda
pero al menos
poderlo exhibir
fuera
lo que está pasando
claro
yo creo que
compartir
estos pedacitos
de historia
como decía Carolina
nos permiten también
aunar esfuerzos
a nivel mundial
porque creo que
la guerra
es una cosa
que nos azota
desafortunadamente
en estos momentos
a todos
¿cómo veis
el futuro de Colombia?
mira
hemos hablado más
de Colombia
que del teatro
pero claro
es que vuestro teatro
habla de la historia
de Colombia
¿cómo veis
el futuro del país?
¿tiene solución esto?
bueno
lo que pasa
es que pienso
que el día
que perdamos
la esperanza
de que las cosas
mejoren
estaremos derrotados
entonces
en Colombia
de cualquier modo
hemos hablado
de toda esa barbarie
pero podríamos hablar
de la gran belleza
de su gente
y sobre todo
del poder
enorme
de la juntanza popular
Colombia
cambió hace cuatro años
con algo
que se conoció
como el fenómeno
del estallido social
que yo suelo llamarlo
de una manera más bonita
estallidos
ya suficientes
estallidos tenemos
yo digo
el despertar
Colombia
Colombia era un país
digamos
con cero cultura política
y hoy en día
tenemos una población civil
con cultura política
que fue capaz
de elegir
el gobierno del cambio
el gobierno del presidente
Petro
de cualquier modo
es una cosa impensable
en esa Colombia
tradicionalista
señorial
entonces que la izquierda
tenga en este momento
una oportunidad
es una esperanza
ya la izquierda
o una opción diferente
está jugando
un papel importante
pero claro
eso hace también
que las derechas
estén como una bestia furiosa
con unos coletazos
tremendos
y recurriendo
a las bajezas
más grandes
para impedir
que se vea
lo que a pesar
de la resistencia
ha podido un gobierno
del cambio hacer
entonces pues
si estamos llenos
de esperanza
pero también sabemos
que los intereses económicos
porque fundamentalmente
la guerra en el mundo entero
cualquier guerra
en realidad
la disfrazan de ideologías
pero lo que responde
es asuntos económicos
entonces pues
por supuesto
que quienes han detentado
el poder
durante más de 200 años
están dispuestos
a todo
hasta matar
a sus propios candidatos
como acaban de hacer
para desestabilizar
el gobierno
y generar confusión
pero aún así
nosotros tenemos esperanza
y sobre todo
tenemos esperanzas
porque ha habido
un cambio político
muy fuerte
y en la conciencia
del pueblo colombiano
que nos hace vislumbrar
que esto pudiera cambiar
nos gusta mucho
pues que a través del feed
nos lleguen propuestas
que nos hagan ver
eso
trocitos
de lo que está pasando
en otras partes del mundo
y lo hagan de esta manera
tan poética
sobre el escenario
gracias por ayudarnos
a reflexionar
chicos
está en parlana
con la compañía
un gran teatro
vengan desde colombia
expresamente
para interpretar
donde se descomponen
las colas de burros
por cierto
decirme
simplemente
es rápidamente
el título
de donde sale
lo dijeron en la presentación
y ya no me acuerdo
bueno Carolina
de todas maneras
es experta en títulos
entonces
porque este título
de alguna manera
deja la ambigüedad
es porque nadie sabe
realmente
cuál es el lugar
donde se descomponen
las colas de los burros
nadie lo sabe
entonces creo que es un enigma
nadie sabe tampoco
donde están los desaparecidos
donde están los responsables
y la otra cosa
es que en Colombia
a las personas
digamos
carentes de educación
se les dice burros
entonces
las personas no educadas
entonces
donde se descomponen
las colas de los burros
es también una alusión
a donde están
todos estos desaparecidos
que como tú decías
no son precisamente
las gentes con poder
sino la gente humilde
del país
nos hemos estado
hablando
sobre esta peça
que podréu veure
el dijous
a dos quarts d'onze
aquí al Teatre Tarragona
amb la seva autora
Carolina Vivas
i el seu director
Ignacio Rodríguez
chicos
que tengáis
buen festival
muchísimas gracias
estamos muy contentos
de participar en este festival
y estar en esta ciudad
tan hermosa
bueno pues
muchísimas gracias
esperamos que nos acompañen
y bueno
no solo a nosotros
sino a todas estas obras
de este festival
que ya es un patrimonio
de esta ciudad
si no haurà tot plegat
demà a la tarda
però demà al matí
a migdia
de fet entre 12 i 1
nosaltres tornarem amb més arguments
i parlant amb més companyies
que ja són a Tarragona
que ja estan en escena
preparant-ho tot
per a partir de demà a la tarda
fer-vos gaudir
aquesta dotzena edició
del Fit
demà més
xx
M'ha de ser llesta, m'ha de ser llesta.
Ah, ah, ah, ah, ah, m'ha de ser llesta.
90, 60, 90, 90, 60 orgasme de filosofia no me ceda can.
Som un encant, sé que tot encanta quan estic calenta.
Miros a tan fora com si fos càmera lenta.
Policia secreta, Mallorquina mentidera.
Estil de xapel, santa col·lors pastel.
Sota friden, sota al ciment i al cien per cento.
Tra, tra, tra, tra, a que quina estrenca.
Tra, tra, tra, tra, a que quina estrenca.
C'est que contente con l'emocési.
Seleccion natural, grondon bíc.
C'est que contente con l'emocési.
Publiment cultural, grondon bíc.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Basta rosa i llesta, basta rosa i llesta.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Basta rosa i llesta per tu.
B-b-b-basas.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!