Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mireu, us saludem
perquè los oyentes seguen la idea
estem a la sala
al teatre, no a la sala d'actes sinó al teatre
de l'Institut Martí Franquès
que això és
enorme, és un transatlàntic
és brutal, hem entrat i no sabíem gaire
on havíem d'anar, tot i que la sala
d'actes, perdoneu, el teatre jo crec que és dels
llocs que es coneix més del Martí Franquès perquè
tenen una llarga tradició de teatre
i no és casualitat, em sembla que s'hagin
aquí el nostre director
argentí, el Fernando Rubio
que presenta tot el que està a mi lado
i que està assajant amb noies
tots són noies
estudiants de teatre
bueno, primero que tot, Fernando, eres d'Argentina
què fa un argentino en Tarragona?
lo que hace siempre
dormir, dormir, trabaja
y dormir, me han dicho
bueno, en estas camas
se hacen más cosas que dormir
sí, casi todas
pero acá pasa algo
muy especial, sí
lo digo porque este espectáculo
todo lo que está a mi lado
és aquell espectacle del qual
ja se n'ha parlat
perquè del fi ja portem
dies parlant-ne i mesos
i que té a veure amb uns llits
amb uns llits que s'instal·laran
a la Rambla Nova
allà al mig de la Rambla
pam
uns llits on passaran coses
que només podrem escoltar
si ens hi apropem
a la Rambla Nova
cuéntanos un poco
tu trayectoria
mi trayectoria
bueno, empezó hace muchos años
en Buenos Aires
en el año 98
comencé con mis primeras
performances
y mis trabajos urbanos
probando un teatro
que se acercara mucho
a la gente
y a partir de ahí
desarrollé muchísimos
proyectos donde
el cuerpo del público
ubica un lugar central
dentro de las obras
como por ejemplo
en esta obra
Todo lo que está a mi lado
que ya lleva 12 años
13, perdón
se estrenó por primera vez
en Chile
en el año 2012
y ya
este es el elenco
número 34
en todo el mundo
así que
ya tiene un recorrido
muy grande
y esta obra
es una obra
donde en cada cama
de estas 7 camas
hay una actriz
y el público
se acuesta al lado
sucede una historia
sucede un encuentro
muy especial
creo que esta obra
es un manifiesto
sobre la afectividad
y como
y como habitar
nuestras ciudades
de una forma
mucho más
poderosa
que como las habitamos
en general
o sea que no es
un experimento
que hagas en Tarragona
sino que el tema este
de trabajar con
actrices que
empiezan
¿no?
y
y llevarlo a la calle
y con elencos
diferentes
esto lo ha replicado
en diferentes ciudades
y ya tiene
está pensada así
la obra ya
está pensada así
cuando
cuando la termina
son esas cosas
que uno hace
sin saber muy bien
pero las hace
y cuando terminé
de escribirla
puse el título
y abajo le puse
obra móvil
alrededor del mundo
y así fue
ya 34 elencos
desde ese inicio
y donde bueno
no es solamente
una réplica
sino también
una investigación
muy profunda
y una conexión
con el lugar
con las personas
es también
entender
cómo resuena
esta obra
en catalán
por ejemplo
¿no?
¿qué sensaciones
o qué
más que sensaciones
bueno aparte de sensaciones
pero qué conclusiones
has sacado
dices
es como una investigación
porque en cada sitio
es distinto ¿no?
respecto al público
sí
a la idiosincrasia
del lugar
al clima
al contexto
social político
de cada lugar
¿no?
no es lo mismo
obviamente hacer
esta obra
ahora en Tarragona
que
bueno
no sé
en Corea
por ejemplo
había que poner
instrucciones
muy específicas
para que la gente
no se quede
dura así
mirando al cielo
y se pudiera conectar
con el público
entonces
lugar a lugar
también se va entendiendo
esto de
de quienes somos
¿no?
que esta obra
tiene en su centralidad
¿no?
preguntarse
qué es todo lo que está a mi lado
y cómo me acerco a ello
bueno
es una pregunta
muy amplia
ahora con las actrices
vamos a ir
profundando
un poquito
pero
hemos entrado
muy a saco
porque se ha hablado
mucho de esta obra
pero a ver
para quien
acabe de aterrizar
ahora de las vacaciones
todo lo que está mirado
consiste en unas camas
montadas
¿cuántas son?
¿cuántas camas?
siete
cuenta cuenta
en medio de la rambla
siete camas
en la rambla
el número 101
le pusieron ahí
no sé si
si en medio
de la cama
primera
tiene el número
101
pero
ahí estarían
las siete camas
el tres
cuatro
cinco
y seis
de diecinueve
a veinte horas
y después hay un corte
y de veintiuna
a veintidós treinta
¿toda la tarde?
sí
y el público
entra cada quince minutos
o sea
cada persona está
quince minutos
en cada cama
una persona por cama
una persona por cama
siete personas
por pase
es una obra
extremadamente íntima
y extremadamente
delicada
como para que
cualquier persona
pueda acostarse
y sentirse bien
y no tener pudor
de estar ahí
claro
eso va a ser
una de las cosas
que tienes que conseguir
chicas
que se acerquen
y que no tengan pudor
aunque quien entra en el juego
ya sabe
ya sabe que va a tener
que acostarse
le preguntamos
¿y vos te acostarías?
bueno claro
porque ahora las conozco
pero la verdad es que
daría un poco de reparo
al principio
yo creo que estaría así
como tú en tu sitio
y yo en mi sitio
¿no?
eso pasa
pasa
pasa pero en general
la gente
también tiene
mucha avidez
de descubrir
otras
experiencias
también pensando
en lo teatral
¿no?
y cómo
cómo puede resonar
una obra así
en una ciudad
como esta
y bueno
todo eso que
que trabajamos siempre
¿qué tal las actrices?
maravillosas
sí parecen ¿eh?
sí
sí
y algunas son partes
del instituto
y otras ya son actrices
que vienen trabajando
hace mucho tiempo
y esa combinación
creo que hace
una gran fuerza
¿no?
y también parte de esta obra
es pensar en que
cualquier mujer
con talento
como ellas
puede ser parte
de este proyecto
con su diversidad
con sus
generaciones variadas
y fisonomías
y sonidos
de sus voces
etc
esa singularidad
hace
a la fuerza
de esta obra
va que me acerco a ellas
voy preguntando
¿sí?
por supuesto
¿me puedo sentar ahora?
sí, sí
gracias
tú y yo
intentaré que parleu
tots
3, 4, 5, 6, 7
sou 7
o aquí
com et dius
jo em dic
Mercè
què fas amb aquest projecte
Mercè
com vas entrar?
doncs
va ser una proposta
que va sorgir
quan jo estava fent
segon
de cicle
i algunes
de les meves companyes
també present
primer
i
jo veient
se'n reclar
bueno
ja esteu
a acabar
però si a alguna
de vosaltres
li interessa
el projecte
doncs
i a mi
em va interessar
que tenia disponibilitat
els dies
que s'anava a fer
i vaig dir
bueno
van queixar tot
i la darrera
s'entenc
sí
on el feu?
aquí el Martí Franquès
fem cada tarda
de dilluns
a divendres
molt bé
em diu la companya
que tenim certs problemes
de cobertura
per tant
sí que us faré aixecar
em sap greu
que hagués vingut jo
però sí que us faré aixecar
una miqueta
simplement
faré preguntes curtes
a tothom
perquè si no
no entrarà per tothom
seieu
seieu
ja us aniré cridant
tu vine
tu vine
aquí te tengo
aquí
passen coses diferents
en cada llit?
Òbviament
cada persona també és un món
cada mirada
te transmet coses diferents
i s'ha d'entendre
que cada un de nosaltres
té una història darrere
i hi ha uns certs clics
que ens impulsen
a sentir emocions diferents
o a actuar de manera diferent
enfront a un mateix text
vale
vull anar descobrint més
i intentarem no fer espòilers
vine cap aquí
te toca
com et dius?
Luisa
formes part també d'aquest cicle d'Arts Escènica?
sí, sí
ara faig el segon any
molt bé
digue'ns algun tema
algun dels temes que surten
cada llit exposa un tema diferent?
sí, cada llit
el teu més o menys
ja sense fer massa espòilers
el tema central
quin seria?
el meu seria
és que clar
és una pregunta
és que cada persona
lleva una historia diferente
nos trae una historia diferente
y claro
la tuya por ejemplo
danos un clic
no sé
relaciones de pareja
o trabajo
o naturaleza
el texto es siempre el mismo
perdón
ah, el texto es el mismo
sí
que no lo sabes
eso tiene un sentido
y la gente no tiene que hablar
calladita en la cama
eso también lo iba a preguntar
no feu interacción
amb el público
no
bueno
connectem
i si el públic sí que vol
doncs
connectar físicament
amb un toque
tocar la mano
o acariciar el rostro
pero hablar no
no
perquè us pot
us pot descolocar
vale
per tant
el text és el mateix sempre
i el que va canviant
és la manera com vosaltres
us expreseu
i el poseu en escena
o en llit
en aquest cas
exacte
cada actriu
transmet
d'una forma
o d'una altra
doncs
reflectint
d'alguna forma
les experiències
dels altres
en una mateixa
i
profunditzant
aquesta connexió
que pots trobar
amb un llit
íntim
que no arriba a ser
en el punt
quotidià
que
tenim
nosaltres acostumats
sinó que és un punt
més com espiritual
clar
perquè el llit
jo pillo el llit
t'hi dormo
ja t'ho dic ara
i no és el cas
clar
crec que tothom
fem el mateix
quan arribem a casa
m'ha fet gràcia
i diu
no és el llit de cada dia
no és el llit quotidià
clar
però
dintre del que pot arribar
a fer una persona
quan arriba a casa
i s'estira al llit
pot llegir un llibre
pot veure una pel·lícula
no és aquest punt
sinó que és un punt
de connectar
amb algú
que no és algú
de casa teva
que no és del teu
nucli familiar
o un amic
sinó que és algú
que desconeixes
però que
a partir d'ell
te sents reflectit
i comprès
mira
és molt interessant
jo m'estic fent la pel·lícula
jo no és l'obra
ni gravacions ni res
m'estic fent la pel·lícula
per tant
jo fins ara
m'ho imaginava
com un monòleg intern
com un monòleg
en què
bueno
circumstancialment
tu tens algú a un costat
però tu vas dient
la teva a l'aire
i no
aquí tu mires la persona
que tens
i depèn del que et transmeti
dones
sí
o sigui
es podria dir que
sí més o menys
o sigui
és
ves a la persona
intentes buscar
i analitzar la persona
des d'un punt
de comprensió
no des d'un punt analític
i a partir d'allà
construir una relació
que va seguit del monòleg
per així dir-ho
que és el text
llavors
això és el que crea
doncs
una dimensió
en bombolla
encara que estiguis
a la Rambla
davant de tots
és una bombolla
que te fa sentir bé
que te fa sentir comprès
dintre de
la distopia
que és
la ciutat
vale
i és el punt aquest
de personalització
que això és molt difícil
de dirigir
no sé si
com et dius
Alba
Alba
heu estat com
t'he preguntat el nom
no
bueno em dic Joana
perdoneu eh
estic immersa
estic immersa
en el tema
Alba
com assageu
tenint en compte
les diferents persones
que se us poden apropar
i per tant
les diferents maneres
de transmetre el text
bueno a veure
abans de com assagem
jo diria
o sigui
aquest projecte
ha de tenir en compte
que és un llit
com a tal
vull dir
és un lloc
on podem descansar
com pot ser un refugi
com pot ser
reflexió
com pot ser una persona
fins i tot mort
o és feliç
o comparteix experiències
moltes coses
diferents
per tant
ho estem tractant
des d'aquí
ara ho estem fent
entre companyes
i a veure
què
què ens suggerim
cadascuna
però sempre és des de l'estar present
i des de l'empatia
i sense tenir cap expectativa
del que hagi de passar
és donar aquesta presència
i aquesta escolta
del moment
de tenir en compte
tot
potser
és el so
que hi ha l'ambient
l'agraïment
el que estic sentint
ho deixo ser
però no deixo
que s'apoderi
del que estic fent
ja que el protagonista
és la persona
que tenim al costat
que això és complicar
jo ho trobo
molt difícil
i ara estem provant
entre nosaltres
parles com si fos
un moment inicial
incipient encara
però porteu ja
dies assajant
a tope
de fet el Fernando
ens ha dit
que no acabarem
d'entendre l'obra
fins que no tinguem
la primera persona davant
la real
que ara
algú que sigui
100% desconegut
i que mai
ens hi fiquem
en entendre
què li estarà passant
amb algú pel cap
perquè
bueno
ara
vine vine
com et dius
em dic Toni Salvador
no sóc estudiant
com pots comprovar
ah no ho sé
no ho sé
per què ho dius
perquè sóc bastant
més granadeta
bé no
tu molts anys
és aquí Toni
doncs faig una cosa
meravellosa
que ha passat
per la meva vida
i a través
d'una
d'un
no
a través d'un càsting
amb una via trucada
amb el Fer
Fernando
ell va confiar en mi
jo super contenta
que fos així
i aquí
immersa
amb tot aquest
grapat
d'actrius
i amigues
joveníssimes
de les que
aprenc moltíssim
també cada dia
et dediques al teatre
també Toni
hi ha hagut èpoques
on les m'he dedicat
plenament
i altres
on he estat alternant
amb altres treballs
perquè malauradament
en aquest país
com he sàpigut
només un 8%
dels actors
poden treballar
i poden sobreviure
fent el treball
de tractors
és molt diferent
recitar
no només recitar
sinó desenvolupar
un text
i amb tot el que aquest text
implica
que ja veiem
que no és
simplement recitar-lo
però és molt diferent
a més
d'estar en posició vertical
i dalt d'un escenari
a estar estirat
en un llit
jo no diria
que això és el més costós
jo la meva opinió
i parlo per mi
per la meva experiència personal
el que potser
m'ha resultat
una mica més costós
és dominar
les pauses
i els silencis
perquè quan ets teatre
quan ets una actriu
de teatre comercial
diguem-ne
vull dir
clar
impera la paraula
i és com molt
la rèplica
i aquí
té molt més pes
el silenci
i la pausa
que la paraula
que la paraula
també
però la paraula
combinada
amb aquests espais
molt bé
gràcies
Toni
vinga
querem
em queden dos actrius
només
i tinc moltes més preguntes
com et dius
hola què tal
molt bon dia
jo soc Neus Ceballos
també
soc actriu
professional
i aprenent
ara mateix
com et sents
fent aquesta obra
en un llit
ho dic perquè té un punt íntim
i això és el que busqueu
però jo no sé si fins i tot
sentiu que teniu un punt vulnerable
una miqueta vulnerables
ho sentiu
tu també
Sí, està clar
la vulnerabilitat
és un estat
que està present
tota l'estona
i a més a més
ho tractem
amb molta delicadesa
perquè no és només
la nostra vulnerabilitat
sinó que també
comptem amb la vulnerabilitat
de la persona
amb la que compartirem
el llit
que ha de quedar molt clar
que són
set llits
set actrius
un espectador
per llit
totes
tenim el mateix text
cada una
amb la seva particularitat
intentem crear
un món
una atmosfera
on
on ens agradaria
aconseguir
que sigui
el món
que ens agradaria
evitar
aquest seria el tema
principal
adonar-se'n del que tens
al voltant
i com t'agradaria que fos
jo crec que sí
que va una mica
per aquí
diré
seria un poco eso
¿verdad?
crear
crear una
una visión
de como nos gustaría
que fuera el mundo
y tener consciencia
de todo lo que está
a nuestro lado
un poco iría
por aquí
también
¿no?
¿cuánta diu que no?
todas monta tot
y a dos días
de la estrella
torna a comenzar
es tan amplio
lo que la obra
abraza
y obviamente
el reconocimiento
de la importancia
de la presencia
de lo que nos rodea
en primer lugar
las personas
pero también
el ambiente
y obviamente
la construcción
de la efectividad
creo que ahí
hay un núcleo
de esta obra
que
afectividad
desde la actriz
hasta quien se pone
en la cama
esa es la efectividad
que te refieres
pero una
una efectividad
que pasa
por las emociones
que pasa
por la
por la
por la decisión
de estar en un lugar
tan íntimo
con alguien
que no conozco
y a la vez
tan expuesto
porque todo eso
pasará al medio
de la rambla
no es que no
entramos en una habitación
tan cada
en medio de la rambla
como vais a conseguir
mantenerlo íntimo
estando ahí
puestos en la calle
bueno
ese es uno
de los desafíos
de la obra
y que siempre lo logra
y en principio
es justamente
esta alteración
de la normalidad
lo que genera
también la imagen
es un ambiente
extremadamente poético
es un extrañamiento
de lo cotidiano
y eso genera
un polo de atracción
y esa atracción
genera un encapsulamiento
y lo que se da ahí
es
si bien
el texto
es de todas
para todas
el mismo
porque tiene un sentido
y que no te lo vamos
a contar ahora
y la
la estructura
de la actuación
es exactamente
la misma
pero no es lo mismo
el cuerpo de ella
que el cuerpo de ella
hay algo
que se termina
de amplificar
con la memoria
de cada una
de las personas
que aunque esté en silencio
van a estar activamente
en esa
situación
ay que projectarem
per acabar
vull convidar
a tothom
que vingui
perquè
ja veieu
que és una mica
difícil d'explicar
aleshores
també que estiguin
tranquils
perquè abans
d'entrar
als llits
se'ls donaran
unes instruccions
no hi aniran
allà
sense saber
que es trobaran
en certa manera
o sigui que poden
estar molt tranquils
i que sisplau
que vinguin
i que
gaudeixin
d'aquesta experiència
perquè sense
aquestes persones
la nostra feina
no tindria cap sentit
moltes gràcies
doncs acabem de fer
les entrevistes
amb les darreres
relacions
també en aquest sentit
en el sentit
de què recomanem
al públic
ara ens deia
a la teva companya
que vingui tothom
convidem a tothom
tu posaries
un límit d'edat?
cap límit
es veu
una canelleta petita?
serà super interessant
clar
aquí
com ja han comentat
les companyes
estem acostumades
a fer-nos de públic
entre nosaltres
jo crec que ara
en el punt
en què estem
del procés
d'assajos
tenim unes ganes
de que ens vegi
gent
que no hem vist
als assajos
i això inclou
totes les edats
i totes les
sí
de qualsevol
circumstància
inclou la vostra família
heu convidat
a la vostra família
que vingui
i que es posi
al vostre llit?
jo crec que sí
que poca vergonya
que teniu
hem fer-hi una vergonya
horrible
jo he estat pensant
aquests dies
si em farà més vergonya
dir-li a una persona
que no conec
o a amistats
gent que estimo
serà
bueno
serà tota
crec que no
i això també ho hem dit
no ho sabrem
fins que no ens hi trobem
llavors
cal venir amb pijama
millor no
perquè
amb roba còmode
és molt més fàcil
adormir-te
llavors
jo proposo
venir amb la teva roba
això sí
el que pot ser
que ens dormim
sí
però
intentaria
que no
però sí
estar còmode
i estar oberta
a escoltar
aquesta història
que és meravellosa
això
gràcies
com et dius
Emma
vinga
que faig una mica
de repassada
això d'estar còmode
i adormir-se
vol dir que és que
xiu xiuageu
parleu així
fluixeta la gent
que s'escolti
tot
que s'entengui
tot el que deiem
de tu a tu
sí
exacte
què fa la gent
que no està al llit
però que clar
s'ho miren des de fora
no sé si hi ha unes cortines
per separar
ho senten
ho veuen
no no
no hi ha cap cortina
sinó que ho veuen
i nosaltres tenim
l'esperança
que ho vegin
i que se sentin
exacte
se sentin captats
per aquesta energia
que transmet
estar allà al llit
amb dues persones
què és
el pitjor que us pot passar
la pitjor situació
on que us podeu trobar
jo crec que la pitjor situació
que ens podem trobar
és meteorològica
que es fotia a ploure
que es fotia a ploure
o alguna cosa així
que llavors
fes complicat
quant de temps dura
cada passe
doncs uns 15 minuts
aproximadament
15 minuts de monòleg
bueno
no és el monòleg
és l'estar
aquells 15 minuts
i tota l'experiència
que hagi de passar
però sí
o sigui no són 15 minuts
de xerrera
sinó que és
d'experiència
d'estar
però veieu
una mena d'introducció
un escalfament
de la zona
perquè fins i tot
per vosaltres mateixos
perquè clar
la persona que us ha vingut
15 minuts abans
serà molt diferent
potser de la que us ve ara
es necessita uns primers
minuts de contacte?
entre els 15 minuts
i els altres 15 minuts

dur a veu
tu altres 15 minuts al Сейчас
tu Sempre
no has de ser
de la que us ge귀 dass
nerviosa, de
te escucho, pero después, si todo va
bien, tenemos que ir
dejando la risa y entrando, ¿no? O sea,
fent referència al nuestro propio mundo.
Que confin
perquè seran tractats amb
absolut respecte.
Han de confiar.
És que no podem dir gaire cosa més.
Que confin en el procés
i que seran tractats amb tota la
delicadesa i amor que es mereixen.
M'agradaria que cadascú
ara me digués una paraula,
sense fer spoiler, una paraula
que forma part del text. Una paraula o dos.
Un trosset de frase, res.
No una frase sencera, però una paraula que considereu
que és important, que és clau o que...
Es pot donar més o menys pistes. Sí? La teniu?
Vinga.
No cuenten
demasiado.
Tu paralo cuando quieras.
Mirada.
Mirada.
Allaugerit.
Però això no són
descripcions, són paraules que surten.
Sí.
Tranquil.
Sol.
A ti te dejo
per al final.
El tenim el Fernando aquí assegut.
Acarícia.
Estic assimilant, eh?
Descansar.
Absorbir l'aire.
A què hora és millor que vengamos a veure la obra?
A què hora?
A toda hora, porque hay un público que es el que se acuesta en la cama
y hay otro público que es el que ve esto como una instalación, como una obra también visual
que genera un montón de situaciones alrededor muy interesantes.
que, claro, físicamente no hemos descrito cuántas camas hay y son muy grandes.
Yo las estoy viendo aquí.
¿Qué las ustedes esperen?
Son siete y lo suficientemente grandes para que entren dos personas cómodas.
y yo solamente te voy a decir la primera frase del texto, que dice
hubo un momento en el que te quedaste sola.
¿Es casualidad que sean actrices o ya sea una obra pensada en femenino?
Pensada en femenino y entendida desde esa femenilidad.
Vale.
Es que me sabe mal preguntar más cosas.
Yo preguntaría más, pero creo que tenemos que dejarlo así con la incógnita.
Podemos hacer una segunda después de que vengas a verla.
Sí, vendré a verla y ya después os pillo.
¿Descansáis entre pases o más o menos?
Sí, una hora y después es mucha intensidad.
Y no solamente es afectividad, sino también hay una potencia ahí
de los cuerpos, de las emociones.
La obra trabaja sobre la memoria y habilita la memoria del público.
Por eso el texto está en segunda persona, como te hablé recién.
Que heu arribado a plorar, a riure.
Sí, os heu emocionado vosaltres mateixes, ¿no?
Me diuen que sí, cada vegada.
Emocions a flor de pell.
De pell, ja veieu que per això el FITA té el subtítol de Noves Dramatúrgies.
El Fernando Rubio, director, que arriba des d'Argentina per presentar
Todo lo que está a Milado.
Ho veureu segur, llits instal·lats a tota hora al mig de la Rambla Nova.
Jo crec que és per l'alçada del Banc d'Espanya, no?
Que sí.
Llavors ja està, busqueu el vostre horari, que hi ha diverses representacions
durant tota la tarda i simplement entreu en el joc.
Todo lo que está a Milado.
Moltes gràcies, eh? I molta merda.
Ens veiem. No sé amb qui em tocarà, perquè això és aleatori, no?
O un entra i pot triar.
No, no, no. Aquí t'adonaran les indicacions de ves el primer, segon o tercer llit o el setè.
I llavors ja entres i disfrutes.
Doncs no sé amb qui em tocarà, però vaja, ens veurem segur.
Vale? Que vagi molt bé, xicas.
Gràcies, un placer.
El que fem és tornar momentà... Gràcies, Fernando, eh?
Gràcies, un placer.
Oi, d'on vas a estar tu?
Dónde voy a estar?
Claro, mentre ells hagan la representación.
Flotando, por encima de las camas.
Vas a estar controlando, no?
Sí.
Gràcies, Fernando.
A ti.
Doncs vinga, ara si tornem la connexió als Estudis Centrals,
ho fem per complir amb els compromisos publicitaris
i donar-nos una miqueta d'aire,
perquè continuem tot seguit amb les entrevistes dedicades al fit.
Aquest estiu, les nits tenen més ritme que mai a PortAventura, Wall.
Viu les Moonride Music Nights amb música en directe,
DJ, line dance i atraccions fins a la una de la matinada.
El 6 de setembre, no et perdis la Moonride Music Night.
Més hores, més música, més estiu.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo.
Més informació a porttarragona.cat
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt,
perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni.
Per això, a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica,
panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la,
amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional.
On compren els professionals?
Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004,
és un referent en investigació de processos químics sostenibles,
química per a la salut i descarbonització.
Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades,
l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses,
generant un impacte en la indústria i la societat.
Descobreix-ne més a www.icic.cat
1, 2, 1, 2, 3, 4
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Esticològic de Barcelona, 2019
es QIJ 121, 2019
Unes士火lin, 2019
Esticològic de Catalunya, 2019
Esticològic de Catalunya, 2019
Esticològic Nova
és on tenen a fora instal·lats aquests lits
una mica condicionats ja per fer les proves
amb uns llençols blancs i unes ampolles d'aigua
que aniran molt bé a les actrius per poder recitar el text.
Tot el que està a Milado, dirigida per el Fernando Rubió
amb actrius bàsicament que estan estudiant
que formen part del cicle formatiu de tècniques d'actuació
de l'Institut Martí Franquès i també d'altres persones
dins el món de l'espectacle que s'hi han volgut sumar.
Els dies 3, 4, 5 i 6, tot el que duri el fit
a la tarda, a vespre, a la Rambla.
Trieu el vostre llit i participeu d'aquesta obra.
Però tot just començarà, com dèiem, el dia 3, dimecres
hi ha l'espectacle inaugural i tot passarà entre
plaça Corsini, que és on es farà un crit,
un clam al públic perquè vagi avançant.
Ens portaran, de fet, amb una merda de passacarrers
ens conduiran cap al Teatre Tarragona.
Allà a les 8, la companyia del Roberto G. Alonso
farà el seu espectacle inaugural.
I abans hi haurà una mica, bueno, també d'escalfament d'ambient,
de recollir públic, i tota una festeta que tindrà lloc
a la Rambla davant del Teatre Tarragona.
Per cert, que nosaltres ja serem dimecres a la tarda,
també fent un programa especial, parlant amb el director del Fit
i amb protagonistes d'aquell dia i altres companyies
que ja estiguin per Tarragona.
Qui posarà música amb aquesta festeta preinauguració
davant del Teatre Tarragona?
Doncs la Sicària, i no sé si tenim...
Em sembla que és l'Agustí, a l'altre costat del fil telefònic.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Què és això de la Sicària, DJ Track?
Doncs és una caravana convertida en cabina de DJ,
en un pub amb rodes.
És com una foodtruck, això de les foodtrucks ho tenim com a molt assumit, no?
Però tu has convertit el track en un set de DJI.
Això és el mateix.
No hi ha foodt.
En el meu track no hi ha foodt.
No, no dones menjar.
Bé, menjar per les oïdes, menjar pel cervell.
Diguem-ne que la música seria la base de la Sicària
i es complementa amb una barra amb begudes.
Normalment intentem que siguin begudes de proximitat
i algun còctel, com per acabar de fer més festa.
Ah, però les begudes surten també de la furgoneta?
Correcte.
Diguem-ne que és un pub amb rodes, amb música i barra.
Val, val.
La part que et toca a tu quina és?
La de servir els còctels o la de posar els discos?
A mi la part més divertida és la de posar música.
Jo soc el DJI, soc el Messi i Gustaf.
Messi i Gustaf, ets d'aquí Tarragona, veritat?
Sí, soc de Tarragona.
Sí.
Agustí, ja fa temps que formes part d'aquesta gran comunitat
de punxediscos que tenim a la ciutat,
que sou molt inquiets, que teniu moltes referències musicals
i que, per sort, cada cop veiem que aneu, seguiu actuant.
Vaja, quin tipus de música posaràs?
Perquè, clar, canvia molt, eh?
Depèn del tipus de festa que fas,
i això és l'inauguració d'un festival de teatre.
Sí, està clar.
No et vull posar pressió, però...
No, no, no. Gràcies, t'ho adreixo.
Bé, bé.
La principal característica és que punxo un analògic i vaig amb vinils.
Aquesta seria com, potser, el que és més característic.
I això fa que el ventall de la música
sigui el que jo hagi portat aquell dia.
Val.
El dia de la inauguració, la idea era portar entre funk, disco i Latin Breaks.
una mica aquest estil.
Potser parlar pel post,
perquè, diguem-ne, que faré com una sessió
prèvia per calentar motors abans de l'hora del teatre
i una altra sessió per la sortida,
al vespre, quan la gent sorti de l'obra.
Ah!
L'hora també és important, eh?
És el que deies, una cosa és...
Clar, a les vuit del vespre...
A dos quarts de set, no és el mateix que a dos quarts de deu.
Llavors, al vespre potser una mica més animadet,
potser una mica de fang més actual
o cúmbia, una mica...
Algú més animat.
Vale, vale, vale.
Tens de tot, eh?
Sempre portes més vinils dels que acabes utilitzant, eh?
Sí, la veritat és que sí.
Sempre veig més que pagat del que toca.
Però això ja forma part d'haver d'anar...
de ser previsor.
Vale.
I coneixes totes les referències que tens.
Vull dir, tu agafes la maleta
i més o menys ja te'ls ordenes en ordre
o vas a l'atzar?
No, la feina prèvia és agafar les tres maletes que prendré
i triar de tota l'estanteria que tinc
què prenne aquell dia.
Clar.
No hi ha...
Encara us passen els dixells,
allò que us demanen cançons.
Oh, i tant, sí, home, això és un clàssic.
Sí?
I les poseu o no?
Si la tinc, sí.
Clar, anant en vinil és bastant més complicat.
Però jo si la tinc, la fico, sempre.
Molt bé.
Perquè llavors vol dir que jo ja l'havia triat
i ja la volia posar.
No, ja tenia en compte poder-la posar.
I jo vol dir que també el públic pilla
i li agrada l'ambient que estàs creant.
Sí.
No?
Que entra dintre del joc.
Molt bé.
Clar, s'ha d'anar en compte perquè serà un moment per...
sobretot a l'entrada,
un moment de distensió, no?
Per ballar i tal,
però especialment per xerrar també,
perquè serà un punt de trobada d'ostres, no?
I llavors ha de ser aquella música que faci festa però que no molesti.
Això mateix.
Bé, la idea és que la gent estigui a gust
i pugui estar per allí i li vingui de, no sé,
i estigui còmode.
Sí, sí, sí.
Ja no m'imagino que a les 7 de la tarda
allò no serà una discoteca.
No és la intenció.
Sinó generar un ambient agradable
abans de l'entrada de l'espectacle inaugural.
Ja que és una furgoneta,
un set, una DJ Track,
però que alhora té aquesta part de còctels.
Quin és el còctel que hem de demanar?
Quin us surt millor?
Quina és l'estrella de la casa?
L'estrella de la casa és el Mosco Miul,
que el faig en diferents versions
i jo crec que el que s'ha de provar
és el Tarraco Miul,
que el faig en xerrer.
Què porta? Què porta es pot dir?
Sí, i tant, clar.
El clàssic,
el clàssic és en vodka,
jo feia la versió amb xerrer i porta xerrer groc,
ginger beer,
i gingebre
i lima.
Uau, sona bastant refrescant, eh?
La veritat és que fa molt bé.
Jo el recomano que si ve a ningú el proveu.
Molt bé.
Doncs ja està, Agustí,
sense més,
ens veiem a l'inauguració més,
ens veiem molt
i ens escoltarem molt
perquè estarem allà amb una carpa que muntarem.
Espero que a prou lluny de tu
per sentir-te,
però que puguem parlar de bon rotllo.
Jo estaré instal·lat just davant del Teatre Tarragona,
al mig de la Rambla.
Vinga,
nosaltres estarem per allí també.
Intentarem posar en un moment o altre micròfon,
vale?
Perfecte,
moltes gràcies.
I acabem de parlar.
Gràcies, Agustí,
una abraçada.
Bé,
un abracat.
Adéu,
una abraçada.
Bé,
un abracat.
Bé,
un abracat.
La proposta musical d'aquest C,
d'aquest DJ track,
que es diu La Sicària,
i que combina música,
amb aquest alter ego personatge
que s'ha inventat l'Agustí,
que és Messia Gustaf,
i també la preparació d'aquests còctels.
Seguim endavant amb més propostes
que tindran lloc,
en aquest cas,
a Plaça Corsini,
i és que,
si bé la inauguració
ens durà una festeta
a la Rambla Nova,
sí que és veritat
que les festes festes,
al final de cada jornada del feed,
tindran lloc a la Plaça Corsini,
que és on tindran lloc,
també en guany,
els sopars gentilesa
de la Mercata Central.
I tot just ens traslladem,
mira,
el primer dia,
dijous,
perdoneu,
el segon dia,
dijous,
quan podrem veure l'espectacle
de tota una drag queen.
Jessica Pulla.
Defensa la vostra cultura,
reivindica una vostra cultura,
reivindica on sou,
què som i cap on voleu anar
i, sobretot,
per una Catalunya ben variada
i ben dissident.
Ja ho sentiu,
reivindicativa,
però també caberatera
i, en fi,
de queen,
de dalt baix,
Jessica Pulla.
Bon dia.
Hola, què tal?
Bon dia,
com esteu?
Bé,
amb ganes de veure't
i que portis l'espectacle,
això serà dijous
per amenitzar
el que passarà
a plaça...
Sí, sí,
a plaça Corsini,
no?
A dia 4,
a dia 4,
a plaça Corsini,
certament.
Què ens expliques de tu,
vaja, Jessica?
Vén de té.
Bé,
un...
Uf, uf, uf, uf,
clar,
que tinc moltes coses
per explicar.
A mi m'agrada dir molt
que sóc la transformista preferida
de la vostra transformista preferida,
la catalana preferida
de la vostra catalana preferida
i, el més important,
l'antifeixista preferida
de la vostra antifeixista preferida.
Vaja,
que ets un referent,
t'agrada ser un referent, eh?
Bueno, a veure,
referent és una cosa que,
bueno,
li tinc com una moròdia
al concepte
perquè a l'hora
em fa com molta por
que de sobte
allò em torni
com el punt de referència
per molta gent,
però a l'hora
també em fa il·lusió
perquè al final
jo sempre us he dit,
no tot el que estic fent
no només és per...
perquè és la meva feina
i perquè m'encanta
dedicar-me al món
de l'espectacle,
sinó també és com
una mena de justícia
a la Marieta
que era jo de petit
que no trobava referents
cuir a casa seva
ni al seu voltant
i, bueno,
si puc ser referent
per tota la gent que vingui
doncs jo encantada.
Com és el teu espectacle?
Com és el que veurem
dijous a Corsini?
Doncs el que veureu
és la Vez Antifeixista
que és un espectacle
que porto girant
ja farà
gairebé un any
i que vaig acabar
de fer
gràcies a una residència artística
a un centre cívic
d'aquí de Barcelona
i, bueno,
és una mica
inspirant-me
amb els espectacles
de tota la vida
transformistes
de tota la vida
doncs explico la meva vida
des dels meus inicis
quan vaig néixer
jo que soc de vall
doncs explico la meva relació
amb vall
després quan marxo
estudiar fora
quan entro per primera vegada
en contacte
amb el món del transformisme
fins al dia d'avui
que ja porto 3 anys
doncs treballant d'això
he passant-me'n'he passant-me superbé
sense abandonar una cosa
que jo crec que té
de fet
també està molt vinculat
amb aquest moviment artístic
que és el tema social
o de la reivindicació
també podries fer simplement espectacle
però no
aprofites des del punt de la picardia
i l'humor
per carregar
en aquest cas
contra el feixisme
Sí, bueno
és que al final
sempre es diu una cosa
l'altra que és política
i per mi és veritat
aquesta frase
però per mi falta alguna cosa
o sigui
no només
prevestir-se
implica una exopolítica
sinó també
el que dius del de l'escenari
pot ser molt important
i jo és això
vull dir
de sobte
vaig fer la consciència
que el tema del català
doncs
en el meu àmbit
i en la meva feina
és una cosa
pràcticament inexistent
després veus també
la situació del català
de tots els països catalans
en tot tipus de situacions
socials
polítiques
etcètera
i dius
doncs ha de fer alguna cosa
i a part
no només lluitar
per una defensa del català
sinó perquè el català
sigui inclusiu per tothom
i reivindicar
que això és molt important
que el feixisme
no només es llitza en castellà
sinó que també hi ha en català
i que s'ha abolit
i ha de desaparèixer
i hem de prendre consciència
que aquesta gent
no ha de tenir
cabuda
en els nostres espais
Va, que et faig fer
una mica de reflexió
sobre com està
com veus
el món del transformisme
a nivell d'acceptació
de públic
de persones
que esteu allí
defensant els colors
jo estic molt contenta
perquè me n'he donat
sobretot aquest estiu
que hem estat a moltes festes populars
i que no només hem estat
actives a l'orgull
que al final
sembla que només treballem a l'orgull
perquè
ah, l'orgull
sí, les travestis
sí, les travestis
oh, sí
gays
no, vull dir
que guai veure que
sobretot a Barcelona
avui visc a les festes de Gràcia
i tant
hi ha festes majors
que hi hagi actuat
aquest any
jo he viscoleses
que actuaven
que també s'han d'estar
començant a valorar
com que som cultura popular
que som cultura per tothom
no només per un públic
molt concret
que és el públic
que l'EGTBI
i jo estic molt contenta
perquè en aquests tres anys
que porto treballant d'això
sento que s'ha anat com
hem estat entre totes
picant pedra
per poder dir
ei
també ens mereixem
tenir un lloc
a les festes populars
a les fires de teatre
com per exemple
i jo estic molt contenta
que cada vegada
se'ns escolti més
se'ns valori més
i veiem que també
som una disciplina artística
que té moltes coses a dins
i és molt enriquidora
inclús
Jèssica Pulla
ja ho veieu
dijous
a partir de les 12
de la mitjanit
quan ja acabem de sopar
quan acabem de veure
tots els espectacles
que queden
cap a la plaça Corsiri
acabar de fer petar
la xerrada
dos quarts d'una
no, de les 12
a les 12
Jèssica
a tant punt
m'han dit
l'intre 59
a mi m'han dit
l'intre 59
perquè no es pensin
que és
a les 12 de la nit
del dia 3
no, a les 12 de la nit
del 4
que passem el dia 5
molt bé
dijous
dijous matinada
Corsini
Jèssica Pulla
una abraçada
i ens escoltem
i ens veiem aquí al fit
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
i ens veiem el dijous
més dijous
seguim avançant
va, posem una miqueta de música
amb aquest especial
aquesta hora especial
que farem cada dia
aquesta setmana
de 12 a 1
respecte al fit
sonaran coses així

avui
avui
avui
avui
avui
divico
si no m'entens
en català
Moncheri
com s'ha d'ha
creus que hauria d'acabar
jo l'aquí
tu d'allà
un turista
dins el meu cor
espere que no rompis
tu risco
risco
moncheri
go
go
go
go
go
go
go
go
on
jones
ni
ni
ni
yoko
hono
parella
de la
indigna
de foto
som
en
jo
en
jord
sant
tot
a mallorca
està
flipant
som
i
com
dic
maric
per
baig de
mosse
te
dic
ui
ui
una
història
de ciència
ficció
aquestes
barres
són
revolució
jo
no
vull
una
moda
via
trucada
de
París
a
Lloret
es
n'assaliada
jo
no
vull
una
moda
via
trucada
De París a Lloret que estan massa verdes
Avui, avui, avui, avui, avui, i diguem si em vols
Avui, avui, avui, avui, avui, i diguem
Si no m'entens en català, Montcherri, com s'ha
Crec que hauria d'acabar jo d'aquí, tu d'allà
Un turista dins el meu cor, espero que no rompis
Si no m'entens en català, Montcherri, com s'ha
Crec que hauria d'acabar jo d'aquí, tu d'allà
Un turista dins el meu cor, espero que no rompis
Tu, Montcherri, com s'ha
Montcherri, com s'ha
De París a Lloret que estan massa verdes
Segur, segur que heu reconegut l'accent
Venen des de les Illes Balears, es fan difades i són una proposta de pop en català
Combinen cultura queer amb aquesta sonoritat autotune, ja l'heu sentit
I sobretot busquen ser o semblar molt modernes i molta, molta festa
Ferran Pi, Vicenç Calafell i Ángela Exojo són un trio format per dos mallorquins i un català
Amb aquest projecte musical que parteix de les Illes Balears, que vol ser innovador i reverent
I ja ho heu sentit i ho heu notat, perfectament ballable, això ens diu el seu full de promoció
I és ben bé així i és per això també que els han convidat a fades
Les han convidat a participar d'aquesta gran festa de cloenda
Que serà el dissabte dia 6 a la 1 a plaça Corsini
Abans passaran altres coses en aquesta festa final
Ja us dic que tindrà lloc a plaça Corsini abans i després
Per tancar del tot la nit a partir de les dues de la matinada
Dissabte, eh? Ens en anem al final del fit, sí que és veritat
Però avui el titular del programa és
Què passarà a Corsini aquests dies?
Doncs dissabte, festa final del fit
A les dues del migdia de la nit, perdoneu, de la matinada
Poden sonar coses tan xues com aquesta
Mira l'acabada, canto amb aquesta vésa
El canto perquè ella és la més marrana
Elles van picar en pandero
Com rebota el seu trossero
Sembla que ballin serranes
Perquè me la vosa i es veia l'anat
Postes el cap de setmana
Passarida per un ritme rellatanga
I quan ja estàs fent un pens a l'ariga
I de cop la llença per les gates
La cançó més desitjada
I la gossa
I la sorda
No t'incorda
No tia, t'he dit sorda
Segur, segur, segur que ja heu ballat, heu cantat
I ja coneixeu aquesta versió de la Serie G
De Svetlana
Però la ballareu amb més intensitat, jo crec
Perquè us vindrà tot el subidon i el baixón
De que s'ha acabat el fit dissabte a les dues
Amb la proposta musical
La selecció musical de Peda Caliu i Pol Bernard
Que s'ajunten, fan un duet superxulo
Darrere dels plats o de la llista d'espot
I jo no sé com s'ho faran
Mariona García, bon dia
Hola, bon dia
Com esteu?
Bon dia
Tercera, bé, bé, amb ganes de festa
Tercera edició
En què, m'assembla, eh?
Tercera en què Peda Caliu
Que et vas estrenar així com espontàniament el fit
I ara et conviten sempre per tancar
Què passa?
Correcte
Ens vam estrenar el desè aniversari del fit
Al camp de mar
I ara, doncs, bueno, ja
Si no em diuen el contrari
Jo compto poder seguir punxant l'última nit del fit
O la primera, la que necessitin
I ho fareu, Peda Caliu, a quatre mans
Amb el Pol Bernard que s'ha apuntat a la proposta també
Pol, bon dia
Molt bon dia
Doncs, com no
Vaig ser cartell del fit
L'any que Peda Caliu
I tot això ha generat una sinèrgia
De fer una proposta
A més que vam ser el conductor d'aquest any
De lo queer
De lo dissident
De l'underground
De la maritona
I del crash, eh?
I del crash
S'ha de tenir
Heu d'estar molt, molt
Heu de fer un bon match
Heu de tenir molt de crash vosaltres dos
Per bona sintonia
Vaja, per poder punxar coses coherents
Perquè esteu d'acord amb els gustos musicals?
O cadascú us tirarà cap a casa seva
I això serà com un mix molt raro?
No, bueno
És un crash molt fort el que tenim
Estem
Estem
De nòvia
Diguéssim
De l'època més dolça
De qualsevol noviazgo de verano
No?
Estem
Estem, bueno
De pell de l'època
Perquè no sabíem que ho havíem fet tan bé
Ho vam descobrir fa pocs dies
I ara estem molt emocionades
I amb moltes ganes
D'això
De portar-ho a la plaça
I que la gent s'ho passi
O sigui
Només que s'ho passi
En la meitat de ver
Que ens ho passem
El Pol i jo
Posant aquests femassos
Ja ho tindríem
No?
Va, doncs Pol, mullet
Perquè la Mariona
Ens ha dit que poséssim
Aquesta cançó
A la CDG
Amb aquesta versió d'Esbetlana
Però per tu
Quin seria el temàfol
Temacle?
Que deia el Rodrigo Cuevas
Quin seria el temacle?
Ui
Per mi el temacle
El temacle
És d'Ame
De Batgial
Que aquella
Que d'Ame
Que fa cras
Tot això que sigui
Enganxar-se
A la nit més calenta
És una nit de divas
I és una nit
De com diu
Rodrigo Cuevas
De romeria
O sigui
És un festivalàs
O sigui
Nosaltres apretarem al màxim
Perquè tothom faci cras
O sigui
Totes hem de sortir
Amb un cras
De la plaça
Corcini
Mira, mira
La Sílvia
La nostra tècnica d'avui
Que està super al cas
I he trobat la Batgial també
Del final tenim
Esbetlana i Batgial
Escoltem una miqueta
Nois, ho tindreu
Una miquina difícil
Perquè és que abans
El dissabte
Hauran passat altres coses
Mira, haurem tingut concert
De Fades
I de Greta
No els tenim
No les tenim
Qui són?
Bueno
Nosaltres estem
Emocionadíssimes
Creiem que ens pot jugar
O sigui
És un repte
Però també ens pot jugar
A favor
Perquè
Començarem amb Greta
Que jo crec que
Tothom
O sigui
Tothom està una mica
Expectant d'escoltar
Aquest
Primer
Bueno
La seva primera
Com a aparició
Ella sola
I veure què tal
Funciona
I veure què funcionarà
Superbé
Amb el públic
Del fit
I després
Fades
Portarà l'energia
Ja pels núvols
Perquè
Acabarà
Tothom
El seu concert
Suat
I hauràs refregat
Ja tot el terra
De la Corsini
Perquè
Són cançons
Superballables
I elles tres
Ho fan increïble
I després
Nosaltres
Bueno
El listón
Està muy alto
Però
Intentarem
Que la gent
Continui
Amb aquesta energia
Fins
Fins al final
Fins que ens facin
Fora de la plaça
I
Que
Que segueixin
Ballant i gaudint
Com ho hauran fet
Amb la Greta
I amb Fades
A part d'aquestes
Actuacions en directe
També tindrem això
Com dèiem
Una bona presència
Al fit
De selecció musical
De música enllaunada
Però que se sap seleccionar
I punxar
A ritme
I fer ballar la gent
Ara parlàvem
Amb la Sicària
Que inaugurarà
Després
L'últim dia
Arriveu vosaltres
L'espe de Caliu
La Mariona i el Pol
I
Entre mig divendres
Tenim un friqui bingo
En què és diferenciar
Lo vostre
Del friqui bingo
Què diríeu
Perquè jo te'ls vaig
Compuntar friqui
Jo crec que
En diferència
D'un friqui bingo
Que
Som una mica
Vedet
I això
Som com
Les majorets
De Torrefort
O sigui
Nosaltres
Farem
Una ballaruga
Punxarem
És una experiència
Bivisual
Totalment
Aleshores
El diferenciar
Que és una cosa
Més punxada
I que també
Hi ha una reminiscència
D'un tècnic
Hi ha una base musical
Molt marcada
O sigui
És molt més
És molt més musical
I coreogràfic
Que d'interès
Que també n'hi haurà
Perquè no deixarem
A ningú enrere
Molt bé
Clar
Posareu les cançons
Més llargues
Més fins al final
Per entendre'ns
No?
I la idea
És que la gent
Balli i canti
No tan cancerti
Tot i que seran
Cançons
Molt
Molt conegudes
No?
Sí
Molt conegudes
Nosaltres
Volem que
Que tothom
S'ho passi bé
Llavors la nostra
Intenció
És
És que
Posar una miqueta
De tot
Començar amb música
Molt
Popera
Molt urbana
Però que tothom
També està
A l'ordre del dia
Diguéssim
Que tothom la coneix
I després nosaltres
Ens heu de donar la mà
I confiar en nosaltres
Que us portarem a fer
Un viatge tropical
Que acabarà
Amb un final
Explosiu
I
I rei
I nosaltres
A mesura que vagi avançant la nit
També anirem retallant
Ja les cançonetes
I us començarem a fer
Ens anirem soltant
Nosaltres també
I fer els nostres
Que ens hem atrevit
A fer els primers
Maix ups
De cançons
I barreges
Que segur
Que segur
Que el disfruteu molt
Molt bé
Molt bé
Escolta
Ja per acabar
Re
Teniu un minutet cadascú
Per recomanar-me
Alguna de les obres del FIT
Perquè sou
Part activa
I públic
Més que actiu també
Dintre del FIT
Des de fa un munt d'edicions
I la vostra recomanació
És experta
M'agradaria que
No ho sé
Que em recomanéssiu
Alguna de les moltes propostes
Que té el FIT enguany
Doncs mira
Jo començaré
Recomanant
Opereta
Que és el dissabte
També
Que és una obra
Deliciosa
Que a més a més
Em sembla molt encertada
Per fer
Tancament
De l'edició
I que segur
Que a tothom
Li encanta anar-hi
Recomano moltíssim
Que us hi apunteu
Vale
Opereta
La companyia
Cor de teatre
El dissabte
A dos quarts d'onze
Al Teatre Tarragona
Guanyadors dels Premis Butaca
2011
Millor espectacle familiar
Parlem amb ells també
Pol
Te toca
Què recomanes?
Doncs jo
Si hem de començar
Per algun puesto
Començaria
Per la inaugural
Del Roberto G. Alonso
Que em sembla
Una peça
Fantàstica
Una delícia
On
Hi ha un equip
Meravellós implicat
També hi ha
Molta presència
D'aquí
Tarragoní
I
Crec que
Com a peça inaugural
Per obrir
El nostre
Estimat
Crec que
Ningú
L'ha de perdre
Per entendre
Tot el fil conductor
Del festival
Per mi
És la meva aposta
Molt bé
Comencem fort
Sí senyor
Amb el Roberto G. Alonso
L'Homlines
Serà el dimecres
El dia 3
Just després de tot
Aquest xou
Que hi haurà a la Rambla
Doncs entrarem al teatre
A les 8 del vespre
Per veure
La dansa
O l'espectacle
No ho sé
Corporal
Escènic
Del Roberto G. Alonso
I la seva companyia
Pol Bernard
Mariona García
P. Caliu
Moltes, moltes gràcies
Comencem amb altres
Les entrevistes
I tancarem el fit
Amb vosaltres
Ens veiem per allí
Vale
Quin honor
Has vist
Núria
Bueno, ens veiem allà
Et volem veure
Ens veiem
Al final
Sí, sí, sí
Ja ho podeu
Tenir en compte
Escolta
Ja que parlem
Passeu-me una foto
En què esteu tots dos punxant junts
Tot això
Tot aquestes entrevistes
Que hem fet
Ara ho punjarem a la web
I així
Sortireu ben guapos
Sí?
Sí
Vale
Pol i Mariona
Una abraçadota forta
Gràcies
A tu
Una abraçada
Adéu
Adéu
Si no us voleu perdre res
Del fit d'enguany
Cada dia
Aquesta setmana
Com a mínim, eh
De 12 a una
Escolteu Tarragona Ràdio
Perquè fem aquest especial
Fit
Ho deixem aquí
Que hem arribat a la una del migdia
Penjarem els continguts també a la web
Allà podreu repascar les entrevistes
Demà
Més festival de teatre
Més fit
Més festival de teatre