Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, Jaume.
Fado.
Ja.
Uh, me compra una flor.
Uh, destem a part de rambes.
M'encanta Barcelona, mon amour.
Ai, fes, això no va enlloc.
Avui, avui, avui, avui, avui, avui.
I digam si em vols avui.
Avui, avui, avui, avui, i digam.
Si no m'entens en català, moncheri, com se va?
La cronia va acabar, jo la quito d'allà.
Un turista dins el meu cor.
Espero que no rompis tu disco com, disco com, moncheri, gocó.
Go, go, go.
Go, go, go.
Anjone no ni neyoko ono, para allá de la indignada foto.
Som en Chopin i en George Sand, tota Mallorca està flipant.
Som icònic, maricònic, per Baida Mosa te dic oui, oui.
Una història de ciència ficció, aquestes barres són revolució.
Jo no vull una muda de dia trucada, de París a Lloret, esna saliada.
Jo no vull una muda de dia trucada, de París a Lloret, que està massalada.
Avui, avui, avui, avui, avui, avui.
Si no m'entens en català, moncheri, com se va?
Crec que hauria d'acabar jo d'aquí, tu d'allà.
Un turista dins el meu cor, espero que no rompis.
Turis, go, go, go, go.
Si no m'entens en català, moncheri, com se va?
Crec que hauria d'acabar jo d'aquí, tu d'allà.
Un turista dins el meu cor, espero que no rompis.
Turis, go, go, go, go.
Moncheri, go, go.
Moncheri, go, go, go.
Turis...
Ah, i amb la música de fades, que en tenim ganes,
arribaran demà per simbolitzar o per fer,
per posar-nos la cirereta del pastís al final de festa del que serà el fit.
Atenció, perquè encara ens queden un parell de dies intensos de festival
i els volem celebrar i recomanar-vos-los a tots vosaltres.
Un programa especial, el que comencem ara,
quan passen sis minuts del punt del migdia,
avui una mica, qui tínia més tard de l'habitual
i en què se'ns agloparan els temes
i també les propostes escèniques, teatrals.
Comença aquest especial dedicat al fit
i ho fem avui saludant-vos des de Caixa Fòrum Tarragona,
perquè tant avui com demà al matí
tenen lloc aquests workshops,
aquesta mena de tallers molt interessants
sobre diferents aspectes de teatre
amb les companyies que venen a representar el fit
i que, a més, i això és molt de valorar,
estan recomanats no només per a gent
que és professional del teatre,
sinó que són tallers pensats perquè arribin a tota la ciutadania,
que tingui una mica el coquet per conèixer alguna cosa
sobre les arts escèniques,
doncs pot participar d'aquests tallers.
Bé, ara, de fet, ja no pot,
perquè els workshops des del minut zero
que van quedar del tot amb les places ocupades.
Mireia i Llamòle, bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Molt bé.
Molt contenta d'estar aquí.
I molt per aquí, que esteu,
Mambo Project,
que vau a Tarraia fa uns dies per preparar Jovent,
per rebrear-lo aquí,
heu fet una mena de preestatge, no?
Ara ja esteu immersos,
cada dia feu l'obra i us veiem a tota hora.
Des de la rebuda que ha tingut aquí al fit,
sempre és un festival que ens tracta superbé,
ja veníem ja ja fa uns quants anys
i estem contents d'haver pogut estrenar aquesta peça aquí.
De moment ja porteu dues o tres representacions.
Ahir a la tarda crec que n'hi havia un parell, pot ser?
Sí, ahir vam fer dos passes,
avui dos més i demà dos més.
I què tal les primeres reaccions del públic?
És que penseu que aquesta obra s'estrena aquí a Tarragona, al fit.
Per tant, és el primer feedback calent que teniu.
Sí, és veritat que hem estat fent residència d'altres llocs
i hem fet assajos.
Llavors ja teníem una mica la sensació que tindríem...
Contents de com hem construït la peça
i com el públic l'està rebent ara,
que és tan diferent d'Iaia.
Què us diuen? Això és el que us diuen, no?
Diferent.
L'estructura és bastant la mateixa,
si hi parteix del mateix,
la tècnica de l'erbatim,
el teatre documental, l'immersivitat,
però els temes són absolutament diferents
perquè aquí són els joves que són els testimonis
que encarnem nosaltres.
A mi em deien ahir,
preguntant després a última hora del vespre,
a veure què havia vist la gent
i què els hi havia semblat,
i deia que valoren el públic,
valoren aquest punt immersiu,
aquest participar,
allò que compartim tots el que seria un escenari.
Sí, aquesta immersivitat,
i és veritat que la participació del públic,
quan hi ets tens ganes,
o sigui, molta gent entra i diu,
ai, no em fareu participar, no, quina por,
i sempre diem, ja veuràs que quan surtis
tindràs ganes d'haver participat més,
i amb jovent encara passa més,
les participacions estan super, super guiades,
qui vol participar i qui vol no,
o sigui, mai hi ha una participació obligada,
i és veritat que forma part de la peça
d'una manera molt connectada
i la gent s'ho passa bé participant, sí.
Però això és jovent,
això és l'obra que podreu veure encara
amb quatre passis més,
dos per tarda, avui i demà,
i la trobareu al teatre al magatzem.
Però ara parlem del workshop,
el que heu vingut a fer aquí a Mambo Project,
que és explicar com funciona aquesta tècnica que tanxo,
la tècnica verbatim,
que a més us és molt pràctica
a l'hora de fer teatre documental.
Sí, exacte, aquest workshop,
quan ens vam proposar de fer un workshop,
vam tenir claríssim que havia de ser la tècnica verbatim,
perquè és una tècnica que també no és molt coneguda,
no moltes companyies les utilitzen,
i llavors crec que és interessant pels intèrprets
descobrir aquesta manera d'encarnar personatges,
d'encarnar testimonis reals,
i res, la nostra intenció ha sigut avui,
doncs, amb aquests participants,
fer un testet del que és la tècnica verbatim
i sobretot com nosaltres la treballem,
perquè hi ha companyies que la treballen de maneres diferents,
i com des de Mambo Project es treballa aquesta tècnica,
i això, donar-los eines perquè ells,
si volen un futur, la puguin utilitzar.
Això per entendre'ns és,
i ho veureu clarament,
perquè els actors tant d'allà,
i allò vau veure com ara de jovent,
porten una mena de pinganillo que dèiem nosaltres,
un auricular petitat a l'orella,
i consisteix en què?
Fer arribar al públic els testimonis reals,
els testimonis de tot aquest treball documental previ,
a través del que escolten els actors.
Els actors escolten els testimonis a la seva orella,
amb aquest auricular,
i tal qual ràpidament ho transmeten,
gairebé sense interpretació,
o intentant interpretar a temps real,
tan fidelment com sigui,
reproduir el que diu el testimoni.
Sí, sí, exacte, és el que dèiem,
doncs reproduir exactament,
intentar mantenir els errors lingüístics,
els errors de pensament,
tot, l'entonació,
tot per intentar que el testimoni arribi al públic
de la manera més fidel possible.
Bé, és una tècnica que serveix molt pel teatre documental.
Clar, podríem tenir el testimoni en pantalla,
el podríem tenir amb una projecció,
però llavors no el tindríem actors,
o els actors ferien un altre paper,
i aquí s'ajunten com les dues coses.
Exacte, sí, sí,
és la cosa del teatre en directe,
que el teatre és en directe,
i que per tant és diferent de veure un documental,
sinó que tu tens l'actor que està interpretant
aquest testimoni real,
i que pertany a una teatralització també de la peça,
que agafes els testimonis,
no agafes tot el testimoni,
sinó que escolls les parts que tu mostres
per crear una dramaturgia teatral
que tingui un sentit per a l'espectador.
Ara parlarem amb alguns dels participants d'aquest taller,
que fa molta gràcia preguntar-los,
perquè s'han posat els auriculars
i han fet la tècnica,
però així a pelo,
sense preparació prèvia, amb fred.
Però feies tu referència,
ho trobo molt interessant,
que és una tècnica que va començar
amb una finalitat com a pràctica,
de reproduir teatre polític,
potser de la manera més fidelment possible,
ens traslladem als anys 20,
després dels anys 60, ja?
Sí, de fet és això,
va començar com a la necessitat
de portar la realitat a dintre l'escena
d'una manera fidel, no?
I amb el teatre polític,
que es va veure claríssim,
és una eina que també s'utilitza molt
en teatre polític,
també en teatre social,
per encarnar personatges,
per treballar l'empatia,
però tot això s'utilitza també
en aquests àmbits
i va néixer com una cosa de teatre polític.
Els orígens exactes
no se saben ben bé,
no hi ha ningú que digui
aquesta persona es va inventar
la tècnica verbàtim,
però sí que va néixer això,
va començar als anys 20
i als anys 60 és quan es va popularitzar més
i companyies com de fet
la National Theatre de Londres
l'utilitza.
Molt bé.
Doncs t'alliberem, Mireia,
vés a descansar,
agafar,
a beure una mica d'aigua per la veu,
que després has de continuar el workshop.
Els hem enganxat a mig,
a mig taller
i estem part de la seva pausa
a atendre'ns a nosaltres.
Sílvia Petit, bon dia.
Bon dia, companya, amiga, com estàs?
Què fa una periodista com tu aquí al FIT?
Una periodista enamorada
d'aquest festival que es diu FIT
i la possibilitat de fer un taller
que moltes vegades
estan destinats a gent professional
i des del periodisme
o des d'una altra feina
poder destapar aquesta actriu i actor
que ens agradaria ser
és molt xulo.
T'esperaves que seria així,
la tècnica Verbatim?
Tu ja sabies més o menys
el que venia a explicar-te
i, de fet,
potser has vist jovent fins i tot,
però t'ho esperaves?
Sí, he vist Iaia que em va encantar,
jovent que em va encantar,
però és veritat que sembla més fàcil
perquè al final tens la sensació
que has de reproduir el que escoltes,
però no és això.
Has d'escoltar, has de repetir,
has de dir-ho igual
i, a més a més, has d'interpretar.
Per tant, ai, que em sona el telèfon.
Per tant, és molt més complicat,
però és molt xulo descobrir
aquesta tècnica, per mi, tan desconeguda.
Busquem més testimonis.
Com et dius?
Hola, sóc la Nur.
Com?
Nur.
Nur.
Mira, gairebé com jo,
que em dic Nur, ja.
Ah, mira,
soc la Ia.
Sí, sí.
Escolta.
És la Llorquina.
Ah, xica.
Què fas per aquí?
Doncs estic fent feina
d'educadora social a Barcelona,
però, bé,
he vengut uns dies de vacances,
entre cometes,
perquè també estic fent de voluntària
al fil,
estic supercontenta.
Ja deia jo,
que aquesta noia em sona,
jo l'he vist aquests dies
amunt i avall, eh?
Sí, senyora.
Avui vaig vestida de carrer,
però sí.
Normalment porto la semarreta vermella,
doncs.
Exacte.
I acreditació.
Com ho estàs veient?
És el primer any que fas de voluntària?
No, és el segon.
Vale.
I què tal?
Fins i tot comparativament
respecte al fit de l'any passat.
Doncs l'estic gaudint molt
i cada fit és diferent.
Vull dir,
cada fit té un concepte
totalment diferent
i al final
és que, bueno,
la sala trona
d'unes propostes xulíssimes
i, bueno,
al final,
noves dramatúrgies
que no esperes absolutament res,
però, bueno,
és que ho disfrutes moltíssim
i, bueno,
al final això és el fit
que cada any,
bueno,
no saps el que et trobaràs.
Venies ja amb intenció
de fer el workshop
de sabies que et trobaries
o ha sigut també...
Vinga,
sorpreneu-me.
Seguíem amb el project
i també he vist
Llaia i Jovent
i em van encantar
i vaig dir,
bueno,
segur que el workshop
serà una passada.
No tenia ni idea
i vaig demanar
a les companyes també
què és per batim,
què és per batim
i avui m'hem descobert
i, de veritat,
que és una tècnica
supercomplicada,
però molt complicada
de connectar servei,
context,
espai,
la gent,
mirades,
el volum,
la memòria.
Anem ara amb l'Oriol Grau.
Oriol, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bé,
vas allargar fins ara i la nit?
Una miqueta, sí,
perquè faig quedar adormit, no?
Sí, sí,
vaig allargar fins a tard.
Vaig arribar del fit
i em vaig posar a veure sèries.
imagina't tu.
Fos res?
Sí?
Sí, sí, tinc aquest bici.
Doncs no fas ulleres ni res, eh?
No?
No, no.
Bueno, perquè em poso la de mera cada nit.
És guapo de mera,
diuen per aquí.
Després us preguntaré
si ahir vau anar a veure
els burrós,
que li dic jo,
me'n dieu el què,
perquè a mi em faltava,
aquesta me va faltar ahir.
Oriol,
tu que ets un actor
doncs d'una tècnica diferent,
no ho sé,
havies provat mai la tècnica
de la tècnica de la batim?
Què va,
què va,
la desconeixia,
havia vist l'any passat
Iaia
i en guany jovent
i desconeixia
com es feia
i sembla que sigui fàcil
quan t'ho expliquen
però en realitat no ho és.
Ara estem practicant,
ens posen auriculars
i hem de reproduir
exactament el que sentim
i és complicat
reproduir els errors,
les pauses,
la respiració de la persona,
no?
Realment has d'entrar
dins d'una altra persona.
Com a actor
és interessantíssim,
apassionant.
A part,
ara ho comentàveu també,
has de desaprendre
doncs allò del teatre
de text après,
de la memòria,
perquè aquí ni memòria
ni històries,
ho has de fer a la primera,
de fet així ho heu fet,
no ho heu sentit,
no heu tingut la prèvia
d'escoltar i després fer-ho,
sinó que ho has de fer
mentre ho escoltes.
És que et proposen
una cosa molt més difícil,
que has d'actuar
sense raonament,
sense cervell,
no has de pensar,
has de tirar-te,
de fet ella posava
l'exemple d'un monopatí,
t'has de tirar el monopatí
fent baixada
i a veure què passa
i això és el complicat
perquè sempre hi posem
la racionalització
i aquí fa nosa,
la raó fa nosa.
I la finalitat,
o sigui,
el fer el producte final,
s'agraeix,
es nota,
tot això que es busca,
si realment ho fas bé,
aquesta puresa del testimoni?
Suposo que quan estàs
fent teatre documental,
sí,
perquè ets fidel,
exactament,
no només a la respiració
del testimoni,
és a dir,
no cal que vingui el testimoni
perquè hi ha un actor professional
que te'l clava,
exacte,
sí,
va per aquí això,
però sí,
sí.
Ai,
que xulo.
Vinga,
darrer testimoni
tot plegat,
com et dius?
Jo soc el Quique López.
Quique López,
quina vinculació tens
amb el teatre?
Doncs jo la veritat
és que no soc
professional del teatre,
jo soc enginyer,
el que passa és que fa molts anys
que vinc aquí a Defit,
ja vaig vindre
des de la primera edició
i la veritat
és que sempre,
sempre,
sempre m'apunto
i m'apunto a més
amb els ulls vendats
o envenats,
no sé el que vinc a veure.
sempre m'acrec les propostes
que prepara el Joan Negri
a través del Fit
i, bueno,
hi ha coses que m'agraden més,
unes altres coses
que m'agraden menys,
però en conjunt
sempre m'aporto
un sabor de boca
impressionant.
Però està xulo
perquè no només,
o sigui,
hi ha el públic aquest
que dius jo com a públic
el que emetgen
i ja em va bé tot,
però els que feu el workshop
és un valor extra,
és un punt afegit
perquè és activament,
m'hi poso.
Sí,
la veritat és que sí,
però bueno,
però és també una oportunitat
de sortir una mica
de la teva comoditat
del dia a dia
i enfrontar-te una mica
als teus tamors,
no?,
i veure com funciones
dintre d'un espai
que no és el teu.
Jo,
la veritat és que
no tinc cap tipus
de relació amb això,
vinc d'un altre món
completament diferent
i ho disfruto molt
perquè, bueno,
me veig en un altre escenari
molt diferent
del meu dia a dia
a una oficina tècnica.
Això no ho aprofitaràs mai,
el que estàs aprenent
aquí del verbatim
mai a la vida,
no us pot dir mai,
però...
Bueno,
no et pensis,
no et pensis,
no et pensis,
el tema del verbatim
segurament no ho aprofitaré,
però, bueno,
però el fet de tenir
d'actuar una mica,
encara que sigui
aquí amb un conjunt
petit de gent
i de fer aquest tipus
d'interacció
que està fora
del teu marc habitual,
doncs això sí que
ho pots fer servir
amb el dia a dia
perquè, bueno,
perquè hi ha moltes situacions
en què, bueno,
haver desenrotllat
aquestes característiques
te va molt bé, no?
Molt bé.
Difícil, eh?,
això d'anar repetint.
Dèiem,
dèieu allà dintre
i en certa manera
a mi també m'ho he ressemblat,
però, clar,
no és el mateix que té
el punt aquell
de la traducció simultània.
Si ja és xunga
la traducció simultània
perquè has d'escoltar
i alhora el teu cervell
ha de traduir
i no et pots perdre paraula,
bueno, aquí no tenim
l'efecte de traduir,
però sí que tenim
l'efecte d'interpretar
d'alguna manera,
de posar-te la pell.
Sí, la veritat és que sí.
Jo ho he vist molt complicat
i abans que arribessis
hem estat fent un exercici
que es deia
menjar l'orella,
que eren tres persones
parlant amb una altra,
amb una quarta persona,
la quarta persona
tenia d'intentar dir
tot el que deien
les altres tres persones.
O sigui,
discriminava,
agafava trossos
i anava dient
sense pensar
el que deien
les altres tres persones.
La veritat és que
era com una mena
de tortura xina petita,
però amb un resultat
molt interessant.
La veritat és que
ha estat molt xulo.
I sí, sí,
és veritat.
O sigui,
quan te van dient coses a l'orella
i tu ho has de repetir
fidedignament,
sembla molt fàcil,
però és molt complicat
perquè ho has de dir
tal i com tu ho estan dient,
ho has d'interpretar
de la manera que tu estan transmetent
i no tens temps.
No és que escoltis una frase
i repeteixis una frase,
és que escoltes una síl·laba
i has d'enganxar
a repetir
el que t'estan dient
per no perdre el ritme.
Llavors,
una mica complicat,
però bueno,
però està xulo.
Tinguem en compte,
doncs,
quan aneu a veure Jovent
al Teatre Magatzem,
que veureu els actors
i actrius
amb el pinganillo,
amb aquest petit auricular
a l'orella
i això és, doncs,
que estan aplicant
aquesta tècnica
verbatim,
que si no ho saps
al començament
descol·loca una mica
perquè parlen com nois i noies
de 16-17 anys
i dius,
ai, què, què?
I llavors ja, doncs,
entres en el joc,
si ho saps.
Doncs això és el workshop
que està tenint lloc
aquest matí aquí
a Caixa Farum Tarragona.
Abans de tancar,
m'agradaria que em valoréssiu
si vau veure ahir
d'on se descomponen
les col·les de burros
perquè jo ja
me vaig quedar avançuda
i ja me'n vaig haver d'anar
cap a casa
i no la vaig veure.
Si la vau veure,
si us va agradar...
Mira,
jo et diré,
a veure,
a mi em sap greu
quan tinc una...
De fet,
he arribat
i el primer que he dit
Oriol,
què et passa amb l'obra?
Perquè et fa com a...
Em sap com a greu
que no m'hagi agradat,
no?
Dius,
ostres,
igual no l'he entès,
igual no estic en el nivell,
però penso que el teatre,
com la pintura,
com tot,
t'agrada o no t'agrada,
no?
Vull dir això.
Jo, sincerament,
la vaig trobar molt pesada,
la vaig trobar molt llarga,
amb uns diàlegs
molt repetitius,
em donava la sensació
que tancava els ulls
i ja havia passat
una altra vegada
el que estava passant.
Després,
quan escoltes a gent
colombiana,
mexicana,
tenen un altre to de veu
que és molt més a baix,
que arrosseguen més les paraules,
clar,
vens a sopar,
de la cerveseta,
de tot el dia,
de treballar,
de caminar pel fit
i a mi em va agafar
un down d'aquells,
però em comentava la Nur
que igual,
no?
I amb l'Oriol,
fins i tot,
no?
És com que reparto
un poc los sentimientos,
eh?
Però sí que,
mira,
quan cantaven
em semblava brutal,
la posada en escena,
el riu,
em semblava superxulo,
tot el que vaig veure,
però a mi personalment,
i parlo jo en primera persona,
em va com endormiscar una mica,
em va semblar llarga
i feixuga.
Alguna cosa més?
El tema era dents,
eh?
Per tant,
havia de tenir un...
Sí,
al final,
sí,
contant una història
que,
bueno,
molt trista,
molt dramàtica,
i supos que també
el ritme i el to
era aconseguir
aquest dramatisme,
però a mi
se'm va fer molt dura
i jo potser
no en tinc de teatre,
però al final
sí que tinc uns gustos
i a mi no em va agradar.
És important això
que deia la Sílvia,
també,
que veníem del sopar
i veníem d'un primer dia,
d'un,
no?,
d'un holgorio social,
bueno,
i llavors
potser va ser
una baixada de marxa,
segurament.
Sí,
perquè mira,
el dia abans,
per exemple,
que era el Roberto
G. Alonso,
era un drama
perquè era el bullying,
però hòstia,
sorties del teatre,
uah,
o sigui,
amb una sensació
de quina merda,
no?,
aquesta violència,
però a mi m'havia agradat tant
i a la gent
que sorties amb un subidon
d'abraçar-lo amb ell,
d'abraçar la gent,
la sensació,
no?,
era una altra cosa,
en canvi ahir era,
jo vaig dir,
jo me'n vaig cap a casa,
que vaig anar una estona,
perquè al final
vaig rectificar el camí,
vaig anar una estona
a la Cursini,
però sorties,
jo vaig sortir com,
uah,
molt avall.
ara em falta parlar
de Jéssica Pulla.
Van a veure sèries,
l'Oriol van a veure sèries,
com pot ser?
Pot ser que vagà una mica
també xof,
potser per aquest ritme
de l'obra i tal,
però jo el que volia defensar
és que l'interessant del fit
és que,
com que és internacional,
t'ensenya altres llenguatges
i altres llenguatges
que aquí ens sembla,
jo vaig tenir la sensació
de dir,
ostres,
això és molt anys 80,
no?,
saps?
Un ritme i una cosa,
cadència,
que ho fèiem servir nosaltres
i ara estem en una altra situació,
però de sobte dius,
ostres,
és interessant que a Colòmbia
estiguin encara
amb aquesta cosa,
no?,
i aquesta mena d'explicar
molt l'atahuapalliopanqui
i molt aquesta cosa,
no?,
no ho sé,
una sensació bé,
bona,
xula,
internacional.
Internacional,
estrena a Europa,
això,
bueno,
es fa goig dir que el fit
ho ha fet.
Alguna aportació?
Sí,
bueno,
jo una mica en la línia
de tothom,
una mica de baixona,
però potser també
l'ubicació de l'obra,
bueno,
ho afavoria una mica,
no?,
un drama social costumbrista
colombià,
la veritat és que era
una mica complicat
que te deixés una mica
cap a dalt
per anar de concert,
la veritat.
I Jéssica Apulla,
que algú va,
sí,
a veure,
jo per reanimar el meu cor
i la meva salut mental
i física,
vaig dir,
vinga,
passem per la Cursina i Tarragona,
el que té bosc en 5 minuts,
estàs de tot arreu,
i vaig baixar,
i bé,
jo ja l'havia vist
i al final és un xou obert
per riure,
per passar-ho bé,
per compartir,
i mai decepciona
i sempre te'n vas a casa
amb el rotllo travesti
per arriba
que dius,
vinga,
boníssim.
Sí,
a més va ser un espectacle
molt personal,
molt xulo,
molt musical,
es va canviar,
era còmic,
però era crític,
i és com,
bàsicament va expressar
aquesta,
no?,
aquest,
el que pensàvem tots
al final,
però d'una manera
teatral,
molt xula,
molt divertida,
molt acrits,
i també era un espai això
de reanimar-te,
no?,
de despertar
i de poder,
no sé,
d'estar amb la gent,
perquè clar,
els teatros,
doncs,
bé,
evidentment estàs en silenci,
et gaudeixes,
tal,
però allà a la plaça
en obert
ja feia fresqueta,
no sé què,
amb una cerveseta,
doncs,
a mi em va,
bé,
m'encantar.
Ja l'he vist,
però és que cada vegada
es dic,
bé,
a mi m'encanta.
Doncs avui a Corsini,
com a final de festa
tenim un friki bingo
que a més,
mira,
no hi mal que per viat no venga,
diuen en castellà,
un rafany molt xulo,
que vol dir que ens ha fallat
a 14.4,
però per qüestions de la companyia
finalment no poden venir,
però bé,
avancem el friki bingo,
avui a 3 quarts d'11,
per tant,
sopar i friki bingo,
exitazo seguro.
Puc dir una coseta?
Home,
tu que vens a tot el fit
a fer entrevistes,
crec que t'has de comprometre
públicament
a fer un workshop
l'any que ve
i estar dins
i viure-ho en primera persona,
Núria.
Però és que no em deixen,
perquè jo abans de venir aquí al workshop
estava fent controls
del programa d'abans,
a mi,
li dius al meu jefe
que m'alliberi
i que em dediqui només a ser
xica festivalera,
jo encantada.
Si la Núria no ve a fer un workshop,
ningú respondrà a les seves preguntes,
per tant,
no hi haurà especial fit
i no servirà de res.
Vinga.
Com amenaça?
A mi em vindria de gust
perquè quan us he vist aquí
amb mitjons
o amb els pels descalços,
fent, no?,
fent tot això,
dic,
ai, que xulo.
Doncs vinga,
jefe,
hombre,
enrotllate un dia, eh?
Demà en tenim un altre
de workshop
que ara en parlarem
amb els de Tauma.
Molt bé.
A veure,
Nur,
Sílvia,
Oriol,
Quique,
que acabeu de disfrutar del fit,
ens veiem aquests dies,
no descarto tornar-vos
a atracar amb el micro.
L'Oriol ja portem dos dies així.
Gràcies.
Vinga,
merci.
Adéu,
adéu.
Els deixem tornar dintre del workshop,
recordeu que avui us estem saludant
des de Caixa Farum,
Tarragona,
i el que hem de fer ara
és una mínima pausa musical
o publicitària
i contactem amb Tauma,
amb la companyia de fet Mula,
perquè ells porten Tauma
avui a,
em sembla que és a,
ara us ho dic de memòria,
Vilaseca,
a Vilaseca,
una obra de les més esperades,
una obra que tothom
m'està recomanant
per tots els cantons
i demà faran el workshop
aquí a Caixa Fòrum.
Seguim endavant,
pausa
i ens hi posem
amb més entrevistes.
Aquest estiu,
les nits tenen més ritme que mai
a PortAventura,
Wall.
Viu les Moonride Music Nights
amb música en directe,
DJ,
line dance
i atraccions
fins a la una de la matinada.
El 6 de setembre,
no et perdis
la Moonride Music Night.
Més hores,
més música,
més estiu.
Vamos a una
y ahora vamos a Sevilla
pues a buscar
otra de los tres puntos.
Com diu el defensa
del nàstic Sergio Camus,
ara toca anar a Sevilla
a sumar tres punts més
després del debut
en victòria a la Lliga.
Divendres 5 de setembre,
un quart de vuit de la tarda,
viurem el partit
a la jornada 2 de Lliga
al grup segon
de la primera federació
des de la ciutat esportiva
Luis del Sol de Sevilla
en el partit
entre el Betis Deportivo
i el nàstic.
I com sempre,
des de fa 33 temporades
ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
al 96.7
i 101.0 d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils.
Escoltes,
participa al Joc de la Porra
comenta el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio.
33ª temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol,
viu el nàstic
i viu els gols.
Espai patrocinat per
Obramat,
Midas City Tarragona,
L'Utexpress
i Bar Restaurant
Petit Tàraco.
Moll de Costa,
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar.
Vine i passeja
per l'eix de la cultura,
del lleure
i de l'esport
al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus,
exposicions,
teatre,
activitats,
espais per passejar
i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serratllu.
Més informació
a porttarragona.cat
Si et dediques
a la construcció
i la reforma,
el sol t'ha molestat molt
perquè has treballat
a 40 graus
i ara és hora
que el sol t'ho retorni.
Per això a Obramat
tenim tot tipus
de solucions
en eficiència energètica,
panells solars,
inversors,
bateries,
així com també aerotèrmia
i tot el que cal
per instal·lar-la
amb els preus més baixos
de la zona
i amb marques
de qualitat professional.
On compren els professionals?
Obramat.
L'Institut Català
d'Investigació Química,
l'ICIC,
fundat el 2004,
és un referent
en investigació
de processos químics sostenibles,
química per la salut
i descarbonització.
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats diferents
i situats
al campus Cesselades,
l'ICIC
col·labora internacionalment
amb institucions i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat.
Descobreix-ne més
a www.icic.cat.
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç.
Set dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA.
I si vols
més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres
al 673-325-497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència.
Tarragona Ràdio.
Som 40.000.
Tarragona Ràdio.
Uno, dos, uno, dos, tres, cuatro.
Seguim endavant
amb aquest programa especial
que cada dia estem dedicant
al feed
una horeta
per parlar del Festival Internacional
de Teatre de Tarragona
cada dia
de dotze a una
i ara que passa
mitjoreta de les dotze
el que fem és parlar-vos
d'una de les obres
més esperades del feed
a mi
me l'han explicat
o me l'han venut
dient-me que és
la que respon més
amb això
de les noves dramatúrgies
de la més trencadora
la més especial
i diferent
que veurem
en aquesta edició
del feed
es diu
Tauma
i la abdua escena
la companyia Mula
tenim a l'altre costat
del fil telefònic
la Magda Puig
la saludem
Magda bon dia
hola bon dia
com esteu?
amb moltes ganes
de veure-us
perquè vaja
hi ha com un boom
com una expectació
aquí
tothom recomana Tauma
ho sabíeu això?
aquesta bona premsa
que teniu?
no ho sabíem
no ho sabíem
molt bé
molt bé
que bé
escolta
explica'ns
explica'ns una mica
això
perquè m'ha dit
tothom
que responeu
perfectament
al concepte aquest
de noves dramatúrgies
com és?
perquè si llegim
el programa
ens quedem una mica
mitges
no ens acabem
de fer la idea
i és d'aquelles obres
que crec que s'han de veure
i són difícils d'explicar
però bueno
què ens expliques
Magda
de Tauma?
sí
és una mica difícil
d'explicar
perquè
és una obra
que
parla sobre
el fet
de meravellar-se
i
com que és
un teatre
que és més
una obra de teatre
que és més
de teatre visual
on no hi ha text
on
vam treballar
a partir
d'això
moments
d'aquests
d'assombro
que ens fan meravellar
i que com a humans
ens quedem meravellats
llavors
vam partir
d'això
i
l'únic que us puc explicar
és que és un espectacle
això
de teatre visual
que
a escena
hi ha una ballarina
un verticalista
que és un artista de circ
i un expert
en control remots
i
i que no
no és una història
a l'uso
és a dir
que la gent no vingui
esperant-se
a veure una història
que té un principi
i un us un desenllaç
sinó que és més
d'anar veient
tot el que passa
i sorprendre's
amb aquesta mirada
com més lúdica
de l'espectador
diguéssim
això serà
a les 7 de la tarda
el celler de Vilaseca
no sé si ja
segur que ja heu vist
l'espai
com pinta
perquè pel que m'estàs dient
per crear aquesta il·lusió
i aquest espai immersiu
en què l'espectador
s'ha de posar dintre
i aïllar-se una mica
de la seva quotidianitat
l'espai és importantíssim
us anirà bé
no podem canviar
si dius que no
Magda malament
no, no, no
i tant
i tant
sí
estem treballant
ara aquí estem treballant
tot l'equip del celler
i nosaltres
perquè
perquè així sigui
vull dir que sí
ja portem dos anys
un any de gira
i fa dos anys
dues temporades
que el vam estrenar
llavors
és un espectacle
que nosaltres tenim rodat
i que sabem
que a cada lloc
on anem
hem de fer adaptacions
però
però sí, sí
veureu
veureu el que és Tauma
sí
un poema escènic
en què hi ha
pel que dius
pel que dius
moviment corporal
expressió corporal
hi ha fins i tot
un punt de circ
no?
amb aquesta
amb aquesta persona
que es despenja
i suposo que hi ha
un vestuari
i almenys
la fotografia així
també ens ho
ens ho transmet
un vestuari
doncs també especial
un joc de llums
que acaba de ser fet
sí
i l'escenografia
sí
escenografia
música també
la veritat és que
és un projecte
que
nosaltres ens estimem
moltíssim
i també
tota la família
tot l'equip artístic
o sigui
són indispensables
perquè
l'Andreu i jo
ho vam co-dirigir
perquè vam ser
això va ser un projecte
que va sortir
a partir de
que nosaltres vam ser
artistes residents
al teatre lliure
fa dues temporades
diguéssim
i llavors ens van donar
aquesta carta blanca
però sí que és veritat
que en obres de teatre
on
el visual
és el primordial
és evident
que tant vestuari
com música
com escenografia
que de fet
escenografia
el Víctor va rebre
un premi max
per aquesta escenografia
i això
o sigui
tots els elements
que
que vesteixen
l'escena
són
indispensables
vamos aquí
vull dir que sí que
hi ha molt joc
en cada un
d'aquests àmbits
ara fas referència
amb aquest premi max
a l'escenografia
però és que
veniu
amb un munt de premis
i referències
i recomanacions
de mil llocs diferents
vull dir que
bueno
que veniu ben avalats
però sí
la veritat és que
estem molt contents
també perquè
és un tipus de teatre
que nosaltres
bàsicament vam
quan fèiem l'obra
vam treballar molt
a partir del joc
i d'una llibertat absoluta
que ens va donar
el teatre lliure
d'una carta blanca
i bueno
és aquestes coses
que quan fas
les coses
que tu realment vols
al final
tenen com aquesta màgia
que acaba sortint bé
i sí que
estem molt contents
amb tots els premis
i tot el recorregut
que estem fent
que ara aquest any
ja comencem
a sortir
a l'exterior
el pròxim bolo
que fem
és a
Sarajevo
cobrim el festival
més
de la ciutat
Déu-n'hi-do
o sigui que sí
molt contents
Recordeu això
que posa
en el programa
del feed
diu que
Tauma
és un poema escènic
centrat en la capacitat
de meravellar-nos
i quedar-nos
suspesos
en un terreny poètic
sense finalitat
ni conclusió
per tant
és deixar-se portar
100%
Escolta Magda
ens agradaria
preguntar-te també
una mica
sobre el workshop
el taller
que fareu demà
aquí a Caixa Fòrum
de què anirà
què explicareu?
Doncs mira
nosaltres compartirem
d'entrada
una mica
els processos
de creació
que fem
perquè creiem
que
com que és
una manera
que la gent
potser
desconeix
creiem
que pot ser divertit
veure com
creem
també
el fet de
perdoneu
m'estic quedant sense veu
Ja ho veig
ja ho veig
perquè ets la directora
i no
no interpretes
bueno
no parleu massa
a Tauma
també s'ha de dir
No, no
parla ningú
No, no
llavors hi haurà
aquesta part
que explicarem més
i compartirem
com creem
com a companyia
una altra part
que serà més
donar certes eines
per fer
una dramatúrgia
que no es basi en el text
sinó en la dramatúrgia
més visual
i després
passarem a part
pràctica
de propostes
per fer jocs escènics
que s'apropen molt
al nostre univers
diguéssim
o la manera com nosaltres
comencem a jugar
a sala d'assaig
Bueno, doncs
ideal
si podeu fer el pack
si podeu anar avui
a veure Tauma
al celler de Vilaseca
i després demà
apuntar-vos al workshop
n'hem estat parlant
sobre aquesta obra
que ha creat tanta expectació
i amb moltes ganes de veure
la Tauma
avui al celler de Vilaseca
és aquest satèl·lit fit
també
la ciutat de Vilaseca
i n'hem estat parlant
amb la seva creadora
i també directora
la Magda Puig
Sí, co-directora
és veritat
tens raó
tens raó
gràcies Magda
una abraçada a tothom
Vale, moltes gràcies a vosaltres
Doncs vinga
i seguim endavant
sense gaire temps de més
de més que
escoltar i fer una mica
de repàs del que
ens explicàveu
a alguns dels espectadors
ahir a la nit
ahir va ser la primera jornada
doncs intensa del fit
ja sabeu
en què hi havia representacions
de tarda
de vespre
i de nit
amb l'afegitó
que també
doncs era la primera
de les representacions
que podíeu veure
fora de Tarragona
i això implicava
agafar un autobús
i anar cap a Riudoms
i la veritat és que
va valer molt, molt la pena
ja us dic que l'obra de Riudoms
d'ahir
va triomfar moltíssim
Hermafrodites a cavall
de les impressions
que vaig treure
doncs
ahir tot sopant
que és com
poder parlar
amb els espectadors
doncs tothom
deia que la tarda
havia estat bé
una mica irregular
en el sentit
d'algunes coses
que havien agradat
algunes detalls
potser que no tant
que no havien satisfet tant
però que Hermafrodites
doncs sembla que
va agradar en general
molt
és l'obra que tothom
destacava més
i el que sí
que es pot destacar
són aquestes ganes
de teatre
aquesta necessitat
que tenia tothom
de juntar-se
al voltant d'una
enorme truita de patates
ahir a plaça Corsini
i sopar
anem escoltant
alguns testimonis
que vam poder captar
en aquest moment
de relax
que era
de relax
i també
d'activitat social
que era el sopar
mireu què ens explicava
tan interessant
quines reflexions
més xules
que feia l'Anna
Anna
quines obres has vist?
Bueno
avui he tingut
la sort
de poder-ne veure dues
Ivis Jovent
i després
el casal de Riudoms
Hermafrodites a cavall
Vinga
doncs fem una valoració ràpida
Jovent què tal?
Doncs molt bé
Jovent
és traspassar-se els 16 anys
fins que no et fas la idea
que estàs en aquest escenari
i et sembla tot
com molt justet
i molt curtet
però en canvi
la realitat
quan penses
que d'això
en fa 51 anys
doncs comences
a entendre moltes coses
a les que es diuen a l'obra
Has regut
has plorat
has emocionat
quina sensació
has tingut al final?
Ai no
una sensació participativa
molt per allà al mig
no cap sentiment
ni d'una cosa
ni d'una altra
allà al mig ben bé
Què tal el servei d'autobús
cap a Riudoms?
Doncs penso que és un servei
essencial
super necessari
i que a més
ens acompanya a tots
i com que tot està
sincronitzat aquí al fit
surts d'un lloc
agafes el bus
vas a l'altre
tornes a agafar el bus
i tornes a vindre cap aquí
que per ser
ara en aquests mesos
estem sopant
després d'haver vist
el de Riudoms
Ah i el de Riudoms
que com ho vol
l'hora
és de Ramafrodites a cavall
és l'obra?
Sí, sí
Ramafrodites a cavall
doncs em sembla que
hi ha dues coses
de les que voldria parlar
una
que m'ha encantat
que surti a la llum
tota aquesta informació
i que
a través d'una nova teatre
crec que es pot arribar
molt lluny
i penso que això
és d'un valor incalculable
i després
també volia comentar
que la posada en escena
tot cap com ho han fet
i tal
i per no ser el spoiler
no dirà res més
és fantàstica
El sopar
ara valorem el sopar
oi el sopar m'encanta
primera
quan tal d'anar a fer-ho
ja és un gran punt
després que puguis arribar aquí
també que ens ha deixat
a l'autobús aquí davant
sopar
i ara anar cap a l'altra obra
doncs és fantàstic
Ets habitual del FIT
almenys no és el primer any
que participes del FIT
no, no és el primer any
evidentment
tampoc serà l'últim
i quasi que consideraria
a tothom
que no hi tinc res a veure
cuidar amb el FIT
que s'agafi l'abonament
que així vas
a totes segur
Alguna obra que vulguis veure
en especial
Franca
a mi les penso veure totes
vull dir que no sé
com que no soc
molt coneixedora
del
diguéssim
del món del teatre
penso que aquí precisament
has tancat en 4 dies
et feus moltes coses
i et dóna opinió
Gràcies Anna
A vosaltres
És que sabeu
aquella cosa
que passa tant a Tarragona
especialment amb Santa Tegla
que és
no en vull perdre res
vull anar a tot
doncs el públic del FIT
ho té claríssim això
va que recollíem
ahir a la nit
altres impressions
Vinga Anna
posa'm el títol
sobre la taula
què has vist avui?
Jo avui he vist
Armafrodites a cavall
o la rebel·lió del desig
Valoració
què et sembla?
Què ens pots aportar?
Espetacular
la veritat és que
es parla d'un tema
que és
les persones intersex
que crec que
la societat
encara no ho coneix prou
i es tracta
des d'una perspectiva
de persones que ho són
amb una sensibilitat
la veritat és que
brutal, sensacional
Ets espectador habitual del FIT?
Sí, correu
bueno, a veure
aviam
és el primer any
que vinc al FIT
és la primera vegada
que vinc
sóc consumidor de teatre habitual
però mai havia fet
el pas del FIT
perquè sempre coincidia
amb Sant Fèlix
Festa Major de Vilafranca
i llavors era complicat
compaginar-ho tot
I té alguna obra
que tingués marcada
el programa
que vulguis veure
sí o sí
Ah, sí
14.4
Per què?
Perquè la veritat
és que pinten molt bé
molt bé
Ja se m'ha enxivat
alguna cosa
llavors
No, no, digues, digues
és un incògnit
per mi aquesta obra
No, per mi també
però se m'ha enxivat
coses que m'agradarà molt
pel tipus d'espectacle
que és
Hombre, pel que fas per aquí?
Lo nuestro
fer FIT
fer família
fer sopars
fer festival
Ja vas avisar
que et trobaríem
t'aniríem
anant trobant
Quines obres has vist avui?
Doncs he vist dues obres
i em quedo
amb la melancolia del turista
perquè és tot allò
que s'ha de fer bé
el teatre
hem pogut veure
hem rescatat
tècniques dantes
amb coses de revius
d'actualitat
com són els conflictes
com és aquesta gentrificació
com és la desaparició
del poble
de les veïnes
de les arrels
és tot allò
que ens ha tocat
i que jo amb la meva germana
eren les 4 i mitja de la tarda
aquella hora de fer la migdiada
i hem plorat
hem sortit
bueno, hem sortit
amb dient
és que tot això
és el que hem de veure al teatre
i jo he vingut al FIT
per això
a mi m'agrada el teatre
per això
treballo al teatre
per això
és una d'aquestes obres
on com a artista
et significa
jo vull treballar al teatre
per obres com aquesta
el sopar què tal?
espectacular
la veritat
jo he de dir
que quan he vist
la truita
he pensat
no, però he pensat
ostres, només truita
però no me la podia ni acabar
molta patata
molta massa
i s'ha de dir
que per la magnitud
de la truita
és complicat
fer una truita tan bona
amb lo gran que és
espera, espera
que parla el Joan
Joan Negria
res, en dir-vos que estem ja a l'equador del festival
estem molt contents
espero que vosaltres també
us havia dit dues coses
d'una ja m'he oblidat
i l'altra és que
res, ara anem cap a Tarragona
a veure l'espectacle
com ho se descomponen
les coses de los burros
i llavors demà
tenim un imprevist
llavors
per causes alienes
per causes alienes
a l'organització
i a nosaltres
hem de suspendre
la funció 14.4
per motius de salut
molt importants
què has fet?
Joan, res
s'ha suspès
14.4
la que més ganes
tenia de veure
impossible
llavors en 24 hores
hem estat
trencant-nos el cap
què podem fer
què no
hem pensat
dir a l'Oriol
que faci un estriptease
però ho hem descartat
i llavors
ho hem descartat
Oriol
em sap greu
una votació popular
hem dit que no
i llavors
hem pensat
que avançarem
el friqui bingo
a les 10.45
i per tant
després del sopar
us demanem a tots
que estigueu aquí
donant-ho tot
per fer un friqui bingo
demà a les 10.45
d'acord?
Gràcies a tots
i disculpeu les molèsties
evidentment
tornarem els diners
a les entrades
qui no vulgui
que els hi tornem
també ens ho pot dir
i ho farem tot
en part proporcional
dels abonaments
que tingueu
d'acord?
Gràcies per la comprensió
i disfruteu
el que queda de fi
Gràcies
Ens anunciava
Joan Negri
en directe
ahir
quan estàvem acabant
de sopar
amb aquesta mala notícia
que a 14.4
doncs finalment
no poden venir
la companyia
per qüestions de salut
i no hi ha més
però bé
la bona notícia
és que podrem
participar del friqui bingo
una mica abans
del que estava previst
tot just s'acabi
del sopar
a 3 quarts d'11
doncs ens quedem
a Corsini
i allà fem aquest friqui bingo
amb cançons
doncs molt sugerents
i molt friquis
que hi ha
més reaccions
buscàvem
com per exemple
mira hi avancem
una
no mira
primer aquí ens vam trobar
abans d'entrar
a fer més valoracions
del que havia estat
la tarda
volíem fer també valoracions
del que havia estat
l'espectacle inaugural
i mira justament
ens vam trobar
una persona
amb qui teníem ganes
de parlar
la Raquel Rodríguez
la balladora
la ballarina
vaja
tarragonina
que va participar
a l'espectacle
Loneliness
del Roberto Oje
a l'11
us la vam trobar sopant
perquè ella està molt vinculada
al fit
i això ens explicava
bona nit Raquel
bona nit
què?
ara ja espectadora
tranquil·la no?
ara ja a gaudir
a tope
com va ser això
de l'espectacle d'ahir?
com el va sentir a l'escenari?
va ser molt màgic
molt màgic la veritat
perquè ballar a casa
sempre fa especial il·lusió
i en especial el Fit
que és un festival
que admiro moltíssim
ja porto uns anys
fent de voluntària
i actuar aquí
justament
com a inaugural
em va fer moltíssima il·lusió
escolta
com et transmeteu
la sensació
que us queda al cos
després d'haver transmès
un tema tan potent
i d'una manera
tan descriptiva
i explícita
com és el bullying
a través de tot el cos
perquè clar
tot el cos
s'involucra
i l'energia
va dirigida
a transmetre això
com et quedes al final?
més enllà del cansament físic
no?
el tema mental
al final
et quedes tocadeta
jo
personalment
a l'inici
els primers assajos
i primers passes
recordo que
plorava
acabava com plorant
de veure
la bestialitat
del que havíem fet
no?
després ja amb el temps
com
vas agafant rodatge
i fas bolos
et relaxes una mica
fas una mica
valer
estic fent un personatge
no?
però sí que les primeres vegades
les recordo molt dures
de uf
que t'impacta molt
la història
realment el cos
quines
què estàs fent ara
a nivell de dansa contemporània
estàs superprofessionalitzada
ja
molt ficada en aquest projecte
comparteixes amb altres projectes
es pot viure d'un sol projecte?
mira
ara mateix
jo soc de Tarragona
estic vivint a Barcelona
vaig graduar l'any passat
en dansa contemporània
a l'Institut del Teatre
i just vaig entrar
a la companyia
Roberto G. Alonso
amb aquesta producció
o sigui que
super
sí
molt bé
molt bé
portem un anyet ja
però clar
no dona realment
amb aquest projecte
únicament
per viure
llavors
ho compagino
amb un altre projecte
aquí a Tarragona
la meva companyia
La Imperfecta
que anem fent cosetes
també
també a nivell pedagògic
donem classes
estic a diverses escoles
per aquí
llavors una mica
fem elevars
entre projectes
com a intèrpret
ara una mica oberta
a buscar
nous projectes
i també com a docent
que m'agrada moltíssim
i em fa molta il·lusió
també treballar a Tarragona
ho he de dir
doncs gràcies
i que acabes de disfrutar del fit
alguna obra que vulguis veure
en particular
la d'avui
que ara me té
la 14.4
m'he quedat amb moltes ganes
que ara mateix
pum
me l'hem penjat
la Jessica Pulla
tinc moltes ganes de veure-la
i la d'avui
que ara mateix
la de los burros
tinc moltes ganes de veure-la també
que acabes de disfrutar del festival
gràcies Raquel
moltes gràcies
bona nit
i més cares conegudes
moltíssimes cares conegudes
del món de l'espectacle
o de ciutadania en general
que els encanta el teatre
ens vam anar trobant
en aquesta primera jornada del fit
més opinions
i amb això ja tancaríem el programa
hola Arnau
bona nit
hola bona nit
ets habitual del fit
o has vingut només enguany
doncs sí
de fet tinc la meva parella de fit
aquí al meu costat
no és el primer cop que vinc
mala gent eh
no sé amb qui t'ajuntes
molt mala gent
la veritat és que no sé com ho faig
però cada any acabo aquí amb ell
sí
sí sí
no ho sé pas
no ho sé pas
portem poder una pila d'adapt
no sé què
6 o 7 anys
ben bons
8
és molt fort tenir parella de fit
això és molt fort
sí sí
l'Ujaconesa
l'Ujaconesa
bona nit
bona nit
bona nit
bona nit
què fas aquí
com és que no estàs assajant com un loco
el diable
la mare
i jo
home
ja està molt assajada eh
a més hem fet un munt de bolos
per sort
va anar molt bé
així que
tenim per la mà
ara tornem a l'octubre
tornarem a assajar
òbviament
però ara toca gaudir com a espectador
del Festival Internacional
de Teatre de Tarragona
va què us està semblant
del que heu vist aquesta tarda
doncs acabem d'arrencar
com aquell qui diu
i a mi m'ha agradat molt
la que hem vist avui la tarda
la Dermafrodita
m'ha agradat molt
ha agradat molt en general
però abans
una obra que encara no m'ha comentat ningú
és la de Casa Canals
allò pendent
què em podeu explicar d'aquesta obra
doncs
bastant integrada
en l'espai
en la Casa Canals
jo de fet no havia estat mai a la Casa Canals
i m'ha agradat molt l'espai
i trobo que és una obra prou encaixada
dins de l'espai
Roger
es fa tot un recorregut
i una reflexió sobre les residències de gent gran
i et connecta molt amb aquesta generació
que ja gairebé per desgràcia
i per qüestions generacionals
està desapareixent
i d'una manera molt particular
per qui no hagi participat mai d'obres
no sé si d'immersives o almenys sonores
no sé quin nom tècnic tenen exactament
potser ens ho han dit
bé no me'n recordo
però vas amb l'àudio amb uns cascs
i vas movent-te
no és una obra estàtica
que vegis com a espectador assegut
sinó que et vas movent per un espai
i això sempre és interessant
alguna obra més que hagueu vist?
a veure heu començat a la tarda
a Casa Canals
amb allò pendent
després a Hermafrodites
exacte i ara ens queda
no dóna per més ja
i ahir vam veure l'Onliners
què tal?
ens va agradar molt la veritat
bueno el Roger crec que té alguna cosa més a dir
no sé per què
però crec que té alguna relació amb algú que...
no?
sí?
què tens a veure tu amb...
ja ho sé
la directora Roberto G. Alonso
és qui ens ha dirigit també la mare
i tenia moltes ganes
perquè jo realment havia treballat amb ell
però no li havia vist encara ni el jo travesti
que li tinc pendent
el aniré a veure
disculpa amb Roberto des d'aquí si m'estàs escoltant
però...
però sí, sí
tenia moltes ganes de veure alguna peça seva
i la veritat és que va ser molt espectacular
no sé
una obra que parla d'un tema molt...
molt difícil d'afrontar
amb delicadesa
i la veritat és que hi ha una sèrie de pictures
d'imatges així poètiques
que són molt xules
sí, sí
et quadrava amb l'univers del Roberto
tu que l'has conegut més
i com a director
és Marc Roberto o no?
perquè clar és bastant diferent
del que li havíem vist
almenys aquí
sí, de fet a l'Oriol i jo li vam demanar
que per què no ens feia
que ens despulléssim nosaltres a l'obra
volíeu despullar com el protagonista
doncs sembla que al final
que va ser un exit total, rotund
que la gent es va aixecar
i va aplaudir com a locos al teatre, no?
sí, sí
no sé si...
òbviament hi ha la marca del Roberto
perquè ho ha dirigit ell
i la veritat és que és una obra que...
el Roberto és un tot terreny
és un tio que té molts recursos
i fa un munt de coses diferents
pel que jo l'he vist treballant amb ell
llavors aquí també es veuen
aquesta obra, no?
que és molt coherent en ella mateixa
però també hi ha un munt de recursos
i un munt de coses molt xulos
Arnau, què teniu pendent?
Què teniu ganes de veure del que queda?
Bueno, ara sabem que
el 14.4 no la podrem veure
que és demà
però tenim pendent anar a la Rambla
als llits
bàsicament tenim moltes ganes
d'estirar-nos al llit a la Rambla
a veure, Oriol Grau
jo veiem a ell
l'obra del Roberto G. Alonso
que és el vostre director que compartiu
directora
directora, perdoneu
directori
amb unes ungles vermelles
que portava més maco
és un amor
com és que no us fa fer algun pas
de dansa contemporània
el Dimoni
la mare
i jo
perquè jo t'hi veig
amb aquells talonarros
que em portes
amb aquells
no?
amb aquelles plataformes
fent algun pas de dansa
de quatre dits
jo crec que no
perquè si ja me la vaig fotre
jo me la vaig fotre
l'assaig
això no se sabia
no
vaig caure d'una cadira
i em vaig trencar una costella
t'ho juro
t'ho juro
i aleshores em sembla
que el Roberto
ja no es va atrevi a demanar-me
com estàs veient el fit?
bé
de moment bé
si ara ens han dit
que ens ho has pesat un espectacle
llàstima
perquè l'actor està malalt
però tret d'això
estupendo
no?
no?
què dius tu?
sí, sí
estic encantadíssim
com sempre
alguna obra que ens hagis
que ens vulguis recomanar
de l'ho canviés
aquesta tarda?
doncs mira
la del Roberto Alonso
la de xics aquests
sóc incapaç de dir el títol
l'Oblines
no sé què
molt bé
molt impactant
molt sentida
molt joves
ballant fabulosament
una cosa que et deixava impactat
i per mi va ser una arrencada
molt bona de festival
molt xula
i aquesta tarda què tal?
desigual
desigual
alguna cosa que no m'ha agradat tant
i l'he trobat una mica
antiga
i alguna altra cosa
que m'ha impactat
per exemple
la intersexualitat
m'ha agradat
m'ha afrodit
doncs en què es deia
o alguna cosa així
m'ha agradat molt
una mica massa discursil
pel meu gust
poc teatral
però surts amb una idea clara
de què és l'intersexualitat
claríssima de més
crec que és el que pretenien
també
vull dir que mira
missió encomplida
ho aconsegueixen
estic veient
amb aquestes valoracions
que estic fet amb la gent
que el públic
ja comença a ser
bastant expert
no, no
que ja valoren
en funció de les dues edicions
del festival
vull dir que no
són 12 anys
que vas adquirir
un sentit crític
i està bé
ara ja podem dir
que abans a Tarragona
ens agradava tot
ara ja crec que no
que comencem a tenir
un cert criteri
i ja sabem discernir
el que és bo
del que és una patata
va, quina ens recomanes
del que queda de festival?
ostres, no en tinc ni idea
no, la Jèssica Pulla
avui a les 12 de la nit
vinga
i com valores el sopar?
doncs de moment
bé, és el primer sopar
que hem fet
i bé, un totxo
de truita de patates
que semblava
una patata sencera
de Prades
però baix
bé, bé
jo ja
a base d'aigua
i de vi
ja està baix
gràcies Oriol
de res
vés preparant els
m'he fotut aquí
que ningú m'havia convidat
bueno, però està bé
està bé
vés preparant els lluantons
i els talonars
us quedem als plataformes
perquè m'han dit
que no te'n poses lliurada del tot
no, no, no
de fet
ja negaria
he anunciat un estriptease meu
o sigui que
us ha agradat el sopar també?
el sopar
bé
normal
perfecte
sí, però
per seguir endavant
per tindre metge ara
però un parell d'hores més de teatre
jo vull dir una cosa
que no podem oblidar-nos
que Núria tu també
ho has viscut molt de prop
que és l'experiència dels autobusos
que fa que aquest fit
com sempre
que és molt professional
però també fa
crear molt d'ambient
i és com anar de colònies
amb aquests autobusos
d'un auditori
cap a un altre
d'un teatre
cap a un altre
i això és molt divertit
anar de colònies
aquí sobra un ventall
de possibilitats
de merxandatge
la carmanyola del fit
no ho sé
el mocadoret de coll
molt bé
doncs sí
recordant que el fit
també té un punt casolà
un punt de proximitat
i que no el deixi de tenir mai
doncs vam fer unes risses
ahir a la nit
risses com per exemple
les que escoltarem avui
segur
a Corsini
però serà ja dins
el friqui bingo
després de sopar
el planning
per avui
mireu
ara migdia
podíeu anar allò pendent
potser hi ha algú
que ho ha aprofitat
o participat
d'aquest taller
en Mambo Project
que nosaltres us hem
mig explicat en directe
però a la tarda
dos quarts de set
teniu possibilitat
de veure
o bé jovent
al teatre magatzem
o bé allò pendent
a casa canals
o bé la melancolia
del turista
a l'antiga trono
totes tres
són espectacles
de format de proximitat
i petit aforament
jovent
tornen a repetir
a les set
també a les set
la melancolia
del turista
però si preferiu
podeu agafar un autobús
a les sis
surten a les sis
del Camp de Mart
i també de la Rambla
per anar a Vilaseca
al celler de Vilaseca
a les set
i trobareu Tauma
l'obra potser més esperada
d'aquest fit
perquè ens han dit
que compleix amb allò
de les noves dramatúrgies
un lloguatge dramàtic
trencador i diferent
el bus us tornarà
per si a les noves sopar
plaça Corsini
i a partir d'aquí
se suspèn
14.4
però
quan acabem de sopar
ens quedem a Corsini
i gaudim
del friquibingo
tot el que està a Milado
mentrestant
són els llits
que quedaran instal·lats
a la Rambla
i demà dissabte
final de festa
final de festa
amb el fit
amb més propostes
amb aquest workshop
de Tauma
amb Opereta
que tancarà
amb el bar nuestro
de cada dia
que és la proposta
extra-tarragonina
a la Canonga
i crec que no
em descuido
de res més
més enllà
que demà
després d'Opereta
doncs tenim
tota una fastassa
fric
i fit
a la plaça Corsini
tot plegat
pensat
per fer crash
nosaltres ho seguirem
a partir d'aquí
i us ho explicarem
a la nostra web
i a les xarxes socials
si voleu estar al cas
del que va passant al fit
ens trobem
a la web de Tarragona Ràdio
però sobretot
ens trobem
als teatres
i al carrer
bon festival
per tothom
non mi sento sicura
sicura
sicura
mai
io stasera
vorrei
tornare indietro
per il tempo
e ritornare
al tempo
che c'eri tu
per abbracciarti
e non pensarci
più su
ma ritornare
ma ritornare
ritornare
perché
quando ho deciso
che facevo
da me
cuore
batti il cuore
mi è sembrato
mi è sembrato
di sentire
un rumore
rumore
e
sera
la paura
la paura
la paura
io da sola
non mi sento
sicura
sicura
mai
mai
mai
mai
mai
mai
e ti giuro
che
stasera
vorrei
tornare
indietro
e devo
mai
e ritornare
al tempo
che c'eri tu
per abbracciarti
e non pensarci
più su
ma ritornare
ritornare
perché
quando ho deciso
che c'eri tu
Moll de Costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar